Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 22 minuts 31 segons

La pedra seca al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

ds., 25/01/2020 - 22:32

17 al 20 de febrer de 2020 Casal Bonavista

Durant tota la setmana s’estarà treballant en la restauració d’un mur de pedra seca a l’Itinerari forestal terapèutic “Salvador Grau” . L’itinerari comença al Casal de Bonavista d’Olot.

A partir de les 8 del matí i fins a les 2 del mig dia es podrà visitar la restauració del mur i es podrà col·laborar amb el mestre paretsecaire.

Aquesta activitat està adreçada principalment a estudiants de Secundària i Batxillerat però també és oberta a tot el públic que vulgui conèixer la tècnica de la construcció en pedra seca i vulgui participar com a voluntari en la reconstrucció de la paret.

Material: Cal portar guants.

Informació: https://www.facebook.com/PNZonaVolcanicaGarrotxa

I Congrés Català d’Antropologia (COCA)

dv., 24/01/2020 - 14:10

30, 31 de gener i 1 de febrer, Tarragona.

Publicat el programa complet amb tota la informació detallada de les activitats:

https://coca2020.imf.csic.es/sites/default/files/documents/Programa_CoCA_complet.pdf

També trobareu al web, informació pràctica sobre ubicació i desplaçaments:

https://coca2020.imf.csic.es/sites/default/files/documents/Como_llegar_Tarragona_COCA.pdf

Web del Congrés

Pedra seca: societat, tècnica, patrimoni

dc., 22/01/2020 - 17:54

Jornada tècnica, dissabte 8 de febrer de 2020
Ajuntament del Pla de Santa Maria

A l’Ajuntament del Pla de Santa Maria es desenvoluparà una jornada de discussió on es plantejarà, paral·lela i simultàniament, la importància de la pedra en sec per a la societat, per a la tècnica constructiva i per al patrimoni material.

Les jornades es contextualitzen dins de les iniciatives d’estudiar l’arquitectura i els sistemes constructius vernacles de la província de Tarragona. Amb aquesta iniciativa hem detectat que la comprensió constructiva d’aquestes arquitectures, passa per l’enteniment de diferents tècnics. Així, arribem a la conclusió que els antropòlegs, els arquitectes, els paisatgistes i els arqueòlegs, formen part obligatòria del coneixement base d’aquestes edificacions

Programa:

9h – 9.30h: recepció

9.30h – 11h: taules rodones paral·leles (pedra seca i societat | pedra seca i tècnica | pedra seca i patrimoni)

11h – 11.30h: descans

11.30h – 13h: conclusions

Informació i inscripcions: sergio.coll@urv.cat

Present i futur dels marges de pedra seca a les Garrigues

dc., 22/01/2020 - 11:00

Dins el programa “Cultura Viva” el Centre d’Estudis de les Garrigues, organitza la jornada “Present i futur dels marges de pedra seca a les Garrigues”, onn es tractarà temes com: Quins elements tenim a la comarca? Quin paper juguen o poden jugar en l’agricultura? I en l’arquitectura? Qui pot formar els margers que necessitem?

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues

Col·labora: Ajuntament de Vinaixa i Consell Comarcal de les Garrigues

Data: 25 de gener del 2020

Lloc: Centre Cívic. Cal Blanco, Ctra. de Tarragona, 3 Vinaixa (les Garrigues)

Hora: 9.30h

Més informació: info@cegarrigues.cat

Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària

dc., 22/01/2020 - 10:16
Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.

La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.

L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat

Biografies etnogràfiques ampostines

dt., 21/01/2020 - 12:16

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Les ombres xineses

dt., 21/01/2020 - 10:22
Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

El Museu de la Mediterrània presenta les entrevistes realitzades l’any 2019 del projecte Fer de Músic

dl., 20/01/2020 - 15:24

El Museu de la Mediterrània porta a terme des de fa 10 anys el projecte Fer de Músic. Projecte de recuperació de la memòria oral de músics de cobles orquestres. Aquest projecte de recerca d’àmbit nacional, pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles orquestres (les formacions musicals més antigues del país) que han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en els costums de la societat…

El projecte Fer de Músic, a més de recuperar i difondre la memòria oral, vol ser un espai de reflexió en el món dels músics de les cobles orquestres. En la darrera edició s’ha comptat amb el suport i col·laboració del Museu del Ter de Manlleu i fruït d’aquesta iniciativa s’ha pogut entrevistar a Fina Dalmau i Pep Poblet.  

El dissabte 25 de gener a les 18.00 h a l’auditori del Museu de la Mediterrània es portarà a terme l’acte de presentació de les gravacions dutes a terme durant el 2019. Amb aquestes ja seran 40 les entrevistes realitzades a músics de cobles orquestres. També es realitzarà una presentació de les darreres gravacions a Barcelona el 26 de febrer i a

Manlleu el 6 d’abril. 

Consultar més informació i veure entrevistes realitzades.

En el marc del projecte s’han entrevistat a cinc persones durant el 2019:

  • Marcel Casellas (1-03-1954 Esplugues de Llobregat), contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Des del 1978, ha participat en molts projectes que inclouen estils musicals molt eclèctics: cançó, folk, cobla, jazz, música electrònica, pop-rock, sardana… Exerceix de professor a l’ESMUC.

  • Pep Poblet (1962, Vic). Saxofonista amb una àmplia trajectòria de col·laboracions molt diverses: Sopa de Cabra, Duble Buble, La Salseta del Poble Sec, Los Salvajes, Orquestra Maravella, Lluís Llach, Marina Rosell, David Bisbal… Ha participat de manera assídua en programes de TV i ha enregistrat més d’un centenar de discs.

  • Fina Dalmau (27-07-1958 Manlleu), instrumentista de contrabaix i tible. Va ser la primera dona que va formar part d’una cobla en tot el segle XX. De l’any 1976 fins al 1980, fou component de la Cobla La Manlleuenca.

  • Núria Feliu (21-09-1941 Barcelona), cantant i actriu. Els seus primers passos en el món artístic varen ser com a actriu. Debutà com a cantant el 1965 i ha destacat pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros, cuplés i sardanes. Així mateix, ha popularitzat estàndards nord-americans del country i del jazz portant l’idioma català per primer cop a alguns d’aquests estils musicals.

  • Albert Guinovart (18-02-1962 Barcelona), pianista i compositor. La seva dedicació a la música l’ha portat a diferents camps: des d’interpretació clàssica de repertori per tot el món i gravacions a la composició de musicals d’èxit o bandes sonores per televisió i cinema, així com una abundant producció simfònica, coral, de cambra i orquestracions diverses. S’inicia en la composició per a cobla a finals dels anys 90.

 

Exposició "l'Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major" a Sant Feliu de Guíxols

dl., 20/01/2020 - 13:04

A partir de l’1 de febrer i fins el 13 d’abril de 2020 podreu visitar l’exposició “l’Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major a la capella de l’Antic Hospital – Museu d’Història de Sant feliu de Guíxols.

Els envelats han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig.
Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle xix, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.
Els artífexs dels envelats, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.), van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors.

Envelat de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Enric Estarlí.

El patrimoni etnològic de l’oli de ginebre

dl., 20/01/2020 - 12:00

La conferència titulada “L’oli de ginebre. Un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre”, que anirà a càrrec de Carles Viñes, Francesc Estevé, Ramon Puig, Antonio Castellví i Marc Jardí, donarà a conèixer els valors patrimonials d’aquest antic producte tradicional de Riba-roja d’Ebre, tant emblemàtic, que des d’aquesta població es comercialitzava per l’Ebre, riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa; tot i que la seva principal ruta va ser fins al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli, remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, animals, perquè és un extraordinari desinfectant i cicatritzant, entre moltes altres propietats. Encara actualment la producció d’oli de ginebre és viva, i s’usa sobretot en el sector de la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Organitzen: Societat Obrera de Tivissa i Amics de Riba-roja.

Data: dissabte 25 de gener de 2020

Lloc: Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa. Carrer Sant Blai, 14.

Població: Tivissa.

Més informació: Tel. 977 41 75 53

20è aniversari de la Fundació El Solà (La Fatarella)

dl., 20/01/2020 - 09:55
Construccions de la Fatarella

La Fundació el Solà, de la Fatarella, en commemoració del seu 20è aniversari ha fet diversos actes al llarg de l’any 2019 i una exposició que recull les seves activitats en tots els seus àmbits des del dia de la seva creació.

Xavier Rebés, president de la Fundació “El Solà”

Coincidint amb la recent declaració de l’art de la pedra en sec com a patrimoni mundial immaterial de la UNESCO han fet un documental sobre la seva llarga trajectòria. És un recull de seves activitats més rellevants.

Aquí el podeu veure:

Taller de memòria oral: llegendes i creences al Penedès

dg., 19/01/2020 - 20:53

Les llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics i les creences són idees o percepcions de la realitat subjectives, al marge del procés científic. L’objectiu d’aquest taller de memòria oral és documentar les llegendes i creences que coneix la gent i quines és mantenen vives a la vegueria del Penedès.
Intervindran en el taller Xavier Bayer, naturalista i estudiós del folklore i Elisa Vidal, cronista local i recopiladora de llegendes de Sant Martí de Tous. La presentació anirà a càrrec d‘Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. El taller és obert a tothom.

Data: diumenge 26 de gener, a les 18 h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, 80) de Sant Pere de Riudebitlles.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa.

Aquesta activitat forma part del programa dels 12ns Tallers i Jornades de la Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Manlleu, ciutat de teatre

dc., 15/01/2020 - 19:10

Ara que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els valors patrimonials dels camins de ronda

dc., 15/01/2020 - 13:48

L’exposició itinerant, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, té per objectiu mostrar i posar en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana, els camins de ronda, que es feien servir per vigilar la costa i la Mediterrània, via de comunicació, i d’entrada de mercaderies i de contraban, avui punt de trobada amb la natura, el patrimoni cultural i el paisatge arran de mar. L’exposició inclou els àmbits: Camins per rondar, Camins de treball, Camins de perill i Camins de paisatge.

El Museu de la Mar de l’Ebre i el Club Centre Excursionista la Foradada han organitzat una activitat complementària per a aquesta itinerància: el 23 de febrer es realitzarà una sortida de camp per conèixer el recorregut, la història, el medi geològic i biològic dels senders que ressegueixen la mar de l’Ebre, en l’últim tram de la costa catalana.

Organitza: Museu Marítim de Barcelona, Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre.

Col·labora: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Dates: del 18/1/2020 al 1/3/2020

Lloc: Sala d’activitats temporals. Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Població: Sant Carles de la Ràpita.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

70 anys de la Genisenca de Taradell

dc., 15/01/2020 - 09:34

Coincidint amb els actes de la festa major d’hivern de Taradell, el Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) farà l’acte anual que serveix per repassar la feina realitzada al llarg del darrer any i que porta per nom Fent Memòria 2019. Un any recollint records i vivències de la gent gran de Taradell. També es presentarà l’audiovisual sobre els 70 anys de la cobla Genisenca.

El Grup de Recerca Local de Taradell es va crear l’any 2009 davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs  que van néixer i viure al segle XX i que han estat testimoni d’un segle d’importantíssims canvis socials, tecnològics, polítics i culturals. Des de llavors s’han enregistrat al voltant de 290 entrevistes i s’han realitzat 23 documentals. (per saber-ne més: https://www.taradell.cat/fent-memoria/projecte-fent-memoria.html)

El darrer d’aquests documentals amb la Genisenca de protagonista. El 9 d’abril del 2020 farà 70 anys que la cobla Genisenca va fer la primera actuació oficial. El Grup de Recerca Local de Taradell s’avança a aquesta commemoració i el proper dissabte estrenarà un documental en el qual s’explica la història de la formació al llarg d’aquests 70 anys, posant èmfasi en la fundació però també en l’evolució i els canvis que ha patit al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, amb una formació que s’ha rejovenit i que compta amb una mitjana de 60 actuacions anuals.

 

Data: Dissabte 18 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell

Per a més informació: www.museudeltercat – 938515176 – info@museudelter.cat

El Llibre Negre

dl., 13/01/2020 - 16:27

L’autor Jordi Martí ha elaborat una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans amb la intenció de mostrar la memòria llibertària independentista.

L’antologia, titulada El llibre negre i formada per tres volums, inclou textos que abracen des del 1842 al 2018. Alguns dels escrits són coneguts, inclús inèdits, i altres no ho són tant, però el conjunt de tots ells ens parla sobre la lluita contra l’Estat i els estats, sobre el catalanisme llibertari i l’independentisme anarquista, entre altres temes.

El pròxim dia 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Jordi Martí ens presentarà el darrer volum al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de Sant Josep, núm. 10). 

Seguidament, el públic assistent es dirigirà al C/ Alcalde Joan Beltran de Reus per tal de dur a terme la iniciativa d’Endavant: canviar el nom d’aquest carrer pel de Joan Garcia Oliver.

 

Aportacions a la dansa catalana 2020

dl., 13/01/2020 - 12:12

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

dl., 13/01/2020 - 10:24

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 45, corresponent a l’any 2020. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic  rec@gencat.cat  fins al 20 de març de 2020 (indicant a l’assumpte: “REC 45 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 20 de març de 2020

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Localitzen la notícia més antiga sobre les falles del Pirineu

dj., 09/01/2020 - 14:59

Tot i que hi havia indicis que la tradició de baixar falles pel solstici d’estiu a Catalunya -actualment present al Pallars, l’Alta Ribagorça i Aran- també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès: el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763 i estava localitzat a Vilaller. El document en qüestió expressa un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.

La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i representant per aquesta institució a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat consell comarcal.

Vegeu més informació sobre les falles del Pirineu al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.

https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/03_proteccio/01_declaracions_unesco/#bloc3

Col·leccionant passions. Jornada Cultura viva

dj., 09/01/2020 - 13:22

El dimecres 15 de gener es celebra una nova Jornada de Cultura Viva, aquest cop el tema principal és el col·leccionisme privat a les Terres de Ponent i el Pirineu.

Lloc: cafè Salón de Salàs del Pallars

 

Pàgines