Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 19 minuts 25 segons

Celebracions de Setmana Santa a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

dc., 20/03/2019 - 19:44

Aquest serà l’eix temàtic de la XV Trobada de Centre d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer aquest patrimoni i servirà per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa “Celebracions de Setmana Santa a la vegueria del Penedès” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Recerca iniciada per l’historiador Daniel Sancho París.

A la sessió participativa es presentaran: Germandats i confraries a la Setmana Santa de l’Arboç de Robert Rovira Ferré; Passat i present dels Armats del Vendrell de Josep M. Bargalló Jané; Misteris i Setmana Santa a Sitges d’Àngels Parés Corretgé; Tradicions populars i religioses de Setmana Santa a Cubelles de Joan Vidal Urpí; Torrelavit i la Setmana Santa dels anys cinquanta de Pere Rovira Alemany; i Processó i viacrucis de Setmana Santa a Sant Pere de Riudebitlles de Fina Carol Masana. A continuació hi haurà un col·loqui i es presentaran els projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La Trobarà acabarà amb un dinar i una visita guiada a la Capella del Dolors i la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Dia: dissabte30 de març, a partir de les 9.30h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, 11) Vilafranca del Penedès.

La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció a Institut d’Estudis Penedesencs

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Amb el suport:  Institut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona i Obra Social La Caixa.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Jornada “El món del fiscorn” al Museu de la Mediterrània

dt., 19/03/2019 - 09:59

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen.

Us convidem, dissabte 23 de març de 11.00 a 14.00 h, a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, el gran desconegut dels instruments que integren la cobla. Quina és la seva història, la del seu nom, com va arribar a les cobles catalanes, la seva evolució, l’ensenyament i les perspectives de futur. Podem afirmar que el fiscorn, per adopció, és l’únic instrument de metall autènticament català?

Activitat oberta a tots els públics.

PROGRAMA

11.00 h – Introducció del fiscorn baix de cobla a Catalunya xerrada a càrrec de Pep Moliner
11.45 h – Característiques tècniques i morfologia del fiscorn xerrada a càrrec de Jordi Estartús.
12.30 h – Pausa
12.45 h – Projecció del documental dedicat Josep Riumalló
13.00 h – El fiscorn a debat. Passat, present i futur taula rodona amb Eduard Prats, Miquel Badia, Jordi Estartús, Josep Riumalló i Pep Moliner (moderador)
13.45 h – Petita audició de grup de fiscorns

Memòries Líquides torna al Segrià

dl., 18/03/2019 - 20:06

El Consell Comarcal del Segrià programa per aquest dijous 21 de març , la conferència cantada Memòries Líquides. Veus dels safareigs, amb la comunicadora penedesenca Rosa Vendrell Miret.  Al Segrià ja s’ha presentat també a Aspa i Gimenells. Aquest dijous es presenta a La Portella a les 6 de la tarda.

Es tracta d’un espectacle amb 1001 ingredients sobre les feines de rentar la roba de les nostres àvies i besàvies a rius, recs, basses i safareigs, quan rentar la roba era molt més que això. Aquesta proposta ja s’ha presentat a més de 20 de municipis de Catalunya, com Terrassa   , Torà   Vilafranca del Penedès, Torrelavit, Argelaguer, Jorba, Mora la Nova, Cabrera de Mar, Ulldemolins o Piera (imatge).

L’activitat reivindica la memòria històrica de les dones, recollida gràcies a les fonts orals. Un homenatge i record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats. Aquesta activitat inclou testimonis de dones que hi han rentat la roba; mostra d’objectes com coves, sabó, roba, llibres;  lectures en Veu Alta ; fotografies, videos i cançons. És un viatge per un món desaparegut en molts llocs, però ben viu en d’altres, com Tivissa, Dorres, Sóller, Llesui o Guàrdia de Noguera. A la imatge, safareig de Can Bartomeu a Cabrera de Mar on també s’ha presentat aquesta singular proposta.

La xerrada cantada es farà al local de l’Associació de Dones de la Portella al carrer Barceloneta, núm.2 i és oberta a totes les edats. Es recomana dur peces de roba antiga, sabó o estris de rentar d’abans, per mostrar-ho al públic.

El divendres 22 de març Memòries Líquides. Veus dels Safareigs es presenta a Vallbona d’Anoia i el dissabte 23 a Sallent.

 

Curs d’introducció a la construcció de marges

dl., 18/03/2019 - 18:51

Els Amics de l’Arquitectura Popular i Espais Naturals de Ponent organitzen pels dies 22, 23 i 24 de març de 2019 un curs d’introducció a la construcció de marges a
Castellserà – Serra de Bellmunt-Almenara. El curs va dirigit a qualsevol persona que vulgui rebre una formació teòrica i pràctica bàsica per aprendre a
construir un marge amb la tècnica constructiva de la pedra en sec. Alhora que conéixer els  materials i a utilitzar correctament les eines de treballar la pedra.


Cada participant serà en cada moment part activa de l’activitat, viurà i aprendrà en pròpia persona l’ofici del marjaire. Cada pas d’aquest procés estarà explicat en una fitxa que es donarà a cada participant. El primer dia es presentarà el curs i es farà una xerrada teòrica sobre els marges per tal de poder explicar la seva funcionalitat, les diferents tipologies, les tècniques constructives, etc.
Més informació i inscripcions:
https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/ca/agenda/cat/21/serra-de-bellmunt-almenara

Taller de pedra seca a La Fatarella

dv., 15/03/2019 - 12:51
Els dies 5 i 6 d’abril es durà a terme el curs de pedra en sec al conjunt dels Canyerets (La Fatarella), incidint especialment en la restauració dels marges. Les construccions de pedra en sec i el paisatge que aquestes generen són un dels patrimonis culturals més important que tenim. És per aquest motiu que l’hem d’estudiar, conservar, desenvolupar i divulgar. Aquesta activitat s’enmarca en els actes del 20è aniversari de la Fundació El Solà, de La Fatarella, i s’ha organitzat juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.  Si voleu participar–hi, envieu un correu:  elsola@fundacioelsola.org

Premi Sikarra 2019

dj., 14/03/2019 - 16:54

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Beca de Recerca de la Selva

dj., 14/03/2019 - 11:49

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos

Dotació: 5.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds:  29 de març de 2019

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 31 de març de 2020

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

dj., 14/03/2019 - 09:49

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

Xerrada: El rerefons revolucionari de la festa

dc., 13/03/2019 - 15:22

Dimecres 20 de març de 2019, a les 19.00h.

A càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado

Lloc: Ens de l’Associacionisme Cultural Català (Carrer València 558, 6è 1ª).

Si desitgeu assistir a la conferència,  confirmeu la vostra assistència enviant un correu a  info@ens.cat o telefonant al 93 269 10 42. L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament.

Amb aquesta xerrada s’inaugura una altra edició del cicle “La conferència de l’Ens”, un programa de conferències amb destacats ponents sobre diferents temes humanístics, organitzat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català.

Materials inèdits de la missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Pitiüses (1928)

dc., 13/03/2019 - 09:41
Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47, Barcelona
Divendres 29 de març, 19.00 h

L’estiu de l’any 1928, visitaven les illes Pitiüses el musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, integrants de la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de recollir tota la informació possible sobre les cançons i les músiques tradicionals. Addicionalment, van aplegar altres dades interessants sobre les danses tradicionals i una important col·lecció fotogràfica de personatges, costums, escenes de la vida d’aquell temps i cases de camp –ja que la recerca també participava de l’estudi sobre la masia catalana, patrocinat, com l’Obra del Cançoner, per la mateixa Fundació Rabell que administrava el mecenes Rafael Patxot.

Josep Massot i Muntaner havia donat a conèixer la memòria d’aquesta missió de recerca l’any 2000, en el volum X de la magnífica col·lecció dels Materials de l’Obra del Cançoner que han editat modèlicament les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot i això, una part molt important –centenars de cançons i fotografies— dels materials aplegats l’any 1928 per Samper i Morey a Eivissa i Formentera romania inèdita.

Durant la presentació intervindran el conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas; la Dra. Carme Oriol, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la societat Catalana de Llengua i Literatura; i els curadors dels dos primers volums, Isidor Marí i Cati Marí Serra, que oferiran una mostra dels materials als assistents.

 

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

La història dels mercats d’Amposta a l’abast

dt., 12/03/2019 - 10:31

Per tal de donar a conèixer la història dels diferents mercats d’Amposta, s’ha programat la conferència “Els mercats d’Amposta”, que anirà a càrrec de Montse Soriano-Montagut, autora de diversos llibres sobre la història d’aquesta ciutat, basats en el seu treball de consulta dels arxius locals, especialment l’Arxiu Municipal d’Amposta. L’actual Mercat Municipal es troba en un edifici dissenyat per l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs, que es va aixecar sobre el solar on anteriorment s’havia instal·lat una fàbrica de sabó i també uns sequers d’arròs. La construcció d’aquest edifici i la seva inauguració el 2 de febrer de 1947, va suposar el trasllat definitiu del tradicional mercat setmanal que tenia lloc els diumenges davant lEsglésia Parroquial de l’assumpció, a l’actual Plaça de l’Ajuntament. L’entrada a la conferència és gratuïta.

Organitza: Iniciativa de Teresa Porres Castell, de la parada “Espai Verd” del Mercat Municipal d’Amposta.

Data: 16 de març de 2019.

Lloc: Auditori de la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta. Carrer Miralles, 4, 43870 Amposta.

Hora: 18h.

Més informació: mercat.espaiverd@gmail.com  o tel. 620889652.

125a sessió de Converses de Taverna per parlar del canvi climàtic

dt., 12/03/2019 - 10:03

Divendres 15 de març el Museu de la Pesca celebra una nova sessió de Converses de Taverna dedicades a debatre sobre els efectes del canvi climàtic al litoral de la Costa Brava, des de diferents perspectives. Aquest cop parlarem amb la Dra. Concepció Rodríguez, de la Universitat de Girona, i l’observador del temps i col·laborador del museu, Josep Pascual.

Més enllà de l’evidència científica sobre el canvi accelerat del clima a nivell planetari, els seus efectes a nivell local ja es comencen a notar de forma més o menys acusada. Concepció Rodríguez i Josep Pascual ens explicaran com s’està manifestant ja a casa nostra i quines conseqüències pot tenir a curt i llarg termini al litoral baix-empordanès: des de l’augment del nivell del mar i la desaparició de platges als canvis en la biodiversitat marina i la desaparició d’espècies, passant per l’escassetat de recursos, manca de pluja, temporals més forts o l’increment dels incendis forestals, entre moltes altres.

Celebrarem aquesta nova sessió de Converses de Taverna, la 125a del programa!, al restaurant Can Blau, de Palamós, a les 19 h. Activitat gratuïta!

Balnearis, estiueig, literatura: aigua i salut a l’Espanya contemporània

dt., 12/03/2019 - 08:00

Sala Pi i Sunyer, Instit d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47, Barcelona
Dimecres 20 de març, 18.30 h

Puigvert i Solà, Joaquim M.; Figueras Capdevila, Narcís (coord.) (2018) Balnearios, veraneo, literatura : agua y salud en la España contemporánea. Madrid, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales (Universidad y Lectura), 380 p.

Aquest llibre col·lectiu ofereix una visió panoràmica i transversal sobre el termalisme i l’estiueig a l’Espanya dels segles XIX, XX i inicis del XXI en les seves distintes facetes i partint de múltiples perspectives, que abasten des de la història econòmica, social i cultural o la geografia humana fins a l’antropologia, la història de l’art o els estudis literaris.

Als dotze capítols que integren l’obra -signats per setze autors procedents d’universitats i institucions d’investigació de prestigi internacional- s’ha prioritzat l’aprofundiment analític sobre la mera representativitat territorial. Amb això es pretén aportar, al mateix temps que una necessària revisió historiogràfica o distints estudis de cas, un elenc de reflexions i punts de vista teòrics i metodològics que puguin resultar útils per a futures investigacions en una àrea temàtica -la dels precedents històrics del turisme i les distintes implicacions econòmiques, socials i culturals dels mateixos- que hui apareix com a prometedora en l’àmbit de les ciències socials i humanes.

A la presentació intervindran Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia; Horacio Capel, catedràtic emèrit de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, i Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

També es contarà amb la presència de Narcís Figueras, coordinador del llibre i professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya, i Joaquim M. Puigvert, coordinador del llibre i director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona.

Caramella: 20 anys/40 números. Jornades: La cultura popular a debat, ara i ací

dl., 11/03/2019 - 16:30
Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dissabte 23 de març, 18.00 hores
Preinscripcions fins al 20 de març

La revista Caramella celebra els seus 20 anys, durant els que ha publicat 40 números. Per celebrar aquest moment, la revista ha programat les jornades “La cultura popular a debat, ara i ací” per als dies 23 i 30 de març i 6 d’abril, a Barcelona, a València i a Palma, respectivament. A les jornades participaran diferents professionals que ha col·laborat amb la revista, amb l’objectiu de potenciar el vincle entre totes les persones que fan i han fet possible els 20 anys de trajectòria de Caramella.

Més informació i inscripcions a Revista Caramella

 

Exposició: Espai i festa

dl., 11/03/2019 - 14:52

Inauguració: Dimarts, 12 de març a les 19.30 h.
Dates: Fins al divendres 29 de març
Lloc: Fundació Festa Major de Gràcia (C/ de l’Alzina, 9, de Gràcia), Barcelona

Exposició: Espai i Festa. la transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona 

En motiu del bicentenari de la Festa Major de Gràcia, celebrat el 2017, els Grups de Recerca Local de Barcelona, amb la direcció de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, han dut a terme una acció de recerca entorn de la tradició festiva d’ornamentar l’espai urbà barceloní, que ha cristal·litzat en l’exposició “Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona”.

Aquesta mostra ofereix una documentada i extensa panoràmica del que és i ha estat històricament, a les viles i als barris de la ciutat de Barcelona, el costum de guarnir les places i els carrers en motiu de festa. Amb un contingut eminentment visual, s’hi exposen una selecció d’imatges de guarnits festius provinents dels fons fotogràfics dels Grups de Recerca Local de la ciutat i de diversos fons privats, de la xarxa d’arxius de districte i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

D’aquesta manera, el proper 12 de març, a dos quarts de vuit del vespre, es presentarà a la Fundació Festa Major de Gràcia (C/ de l’Alzina, 9, de Gràcia), l’exposició “Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona”.

La mostra es podrà visitar a la Fundació Festa Major de Gràcia del 25 de febrer al 29 de març de 2019 i està previst que itineri per diferents espais dels barris de Barcelona.

Espai i Festa al portal de l’Institut Ramon Muntaner.
Exposició Espai i Festa al portal de l’Institut Ramon Muntaner 
Catàleg Espai festa 

Organitza: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, Grups de recerca local de Barcelona
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Fundació Festa Major de Gràcia, Obra Social “La Caixa” 

Museus i escola. Propostes formatives des d’un museu etnològic. VIII Jornada de Museus Locals.

dl., 11/03/2019 - 12:46
Mancomunitat de l’Horta Sud. C. de Cervantes, 19, Torrent (Horta Oest)
Dimarts 26 de març, 9.00 hores
Inscripcions fins al 22 de març

La vessant didàctica dels museus, tot i que gaudeix d’una gran trajectòria, necessita d’una revisió constant dirigida a modernitzar els programes i les eines per tal d’adequar els continguts als nous plantejaments educatius. Aquestes noves propostes s’han de posar en marxa des de l’estreta relació entre els àmbits docents i els departaments educatius dels museus que, de forma conjunta, han de propiciar programes que permetin convertir el museu en un espai d’aprenentatge i en una eina docent per a les escoles.

En aquest sentit, en moltes ocasions els museus etnològics, a diferència d’altres, mostren dificultats per a encaixar els seus programes educatiu en els currículums escolars. Des d’aquesta perspectiva, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i el Servei de Formació de la Diputació de València presenten aquesta jornada, amb l’objectiu de relacionar l’oferta educativa dels museus d’etnologia i les demandes dels àmbits humanístics i socials del món escolar.

La jornada contarà, entre d’altres professionals del món dels museus i l’educació, amb la presència d’Ismael García Granados, cap de la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona, que realitzarà la presentació «Museu i Escola, simbiosi natural. L’experiència del Museu Marítim de Barcelona».

Més informació a VIII Jornada de Museus Locals. Museu Valencià d’Etnologia

Presentació del llibre Percúdium

dl., 11/03/2019 - 12:27
Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

ds., 09/03/2019 - 09:34

El Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Recuperem les fonts de Torelló

dv., 08/03/2019 - 09:48

Les fonts o deus d’aigua naturals han estat des de temps immemorials un lloc de trobada al voltant del qual els humans hem obtingut l’aigua imprescindible per a la vida. Aquestes fonts permetien abeurar persones i animals i, fins i tot, en alguns casos, regar l’horta o rentar-hi la bugada. La ciutadania, sovint mancada de recursos, aprofitava els entorns de les fonts més nostrades per fer-hi trobades i organitzar menjades amb familiars i amics: feien una fontada amb carmanyola, bota de vi i aigua fresca de la font, envoltats d’un entorn natural arbrat i fresc a l’estiu. Actualment, les fonts naturals de la nostra contrada tenen un problema de contaminació per nitrats i les fonts urbanes, proveïdes d’aigua tractada i controlada sanitàriament, ragen o no segons el lloc. Aquesta exposció vol sensibilitzar sobre l’estat en que es troben les fonts de Torelló i avançar cap a la seva recuperació.

Data: del 16 de febrer al 15 de març de 2019

Lloc: Museu de la Torneria de Torelló

Per a més infomració: www.museudelatorneria.cat – info@museudelatorneria.cat

Presentació del volum Íbix 10 i del XI Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs

dj., 07/03/2019 - 14:34

Data: Dissabte, 9 de març de 2019, a les 19 h.
Lloc:  Casa de Núria (plaça de la Vila, 4). Queralbs.

Presentació del volum “IBIX 10. Annals 2014-2015”. Intevindran Imma Constants, alcaldessa de Queralbs, Antoni Llagostera, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, que presentarà la propera edició del XI Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències, que tindrà lloc a La Seu d’Urgell del 4 al 6 d’octubre de 2019.
Organitza: Institut Ramon Muntaner, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla CatalanaCentre d’Estudis Comarcals del Ripollès , Ajuntament de QueralbsDiputació de GironaInstitut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, Societat Andorrana de CiènciesCentre d’Estudis Ribagorçans, Obra Social “La Caixa”

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner

Pàgines