IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
La transmissió dels coneixements lligats al conreu de la terra s'ha anat transmetent de generació en generació i en la qual normalment han participat totes i tots els membres de la família. Actualment, però existeixen diversos estudis formatius que poden aplicar-se al cultiu d'horta i fruiters a més d'activitats relacionades en la recuperació de tècniques i coneixements tradicionals que els més joves apliquen al conreu ecològic per al consum familiar.
Viabilitat / Riscos: 
El risc principal que va experimentar aquest tipus d'activitat de conreu d'horta i fruiters per al consum de la família va ser l'expansió de l'estat del benestar i la conseqüent migració dels joves del camp a la ciutat o la cerca d’altres àmbits professionals, no vinculats a la terra, propiciats per altra banda, per l’augment al territori dels sectors secundari i terciari. Aquest fet va constituir l'abandonament de les sénies i els masos com a habitatge. Des dels anys seixanta i setanta del segle XX, l'agricultura tradicional ha sofert un retrocés molt important i, avui dia, l'hortofructicultura de consum familiar és una activitat pràcticament comptada amb casos aïllats i duta a terme per persones d'edat avançada, que la desenvolupen com a activitat d'oci després de la jubilació. Malgrat tot, l'augment d'una consciència ecològica sorgida a partir dels anys noranta del segle XX ens mostra, actualment, un interès creixent pel consum d'hortalisses i fruites sense intervenció de productes químics. Alguns joves han optat pel conreu de l'hort a casa, utilitzant terrenys de propietat familiar o desenvolupant activitats de recuperació de llavors i sabers tradicionals. Els horts urbans són també iniciatives de recuperació d'un mode de vida lligat a l'alimentació saludable i genera diverses formes d'organització veïnal i promouen activitats divulgatives i de difusió sobre sobirania alimentària, tot i que aquest moviment és molt poc visible a les Terres de l'Ebre. A més, signifiquen una alternativa a l'ús de terrenys i solars desocupats. A les grans ciutats també és observable, tot i que encara en molt poca mesura, l'existència de petites plantacions d'hortalisses combinades amb plantes aromàtiques i/o medicinals instal·lades en testos i caixes als balcons que permeten complementar l'alimentació dels seus habitants.
Valoració de l’individu / grup / comunitat: 
En general, les persones d'edat més avançada, que són actualment qui mantenen l'hortofructicultura de consum familiar en bona part del territori ebrenc, no veuen un intercanvi generacional factible en el fet de conrear horta i fruiters per al consum de les famílies per la dificultat que tenen els joves per compaginar el temps dedicat al treball remunerat amb el temps que requereix la dedicació al camp. La pèrdua d’interès i de coneixements sobre les formes de cultivar la terra, entre molts altres motius com la venda o abandonament de les terres familiars també són factors importants per a la dificultat de continuïtat del model productiu hortofructícola familiar. L'augment d'una consciència ecològica i dels valors de la sostenibilitat i la proximitat generen un interès que, fins avui, tot i que existeix, es manifesta encara molt poc en la pràctica hortofructícola.
Mesures de salvaguarda preses pel grup/comunitat: 
La percepció d'una disminució de la qualitat dels productes actuals respecte dels tradicionals ha generat una mentalitat de millora de la qualitat de la nostra alimentació i arreu de les zones rurals, algunes persones joves han optat per iniciar un tipus de conreus d'hortofructicultura de consum familiar o local utilitzant coneixements i tècniques tradicionals i fugint de l'ús de productes químics que es va generalitzar a la segona meitat del segle XX. El conreu d'agricultura ecològica i els horts urbans són altres mesures que formen part d'una concepció de sobirania alimentària i una opció per a moltes persones. Aquesta tendència, tot i que s'ha anat estenent amb els anys, ho fa molt a poc a poc.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

El Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya

El Banc de llavors del Departament D'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

La Fira agrícola, ramadera i industrial de Móra la Nova és de les més antigues de les Terres de l'Ebre, amb la seva 185 edició l'any 2016. 

La Fira de la taronja de Xerta

La Fira de la clementina de Bítem.

La Festa i jornades gastronòmiques de la carxofa d'Amposta.

La Mostra de l'Alberge de Benissanet.

La Festa de la Cirera, de Paüls i de Miravet.