Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 40 minuts 43 segons

La 13a Nit de Castells farà dialogar passat i present

dj., 15/11/2018 - 13:36
Un casteller antic i la seva esposa interactuen amb el folklorista Aureli Capmany fa 100 anys

La gala, dirigida per Maria Roig, estrena un trofeu propi en versió zoòtrop

La 13a Nit de Castells que se celebrarà el proper dissabte 15 de desembre a Valls, avançant un mes la data habitual de celebració, englobarà teatre, música i audiovisuals, tot emmarcant els grans protagonistes de la vetllada, els premis que s’atorgaran durant la gala. El Centre Cultural del km0 casteller acollirà la celebració coorganitzada per la Revista Castells, TAC12, la Xarxa de Comunicació Local i l’Ajuntament de Valls, i serà dirigida artísticament per la creadora i productora tarragonina Maria Roig Alsina, en la seva doble faceta audiovisual i d’escriptura.

La 13a Nit de Castells a Valls s’impregna enguany de diferents llenguatges artístics, des del teatre a la música amb una notable dosi audiovisual, que tindran un nexe comú, la història. La gala viatja cap a l’origen del món casteller, les vivències de fa un segle, el canvi que han sofert, però a la vegada els valors que es mantenen i que fan que fer castells no sigui només una construcció humana basada en l’equilibri i la força, sinó que van acompanyats d’una aura màgica que respira històries personals, lluites, tradicions, que els fan únics al món.

Aquesta tradició romàntica, que la gala descobrirà també en els anys més difícils del període de la Decadència castellera, ens permeten llegir aquestes arquitectures humanes des d’una manera àmplia. Alhora serem conscients de la diversitat de com es jutgen, es veuen i es viuen avui, respecte a un passat on fer castells era sinònim de classe baixa i poca cultura intel·lectual.

El públic que hi assisteixi en directe o que segueixi la Nit per la televisió podrà viure una conversa entre un casteller antic i Aureli Capmany, destacat folklorista del qual celebrem aquest 2018 els 150 anys del seu naixement. Els personatges seran transportats a pantalla, on podrem observar diverses fotografies antigues i on es crearà un joc d’entrades i sortides que transmetran també aquesta idea de passat i futur, de tradició i modernitat, per acabar sentint el so d’una plaça actual, com es canta un castell, i quin és encara el pes de la història. L’evolució del fet casteller és palesa també en aquest so de la plaça, en el de les gralles i els timbals, mentre es posa en relleu la banda sonora que es manté com a tradició: l’entrada a plaça, el toc de vermut…

Aquest diàleg entre història i present també és viu en l’ADN de la directora artística de la Nit d’enguany, la tarragonina Maria Roig Alsina, diplomada en Scienze e Conservazione dei Beni Culturali Storico-Artistici  a la Universitat de Macerata (Itàlia). Aquesta creadora ha treballat i viscut a cavall del cinema documental i les lletres, recuperant pel·lícules antigues familiars i a la vegada escrivint guions per a documentals o dirigint-los, com en “Cinc batalles” (2010), “Crònica dels anys seixanta. Imatges de la vida i la festa a la Sénia” (2013), “Dalí, emperador de l’acció” (2014), “Xiquets de Tarragona: l’herència millorada” (2015), o “Baix a Mar” (2017), guardonat en diversos festivals. La directora també ha estat vinculada a l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili.

La gala

Durant la gala, tres actors mantindran uns diàlegs que ens faran reflexionar sobre alguns aspectes que han canviat molt en els últims cent anys. Aquests personatges seran Aureli Capmany, del qual en celebrem aquest 2018 el 150è aniversari del seu naixement, un casteller situat a finals del segle XIX i principis del XX i, per tant, coetani de Capmany, i l’esposa del casteller, per evidenciar també el canvi de rol de la dona. Seran interpretats per membres de la companyia Clownics, la segona companyia del Tricicle.

Una sèrie de clips sonors permetran al públic submergir-se en les diferents èpoques per les quals passarem durant la gala. El so començarà ambientant els espectadors en una plaça de principis del segle XX per acabar amb l’actual manera de cantar un castell, perquè l’evolució del món casteller va acompanyada de la tecnològica, de la dels nostres carrers, places, ciutats, festes majors… I tot això comporta uns sons diferents.

El poder de la imatge en aquest cas és una finestra al passat, però també el canal per expressar uns missatges. Cada vegada hi ha més colles, més públic i més afició castellera, però també és cert, que cada vegada hi ha més fotògrafs i, per tant, grans quantitats d’imatges del món casteller. Durant la gala, es mostraran algunes imatges inèdites i d’altres que ajudin a comprendre l’evolució del món casteller. Juntament amb el so, intentarem crear un viatge en el temps, des dels orígens fins avui.

Una escenografia senzilla permetrà jugar amb el públic, els presentadors i els actors, una escenografia que és tota una declaració d’intencions. Es desplegaran dues lones laterals a l’escenari, en elles, públic mirant cap al cel, una lona amb públic actual i en l’altra públic que podríem situar a principis de segle.

El premi

El premi ens traslladarà també a aquest passat romàntic. Ja que la gala tindrà com a eix central la història, aquest missatge estarà reforçat per imatges d’arxiu. Una d’aquestes estarà dotada de moviment dins un zoòtrop, un mecanisme d’imatge en moviment durant l’anomenat precinema, un joc, un objecte en forma de trofeu, dinàmic, amb moviment i amb història.

Abans de l‘existència del cinema, i per tant de la imatge en moviment com coneixem avui, l’home es va inventar diversos mecanismes de visió per poder posar moviment a les imatges fixes. Entre ells, un dels invents més coneguts i que ens traslladen a la segona meitat del segle XIX és el zoòtrop.

El zoòtrop estava format per un tambor circular amb unes petites escletxes homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d’imatges, que descomponien un moviment cíclic, enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les escletxes. Quan el tambor girava al mirar a través d’una de les escletxes s’obtenia la il·lusió del moviment.

Els primers zoòtrops s’activaven manualment fent rodar el tambor, però a principis del XX, se’n van crear a corda, amb una maneta situada en un lateral que activava un mecanisme per tal de crear el moviment de la imatge de forma automàtica. Amb l’aparició del cinema, tots aquests mecanismes van quedar en l’oblit. Això no obstant, alguns artistes i publicistes han utilitzat les parets dels túnels del metro per crear l’efecte zoòtrop des dels convois en moviment.

El zoòtrop té forma de trofeu tradicional, amb una base i un tambor que li dóna una forma de copa. A la vegada transmet història i romanticisme, un joc màgic que meravellava els nostres avis. La seqüència d’imatges ens dóna continuïtat i moviment, valors també presents en els castells. Normalment en els zoòtrops s’hi representaven acrobàcies, moviments del cos, salts… Tot allò que denotava moviment per part de l’home. En aquest cas, els castells es poden incloure en les imatges triades pels creadors d’aquest enginy per a fer-los més atractius.

En el zoòtrop de la Nit de Castells, l’ull podrà veure com es construeix un castell, una declaració d’intencions per expressar moviment, continuïtat i tradició.

Memòria oral i gràfica del Mercat Central de Tortosa

dc., 14/11/2018 - 10:37

Formant part dels 11s Tallers i Jornades de Memòria Oral, i dins les activitats del “Taller de memòria oral al Mercat central”, coordinat per Rosa Rodríguez i Marc Ballester, es farà una nova acció, en aquest cas per recollir fotografies de la vida quotidiana al Mercat, tant antigues com actuals, que hagin estat generades pels propis veïns de la ciutat. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent, entorn d’aquest tema. El Mercat està ubicat en un edifici d’una sola nau i estructura metàl·lica, inaugurat el 1887,  històricament amb una àrea d’influència que va molt més enllà de la ciutat.

Organitzen: Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Associació Amics dels Castells, Institut Ramon Muntaner, Nucli Antic de Tortosa i Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Lloc: Mercat Central de Tortosa. Pl. de Barcelona, 43500 – TORTOSA

Data: dissabte 17 de novembre, de 10h a 14h.

Més informació: Amics dels Castells i Nucli Antic <http://amicsdelscastells.blogspot.com.es/>

 

Taller de memòria oral: Tocs de campana a la vegueria del Penedès

dc., 14/11/2018 - 09:33

 El taller s’iniciarà amb una xerrada de Jesús Martínez, membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona, dels Campaners de Santa Maria de Montblanc i de Còdol Educació. A continuació es farà una taula rodona amb la participació de campaners i campaneres de l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Cubelles i Sant Pere de Ribes que explicaran la seva experiència. Finalment es convidarà a intervenir a persones del públic i a explicar els seus records sobre els tocs de campanes. L’objectiu es conèixer la situació en que es troba aquest patrimoni cultural immaterial a la vegueria del Penedès. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent l’antropòloga Maite Hernández des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Taller obert a tothom.

Data: dissabte 17 de novembre, a les 18h.

Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura (c/ del Molí, 29 bis) de Torrelavit.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrelavit. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner i Obra Social La Caixa.

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

dl., 12/11/2018 - 15:55

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.

– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

 Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

 

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

dv., 09/11/2018 - 12:36

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

Setmana de l’Antropologia (III Edició)

dj., 08/11/2018 - 15:44

Del 12 al 17 de novembre: taules rodones, conferències, tallers, projeccions i rutes per apropar l’antropologia a la societat. Una setmana d’activitats gratuïtes per gaudir de l’antropologia.

Inauguració: dilluns 12 de novembre a les 18.30h a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), amb la taula rodona: Independència i identitat cultural a Catalunya: una mirada des de l’antropologia social.  A càrrec de: Isidoro Moreno (Universidad de Sevilla), Manuel Delgado (Universitat de Barcelona-UB, ICA), Montserrat Clua (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, ICA) i Albert Moncusí (Universitat de València).

Consulteu tota la programació aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia.

Participa: Associació l’Etnogràfica-Antropologia per a la transformació social, Mater-Observatori de les M(P)aternitats Contemporànies, Alternativa-Intercanvi amb pobles indígenes, Associació Antropologies, AHCISP-Antropologia i Història de la construcció d’identitats socials i polítiques-UAB, Associació SOS Refugiados.

Amb el suport de: Museu Etnològic i de Cultures del Món, Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Biblioteca Trinitat Vella-JOSÉ BARBERO, Museu de la Música, Pati LLimona.

 

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, al Cogul

dj., 08/11/2018 - 14:56

Exposició: Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, al Cogul

Dates: Fins al 25 de novembre de 2018
Lloc:
Centre d’Interpretació de les Pintures RupesConstruint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunyatres del Cogul (Camí del Cogul a Albagès, Km. 1) 

Horari: de dijous a dissabte, de 10 a 13 i de 15 a 17 h. Diumenges i festius: de 10 a 13.30 h.

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

L’exposició, que ha estat comissariada per , doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona,  està en itinerància per diferents pobles i ciutats del país des que es va inaugurar al mes de novembre del 2015 a Cervera. A hores d’ara resta a disposició de les entitats que la vulguin acollir. Per tal de consultar condicions i disponibilitat es pot escriure a: elena@irmu.org

Organitza : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya , Ajuntament del Cogul i Centre d’Estudis de les Garrigues 

Exposició promoguda per: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; coordinada perInstitut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de: Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI)
Amb el patrocini de:  Obra Social La Caixa
Per a més informació: Centre d’Estudis de les Garrigues , Institut Ramon Muntaner, 977401757, elena@irmu.org

Didàctica sobre la història popular de la batalla de l’Ebre

dt., 06/11/2018 - 10:24

La conferència “Les terres ferides. Espais i història de la batalla de l’Ebre” inicia el Cicle de conferències que gira entorn de la Commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta, sota el lema “Amposta 1938-2018. Recordem la guerra per retrobar la pau”.
Anirà a càrrec de l’historiador Roc Salvadó, que ja va treballar el tema en generar material didàctic sobre la batalla de l’Ebre, per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, que va ser editat pel COMEBE, i ha estat membre del comitè organitzador i del comitè científic del recentment celebrat Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, episodi que va marcar un punt d’inflexió arreu del territori.
Li seguiran tres conferències més, que es desenvoluparan els tres divendres restants d’aquest mes de novembre; la segona i la tercera formen part també del programa Cultura Viva 2018, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i el Campus Extern de la URV a Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: divendres 9 de novembre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta  www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

19ens Col·loquis del Flabiol

dc., 31/10/2018 - 15:46

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

Els Museus de les comarques de Girona sortim al carrer!

dt., 30/10/2018 - 12:21

Aquest proper dissabte 3 de novembre us esperem a Sant Feliu de Guíxols amb una marató de tallers per a gaudir en família i conèixer el nostre patrimoni cultural.

Catorze museus de les comarques gironines oferiran tastets d’algun dels tallers infantils per divulgar les activitats educatives i familiars que regularment porten a terme.. Serà també una magnífica oportunitat per a conèixer museus de la demarcació que, pot ser, us havien passat per alt.

La marató de tallers forma part del programa de la tercera edició del festival Som Cultura impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava-Girona.

Els museus participants, que formen part de la Xarxa de museus locals de Catalunya a Girona, són d’arreu de la demarcació -des de Ripoll, passant per Torroella o Ullastret, fins al mateix Sant Feliu de Guíxols- i els més petits podran prendre part en tot tipus de tallers amb una clara vocació didàctica, familiar, i difusora del patrimoni i la història. Els tallers són d’allò més variat: pintar rajoles, elaborar una llibreta de cordill amb tapes de suro, fer nusos mariners, aprendre caligrafia medieval… en són només un exemple. Us ho perdreu?

Dades d’interès:

  • Els museus surten al carrer. Marató de tallers
  • Dissante 3 de novembre de 2018
  • de 10.30 a 14.30 h.
  • Placeta de Sant Joan – 17220, Sant Feliu de Guíxols
  • Activitat gratuïta

“Ferro, vent i aigua. Els molins de vent d’Osona”

dt., 30/10/2018 - 10:10

A la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

 

Data: De l’1 al 28 de novembre de 2018. De dilluns a divendres de 16 a 20h

Lloc: Centre Cívic Sentfores – La Guixa – Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Gaites, gralles i dolçaines

dj., 25/10/2018 - 17:55

L’exposició itinerant  “Gaites, gralles i dolçaines” s’ocupa de la gaita, un oboè d’ús popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa, del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, que posava música a les festes, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal. Tot i les nombroses semblances presenta també diferències amb les seves veïnes més immediates: la dolçaina valenciana i la gralla. Actualment la parella de gaiters és minoritària i es donen les formacions més grans amb les colles de dolçainers i grallers. La mostra és fruit de la recerca realitzada p         el seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; recerca que s’ha ampliat la recerca amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos. Els resultats d’aquesta recerca es van publicar parcialment a l’Inventari del Patrimoni Cultural  Immaterial de les Terres de l’Ebre  http://www.ipcite.cat/ipcite/.

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.

Dates: Des del 26/10/2018 fins al 10/02/2019

Horari: De dimarts a divendres de 10 a 13.30 h; dissabtes de 16 a 18.30 h; diumenges d’11 a 13.30 h; dilluns i festius tancat

Més informació: Museu de Tortosa T. 977 51 01 44  www.museudetortosa.cat http://www.museudetortosa.cat/activitats/agenda/gaites-gralles-i-dolcaines

 

 

 

 

Cultura Viva commemora a Amposta la vida quotidiana durant la Guerra civil del 1936

dj., 25/10/2018 - 11:29

Durant aquest any, Amposta ha anat organitzant diferents actes (conferències, passis d’audiovisuals, sortides…), per tal de commemorar el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre (1938-2018) i també les diverses repercussions polítiques, socials, econòmiques, culturals… que la Guerra civil del 1936 va tenir a la ciutat, algunes de les quals arriben fins als nostres dies.

Un d’aquest actes commemoratius és el Cicle de conferències que tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre, tots el divendres del mes de novembre. Dos de les seves conferències formen part del programa Cultura Viva del Museu de les Terres de l’Ebre per aquest 2018, i es basen en treballs de recerca en fonts documentals i memòria oral.

La primera de les conferències és “La vida quotidiana a Amposta durant la Guerra civil espanyola del 1936”, a càrrec de M. Mar Villalbí, del Museu de les Terres de l’Ebre, que posarà de relleu la dura quotidianitat a la ciutat, que va incloure diferents bombardeigs sobre l’Ebre i el casc urbà, per part de l’aviació italina.

El cicle de Conferències també es desenvoluparà en el marc del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 16 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

El “Cau” de Taradell, protagonista de la Mostra de Cinema Etnogràfic

dc., 24/10/2018 - 16:17

Aquest és el sisè any consecutiu que el Museu del Ter, conjuntament amb altres entitats del país, organitza la mostra de cinema etnogràfic. Per aquesta edició des del Museu del Ter s’han programat 8 sessions. Amb un caràcter multiseu, la mostra recórrer diferents localitats de la Catalunya central i la penúltima parada serà a Taradell amb la projecció de “Moments del Cau. Agrupament Escolta Rocaguinarda de Taradell”.

A través d’imatges històriques enregistrades per Joan Serra, reviurem la historia de l’Agrupament escolta Rocaguinarda de Taradell, més conegut com el Cau, una entitat d’educació en el lleure formada per joves i que va iniciar la seva activitat a principis dels anys 60. La sessió mostrarà imatges de les primeres activitats organitzades pel Cau, i alguns dels seus protagonistes ens en deixaran testimoni.

Data: Dijous 25 d’octubre a les 20h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Ctra. de Balenyà, 101 (Taradell) 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

VALLS S’AGERMANA AMB TÀNGER I SEVILLA PER SANTA ÚRSULA

dc., 24/10/2018 - 14:34
> Es registren increments d’assistència al Simposi Casteller, a la Mostra de bestiari escolar, a la Cursa Popular i a l’exposició fotogràfica a la Capella del Roser > El caràcter familiar es consolida a la FiraCastells o a la volta dels gegants de la vigília

El patrimoni immaterial dels castells de Catalunya, de les piràmides dels acròbates de Tànger i dels “costaleros” de la Setmana Santa de Sevilla, han fet pinya durant aquesta Santa Úrsula. Un Centre Cultural amb un públic entre el qual per primer cop la comunitat musulmana ha ocupat àmpliament les butaques junt als castellers i als espectadors més habituals, o un Convent del Carme amb el 8è Simposi Casteller de Catalunya amb la major assistència que es recorda des de les darreres Festes Decennals, són alguns dels indicadors significatius de la Fira de Santa Úrsula d’enguany. El frec a frec entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls, guanyadora del Concurs de Castells, i la Joves Xiquets de Valls, triomfadora de la recent diada de Santa Teresa al Vendrell, va aplegar novament multituds a la jornada castellera del diumenge, que va estrenar 128m2 per colla dins l’Ajuntament per hostatjar-hi la canalla, castellers de tronc i equips tècnics de les dues agrupacions vallenques. La mostra de bestiari escolar amb 1.120 nenes i nens, i la cursa popular amb 1.162 atletes també van batre rècords.

El 8è Simposi Casteller de Catalunya que enguany se centrava en el lideratge dels caps de colla i la definició dels valors castellers va registrar 284 assistents, dels qual 89 ho feien per primer cop. Des de l’organització s’atribueix aquest increment del 46,8 % respecte a l’any anterior per l’especial interès que ha despertat la innovadora vinculació entre les funcions dels caps de colla castellers i els “capataces” dels “costaleros” de les confraries de la Setmana Santa de Sevilla, celebració d’extraordinari impacte social i mediàtic. També la procedència de ponents vinculats a institucions de Washington, Madrid i Algemesí hi ha contribuït. Els assistents han vinguts des de 25 localitats diferents, majoritàriament catalanes: Altafulla, Barcelona, Cambrils, Constantí, El Morell, El Vendrell, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, La Selva del Camp, Llorenç del Penedès, Mataró, Reus, Santes Creus, Tarragona, Valls, Vila-seca, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú. També hi ha públic d’Algemesí, Andorra, Madrid, Sevilla i Tòquio.

Les colles castelleres i entitats representades entre el públic han estat 19, destacant els delegats que les germandats sevillanes han enviat per part de les històriques confraries del Gran Poder, La Macarena i Montserrat, a més de les dues que actuaven com a ponents: la Candelaria i Los Gitanos. El show cooking previ amb l’esmorzar popular cuinat per Judit Solé, del Restaurant Ca l’Àngel, també va exhaurir places, mentre que el vermut tertúlia final també ocupà totes les cadires del claustre del Carme.

Puja l’assistència

Una altra de les activitats que més increment ha registrat en aquesta Fira de Santa Úrsula ha estat la segona edició de l’exposició ubicada a la capella del Roser. En aquest cas la mostra protagonitzada pels fotògrafs del col·lectiu “Fort” ha estat visitada per 1.377 persones durant els sis dies d’obertura, amb un 48,1 % d’augment envers a l’edició anterior. Les jornades de dissabte i diumenge han estat les més concorregudes, i les dues franges amb més participació dissabte a la tarda i diumenge al matí. Aquest punt també ha permès elaborar una estadística de la procedència dels visitants. A més dels espectadors locals, les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, el Segrià, el Bages i el Vallès Occidental, o la província de Saragossa, han estat registrades en aquest punt cultural i d’informació.

Durant els tres dies que ha durat, des que l’Enfaixada de l’escultura “El Casteller” va donar el tret de sortida, la 8a Fira Castells ha distribuït 1.151 polseres, un 16,8 % més que l’any anterior, la qual cosa suposa un creixement acumulat del gairebé 34 % entre les dues darreres edicions. Les xifres es refereixen a les activitats de pagament simbòlic, a 2 i 3 €, que aproximadament eren la meitat de les programades en aquest recinte, mentre la resta han continuat sent gratuïtes. El taller d’equilibri i joc amb bótes, una de les novetats d’enguany, ha estat la proposta preferida pels assistents per l’atractiu inherent i per la seva gran capacitat d’absorció. El rocòdrom ha estat gaudit per 525 petits, la novetat del taller d’aerografia de tatoos castellers n’ha realitzat 450, el taller de Creacions amb Goma Eva –també novetat- ha registrat 400 usos, mentre que cadascun dels tallers del Castell Suro, una amb cada color de les dues colles vallenques, han vist com participaven 340 infants.

La mostra de bestiari escolar amb 1.120 nenes i nens, i la cursa popular amb 1.162 atletes també van batre rècords. L’única activitat que la pluja va obligar a suspendre ha estat el concert del grup Porto Bello divendres al vespre.

Art popular decoratiu a Catalunya (1948)

dc., 24/10/2018 - 12:05

Presentació del llibre “Art popular decoratiu a Catalunya (1948)” (edició facsímil), de Ramon Violant i Simorra.

Enguany es compleix el 70è aniversari de la 1a edició del llibre Art popular decoratiu a Catalunya. Aquesta és una de les obres mestres de Ramon Violant i Simorra.  La d’avui no pot substituir l’espectacular impressió de 1948 feta quan encara art i artesania eren conceptes similars  -mai tan ben dit en un llibre com aquest -i en uns moments de precarietat, però amb l’encant d’unes formes d’impressió tradicionals que ja no existeixen.  La voluntat és, doncs, de posar aquesta gran obra a l’abast dels lectors actuals d’una forma accessible; per això s’edita aquest facsímil de la 1a edició a la col·lecció que porta el nom del seu autor.

Data: Dimarts, 30 d’octubre de 2018, a dos quarts de 8 de la tarda.
Lloc: Museu d’Història de Catalunya. Palau de Mar, Plaça de Pau Vila, 3. Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Francesc Prats (editor de Garsineu Edicions), Daniel Rey (patrocinador del Projecte de recuperació de l’obra de l’etnòleg Ramon Violant i Simorra), Ramona Violant (etnòloga) i Ignasi Ros (historiador i autor del pròleg).

Autor: Ramon Violant i Simorra
Títol: Art popular decoratiu a Catalunya (1948)
Il·lustracions de Ramon Noè i Hierro
Pròleg d’Ignasi Ros i Fontana
Lloc: Tremp
Editorial: Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Garsineu Edicions
Any: 2018
Pàgines: 248
ISBN: 9788494789953

Organitza: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Museu d’Història de Catalunya, Xarxa de Museus d’Etnologia de CatalunyaEcomuseu de les Valls d’Àneu, Darei Assessorament, S.L., Aureo & Calicó.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter” arriben a Torelló

dc., 24/10/2018 - 09:09

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

L’exposició, produïda des del Museu del Ter i que es va poder visitar durant la primavera d’enguany, arriba a Torelló. Ho fa de la mà del Museu de la Torneria i el Casal Cívic de Torelló. En aquesta ocasió, l’exposició mostra fotografies de treballadores, tant dins l’àmbit fabril com a l’àmbit domèstic.“Xinxes, puces i fabricantes” vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Data: Del 25 d’octubre a l’1 de desembre de 2018. Inauguració 25 d’octubre a les 17h

Lloc: Casal Cívic de Torelló

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La fotografia etnogràfica de Cintet Rifà a l’ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries

dt., 23/10/2018 - 11:18

Aquesta tardor, l’Ecomuseu-Farinera acull una exposició fotogràfica que ha estat produïda el 2016 pel Museu del Ter de Manlleu amb la col•laboració de la Biblioteca de Catalunya i la família Rifà. La mostra ha estat creada a partir d’una selecció d’imatges del fons Rifà Anglada compost per més de 3.000 clixés de vidre.

La presentació d’aquesta exposició temporal a Castelló d’Empúries té una doble motivació. D’una banda, per la seva pròpia temàtica; la vida del camp, i per l’altra per la vinculació de la família Rifà amb l’exposició permanent, ja que un dels audiovisuals que es projecten al ecomuseu –sobre el cicle del blat- va ser filmat als anys 30 del segle XX per Salvador Rifà Llimona, germà d’en Cintet, a Sant Pere de Torelló.

L’exposició té com a fil conductor la mirada etnogràfica de l’autor Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879-Barcelona 1938) cap al seu entorn. Està composta per un centenar de reproduccions fotogràfiques articulades en dos grans bloc: La mirada etnogràfica de la vida rural (Tardor-hivern el cicle agrícola I, Primavera-estiu el cicle agrícola II, Les dones a pagès, Els pastors i el bestiar, Les feines del bosc i Enterrament) i Els llocs on l’autor va viure i viatjar (Manlleu, Sant Pere de Torelló i entorn, Barcelona i altres).

A manera d’epíleg l’exposició clou amb un petit apartat dedicat a les tècniques fotogràfiques que l’autor va utilitzar, i compta amb una pantalla que amb l’ajuda d’unes ulleres permet veure les imatges en 3D de les fotografies estereoescòpiques.

L’exposició compte amb el suport de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Data: Del 20 d’octubre al 9 de desembre de 2018

Lloc: Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Curs de pedra seca a Les Planes d’Hostoles (Girona) 10-11 novembre 2018

dl., 22/10/2018 - 10:18

El taller “La tècnica constructiva de la Pedra Seca” pretén posar en pràctica alguna de les tècniques més habituals en la construcció amb pedra seca amb la construcció o reconstrucció d’una petita obra. També analitzarem sobre el terreny diverses construccions existents al nostre entorn (murs, cabanes, forns de calç), tant des de la seva vessant constructiva com cultural i de relació amb l’entorn. També explicarem les iniciatives que s’estan portant a terme en la recuperació i difusió del coneixement per part d’entitats del nostre territori.

Objectius Generals del Curs

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la construcció en pedra seca.
Utilitzar les construccions de pedra seca com a element estructural i funcional.
Entendre la morfologia i la composició de les pedres per seleccionar i utilitzar-les de la forma més favorable en la construcció.
Analitzar els elements constructius amb pedra seca del nostre entorn.
Conèixer les diverses activitats que es promouen en el nostre territori, a través de les diverses entitats relacionades amb la pedra seca.

Dates i horari

10 i 11 de novembre de 2018
2 jornades de cap de setmana. Dissabte de 9:30 h. a 14:00 h. i de 15:30 h. a 20:00 h. Diumenge de 9:30 h. a 14:00 h. i de 15:30 h. a 17:00 h. (15 hores).

 

La història dels “xiringuitos” obre una nova edició de Memòria Viva a Palamós

dv., 19/10/2018 - 14:59

El pròxim 19 d’octubre a les 19 h s’inaugura al Museu de la Pesca un nou cicle de Memòria Viva, destinat a recopilar, documentar i difondre el patrimoni immaterial de la gent de mar. Aquest cicle és la suma de tres activitats diferents: Imatges que fan parlar, Mestres dels fogons i Converses de Taverna. Les nou sessions programades, entre octubre de 2018 i abril de 2019, mantenen la voluntat de dotar de valor el patrimoni intangible marítim i pesquer, no només captant-lo i preservar-lo per a les generacions futures, sinó també retornar-lo a la societat en forma d’activitats.

El cicle s’obre amb la primera sessió d’Imatges que fan parlar (19 d’octubre, 19 hores, Museu de la Pesca), una projecció d’imatges per documentar de forma col·laborativa el fons d’imatges del Museu de la Pesca. Amb la sessió “La història dels nostres xiringuitos”, es recuperarà la memòria d’aquests espais emblemàtics de la nostra costa, els personatges i les escenes més representatives.  Des dels seus inicis el 2009, Imatges que fan parlar ha projectat unes 1.750 imatges en les 35 sessions organitzades fins avui, amb la participació de 1.900 persones que han ajudat a documentar el fons d’imatges del Museu.

El 26 d’octubre també començarà a l’Espai del Peix el cicle Mestres dels fogons, l’activitat on els participants són espectadors de les demostracions en directe de cuina tradicionals, amb xefs i cuiners d’arreu del territori, i amb el peix com a element central de les elaboracions. Enguany comença amb una sessió de cuina transfronterera entre la Costa Brava i la Catalunya Nord. Mestres dels fogons es va duent a terme des del 2013 i fins s’han organizat una desena de sessions.

El febrer del 2019 començarà la temporada número 18 de les conegudes Converses de Taverna. Aquesta activitat reuneix al voltant d’una taula del restaurant Can Blau de Palamós persones per parlar sobre temes mariners d’interès. Enguany inclou tres sessions entre febrer i abril. Fins a 2018 se n’han celebrat 123, amb la participació de més de 150 persones i més de 160 hores d’enregistraments. Les Converses formen avui un dels més grans repositoris de memòria oral de la Mediterrània, dedicat a la pesca, el mar i les activitats marítimes. Totes les sessions es poden consultar a Documare, centre de documentació de la pesca i el mar, i una selecció de fragments es pot veure al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Podeu descarregar el programa d’activitats des del web del Museu de la Pesca.

Pàgines