Activitats productives, processos i tècniques

(pagesos, paletes, pescadors,...)
(cerca en tots els camps)

La producció de la mel d'abella

Extracció de quadres. Recol·lecció de la mel d'abella 1

L'extracció de mel d'abella és un procés tècnic que té els seus orígens en la prehistòria i que permet obtenir la mel que les abelles produeixen per alimentar-se a les arnes. A les Terres de l'Ebre es produeix mel de romer i de taronger principalment, perquè són les floracions més abundants. També es produeix mel de mil flors, una mel multifloral, feta amb diverses espècies de flors i en la qual no hi ha un predomini concret. Mitjançant la transhumància, també s'obtenen mels multiflorals com la de muntanya als Pirineus, les Garrigues, la Noguera o la zona de la serra de Terol.

L'ofici de canterer, a la Galera i Miravet

Fer una gerra amb marrells. Canterers de Miravet i la Galera 10

La terrissa tradicional de les Terres de l'Ebre es caracteritza per l'elaboració de peces, de formes esveltes i escassa o nul·la decoració. A les Terres de l’Ebre, el nom de l'ofici és el de canterer, nom que agafa d’un tipus d’atuell, el cànter, la peça més característica i que està documentada des del segle XIV. Algunes poblacions de les ribes del riu Ebre i les serres circumdants, com la serra de Godall, del Perelló o el massís dels Ports, han estat l'escenari principal en el qual s'ha desenvolupat l'activitat canterera al nostre territori, tot sent-ne els nuclis més importants en el darrer segle Tivenys, Benissanet, la Galera i Miravet. Aquests dos darrers continuen en funcionament i hi queden 8 canterers actius en total, dels més de 50, que n'hi havia fins a finals dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, repartits en una trentena de cantereries a les Terres de l'Ebre. La terrissa és la ceràmica d’ús, de caire rústic, funcional i no explícitament ornamental. Per confeccionar-la, el canterer segueix un procés de preparació i modelatge del fang tendre i la seva cocció per convertir-lo en ceràmica mitjançant l’acció del foc. Els canterers treballen a les cantereries, on tradicionalment també hi habiten, en ravals situats als afores de les poblacions i utilitzen tècniques com el torn alt i l'emmarrellat per a la construcció de peces de grans dimensions, tècnica que, de tot Catalunya, actualment només es manté a Miravet.

Localització: Miravet, Galera, la

L'ofici de barquer de l'Ebre

Documentats els passos de barca des del segle XII, les pontones i muletes així com les embarcacions constituïdes per un, dos o tres llaüts amb una plataforma al damunt eren un mitjà de transport per creuar el riu Ebre. Fer travessar sense incidents persones, animals i mercaderies era la funció del barquer. Un treball subjecte a les inclemències del temps i a la disponibilitat absoluta que requeria un gran esforç físic.

Durant segles, només el pont de barques de Tortosa era un punt fix per creuar l’Ebre d’una ribera a l’altra. Amb el pas del temps, s’incrementaren els ponts construïts amb obra al llarg del riu, aparegueren els ferrocarrils, es milloraren les carreteres i es modernitzaren els mitjans de transport de tal forma que els passos iniciaren la progressiva desaparició i, consegüentment, l’ofici de barquer deixà de tenir utilitat en els indrets on es construí un pas fix d’obra per creuar el riu, a una bona part del curs del riu a les Terres de l’Ebre. Tanmateix, avui en dia estan presents a les poblacions de Flix, Garcia i Miravet, totes ubicades a la Ribera d’Ebre. És tan sols una petita mostra del que representaren al llarg del riu Ebre, però és una exposició que reflecteix els diferents tipus de funcionament i l’adequació de l’ofici al context paisatgístic i a la tipologia d’embarcacions actuals.

Localització: Flix, Garcia, Miravet

El cultiu dels cítrics

El cultiu del cítric es documenta a les Terres de l’Ebre des de l’edat mitjana, quan el nèctar de la floració del taronger ja servia a les abelles per elaborar la mel, i del fruit se’n destacava l’ús ornamental i medicinal. Tanmateix, no és fins a la segona meitat del segle XX quan se’n generalitza el conreu, en ple procés d’intensificació dels cultius per mitjà de la de mecanització i la introducció d’adobs químics. Des d’aleshores, les comarques del Baix Ebre i el Montsià van modificar els seus paisatges agrícoles i van expandir aquest conreu de regadiu en detriment del de secà, combinant els monocultius d’aquest producte amb el policultiu d’altres fruiters i zones hortícoles. De manera testimonial s’evidencia actualment també a la comarca de la Ribera d’Ebre, als termes municipals de Benissanet i Miravet, en mosaic amb extensions de fruita dolça.

D’ençà que aparegué el taronger amarg i posteriorment s’incorporaren nous patrons amb motiu del virus de la tristesa, que obligà a plantar portaempelts tolerants amb la malaltia, el mercat econòmic ha condicionat l’ús de les varietats que cal treballar. En un procés que s’inicia als vivers i creix posteriorment a les plantacions, té lloc el cultiu del cítric, una producció agrícola de cicle anual i continu.