Representacions, escenificacions, balls, jocs i esports tradicionals

(en tots els camps)

El joc de birles

Les birles és un joc de destresa i competitivitat que consisteix a posar dretes (a plantar) 6 birles que el jugador, des d'una distància d'11 metres i llençant el birlot, ha d'aconseguir tirar tot deixant-ne únicament una de dreta.

A les Terres de l'Ebre, tot i ser un joc estès històricament, es recupera la pràctica a principis dels anys vuitanta del segle XX per l'acció dels grups locals.

Existeix una competició Intercomarcal on hi participen diferents poblacions i on els participants sumen punts que es quantifiquen al final de la temporada.  Paral·lelament, dins del context de les Festes Majors, també s'organitzen tirades locals. 

El joc de la morra, de Sant Carles de la Ràpita

La Morra és un joc d'habilitat mental i sort entre dues persones, posicionades cara a cara, que han d’endevinar la suma del número de dits que hi haurà quan els dos jugadors estirant el braç, mostrin la mà amb els dits estesos. El joc, que actualment a les Terres de l'Ebre té com a nucli de recuperació i pràctica Sant Carles de la Ràpita, s'ha jugat històricament tant a pobles costers, com Alcanar o l'Ametlla de Mar, com a pobles d'interior, com Rasquera o Gandesa.

És un joc que s'ha practicat a diferents parts de l'àrea geogràfica del Mediterrani i amb una llarga trajectòria històrica però que actualment la seva pràctica s'ha reduït a nuclis concrets com Sant Carles de la Ràpita o pobles de Sardenya i Terol. Tot i existir variants normatives entre si, com si el 0 (puny tancat) és possible o no, en comú tenen la forma de jugar. El crit, la gesticulació la intimidació oral i física o la violència simbòlica són herència d'un context de joc masculí, d'oficis físics, de taverna i alcohol. Tot i això, aquesta herència actualment s'ha transformat, sense deixar de mantenir certs rituals. El joc s'ha suavitzat o ha fet més subtil el caràcter taverner implícit. La masculinitat, l'ofici i la taverna queden en un segon pla i avui són  homes i dones de diferents edats que continuen jugant, dins del format de torneig i associatiu.

Localització: Sant Carles de la Ràpita

Les corregudes tradicionals de Prat de Comte

Les curses tradicionals de Prat de Comte o corregudes, tal com s’anomenen localment, són de caràcter pedestre i es desenvolupen en el context de la Festa Major de Sant Bartomeu, el 24 d'agost, en diferents espais del poble segons la tradició, les diferents modalitats i utilitzant diferents eines o objectes. La participació i l'assistència és multitudinària, sobretot en les curses del cresol, de taleques i de l'ou, que són les més representatives i que estan documentades en el Costumari Català de Joan Amades com una pràctica amb uns orígens molt antics.  

Localització: Prat de Comte

Les corregudes de rucs, d’Ascó, la Fatarella i la Sénia

Les corrides o curses de rucs són una activitat de caràcter lúdic i competitiu que es pràctica, habitualment, dins el marc d'una celebració de caràcter festiu en honor a un patró. Aquesta activitat té com a protagonistes els genets, majoritàriament la gent jove de la comunitat i als animals, rucs, matxos i cavalls, que són les tres modalitats de corrides o curses. El cas dels cavalls són curses que es desenvolupen en paral·lel a les de rucs, someres i matxos que depenen del número de participants poden  arribar a córrer junts o no.

A les Terres de l'Ebre les curses de rucs són una  joc que es practica, tot exceptuant casos com pot ser a la Sénia que són en el marc de les festes d'estiu, dins del marc de les festes d'hivern principalment de Sant Antoni o Sant Blai. 

Les corrides, que tradicionalment es desenvolupaven dins del nucli urbà, actualment es realitzen en circuits preparats per l'ocasió tant lineals com circulars i als afores del nucli urbà. De manera excepcional podem trobar, a Ascó al carrer dels Clots, que es condicionin els carrers per celebrar les corrides dins del nucli urbà. 

Els pessebres vivents, de Jesús i Tivissa

Empadronament. Pessebre vivent de Jesús 14

Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa són representacions de teatre popular nadalenc que combinen diverses escenes bíbliques entorn del naixement de Jesús, juntament amb la representació de fragments dialogats. A Jesús, les escenes bíbliques es desenvolupen en moviment i parlades i són obres adaptades que corresponen a capítols dels evangelis recollits al Nou Testament, relacionats amb el naixement de Jesús. Contenen també diàleg i moviment les escenes costumistes «Les xafarderes» i «Les plegadores d’aulives», inspirades en l’obra de Joan Moreira i que representen aspectes del folklore i els antics costums de la vida rural tortosina. A Tivissa, les escenes dialogades corresponen a fragments de l’obra dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i es combinen amb quadres fixos i coreografies. Tots els personatges que intervenen són representats per veïns i veïnes que de manera voluntària participen del pessebre i, en aquesta darrera població, amb una gran participació de xiquets i xiquetes. El de Jesús forma part de a l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya i, juntament amb el de Tivissa, és dels pocs a Catalunya que es representen amb escenes dialogades.

Localització: Tivissa, Tortosa, Jesús EMD

Els armats de la Setmana Santa, de Flix i la Palma d’Ebre

Els armats junt amb la samaritana són una figura clau en la representació de la Setmana Santa de Flix i la Palma d’Ebre. Són una institució de caràcter informal que representa l’exèrcit romà, que, segons la narrativa definida per l’Església catòlica, van detenir Jesús per dur-lo a la creu, on després el van penjar. 

Els armats intervenen en la representació i les processons de la Setmana Santa a la vegada que realitzen exhibicions musicals i de formació al carrer, durant el mateix marc temporal, però a part del context religiós. 

En el context del ritual intervenen el primer dia, Dijous Sant, durant el trasllat del Monument i a la processó. Divendres Sant és el dia clau; al matí representen el viacrucis o camí de les Creus. Escenifiquen el trasllat de Jesús custodiat pels armats, fins al Calvari, i mentrestant pel camí representen les catorze estacions, i les tres caigudes de Jesús, i a la nit també surten en processó. El Diumenge Sant és el darrer dia de representació en el context de la processó de l’Encontre. En el cas de Flix, és quan la samaritana assumeix més importància per la recitació de les Desmes, i en el cas de la Palma intervenen sense llances a la processó de l’Encontre. Tant a Flix com a la Palma aprofiten el caràcter festiu del diumenge per fer l’exhibició musical i dels diversos moviments coreogràfics assajats. 

Armats i samaritana són elements de la Setmana Santa que han guanyat importància a mesura que en la celebració de la Setmana Santa s’accentua el caràcter estètic i teatral per sobre del religiós. 

Localització: Flix, Palma d'Ebre, la

La representació de l’Angelet, d’Ascó

L'angelet. Processó de l'Angelet d'Ascó 7

La processó de l'Angelet és la representació de l'encontre entre Jesucrist i la Mare de Déu, després de la resurrecció de Jesucrist. Es desenvolupa en el context de la Setmana Santa i la Pasqua, el matí del Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció. Durant l'escenificació, la presència de l'àngel és fonamental, i Ascó, juntament amb Blanes, és de les úniques poblacions de Catalunya en què l'àngel protagonitza aquesta representació. L'àngel és representat per un xiquet d'uns 8 anys d’edat, que anuncia el retrobament de la Mare de Déu en peanya amb Jesús, representat en la custòdia del Santíssim Sagrament. Les xiquetes que han fet la primera comunió l'any anterior representen les maries i acompanyen l'estendard i la bandera. L'escenificació transcorre amb un acompanyament musical compost per un compositor i músic asconenc i interpretat principalment amb violí i guitarra. Tot i que altres poblacions de les Terres de l'Ebre celebren la processó de l'Encontre el Diumenge de Pasqua, la representació a Ascó és única a tot el territori.

Localització: Ascó

Les cucanyes i els pals ensabonats

Tot i que el concepte de cucanya de manera generalitzada ha fet referència a un pal o una antena alta que està recobert de sabó (ensabonat) i que a l'extrem hi té un premi que el participant ha d'aconseguir, a les Terres de l'Ebre el nom del joc principal, la cucanya, s'ha generalitzat per anomenar també els diversos jocs que se celebren en el marc festiu, d'una festa major habitualment, i que tenen com a punt central el pal ensabonant. Un pal ensabonant que pot jugar-se en horitzontal i sobre l’aigua o en vertical i al mig de la plaça però sempre recobert de sabó.

Entre els jocs que acompanyen el pal ensabonat hi trobem la solta de síndries i melons (variant de la solta d'ànecs) a l'aigua, les curses nedant i/o amb pneumàtics, o en el cas que no sigui a l'aigua, jocs com la trencada de tupins o estirar la corda. Pal ensabonat i cucanyes implica un temps de jocs per a xiquets i xiquetes però també adolescents i joves que juguen i mostren les seves habilitats físiques, tant de força com equilibri. 

Els jocs de cartes de la botifarra i el guinyot

Els jocs de naips o cartes tenen una llarga tradició a les Terres de l’Ebre. El guinyot i la botifarra són dos dels jocs més arrelats i es juguen amb les cartes de la baralla espanyola, que fora de Catalunya també es coneix com naips catalans. Es juga amb 40 cartes, perquè s’eliminen els vuits i els nous. La tradició de la botifarra ve de la Catalunya nord i es va anar estenent fins a la zona més meridional. El guinyot, en canvi, és de tradició valenciana i aragonesa. El fet que a les Terres de l’Ebre s’hagi jugat tradicionalment als dos jocs manifesta que aquest territori ha estat històricament una terra de cruïlla de cultures. Actualment el guinyot és el joc més practicat i la botifarra, en canvi, s’ha anat perdent i avui dia és generalment desconeguda. Només en algun lloc concret en mantenen viva la tradició. 

Les regates de muletes

Les regates de muletes són curses que se celebren en el context del riu Ebre, majoritàriament, i a la mar Mediterrània, i es caracteritzen a les Terres de l’Ebre per realitzar-se amb una embarcació pròpia tradicional que es coneix com a muleta o pontona (a Flix). La muleta, que es diferencia si s'utilitza al riu o a la mar, és una embarcació que té unes mesures d’entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fixos un darrere l’altre, i dirigida per un timó que du el timoner i que va dret a la popa de l’embarcació. Aquesta embarcació, tradicionalment feta tota de fusta, actualment està recoberta per fibra de vidre. Els rems continuen sent de fusta, són de materials més lleugers quan s’utilitzen per a regates de llagut català. Les regates de muletes són avui dia, tant en la vessant més lúdica com en la de competició esportiva, una de les poques activitats que ha permès mantenir i activar la memòria d'una embarcació, la muleta, que junt amb el llagut va ser clau en el transport de mercaderies i persones al llarg de l'Ebre fins als seixanta i setanta del segle XX i que actualment gairebé ha desaparegut.

A l'Ebre continuen navegant les muletes pel riu, tot i que ha minvat la seva funció productiva relacionada amb la pesca i el transport de persones i mercaderies i avui en major part són un element de joc i competició. Actualment la majoria de regates de muletes són organitzades per clubs nàutics o de rem i és comú que es facin en el context de les festes majors. Junt amb aquest caràcter lúdic també es desenvolupen les competicions esportives. La Lliga del Llagut Català, que a la zona del delta de l'Ebre en diuen també muleta, dóna a aquest tipus d'activitat un grau esportiu i competitiu que no tenen les altres regates i la situa dins del marc de les competicions federades. En aquest cas, són embarcacions diferents que estan inspirades en la muleta ebrenca.

Pàgines