Cerca creences, festes, rituals i cerimònies

(cerca en tots els camps)

Les Festes Majors de Roquetes, per Sant Gregori

El primer cap de setmana de juliol Roquetes celebra la Festa Major en honor a sant Gregori. Aquesta celebració, traslladada al juliol als anys cinquanta del segle XX, concentra al llarg de deu dies actes de caràcter divers en què són rellevants per la participació i continuïtat històrica, els balls, el cosso iris, el repartiment de panoli i les pubilles, les menjades populars i els bous.

La celebració és organitzada pel Patronat de Festes i finançada per l'Ajuntament i els «boletos» que paguen els veïns per assistir als diversos actes. Tot i la durada, és durant el primer cap de setmana, entre divendres i dilluns, que tenen lloc part important dels actes oficials: pregó, presentació de les pubilles i cercaviles. Després els dies es reparteixen, tot seguint un mateix esquema, amb el coet per iniciar el dia, menjada popular, joc i ball a la nit, amb la particularitat que cada dia es dedica a un grup de la població, xiquets, jubilats, joves, i els actes llavors estan dirigits a aquest grup. Paral·lelament, no hi falten els bous, que a la tarda, organitzats per la Penya Taurina de Roquetes, atrauen a la plaça bona part de la població. Des de fa uns quants anys, l'últim dia de la festa es fa coincidir amb la celebració del dia de Sant Cristòfol.

Localització: Roquetes

Les Festes Majors de Rasquera, per Sant Domingo

Festa Major en honor a sant Domingo a Rasquera

El 4 d'agost a Rasquera, cada any, celebren la Festa Major en honor a Sant Domingo. Amb el romiatge a l'ermita, consagrada al patró, i el pregó s’inicien unes festes que tot i que abans duraven tres dies, a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX s'allarguen i duren una setmana.

Durant el transcurs de les festes ens trobem amb  elements o activitats que, a la vegada que  caracteritzen i donen una identitat a la celebració local, també es reprodueixen a altres poblacions properes i defineixen un esquema festiu comú: la selecció de les pubilles, els quintos, el pregó, la música i el ball en els seus diferents models, el correfoc, la banda de música, la colla de gegants, els tabals, la recuperació de la jota local i els jocs com les birles o el pal ensabonat. Tot ells, elements comuns i estesos pel territori que a Rasquera s’identifiquen també com a propis.

Una celebració on combinen elements històricament arrelats com el romiatge amb altres que, tot i ser relativament nous, sorgeixen als anys vuitanta del segle XX, són referents de la festa actual com és el correfoc. Existeix en el tot de la festa un fil conductor que la lliga amb models anteriors de celebració, elements que persisteixen com el Cap de Dansa, la processó i el ball, que resignificats continuen presents en el context actual. 

Localització: Rasquera

El Ball de mantons de les Festes Majors d'Ulldecona

Els mantons de Manila són l'element protagonista de la festa

El primer dilluns de Festes Majors es balla la jota d’Ulldecona a la Plaça de l’Església de Sant Lluch. L’esdeveniment comença a preparar-se durant tota la setmana anterior amb la posada a punt del vestuari que duen les parelles. La indumentària dels homes és de pagès, i les dones porten faldeta i mantó de Manila. Totes les parelles, la banda de música i els gegants Pietat i Lluch es concentren entre l’Ajuntament i la Casa de Cultura i desfilen fins la Plaça de l'Església de Sant Lluch, on es disposen en cercle amb la banda al mig. Les parelles van ballant la jota i desfilant durant el valset. Les músiques interpretades són la jota Vella i la jota Olé, a més d’una jota Nova, composada per algun músic del poble que és diferent cada any. 

Localització: Montsià, Alcanar, Ulldecona

La Festa de la Mare de Déu del Carme, de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita

Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 26

La Festa de la Mare de Déu del Carme és una festa marinera que es commemora al voltant del 16 de juliol, dia de la festivitat. A les Terres de l’Ebre, se celebra a diverses poblacions costaneres com són l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, i també a les Cases d’Alcanar, així com en altres poblacions interiors com, per exemple, les Festes Majors del barri del Grau d’Amposta o la Festa de la Capella del Carme de Roquetes. En origen, era celebrada només pels pescadors i mariners i les seves famílies. Els elements festius que destaquen són els bous, el ball, les pubilles, els jocs tradicionals o els concerts de banda de música. Com a element més característic de la festa, hi ha les processons marineres de les dues poblacions. A l’Ampolla porta celebrant-se ininterrompudament des de la primera vegada, als anys quaranta del segle XX i el castell de focs és un element clau en la celebració de la processó. A Sant Carles de la Ràpita, la primera processó és de l’any 1943. Juntament amb les Festes Majors de cada població —Sant Joan i la Festa de la Segregació, a l’Ampolla, i Sant Jaume, a Sant Carles de la Ràpita— configura el calendari festiu més identitari dels dos municipis.

Les Festes Majors d’Ascó, per Sant Antoni

A Ascó cada any el cap de setmana més proper al 17 de gener celebren a ritme de jota, menjant la clotxa i fent les corrides de rucs la festivitat de Sant Antoni. Organitzades pels majorals i el clavari, des de dijous amb la plega, sense oblidar els tres tombs, fins a diumenge amb les corrides de rucs al carrer dels Clots, hi ha quatre dies de festes al voltant de la foguera, que no deixa de cremar a la vegada que els veïns ballen jotes, juguen a jocs tradicionals, mengen coca i beuen moscatell. 

Tot i no ser-ne el patró, els veïns d'Ascó sempre han celebrat Sant Antoni amb la foguera, els tres tombs i la jota. Avui, i des de la dècada dels vuitanta del segle XX, aquesta festa ha crescut amb activitats que s'han recuperat i altres que s'han afegit fins a convertir-se en l'actual festa de Sant Antoni declarada festa patrimonial d'interès nacional de Catalunya. 

Localització: Ascó

Les Festes Majors de l’Ametlla de Mar, per la Candelera

Plaça del Canó. Processó de la Candelera 18

Les Festes de la Candelera se celebren entorn de la diada de la Mare de déu de la Candela, patrona del municipi i una de les advocacions més antigues de la Mare de Déu cristiana. La seva festivitat se celebra el dia 2 de febrer i, popularment, se l’anomena la Candelera. Els actes principals giren al voltant de la processó, en la qual es porten les atxes, que acompanyen la peanya de la Mare de Déu des de l’església fins la plaça del Canó, l’antiga Cala de l’Ametlla, on s’esdevé un dels actes més representatius de la festa i, posteriorment, es retorna a l’església. El punt de la cala de l'Ametlla representa un dels punts més simbòlics del recorregut en tant que va ser allà, juntament amb la cala de Sant Jordi d'Alfama, on es van establir els primers grups de població. Els veïns i les veïnes del municipi són coneguts tradicionalment amb el nom de caleros i caleres, gentilici que pot tenir l’origen en aquestes primeres poblacions.

Els quintos i les quintes, que són els joves que compleixen 20 anys, hi tenen un paper preponderant i presideixen la major part dels actes del conjunt de la festa major. Entre aquests actes destaquen les cercaviles amb els nanos, que cada any són més nombrosos, els gegants, les pubilles, la banda de música i la banda de cornetes i tambors. Altres actes comuns al model de festa major que trobem també als pobles veïns, són el pregó, els concerts, els espectacles, el tir al plat, el ball i les festes per a la gent jove, així com també diversos actes que posen en valor productes locals. D’altra banda, la recuperació d’elements tradicionals, com el Ball de la Candela, que s’havia perdut, és també un dels elements que es posen de manifest durant el moment festiu.

Localització: Ametlla de Mar, L'

La Setmana Santa de Móra d'Ebre

 Carrer de la Barca. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 42

La Setmana Santa de Móra d’Ebre se celebra amb un seguit d’actes religiosos tradicionals o de nova incorporació, entre els quals destaquen la processó del Divendres de Dolor o el Viacrucis i la processó de Divendres Sant. Bona part d’aquestes manifestacions religioses són organitzades per l’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa, una entitat creada per a la recuperació i el foment de les processons i dels passos de la Setmana Santa morenca. L’associació va començar a treballar el 1984 amb la recuperació i restauració d’imatges i d’elements rituals desapareguts a partir del 1967 i va reactivar les processons principals. La recuperació d’elements tradicionals, juntament amb l’impuls d’introducció de nous elements, configura la Setmana Santa morenca tal com l’entenem avui dia.

Localització: Móra d'Ebre

Les processons de Setmana Santa de Tortosa

Tal com regeix el calendari lunar, la Pasqua cristiana (la Resurrecció de Crist) té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d’abril.

La Setmana Santa de Tortosa és organitzada i finançada per l’Agrupació de Confraries, la qual disposa de pressupost propi recollit a través de la venda de loteria nadalenca i la publicitat exposada al programa d’actes, així com de subvencions públiques de l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona.
Tanmateix, el Bisbat també participa dels actes i cedeix els espais religiosos per a les diverses celebracions i activitats.

La celebració de Diumenge de Rams, que marca el final de la Quaresma i commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, inicia els actes centrals de la Setmana Santa amb la processó de la Passió, coneguda popularment com la processó del Diumenge de Rams; la processó del Sant Silenci, el Dijous Sant, i la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant.

Des dels darrers vint anys aproximadament, el programa d’actes no s’ha limitat a les processons, sinó que s’ha estès i ampliat, tot tenint una durada aproximada de quinze dies. D’aquesta manera, prèviament i posteriorment al Diumenge de Rams, l’Agrupació du a terme un seguit d’activitats de caràcter social i cultural, destinades al públic en general, que s’inicien, habitualment, el divendres abans del divendres de dolor. Posteriorment, tenen lloc el pregó de Setmana Santa, el lliurament de premis del concurs de dibuix per a infants i joves, cita que se succeeix des de 2002; o els diversos concerts de música sacra, exposicions i conferències.

Per altra part, els actes litúrgics de Setmana Santa són organitzats pel Bisbat de Tortosa.

Localització: Tortosa, Jesús EMD

Festes majors d'hivern de Sant Blai

A les Terres de l’Ebre i en concret a la Terra Alta, si parlem de la celebració de les festes d’hivern per Sant Blai hem de fer referència, pel seu caràcter identitari entre la població, als pobles de Bot i la Fatarella.

A Bot cada any la primera setmana de febrer se celebra la Festa Major en honor a sant Blai. Una de les particularitats de la celebració a Bot és que s’ha mantingut el mateix dia 3 de febrer (Sant Blai), quan es fan la processó, les curses pedestres i la tradicional dansada. 

Paral·lelament, a la Fatarella, el cap de setmana més proper a Sant Blai se celebra la festa major d’hivern en honor al patró. Les festes duren quatre dies i segueixen un esquema comú a Bot que inclou la celebració de la Candelera (2 de febrer), Sant Blai (3) i l’últim dia, Santa Àgueda (5) o Dia de les Dones o de les Àguedes.

En ambdues poblacions, en aquest context festiu, es reprodueixen elements clau i que en certa mesura trobem en les celebracions d’altres pobles propers. Els majorals com a sistema organitzatiu, que fan la plega i la subhasta de llenya, la jota, els pans beneïts o pambeneïts i les corrides de rucs o les curses pedestres, amb els premis de la llançada. A la Fatarella el dia de Sant Blai els fatarallencs i les fatarellenques continuen, dins del marc de la festa i com a element diferenciador, celebrant la dansada de les tortades. Tortades de dos pisos que s’elaboren, actualment, a les pastisseries el dia abans, i es decoren amb ninots o amb la imatge de sant Blai per dur-les després a dansar la primera jota de la tarda del dissabte.

Localització: Bot, Fatarella, la

El Carnaval de Godall

Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 33

El Carnaval o Carnestoltes es coneix popularment com el període de diversió pública, xalera i inversió de l'ordre social que precedeix la Quaresma, set setmanes d'abstenció, recolliment i rectitud. Al Godall se celebra gairebé ininterrompudament almenys des de finals del segle XIX, època fins la qual ens arriba la memòria oral. Entre els actes principals destaca la festa de la farina o farinada, una cercavila en la qual les persones participants protagonitzen una guerra de farina i que fa que sigui el Carnaval més singular de les Terres de l'Ebre. Antigament, les batalles de farina també havien estat tradicionals, com al Mas de Barberans. Les menjades populars, el tradicional cóc amb sal o el ball de màscares, o de mascarulles, són altres dels actes tradicionals que es desenvolupen en un l'ambient burlesc i festiu que caracteritza el seu Carnaval.

Localització: Godall

Pàgines