Salut, alimentació, gastronomia

(aliment, recepta, cura o remei)
(en tots els camps)

La clotxa i les seues variants locals

La clotxa és una menja formada per mig pa rodó tallat per la meitat en vertical i buidat de la molla per omplir-lo de tomaca, alls torrats escalivats, ceba, sardina de casco, tot cuinat a la brasa, acabat amb oli d'oliva i acompanyat de vegades d'olives i vi negre. Aquests productes en funció de la zona també poden incloure llonganissa o baldana de ceba o altres productes com són els fesols; a més a més, podem trobar aquesta menja amb noms diferents tot i tenir característiques similars: canto de pa, crostó o clòtxina. Tot i ser un producte que es consumia en l'àmbit agrari, avui es consumeix principalment en el context festiu i d'oci, tant dins d'una festa com el dia de l'ermita o Divendres Sant, o en la seva pròpia celebració o fira anomenada Festa de la Clotxa, celebrada a la comarca de la Ribera d'Ebre cada any des de 2003. 

És un producte amb una llarga trajectòria en la cultura gastronòmica de les Terres de l'Ebre que ha anat adaptant-se als diversos contextos fins avui dia, que podem trobar molts restaurants que han agafat la idea de la clotxa i l'han continuat o transformat.

Descripció data de realització/periodicitat: El context fix de consum de la clotxa a la Ribera d'Ebre és la celebració de la Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre, organitzada des del 2003 (fa 13 anys el 2016). Té un caràcter anual també en els contexts com són els romiatges o les celebracions festives, on es consumeix en comunitat i públicament la clotxa o les seves variants. Per tant, el seu consum organitzat dins del marc festiu té un caràcter principalment anual a cada població, però en el territori de la comarca és continuat. A la vegada el consum més enllà de l'àmbit festiu es podria dir que té un caràcter ocasional cada cop menys present, tot i això no cal oblidar que antigament era de consum habitual o quotidià, ja que era el menjar comú entre els treballadors al camp per esmorzar o dinar.

Els xapadillos del delta de l'Ebre

Xapadillo sec. Els xapadillos del delta de l'Ebre 9

El xapadillo, castellanisme usat enlloc de xapat, és un mètode tradicional de conservació de determinats peixos al delta de l'Ebre i de la qual se'n desconeix l'origen. Consisteix a xapar el peix i assecar-lo a l'aire per tal que duri molt temps. El peix més apreciat per fer-ne xapadillo, actualment, és l'anguila i es pot cuinar rostit o fregit, com a acompanyament d'aperitius o bé com a segon plat, acompanyat d'altres productes elaborats com tomates de penjar rostides, samfaina o allioli. Antigament, però, també es feia ordinàriament xapadillo d'altres peixos com el llissal, el congre, la tenca (en altres indrets catalans anomenada carpa), el gall o la cavalla.

Descripció data de realització/periodicitat: L'elaboració de xapadillo es du a terme tradicionalment al llarg de tot l'any, tot i que actualment, durant l'estiu es dóna el període de veda pesquera dels principals ports del delta de l'Ebre i en els mesos de juny a agost, gairebé no se'n elabora. No obstant, per tractar-se d'una conserva, no deixa de consumir-se al llarg de tot l'any.

La cuina del peix a la barca

La cuina del peix a la barca és el concepte que ens serveix per definir l’àmbit gastronòmic relacionat amb el context productiu dels pescadors. Els diversos plats, la seva manera d’elaborar-los i el context en què es duen a terme són alguns dels aspectes que inclouen el que es defineix com a cuina del peix a la barca.

A les Terres de l’Ebre, amb alguns dels ports de pesca més importants del territori català, tot i una important diversitat d’arts de pesca i espècies, ens trobem amb alguns elements comuns pel que fa a l’elaboració de plats per menjar a la barca. La confecció de plats amb pocs recursos, d’elaboració ràpida i senzilla però amb un coneixement del producte fresc —el peix—, és la clau per aconseguir uns plats gustosos i les similituds que ens permeten parlar de manera uniforme de la cuina a la barca. 

Suquet calero, arròs o fideus rossejats o arrossejats, una bona picada, tot elaborat pel ranxero de l’embarcació, són alguns dels elements característics que encara perviuen tant dins de la barca, principalment d’arrossegament, com fora, en un context festiu, jornades de l’arrossegat, o ja professionalitzat com és el sector de la restauració, i que ens permeten comprendre les característiques de la cuina del peix a la barca actualment.

Descripció data de realització/periodicitat: El temps de consum i elaboració dependrà per una part de les jornades i el temps de treball, això vol dir que és principalment en el tipus de pesca que obliga a estar embarcat un major nombre d’hores seguides on la presència del ranxero és gairebé imprescindible. A part de la jornada quotidiana al llarg de l’any existeixen les parades biològiques que fan que l’embarcació i la tripulació es mantingui verda. En el cas de la pesca d’arrossegament o de bou té la seva parada biològica durant dos mesos, del maig al juny, i en el cas de la pesca a la llum o d’encerclament al desembre fins al gener. A part d’aquest marc temporal durant l’estiu com a reclam turístic és quan s’activen o es realitzen major nombre de jornades o concursos relacionats amb la cuina a la barca, com és el cas del concurs de suquet calero per Sant Pere a l’Ametlla de Mar o les jornades del llagostí al novembre, la galera al març o de l’arròs i pop al setembre a Sant Carles de la Ràpita.