Cerca creences, festes, rituals i cerimònies

(cerca en tots els camps)

La romeria a l’ermita de Santa Magdalena, de Garcia

El primer dissabte després del Diumenge de Pasqua a Garcia se celebra el dia de l'Ermita o el romiatge a l'ermita de Santa Magdalena. Organitzat pels Majorals, bona part dels veïns del poble participa de la jornada amb la família respectiva. 

Clotxa, missa, goigs, bitlles, paella, subhasta de la mona són els elements rellevants d'un dia en què les famílies, caminant o en cotxe, van fins a l'ermita i es distribueixen pels terrenys que l’envolten, on solen ocupar el mateix lloc cada any i comparteixen el dia anant de taula en taula i participant dels jocs i el ball. Un ball que té el seu punt àlgid en la Subhasta de la mona. 

A la tarda, després de dinar i quan la banda de música ja ha fet la plega per les taules, s'inicia la subhasta a ritme de jota. Els majorals subhasten les mones que han comprat o que gent del poble ha ofert, mentrestant es balla la jota de Garcia. Amb la subhasta de totes les mones es dóna per acabat el dia i s'inicia la tornada. Aquesta tornada abans també es feia a peu i en arribar es trobava amb les imatges de la població.

Localització: Garcia

Les romeries al santuari de la Fontcalda, de Gandesa i Prat de Comte

El primer diumenge de maig i el dissabte de Pasqua Granada o Pasqua de Pentecosta es realitza, respectivament, el romiatge a la Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa i Prat de Comte. La història de l’aparició de la verge i la posterior construcció de l’ermita i l’església entrellaça les dues poblacions, tot compartint devoció.

Ambdues celebracions es caracteritzen per ser un acte de religiositat popular i una manifestació lúdica i festiva que combina elements històrics amb aportacions temporalment properes. Es tracten de modificacions —com el dinar popular de Prat de Comte—, i noves contribucions sorgides del teixit associatiu —com la incorporació dels Gegants a Gandesa—, que conviuen amb la processó, el ball, les lloances a la verge i les pregàries i els cants durant el recorregut, els elements referencials de la celebració des de fa més d’un segle. Tanmateix, Gandesa i Prat de Comte reprodueixen un esquema festiu propi, en què els cants dels goigs a la Mare de Déu, diferents entre si, són el punt en comú que caracteritza i dóna identitat a cadascuna de les romeries.

Localització: Gandesa, Prat de Comte

La ventada de les campanes del Pinell de Brai, per Santa Magdalena

El dia abans de la celebració del romiatge a l'ermita de Santa Magdalena, al Pinell de Brai, les portes del campanar s’obren i comencen a ventar les campanes. Comencen a les 12 del migdia, i exceptuant la nit (de 22 h a 6 h) les portes del campanar restaran obertes fins dissabte a la nit, al final de la processó, quan deixaran de ventar les campanes.  

El toc de ventar és com es coneix al Pinell de Brai i altres pobles de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre el fet de fer voltar sencera la campana sobre si mateixa, que es coneix també com a toc de volteig.

Veïns del Pinell de Brai de manera voluntària i sense una organització determinada s'apropen al campanar de l'església des d'on amb grups d'amics o familiars faran voltar la campana perquè no pari de ventar, tot anunciant així que l'endemà a les vuit del matí s'inicia el romiatge a l'ermita de Santa Magdalena, ermita situada sota la cota 705 a la serra de Pàndols. 

Sense que hi hagi constància de l'origen exacte de l'inici d'aquesta tradició, els pinellans any rere any fan ventar les campanes i doten aquest acte d’un valor diferenciador i de pertinença a la comunitat, ja que són pocs els pinellans que en algun moment no s'han apropat a ventar les campanes per Santa Magdalena. Hi ha cosntància que la més antiga de les campanes, Bàrbara, és del 1796, però actualment no pot ser ventada perquè està badada.

Localització: Pinell de Brai, el

Les romeries a l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Vilalba dels Arcs

Tornada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 18

Tradicionalment i des de molt antic, les tres poblacions de Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, en aquest ordre, es desplacen en romeria fins a l'ermita de Santa Maria Magdalena de Berrús, un dia a l'any sense coincidir unes amb les altres, per celebrar el vincle històric que tenen amb la desapareguda població de Berrús. A les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, la romeria transcorre acompanyada del cant de lletanies en llatí i de la portada d'insígnies i estendards i del Sant Crist de Berrús, mentre que a Riba-roja d'Ebre aquesta tradició s'ha perdut. Són també característiques de tres les romeries el cant dels goigs a Santa Magdalena de Berrús i la festa que se celebra a l'ermita durant tot el dia.

L'origen d'aquestes romeries sembla situar-se en uns fets gairebé llegendaris, una epidèmia que va patir la població en temps remots i a partir de la qual tots els habitants de Berrús van fugir i es van establir a les poblacions veïnes de Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Es diu que des de llavors se celebren les romeries com un acte d'acció de gràcies dels antics habitants de Berrús.

Les festes amb bous

Prova de vaques. Les festes amb bous 15

Les festes amb bous són un tipus de celebració de tradició a les Terres de l’Ebre, documentada des de fa segles. Actualment, se celebren majoritàriament en el context de festes majors, festes de les ermites o fires a vint-i-sis punts del territori, entre els quals trobem poblacions, entitats municipals descentralitzades (EMD) i nuclis de població.

A més de les nits de ball, per als aficionats a la festa, els bous formen el corpus festiu de les diverses poblacions on se celebren i representen l’eix principal al voltant del qual s’articula el conjunt de la festa.

Los bous, tal com s’anomena popularment la festa, transcorren a les places i als carrers. Les places són normalment construïdes pels mateixos veïns i veïnes, els quals s’organitzen per colles, grups de veïnat, familiars i amics, amb l’objectiu de preparar la seva carreta, cadafal, remolcs o taulats que configuren l’estructura de la plaça, tot generant espais que representen una forma de socialització mitjançant el retrobament d’amics i familiars i la gastronomia festiva del territori. Les places de bous són espais on persones de diverses generacions comparteixen massivament el moment festiu. Totes les modalitats de bous que es desenvolupen en places i carrers transcorren sense mort de l’animal.

Des de l’any 2010, la celebració de festes amb bous a Catalunya està regulada per la Llei 34/2010, d’1 d’octubre, que va derogar la Resolució de 12 de maig de 1989 sobre espectacles i festes tradicionals amb bous, correbous. Posteriorment, el Decret 156/2013 les reglamenta com a espectacles públics, per tal de garantir els drets, els interessos i la seguretat de les persones i la protecció dels mateixos animals.

Actualment i, sobretot des dels anys noranta del segle XX, existeix a Catalunya un debat, tant tècnic com popular, sobre la moralitat de les festes amb bous, que ha implicat la seva contínua adaptació als temps, tant des del punt de vista legislatiu com social i identitari.

La festa a l’ermita de Sant Roc, de Paüls

El 16 d'agost per Sant Roc a Paüls dins del marc de les festes majors se celebra la Festa de sant Roc, que és el dia del patró, a l'ermita de Sant Roc. Situada a les portes del Parc Natural dels Ports, a tres quilòmetres del poble i al costat d'una font que encara avui alimenta el poble d'aigua, els veïns i convidats es reuneixen tots els anys al voltant dels corros, o taules de pedra, per celebrar la diada del patró menjant i sobretot participant en les corres i ballant la jota de Paüls.

Asseguts als corros, cada família en té un d'assignats pel sol fet de ser veïns del poble, les famílies es troben i comparteixen el menjar, antigament corder, i participen dels tres elements clau del dia de Sant Roc a l’ermita: la missa amb la processó i benedicció de l'aigua de la font de Sant Roc, les corres i ballar la jota de Paüls. Tots els actes sempre acompanyats per la Banda Municipal de Paüls.

Aquesta diada s'emmarca dins de les festes majors, que durant prop d'una setmana omplen d'activitats els carrers del poble. Els bous,l' engalonament dels carrers o la interpretació i ball de la jota i el ball a la plaça són els elements clau de les festes majors de Paüls.

 

Localització: Paüls

La romeria al santuari del Remei, d’Alcanar

Cada segon diumenge d’octubre Alcanar celebra les festes en honor a la patrona la Mare de Déu del Remei anant en romeria al santuari del Remei. Els dies abans les entitats i veïns del poble preparen i engalanen les carrosses amb les quals el diumenge faran el camí fins a l’ermita. Les paelles que ofereix l’Ajuntament, la missa amb el cor i el cant dels goigs del Remei, les parades de torrons i altres llepolies són alguns dels elements clau d’una celebració que cada cinc anys canvia l’esquema de realització.

Cada any acabat en quatre i nou, des de 1944, se celebren les Festes Quinquennals d’Alcanar. La imatge de la Mare de Déu del Remei baixa al poble nou dies abans per celebrar la novena fent cada dia una processó per un tram diferent del poble. Els veïns engalanen, quan els toca, els carrers entre tots, amb la qual cosa queden els carrers engalanats tota la setmana fins al segon diumenge d’octubre, que tornen la imatge de la Mare de Déu del Remei en romeria fins a l’ermita, on celebren com cada any la festa en honor a la patrona.

Localització: Alcanar

La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol

L’últim dia del mes d’abril i les primeres hores de l’1 de maig té lloc la plantada del pi a la Torre de l’Espanyol.

Es tracta d’un acte de reafirmació identitària i sentiment de pertinença col·lectiva, protagonitzada pels quintos i quintes —denominació que recull la tradició de quan es cridava a quintes els nois (quintar) per anar a la mili—, residents o vinculats estretament amb el municipi. La celebració, que compta amb el suport dels progenitors i altres veïns, es desenvolupa en diverses fases: la selecció del pi, la tala, la plantada, l’escalada a l’arbre i la penjada del cartell humorístic, en són les accions més rellevants.

Realitzada en els darrers dos segles com a motiu de la marxa dels joves al servei militar —antigament devia tenir connotacions vinculades amb el culte a la vegetació i a la natura—, avui en dia ha esdevingut una festa lúdica i identitària que promou la participació inclusiva i intergeneracional. 

Localització: Torre de l'Espanyol, la

L'entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa

A Tortosa cada primer diumenge de setembre, en el context de les Festes de la Cinta o Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Cinta, es du a terme l’acte de l’Entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa.

A Tortosa, tot i la diversitat de dies i actes festius que se celebren en el context de la Festa Major, és clau per a la comunitat el primer cap de setmana de les Festes. És llavors quan tenen lloc els actes que caracteritzen la celebració, entre els quals i com a element final de la processó en honor a la mare de Déu, l’entrada i el retorn de la imatge i la relíquia a la catedral.

Per a bona part dels ciutadans i assistents dels pobles propers del territori que omplen la catedral, aquest instant representa un dels moments més emotius de la celebració. Un dels elements relacionats amb aquest moment que cal destacar, des del punt de vista organitzatiu, és la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, amb 400 anys d’història, fundada el 13 de gener del 1617, que n’és la responsable i organitzadora.

Una entitat que, sense perdre la seva funció religiosa i social, ha mantingut, amb adaptacions als nous contextos, un model organitzatiu particular durant els seus 400 anys d’existència, i continua sent, amb els 2.000 confrares que en formen part, una entitat clau per a la comunitat i la celebració.

Localització: Tortosa

Pàgines