Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social

(en tots els camps)

Els hereus i les pubilles: representacions locals de la festa

A les Terres de l’Ebre, en el context de les festes majors, és cada cop més habitual veure les pubilles i els hereus assistint i presidint tots els actes com a representants del poble i de la generació que aquell any arriba als divuit anys. Depenent del municipi i de la tradició local que hi ha, la funció de pubilla implica un seguit d’actes i responsabilitats davant de la comunitat que també determina la configuració del mateix grup de pubilles i hereus, tant si són tota una generació, quintos i quintes, o un grup seleccionat prèviament. Actes com el repartiment de panoli, un fet clau per a les pubilles de ciutats com Tortosa i Roquetes, el cap de dansa a ritme de jota, com veiem amb les pubilles de Benifallet i Paüls, o a ritme de vals a Mas de Barberans, presidir l’arribada a la tribuna de les curses de rucs i cavalls a Ascó o a la Sénia, anar amb la carrossa fins al santuari en romeria com succeeix a Alcanar o arribar-hi acompanyant autoritats i la bandera com veiem a Flix. És una figura present i representativa que s’ha generalitzat a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX però que, a la vegada, als pobles amb més tradició, és la continuïtat de la figura de les reines de les festes, institució que en alguns municipis té més de cinquanta anys o gairebé cent, com a Tortosa, i que exaltava la figura de la dona jove davant de la comunitat.