Festes majors d'hivern de Sant Blai

Identificació: 
Altres denominacions: 
Festa Major en honor a sant Blai de Bot
Festa Major d'hivern en honor a sant Blai de la Fatarella
Grup i/o comunitat: 
La celebració reuneix a cada població principalment als veïns de la mateixa població, Bot i la Fatarella
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A les Terres de l’Ebre i en concret a la Terra Alta, si parlem de la celebració de les festes d’hivern per Sant Blai hem de fer referència, pel seu caràcter identitari entre la població, als pobles de Bot i la Fatarella.

A Bot cada any la primera setmana de febrer se celebra la Festa Major en honor a sant Blai. Una de les particularitats de la celebració a Bot és que s’ha mantingut el mateix dia 3 de febrer (Sant Blai), quan es fan la processó, les curses pedestres i la tradicional dansada. 

Paral·lelament, a la Fatarella, el cap de setmana més proper a Sant Blai se celebra la festa major d’hivern en honor al patró. Les festes duren quatre dies i segueixen un esquema comú a Bot que inclou la celebració de la Candelera (2 de febrer), Sant Blai (3) i l’últim dia, Santa Àgueda (5) o Dia de les Dones o de les Àguedes.

En ambdues poblacions, en aquest context festiu, es reprodueixen elements clau i que en certa mesura trobem en les celebracions d’altres pobles propers. Els majorals com a sistema organitzatiu, que fan la plega i la subhasta de llenya, la jota, els pans beneïts o pambeneïts i les corrides de rucs o les curses pedestres, amb els premis de la llançada. A la Fatarella el dia de Sant Blai els fatarallencs i les fatarellenques continuen, dins del marc de la festa i com a element diferenciador, celebrant la dansada de les tortades. Tortades de dos pisos que s’elaboren, actualment, a les pastisseries el dia abans, i es decoren amb ninots o amb la imatge de sant Blai per dur-les després a dansar la primera jota de la tarda del dissabte.

Data identificació: 
dt., 02/02/2016 to dg., 07/02/2016
Codi: 
IPCITE20012
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

La celebració a la Fatarella té lloc en diversos espais. Les corrides de rucs, als afores del municipi, des de l’avinguda de la Generalitat fins a l’ermita del Carme (un recorregut lineal d’anada i tornada); l’església major de Sant Andreu, on es beneeixen les tortades i els cócs; la plaça Major, on es fa la subhasta de la llenya i es balla la jota a la tarda de dissabte i diumenge, i finalment el casal d’avis del poble, on divendres es dipositen les tortades que s’han de recollir el dissabte per anar a beneir-les i després dansar-les.

La celebració a Bot té com espai central la plaça de l’Església. És aquí on es duen a terme els actes més rellevants de les festes com la Dansada i les curses pedestres, i on comença i acaba la processó.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
divendres, February 5, 2016 to dilluns, February 8, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
A la Fatarella la data de celebració coincidia amb el dia de Sant Blai (3 de febrer), però es va fer un referèndum a la població el 1990 i es va decidir que es farien el cap de setmana més proper. El divendres és la vespra de les festes i el dilluns s’acaben les celebracions relacionades amb Santa Àgueda. A Bot s’ha mantingut el mateix dia de sant Blai i la celebració es du a terme durant la primera setmana de febrer depenent del dia de Sant Blai.
Descripció: 
Descripció general: 

A la Fatarella per Sant Blai se celebra la festa major d’hivern. Dins del marc festiu definit per la Candelera (2 de febrer), Sant Blai (3 de febrer) i Santa Àgueda (5 de febrer), s’estructura la celebració que avui es concentra al cap de setmana però que manté l’estructura festiva: divendres, la vespra de les festes; dissabte, la celebració de Sant Blai; diumenge, la Festa dels Fadrins i Quintos, i dilluns la Festa de les Dones o Santa Àgueda.

Aquest esquema festiu es manté en els pobles de la Terra Alta que celebren la Candelera o Sant Blai. En aquest sentit, els actes comuns que ens trobem són la benedicció dels pans per Sant Blai i la ballada de jotes; i per Santa Àgueda, la celebració del Dia de les Dones, que organitzen principalment l’associació de dones o de jubilats, que el festegen amb la figura de l’alcaldessa i preparen diversos actes. 

Tot i aquest esquema compartit a la Fatarella, la celebració se centra el dia de Sant Blai i, al contrari que a la festa major d’estiu (a l’agost), la festa és d’àmbit local i de participació comunitària, i que, en tot cas, atreu els veïns del poble que viuen fora. 

Els preparatius de la celebració principalment impliquen l’organització dels majorals, fer la llenya i l’elaboració de les tortades i els pans beneïts o pambeneït. Actualment els majorals, com a institució organitzadora, són voluntaris: un grup d’amics que decideixen responsabilitzar-se de l’organització i representar i assumir, durant el dia de Sant Blai, cert grau simbòlic d’autoritat a la població. L’actual problemàtica és la falta de persones que s’ofereixen per ser majorals, fet que obliga l’Ajuntament cada any a buscar grups de joves que s’animin més que a organitzar-lo a complir la funció de majoral. Un compliment que, tot i que n’implica la direcció, com que es tracta d’un model fix, no té un elevat grau de complexitat i, a part, l’Ajuntament en un segon pla es responsabilitza d’aspectes com el lloguer dels animals o els detalls generals. Es tracta més de la implicació de temps i de complir durant aquell dia davant de la comunitat. Per tant, la funció organitzadora i de representació es converteix en un moment que el grup de majorals comparteix espais de convivència en actes ja predefinits. Un d’aquests moments, també previs a la festa, és el de fer la llenya. Els majorals són els responsables d’anar a buscar la llenya que s’ha de subhastar després de missa. Tot i que la gent del poble pot col·laborar, o antigament ho feia, i que en els darrers anys se n’ha comprat, la tradició defineix que els majorals, els dies previs, s’organitzen per anar a recollir-ne, a fer-ne. Aquest moment de trobada i de compartir espai esta lligat a la necessitat que els majorals siguin un grup principalment d’amics acompanyats de les respectives parelles o familiars. La funció de les dones és també visible en l’organització, però no assumeixen en primera persona el càrrec de majorals (el 2016 encara ha estat així). També cal esmentar que hi ha un majoral que és el principal, és el que s’ha fet responsable de formar el grup de persones per fer de majorals. Fins no fa gaire el majoral principal era qui guardava les tortades de divendres a dissabte a casa seva; avui, com veurem, per la quantitat de tortades que hi ha, es guarden al Casal.

Paral·lelament a les pastisseries, i encara que hi hagi alguna dona que en faci a casa, les tortades que s’han de dansar es preparen dos dies abans del dia de Sant Blai. Els majorals encarreguen les tortades que ells han de ballar i les que s’han de subhastar, la que s’ha de subhastar la du el majoral principal, porta la imatge de sant Blai i és més gran que la resta. Així com les tortades dels participants en general són diferents, les dels majorals són totes iguals, amb un element decoratiu comú. També s’encarreguen els pambeneïts, que es reparteixen després de ser beneïts a missa (cóc prim amb sucre).

El divendres a la tarda s’inicia la festa amb la vespra. Els veïns han portat la tortada que han de ballar dissabte a la sala del Casal, on s’exposen fins a l’endemà. Mentrestant, pels carrers, una cercavila amb una banda de música anuncia l’inici de les festes. A la nit un concert de rock organitzat per l’Associació de Joves Amics de la Cultura a de la Fatarella concentra la part festiva.

Dissabte al matí, a les set, a la porta de l’església s’inicia el cant de les aurores.

El grup d’homes que canten, els mateixos del cant del 8 de setembre, estan acompanyats dels majorals de les festes de Sant Blai. Durant el cant els participants recorren el poble seguint l’interior del que es recorda, és l’antic traçat de la muralla. S’aturen i interpreten les aurores dedicades a sant Blai als tres tocs de campana per despertar i cridar a l’oració del rosari a la població. El grup de cantadors i majorals tornen a la porta de l’església, on el majorals conviden entre els assistents a cócs i altres pastes dolces amb cafè i licor o vi dolç. En acabar el cant de l’aurora, a l’església s’inicia el cant del rosari acompanyat dels músics. La presència és mínima: quatre dones, el mossèn i els músics.

A continuació, no és fins a les onze del matí quan s’inicia l’activitat. Els veïns que han deixat la tortada el divendres a la tarda al Casal es dirigeixen per agafar-la i anar tots junts en comitiva, seguint els majorals i la banda de música des del Casal, fins a l’església. Tots els veïns van passant pel Casal, la gent se saluda a la vegada que s’observen les tortades amb els diversos tipus de decoració. Principalment ninots que fan referència algun element infantil, còmics, dibuixos animats de la televisió, i en els casos dels portadors de la tortada, persones més grans d’edat, es guarneixen amb motius referents als oficis, al sant o amb elements decoratius de caràcter abstracte com ara plomes de colors. La tortada que porta el majoral principal és la més gran i té la imatge de sant Blai, pesa prop de deu quilograms. Aquesta és la que se sorteja o se subhasta a la tarda. Després, cada majoral porta una tortada. Totes les tortades són de dos pisos i al segon pis, que és més petit que el primer, hi ha el ninot o l’element decoratiu. La tortada es porta amb un peu circular de fusta, peu que serveix després per a la dansada. En comitiva i al ritme de la música de cercavila, es dirigeixen a l’església, on, prèviament als peus de l’altar major, s’han situat els pambeneïts que es beneeixen durant la missa i es reparteixen al final. Els assistents a la missa amb les tortades arriben a l’església i van deixant-les a les capelles laterals. Principalment la gent les posa a la capella lateral on hi ha la imatge de sant Blai, però el gran nombre de tortades fa que la gent les hagi de deixar pertot arreu i s’omplin les capelles —on hi ha imatges diverses, com el Sant Sepulcre— de tortades. Els veïns omplen l’església i quan acaba la missa es beneeixen els pambeneïts i les tortades. Principalment són les dones i els infants els qui es posen en fila i, a la vegada que van besant la relíquia de sant Blai, el mossèn beneeix la tortada. En acabar, els majorals se situen a la porta de l’església, on reparteixen el pambeneït entre els assistents. El fet que siguin principalment dones és perquè, segons s’explica, és la dona qui fa la tortada la beneeix i després l’ofereix a l’home per ballar-la.

El pambeneït és una coca plana rectangular, feta de pasta de coca fina. És comú que els mateixos participants d’aquest pambeneït en prenguin més d’un tros (està tallat en trossets quadrats o rectangulars), que porten a algun familiar o conegut que no ha pogut venir. Sant Blai té associada la creença que cura o protegeix la gola. Tot i això, independentment de la protecció de la gola en si, és comú portar el tros de pambeneït a qui no ha pogut venir. 

Acabat de repartir el pambeneït, els majorals i la major part dels assistents es dirigeixen a la plaça Major, situada al lateral exterior dret de l’església, on hi ha la llenya en remolcs, per ser subhastada. Els majorals pugen sobre la mateixa llenya i des de dalt inicien la subhasta al crit de: “Tant [número de diners] n’hi ha per la llenya de sant Blai!” Els assistents van oferint un preu, mentrestant el majoral que dirigeix la subhasta va cantant el preu acompanyat de la frase “qui en dóna més per la llenya de sant Blai?”. La dinàmica és la d’una subhasta tradicional, en què, qui més n’ofereix, es queda la llenya. L’al·licient en aquest cas és el joc d’apostar a poc a poc per fer durar la subhasta. Al principi és més fàcil que apostin participants que no tenen intenció real de quedar-se la llenya però contribueixen al joc. Les persones que principalment opten a quedar-se o guanyar la subhasta de la llenya són o un grup de persones que ho acorden i se la reparteixen. En els últims anys ha estat el propietari d’un dels forns del poble, que té un forn de llenya per fer pa. El 2016 la subhasta va quedar en 1.075 euros. La llenya de la subhasta surt més cara que la compra directa; per això s’entén que en part en comprar-la es col·labora en la festa. 

Una vegada la llenya s’ha subhastat, els assistents de la plaça es distribueixen per les cases i els bars del poble, on continuen gaudint de l’ambient de festa. Per la seva part, els majorals fan la plega. Acompanyats dels músics de la banda de música de la Fatarella La Lira, van pels carres del poble de casa en casa recollint diners entre els veïns. Amb els diners de la Plega, la subhasta de la llenya i la subhasta de la tortada a la tarda, s’intenta finançar la festa o oferir els diners sobrants a l’Església per al seu manteniment.

Després del dinar, a partir de dos quarts de cinc de la tarda, els veïns tornen a concentrar-se a la plaça Major amb les tortades a la mà. Els músics fan una rotllana i al mig s’hi diposita la tortada, que al final de la dansada s’ha de subhastar. La primera jota de la tarda la poden ballar només les persones que tenen tortada. Tot i que actualment la tortada la porta cadascú o parella que vol ballar-la, ha existit un esquema que definia i que explicava el funcionament d’aquesta dansada. Segons els mateixos informants, és la dona qui ofereix la tortada a l’home i és ell qui la balla. Les tortades, per poder ser menjades, han de ser ballades. El fet que una dona ofereixi una tortada a un home s’entén com una manera d’oficialitzar un festeig i de fer pública una relació. En acabar era tradicional que es repartís la tortada entre els dos. Es manté en certa manera el valor simbòlic que quan es balla per primera vegada a plaça, si es fa en el context de la dansada de la tortada per Sant Blai, és una manera d’oficialitzar una relació o festeig davant de la comunitat. Actualment encara podem trobar algun cas de parelles que han aprofitat aquest dia i el context de la dansada de la tortada per fer la presentació en públic de la relació simbòlicament, tot i no dir-se de manera explícita. 

Un altre element rellevant és que la condició per participar a la primera dansada és dur la tortada. Antigament, quan ser majoral implicava un estatus social i el finançament i l’organització de la festa més tangible, la primera dansada la feien exclusivament els majorals i els qui ells invitaven, és a dir, autoritats i familiars. 

Prop de les sis de la tarda, al toc de la jota de la Fatarella, s’inicia la dansada de la tortada.

Tot i que avui se surt del Casal, on hi ha les tortades guardades, fins ben entrat el segle XXI encara el ball de la jota començava a la casa del majoral principal: 

El ball de la jota comença a casa d’un dels majorals si és el seu dia, d’un quinto si és el dia dels fadrins, d’una àgueda si és per santa àgueda, o d’una sala de l’ajuntament si és el dia de sant Blai, el dels majorals o el dels xiquets. El dia dels padrins no hi ha jota per raons òbvies i el de la son tampoc. En estes cases s’ofereix coques i beguda als assistents i des d’allí se surt en passacalles amb la banda totes les parelles una darrere de l’altra per anar cap a la plaça.

Pellisa, Joan. “Jotes a la Fatarella”, a XI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La jota ballada a les Terres de l’Ebre. Móra la Nova, 14 de setembre de 2013 (document inèdit).

És un jota de rogle, les parelles formen rotllana envoltant la banda de música. Els balladors es col·loquen en dos rogles concèntrics al que han format els músics que queden al centre. Els homes dins amb la tortada a la mà i fora les dones. S’inicia el ball seguint el ritme i l’estructura de la jota ballada,

amb les variants locals; en aquest cas es fa un punteig de tres i canvi de peu.

El ball s’estructura en coples i tornades. A les coples, els balladors puntegen de tres amb cada peu, creuant-se amb la parella. A les tornades les parelles fan pas pla (de vals) en sentit invers a les agulles del rellotge. En acabar, alguns balladors fan la volteta, girant sobre si mateixos.

La duració de cada jota depèn dels músics i de com estan els balladors. En total durant la tarda es fan tres dansades. La primera és la que es fa amb les tortades, i a partir d’aquí ja sense tortada, i la pot ballar tothom que vulgui. Una vegada ja no es balla amb la tortada és quan el públic comença a tirar el confeti als balladors i entre ells. Els companys o familiars dels majorals han comprat sacs de confeti que tiren als balladors i assistents a la plaça per augmentar l’ambient festiu. Aquest confeti substitueix les avellanes i ametles que es tiraven antigament. Una vegada ballades les tres dansades, s’inicia la subhasta de la tortada (en aquest cas sorteig). La dinàmica de la subhasta és igual que la del matí amb la frase “quant per la tortada de Sant Blai?”. En aquest cas l’any 2016 es fa un sorteig per assegurar que s’arriba al cost de la tortada. El preu dels deu quilograms de tortada és alt i no és segur que la subhasta arribi a sufragar el cost; per això es venen tiquets entre els assistents i es fa un sorteig. Els majorals duen a terme la subhasta des del balcó de l’ajuntament; aquest any el sorteig. 

Els diners de la subhasta de la tortada i de la llenya són per sufragar les festes, i la resta habitualment es donen a l’Església per costos de manteniment o restauració de possibles necessitats de l’immoble.

Una vegada acabada la dansada de la tortada era costum que l’home compartís la tortada amb la dona amb qui l’havia ballat. Això en el cas que visquessin en cases diferents i fos en l’etapa de nuviatge.

La celebració continua amb el ball d’orquestra al Casal. Paral·lelament, el quintos i les quintes que organitzen la celebració de l’endemà anuncien pels carrers del poble acompanyats dels músic de la banda de música La Lira els actes següents. La nit de Sant Blai acaba amb l’orquestra i el ball al Casal.

El diumenge es coneix com el Dia dels Quintos i Quintes o Festa dels Fadrins. Durant aquest dia, aquest grup assumeix el rol que el dia abans tenien els majorals, són els qui organitzen i simbòlicament són responsables. Els quintos i les quintes són la generació que l’any corrent fan divuit anys. La paraula quinto feia referència al grup de nois joves del poble que en arribar a una edat (divuit anys habitualment) els tocava anar a l’exèrcit i complir amb el servei militar obligatori. Tot i que els quintos eren homes actualment també ho són les dones i ha quedat, en desaparèixer el servei militar el 2000, el nom de quintos per referenciar-se a un grup que fa enguany divuit anys. I es parla la quinta com a grup que ha nascut el mateix any. 

L’esquema de la celebració està determinat i, per tant, com a organitzadors, tenen un grau de responsabilitat inferior. A dos quart de deu del matí celebren la cercavila acompanyats de la banda de música La Lira. Aquest grup prèviament també ha hagut d’encarregar i dur el pambeneït a l’església. Se celebra la missa, menys concorreguda que la del dia de Sant Blai, i a la sortida es reparteix entre assistents i veïns el pambeneït. En acabar la missa i el repartiment, el grup de quintos i quintes es dirigeix acompanyat de les autoritats i la banda de música a l’avinguda de Catalunya, on es fan les corrides de rucs.

Els rucs i matxos han estat llogats per l’Ajuntament perquè hi hagi animals per córrer. L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat des de finals de la dècada dels noranta del segle XX, fruit de la progressiva desaparició d’animals a la població. Tot i això, actualment els participants són menys que el nombre d’animals. La inexperiència i el fet de córrer sobre asfalt (que augmenta el grau de perill i dolor) fan que poca gent s’atreveixi a córrer o que es faci la meitat del recorregut. Tot i això, l’avinguda s’omple de veïns que participen del moment lúdic i festiu que implica la presència dels animals i els músics. S’animen els uns als altres per córrer fins que al final uns quants quintos fan córrer els animals estirant-los per les regnes però a peu. 

El recorregut habitual va des de l’avinguda de Catalunya fins a l’ermita de la Mare de Déu del Carme i torna. Si hi havia genets es feien amb múltiples variants que feien la corrida més lúdica i, segons les caigudes dels genets, més còmica. Anteriorment es considerava que qui arribava a la meta ho feia deixant el cavall parat, no passant de llarg. D’aquest model tradicional se’n mantenen elements com que la banda de música toca a la sortida i a l’arribada i els premis de la llançada. Era costum que a la llança que duia l’agutzil hi penjaven galls, conills i cebes, que es donaven als tres primers, d’aquí ve el nom de premis de la llançada. Una vegada acabades les curses, els premis es reparteixen a la plaça Major, des d’on els quintos i les quintes inicien la seva plega particular pels carrers del poble. Com han fet els majorals el dia abans pels carrers del poble i acompanyats de músics, recullen diners; en aquest cas per al benefici del grup. 

A la tarda, a dos quarts de sis, s’inicia el ball de la jota. Ara no hi ha tortada. La dinàmica és similar al dia anterior, els veïns s’agrupen a la plaça i en forma de rotllana al voltant dels músics ballen la jota de la Fatarella. El dia s’acaba amb el ball d’orquestra al Casal.

Finalment, el dilluns, seguint l’esquema inicial, se celebra Santa Àgueda o la Festa de les Dones. Les activitats d’aquest dia es modifiquen segons els mateixos organitzadors; en aquest cas, l’associació de jubilats i l’Ajuntament. Tradicionalment és un dia que la dona assumia rols que habitualment no podia assumir, l’alcaldia o majoralia, sortia i es reunia per fer festa a l’espai públic mentrestant els homes assumien per un dia les funcions que se li atribuïen a la dona relacionades amb la casa i l’espai privat. Actualment a la Fatarella es fa un concurs de birles i un ball a la tarda al Casal. 

Amb aquests actes s’acaba la festa major d’hivern de la Fatarella al mes de febrer, tot complint el refrany que diu: 

El primero no hace día,

el segundo Santa María,

el tercero San Blas, 

el quarto nada 

y el quinto Santa Águeda.

Història i transformacions de l'element: 

Els orígens de la devoció de la Fatarella a sant Blai i la celebració de les festes en honor seu no s’han pogut definir. Part d’aquesta falta de precisió es deu al fet que els arxius eclesiàstics van ser cremats durant la Guerra Civil Espanyola del 1936. Per tant, bona part dels referents històrics de la festa que tenim són fruit de la memòria oral i documentació particular, fotografies, programes, i es concentren principalment en la segona meitat del segle XX. Tot i això, hi ha constància que a la Fatarella la celebració de Sant Blai i de la dansada de la tortada han tingut lloc com a mínim durant quasi bé tot el segle XX. 

Aquesta continuïtat també comporta canvis entre els diversos elements de la festa. 

Respecte a l’organització, els majorals com a agrupació s’han transformat a causa dels canvis que ha viscut la població. Els majorals no representen avui un grup socialment benestant (que podia pagar la festa) i tampoc ho són de manera continuada. Actualment el càrrec s’assumeix durant dos anys com diu Maria Jesús Ardevol; també a la dècada dels noranta dels segle XX els majorals ho eren durant dos anys seguits. La falta de continuïtat de colles que assumeixin la responsabilitat de ser majoral fa que actualment ho siguin principalment un any. Relacionat amb els majorals han canviat altres aspectes, un dels quals és que abans el majoral principal obria les portes de casa per guardar les tortades el divendres a la tarda i actualment les tortades es guarden al Casal. El motiu d’aquest canvi és que el nombre de tortades que es beneeixen i es ballen és massa gran i ja no caben dins la casa del majoral. 

Un altre element que s’ha modificat relacionat amb els majorals és referent a la llenya de la subhasta. En els inicis, segons els mateixos informants, la llenya en major part l’aportava la mateixa població i servia per encendre la foguera o el cremaller que hi havia a la plaça on es ballava. Part de la llenya també la proporcionaven els majorals i, al final de la celebració, la que sobrava se subhastava. I el benefici era, com avui, per a l’organització de la festa i l’Església. La funció, per tant, era tenir un foc que escalfés i il·luminés la plaça mentrestant es ballava. La llenya s’acumulava a la plaça els dies previs a la festa. Aquesta forma col·lectiva d’apilament de llenya canvia i acaba sent responsabilitat dels majorals, que durant la setmana prèvia es trobaven per anar a plegar llenya. Actualment l’acte de plegar llenya s’ha perdut i habitualment es compra. També s’ha perdut la idea de ballar al voltant de la foguera i això implica que avui no es fa cap foguera a la plaça; per tant, la llenya es plega o es compra amb l’objectiu de mantenir la subhasta.

El fet que deixi de fer-se la foguera o preparar-se el cremaller no pot ser datat amb exactitud, però està determinat pel canvi en el ball i en l’ús dels espais. A la vegada sabem que la subhasta de la llenya es va deixar de fer a la dècada del seixanta del segle XX. Podem, per tant, relacionar-ho també amb el fet que es perdés el fet de fer la foguera. El 1984 els majorals recuperen la tradició de la subhasta de llenya, que s’ha mantingut fins avui dia, però no es reprèn el fet de fer la foguera.

Actualment a la plaça es fan tres dansades i s’acaba l’acte festiu de la plaça. Anteriorment era l’espai central de la celebració, lloc on transcorrien la festa, els jocs i els balls que s’esdevenien al voltant de la foguera mentrestant cremava. Per tant, el canvi de l’espai i la forma d’ocupar-lo, d’il·luminar i escalfar determina la tradició de la subhasta de la llenya que avui té més un valor simbòlic i econòmic que de centre de reunió. 

En el context de la dansada de tortades, el valor social de l’acte públic d’oferir la tortada i del prometatge o oficialització d’un festeig és un dels elements que, sempre que es formi part de la comunitat, és rellevant. El grau de continuïtat del valor d’aquesta oficialització pública del festeig davant de la comunitat és menor però podríem afirmar que no ha desaparegut del tot. No obstant això, sí que ha canviat, o es manté de manera minoritària el fet ritualista de la dona que fa la tortada a casa, la beneeix a l’església i l’ofereix a l’home que l’ha de ballar. Tot i que algú encara l’elabora, la majoria de participants la compren, la porten al Casal, la beneeix la dona, això sí que es manté, però són parelles que ja ho fan cada any o nens i nenes que el que pretenen és dansar la tortada. Bona part o la majoria de balladors no ho fan seguint el ritual del nuviatge o festeig.

El que sí que es reafirma o es manté és la creença que la tortada ha de ser ballada per poder ser menjada. Tot i això, així com la major part de tortades exposades han estat beneïdes a l’església, algunes no han estat ballades. En el context del ball, sense conèixer exactament la data del canvi, els informants també ens expliquen que els actuals sacs de confeti van substituir l’antiga tirada d’avellanes i ametlles als balladors. Un canvi promogut tant pel cost i la pèrdua d’abundància del producte com pel dolor que podia provocar. 

El ball de la jota de la Fatarella en aquest cas s’ha reafirmat però reprodueix una part d’un moment de la celebració. El fet que es faci la dansada de la tortada implica que s’ha posat l’accent en una part dels balls que es feien i s’interpretaven durant tota la tarda o nit. Per tant, s’ha ritualitzat aquest moment i les passes o els moviments del ball que l’acompanyaven, però no s’ha mantingut del tot el model de celebració.

Finalment, dins de l’esquema de la tarda de Sant Blai i la dansada de les tortades, que es dugui a terme un sorteig per la tortada de Sant Blai i no la subhasta és un fet nou. Segons els informants, aquesta opció no havia tingut lloc anteriorment i enguany era la primera vegada que es feia sorteig i no subhasta de la tortada de Sant Blai. El motiu d’aquest canvi és assegurar que s’obté la quantitat necessària per pagar el que costa la tortada, preu, segons diuen, al qual era difícil arribar mitjançant la subhasta. 

Altres canvis estan relacionats en els jocs com les corrides de rucs i són determinats per la desaparició dels animals a la població. Des de finals de la dècada dels noranta del segle XX, és l’Ajuntament qui ha de llogar els animals per poder fer les corrides. Anteriorment els fadrins o quintos anaven a casa dels propietaris de rucs i matxos i els demanaven l’animal per poder córrer. Eren unes corrides que tenien tantes variants com es volia, a pèl, sense regnes o ramals, amb l’aubarda girada, de dones. També hi havia un toc específic de corrides que es tocava amb gaita, ara ha desaparegut i no es toca. 

A les corrides han canviat molts elements, com la disminució de la participació, o el fet que pot córrer qui vulgui, tant nois com noies, i a la vegada, o que l’animal el finança l’Ajuntament, però tots són canvis que estan lligats a les transformacions del model de socioeconòmic. Això vol dir que la falta d’animals per treballar el camp obliga l’Ajuntament a llogar-ne per poder fer les corrides. A la vegada això porta implícit, la desaparició dels burros al poble, que els joves no tenen experiència en muntar-los i, per tant, davant del risc de caure i fer-se mal amb l’asfalt prefereixen no córrer. 

Processos i preparatius: 

En els actes clau de preparació de la Festa Major de Sant Blai hi ha:

Elaboració de la tortades. Actualment es fan a les pastisseries. Majorals com veïns les encomanen i acorden amb la pastisseria el tipus de decoració. Encara podem trobar veïns que l’elaboren a casa. Això implica que els dies previs s’ha d’enllestir per tenir-la preparada per al divendres a la tarda. 

Elaboració del pambeneït. També l’elaboren a les pastisseries del poble encarregat pels majorals.

La plega de llenya. Implica comprar-la o que els majorals i amics s’organitzin prèviament per anar a fer-ne la plega. Això actualment no es fa però llavors comportava que els majorals tres o dues setmanes abans quedessin per menjar i tallar la llenya junts.

Lloguer d’animals i orquestra. La contractació del animals per a les corrides, igual que la contractació de l’orquestra de músics. Aquest tipus d’accions van a càrrec de l’Ajuntament, tot i que, segons les seves funcions, els pertocaria organitzar-ho als majorals. A la població hi ha dos bandes de música, la Banda la Lira i la Cobla Orquestra Miranfont. L’Ajuntament en contracta una cada any, alternant-los, per tocar durant la ballada de jota.

Cursos de dansada. Paral·lelament i no directament relacionat amb l’organització de la festa, però sí amb la participació, l’Ajuntament organitza cursos de jota de la Fatarella per als nens i nenes. D’aquesta manera s’incentiva la participació de la població a la dansada.

Dedicació: 
La celebració està dedicada a sant Blai, sant a qui s’atribueix la capacitat de curar mals relacionats amb la gola. El perquè de la relació de la Fatarella amb aquest sant no es coneix amb exactitud, tot i això sant Blai és compartit a la zona de la Terra Alta amb pobles com Bot, i a la Ribera d’Ebre també hi ha alguna ermita dedicada a sant Blai, en concret a Tivissa.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Els majorals són el model d’organització social que té la funció d’organitzar les festes. Avui són un grup de veïns del poble que de manera voluntària s’ofereixen per organitzar i recollir mitjançant la plega i la subhasta els diners per finançar la festa. No hi ha cap requisit, tot i que el fet organitzatiu implica que sigui un grup d’amics o gent amb unes relacions intracomunitàries àmplies per organitzar els diversos actes i obtenir suport. La presència de dues bandes, La Lira i la Cobla Orquestra Mirafont a la Fatarella, reforça el paper de les bandes de música com a organitzacions clau de la festa en la difusió i pervivència de elements de la festa relacionats amb la música i el ball com és la subhasta de la tortada.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Participants/Executants: 
Quintos
Associació de Joves per la Cultura de la Fatarella
Banda de Música de la Fatarella La Lira / Cobla Orquestra Mirafont. L'ajuntament alterna la seva contractació cada any.
Corredors
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Actualment la celebració de la Festa Major de Sant Blai manté un alt grau d’ús i funció identitària. Serveix per reafirmar la comunitat interna i enfortir els elements diferenciadors d’una celebració que en principi no és exclusiva de la Fatarella. Actes com la dansada de tortades i la jota de la Fatarella, els premis de la llançada, el cant de l’aurora o la subhasta de llenya, són elements que, a la vegada que compleixen la funció lúdica, festiva i religiosa, reafirmen per sobre de tot un fort sentiment comunitari i diferenciador. Les figures dels majorals i els quintos i quintes compleixen dins d’aquest tot avui, a part d’aquesta funció identitària i diferenciadora de mantenir un element tradicional, per qui compleix i assumeix el rol de majoral o participa en el grup del quintos, una funció d’enfortiment de les relacions intracomunitàries. Aquest model organitzatiu defineix qui és dins o fora de la comunitat i a la vegada enforteix les relacions del grup generacional.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El model actual de celebració de les festes de Sant Blai a la Fatarella representa el manteniment voluntari i intencionat, per part de les veïns de la població i institucions locals, d’un model de festa i dels elements que la construeixen amb una finalitat identitària i diferenciadora. El manteniment dels diversos elements descrits diferencien i a la vegada tenen un grau inclusiu dins dels models generalitzats de fer festa a la comarca de la Terra Alta i part a la propera Ribera d’Ebre. Festes de Sant Blai a la Fatarella, a Bot o Sant Antoni d’Ascó, la Pobla de Massaluca, Gandesa, Garcia posen indirectament en valor el cicle festiu lligat al sistema productiu agrari. Indirectament, perquè el manteniment d’elements com les corrides, els majorals, els premis i el temps de celebració (final del cicle productiu anual amb la recollida de l’oliva), perquè per entendre aquest model de festa hem de basar-nos en un context que no és l’actual. Elements que d’alguna manera semblen orfes d’una lògica contextual però que contràriament al que podria semblar es recontextualitzen i reafirmen el valor lúdic que tenien però intensifiquen el valor identitari en mantenir unes pràctiques festives que es consideren pròpies i heretades amb els anys. Tot i això, sí que hi ha un cert grau de pervivència descontextualitzada i que en part implica un risc per a la seva continuïtat. Les corrides, el cant de l’aurora o la dansada de la tortada formen part de l’esquema festiu però en part queden aïllats del tot festiu. Si la dansada de la tortada s’explica dins d’un seguit de balls i danses de plaça, en aquest cas es manté com a memòria d’unes danses i uns balls que omplien tota la tarda i nit, però que avui no tenen continuïtat en el tot de la festa. En general ens trobem amb festes que contrasten amb el model oposat que la majoria de poblacions duen a terme en el marc de les festes d’estiu. Festes que s’adapten al calendari productiu postindustrial i a un model lúdic més dirigit al consum que al fet lúdic o ociós. El contrast entre els dos models de festes va de la mà del públic o participant que s’hi espera. A l’hivern sembla que es reprodueix un model de festa més participativa, dirigit a la mateixa comunitat i amb la mateixa comunitat. En comparació amb les festes d’estiu, en què es busca, sense perdre el grau de participació intracomunitària, l’arribada d’un públic que participi i consumeixi. Es presenten, per tant, línies oposades de l’activació del fet festiu, que en cert grau representen graus de pertinença comunitària diferent.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El model de transmissió és durant la pràctica i en cert grau oral.
Viabilitat / Riscos: 
Els riscos estan principalment lligats a les figures dels majorals. Segons els mateixos informants, cada any costa més trobar un grup de veïns que vulguin ser majorals. La viabilitat es defineix pel fort valor identitari i compromís dels veïns i agents socials locals per mantenir la celebració.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Un alt grau de reconeixement i valoració en positiu de la celebració. És una comunitat amb un alt grau de consciència identitària pel que fa al patrimoni cultural.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Els dies abans l’Ajuntament organitza cursos de jota per als infants del poble. L’Ajuntament finança el lloguer dels animals perquè es puguin continuar organitzant les corrides de rucs.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Recursos associats: 
  • Aurores de Sant Blai
  • Majorals, tortades i pambenits
  • Tortades al Casal
  • Sant Blai i les tortades
  • Subhasta de la llenya
  • Dansada de la tortada
  • Confeti als balladors
  • Els Quintos reparteixen pambeneit
  • Corrides de rucs
  • La llançada
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 27/04/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 27/04/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 
·: