IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Datació:

Data de realització: 
dilluns, May 29, 2017
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització/periodicitat: 
L’activitat pesquera actualment es regula per mitjà de les vedes biològiques, que determinen les captures d’una o altra espècie en funció del temps de cria i creixement. Aquestes vedes estableixen el tipus d’art o les característiques de l’art utilitzat (el cec de la sàrsia) i la zona de calat. En alguns casos el pescador, que coneix la particularitat i estat de la mar i les espècies amb què treballa, pot decidir treballar menys hores, com passa en el cas de la captura del canyut, navalla, en què es regulen les hores de feina (dos hores o tres al dia) per tal d’allargar la temporada de forma equilibrada i també controlar-ne el preu. O casos com els pescadors amb nansa de pop que fan vedes biològiques voluntàriament més llargues de les reglades amb l’objectiu que cada peça tingui un pes més gran que a la vegada els dóna més rendiment econòmic. L’arrossegament té una veda de dos mesos, la qual el 2016 ha estat durant maig i juny a l’Ampolla i la Cala, i juliol i agost de Sant Carles de la Ràpita a les Cases d’Alcanar. El tresmall és l’art que per la mesura del cec de la sàrsia va canviant segons l’època de l’any seguint el mateix cicle productiu de l’espècie que captura. A part de la pesca del lluç, que es manté tot l’any, les altres pròpies del territori tenen una temporalitat prou definida. Al gener i febrer es treballa la pelaia o llenguado (fins abril) i també el pop. També a l’hivern fins a la primavera és la temporada de la galera. A partir del març, el pop dóna pas a la sípia i a l’abril es manté la captura durant la primavera fins al juny. A l’abril i a l’estiu també és l’època de llagostí al tresmall. Al juny, d’espècies de marisc com la tallarina, la llagosta i el peix blau, que es pot quedar atrapat a la malla. Després, cap al setembre i octubre, el moll (de roca i vermell), i tornen a tenir importància el pop, la sípia i la pelaia. La moixarra —orada— habitualment capturada pel tresmall és més del mes d’octubre i es manté com una de les principals espècies objectiu fins al desembre, amb el llobarro també present cap a l’hivern. Moixarra i llobarro també es crien en piscifactories a la mar. El peix blau que va a la llum fa la parada als mesos de desembre i gener i l’època forta és amb la sardina, el seitó, el sorell; la cavalla és de maig a setembre (no és una captura de totes les espècies a la vegada sinó de manera escalonada). La tonyina avui ja segueix un sistema diferent a causa del procés d’industrialització mitjançant l’engreix. La captura de la tonyina salvatge es du a terme principalment des dels mesos d’abril i maig fins a juny. També un cas a part que cal esmentar però que funciona diferent en les arts aquí estudiades és el musclo, que es recull de febrer a setembre als criadors principalment ubicats a la badia dels Alfacs.