Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 16 minuts 54 segons

Fer de músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània

dl., 01/07/2019 - 16:09

El passat divendres 28 de juny es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. Al voltant de l’exposició, que es podrà visitar fins el proper mes de setembre, s’han organitzat una sèrie d’actes i el primer és una conferència de Jordi Molina (tenora i compositor) i Gerard Cruset (director del Museu de la Mediterrània)  titulada “Fer de Músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània”.

El projecte “Fer de Músic” és un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

El projecte ha sortit també de les fronteres empordaneses i en la sessió veurem el treball i entrevista amb Lluís Turet, músic de Sant Hipòlit de Voltregà.

Properament el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter treballaran per acostar a Osona el projecte, amb la incorporació de músics de la nostra comarca.

Data: Dijous 4 de juliol de 2019 a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les potencialitats dels sectors econòmics vinculats a la pedra

dl., 01/07/2019 - 14:10
La Floresta (Garrigues), dimarts 2 de juliol a les 19.15 h.
Maldà (Urgell), dijous 4 de juliol a les 19.15 h.

En el marc del projecte La pedra com un recurs territorial generador d’activitat econòmica i ocupació, el Consell Comarcal de les Garrigues organitza la Presentació de la diagnosi de les potencialitats dels sectors econòmics vinculats a la pedra.

A partir d’un seguit d’entrevistes de gent del territori vinculades al món de la indústria, la construcció, l’agricultura -patrimoni de la pedra seca-, l’ensenyament, l’escalada en bloc, artistes/escultors, el turisme i la cultura, s’ha realitzat una radiografia de l’estat de diversos sectors vinculats a la pedra i la pedra seca. Alhora, es pretén apuntar línies de futur per treballar en cadascun dels àmbits econòmics que hi estan associats d’alguna manera.

L’acte compta amb la col·laboració dels consells comarcals de l’Urgell, Pla d’Urgell i Segrià, ja que l’àmbit del projecte inclou els municipis de les quatre comarques. És per això que es fan dues presentacions, a La Floresta i a Maldà, amb el mateix contingut.

 

 

Crida a associacions i individus dedicats a la memòria popular per a la creació d’una coordinadora

dv., 28/06/2019 - 12:43
Crida a la participació en el naixement de la Coordinadora de Memòria Popular, punt de trobada i de treball compartit

Totes aquelles entitats catalanes i d’arreu, i persones interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular, són convidades a la participació del naixement de la Coordinadora de Memòria Popular.

L’objectiu és conèixer les tasques i interessos dels grups i de les persones que a títol individual s’hi dediquen, trobar una definició apropiada, concretar-se i reflexionar. Tot plegat sense compromís i amb grans dosis d’escolta per a fer aquest primer pas. Els promotors de la iniciativa compten amb l’experiència de diversos projectes, àmbits, il·lusions, estils, territoris… i consideren que és l’hora de sumar. Demanen que se’ls contacti per tal de poder convocar una primera reunió que està previst que se celebri passat l’estiu; feta una trobada zero, la intenció és explicar-se com engegar i seguir endavant.

Contacte:
cmemoriapopular@gmail.com
Provisionalment els podeu trobar a: https://llibredelavida.wordpress.com/cempac/ 
L’indret web conté les primers persones i entitats adherides

Informació relacionada: 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular (2018)

Acte de cloenda dels 15 anys de l’Institut Ramon Muntaner

dc., 26/06/2019 - 15:18

Data: Dimarts 2 de juliol a les 19 h.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (C/ del Carme, 47)

Acte de cloenda de la commemoració dels 15 anys de l’Institut Ramon Muntaner.

L’acte té com a objectiu cloure la commemoració dels quinze anys de la constitució de l’Institut Ramon Muntaner. En el decurs de l’acte es presentarà la memòria del 2018 que inclou un balanç de l’activitat i projectes de la història de l’IRMU, es presentarà un clip audiovisual que s’ha preparat per a l’efemèride amb l’objectiu de comunicar la missió de l’IRMU a nous públics i s’exposaran les línies estratègiques de futur.

L’Institut Ramon Muntaner, és una fundació el patronat de la qual està integrat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. És membre de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i dona suport, assesora, coordina, convoca ajuts anuals a projectes, publicacions i activitats dels diferents centres d’estudis locals i comarcals de tots els territoris de parla catalana.

Clouran l’acte: el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Excm.i Mgfc. Sr. Xavier Gil, President de la Universitat Internacional de Catalunya i president de la Xarxa Vives, el Sr. Joandomènec Ros, president de l’IEC i la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’IRMU”.

Hi esteu tots convidats. Cal confirmar assistència a silviabeso@irmu.org o al 977401757 abans del dia 1 de juliol.

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Muntaner 
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner, silviabeso@irmu.org , tel. 977401757.

 

Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure

dt., 25/06/2019 - 16:17

Enguany es compleixen noranta anys de la fundació, l’any 1929, de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. Des de finals del segle XIX a Manlleu les sardanes gaudien del favor popular, com ho demostra la intensa activitat sardanista documentada a la ciutat en les dècades anteriors a la fundació de l’Agrupació. Però no sempre s’havien ballat sardanes a Manlleu. Les modernes sardanes llargues van néixer a l’Empordà en la primera meitat del segle XIX, i des de finals del segle es van estendre impulsades pel catalanisme cultural i polític.

Durant el segle XX la sardana ha estat un espai central de socialització i lleure populars, present en totes les festes. I ha estat, sovint, una escletxa de reivindicació de la cultura catalana, especialment en aquells moments en els quals aquesta va haver de resistir la repressió dels règims dictatorials del segle XX a Espanya. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. Manlleu ha produït també músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques han interpretat habitualment sardanes.

L’exposició, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu.

També s’han programat altres actes al voltant de la sardana, el primer d’ells tindrà lloc el dijous 4 de juliol a les 19.30h. El Tenora i compositor Jordi Molina i el director del Museu de la Mediterrània Gerard Cruset presentaran al Museu el projecte “Fer de músic”. Un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

La inauguració de l’exposició es farà el divendres 28 de juny a les 20h i comptarà amb la cobla els Lluïsos de Taradell que inauguraran la mostra repetint les sardanes de la primera audició de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca de l’any 1929.

Data: Del 28 de juny al 15 de setembre

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre

dj., 20/06/2019 - 10:35
Museu Etnològic i de Cultures del Món 
Carrer Montcada, 12, Barcelona
De l’11 de juliol al 13 d’octubre de 2019


Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des de principis del segle XVII. A conseqüència d’aquest fet, el municipi riberenc ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica.

L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus (càdec). Les seves propietats terapèutiques han motivat que s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Hi ha constància del seu ús com a ingredient d’ungüents, cataplasmes i, en forma d’infusió. L’oli de ginebre era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres, motiu pel qual va ser molt utilitzat en veterinària.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 256/ foto de Joan Queralt)

Riba-roja d’Ebre va esdevenir un centre important en aquesta producció de l’època preindustrial. Hi ha documents de principis del segle XVII que demostren ja l’existència d’un comerç consolidat, que podia arribar a Tortosa i Saragossa, seguint el riu Ebre, però també al Pirineu, on es venia als ramaders. 

La mostra us parlarà d’aquest patrimoni etnogràfic del nostre passat: documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli i altres eines tradicionals. Una gran maqueta i ulleres de realitat virtual ens explicaran com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. I diversos audiovisuals ens ensenyaran pas a pas com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 255/ foto de Joan Queralt)

La producció d’oli de ginebre encara és viva avui en dia. Així, un seguit de productes cosmètics i d’higiene personal ens mostraran que actualment l’oli de ginebre, després de tants segles de producció a Riba-roja d’Ebre, continua present a les nostres vides. 

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició Nusos Mariners

dt., 18/06/2019 - 00:30

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició Nusos Mariners produïda pel Museu de la Pesca de Palamós, del 21 de juny al 15 d’agost, a Torroella de Montgrí.

L’exposició descobreix de forma  pedagògica els 20 nusos més habituals per a la gent de mar, tot explicant el seu ús, la història o les anècdotes relacionades amb cada un d’ells. A més a més, l’exposició repta el visitant a demostrar la seva perícia en l’elaboració de nusos. Al costat de l’explicació de cada nus, pas a pas, un cap solt convida a intentar replicar-lo, tot posant de manifest que hi ha nusos senzills i nusos difícils.

En paral·lel a la mostra s’organitzen tallers familiars de nusos mariners, els dies 5 i 26 de juliol i 7 d’agost, a les 19.00 h al Museu de la Mediterrània. Els interessats han de realitzar inscripció prèvia al telèfon 972 75 51 80 o correu electrònic: museu@torroella-estartit.cat

Nusos Mariners

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició Nusos Mariners, del 21 de juny al 15 d’agost. Una exposició que ha estat ideada i produïda pel Museu de la Pesca de Palamós amb l’objectiu de subratllar la importància i omnipresència dels nusos a bord d’un vaixell, elements indispensables per a la seva seguretat i bàsics en la formació de qualsevol mariner.

Hi ha inventariats centenars de nusos i milers de variants. Perquè un nus pot ser molt senzill o extremament complex, permanent o temporal, fix o corredís, fins i tot ser la suma de diversos nusos alhora, però cada nus ha de complir el propòsit per al qual està pensat, de forma senzilla, pràctica i segura.

L’exposició dóna llum als 20 nusos més habituals per a la gent de mar. Mitjançant uns plafons amb la reproducció dels 20 nusos a grans dimensions permeten conèixer l’ús, la història o les anècdotes relacionades amb cada un d’ells, des de la gassa de mà al barrilet, passant per la volta d’escota, l’entolladura o el nus de pardal. S’acompanyen d’una introducció als caps, els materials i la seva fabricació.

A més a més, l’exposició repta el visitant a demostrar la seva perícia en l’elaboració de nusos. Al costat de l’explicació de cada nus, pas a pas, un cap solt ens convidarà a intentar replicar-lo, tot posant de manifest que hi ha nusos senzills i nusos difícils, però que tots acompleixen una funció específica per a la seguretat dels vaixells de la integritat dels ormeigs de pesca.

Taller familiar de nusos mariners

Amb motiu d’aquesta mostra el Museu de la Mediterrània organitza uns tallers familiars d’elaboració de nusos mariners complementaris a l’exposició.

Concretament hi haurà 3 sessions els dies: 5 i 26 de juliol i 7 d’agost, a les 19.00 h al Museu de la Mediterrània. Uns tallers per descobrir dels nusos més coneguts i senzills de fer als més rars i difícils. Saber els seus noms, conèixer per a què serveixen i aprendre a fer-los pas a pas.

Aquestes tallers tenen un cost de 4 € per persona i cal realitzar inscripció prèvia al telèfon 972 75 51 80 o correu electrònic: museu@torroella-estartit

Amical Wikimedia organitza la segona viquimarató de refranys

dl., 17/06/2019 - 09:15
Barcelona, 11 de juliol del 2019

El proper 11 de juliol tindrà lloc la segona viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb la col·laboració de la mateixa Direcció General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural Joan Amades.

Les viquimaratons són activitats presencials en les quals diversos voluntaris actualitzen col·laborativament continguts de la Viquipèdia o dels seus projectes associats sobre una temàtica concreta al llarg d’una jornada sencera o durant diverses hores seguides. Són organitzades amb institucions i entitats que proveeixen bibliografia i expertesa als assistents perquè els continguts introduïts siguin de qualitat i verificables. En aquesta ocasió, la viquimarató de refranys de l’11 de juliol estarà enfocada en el projecte Viquidites i amb la voluntat d’introduir conjuntament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

La primera viquimarató de refranys, realitzada el juny de 2017, va comptar amb la presència d’una dotzena d’assistents i més de 400 noves parèmies introduïdes a Viquidites. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran, entre d’altres, el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló el qual també va col·laborar en el recull paremiològic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Tanmateix, la jornada pretendrà fer visible Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, així com donar a conèixer aquestes obres preservades a espais públics com ho és el Centre de Documentació de Cultura Popular.

L’acte començarà a les 9:30h i finalitzarà a les 14h. Prèvia a l’edició dels continguts, el recongut paremiòleg, bloguer i lingüista català Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys, farà una sessió introductòria acadèmica sobre les obres tractades. La resta de la sessió anirà a càrrec d’en Xavier Dengra, administrador de Viquidites i membre d’Amical Wikimedia i, també, de Marcos Yáñez, responsable del Centre de Documentació de Cultura Popular; Quim Mañós, responsable de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i d’Antoni Serés responsable de l’Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i membre de l’Associació Cultural Joan Amades.

L’acte és obert i gratuït: només és necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, sol·liciteu-ne un a la inscripció.

Quant a Viquidites

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3.500 pàgines de contingut amb gairebé 17.200 citacions cèlebres, 13.300 refranys i més de 2.500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua.

Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

dv., 14/06/2019 - 13:26
Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Premi Rafael Patxot i Jubert

dv., 14/06/2019 - 12:48

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) convoca la 5a edició del Premi Rafael Patxot i Jubert. La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. El premi s’ofereix a un treball de recerca, monografia sobre qualsevol de les temàtiques següents:

A. Cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, el rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística).

B. Història medieval catalana, història de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans.

C. Astronomia i meteorologia.

Les candidatures, originals i redactades en català, s’han de tramitar telemàticament per mitjà del formulari disponible al web de l’IEC, a l’adreça https://premis.iec.cat/premis/premis.asp, en el qual caldrà adjuntar el PDF del treball. Un exemplar imprès en paper (acompanyat del comprovant de la tramitació telemàtica) s’ha de presentar a la seu de l’IEC.

El termini d’admissió de candidatures finalitza el 29 de novembre del 2019 a les 13 hores.

La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. A més, el treball guanyador serà editat per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb les altres institucions representades al Consell Assessor.

Més informació i bases aquí.

Així mateix, Festa, guerra i política: la cultura popular en temps convulsos i la seva utilització política. El cas de la Patum de Berga, d’Albert Rumbo Soler, ha estat la monografia guanyadora del 4t Premi Rafael Patxot i actualment es troba en procés d’edició i publicació.

I Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports

dv., 14/06/2019 - 12:27
Ecomuseu dels Ports
C. de Picasso, 18, Horta de Sant Joan
6 i 7 de juliol

Cicle de conferències, tallers i activitats a l’entorn de l’arquitectura tradicional i el patrimoni immaterial, un interès derivat del projecte Mas de Burot, recentment reconegut en els premis d’Arquitectura Tradicional Toni Cobos 2018.

Els actes són d’accés lliure i gratuït. El dissabte 6, a l’Ecomuseu dels Ports, es faran diverses xerrades durant el matí i la tarda, on diferents especialistes d’aquest àmbit, vinculats a entitats i institucions, exposaran els seus coneixements i experiències en un context pluridisciplinari amb enfocament arquitectònic i antropològic.

El diumenge dia 7, al Mas de Burot, es desenvoluparà l’activitat anomenada “Los habitants inesperats del Mas de Burot”, on s’identificaran rastres d’animals mitjançant una ruta guiada a l’entorn i a l’interior del mas. També es farà un taller per als més petits.

Inscripcions: Fins al dia 4 de juliol

Direcció, coordinació i inscripcions: Íngrid Bertomeu Cabrera (ingridbertomeu@gmail.com / 632 782 367) o Maite Hernández Sahagún (maiteantropologa@gmail.com / 636 679 969)

Organitzen: Ajuntament d’Horta de Sant Joan i Col·lectiu ANANT (Antropologia i Anàlisi del Territori)

Col·laboren: Parc Natural dels Ports; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Museu de les Terres de l’Ebre; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècncis i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre; Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports; Construccions Ferrasprats; Escola Montsagre.

Programa detallat de les jornades

Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Situació i perspectiva als Països Catalans.

dc., 12/06/2019 - 14:08
Vilanova i la Geltrú ,14 de juny del 2019

Conferència en el marc dels divendres culturals de l’Agrupació Excursionista Talaia, a càrrec de Joan Vallès Xirau, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona.

El col·loqui tindrà lloc al centre de l’Agrupació Excursionista Talaia, al carrer comerç 4 de Vilanova i la Geltrú.

Acte d’homenatge a la pedra seca

dt., 11/06/2019 - 12:51

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

La poesia i la terrissa popular comparteixen espai i cultura a la Galera

dt., 11/06/2019 - 10:24

La V Trobada de poesia i terrissa de la Galera farà confluir de nou diverses expressions culturals: terrissa tradicional, poesia, música i vi, al centre terrisser de la població; l’obrador on el Mestre artesà terrisser Joan Cortiella Garcia continua elaborant atuells de terrissa, fent perdurar aquest llegat cultural en un espai on s’hi està treballant, de forma ininterrompuda, des del segle XVIII.

A la vora de l’antic forn de l’obrador els poetes Ernesto Hernández Busto, Mohamad Bitari, Emilia Conejo, Rafael Haro, Jordi Mas, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino faran lectura i interpretació de diverses poesies, que tindran el fons sonor del torn del Mestre artesà que anirà elaborant diferents peces de terrissa. L’activitat tindrà també la col·laboració musical de Rainer Seiferth, i finalitzarà amb “micro obert”, és a dir, qui vulgui podrà recitar al públic assistent poesies pròpies o bé les d’un altre autor.

Per arrodonir l’acte, i perquè el vi és un component més de la nostra cultura mediterrània, es servirà una copa de vi DO Montsant del Celler Ficaria, de La Figuera (Priorat); un vi que ha madurat en recipients de terrissa elaborats pel Mestre Terrisser de la Galera Joan Cortiella Garcia.

Organitza: Editorial Godall edicions i el Mestre artesà terrisser Joan Cortiella Garcia

Col·laboren: Ajuntament de la Galera i Ficaria vins

Lloc: Obrador de la terrisseria del Mestre artesà Joan Cortiella Garcia. C/ La Creu n.70 de la Galera

Data: Dissabte 15 de juny de 2019

Horari: 20 h

Més informació: www.godalledicions.cat http://godalledicions.cat/blog/

www.terrissacortiella.com www.galera.cat

Hola Família, taller familiar al Museu de la Pauma

dj., 06/06/2019 - 09:46

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Horari: 8 de juny a les 17 h

 

COM RESERVAR: info@cdrmuseudelapauma.cat

Observacions: L’activitat dura una hora i mitja preu: 3 euros.

+ informació de totes les activitats arreu de Catalunya: aquí.

MUSEU DE LA PAUMA I TALLER FAMILIAR

Descripció: Als peus del Parc Natural dels Ports es troba el Centre de Desenvolupament Rural de Mas de Barberans i Museu de la Pauma. Aquí els teus fills poden aprendre una experiència nova: llatar la pauma.

La jornada comença amb una visita guiada al centre, on tot gira al voltant de l’ofici de latadora, una professió dedicada a treballar la pauma. I què es la pauma, us preguntareu? Doncs són les fulles de la planta del margalló, coneguda a les Terres de l’Ebre amb el nom de pauma. Aquestes fulles, un cop blanquejades, embrinades i escoellades, són el brins, el material amb què s’elaboren les llates per fer tota mena de cistelleria, cinturons, etc.

Al museu podreu veure una demostració de com es treballa amb aquesta fibra vegetal i després serà l’hora que els xiquets demostrin el que han après en un taller especial per a famílies. Aprendran a llatar (trenar) i fabricaran un cuquet o un cargol amb aquest material. Així contribueixen, a la seva manera, a la conservació d’aquest ofici artesà tan típic de la zona.

Mans a l’obra!

Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

dt., 04/06/2019 - 10:02

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Taller de restauració d’embarcacions tradicionals a l’Escala

dl., 03/06/2019 - 15:07

Taller destinat a qui els apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les què de sempre han solcat la nostra mar.

Durant les cinc sessions en les què es desenvoluparà el taller es treballarà sobre bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevinir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala, esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat de l’UNESCO.

Totes aquestes tasques estarien supervisades pels mestres d’aixa de Drassanes Sala.

Inscripcions limitades

Dies: 6, 13, 20 i 27 de juliol i 3 d’agost
Horari: 9.30 – 14 h
Lloc: Port de la Clota, al costat del MARAM. l’Escala
Organitza: Museu de l’Anxova i la Sal; Drassanes Sala; Confraria de Pescadors de l’Escala; MARAM i l’Ajuntament de l’Escala.
Col·labora: Diputació de Girona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Preu: 65 €

Inauguració de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, dedicada a la pedra seca

dl., 03/06/2019 - 10:10
Filmoteca de Catalunya. Pl. Salvador Seguí, 1-9, Barcelona
Dimarts 18 de juny, a les 18.30 h

A la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, s’inaugurarà la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI). L’entrada és gratuïta.

Aquesta sessió inaugural està dedicada a la pedra seca, per celebrar la recent inscripció de l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO). Hi col·labora l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, entitat integrant de la xarxa de l’OPEI.

S’hi projectaran:

  • Vídeo-presentació de la candidatura de l’art de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO (2018, 10 min)
  • Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006), de Martí Rom (30 min)
  • Picant pedra (2018), d’Antoni Martí (33 min)
Imatge de Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) Imatge de Picant pedra

Al llarg de l’estiu i de la tardor es projectaran altres documentals sobre la pedra seca a diferents poblacions del país, en el marc de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Vegeu-ne el programa aquí.

La Galera dinamitza el Patrimoni cultural de la terrissa

dl., 27/05/2019 - 10:18

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, un programa de dinamització cultural de l’Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), que gira entorn de la terrissa i que inclou tallers participatius, demostracions de ceràmica, activitats culturals, concerts, portes obertes a museus i exposicions, rutes i visites guiades, etc.

La Galera ofereix aquest any dos activitats culturals, una visita guiada i una exposició temporal. La “Visita guiada al Museu Terracota” permetrà als inscrits conèixer els segles d’història de la terrissa de la Galera, a través de les famílies terrisseres, el procés artesà de creació d’una peça des que es va a la mina a recollir l’argila fins que aquesta es transforma en fang, i com el terrisser transforma aquest fang en atuells d’utilitat, tots recollits a l’exposició permanent de Terracota: cànters, cadups, cossiets, escudelles, setrills, vidrioles, etc. L’exposició temporal “Paisatges de l’Ebre” farà difusió d’una mostra de les aquarel·les realitzades per Mercè Algueró Grego.

A més a més de la Galera, a Catalunya també participen a Hola Ceràmica!: Argentona, Esplugues de Llobregat, La Bisbal d’Empordà i Quart.

Inscripcions: Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, i l’Ajuntament de la Galera.

Dates: 31 de maig, 1 i 2 de juny

Horari: 12h a 14h

Lloc: Museu Terracota. Baixos de l’Ajuntament de la Galera. C/ Sant Llorenç, 36. 43515 La Galera

Més informació: www.holaceramica.es i http://www.galera cat T. 977 71 83 39, 669 507 141 o a través de terracota@galera.cat

Castelló acollirà el II Congrés Internacional de Jocs en la Història per a parlar del joc en el temps lliure i a l’escola

dv., 24/05/2019 - 15:15

La població de Castelló acollirà els dies 8 i 9 de novembre de 2019 el II Congrés Internacional: Els Jocs en la història. La Diversitat lúdica a l’escola i al temps lliure, per a parlar del joc en totes les seves vessants i des de diferents perspectives i disciplines. Els organitzadors, la Universitat Jaume I, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Cultural La Tella, han obert aquesta setmana el termini per a presentar comunicacions i pòsters, termini que es tancarà el dia 10 de setembre d’enguany.

Els àmbits temàtics en què es pot participar són les àrees en què es divideix el congrés:

– Diversitat cultural i interculturalitat a través de les manifestacions lúdiques.

– Didàctica i pedagogia del joc i de les manifestacions lúdicoesportives de caràcter tradicional.

– El joc com a element inclusiu i terapèutic.

– El joc com a eina educativa en el temps lliure.

– Les manifestacions lúdicoesportives de caràcter tradicional i el joc de taula i tauler a l’educació infantil, primària i secundària.

 -El joc al llarg de la història i com a patrimoni cultural immaterial.

El congrés té com a objectius comparar manifestacions lúdiques i presentar i intercanviar experiències de diferents regions i en diferents àmbits del joc com el d’oci, l’educatiu i la festa tradicional; valorar la importància del joc com un element inclusiu i imprescindible per al desenvolupament de la salut física i mental de la persona, entre altres.

A més de la part més científica que tindrà lloc a Castelló aquests dies 8 i 9 de novembre, el dia 10 de novembre el poble de Sant Mateu acollirà una part més pràctica i lúdica amb el Festival Maestrat Games. En aquest cas, entitats i participants de diferents regions com la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Catalunya o l’Aragó coordinaran jocs i tallers de birles, de pilota valenciana, etc.

Més informació a: https://sites.google.com/view/jocsenlahistoria/

Pàgines