Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 43 minuts 43 segons

Conferència: Realitat i ficció: Una frontera cultural?

dt., 15/01/2019 - 15:02

A càrrec d’Albert Sánchez Piñol (antropòleg i escriptor).

Dimarts 22 de gener a les 19.00h. a l’espai Sala Beckett: Sala d’assaig

Tota societat s’edifica sobre determinats imaginaris. L’escriptor és com el xaman, viatja fora del seu cos, veu altres realitats, altres imaginaris i torna per explicar-ho. A l’introduir la fantasia, la ficció va més lluny que la realitat i pot dir veritats que els discursos del que és real amaguen. L’antropòleg, com l’escriptor, indaga els imaginaris que mouen les nostres realitats. La diferència entre realitat i ficció es dona a totes les cultures? Què aporten l’antropologia i la literatura a la comprensió crítica del món contemporani, de la postveritat i de la lluita pel relat, pel control de l’imaginari?

Més informació a: https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/realitat-ficcio-frontera-cultural/

En el marc del cicle Res no és mentida
https://www.salabeckett.cat/intercanvi/res-no-es-mentida/

Comissariat: Elisenda Ardèvol (Professora de la UOC)
Organitzen: Sala Beckett i Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Tàndem artesania/disseny. Visions singulars. Espart

dt., 15/01/2019 - 13:24

.

 

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

26 i 27 de gener

 

El Museu de la Pauma vol continuar explorant els punts d’encontre entre artesania i disseny i aquest 2019 posarà en marxa un projecte d’investigació que té per objectiu trobar noves aplicacions a les fibres vegetals. L’espart i el vímet seran les dos fibres protagonistes, es sumaran a la pauma, natural o tintada, per buscar possibles hibridacions.

El projecte s’anomena Tàndem artesania/disseny, visions singulars. S’han programat dos caps de setmana intensius, el primer, el del, 26 i 27 de gener i el segon, el del, 30 i 31 de març, en els quals un dissenyador i un artesà compartiran vivències i coneixements per experimentar i trobar nous camins per a les fibres vegetals.

Aquestes sessions concebudes com a seminaris de treball formen part del programa Treball a les 7 comarques del Servei d’Ocupació de Catalunya i estan adreçades a professionals i estudiants del món del disseny, l’interiorisme, l’artesania i l’educació. El primer cap de setmana confluiran l’artesana Simone Simons, experta en espart, i la dissenyadora Pepa Reverter; i el segon, l’artesà Joan Farré, expert en vímet, que farà tàndem amb el dissenyador Curro Claret.

El període d’inscripció per al seminari de l’espart és del 15 al 20 de gener (ambdós inclosos). Al març s’obrirà el període d’inscripció per al seminari del vímet.

 

 

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

dt., 15/01/2019 - 10:18
Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Passió per la terrissa popular. La col·lecció de la família Segarra-Pedrola, canterers de Miravet.

dv., 11/01/2019 - 10:01

L’exposició, titulada “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Aplega un centenar d’estris i atuells de terrissa i ceràmica, que formen part de la col·lecció familiar dels canterers de Miravet: Ferran Segarra Vives, Teresa Pedrola Avante i el seu fill Ferran; integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol, datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

El seu obrador, situat al Raval dels canterers, és un gran edifici que inclou diferents espais: l’obrador, la botiga, el forn, el magatzem de ceràmica i terrissa, l’espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris, i les tres grans sales on que acullen la seva important col·lecció d’atuells, exposats al públic que els visita, el general i l’especialitzat (antiquaris, col·leccionistes, estudiants, investigadors).

La col·lecció conté peces avui molt singulars, de les quals en queden pocs exemplars, perquè pertanyen a centres terrissers desapareguts fa moltes dècades o que han tingut poca producció, com per exemple el d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Ajuntament de Miravet.

Dates: del 18/1/2019 fins al 3/3/2019.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 18 de gener a les 19h30’.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 http://www.museuterresebre.cat

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

dv., 11/01/2019 - 09:56

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Estudis de Literatura Oral Popular: crida per al número 8 (2019)

dc., 09/01/2019 - 13:06

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:

Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

https://revistes.urv.cat/index.php/elop/about/submissions#authorGuidelines

Pdf (català i anglès): https://issuu.com/publicacions-urv/docs/normes-elop

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISCO, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

 

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

dl., 07/01/2019 - 13:00
Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Es presenta a L’Escala el llibre “Històries de pescadors de la Costa Brava”

dc., 02/01/2019 - 13:40

El passat 21 de desembre es va presentar a l’Alfolí de la Sal de l’Escala el llibre Històries de pescadors de la Costa Brava, de Lurdes Boix i Jaume Badias. Editat per Gavarres, és el segon volum de la col·lecció El caliu de la memòria (el primer va ser Històries de músics), en aquest cas, coeditat amb l’Ajuntament de l’Escala.

La presentació va anar a càrrec d’Àngel Madrià, director de Gavarres, de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga i de l’autor del pròleg,  el periodista Xavier Febrés.

El llibre està basat en entrevistes a diferents pescadors de la Costa Brava. Jaume Badias va encarregar-se d’entrevistar els pescadors de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Palafrugell i Begur. Per la seva banda, Lurdes Boix va anar als pobles de l’Estartit, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou, amb dues incursions a Cotlliure i Portvendres per tal de tractar les migracions de pescadors de l’Escala i Llançà.  En total, quaranta històries que no deixen indiferent per la seva autenticitat.

Lurdes Boix i Jaume Badias fa molts anys que parlen amb pescadors de la Costa Brava. Fruit d’aquestes converses sabem que el mar és una caixa de sorpreses: a vegades bones, en forma de grans pesqueres, però, a voltes tràgiques. Algunes ens deixaran corpresos, com la dels tres germans Puigvert, de Lloret de Mar, que amb només 11, 8, i 6 anys ja es jugaven la vida en mar per sortir de la misèria; o la dissortada sort de l’avi Jepet, de Roses, que va perdre els tres fills grans en un embat terrible d’un grop enmig del mar. També es recullen el testimoni de l’últim pescador de l’Escala que va anar a fer tenda, els diferents arts de pesca, les senyes i els grans caladors, la pesca del corall o de l’anguila, la relació amb els primers turistes, l’arribada de pescadors de l’Ametlla de Mar o del Campello… En resum, és un llibre que vol ser un homenatge als homes i les dones de mar que van néixer amb “es gra de sal al cap.

L’objectiu dels autors és recuperar i transmetre les vivències i la saviesa d’un món gairebé extingit perquè, davant el col·lapse de la pesca actual, puguin aportar algunes experiències valuoses per a les generacions futures i per a la reconversió en una pesca veritablement respectuosa amb el medi que garanteixi la seva pervivència.

Nova exposició “Els Banys de Mar” a Sant Feliu de Guíxols

dv., 21/12/2018 - 10:18

Al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, enguany recordem els cent anys dels Viatges Blaus organitzats per un guixolenc des de Barcelona per fer conèixer la Costa Brava. El fet ens fa recordar quin era aquell primer turisme que combinava salut i cultura, i com s’organitzava la societat que acollia els primers visitants, per esdevenir una ciutat més saludable. Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro continua conservant patrimoni natural i arquitectònic ( el Passeig de Sant Feliu, els banys de Sant Elm i S’Agaró, Bell-lloc i la Font Picant,…) i ha estat una zona pionera en l’oferta d’establiments de talassoteràpia.

Podeu visitar la nova exposició “Els Banys de Mar” a les sales reformades de l’Antic Hospital Municipal.

De dilluns a dijous, de 11.00 a 14.00 hores, Divendres i dissabtes, de 11.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.00 hores i Diumenges i festius: d’11.00 a 14.00 hores.

més informació a la web del museu

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, a Vilassar de Dalt

dj., 20/12/2018 - 13:43

Exposició: Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, a Vilassar de Dalt
Dates: Fins al 27 de gener de 2019
Lloc:   Museu Arxiu de Vilassar de Dalt ( C. Marquès de Barberà, 9).  Vilassar de Dalt.
Horari: Dissabtes de 18 a 20. 30 h i diumenges de 12 a 14 h.

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

L’exposició, que ha estat comissariada per , doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona,  està en itinerància per diferents pobles i ciutats del país des que es va inaugurar al mes de novembre del 2015 a Cervera. A hores d’ara resta a disposició de les entitats que la vulguin acollir. Per tal de consultar condicions i disponibilitat es pot escriure a: elena@irmu.org

Organitza : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya , Ajuntament de Vilassar de Dalt, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Diputació de Barcelona.
Exposició promoguda per: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; coordinada perInstitut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de: Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI)
Amb el patrocini de:  Obra Social La Caixa
Per a més informació: Centre d’Estudis de les Garrigues , Institut Ramon Muntaner, 977401757, elena@irmu.org

 

El 2de8sf de la Vella, Lluís Lirón, el Vendrell i els Moixiganguers protagonitzen la Nit de Castells

dc., 19/12/2018 - 11:14

>La ciutat de Barcelona, la comunicació de la Jove de Tarragona i la seguretat de Figueres també són premiades

> L’acte ha tingut lloc a Valls, km 0 casteller

>L’acte homenatja la figura del folklorista Aureli Capmany en els 150 anys del seu naixement

La tretzena edició de la Nit de Castells ha deixat un catàleg de premis repartit entre diverses colles, amb una presència destacada de les dues de Valls. La plaça del Vendrell i els Moixiganguers d’Igualada també han estat doblement reconeguts. Els deu premis lliurats –decidits per vuit jurats diferents i que estrenaven un trofeu dissenyat per Violeta Bofarull– han suposat un reconeixement global als principals protagonistes de la temporada tot just tancada.

75 anys de trajectòria castellera són els que avalen Lluís Lirón, un dels castellers històrics del segle XX i començament de l’actual, que ha estat reconegut avui amb el Premi a la Trajectòria. Lirón va començar a pujar als castells a la post-guerra, fent d’enxaneta amb la colla unificada dels Xiquets de Valls; a continuació va passar a la Muixerra de la postguerra i va seguir a la Colla Joves Xiquets de Valls, una llarga i sòlida trajectòria com a casteller –i ensenyant a fer castells, a més de recopilant imatges– que ha merescut el premi.

El Premi a la Trajectòria ha tancat la Nit, que havia estat oberta per un altre dels reconeixements més destacats: el Moment casteller de l’any, que ha estat per al 2de8 sense folre descarregat per la Colla Vella al Concurs de Tarragona, que li va donar el triomf després de divuit anys sense assolir-los i que es va fer en unes circumstàncies especials en haver de fer canvis en l’estructura motivats per lesions.

Els Moixiganguers d’Igualada han tingut també un protagonisme rellevant, ja que s’han endut el Premi de la Colla de la temporada com a nova colla de 9 i un dels tres trofeus Baròmetre a les colles que han estrenat pis descarregat (els altres dos han estat per a les noves colles de 7 del Prat i de Castellar del Vallès).

La plaça del Vendrell també ha estat doblement guardonada. D’una banda, amb el Premi Plaça de la temporada, per haver estat testimoni de grans fites en els darrers anys, com el 3de10fm, el 2de8sf i el 4de9sf; i, d’una altra, per aquest darrer castell, descarregat per la Colla Joves a la Fira de Santa Teresa, que ha rebut el Premi Imatge de la temporada convocat per TAC 12 i decidit per votació popular.

La ciutat de Barcelona ha estat reconeguda amb la condició d’Ambaixador Castells, per la projecció que ofereix als castells en actuacions concorregudes de públic arribat d’arreu. També ha estat premiada per segon any consecutiu la comunicació de la Jove de Tarragona, pel vídeo El Concurs de les nostres vides. El Premi Descarregat ha estat per a la Colla Castellera de Figueres, que ha firmat aquest 218 la seva millor temporada sense haver caigut cap cop.

Una imatge d’Emilio Barruz del 2de9fm dels Castellers de Sants carregat al Concurs ha rebut el primer premi de fotografia (concurs patrocinat per Repsol), mentre que una foto de Xavi Vicente d’un aixecador i un enxaneta dels Castellers de Vilafranca ha rebut el primer premi de la categoria de votació popular.

La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, coorganitzada conjuntament amb TAC12 i l’Ajuntament de Valls, s’ha celebrat al Centre Cultural de Valls avui dissabte 15 de desembre i ha comptat amb la presència de representants de més de seixanta colles castelleres, a més de diversos càrrecs institucionals i de l’univers casteller (Coordinadora, patrocinadors, premsa, associacions…). En solidaritat amb la vaga de fam dels presos polítics en vaga de fam, la Nit ha suspès enguany el tradicional sopar que acompanyava aquesta cita. L’acte ha tingut com a fil argumental els 150 anys del naixement del folklorista Aureli Capmany –el primer a projectar els castells més enllà de les terres catalanes–, ha estat presentat per Quim Pons i Aina Mallol i dirigit artísticament per la creadora visual Maia Roig, amb producció televisiva de TACV 12, que l’ha emès en directe. Diverses televisions locals també l’emetran al llarg d’aquesta setmana.

Premis de la XIII Nit de Castells

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.Lluís Lirón, casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls, per una llarga i sòlida trajectòria iniciada fa 75 anys la colla unificada dels Xiquets de Valls i continuada amb la Muixerra de la postguerra i la Colla Joves.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells. A la ciutat de Barcelona com a plataforma de presentació dels castells entre els visitants que hi arriben cada any.

La Plaça de la temporada. Reconeix una plaça castellera que hagi tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria. Atorgat per la Revista Castells. A la plaça Vella del Vendrell, escenari de gestes històriques i testimoni recent de grans fites com el 2de8 sense folre, el 4de9 sense folre o el 3de10 amb folre i manilles.

Colla de la temporada. Distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada. Als Moixiganguers d’Igualada, per la seva trajectòria recent i els castells que ha assolit, especialment el 3de9 amb folre descarregat a la primera aquesta temporada passada i el manteniment del 5de8.

Moment casteller de la temporada. Premia un castell realitzat la temporada anterior, que, per la seva dificultat, resultat o valor, mereix un reconeixement especial. Atorgat pels cronistes castellers. Al 2de8 sense folre descarregat per la Colla Vella al Concurs de Castells, que va decidir el triomf i que es va descarregar en unes circumstàncies de màxima pressió pels canvis que havia hagut d’afrontar la seva estructura.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació de la temporada passada realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers. A la campanya El Concurs de les nostres vides, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per la l’emotivitat que transmet i seva realització impecable: https://www.youtube.com/watch?v=sJkhrcEli90

Premi Descarregat. Distingeix la/es colla/es que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que pels seus registres i ambició. Atorgat per la CCCC. A la Colla Castellera de Figueres, per no haver registrat cap caiguda en l’any en què ha recuperat el seu millor castell.

Premi Imatge de la temporada TAC12. Atorgat per TAC 12 per votació popular. Al 4de9 sense folre descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls al Vendrell

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.

1er classificat: Emilio Barruz

2on classificat: Sergi Albertí

3er classificat: Rodrigo Sicilia

4rt classificat: Laia Solanillas

5è classificat: David Oliete

  1. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

1er classificat: Xavi Vicente

2on classificat: Eloisa Ruiz

3er classificat: Desiré Cy

4rt classificat: Pili Osorio

Premis Baròmetre Casteller. Premia les colles que han pujat un pis el seu nivell històric. Patrocinat per Estrella Damm.

Colles de 6 a 7: Castellers del Prat, Castellers de Castellar

Colles de 8 a 9: Moixiganguers d’Igualada

Podeu veure sencera la 13a Nit de Castells a Valls, en el següent enllaç: https://www.tac12.tv/retransmissions/item/6291-13a-nit-de-castells

#castellers #Valls  #humantowers #worldintangibleheritage #castellsenxarxa  #13aNitDeCastellsValls 

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

dt., 18/12/2018 - 17:35

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Conferència “Pessebre i cultura popular” a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí

dl., 17/12/2018 - 12:43

El Museu de la Mediterrània organitza, en el marc de la commemoració dels 10 anys del pessebre de Josep Mir al museu, la conferència sobre Pessebre i cultura popular a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí, dissabte 22 de desembre a les 18 h de la tarda a l’auditori del museu.

En finalitzar la conferència prevista d’una hora de durada es realitzarà una visita comentada al pessebre de la mà de Fra Valentí Serra i el mateix Josep Mir.

Vine a conèixer més sobre el pessebre i la seva tradició!

Fra Valentí Serra i Fornell (Manresa, 1959) és Religiós caputxí i sacerdot. És membre del consell editorial i redactor del tradicional Calendari l’Ermità. Des de la seva condició d’historiador i arxiver ha publicat nombrosos articles sobre la projecció cultural i pastoral dels frares caputxins a Catalunya. També ha investigat aspectes inèdits sobre l’aportació franciscana a la cultura popular com ara el pessebrisme, la dieta i la cuina conventual, l’agricultura monàstica i la jardineria, i molt especialment la relacionada amb les herbes remeieres i la terapèutica popular. Per difondre les seves investigacions, ha publicat diferents llibres i col·labora periòdicament amb diversos mitjans de comunicació.

L’Oli de ginebre i els forns, a la Palma d’Ebre aquest diumenge 16

dv., 14/12/2018 - 14:13

Programa d’activitats

10:30h Presentació del llibre  “Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre”,  a càrrec de Judit Vidal, Dra. en Història per la URV.

Petita exposició sobre la indústria de l’oli de ginebre.

Lloc: Sala de Baix de l’Ajuntament de La Palma d’Ebre

12:00h Sortida comentada als forns del poble

Visita comentada als forns de la Valinjova i de la Sisquella

acompanyats pels «Amics de Riba-roja d’Ebre».

Més informació i inscripcions al tel. 977 819 064

Monografies del Montseny 33

dj., 13/12/2018 - 16:40

El passat mes de juliol fou presentat a la vila de Seva el número 33 de la revista Monografies del Montseny, editada pels  Amics del Montseny corresponent a l’any 2018.

Entre els articles destaquem els següents pel seu interès etnològic:

– Carola Duran. Primera ressenya d’una excursió al Montseny 1879

– Oscar Farrerons i Adrià Corella. El patrimoni històric, cultural i natural de Breda més enllà del monestir i la terrissa. Les fonts bredenques

-Josep Masnou, Josep M. Panareda. El paisatge del Cafè de la Calma del Montseny

 

Col·loqui del Grup d’Etnomusicologia de l’ICA: Sons i revolta a l’escenari polític actual de Catalunya

dj., 13/12/2018 - 15:13
Dilluns 17 de desembre a les 18.00h   A càrrec de Josep Martí (Musicòleg i Antropòleg)   Lloc: Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure   Resum:   La música contribueix a crear, mantenir i també subvertir l’ordre social. Aquesta és una de les diverses raons per les quals la música és tan important per als éssers humans. L’escenari polític a Catalunya des de la tardor de 2017 ofereix nombrosos exemples que il·lustren perfectament aquesta realitat. El moviment social relatiu a les reivindicacions del sobiranisme ha generat la seva pròpia banda sonora constituïda pel paisatge acústic de les cassolades, les consignes i cants que es coregen als carrers o els esdeveniments musicals de caire reivindicatiu que s’organitzen a les principals poblacions del país. Tot centrant-me en el període comprés entre la tardor de 2017 i primavera de 2018, oferiré una visió de la diversitat i creativitat de les pràctiques sonores i musicals que, amb la seva particular realitat acústica, caracteritzaren aquells moments de gran efervescència social.

III Trobada sobre la investigació de -i en- l’economia solidària

dj., 13/12/2018 - 14:25

Dimarts 18 de desembre de 2018, de 16.00 a 18.30h

A les 19.00h. Conversatori amb Jordi Estivill

Organitza: Associació ERAPI – Laboratori Cooperatiu de Socioantropologia i Grup de treball en Socioantropologia dels mons contemporanis de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).

Lloc: Espai Contrabandos, carrer Junta de Comerç, núm. 20 de Barcelona (08001).

En continuïtat amb la trobada que vam realitzar al juliol, així com la que vam mantenir per aquestes mateixes dates l’any passat, estem preparant la III Trobada sobre la investigació de –i en– l’economia solidària.

Així, el proper 18 de desembre contarem amb la presència de  Jordi Bonetprofessor de la Universitat de Girona (UdG) i investigador feminista que ens presentarà les seves consideracions sobre les possibilitats que ens obre l’obra de Karl Polanyi, hibridades amb l’economia feminista, per repensar diferents problemàtiques que afecten al nostre moment present, i de Gerard Caballé, graduat en antropologia per la UB, que actualment està realitzant estudis de postgrau en aquesta universitat, i que ha realitzat un treball  de final de grau de caràcter etnogràfic sobre una cooperativa de consum alimentari.

Així mateix, participaran Rafael Tarifa Ortiz, antropòleg doctorat l’any passat a la URV amb una tesi doctoral sobre aquesta plataforma per a una xarxa de xarxes de caràcter autogestionari que és la Cooperativa Integral Catalana (CIC) i Eudald Griera  que, entre altres coses, és membre de la Comissió de Formació, Publicacions i Recerca de la XES i que va participar en el marc de la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC2018) en la taula en la qual es va abordar i discutir el tema de la formació i la recerca en l’Economia Social i Solidària.

A continuació de la trobada, hi haurà un conversatori amb Jordi Estivill, sociòleg i membre de la XES, que acaba de publicar el llibre Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya (Pol·len, 2018).

Inscripcions gratuïtes al formulari: https://goo.gl/kMJN5X

Més informació a grupo.erapi@gmail.com

Amb el suport del Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Aquesta trobada forma part de l’Escola d’Economia Social i Solidària de la XES.

Els joguets tradicionals de la comarca del Montsià a Godall

dj., 13/12/2018 - 14:00

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià, en aquest cas molt especialment entre la població infantil de Godall.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, “Els joguets dels iaios” dona a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX; i, al mateix temps, recupera la memòria sobre la pròpia infantesa com a activitat amb la gent gran.

Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, AMPA de l’Escola Sant Salvador de Godall i Ajuntament de Godall

Dates: Del 4 de desembre de 2018 fins al 13 de gener de 2019.

Lloc: Centre d’Interpretació de la Serra de Godall. Godall

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

dc., 12/12/2018 - 21:45

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

Presentació de la recerca etnològica sobre “L’olivera i l’oli al Montgrí”

dt., 11/12/2018 - 12:01

El Museu de la Mediterrània, com a membre de la Xarxa de Museus d’etnologia de Catalunya, conjuntament amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter han unit esforços per portar a terme un projecte de recerca etnològica sobre l’olivera al Montgrí. Amb la voluntat d’arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s’han dut i es duen a terme per arribar a l’elaboració de l’oli.

Un cop arribats a l’any de l’estudi, és el moment d’explicar els primers resultats. Per aquest motiu s’organitza la conferència: “L’oli al Montgrí“, divendres 14 de desembre a les 19.30 h a càrrec de l’antropoleg Jaume Badias que ha realitzat aquesta recerca etnològica. L’estudi ha recollit la memòria oral de més de 15 persones, amb gravacions i entrevistes, s’han visitat els olivars i s’ha seguit el cicle anual de l’olivera (collita, poda, tractament,…) fins a la transformació al trull. En motiu de la conferència es passarà un vídeo de 10 minuts amb un recull de les gravacions realitzades.

Al finalitzar la conferència s’oferirà un tast de l’oli del Montgrí per part dels seus productors.

El treball als olivars serveix per explicar les transformacions que el sistema productiu i agrari ha experimentat en el territori. Una activitat que en el seu moment, durant molts anys, va estar vinculada al dia a dia de molta gent del massís del Montgrí.

El marc geogràfic del treball és el massís del Montgrí i concretament els olivars que formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en els termes municipals de Torroella de Montgrí, Ullà, Bellcaire d’Empordà i l’Escala. S’han identificat els propietaris i els productors per recollir informació de les espècies conreades, del cicle anual de treballs vinculats com la poda o l’ensolfatament, com també el procés de transformació en el trull i la seva posterior comercialització. Igualment s’ha treballat en la recopilació del lèxic propi vinculat molt, del qual malauradament s’està perdent, i també s’ha recollit informació fotogràfica sobre les eines i equips relacionats amb aquestes activitats.

Un dels objectius d’aquest estudi és posar en valor el paisatge tradicional de l’olivar al Montgrí, molt afectat per l’incendi del 2004, com també l’oli que els pagesos continuen produint seguint processos tradicionals. Així, el principal instrument metodològic d’aquesta recerca ha estat el treball de camp basat en l’entrevista als productors que segueixen amb aquesta activitat, però també la recerca documental que ho testimonia.

Aquest treball ha estat coordinat per l’investigador Jaume Badias i ha comptat amb el suport per les gravacions audiovisuals de Josep Maria Abrusi.

Aquesta recerca té la col·laboració també del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala i segueix el camí dels anteriors treballs fet conjuntament que tenien com a tema monogràfic el cultiu de l’arròs i l’explotació de les vinyes.

Pàgines