El conreu de la vinya

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
El conreu de la vinya
Propietaris i jornalers fan la recol·lecció del raïm a una finca de Batea
Grup i/o comunitat: 
Pagesos de la Terra Alta
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Fins a mitjans del segle XX, es cultivava la vinya en poblacions de totes les comarques de les Terres de l'Ebre, però avui dia el conreu de la vinya s’estén majoritàriament per la comarca de la Terra Alta. L’objectiu principal d’aquest conreu és l’obtenció de raïm, principalment de les varietats garnatxa, macabeu i carinyena (anomenades localment també vernatxa, macameu i caranyena), destinat a l’elaboració de vi  i a altres productes derivats com vi ranci, mistela o aiguardent.

A la Terra Alta, el conreu de la vinya ve de lluny i hi ha constància de la seva producció ja des del segle III a.C., data de les restes del trull trobat al poblat ibèric del Coll del Moro, el més antic de Catalunya.

El territori es transforma i s’organitza segons les necessitats de conreu i els temps exigits pel seu treball. La verema marca un període del temps productiu que determina la forma d’entendre el cicle temporal anual. La vinya, que alhora es compagina amb la producció d’olivera, ametller i, antigament també de blat, va configurant el paisatge i l’estructura socioeconòmica actuals de la comarca, que s’emmarca en el context de la producció de vins Denominació d’Origen Terra Alta.

Data identificació: 
dt., 01/09/2015 to dc., 21/10/2015
Codi: 
IPCITE 1 0001
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les feines derivades del treball de la terra fan que l'espai on es desenvolupen les activitats del camp es localitzi a les finques de vinya de totes les poblacions de la comarca. Batea és el poble amb més producció de raïm de tota Catalunya i juntament amb Gandesa, Bot, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs, tenen com a motor principal de l’economia la vinya i l’elaboració de vi. 

Per a l'elaboració d'aquest registre hem començat el treball de camp pels pobles de Batea i Gandesa, complementat amb material bibliogràfic, però aquest registre s'anirà ampliant a mesura que el treball de camp i la investigació avancin i es desenvolupin a més pobles de les Terres de l'Ebre.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dilluns, September 1, 2014 to dilluns, August 31, 2015
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització/periodicitat: 
El conreu de la vinya consta de diferents processos que depenen de l’època de l’any, del mode de producció i del clima. Les feines principals que són la verema i la poda es concentren des de setembre fins novembre de forma intensa. Durant la resta de l’any es procura el manteniment de la terra amb la llaura i també dels ceps, amb els controls de plagues i malalties.
Descripció: 
Descripció general: 

El cicle del conreu de la vinya dura un any natural i els coneixements que envolten el conreu estan orientats a la producció de fruit per a la fermentació i obtenció de vi.

Les fases del conreu són diverses i de característiques diferents, per això les descrivim a continuació per estacionalitats de l’any.

Durant l’hivern es fan totes les feines relacionades amb el tractament de la terra com llaurar en funció de la pluviometria. També es desenvolupa  l’esbrotar o birbar i l’esperonar, totes dues funcions part del procés de poda dels ceps.

Quan totes les fulles del cep han caigut, s’esperona o trauen els esperons, que consisteix a podar els brots més grans del cep. Esbrotar o traure brots (anomenat birbar o traure birbes a Batea) consisteix a traure els brots petits de fulla que neixen a la fusta vella, ja que en aquests, el raïm no donaria fruit.

En aquest procés es van deixant els ceps en forma de got (anomenat així a Gandesa) o de vas (anomenat a Batea), és a dir, amb els sarments mirant cap amunt. Actualment en el paisatge de les finques trobem els ceps estructurats de dos formes diferents, emparrats o en vas (o got). Les vinyes en vas són les més antigues i donen bastanta qualitat perquè fan raïms més menuts. La collita en aquest tipus de vinya ha de fer-se sempre a mà. Actualment quasi no es practica i les vinyes noves es disposen en emparrat, és a dir s’entutora cada cep amb varetes per tal que el seu creixement sigui en un pla. Aquest tipus de disposició del cep permet aplicar tecnologia en els treballs del camp i fer-los de forma mecanitzada.

Entre la primavera i mitjans de l’estiu es tracta la planta i el fruit per prevenir-los de malalties. Els processos principals són sulfatar i ensofatar,

Durant l’estiu és l’època de despampar (que s’anomena espampar a alguns pobles productors de vinya de la Ribera d’Ebre) i consisteix a traure les fulles més grans per airejar el raïm. L’estiu també és l’època en què es va observant l’evolució del fruit i la seua maduració.

Abans de la verema, es fa un mostreig del fruit, prenent com a referència diferents ceps d’una mateixa finca de manera alterna. Aquesta feina pot fer-se de manera rudimentària i depenent dels coneixements i experiència de la persona, observant l’aspecte del raïm, tastant-lo i valorant el grau de maduresa, seguint els paràmetres següents: color de la llavor, si és completament marró ha adquirit la maduració òptima; i textura de la pell, que no ha de tenir aspror ni ser cruixent al tast. Però aquest procés també pot ésser executat aplicant-hi un seguit de procediments tècnics que determinen amb exactitud el nivell de sucre del gra i a partir del qual es pot establir el grau alcohòlic que produirà en el vi.

En funció del grau de maduració, independentment de si es fa rudimentàriament o tècnicament, els pagesos valoren i estableixen els períodes de recol·lecció, tenint en compte les exigències de les cooperatives i les característiques del vi que es vol elaborar. La verema (vrema a Horta de Sant Joan i verma a Batea i Gandesa) es duu a terme durant els mesos de setembre i principis d’octubre, depenent de les condicions climàtiques, dels paràmetres de maduració de cada productor i dels criteris de les cooperatives o els cellers receptors del raïm.

La verema és un dels principals processos del conreu i també on es genera més activitat sòcio-econòmica. Els propietaris de les finques que veremen de forma manual contracten treballadors temporers per fer la recol·lecció, i durant la qual els cellers es troben en màxima activitat de transformació del raïm en vi.

Per veremar s'utilitzen unes tisores de podar i es van tallant els raïms. Actualment (des de fa entre 15 i 20 anys), molts productors de vi trien la part més sana de cada raïm i la resta la deixen, mentre que abans es veremava tot el raïm estigués sa o no. Els cabassos s'omplen de les diferents varietats conreades a la comarca i es van buidant a la carreta del tractor a mesura que es van omplint. En finalitzar la verema, als ceps queden els carrolls, que són aquells fruits que surten als extrems dels sarments. Els carrolls són aprofitats per moltes famílies per elaborar vinagre destinat a l’autoconsum.

Bona part de la collita es descarrega finalment als cellers, ja siguin privats o cooperatius, o bé a cellers familiars per a la producció d’autoconsum.

Història i transformacions de l'element: 

A la vila de Batea,  en el darrer quart del segle XVIII, el conreu de la vinya juntament amb l’oli i el blat eren les collites més importants, tot i que la vinya n’era el tercer en importància. Aquest darrer es va anar estenent per la comarca de la Terra Alta durant el segle XIX i després de la fil·loxera, durant el segle XX. Però no és fins els anys 70 del segle XX que es converteix en el conreu principal, anys en els quals apareix també  la Denominació d’Origen Terra Alta.

Pel que fa als treballs del camp, antigament, el procés de la verema començava més tard que en l’actualitat, a mitjans o finals de setembre i s’allargava fins a mitjans d’octubre, obtenint un raïm més madur que donava un vi amb més grau i d’un color marronós característic. Aquest vi s’anomenava vi brisat i es va produir durant bona part del segle XX.

Durant la jornada de treball, a les casetes de camp que trobem a les finques, s'hi guardaven les eines, es cuinava i fins i tot es dormia, si la finca estava allunyada del poble. Actualment només s'utilitzen per guardar algunes eines, o els dies que tota la família va a veremar i aprofiten per cuinar i quedar-se a dinar.

El paper de la dona ha esta fonamental, no només en les feines de l’àmbit domèstic com les relacionades amb la caseta de camp, sinó que també en algunes de les tasques més importants del conreu. Tenim constància que a mitjans del segle XX les dones jornaleres realitzaven la feina d’espampar. La verema també distingia els rols per funcions i, mentre les dones i xiquets i xiquetes tallaven raïm, els homes anaven carregant els cistells en recipients més grans o a les portadores dels animals. La distinció es va mantenir durant uns anys posteriors a la mecanització.

També als anys cinquanta, per sulfatar s’utilitzaven càntirs per traginar el sulfat que omplia les sulfatadores manuals. 

Processos i preparatius: 

Descans de la terra. Entre arrencar i plantar nous ceps hi ha un període de descans de la terra de 2 anys. Plantar. Per plantar vinya es necessita un dret. Quan la vinya s’arrenca s’ha de comunicar a les institucions competents i deixar 2 anys de descans de la terra per plantar-ne de nova. També es pot arrencar i vendre els drets, el valor del qual depèn de l’antiguitat. Aspectes com l’antiguitat, l’anàlisi del sòl, la textura, la matèria orgànica determinen el preu i la varietat a plantar.El primer any es planta un peu americà d’una varietat resistent la fil·loxera i al cap d’un any més, s’empelta. La fil·loxera matava en sarment de varietat, és a dir, la planta s’infectava en arrelar a terra. Per resoldre això, s’introdueix el peu americà o bord i, al segon any, s’empelta la varietat elegida en aquest peu que és resistent a la malaltia.

Empeltar. Actualment, els empelts es fan majoritàriament en vivers, fet que permet plantar el cep directament. En aquest cas, el cep comença a produir a partir del segon any de plantat. Entutorar. En vinyes plantades en got s’entutora amb una vareta per tal que el cep creixi amb els sarments cap amunt. En vinyes emparrades, es van conduint els sarments a les varetes horitzontals a mesura que van creixent i el cep entra en producció al tercer any.

Sulfatar o Ensofatar. Consisteix a tractar la planta amb sulfat de coure per prevenir-la de malalties causades per fongs i altres paràsits. Tradicionalment es feia amb un càntir vell o descantellat que ja no s'hagués d'utilitzar per posar aigua, on es feia la barreja del sulfat obtenint un producte de color verd. És per això que en moltes cases trobem càntirs d'aquest color.

Ensofrar. Tractar per al mal de sofre, dit així a Gandesa. Consisteix a empolsar de sofre la planta i prevenir-la de malalties.

Mostreig. Es duu a terme per determinar el grau de maduració del fruit.

Veremar. Consisteix a recol·lectar els raïms. Es pot fer manualment o amb maquinària. En els ceps disposats en got i en determinades varietats, com per exemple la majoria de raïm blanc, normalment es verema manualment, utilitzant les tisores de veremar. El raïm collit es revisa i, si cal, es trauen els grans i les parts que no són sanes i es va abocant al cabàs. Després, el cabàs es buida a la carreta del tractor o en caixetes. Un cop la carreta està plena, el tractor transporta la càrrega al celler i torna al camp per continuar la verema.

Esperonar. S’utilitzen unes tisores de podar, encara que antigament s’utilitzaven falçons, i es van tallant les sarments sobrants.

Esbrotar. Consisteix a traure els brots petits de fulla secundaris, deixant només les fulles principals. Aquesta activitat es pot fer amb les tisores de podar o també manualment i, juntament amb l’activitat d’esperonar es realitzen quan la planta entra en el seu període de caducitat.

Despampar. Durant l’any, es van revisant els ceps i traient les fulles que molesten per tal d’airejar el cep i que faci una bona producció de raïms. Llaurar. Consisteix a remoure la terra per oxigenar-la i per tal que l’aigua hi penetri millor. Aquesta activitat es realitza diverses vegades durant l’any en funció de les pluges i en funció dels coneixements i les preferències de cada pagès.

Objectiu de l'activitat/procés/tècnica: 
Distribució/consum: 
El raïm produït a la Terra Alta és destinat a l’elaboració de vins i els seus derivats. Els cellers en són els principals receptors de la major part de la producció, distribuïda entre cellers privats, des de petites empreses familiars fins a empreses que operen en el context internacional. D’altra banda, cellers cooperatius absorbeixen bona part de la producció de raïm que transformen en les seves pròpies instal·lacions.
Oficis/Coneixements tècnics: 
A més dels coneixements característics de la pagesia necessaris per treballar la terra, les plantes i els seus fruits, molts dels productors de raïm de la comarca tenen coneixements amplis sobre la producció del vi, que relacionen amb el conreu de la vinya. Els coneixements aplicats a la producció van en funció del producte derivat del raïm, és a dir, s’apliquen tots els coneixements al fruit per tal que se’n pugui obtenir un determinat vi amb característiques pròpies. Així, per exemple adapten el temps de collita al grau de maduració del raïm en funció del vi que s’ha de produir amb aquell fruit.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes organització social / Organitzacions formals o informals: 
Les necessitats productives de finals del segle XIX van propiciar el sistema d'organització cooperativa que es desenvolupa al llarg de tot el segle XX i fins l'actualitat al llarg del territori agrícola de la comarca. La creació de cooperatives permet gestionar la producció agrícola de raïm, però també d'altres conreus com l'olivera o l'ametller. En són exemple les cooperatives que trobem als diferents pobles de la Terra Alta.
Participants/Executants: 
Els pagesos i pageses que participen de vinya tenen edats compreses a partir dels 16 anys i fins als de més de 65, és a dir, comprenen tota la franja d’edat laboral i a més les persones grans col·laboren en algunes tasques com a suport de l’explotació familiar, sobretot en l’assessorament i la transmissió dels coneixements entorn al conreu. Majoritàriament el perfil del pagès està format per homes que desenvolupen la majoria de les activitats del camp exceptuant l’època de la verema. La verema és participada tant per homes com per dones de totes les edats anomenades anteriorment amb poques distincions de rol, exceptuant el transport del cabàs i la seva descàrrega a la carreta, tasques efectuades majoritàriament pels homes. Durant els dies laborables de la setmana, al camp hi trobem els pagesos juntament amb jornalers, mentre que els caps de setmana també hi poden haver altres membres de la família de propietaris que van a passar el dia al camp. Com que la producció de raïm es destina a l’elaboració del vi, els cellers tenen un paper determinant pel que fa a la temporalitat i l’ordre en què es verema cada finca, ja que estableixen els criteris de maduració del raïm segons les seves preferències de producció del vi.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Producció de raïm per a l’elaboració de vi principalment.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Salvaguarda: 
Transmissió: 
Tradicionalment la transmissió de coneixements entorn del conreu de la vinya havia estat de pares i mares a fills i filles, seguint un model de producció familiar. Actualment, tot i que el model de finques petites i de propietat familiar es manté, els coneixements al voltant del conreu s’han tecnificat, sobretot quan parlem de vinyes que elaboren vi en els seus propis cellers. En aquest cas, la tecnificació dels coneixements sobre els vins, afavorida per un mercat creixent i cada cop més exigent, ha fet que molts productors posin l’accent a millorar progressivament la qualitat dels raïms que elaboren. Així, s’han generat recursos i institucions que abracen aquest context, com per exemple l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa, des de l’any 1973, que ofereix un cicle formatiu i cursos al voltant de la vitivinicultura, assegurant així la transferència dels coneixements a les noves generacions. És a partir de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta que hi ha una desvinculació del coneixement entre pares i fills, en els quals els fills formats en temes d’agricultura prenen el protagonisme. Per tant trobem una inversió pel que fa al cicle natural de la transmissió de pares a fills, on són els fills els que aconsellen als pares determinades innovacions i canvis en la manera de produir, prioritzant així el coneixement donat per la formació i els fluxos de mercat sobre el coneixement donat per l’experiència.
Viabilitat / Riscos: 
Tot i que l’elaboració de vins es va adaptant als paladars cada cop més exigents d’un consumidor a nivell internacional, les desigualtats econòmiques que pateix el sector agricultor de la Terra Alta obeeixen a una dinàmica general dins d’un context més ampli que es pot dimensionar al comerç internacional. L’agricultura és una activitat devaluada que genera poques expectatives de rendiment en els termes en què s’estableix la competitivitat creixent i l’obertura dels mercats i la seva internacionalització. Per tant, si bé l’objectiu del conreu de vinya en sí mateix, com és la producció del vi, gaudeix d’unes condicions de mercat favorables, el treball de la terra, pateix un estancament. Així, els fills de les famílies propietàries de vinya, marxen a estudiar i defineixen un altre ofici com a ocupació principal. Els caps de setmana i en l’època de la verema compaginen els estudis amb l’ajuda a l’explotació familiar. És per tant un risc per a la perdurabilitat del conreu el fet que les generacions més joves tinguin poques possibilitats d’auto-ocupació exclusiva en l’agricultura. Quan es tracta de productors que disposen de celler, el cas és diferent, ja que llavors el conreu es converteix en una activitat rentable amb la complementarietat de l’elaboració del vi sense dependència de compradors externs del raïm. La fragilitat dels mercats a gran escala també és un risc i a la Terra Alta hi ha una forta dependència d’empreses nacionals que compren el raïm a grans quantitats. El trencament d’aquesta cadena suposaria un fort descens dels ingressos que reben els productors de raïm mitjançant aquesta via de mercat.
Valoració de l’individu / grup / comunitat: 
La valoració de la comunitat varia segons el poble i el mode de producció. Els productors que tenen celler veuen amb bons ulls les perspectives de la vinya, mentre que les famílies que venen la totalitat de la seva producció es preocupen per la rendibilitat de la terra. No obstant en tots els casos hi ha una preocupació pel futur de l’explotació de la vinya i el paper de les noves generacions.
Mesures de salvaguarda preses pel grup/comunitat: 
La tecnificació, l’aposta per la professionalització i l’aplicació de mesures de canvi és una forma d’adaptació a les exigències del mercat que permeten seguir desenvolupant l’activitat. Els esforços per la posada en valor dels vins influeixen directament en el conreu de la vinya.
Informació tècnica: 
Data realització : 
divendres, October 30, 2015
Actualitzacions de la fitxa: 
divendres, December 4, 2015
Investigadors: 
Validador: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Tant des del context empresarial, és a dir, els membres de les cooperatives i cellers han mostrat el seu interés a fer un acompanyament en el treball de camp i la recerca. Hem visitat les cooperatives de Batea i Gandesa i el celler d'Algars de Batea. Cal destacar també la participació de persones a títol individual que han compartit els seus estudis i investigacions. Els pagesos també han aportat informació imprescindible per a l'elaboració del registre durant el treball de camp.
Redactor/a de la fitxa: 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
L’elaboració de vi és un dels principals motors econòmics de la comarca de la Terra Alta, per això el conreu de la vinya i la producció de raïm és l’activitat productiva més important. Moltes famílies viuen de l’explotació de les finques de raïm, això sí, compaginant l’activitat amb la producció d’oli i ametlles, però l’estructura productiva és diferent segons el mode en què es comercialitza el raïm. Així, mentre que alguns municipis es caracteritzen per una gran quantitat de productors de raïm que fan la transformació al seus propis cellers, a altres, gairebé la totalitat de la producció passa per les cooperatives agrícoles. A banda d’aquest model productiu formal, hi ha els propietaris que produeixen raïm per a una elaboració de vi destinada a l’autoconsum. Per tant, els models són diferents i generen realitats sòcio-econòmiques diferents. Aquestes realitats ens dibuixen un mapa econòmic compost per un teixit empresarial ampli, de petites empreses destinades a l’elaboració de vi, que conviuen en el mercat amb els grans cellers cooperatius i, alhora, amb una gran quantitat de famílies productores de vinya que però que concentren la seva font d’ingressos principal en un altre ofici o treball. Pel que fa a les dinàmiques socials, l’època de la verema també genera alguns moviments sobretot per la contractació de jornalers i jornaleres, que en l’actualitat és menor pels efectes de la crisi que sofreix el país. Algunes famílies propietàries han establert vincles d’amistat amb altres famílies de jornalers. Els membres de les darreres han anat sent jornalers de generació en generació treballant per a la mateixa família.
·: