Etnologia.cat

Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrés

Eix 1: La tàpia com a patrimoni arquitectònic.

Aquest eix temàtic acollirà comunicacions sobre les construccions pròpiament dites: el seu estat de conservació, les tècniques constructives, la tipologia existent, la seva adaptabilitat territorial, els materials utilitzats en la seva construcció, èpoques constructives, el marc legal que les empara, etc.

Eix 2:  La tàpia des del punt de vista socioeconòmic

El segon eix pretén aglutinar les comunicacions que tractin les construccions de tàpia des dels seus vessants funcionals i en relació amb l’hàbitat i l’ecosistema: funcions agrícoles, funcions econòmiques, influència en l’hàbitat i els ecosistemes, funcions socials i familiars, etc.

Eix 3: El futur de les construccions de tàpia: usos complementaris i procés de patrimonialització.

L’últim eix temàtic del congrés aposta per fer una mirada cap al futur, així com fer un recull de comunicacions que tractin sobre projectes que siguin bones pràctiques en la posada en valor de les construccions de tàpia, quines metodologies s’han utilitzat, quines entitats hi ha estat implicades, grau d’èxit dels projectes, com s’han finançat, la tàpia com a recurs turístic i de descoberta del territori, etc.

Crida de comunicacions

Les comunicacions es podran presentar en totes les llengües oficials: català, castellà, aranès i anglès.

Les propostes de comunicacions podran enviar-se fins el 14 de febrer de 2020. Hauran d’incloure: NOM I COGNOMS; ADREÇA ELECTRÒNICA, DIRECCIÓ POSTAL, NOM D’INSTITUCIÓ, ENTITAT O ORGANITZACIÓ, en el cas de pertànyer a; TÍTOL DE LA COMUNICACIÓ; RESUM de màxim de 1500 caràcters (espais inclosos) i l’eix temàtic on es considera que s’hauria d’incloure.

El Comitè científic procedirà a l’avaluació de les propostes rebudes i informarà de la seva acceptació a través de correu electrònic.

El text definitiu de la comunicació s’enviarà amb un document de text adjunt a un missatge, i en format Word o compatible, abans del 18 de SETEMBRE de 2020 COMPLINT LES NORMES DE PUBLICACIÓ QUE ES FACILITARAN.

Properament es facilitarà un correu electrònic on fer l’enviament de les comunicacions.

Inscripcions

Els detalls de la inscripció al congrés, condicions i formulari, es donaran a conèixer en una segona circular.

Comitè científic

• Albert Puy Subirada, COECO.
• Assumpció Vilaseca, Amics de l’arquitectura popular.
• Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI Institut Ramon Muntaner.
• Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
• Enric Morera, Associació Leader Ponent.
• Jaume Granyó, Consell Comarcal de l’Urgell
• Joan Cornudella, Centre d’Estudis de les Garrigues Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
• Jordi Martí, Amics de l’arquitectura popular.
• Jordi Soldevila, Mascançà.
• Josep Maria Cabau, Mascançà.
• Macari de Torres, FetdeTerra S.L.
• Manuel Julià, Arpaq i Centre d’estudis del Guix
• Maria Carme Masbernat, Consell Comarcal de les Garrigues.
• Maria Jesús Llavero, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
• Melitó Camprubí, Cap de serveis d’Arquitectura de la Diputació de Lleida i President D’Arpaq.
• Miquel Ardèvol, tapiador al Poal.
• Miquel Torres, Secció Patrimoni Agrari IEI i Grup de Recerques de Ponent.
• Roger Costa, Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
• Roger Riu, Consorci Estany d’Ivars i Vila-sana.
• Teresa Fuentes, Associació Leader Ponent.
• Ton Ardèvol, tapiador al Poal.

Comitè organitzador

• Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI i Institut Ramon Muntaner.
• Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
• Enric Morera, Associació Leader Ponent.
• Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
• Jordi Soldevila, Mascançà.
• Josep Maria Cabau, Mascançà.
• Mercè López, Institut d’Estudis Ilerdencs.

S’acaba de publicar el quart volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org, aquest cop dedicat a les festes populars que estan protagonitzades per la gent de mar. El seu autor, Manel Carrera i Escudé, aborda amb una mirada àmplia i panoràmica la relació entre el mar i les festes populars. No és un llibre dedicat només a les festes dels pescadors i mariners (que hi tenen, com és lògic, un paper molt important), sinó més aviat una proposta de costumari festiu de la gent de mar actual: un recull de les celebracions festives de tots aquells que, avui en dia, fan la seva vida a prop del mar.

En total hi ha ressenyades més de dues-centes festes populars, enteses com a aquells esdeveniments col·lectius que tenen lloc a l’espai públic, que consisteixen majoritàriament en activitats rituals que compten amb la participació simultània de persones de diferents generacions i on tothom és participant actiu –i no només un espectador–.

 

Els continguts es presenten en funció del nostre calendari tradicional, començant per les festes d’hivern i acabant amb les de tardor. El llibre va resseguint el curs de l’any, mes a mes, i va aturant-se en totes aquelles cites festives del cicle anual que tenen alguna relació amb el mar. Per a cada una d’elles, hi ha un text genèric que n’explica l’origen, la història i el ritu central que hi opera, i unes categories que permeten agrupar les festes en funció de determinats elements comuns. Intercalades entre els textos genèrics hi ha vint-i-nou festes destacades amb un article complet i abundants fotografies, cent noranta ressenyes breus d’altres festes i diverses referències a costums festius marítims desapareguts.

Es tracta d’un llibre finançat mitjançant un procés de micromecenatge a Verkami i que ha comptat amb el suport de diverses organitzacions del del sector marítim, de diversos ajuntaments, entitats i altres associacions, així com d’un centenar de mecenes individuals. El podeu comprar on-line a: http://www.festes.org/media.php?id_media=2543

 

 

Dates: 4-6 d’octubre de 2019
Termini per a presentar comunicacions i comunicacions-pòsters: 15 de juliol de 2019

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre de 2019 se celebrarà a la Seu d’Urgell l’onzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner.

En aquesta ocasió, el col·loqui durà per títol “Els pobles abandonats al Pirineus: causes i conseqüències” i se centrarà en l’anàlisi dels pobles abandonats com a espais per a la reflexió entorn a la configuració actual dels Pirineus a través de l’estudi de les causes que ho van provocar i de la incidència que ha tingut en el paisatge, la història, l’economia i la societat del conjunt d’aquest territori. A més a més, també permetrà oferir claus de futur que ajudin a aturar el despoblament actual.

El congrés girarà al voltant de tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Els processos de despoblament

Àmbit 2: Realitats i conseqüències

Àmbit 3:  Representacions i propostes de futur

Comunicacions i comunicacions-pòsters

Els interessats a participar en el  col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació  o d’una comunicació-pòster poden enviar a l’adreça transpirinencs@irmu.org la seva proposta en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters, fins al 15 de juliol de 2019.

 Inscripció

El preu de la inscripció general serà de 65€ i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants–,  de 50€.  El preu dona dret a les actes, al dinar de dissabte, als sopars de divendres i dissabte i a les activitats complementàries que es programin al llarg del col·loqui. El dinar de diumenge no hi està inclòs.

La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via telemàtica (mitjançant la butlleta electrònica que trobareu a partir del març a http://www.irmu.org/projects/transpirinencs) abans del 27 de setembre de 2019.

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 transpirinencs@irmu.org

 

 

Lloc: Casal de Vila-rodona (Carrer Enric Benet, 6), Vila-rodona
Dates:  Divendres, 5, 12 i 19 de juliol a les 22.15

DIVENDRES, 13 DE JULIOL

Projecció del documental sobre el barri antic de Valls:

UN OBLIT HISTÒRIC”. Co-dirigit per Guillem Voltas i Elisenda Trilla (17´) .

Documental sobre el barri antic de Valls, seguit  d’un col·loqui en el que hi participaran els directors del documental; Noèlia Ferré, presidenta de l’Associació Barri Antic de Valls, Sònia Vaquer, geògrafa (tots ells residents al barrin antic) i Ramon M. Bricollé, alcalde de Vila-rodona.

DIVENDRES 19 DE JULIOL 

“PICANT PEDRA” . Dir. Antoni Martí, 2018 ( 33´)
“RESTAURACIÓ DE BARRAQUES” Dir. Núria Repiso (TN Produccions, 20190, 15´) 

Organitza: Centre d’Estudis del Gaià, Casal de Vila-rodona, Institut Ramon Muntaner
Amb el suport de: Ajuntament de Vila-rodona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  Produccions Saurines
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 carles@irmu.org  Centre d’Estudis del Gaià: 977 63 81 04, 629317449,   c.estudisgaia@gmail.com, https://www.facebook.com/Centre-dEstudis-del-Gai%C3%A0-530743620343524/

 

Dimarts 16 de juliol (Museu de la Pesca, 20 h), en el marc de la participació de Palamós en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, es farà la presentació oficial de les noves imatges incorporades a l’exposició permanent del Museu de la Pesca, amb el dia a dia de quatre pescadors de Palamós: en Miquel (arrossegament), en Pere (arts menors), en Carles (encerclament) i en Quim (palangre).

Després de visionar les imatges, parlarem amb els protagonistes sobre la vida del mariner pescador en mar i en terra, i amb la productora de les condicions de gravar a bord d’una barca de pesca.

Aquesta activitat també està inclosa en el programa de celebració de la festivitat de la Verge del Carme 2019 a Palamós.

Descarregar programa

El Museu de la Mediterrània participa, un any més, en la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, enguany dedicada a la Pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la projecció de dos documentals: Picant Pedra, d’Antoni Martí (dimecres 10 de juliol a les 22.00 h) i Torroella, terra d’hortes, de Jordi Bellapart (dimarts 16 de juliol a les 22.00 h).

Uns films que tenen un gran interès etnogràfic, doncs mostren la forma de vida dels nostres avantpassats.

Picant Pedra d’Antoni Martí

Dimecres 10 de juliol a les 22.00 h

El maig de 2018 al Massís de les Gavarres es va tornar a encendre un forn de calç. El Forn Gran d’en Turró de Fonteta, un antic forn de calç que el 2011 s’havia declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), va tornar a fumejar. Gràcies al ceramista Josep Matés, i juntament amb un equip de voluntaris, es va recuperar per uns dies una de les activitats socials i econòmiques més importants del fins a mitjans del segle XX. El projecte pretenia apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època, especialment a Fonteta i a Sant Climent de Peralta, un dels centres calciners més importants de Catalunya.

Projectarem el making of Per què hem tornat a fer calç? (23 minuts) i tot seguit es podrà veure el documental, Picant Pedra, d’Antoni Martí (33 minuts).

Al finalitzar les projeccions s’obrirà un col·loqui entre Josep Matés i el mateix Antoni Martí per resoldre possibles preguntes o consultes que puguin tenir els assistents a l’acte.

Torroella, terra d’hortes de Jordi Bellapart

Dimarts 16 de juliol a les 22.00 h

Torroella de Montgrí ha estat un municipi que històricament ha tingut un lligam molt especial amb les hortes. Envoltat d’un territori ric i fèrtil foren moltes les hortes que envoltaren el nucli. Horts, hortes, regos… formen part del nostre paisatge però també de la història del municipi i de la seva gent. El documental “Torroella, terra d’hortes” de Jordi Bellapart fa un repàs des de les grans hortes fins als petits regos del Tamariuà i recull la memòria oral que encara es ben viva del cultiu que s’hi realitzava.

“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Museu Etnològic i de Cultures del Món
Carrer Montcada, 12, 08003 Barcelona

Horari: 19 h
Preu: gratuït
Inscripció: és recomanable fer inscripció prèvia a reservesmeb@bcn.cat

Els forns d’oli servien per extreure de la fusta del càdec un oli amb moltes propietats, emprat des de temps immemorials per a les malalties del bestiar i també per als humans. A Riba-roja d’Ebre hi ha una gran concentració de forns d’aquest tipus, de grans dimensions, testimonis d’una activitat preindustrial ben documentada des del segles XVII. El cicle de conferències ens ajudarà a entendre millor aquest valuós patrimoni etnològic i arquitectònic: des de les característiques de l’oli de ginebre i les seves propietats al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins als usos actuals del producte.

Programa:

18 de juliol:
Presentació del llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre
Judit Vidal (autora del llibre)

25 de juliol:
Riba-roja d’Ebre: un poble, un territori, una història, una cultura
Daniel Piñol (Dept. d’Història i Arqueologia. Universitat de Barcelona).

12 de setembre:
Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre
Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré (Escola d’Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili)

19 de setembre:
Oli de ginebre: producció i aplicacions
Francesc Roma (geògraf, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

26 de setembre:
Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions
Maria Dolors Gonzàlez (biòloga, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

Organitza: Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona
Col·labora: Amics de Riba-roja d’Ebre

La vila d’Arbúcies tingué un procés d’industrialització basat en tres activitats: carrosseries d’autocar, torneria de fusta i la indústria tèxtil. Aquesta darrera, amb la peculiaritat que, a diferència de les altres dues, ocupava bàsicament mà d’obra femenina. Seguint amb una recerca feta anys enrere sobre les cosidores que treballaven a casa, en aquesta ocasió, i dins el programa Tallers de Memòria Oral, es proposa una sessió participativa de documentació del paper de la indústria tèxtil en el passat industrial de la vila d’Arbúcies i en especial del paper que hi van tenir les dones, a través dels records de les antigues treballadores de les fàbriques de la vila.

Data: 3 de juliol de 2019

Lloc: Casa de Repòs d’Arbúcies, Plaça Doctor Santiago Geli, 3

Hora: 17 h.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

El passat divendres 28 de juny es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. Al voltant de l’exposició, que es podrà visitar fins el proper mes de setembre, s’han organitzat una sèrie d’actes i el primer és una conferència de Jordi Molina (tenora i compositor) i Gerard Cruset (director del Museu de la Mediterrània)  titulada “Fer de Músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània”.

El projecte “Fer de Músic” és un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

El projecte ha sortit també de les fronteres empordaneses i en la sessió veurem el treball i entrevista amb Lluís Turet, músic de Sant Hipòlit de Voltregà.

Properament el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter treballaran per acostar a Osona el projecte, amb la incorporació de músics de la nostra comarca.

Data: Dijous 4 de juliol de 2019 a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La Floresta (Garrigues), dimarts 2 de juliol a les 19.15 h.
Maldà (Urgell), dijous 4 de juliol a les 19.15 h.

En el marc del projecte La pedra com un recurs territorial generador d’activitat econòmica i ocupació, el Consell Comarcal de les Garrigues organitza la Presentació de la diagnosi de les potencialitats dels sectors econòmics vinculats a la pedra.

A partir d’un seguit d’entrevistes de gent del territori vinculades al món de la indústria, la construcció, l’agricultura -patrimoni de la pedra seca-, l’ensenyament, l’escalada en bloc, artistes/escultors, el turisme i la cultura, s’ha realitzat una radiografia de l’estat de diversos sectors vinculats a la pedra i la pedra seca. Alhora, es pretén apuntar línies de futur per treballar en cadascun dels àmbits econòmics que hi estan associats d’alguna manera.

L’acte compta amb la col·laboració dels consells comarcals de l’Urgell, Pla d’Urgell i Segrià, ja que l’àmbit del projecte inclou els municipis de les quatre comarques. És per això que es fan dues presentacions, a La Floresta i a Maldà, amb el mateix contingut.

 

 

Crida a la participació en el naixement de la Coordinadora de Memòria Popular, punt de trobada i de treball compartit

Totes aquelles entitats catalanes i d’arreu, i persones interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular, són convidades a la participació del naixement de la Coordinadora de Memòria Popular.

L’objectiu és conèixer les tasques i interessos dels grups i de les persones que a títol individual s’hi dediquen, trobar una definició apropiada, concretar-se i reflexionar. Tot plegat sense compromís i amb grans dosis d’escolta per a fer aquest primer pas. Els promotors de la iniciativa compten amb l’experiència de diversos projectes, àmbits, il·lusions, estils, territoris… i consideren que és l’hora de sumar. Demanen que se’ls contacti per tal de poder convocar una primera reunió que està previst que se celebri passat l’estiu; feta una trobada zero, la intenció és explicar-se com engegar i seguir endavant.

Contacte:
cmemoriapopular@gmail.com
Provisionalment els podeu trobar a: https://llibredelavida.wordpress.com/cempac/ 
L’indret web conté les primers persones i entitats adherides

Informació relacionada: 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular (2018)