Els hereus i les pubilles: representacions locals de la festa

Identificació: 
Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Pubilles
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Són habitualment noies d’entre disset i divuit anys i, si hi ha hereu, nois de la mateixa edat.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
A les Terres de l’Ebre, en el context de les festes majors, és cada cop més habitual veure les pubilles i els hereus assistint i presidint tots els actes com a representants del poble i de la generació que aquell any arriba als divuit anys. Depenent del municipi i de la tradició local que hi ha, la funció de pubilla implica un seguit d’actes i responsabilitats davant de la comunitat que també determina la configuració del mateix grup de pubilles i hereus, tant si són tota una generació, quintos i quintes, o un grup seleccionat prèviament. Actes com el repartiment de panoli, un fet clau per a les pubilles de ciutats com Tortosa i Roquetes, el cap de dansa a ritme de jota, com veiem amb les pubilles de Benifallet i Paüls, o a ritme de vals a Mas de Barberans, presidir l’arribada a la tribuna de les curses de rucs i cavalls a Ascó o a la Sénia, anar amb la carrossa fins al santuari en romeria com succeeix a Alcanar o arribar-hi acompanyant autoritats i la bandera com veiem a Flix. És una figura present i representativa que s’ha generalitzat a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX però que, a la vegada, als pobles amb més tradició, és la continuïtat de la figura de les reines de les festes, institució que en alguns municipis té més de cinquanta anys o gairebé cent, com a Tortosa, i que exaltava la figura de la dona jove davant de la comunitat.
Codi: 
IPCITE70007
Data d'identificació: 
divendres, July 10, 2015
Data d'identificació: 
dissabte, October 8, 2016
Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El càrrec de pubilla dura un any. En funció de cada poble, però, el més habitual és que les pubilles assumeixin el càrrec just dies abans de l’inici de les festes majors o el primer dia. O un dia de referència per a la comunitat. Durant l’any participen en els diversos actes fins l’any següent quan entren les noves pubilles.
Descripció: 
Descripció general: 

La pubilla, i recentment també l’hereu i fadrí, és un model de representació dins la festa que s’ha generalitzat en els últims trenta anys, tot i que en alguns pobles de les Terres de l’Ebre, ja a principis del segle XX, hi ha constància de la presència en la vessant festiva i no jurídica.

La pubilla és una institució de representació festiva que ocupa una noia que viu al municipi i té principalment entre disset o divuit anys. És un càrrec de compliment voluntari que en alguns casos passa per un procés de selecció. Les pubilles i els hereus, si n’hi ha, assumeixen el càrrec, durant un any, de representar la població en els actes de caràcter festiu. És a dir, els que tenen lloc en el marc de la festa major però també en altres que són caràcter oficial i cultural i que tenen lloc al llarg de l’any amb relació a la festa. La pubilla com a representant de la festa en els últims anys (en la primera dècada el segle XXI) s’ha començat a acompanyar de la figura de l’hereu. L’hereu es diferencia de la pubilla perquè és home i per la indumentària, però té les mateixes funcions. Tanmateix, la presència dels hereus, com a institució representativa, a les Terres de l’Ebre, encara no està tant generalitzada com la de la pubilla.

Per comprendre el que implica la figura de les pubilles i els hereus, més enllà de la figura present durant tota la festa presidint un acte o acompanyant les autoritats en processó i vestida de catalana o pubilla, s’han de tenir en compte altres elements. Com es fa la selecció, què implica ser pubilla socioeconòmicament, la responsabilitat comunitària, representativa i en ocasions de gestió que se li dóna, les diverses indumentàries, els actes en els quals participa, qui l’acompanya, etc. Són els aspectes que construeixen i defineixen aquesta figura actualment a les Terres de l’Ebre i les característiques del càrrec depenen de cada població o zona. 

El primer tret que cal assenyalar és qui i com es defineix el grup de pubilles. S’han identificat principalment dos maneres que marquen el camí per arribar a ser pubilla o formar part del grup de pubilles de l’any. Per una part, en les poblacions més grans com Amposta o Tortosa, però també de menor mida però amb un fort teixit associatiu com Alcanar, Sant Carles de la Ràpita o Roquetes, les pubilles són noies que representen una associació o entitat del municipi. En aquest cas, l’entitat presenta una candidata, que és la que opta a ser pubilla major o reina de les festes. La participació de les entitats en l’elecció de les pubilles té un caràcter voluntari però, a la vegada, per la mateixa entitat, és una manera de mostrar el seu compromís amb els actes públics de la població.

Aquest voler participar de la vida pública, de la comunitat fa sovint que entitats que potser no tenen una noia entre els seus membres o gent propera de l’edat per ser pubilla ofereix la representació d’alguna altra noia, que sense tenir una relació concreta amb l’entitat, ho vol ser i acaba representant l’entitat. Cada entitat defineix una relació particular amb la seva pubilla. Amb això ens referim que en alguns casos pot ser que l’entitat ajudi a pagar part de la indumentària que la pubilla utilitza els diversos dies o, en altres, l’entitat no assumeix cap paper més enllà de la representació. Aquesta diversitat es pot observar, entre altres casos, entre el grup de pubilles d’Alcanar. El dia de la proclamació, representants de les entitats van a buscar a la pubilla i l’acompanyen fins a la plaça, on es fa la proclamació i la pubilla; depenent de la relació amb l’entitat, prepara alguna cosa per beure i menjar que ofereix a la comitiva que la va a recollir. En altres municipis, com ara Roquetes, cada pubilla, excepte la banda de tela que porten penjada durant les festes que especifica a quina entitat representa, no defineix una relació pública amb l’entitat. En el cas de Tortosa aquesta relació es fa evident el dia de l’ofrena (en el marc de les Festes de la Cinta) i de la proclamació, en què van acompanyades d’un representant de l’entitat durant la cercavila i fins que li posen la banda de pubilla.

Entre les noies que poden assumir el càrrec de pubilla, segons aquest model de representació per entitats, habitualment són les que es troben en l’interval d’edat dels setze i els dinou i, si hi ha pubilla infantil, entre els nou i onze anys. No representa exactament una quinta sinó una franja d’edat. Això no vol dir que ens trobem amb la tendència de concretar cada cop més l’edat en els disset o divuit anys.

L’altre model generalitzat de configuració del grup de pubilles és mitjançant el grup de noies i nois del municipi que aquell any compleixen divuit anys, el que s’ha dit i generalitzat com a quintos i quintes. Actualment el concepte quintos i quintes fa referència a un grup de persones que són de la mateixa generació i, en el cas de les pubilles i hereus, són els que tenen habitualment disset o divuit anys. Cal recordar que aquest concepte està lligat al compliment del desaparegut servei militar obligatori. Fins que es va suprimir el 2001, els quintos eren el grup de joves del poble que aquell any havien de fer el servei militar. El concepte s’ha ampliat i ha transcendit i inclou tota la generació, homes i dones, que l’any en curs compleixen divuit anys.

En general podem identificar dos línies principals segons les quals es du a terme el procés de selecció i que a la vegada determinen la forma d’exercir el càrrec. Per una part, hi ha un grup de pobles i ciutats que tenen la figura de la pubilla major i reina de les festes amb damisel·les o dames d’honor i la resta de pubilles, representants de les entitats, acompanyen la pubilla major vestides de pubilles en tots els actes. Aquest model representatiu no té la figura masculina de l’hereu i és un càrrec exclusivament femení. Segueixen aquest model ciutats com Tortosa o Amposta i municipis de la comarca de Baix Ebre i Montsià com Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Roquetes, l’Ametlla de Mar o Deltebre.

En l’altre model trobem ambdues figueres, pubilles i hereus, i són seleccionats, o si són pocs són tots els membres, de la quinta d’enguany. En aquests municipis és una representació de caràcter col·lectiu i no obligatòriament tots tenen pubilla major i, si la tenen, pot ser que es faci o en votació interna o a sorts. Són pobles on la figura de la reina de la festa tradicionalment havia tingut menys força i és el grup de la generació, la quinta, el que avui es posa més en valor. Aquest model el trobem a la comarca de la Ribera d’Ebre, Ascó, Rasquera, Móra la Nova, Flix i algun poble de la Terra Alta com la Fatarella.

Entre aquests models hi ha possibles variants, com ara que una entitat escull un membre de l’entitat sense tenir en compte l’edat, com va ser el cas d’una associació de dones jubilades d’Alcanar que van presentar una pubilla de més de seixanta-cinc anys o altres casos en què el que fan és ampliar el marge d’edat que oscil·la entre els setze i dinou anys. També alguna modificació recent, promoguda per les circumstàncies socials, és el canvi d’edat dels divuit als disset en el cas de la ciutat de Tortosa, on, segons la informant Cinta Adell, la responsable de vestir i guiar les pubilles cada any, el fet que la joventut amb divuit anys el que feia era ja començar la universitat i en molts casos marxaven de Tortosa, va afavorir l’avançament a un any, als disset, l’edat per ser pubilla, coincidint amb l’any que acaben el batxillerat.

En el cas que hi hagi hereu i fadrins, segueixen el model de selecció predefinit per la selecció de les pubilles. En ambdós casos és un fet voluntari a tots els llocs on s’ha identificat. No obstant això, sí que hi ha diferència de participació depenent de la població i del mateix grup de quintos i quintes. En pobles petits com la Fatarella o Rasquera, on hi ha la figura de l’hereu i la pubilla, el fet que sigui un nombre reduït, els membres de la quinta de l’any en concret, afavoreix la participació de tots com a dinàmica d’enfortir les relacions comunitàries i generacionals. Tenen responsabilitats que es compleixen de forma conjunta tot i que en algun cas existeixi, sovint per sorteig, la figura de l’hereu i la pubilla major. Al contrari, en el cas de les poblacions que duen a terme un procés de selecció per entitats i que són les que només tenen pubilles, la figura de la pubilla assumeix un sentit més selectiu. Això és així pel simple fet que no totes poden ser pubilla, ni pubilla major; per tant, comporta una selecció. Aquest element selectiu, que implícitament pot implicar aspectes de distinció de caràcter social i econòmic (el cost de la indumentària), porta que no tothom vulgui complir o representar aquest paper.

En aquest sentit, són els casos observats que continuen de forma exclusiva amb la figura de la pubilla i reina de les festes sense hereu i fadrí els que reprodueixen més aquest aspectes de caràcter socioeconòmic. Aquest tret selectiu afavoreix, com veiem en el cas de Tortosa, l’enfortiment de l’orgull explícit de ser reina infantil i reina adulta o que el fet de ser reina de les festes sigui un orgull familiar si també ho ha estat la mare prèviament. Existeix, per tant, un significat d’especificitat i de privilegi que no es reprodueix en els pobles on tots els quintos i quintes surten junts i comparteixen l’espai de la festa i de la representació, per molt que hi hagi una reina escollida per sorteig. En aquests pobles es posa més en valor el fet de formar part d’una generació, la quinta.

Un cop seleccionats els qui han de ser pubilles i hereus, hi ha, com hem esmentat, la possibilitat que s’esculli la figura de la reina de les festes o pubilla major. És una figura que és present, però en menor mesura, entre els pobles analitzats, la meitat dels identificats tenen aquesta figura de reina de les festes o pubilla major. En aquest sentit, la reina o pubilla major és una institució que habitualment s’ha dirigit a exaltar la dona jove i que en els pobles on encara es manté com a pubilla major en molts casos és una adaptació de la figura de la “Reina de las fiestas” comú durant la segona meitat del segle XX.

En aquest cas, la figura de la reina de las festes és una institució festiva que a les Terres de l’Ebre, pels referents observats, té més tradició que la figura de la pubilla. La imatge de les pubilles o del grup de pubilles que acompanyen la reina de les festes o pubilla major es consolida a les Terres de l’Ebre a partir de finals del segle XX i és, en part, el resultat de l’adaptació d’un model, el de reina de las festes, als nous temps polítics en què la figura de la pubilla es converteix en un referent identitari de catalanitat.

La presència de la reina de les festes sabem que s’implanta de nou a partir dels anys seixanta del segle XX. Això no obstant, aquest fet no permet afirmar que no es tracti de la recuperació d’una figura prèvia a la Guerra Civil del 1936. En aquest cas hi ha constància de municipis o ciutats com Tortosa en què ja existia amb antelació aquesta figura femenina representativa a la festa. Per tant, sense poder determinar amb exactitud si és una recuperació o una novetat, pren força com un element introduït a la festa, per a molts dels pobles que l’assumeixen, a partir de la dècada dels seixanta o setanta del segle XX. Entre les noies del poble s’escollien la reina i les seves dames d’honor que durant tota la festa havien de representar i acompanyar les autoritats locals.

L’existència de la figura de reina o pubilla major té associat un procés de selecció que també és divers. Per una part, hi ha llocs on el sistema de selecció és el sorteig. Entre totes les pubilles i hereus es fa un sorteig mitjançant una caixa amb un paper. Aquest és un dels sistemes actuals que s’han establert en alguns pobles per evitar conflictes interns entre el grup de pubilles o simplement per evitar un procés de selecció. El mètode del sorteig és també el sistema comú per definir la pubilla infantil o pubilleta.

L’altre model de selecció, que gairebé mai s’aplica en les pubilles infantils, és la votació entre tots els quintos i quintes, entre el mateix grup de pubilles o algun cas concret, com el de Vilalba dels Arcs, entre tota la comunitat. El cas és que existeix una votació que comporta valorar i, per tant, prèviament definir criteris per a la selecció. Actualment la majoria de casos proposats per votació es fonamenten en criteris de selecció en què es valoren característiques de la persona que no estan lligades exclusivament als trets de caràcter físic o estètic. Un fet que posen en valor i exalten els mateixos organitzadors per fer evidents els canvis i l’intent d’adaptació als valors actuals de la institució. Cal esmentar que som davant d’una institució que en el seu model tradicional i originari s’ha categoritzat perquè era una institució festiva que transmetia valors masclistes i purament estètics i objectuals respecte de la dona, sense oblidar els aspectes socioeconòmics que podien entrar en joc en la selecció de la reina de els festes.

Un exemple d’aquesta actualització dels criteris que posen en valor la dona que ha de representar la població com a pubilla és el cas que hem observat a Roquetes. En aquest cas, té lloc una cerimònia, el 14 d’abril, dia que a Roquetes celebren la seva independència de Tortosa, en què es reuneixen totes les pubilles, les autoritats i els organitzadors de les festes majors. La pubilla ha de sortir i ha respondre unes quantes preguntes que fan referència a fets o característiques de la població i territori, escriure un text i llegir-lo o recitar-lo davant de tothom. I així, entre les pubilles, es vota la que ha de ser la reina o pubilla major. També ens trobem casos d’elecció en què les pubilles infantils es trien per sorteig i les grans per elecció entre el grup de pubilles.

La diversitat de formes de selecció de la reina i pubilla major també depèn de l’equip municipal o organitzadors de les festes en què, com en algun cas s’ha escoltat, s’ha canviat el sistema d’elecció de votació pel sorteig perquè era el que menys conflictes comportava entre les aspirants. En els casos de poblacions on el grup de pubilles i hereus són tota la quinta, també pot ser que el grup de quintes i quintes faci la votació. Per tant, els dos models generalitzats per a l’elecció del la pubilla major i l’hereu, tot i els matisos, es duen a terme o entre els mateixos grup de pubilles o quintos i quintes que es voten o per sorteig.

Una vegada s’ha configurat el grup de pubilles i la reina o pubilla major, si cal, el primer acte és la presentació en públic del grup. Aquest acte es coneix com a proclamació. L’acte té lloc dies abans (en el cas de Tortosa) o el primer dia de la festa, abans de l’inici oficial, com veiem a Roquetes, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita o Sant Jaume d’Enveja, entre altres. També, com observem a Amposta o Rasquera, coincideix amb el dia del pregó. El grup de pubilles i hereus han d’estar presentats davant de la comunitat sempre abans de l’inici de les festes. Entre els trets característics que defineixen aquest acte, és comú que tot el grup de pubilles es concentrin a l’ajuntament i des d’allà es dirigeixin en cercavila acompanyats per autoritats i altres elements festius de la ciutat: a Tortosa parlem de la Cucafera, bestiari festiu, gegants i nanos com també veiem a la ciutat de Roquetes. Durant la presentació i la cercavila van acompanyats habitualment de la parella o d’un familiar (pare) o representant de l’entitat. Durant la proclamació es fa el traspàs de banda que identifica la pubilla major o reina en presència de l’alcalde. Totes juntes acaben a sobre d’un escenari, on han pujat una per una. Un acte de presentació de manera individualitzada de cada pubilla. Aquest acte s’ha observat només als municipis on només hi ha pubilles.

Durant aquest acte, si existeix la figura de la reina de les festes o pubilla major, una de les responsabilitats que té és escriure un text i presentar-se en públic a la comunitat. En aquest cas, són discursos de gratitud i emoció per representar la comunitat i el desig de bones festes per a tothom.

Un aspecte rellevant d’aquesta proclamació és l’ús d’una o altra indumentària. La proclamació, el primer ball de la primera nit de festes o els diversos actes, en el cas que existeixin, implica portar o el vestit llarg, de nit, habitualment blanc i que totes les pubilles normalment intenten unificar, en el sentit estilístic, en un vestit llarg fins als peus d’una sola peça i blanc o si no, es porta el vestit de pubilla de pagesa o de “catalana”, com s’anomena al vestit de pubilla considerat tradicional. En aquest cas, cada població pot tenir un vestit de “catalana” o pubilla amb detalls que el diferencien d’altres pobles. Els casos més evidents són Roquetes i Tortosa. 

Una vegada feta la proclamació, el següent acte públic de les pubilles, en el cas que a la població existeixi la tradició, és fer el repartiment de panoli i es du a terme els primers dies de la celebració. El repartiment de panoli és una de les accions més representatives de la festa i de la pubilla de les comarques del Montsià i del Baix Ebre; Tortosa, Amposta, Santa Bàrbara, Deltebre, Roquetes, Aldover són pobles on hi ha constància que cada matí del primer dia de festa les pubilles surten amb un cistell i van pels carres del poble o ciutat oferint el panoli als veïns o transeünts. Sovint, a canvi d’una moneda, avui fet més simbòlic que real, ja que tradicionalment aquest fet servia per finançar, amb els diners recollits, part de les festes. El panoli en les seves variants pot generalitzar-se com una pasta rodona feta al forn amb una massa de farina (500 g), sucre (200 g), oli d’oliva (un quart de litre), matafaluga i ratlladura de llima. Una de les receptes transmeses a la comarca del Montsià i que amb variants diverses comparteix elements i la imatge d’una pasta circular i plana té la textura de pasta brisa.

El repartiment del panoli és una de les accions més significatives del cicle festiu i que està relacionat amb la figura de la pubilla. Actualment si a un poble hi ha repartiment de panoli hi ha pubilles, però no a tots els pobles on hi ha pubilles es fa el repartiment del panoli. En aquest cas, habitualment el panoli s’acompanya de música de tabal i dolçaina i es fa a primera hora del matí.

A part del repartiment de panoli, un altre dels fets comuns que podem trobar entre les funcions de les pubilles és la d’inaugurar el ball. Això també és comú però no passa a tots els llocs on hi ha la figura de la pubilla i dels hereus. El fet d’inaugurar el primer ball de la nit i de les festes, a les Terres de l’Ebre, és coneix com a cap de dansa. El cap de dansa era el primer ball que feien les autoritats, alguns llocs també els majorals o el qui tenen certa rellevància dins de la comunitat, econòmica o política al ball de la nit durant les festes. La pubilla o pubilles, o llavors la reina de les festes, era, per tant, la que podia acompanyar i continua acompanyant aquest primer ball. Tot i el nom comú, en alguns llocs es fa el ball a ritme de vals i a altres a ritme de jota. No obstant això, encara en molts llocs s’associa el cap de dansa amb la jota. S’ha identificat que es balla a ritme de jota a les poblacions d’Ascó per Sant Antoni, Bot per Sant Blai, els quintos també a la Fatarella per Sant Blai, a Benifallet a la festa major. A Xerta, Aldover, Santa Bàrbara, Tortosa o Mas de Barberans, les pubilles inauguren el primer ball a ritme de vals de la mà o de l’alcalde i regidors o de la parella o familiar. En els casos en què hi ha hereu i fadrí ballen entre ells.

Com hem vist, en els dos models de selecció varia el tipus de ball. Sembla que a les comarques del Baix Ebre i el Montsià ballen, segons la informació recollida actualment, a ritme de vals, i a les comarques de la Terra Alta i Ribera d’Ebre ho fan a ritme de la jota de cada poble. Aquesta divisió també coincideix amb el fet que els que ballen vals tenen la figura de la reina de festes i pubilla major, i els que ballen a ritme de jota el cap de dansa no tenen la figura de la reina de les festes.

Sense poder fer-ne una norma, els casos identificats ens porten a definir els pobles de la Terra Alta i Ribera d’Ebre que tendeixen a fer (si el tenen) el primer ball amb jota i a la zona de Montsià i Baix Ebre a fer-ho amb vals.

El cap de dansa, el repartiment del panoli, la proclamació, etc., són els actes clau per a la pubilla i hereu, si n’hi ha, perquè en són els principals protagonistes. No obstant això, després, el paper que representen té en la seva major part un valor de representació estàtica exceptuant els moments predefinits, com quan es fa l’entrega de premis de les curses de rucs a Ascó o pedestres. Habitualment tenen un paper estàtic, com veiem quan es fa l’ofrena i la respectiva processó, és a dir, són presents en tots els actes de la festa però no intervenen en l’acció.

En alguns casos ens podem trobar que, a part d’un paper representatiu, se’ls obliga a tenir un paper més actiu i, per tant, ajudar en el progrés de la festa. A Roquetes o Deltebre les pubilles tenen aquest paper, a Roquetes les pubilles són les responsables de preparar o ajudar a preparar el menjar popular que organitza la comissió de festes, tallant totes les verdures, pelant les pataques de l’estofat de bou que després han de repartir. En altres pobles és una funció exclusivament representativa però, en aquest casos, la intensitat de la funció representativa està en la quantitat d’actes en els quals han de participar. Per això, que no és estrany actualment veure les pubilles i hereus en processó a algun acte religiós amb ulleres de sol encara mig adormits.

Un dels elements que hem esmentat i que és clau en el paper de les pubilles és la indumentària. A part del comentat vestit llarg de nit, el que porten i és el representatiu de les pubilles és el vestit de pagesa. Està format per unes faldilles roges (el color tradicional), a sota les enaigües, la faldilla va a conjunt amb la gandalla, també roja, i que recull els cabells de la pubilla, el gipó negre (camisa) i, a sobre, el mantó blanc. Tot i que la majoria de vestits segueixen el mateix model, hi ha elements que els diferencien, com el cas de la indumentària de les pubilles de Roquetes, que tenen les punyetes. Les punyetes és un puny que va cosit als punys del gipó i està fet amb puntes de coixí. També en pobles com Xerta les pubilles no porten la gandalla i el que s’estableix és que totes portin el cabell recollit fent-se un monyo o, en altres localitats, el rodet de trenes, que implica fer tres trenes amb el cabell i fer-les girar sobre si mateixes formant un rodet.

Cal tenir en compte la dificultat o el detall de vestir-se que implica aquesta indumentària tradicional. Un nombre concret de plecs del mocador, la forma de posar-se la baldana (part que es posa a la cintura per sostenir la falda) o com es lliguen les diverses cintes del cap o cintura, part d’un tot, i, depenent de la solemnitat que es vulgui donar a la figura s’insistirà més o menys en aquests petits detalls de la indumentària, fet que amb l’hereu sovint s’acaba dient com s’ha de col·locar el mocador del cap i com a molt la faixa. Per això, en el cas de Tortosa la responsable de vestir a les pubilles cada any durant les festes de la Cinta, Cinta Adell, va enregistrar un vídeo en què explica les parts del vestit de pubilla i com han de vestir-se les pubilles a Tortosa.

L’hereu i fadrí es vesteixen amb armilla i pantalons negres de vellut, una camisa blanca, pot ser amb espardenyes conegudes també com sabatilles de l’Ostia i la faixa i el mocador al cap.

La participació de pubilles i hereus en el marc festiu és contínua i sempre porten una indumentària que els distingeix, fet que implica un cost que no tothom pot assumir. Actualment si existeix la figura de la reina de les festes, s’intenta trencar amb certs estigmes de tradicionalment acompanyaven aquesta figura, relacionada amb l’elit socioeconòmica local. Tot i la generalització del càrrec i les limitacions aparentment inexistents per ser pubilla continua, en casos concrets, associats a acceptar certs compromisos no escrits però el compliment dels quals dóna un estatus entre el col·lectiu o el grup. El fet que la reina de les festes hagi de pagar un sopar a les pubilles que l’han acompanyat durant les festes són compromisos implícits quan s’assumeix el càrrec. En aquest cas, tot i que no totes ho han fet, està ben vist. Una vegada més, cal diferenciar entre els casos en què la reina de les festes o pubilla major té una repercussió diferent que implica socialment un valor d’exclusivitat davant del model de grup de pubilles o la quinta que compleixen el rol en comunitat.

Actualment la funció de les pubilles s’han enfortit i consolidat. Independentment de quin model segueix, el de reina de les festes amb el seguici de pubilles i de caràcter exclusivament femení, altament institucionalitzat i amb una repercussió social significativa, o el de quinta i quintos que assumeixen el paper de pubilles i hereus de manera col·lectiva i que també porta implícit un valor social però en aquest cas comunitari i que reforça el fet generacional. Són models que ambdós casos adapten institucions representatives existents, la quinta i la reina de les festes i les adapten sota el model estandarditzat, a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, la pubilla i en alguns casos l’hereu. Continuen, en un cas, exaltant la figura de la reina de les festes que, d’alguna manera, tot i les adaptacions, continua posant en valor la figura de la noia jove presentada en comunitat o, a la vegada, l’altre cas exalta la figura de la comunitat generacional representada a la quinta i que avui es presenta en els exemples vistos, que no en tots els que hi ha quintos, com pubilles i hereus.

Història i transformacions de l'element: 

A les Terres de l’Ebre i concretament a Tortosa hi ha arxius gràfics i documentals que ens permeten parlar de la presència d’aquesta figura representativa (amb el nom de reina de les festes) com a mínim des de 1883, com podem veure en la notícia que publica La Vanguardia el 7 de setembre de 1883:

Tortosa. Anteayer terminaron las fiestas de la Virgen de la Cinta. En el certamen celebrado en el teatro Principal por el «Círculo de artesanos» fué elegida reina de la fiesta doña María Roig, esposa del ilustrado catedrático don Isidoro Frias. (hemeroteca de La Vanguardia 7 setembre 1883)

També a Deltebre hi ha constància documental segons els mateixos informants de l’existència de pubilles durant les festes a la dècada dels trenta del segle XX.

No obstant això, sense menystenir aquests casos concrets en què es fa evident la presència de la reina de les festes i pubilla històricament al territori, l’actual manera i model de representació i rellevància que prenen les entitats o els quintos i quintes es construeix a partir del l’últim quart del segle XX. Alguns pobles com Ascó, la Fatarella, Aldover o Xerta introdueixen la figura de la reina de les festes i pubilla a finals de la dècada dels seixanta i són el punt de partida d’un model festiu que s’anirà transformant, en el sentit participatiu i representatiu, fins arribar a l’actual model. 

L’origen de l’actual model en molts casos són les reines de la festa, figura que en un inici té com a objectiu l’exaltació de la dona jove de la comunitat i que segueix un model generalitzat més enllà de les terres de parla catalana. Era un model que representava els valors propis d’una cultura masclista en què la dona s’objectualitza i es posa en valor, o és objecte de valor, tant per la vessant estètica com perquè és la manera d’evidenciar que també portava associat un estatus socioeconòmic. Eren les filles de les autoritats, apoderats o altres personatges reconeguts de la comunitat. No és, per tant, una idea autòctona i actual però s’observa com s’actualitza a partir d’aquest moment, actualització que pretén disminuir, per tant, aquests valors associats a la reina de les festes a la vegada que reforça la identitat local i catalana mitjançant la imatge de la pubilla major que al territori no estava tan estesa.

El canvi de règim polític de la dècada dels setanta afavoreix aquest procés de reconeixement de la identitat nacional, que té en la imatge de la pubilla un referent de la catalanitat. En aquest context sorgeix també l’entitat que encara avui organitza i, per tant, homogeneïtza i regula el concurs de pubilla i hereu de Catalunya: Foment de les Tradicions Catalanes (1979), tot i que ja amb anterioritat se n’havia iniciat el concurs. El 2016 la pubilla de Catalunya ha estat la pubilla de Batea.

En aquest sentit, en l’àmbit nacional, el que es recupera i es transforma, ara com a institució festiva, és la figura de la pubilla i l’hereu. Aquestes figures representen el model tradicional d’herència català definit pel Dret civil català durant l’època medieval. Un model d’herència propi del territori que configurava el que llavors es coneixia com la Catalunya Vella i que implica que l’herència dels béns familiars són per al fill gran, hereu, o filla gran, pubilla, i que els hereta de manera indivisible. És principalment durant l’últim terç del segle XX quan una figura de caràcter estrictament jurídic assumeix un significat festiu i identitari relacionat a la festa.

Tot i això, veiem com a les Terres de l’Ebre s’adaptarà al context local i es diferencia segons la zona i l’arrelament de la figura de la reina de les festes o d’altres institucions com els quintos. Institucions festives o generacionals prèvies i arrelades al territori que s’adapten al nou model de representació festiva. S’observa com, entre les transformacions existents d’aquests elements previs, reina de festes i quinta, a ambdós se’ls descontextualitza traient part del significat originari (quintos amb la relació explicada del servei militar i reines amb la imatge de la dona jove de família apoderada de la comunitat). Aquesta descontextualització de la institució manté l’element generacional, ambdues institucions eren assumides per joves, fadrins, fadrines, encara no casats. Per tant, aquestes dues institucions que estaven relacionades tradicionalment amb una franja d’edat, mantenen aquest tret que els uneix i que fa que hagin pogut adaptar-se al model de pubilles i hereus com a representants generacionals de la festa.

En aquest procés d’adaptació i “catalanització” de les figures prèvies al context de finals del segle XX en què podem ubicar la consolidació i actual presència de la figura de les pubilles i hereus a les Terres de l’Ebre. No obstant això, els casos en què aquestes figures eren prèvies en el temps, com pot ser la reina de les festes a la ciutat de Tortosa, i tenien cert arrelament històric, el procés d’adaptació manté trets característics del referent local. 

Processos i preparatius: 

Els preparatius depenen també del model que hi ha a cada municipi. Si és la quinta tot el grup de pubilles i hereus el que representa a tot el col·lectiu, el procés s’escurça i només cal obtenir la indumentària que s’ha de dur durant els dies de la festa i les indicacions de participació dels organitzadors. També si assumeixen una funció organitzadora en actes concrets de la festa, cal elaborar i conèixer els preparatius. Depèn de cada una de les celebracions. 

En el cas de les pubilles que han de passar un procés de selecció, si van per entitats, cada entitat, dins del termes que defineix l’organització, ha de presentar la persona que n’ha de ser la representant. Una vegada s’han inscrit totes les possibles pubilles majors o reines, s’inicia el procés de selecció de la reina pubilla major, cada municipi l’organitza segons la seva disposició, i, per tant, pot ser que es faci a porta tancada o com a Roquetes, en un acte públic que coincideix amb la celebració local de la declaració com a ciutat. En aquest sentit, depèn de la solemnitat i si hi ha votació o procés de selecció amb preguntes i demostració de virtuts per part de cada una de les candidates a reina o pubilla major. Si és per sorteig, té un caràcter més informal i per això és més comú que no es faci una cerimònia que l’acompanyi.

Un altre aspecte dels preparatius que recau principalment en les pubilles i les famílies és la preparació de la indumentària, tant per la complexitat en vestir-se com pel seu cost i sovint és un dels fets que més feina implica. És habitual que entre família o amigues es deixin parts o complements d’un vestit que pot costar força diners, des d’uns 400 euros, sense tenir en compte el mantó i les joies, com pot ser el cas de Tortosa, fins a el que cada pubilla vulgui gastar-se. També el fet de participar en tants actes socialment els obliga a tenir-ne més d’un, (diversos colors), cosa que augmenta el cost de la participació. Per això, els preparatius sovint es concentren a aconseguir la indumentària, sobretot per part de les pubilles. 

Finalment, entre els elements que són preparatius, cal tenir en compte les instruccions que els responsables del protocol de la celebració han de transmetre, si han d’arribar o estar a un lloc durant la celebració, altres obligacions o el fet de vestir-se. Fets que sense estar regulats ni homogeneïtzats entre els diversos pobles que tenen pubilles, sí que els dies previs es comuniquen al grup o persona. 

Dedicació: 
No existeix una dedicació relacionada amb la figura de les pubilles i hereus.
Ofici/Coneixements tècnics: 
La participació dels diversos actes implica conèixer les dinàmiques de la mateixa festa. Quan el cap de dansa es fa ballant la jota local, els hereus i les pubilles han de conèixer les passes bàsiques per poder ballar-la, com també succeeix amb el vals.
Participants/Executants: 

El càrrec de pubilla i hereu l’assumeixen nois i noies d’entre setze i dinou anys. La majoria de pobles cada cop fan més estret el marge que s’acaba tancant als disset o divuit anys.

En el cas de les quintes i quintos, l’any que una generació compleix els divuit anys és el que es considera l’any correcte per fer de pubilles i hereus.

Pel que fa a les xiquetes que han de fer de pubilla infantil, l’edat oscil·la entre els mou i onze anys.

Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Festiva, identitària i comunitària són les tres principals funcions i assumeixen diversos nivells de transcendència, tant local, regional com nacional. Des del punt de vista local, la funció identitària i comunitària es construeix a partir de la quinta d’edat, reforça el valor generacional i, com que és representant, també la relació amb la comunitat local. A la vegada, el fet d’assumir la imatge de pubilla i hereu com a representants de les festes es du a terme, en el moment oportú (dècada dels setanta) i en les zones on no existia, com un procés local d’inclusió a un model i uns referents predefinits de catalanitat.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

La indumentària de la pubilla i hereu representa a cada població un patrimoni moble, relacionada amb les formes de vestir i tradicions locals, habitualment en el cas de la dona la indumentària de pagesa adinerada i de dia de gala o festa. També en alguns casos és indumentària recuperada amb diversos criteris d’apropiació.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El fet que, tot i certa homogeneïtat, més de la meitat de pobles de les Terres de l’Ebre tenen la figura de la pubilla (no la de l’hereu), existeixen diverses maneres de dur a terme aquesta institució representativa. D’alguna manera, les diverses maneres que, com hem vist, poden definir-se, estan determinades per la quantitat de població i per la tradició de la figura de la reina de les festes amb un pes històric més gran o més petit. Això fa que ens trobem amb models ferms i encara molt institucionalitzats com a Tortosa i que no tenen hereu i compleixen una funció de representativitat durant tota la festa amb gran solemnitat i altres models, on s’han adaptat al context actual adjuntant institucions representatives de caràcter social en una sola. Institucions que es doten d’una significació simbòlica que no separa per gènere ni classe social i que a la vegada intenta disminuir les significacions, construïdes des d’una percepció masclista de la societat, que ha portat associada la institució de la reina de les festes o pubilla major. També la figura de la pubilla major o reina de les festes portava o ha portat implícita una significació econòmica. Era un càrrec que servia per reconèixer o agrair la col·laboració a la festa o la ciutat o poble d’una família o un col·lectiu concret per part de les institucions. Per tant, era una demostració d’una capacitat d’influència econòmica o social en la comunitat. Actualment aquest fet també pretén eliminar-se, tant amb la idea de la quinta com a tot el grup que participa com intentant disminuir el cost de la indumentària. Aspectes que tot i que la figura existeix a bona part del territori encara no compleix en tots els llocs exactament la mateixa funció social. No obstant això, sembla que la tendència generalitzada és anar cap a una institució que implica la presentació en públic de la generació i amb responsabilitat davant de la poble que implica en el context de la festa. Però a la vegada de reforçar la identitat generacional, el grup de la mateixa edat que en arribar als divuit anys i assumeix el paper adult, a la vegada, s’activa la representació comunitària, representa durant un any tots els veïns i tenint un rol visible a la festa. Tot això transcendeix a un nivell supracomunitari quan aquest pobles assumeixen que sigui la imatge de la pubilla i l’hereu el rol que han de complir. Una imatge que els relaciona amb un tercer nivell d’identificació col·lectiva, però en aquest cas en l’àmbit nacional. Algun d’ells, com s’ha vist a Ascó o Batea, han estat pubilla o hereu de Catalunya o de la província.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La pràctica és la principal eina de transmissió en aquest sentit. També les mateixes institucions que organitzen la celebració ajuden en la transmissió de com s’ha de vestir i què és exactament i com i on s’ha de participar.
Viabilitat/Riscos: 
El fet que estigui, habitualment, impulsat des de les institucions n’afavoreix la viabilitat, igual que el valor identitari i comunitari per les que compleixen la funció. També el valor emocional que s’ha vist en els casos que es transmet entre mares i filles l’orgull de ser pubilla major o reina de els festes. També la viabilitat pot estar relacionada amb la relació de la figura de les pubilles i hereus amb la idea de Catalunya i que potencià la pertinença al tot. El principal risc s’assenta, per una part, en problemes demogràfics, als pobles amb menys població, però sobretot en la pèrdua de reconeixement de la institució. El fet que en alguns casos sorgeix o intrínsecament mantingui uns valors socials que avui no encaixen amb el model de societat pot portar que no es reconegui la institució en si. Això fa que necessitin transformar-se, en els llocs on no ho ha fet encara, sobretot referint-nos als valors i al paper que s’atribueix en alguns llocs al fet de ser pubilla i quina funció té la dona.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Les persones que ho viuen demostren un reconeixement en positiu pel fet de representar la seva població i treballar-hi. Per elles, principalment, i per ells és un orgull complir amb aquesta funció representativa.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
A part de la representació i selecció cada any de les pubilles i hereus i la contínua representació, s’han fet audiovisuals que expliquen la indumentària i les diverses parts del vestit, també jocs amb la imatge de la pubilla i l’hereu. Són algunes de les accions de salvaguarda identificades; no obstant això, no s’han identificat més mesures en l’àmbit local de les Terres de l’Ebre.
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
Vídeo (online): 
Informació técnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 10/01/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 10/01/2017
Validador/a: 
Folch Monclús, Rafel
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Durant el registre de les diverses festes incloses a l’inventari, també cal esmentar la realització d’una enquesta via correu electrònic en què de 52 pobles n’han respost 15: Vilalba dels Arcs, Rasquera, la Pobla de Massaluca, Garcia, Xerta, la Fatarella, Mas de Barberans, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Deltebre, Santa Bàrbara, Roquetes, Ascó, Aldover, Deltebre.
Redactor/a de la fitxa: 
·: