Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 1 minut 52 segons

Programem de nou l’espectacle teatral “L’últim teló” amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”

dg., 21/06/2020 - 09:28

El passat mes de març a causa de les mesures derivades de l’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19 el Museu del Ter va haver de suspendre les representacions de l’espectacle “L’últim teló” programades a mitjans de març. Ara, amb la situació actual d’alerta sanitària i prenent les condicions i mesures de seguretat adequades, programem de nou l’espectacle “L’últim teló” amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” que es pot veure al museu fins al 31 d’agost de 2020.

L’espectacle és una mirada des del teatre a la història mateixa del teatre a Manlleu -que podria ser la de moltes altres ciutats de Catalunya- des de l’experiència d’un tramoia amb anys i anys de dedicació discreta i altruista al teatre. Mentre desmunta i recull per darrera vegada el material escènic abans del tancament definitiu del teatre repassa alguns dels textos més significatius que s’hi havia representat. Mentrestant, el jove que l’ajuda es mostra més preocupat pel contingut del seu mòbil. Dues generacions i dues maneres de fer que són un repàs a la història del teatre al mateix temps que ens fan reflexionar sobre el seu futur.

Amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, l’obra inclou una selecció de textos dramàtics, que ha anat a càrrec de Judit Caballeria, Neus Colomer i el mateix Emili Jané interpretats pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera. Són obres de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg de més d’un segle d’història teatral i que formen part de la memòria col·lectiva de públic i actors del teatre a la ciutat.

Es podrà veure al teatrí del Museu del Ter els dies: divendres 3, dissabte 4 i dijous 9 i divendres 10 de juliol a les 21h. L’aforament és limitat i pels dies 3 i 4 de juliol les entrades estan exhaurides ja que han estat adquirides per les persones que ja tenien la reserva per les funcions anul·lades del mes de març.

Les entrades, que tenen un preu de 5€, es poden adquirir al Museu del Ter al telèfon 93 851 51 76, per correu electrònic a info@museudelter.cat o a la recepció del Museu.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ruta: “Manlleu, ciutat de teatres”

dg., 21/06/2020 - 09:22

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” que es pot veure al Museu del Ter fins al 31 d’agost, proposem la ruta “Manlleu, ciutat de teatres”, els dies 28 de juny i 5 de juliol a les 11h.

Sortirem del Museu del Ter i resseguirem els carrers de Manlleu pels diferents espais que en algun moment comprès entre el primer terç del segle XIX i l’actualitat han sigut un teatre o sala amb funcions teatrals. El recorregut, que acabarà a l’Espai Rusiñol, servirà també per anar escrivint la història del teatre manlleuenc a través de les diverses societats, noms propis i obres de teatre representades.

Aforament limitat
Durada aproximada de la ruta: 1h 30m
Hora: 11h
Inici: Museu del Ter
Final: Espai Rusiñol

Reserves al telèfon 93 851 51 76 o al correu electrònic info@museudelter.cat

RECORDEU! A causa de la situació actual d’alerta sanitària les propostes del museu estan temporalment subjectes a noves condicions i mesures de seguretat.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

 

Una exposició en femení crea identitat a la Terra Alta.

dv., 19/06/2020 - 13:37

Es tracta d’una exposició fotogràfica, de caràcter itinerant, que té per objectiu enfortir les relacions socials i culturals entre les dotze poblacions que conformen la Terra Alta, i aprofundir en la seva identitat, a través de la mirada de la fotògrafa Carme Ordeix (Gandesa, 1981) que ha retratat 493 dones de la comarca, de totes les edats: de les més joves fins a les més grans, per donar també una major visibilitat a la part femenina de la seva població. Unes hi han viscut sempre, altres no hi viuen però s’hi senten vinculades i altres que van marxar però hi han tornat amb els anys. La idea original va sorgir de l’Associació de Dones de Prat de Comte, i s’hi van sumar la resta d’associacions de dones de la comarca. La mostra va acompanyada d’una projecció audiovisual. L’entrada és lliure i gratuïta.

Organitzen: les diferents associacions de dones de la Terra Alta

Col·labora: Consell Comarcal de la Terra Alta

Dates: fins al 28/6/2020 (després itinera a Arnes).

Lloc: La Germandat. Calvari, 43786 Batea

Més informació: Consell Comarcal de la Terra Alta. C/Povet de la Plana, 4, 43780 Gandesa. Telf. 977420018 consellcomarcal@terra-alta.cat

 

 

Enramades confinades

dc., 03/06/2020 - 12:24

El proper diumenge 7 de juny havia de tenir lloc el Concurs de Catifes de Flors Naturals d’Arbúcies, preludi de la Festa de les Enramades que es celebra entre el 11 i el 17 de juny. La crisi sanitària del coronavirus Covid-19 impedeix la celebració habitual de la festa més emblemàtica de la vila, que s’ha hagut de reinventar per tal que els arbuciencs i les arbucienques la puguin gaudir des de casa amb seguretat.

El programa de les “Enramades Confinades” comença aquest proper diumenge 7 de juny amb les “Catifes Confinades”. Sota el lema “Encatifa’t” s’anima a la ciutadania a fer una catifa d’un metre quadrat a casa i penjar-ne fotografies a Instagram. El programa segueix a partir del dia 11 de juny amb la botifarrada des del balcó, cercavila de gegants, passades matinals i nocturnes, programes de ràdio, castell de focs artificials, concurs de rodolins digitals o el trivial de les Enramades.

Coincidint amb el dia 7 de juny el Museu Etnològic del Montseny té previst reobrir les seves portes tancades des del passat 13 de març, en l’horari habitual, únicament a les sales d’exposició temporal on es podrà visitar l’exposició de les obres presentades al “36è Concurs Estatal de Fotografia / 26è Trofeu Torre d’Arboç”, que organitza la Secció Fotogràfica el Centre d’Arbúcies. Per tal de garantir la seguretat, la visita al Memga haurà de realitzar-se seguint les mesures de seguretat establertes: distància de seguretat, obligatorietat de l’ús de mascareta, entrada únicament a públic individual i familiar i aforament limitat a un terç (15 persones).

Jornada virtual “Patrimoni immaterial, celebracions confinades i reptes post-COVID 19”

dc., 03/06/2020 - 11:44

DIVENDRES 19 DE JUNY DE 2020

Aquesta Jornada virtual, convocada pel projecte de recerca “Proyecto Patrimonio Inmaterial y Políticas Culturales: Desafios Sociales, Politicos y Museologicos” (ref: PGC2018-096190-B-I00), pretén abordar una primera reflexió, gairebé d’urgència, sobre els efectes que ha provocat el confinament en el patrimoni immaterial i els escenaris i incerteses per al patrimoni immaterial.

Enviaments de propostes fins al 8 de juny.  Correu de contacte per enviaments i participació: alejandra_canals@ub.edu

Informació Jornada COVID P.INMAT.

 

 

La Galera dinamitza en línia el Patrimoni cultural de la terrissa

dt., 02/06/2020 - 11:09

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, una activitat internacional de dinamització de la terrissa, la ceràmica i el món del fang, que aquest any, a causa de la situació d’emergència sanitària que estem experimentant, serà una edició especial amb una programació en línia de contingut fotogràfic i de vídeos que es podran veure al canal de YouTube, així com a la pàgina de Facebook i al perfil d’Instagram de Hola Ceràmica. A més es complementarà el programa amb una sèrie de diàlegs sobre com la situació sanitària està afectant els diferents àmbits de la ceràmica i, sobretot, com encarem el futur post-pandèmia. La Galera, mostrarà el procés d’elaboració d’una peça de terrissa al torn de la mà de l’únic terrisser en actiu a la comarca del Montsià: Joan Cortiella, una visita virtual a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, i imatges de la Fira de la Terrissa de la Galera, d’edicions anteriors, ja que aquest any degut a la situació d’emergència sanitària no s’ha pogut celebrar.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Centre d’interpretació Terracota i l’Ajuntament de la Galera

Dates: 12, 13 i 14 de juny de 2020

Més informació: Tel. 977 71 83 39, 669 507 141 www.galera.cat www.holaceramica.es www.ciudades-ceramica.es holaceramica.es https://www.facebook.com/Holaceramica-103954861329495 https://www.instagram.com/holaceramica/ https://twitter.com/hola_ceramica https://holaceramica.es/youtube

Posem el punt i final al cicle de teatre “Carles Molist” amb un clàssic del teatre amateur, “Els Pastorets”

dl., 01/06/2020 - 12:33

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La vuitena i darrera filmació del cicle són “Els Pastorets” dirigits per Carles Molist l’any 1984. Ell era un membre molt actiu del Teatre Centre i un dels grans impulsors de la represa teatral de la transició. Aquesta represa la va fer a partir del teatre infantil i d’espectacles com “Els Pastorets” al teatre de Gràcia a finals dels anys 60.

“Els Pastorets” són un dels exemples més paradigmàtics del teatre amateur i, en molts casos, la porta d’entrada al món de les arts escèniques.

Manlleu no és cap excepció. La primera notícia que tenim documentada data del Nadal de 1897 i és precisament sobre els diferents drames pastorils que es feien en aquelles dates.

Parlar de ‘”Els Pastorets” a dia d’avui sembla sinònim de Josep Maria Folch i Torres. No obstant, hi ha molts drames pastorils que narren el naixement de Jesús. A Manlleu van ser molt comuns també “L’Estel de Natzaret” o “La Flor de Jericó”, els dos musicats.

Lloc: “Els Pastorets”: al cicle de teatre “Carles Molist” del canal de Youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reobrim el Museu del Ter

dj., 28/05/2020 - 16:03

Des del passat dimarts 26 de maig ha obert les seves portes el Museu del Ter amb motiu de la fase 1 de la desescalada del confinament per la pandèmia de la Covid-19.

La seu de can Sanglas ha estat tancada al públic des del 13 de març tot i que el museu no ha aturat durant aquests dos mesos i mig les seves activitats a les xarxes.

En aquesta fase el museu només pot obrir les portes al visitant individual, familiar o en petits grups de convivència que realitzin la visita pel seu compte i amb un aforament màxim de 28 persones simultàniament. Es mantenen actives les limitacions a les visites en grups organitzats, grups educatius i a les activitats culturals.

L’horari d’obertura del museu serà l’habitual, de dimarts a diumenge de 10h a 14h a l’espera dels horaris d’estiu a partir del mes de juliol, que s’implementaran en funció de la situació de la desescalada. A partir d’aquest dimarts també es podrà visitar l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre”. La mostra, que havia d’acabar el 3 de maig, s’ha prorrogat fins al 31 d’agost.

Per aquesta reobertura hem pres les mesures necessàries per assegurar que la visita al museu es pugui fer amb la màxima seguretat: limitació de l’aforament a un terç, disponibilitat de gel hidroalcohòlic a totes les plantes, utilització de mascaretes, reforç de la neteja, senyalització dels espais i informació de les normes de seguretat, circulació segura que evita el contacte amb qualsevol superfície, protocols d’actuació per la seguretat del personal, etc.
Des del museu restem atents a les novetats i canvis en la normatives en les següents fases de la desescalada per poder continuar ampliant els nostres serveis o adequar-los a la nova situació.
Per qualsevol dubte que tingueu no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Treballem per fer del Museu del Ter un espai segur i saludable.

Així és com podrà visitar el Museu del Ter

  • Horari d’obertura: de dimarts a diumenge de 10 a 14h
  • Aforament limitat a un terç de la capacitat del museu (28 persones) i 9 persones a la sala d’exposicions temporals.
  • Obligatori l’ús de mascareta.
  • Només és permet la visita individual, familiar o en petits grups de convivència.
  • S’haura de respectar la distància física de seguretat de 2 metres.
  • De moment només poden visitar el museu les persones de la Regió Sanitària Catalunya Central.
  • Es recomana el pagament amb targeta de crèdit.

 

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Divendres 29 de maig, el Museu de la Pesca reobre les portes amb un 2 x 1

dj., 28/05/2020 - 15:51

Amb l’objectiu que el patrimoni cultural continuï sent el màxim d’accessible a tots els col·lectius per superar els efectes de la pandèmia de la covid-19, l’exposició permanent del Museu de la Pesca reobre les portes a partir del divendres 29 de maig a les 15.00 h, després de més de dos mesos tancades al públic

El museu ha establert un protocol per adaptar-se estrictament a les condicions necessàries per a la reobertura en el marc de la fase 1 de desconfinament, sempre des de la cautela i la prudència, i extremant les mesures de seguretat per tal d’afavorir que el visitant, sentint-se còmode i segur, gaudeixi de l’experiència.

I per animar encara més la visita al Museu de la Pesca, durant aquestes pròximes setmanes ofereix un 2 x 1 en la venda d’entrades a l’exposició permanent.

Us animem a conèixer al web del museu els horaris i les mesures adoptades per oferir un espai segur, així com la normativa establerta per garantir la seguretat de tots els visitants i del personal del mateix museu.

Altres serveis i equipaments del Museu de la Pesca

Durant aquesta primera fase de la desescalada, el Museu de la Pesca només obrirà al públic visitant la seva exposició permanent. Es preveu que la resta de serveis i equipaments (Espai del Peix, Barques del Peix, Documare) es vagin reobrint a mesura que les autoritats permetin les activitats i les mesures establertes garanteixin la seguretat i la comoditat del visitant.

Enric Vigo, introductor de les danses pallareses al repertori català del segle XX

dj., 28/05/2020 - 11:37

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han recuperat de l’oblit la figura del músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, fundador de l’Orfeó Canigó, i una de les persones claus en l’eclosió i la divulgació de les danses del Pirineu lleidatà a Catalunya a principis del segle XX. Aquest rescat es fa a través de la publicació del llibre inèdit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, un manuscrit del 1912 que es conserva a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Abadia de Montserrat. Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), la Diputació de Lleida, l’IEI i les empreses Darei i Aureo & Calicó.

L’obra, que es va publicar el dimarts 19 de maig, és fruit de l’estudi i la transcripció que ha fet durant quatre anys l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu, Ignasi Ros. El llibre conté 380 pàgines i 58 més de treballs introductoris: un pròleg de l’ex conseller de Cultura i ex director general de Cultura Popular Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l’aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Divulgador de la ‘Bolangera’, el ‘Ball Pla’ i l’’Esquerrana’

A inicis del segle XX, en el moment de la irrupció de la sardana a Barcelona, Vigo es va interessar per aquesta dansa, alhora que va divulgar allà balls populars del Pallars i l’Alt Urgell com l’Hereu Riera, la Bolangera, el Ball Pla, l’Esquerrana, La Castanya, les Corrandes i altres cants.

En aquest sentit, Ignasi Ros explica que Vigo va ser un ambaixador de les danses del Pirineu lleidatà a Barcelona en un moment d’efervescència cultural amb el naixement de les sardanes i els Esbarts Dansaires.

Per la seva banda, el responsable de l’editorial Garsineu, Francesc Prats, valora que es recuperi un manuscrit de l’any 1912 d’un estudiós del Pallars que “documenta i dóna informació sobre els balls, els costums, el context, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys en una  època determinada en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX. De la mateixa manera, Prats reivindica la importància de recuperar de l’oblit la figura d’Enric Vigo, un dels precursors dels Esbarts Dansaires.

Sobre Enric Vigo

Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, 1865 – Senterada, 1926), és un autor pràcticament desconegut a Catalunya i al seu Pallars natal. Des de ben petit, es va interessar per la música, esdevenint autodidacta. Des del 1879, ja tocava amb colles o cobles de músics a Sort, Rialp o Surp per les festes majors del Pallars i l’Alt Urgell.

Emigrat a Barcelona, va continuar treballant de fuster, però es va seguir formant dins del món de les corals. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Canigó el 1897. A inicis de segle XX, en el moment d’eclosió de la sardana a Barcelona, es va interessar per aquesta dansa. Es va vincular amb el naixement de grups o esbarts de recuperació de danses a Barcelona, ensenyant a ballar les danses populars del Pallars que ell havia conegut fent de músic i ballador de ben jove.

Retirat de la vida pública, va anar a viure a Senterada, on va morir el 1926. Després de la seva mort, el manuscrit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquell moment, ja fou parcialment estudiat per Joan Amades. Aquesta entitat va preservar el manuscrit dins el seu gran arxiu de música i cançó popular. Aquest arxiu va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a 1990, quan les dues branques de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat, reunificant-se a l’Abadia de Montserrat.

La presència de les dones al teatre a Manlleu a la setena entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

dc., 20/05/2020 - 08:40

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La setena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” és l’espectacle “12 sense pietat” produïda l’any 1993 pel Teatre Centre. L’espectacle en el marc del Memorial Francesc Riera de l’any 1993 és una adaptació del guió original de Reginald Rose “12 homes sense pietat” sota la direcció de Josep Colomer. Aquesta filmació dins el cicle ens permet parlar de com les dones han anat guanyant presència dalt dels escenaris del teatre a Manlleu.

Inicialment, a mitjans del segle XIX, els únics que podien fer teatre eren els homes membres de les associacions d’obrers. Per això, o bé els homes interpretaven els personatges femenins, o bé contractaven actrius professionals de Barcelona, que venien com a molt a fer un assaig i la representació.

El 1934, les noies del Cor de Maria que assajaven al teatre de Joventut Catòlica van demanar de poder fer també teatre. Aquesta proposta es va acceptar i es va crear la secció femenina. Evidentment, no podien fer teatre amb homes i, a diferència d’ells que feien peces de Guimerà o Pitarra per exemple, les noies s’havien de resignar a representar obres com “La Blancaneus” o “La Ventafocs” i estaven dirigides per homes.

A finals dels anys 30, però sobretot durant els anys quaranta es normalitza el teatre mixt, a partir sobretot de les representacions de “La Passió”.

Des d’aleshores, la presència de les dones s’ha anat normalitzant, encara que és molt poc comú trobar-les en rols de direcció o tècnics. I recordem que de totes les associacions que s’han dedicat al teatre a Manlleu durant dos segles, només hi ha hagut una dona presidenta: la Dolors Collell.

“12 sense pietat” és la història  de  dotze persones que formen un jurat popular que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. En una sala annexa al jutjat, un sufocant dia d’estiu, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas. Un dels membres intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient com per canviar el veredicte.

Lloc: “12 sense pietat”: al cicle de teatre “Carles Molist” del canal de Youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

dt., 19/05/2020 - 13:02

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir sota el títol “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

dc., 13/05/2020 - 12:11

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

Recordem al músic manlleuenc Joan Viladomat, compositor del “Fumando espero”, a la nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

dc., 13/05/2020 - 08:39

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

A la sisena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” podeu veure l’espectacle teatral “Viladomat Glacé” produïda l’any 1992 per l’Ajuntament de Manlleu i l’aleshores Museu de Manlleu en el marc de l’exposició “Manlleu: músics del XX”. L’espectacle, a partir de les composicions musicals de Joan Viladomat, era amb dramatúrgia i direcció de Jaume Collell.

“Viladomat Glacé” és un còctel musical de cuplets, tangos, pasdobles, buleries, fox-trots i xotis de Joan Viladomat (Manlleu 1855 – Barcelona 1940).

L’afició al teatre dels manlleuencs i les manlleuenques remunta almenys al primer terç del segle XIX, quan tenim documentat un teatre al carrer de la Passió que fa obres del drama sacra i també contracta els principals títols de sarsuela que hi havia a Barcelona.

No obstant, el boom arribarà a mitjans del segle XIX quan la industrialització arriba al Ter. Amb la nova classe obrera, sorgeix una nova forma de socialitzar, les anomenades societats, que són associacions formades en la majoria dels casos d’obrers que busquen en aquestes societats una via de “recreo” i “instrucció”. El teatre serà un factor comú en moltes d’aquestes societats. En el tombant del segle XIX, hi ha almenys 10 espais amb un ús teatral freqüent (5 dels quals clarament teatres).

Aquestes primeres societats fan un teatre molt dinàmic, amb moltes produccions anuals. Això implica que majoritàriament són obres breus, que s’assagen poc, amb una escenografia/decorats molt rudimentaris, amb l’apuntador com a figura imprescindible i masculí. Inicialment els homes feien també els papers femenins i, amb els anys, conviu l’afició teatral masculina amb la presència d’actrius professionals per els papers femenins.

Amb els pas dels anys, sobretot a partir de l’arribada de l’Edison el 1919, la producció de teatre per part d’aficionats locals conviurà també amb la contractació de companyies professionals, especialment d’obres de sarsuela. En aquesta època, la societat coral l’Estrella juga un paper protagonista, ja sigui com a responsable de la programació de les sarsueles de l’Edison com per les produccions de la seva d’aficionats coneguts com “Els Torrats”. Una de les figures manlleuenques que trobem durant la dècada sobretot de 1910-1920 és la del compositor Joan Viladomat, vinculat precisament a aquesta societat, i autor de múltiples cuplets, pasdobles, fox-trots etc que desenvoluparà la seva carrera al Paral·lel de Barcelona.

Lloc: “Viladomat Glacé”: al cicle de teatre “Carles Molist” del canal de Youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Subvencions a federacions per a activitats relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular

dc., 13/05/2020 - 00:16

El Departament de Cultura i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural llancen aquesta línia de subvencions per promoure les activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana i aranesa organitzades o impulsades per federacions. Aquesta línia de subvencions té les modalitats següents:

  • a) Activitats organitzades directament per federacions.
  • b) Activitats impulsades per federacions, però efectuades per associacions membres de la federació impulsora.
  • c) Contractació de pòlisses d’assegurança col·lectiva de responsabilitat civil, d’accidents o d’assistència sanitària per a la cobertura dels riscos inherents a les activitats pròpies de les colles castelleres, les colles de falcons i els grups de foc.

Termini per sol·licitar l’ajut: del 12 al 27 de maig de 2020, ambdós inclosos.

Visiteu el web per a més informació i per demanar aquest ajut.

L’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) fa una crida per donar veu a la contribució de l’antropologia en la crisi sanitària

dl., 11/05/2020 - 11:30

En aquests moments, molts professionals de l’Antropologia estan aportant el seu coneixement i capacitat operativa des de diferents institucions, moviments ciutadans o activismes/emprenedories socials, per a generar nous processos comunitaris i culturals que ajudin a afrontar aquesta crisi sociosanitària.

Des de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) s’ha iniciat una crida per donar suport i visibilitat a les reflexions, articles, iniciatives i/o recerques que s’estan fent  des de l’antropologia i que poden aportar un gran valor en l’anàlisi d’aquesta crisi i el consegüent procés de reingenieria social.  Si teniu articles d’anàlisi i/o reflexió sobre alguna qüestió de la situació actual i/o de la crisi o si participeu en alguna iniciativa comunitaria, podeu enviar la informació a través d’aquest enllaç, o contactar al correu acpa@antropologia.cat.

Perquè és en moments com aquest que s’ha de donar més visibilitat a la veu i la perspectiva de les antropòlogues i antropòlogues.

La junta de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA)

Nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist” “Les aventures d’en Pere Pistoles” (1985)

dt., 05/05/2020 - 13:37

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La cinquena filmació del cicle de teatre “Carles Molist”, que fem conjuntament amb el Teatre Centre Manlleu, correspon a una peça de Gabriel Janer Manila, titulada “Les aventures d’en Pere Pistoles” sota la direcció d’en Carles Molist i produïda l’any 1985 pel Teatre Centre.

El franquisme impacta a l’afició teatral manlleuenca de forma contundent, no perquè es deixi de produir o es perdi qualitat (tenim l’exemple de La Passió), sinó perquè desapareixen els autors catalans tan arrelats al municipi i, sobretot, perquè influeix de forma molt dràstica sobre l’associacionisme obrer.

El teatre manlleuenc arrela a través de l’associacionisme obrer. Abans del franquisme, hi havia múltiples societats que tenien el teatre com una de les seves formes d’oci. Amb la dictadura, només queda Joventud Catòlica (ara dita Acció Catòlica), que sobreviurà al franquisme i als anys 70 tindrà el nom de Centre Parroquial Familiar.

Aquest trencament amb l’associacionisme fa que als anys 60 el teatre entri en “crisi” i el 1968 es deixa de contractar sarsuela i gairebé no hi hagi activitat teatral amateur. Carles Molist serà la figura que “recuperarà” part d’aquesta afició teatral, els primers anys des del teatre del Casal de Gràcia (però sempre vinculat a Teatre Centre), a través del teatre infantil i juvenil. Per Carles Molist, teatre i lleure anaven de la mà i entenia el teatre com un joc. L’obra que presentem és un exemple d’aquest gènere.

A “Les aventures d’en Pere Pistoles” la fantasia, la imaginació i el somni es conjuguen bellament. Es tracta de dues històries d’una gran bellesa poètica a vegades satíriques que tracten de recuperar velles fórmules del teatre popular entès com un joc. Un exercici fascinant, el teatre, que permet la recuperació de la vida, alhora que estimula la imaginació i el joc amb les paraules. Escrits amb agilitat aquests textos contenen, sobretot, una invitació a penetrar en el món poètic i lúdic i humà del seu autor.

Lloc: “Les aventures d’en Pere Pistoles”: al cicle de teatre “Carles Molist” del canal de Youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Cicle de conferències maig 2020

dl., 04/05/2020 - 15:58

El Centre d’Estudis de les Garrigues us convida a participar, tots els dimarts del mes de maig a les 20.15h, a les xerrades que tindran lloc a través de la plataforma de comunicació Zoom, on podreu acccedir a través de l’enllaç proporcionat a cada conferència.

Us hi esperem!

“Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. Producció “Associació Teatre Centre” (1988)

dt., 28/04/2020 - 13:27

Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La quarta filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra del teatre clàssic català del dramaturg Àngel Guimerà, produïda per l’Associació Teatre Centre l’any 1988 i dirigida per l’Antoni Anglada.

A Manlleu al llarg de la història s’han cultivat diferents gèneres teatrals. Un dels que més afició ha despertat ha sigut la sarsuela, de la que ja en tenim referències al segle XIX i que es va mantenir viva fins als anys 60-70 del segle XX. També hi ha hagut tradició cap a un teatre més moralitzant i de tendència catòlica. Aquest teatre era propi d’algunes societats com Joventut Catòlica o L’Aurora i tenia com a màxim exponent les representacions d’Els Pastorets. També hi havia una gran afició pel teatre més costumista, inicialment a través de lea gatades de Serafí Pitarra (Frederic Soler) i més endavant també Iglesias o el teatre més realista de Guimerà.

La dictadura franquista impactarà de ple en aquests tres models. D’una banda, la sarsuela seguirà la tendència que havia adquirit amb l’arribada de l’Edison i serà duta a terme per professionals. De l’altra, el teatre catòlic viurà un moment d’apogeu, que es manifestarà especialment amb les obres de La Passió, exposades en la primera filmació del Cicle Carles Molist.

El teatre català però és el que en surt més escaldat ja que desapareix completament durant el període franquista. No és fins als anys 80 que a Manlleu es comencen a recuperar els grans clàssics del teatre català, moltes vegades de la mà d’Antoni Anglada. Avui us presentem una d’aquestes obres, concretament, el Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

“Terra Baixa” és una obra produïda per l’Associació Teatre Centre de Manlleu. Forma part d’un conjunt d’obres dels grans clàssics del teatre català que a partir dels anys 80, després del període franquista, es van recuperar de la mà d’Antoni Anglada.

“Terra baixa” és una de les obres més populars de totes les que va escriure Àngel Guimerà, i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Quan va escriure aquesta obra, l’escriptor i poeta passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, “Maria Rosa”, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Lloc: “Terra Baixa”: al cicle de teatre “Carles Molist” del canal de Youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Converses de Taverna, en streaming al canal de Youtube del Museu de la Pesca

dv., 24/04/2020 - 08:29

Divendres 24 d’abril el Museu de la Pesca tenia previst celebrar al restaurant Can Blau de Palamós la darrera de les sessions de Converses de Taverna programades enguany dins del programa de recerca i difusió etnològica Memòria Viva. Si bé el confinament impedeix fer-la de forma presencial, com de costum, ara aprofitarem les eines digitals a l’abast per fer una sessió de Converses de Taverna en streaming, a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Així, el mateix divendres 24 d’abril, a partir de les 19 h, podrem seguir en directe la sessió que duu per títol “Peixos que arriben, peixos que desapareixen”. Amb la companyia de la investigadora de la Universitat de Girona i membre de l’Associació Amics de les Illes Formigues Conxi Rodríguez, i del pescador de Palamós Xavier Miró, reflexionarem sobre els canvis que es perceben en l’ecosistema i els seus efectes sobre la vida marina. Aprofitarem també per parlar de com la crisi del covid-19 està afectant tant a la indústria pesquera palamosina com al comportament d’alguns animals, lliures de la presència humana en el medi marí.

També us animem a interactuar amb els participants a través de xat obert durant la sessió, tot enviant les vostres preguntes i reflexions per fer aquesta activitat digital tan participativa com ho és la seva versió presencial.

Pàgines