IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
L’actual model de transmissió continua sent la pràctica i la participació de l’explotació familiar. És l’eina clau per transmetre el conreu i la valoració del producte. No obstant això, l’abandó progressiu del camp implica trencar la línia de transmissió. Per altra part, des de les cooperatives i altres entitats agrícola existeix un procés constant de formació mitjançant el qual s’ofereixen cursos d’especialització respecte de l’ús dels productes fitosanitaris, de cara a un respecte ambiental més gran (pel que jo sé, només en relació amb els productes fitosanitaris, en funció de la normativa vigent; no hi ha cursos sobre com esporgar l’arbre o com fer la collita, per exemple). Aquest seguiment i foment de la formació està lligat a la cerca d’un control superior del producte per obtenir-ne un producte final de millor qualitat. El problema de la transmissió amb formació oficial és que no difon part de les particularitats locals i el seu context lèxic i cultural.
Viabilitat / Riscos: 
El conreu de l’olivera, com passa amb altres conreu locals, reprodueix l’opinió generalitzada que es manté gràcies a l’existència dels ajuts a la producció agrària per part de la Unió Europea, ja que finalment el que determina la rendibilitat de la producció és el preu que li dóna el mercat. Tot i l’elevat grau de control que afavoreix una producció optima, que és per si mateix una viabilitat, el fet que no arribi a ser rentable per si mateix és el màxim risc per a la seva viabilitat.
Valoració de l’individu / grup / comunitat: 
Existeix la consciència per part de la comunitat de la relació del producte amb la identitat del territori passada i present. Hi ha també consciència per a l’elaboració d’un producte de qualitat com s’evidencia en el reconeixement als olis elaborats amb les olives del territori i envasats i etiquetats amb marques del territori. Per tant, la valoració individual i de la comunitat és positiva, tot i que a la vegada posa en dubte la viabilitat econòmica del conreu.
Mesures de salvaguarda preses pel grup/comunitat: 
Els museus esmentats, el de la Vida de la plana a Santa Bàrbara, el Centre d’Interpretació de l’Oli d’Oliva de la cooperativa Soldebre, a Tortosa, el Museu Natural de les Olives Mil·lenàries, són exemples d’un procés de salvaguarda i reconeixement de l’olivera i dels coneixements associats al conreu de l’olivera. També ho són les fires del territori dedicades a l’oli (Jesús, Santa Bàrbara, Móra la Nova). Hi ha, per tant, mesures de salvaguarda del coneixement associat a aquest conreu. No obstant això, el conreu en si per salvaguardar-se requereix un reconeixement que tingui efectes en la revaloració del producte i que repercuteixi econòmicament en el productor. Un dels altres aspectes que són un referent de la salvaguarda per part de la comunitat són els relacionats amb l’oralitat, la música i altres accions de caràcter artístic com la pintura. Cançons com “Les plegadores d’olives” o altres jotes cantades pels versadors del territori, són una forma de salvaguardar la memòria relacionada amb el cultiu i tot el context que tenia lloc al voltant de l’olivera.
Proteció jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres):