Manifestacions musicals i sonores

(en tots els camps)

Els goigs cantats

Els goigs cantats són oracions de caire popular cantades i creades amb l’objectiu de lloar una imatge religiosa. S’estructuren en heptasíl·labs i estrofes de sis versos i es consideren composicions poètiques populars que tenen com a objectiu l’exaltació de la vida o dels fets concrets de la imatge religiosa, sigui una mare de Déu, santes o sants. El contingut d’aquestes estrofes, i pel caràcter popular que si li atribueix, habitualment posa en valor els fets de la vida de la imatge religiosa i en alguns casos la relació de la imatge amb la comunitat o població que li canta i la lloa.

A les Terres de l’Ebre, en relació amb les ermites i els patrons de les poblacions, el cant dels goigs continua present principalment en les litúrgies religioses que tenen lloc en el context d’una festa major o d’una romeria. Alguns dels casos recollits són a la Ribera d’Ebre: Flix a la Verge del Remei, Ascó a sant Antoni, Garcia a sant Antoni i santa Magdalena, o Riba-roja a santa Madrona. A la Terra Alta, sant Blai a la Fatarella i a Bot, santa Magdalena al Pinell de Brai, la Mare de Déu de la Fontcalda, sant Antoni i santa Magdalena a la romeria de Berrús a la Pobla de Massaluca, i a Vilalba també a santa Magdalena i sant Antoni a la romeria de Berrús. Al Montsià trobem goigs dedicats la Mare de Déu de la Pietat a Ulldecona, del Remei a Alcanar, i a sant Jaume a Sant Jaume d’Enveja. Finalment, a la comarca del Baix Ebre es canten goigs a la Mare de Déu de Dalt de Benifallet, a sant Joan a l’Ampolla o a la Mare de Déu de la Cinta a Tortosa. 

Les aurores, d’Alcanar, la Fatarella i la Pobla de Massaluca

Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 7

Les aurores són uns cants que s’interpreten a l’alba, en apuntar el dia. A les Terres de l’Ebre, actualment es canten a diversos municipis. Per Sant Antoni Abat, al voltant del dia de la festivitat, el 17 de gener, a la Pobla de Massaluca celebren les festes majors en honor al patró i es fa el cant dels despertadors. A Alcanar, també en el marc de Sant Antoni es canta la despertada. I, a la Fatarella, per la Mare de Déu de la Misericòrdia, el dia 8 de setembre, es canten les aurores. Tradicionalment, aquests cants anaven lligats a la litúrgia religiosa i tenien per objectiu la crida dels habitants de la població per algun element de celebració, normalment, l’assistència a alguna missa dedicada a alguna confraria o a participar en l’oració del Rosari. Avui dia, però, han perdut en bona mesura el significat religiós i social originaris i s’interpreten per mantenir-ne la tradició. Els despertadors es canten sense instrumentació, a cappella, i estaven formats tradicionalment per un grup de vuit o deu homes en els quals la presència de les dones estava prohibida. Al segle XXI, però, aquestes restriccions desapareixen i hi poden participar tant homes com dones.

Les bandes de música

Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat.

Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals, és a dir, que depenen d’un ajuntament; com si formen part, cosa que succeeix en la major part dels casos, d’una societat musical. En continu procés d’adaptació i reconstrucció en la seva configuració musical i en el seu repertori, les bandes de música recreen, adapten, transformen i actualitzen el patrimoni musical, tot esdevenint un element indispensable en un gran nombre de manifestacions i celebracions ebrenques, tant de caire civil com religiós.