La clotxa i les seues variants locals

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La clotxa i les seues variants locals
Imatge de presentació: 
Altres denominacions: 
Clotxina
Crostó
Canto de pa
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Actualment el seu consum s'ha estès a la població en general i majoritàriament dins del context festiu.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La clotxa és una menja formada per mig pa rodó tallat per la meitat en vertical i buidat de la molla per omplir-lo de tomaca, alls torrats escalivats, ceba, sardina de casco, tot cuinat a la brasa, acabat amb oli d'oliva i acompanyat de vegades d'olives i vi negre. Aquests productes en funció de la zona també poden incloure llonganissa o baldana de ceba o altres productes com són els fesols; a més a més, podem trobar aquesta menja amb noms diferents tot i tenir característiques similars: canto de pa, crostó o clòtxina. Tot i ser un producte que es consumia en l'àmbit agrari, avui es consumeix principalment en el context festiu i d'oci, tant dins d'una festa com el dia de l'ermita o Divendres Sant, o en la seva pròpia celebració o fira anomenada Festa de la Clotxa, celebrada a la comarca de la Ribera d'Ebre cada any des de 2003. 

És un producte amb una llarga trajectòria en la cultura gastronòmica de les Terres de l'Ebre que ha anat adaptant-se als diversos contextos fins avui dia, que podem trobar molts restaurants que han agafat la idea de la clotxa i l'han continuat o transformat.

Data d'identificació: 
diumenge, January 17, 2016
Codi: 
IPCITE60002
Localització: 
Descripció de la localització: 

En la qüestió territorial la clotxa amb les seves variants, de nom i producte, es consumeix per bona part de les Terres de l'Ebre. Tot i això en aquest cas es descriu la variant de consum majoritari a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Amb el nom de clotxa es concentra o s'accentua el seu consum a la comarca de la Ribera d'Ebre, on s'ha revalorat a partir de la celebració de la Festa de la Clotxa i altres factors. A les altres comarques com són la Terra Alta o el Baix Ebre el seu consum tot i ser-hi està focalitzat en poblacions i festivitats concretes i també es coneix per un altre nom com és crostó (canto al Lligallo de Gànguil, Lligallo del Roig i Camarles).

Respecte a l'espai de consum de la clotxa, aquest ha sigut habitualment el context de pagès, dels pastors o dels mariners que sortien a pescar; això vol dir que l'espai de consum era el camp, la muntanya o la barca. Actualment en canviar el context de consum, habitualment s’organitza a les places o els espais urbans que s'acondicionen i es consumeix de manera col·lectiva; en el cas que es consumeixi en el camp o la muntanya és en el context d'un romiatge i també és un consum de caràcter col·lectiu.

Tot i que hi hagi espais i temps per al consum col·lectiu, encara podem trobar testimonis que reconeixen que la consumeix en l'àmbit privat.

Datació: 
Data de realització: 
dissabte, January 16, 2016
dissabte, April 2, 2016
divendres, April 29, 2016
diumenge, March 6, 2016
Data de realització (període): 
dilluns, June 13, 2016 - 13:45
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El context fix de consum de la clotxa a la Ribera d'Ebre és la celebració de la Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre, organitzada des del 2003 (fa 13 anys el 2016). Té un caràcter anual també en els contexts com són els romiatges o les celebracions festives, on es consumeix en comunitat i públicament la clotxa o les seves variants. Per tant, el seu consum organitzat dins del marc festiu té un caràcter principalment anual a cada població, però en el territori de la comarca és continuat. A la vegada el consum més enllà de l'àmbit festiu es podria dir que té un caràcter ocasional cada cop menys present, tot i això no cal oblidar que antigament era de consum habitual o quotidià, ja que era el menjar comú entre els treballadors al camp per esmorzar o dinar.
Descripció: 
Descripció general: 

La clotxa és el nom generalitzat amb què a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i per extensió a les Terres de l'Ebre, es coneix un menjar que consisteix en mig pa rodó de un o mig quilo (avui anomenat de pagès) tallat en vertical per la meitat, buidat de la molla i omplert, el buit que queda, amb tomata, ceba, alls i una sardina de casco, tots rostits a la brasa i escalivats en el cas de les verdures, tot amb un abundant raig d'oli d'oliva per sobre.

D'una aparent senzillesa en el procés d'elaboració s'ha tornat un referent gastronòmic i identitari, perquè condensa en la seva trajectòria l'adaptació als diversos contextos socials i productius i la diversitat de les Terres de l'Ebre.

La clotxa passa de ser un element representatiu d'una cuina de subsistència, aliments de fàcil conservació, transport i calòrics amb alta aportació en proteïnes, lligat a l'àmbit productiu i emmarcat en un consum quotidià, a ser un producte gastronòmic que tot i convertir-se en referent identitari a la vegada que reclam turístic és un producte de consum esporàdic i festiu tant individual com col·lectiu. Remarcar el fet festiu de la clotxa actualment no vol dir que ja antigament la clotxa no es consumís també en el context festiu. Tant la clotxa i per tant altres pans festius propers a la clotxa, com la fogassa i la fogasseta d'Aldover o Xerta, es consumien també en el context festiu o d'oci com el Dijous Jarder (preludi de la Quaresma) quan s'anava al camp a menjar-la a la berena. Com ens detalla Carme Queralt a la seva obra La clotxa i la seua festa. Cuina i patrimoni de les Terres de l'Ebre.

Actualment la clotxa i les seves variants formen part principalment del context festiu i de celebració. Són dos els principals casos o contexts de consum i elaboració de la clotxa. Per una part el context de consum i elaboració lligat a l'espai natural. Això vol dir un romiatge o dia de l'ermita i les visites algun indret proper a la població a fer la berena el Dijous Jarder. Casos com Garcia i Flix són exemple de romiatge. Per l'altra banda hi ha el model de consum i elaboració que es desenvolupa en el context urbà. S'emmarca dins d'una celebració o fira organitzada al voltant d'un producte o festivitat local i la clotxa es recupera, llavors, per ser consumida en el context urbà com a acte de comensalisme comunitari. Són tant celebracions d'una fira de caràcter temàtic, com pot ser el cas de la Festa de la Clotxa, de caràcter anual o de la Fira Intercomarcal d'Oli de Móra la Nova, o la Fira d'Oli de la Fatarella o la Festa del Vi de Gandesa, on també s'ofereix la clotxa, també trobem els contextos de caràcter festiu com les Festes de Sant Antoni a Ascó en què es consumeix a la plaça mentre es balla la jota o la Diada del Crostó als Lligallos a Camarles o la Festa Major de Móra d'Ebre.

Aquests diferents contexts de consum també tenen lligades dinàmiques d'elaboració i de consum diferents. En els casos en què el consum és a l'entorn natural, és a dir una ermita caseta o mas, és més habitual que l'elaboració de la clotxa o les seves variants sigui individual o per grups reduïts. Això vol dir que cada grup d'amics o família elabora en el seu context de celebració la seva clotxa, canto de pa o crostó. Pot ser elaborat des de casa o que s'elabori en el mateix context. Això dependrà de si l'espai i el desenvolupament de la celebració permet fer foc o la durada de l'estada al lloc, són algunes de les variables que ho defineixen. Tot i això els contextos on la clotxa forma part de la mateixa celebració del dia de l'ermita o romiatge com a Flix o Tivissa i altres espais on es recorda que es consumia també durant el romiatge com a Ascó, l'elaboració és responsabilitat de cada grup o família. L'excepció seria el cas de Garcia, que part d'aquesta responsabilitat l'assumeixen els majorals; també en aquest cas perquè es converteix en una estratègia per atreure els participants des de bon matí a l’espai de la celebració.

Paral·lelament quan la clotxa passa a ser consumida dins l'espai urbà i en el context de celebracions de caràcter firal o com a recuperació d'elements de la identitat local en el context festiu, llavors la responsabilitat de la seva elaboració està organitzada per un col·lectiu determinant. És a dir, els responsables de l'organització i elaboració, sigui una administració política, el consell comarcal o un ajuntament o sigui una institució informal com els majorals, recau en un grup de persones que se'n responsabilitzen de cuinar i fer les brases per a tots els assistents. Un grup contractat o de voluntaris que es responsabilitzen d'encendre el foc, fer la brasa i amb les graelles anar fent les verdures, tallant el pa, muntant la clotxa i repartint-la entre els comensals. En aquests casos el comensal ha pagat un preu, habitualment es diu que és simbòlic per saber el número de clotxes que s'han de fer i va entre un euro a dos o tres en funció de l'objectiu, si es pretén també fer recapte per a la celebració o no llavors augmenta una mica. 

Un tercer model de context de consum és fruit d'una estratègia turística i gastronòmica impulsada per part de grups locals del teixit productiu (hostalers, restauradors i gestors culturals i turístics); un exemple és el Divendres Sant a Flix. Després de la celebració del Camí de les Creus a Flix s'implanta el costum de menjar clotxa, que els bars de la població elaboren i ofereixen (venen) als qui han participat del Via Crucis. Aquesta dinàmica de recuperació té com a referent l'origen de la Festa de la Clotxa que a la Ribera d'Ebre se celebra anualment des de 2004. En aquest cas es tracta d'un proposta que sorgeix entre l'àmbit privat i públic, hostalers (Associació d'Empresaris d’Hostaleria de la Ribera d'Ebre) i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (Àrea de Promoció Econòmica) i que des de 2004 ha recorregut cada any un municipi diferent de la comarca. Se celebra una festa en què la clotxa és el producte central i reclam, a la vegada que permet que permet reafirmar la identitat d'una comarca i cohesionar els seus municipis i ser-ne reclam turístic a partir d'un producte local.

Aquesta diversitat de contextos d'elaboració i promoció no comporta en si la mateixa diversitat en el com es menja. En general en les variants de la clotxa el pa serveix o té funció de recipient dels productes que l'acompanyen, fa de «clot», on tot s'hi aboca i el funcionament és el següent. El pa és circular i es talla en vertical, es pren una de les dues meitats, l'altra formarà part d'un altre clotxa, i amb la mà posant forma de cullera es retira la molla que queda a l'interior i es deixa la crosta sencera, que fa de cavitat, de clot que sostindrà els productes. La tomata i la ceba prèviament escalivats al foc s'esmicolen i s’introdueixen dins del pa, després s'agafa la sardina de casco es retiren els dos lloms de l'espina i el cap i s’esmicola també dins del pa. Una vegada són els productes dins es rega amb un abundant raig d'oli d'oliva. En alguns casos i variants els alls rostits també es posen dins però no sempre; un altra variant és el cas de la clotxina d'Ascó, que no porta ceba. Una vegada elaborada el més comú és que en menjar s’acompanyi de la molla que s'ha retirat amb la mà i es va menjant el que hi ha dins del pa, que ha quedat tot barrejat i amanit. El fet que es mengi com si fos un plat i utilitzant la molla per prendre el que hi ha dins tot amanit és el resultat d'un consum en contextos poc còmodes, sense estris ni plats que avui es manté sense necessitat que sigui així però sí que forma part del tot, del consum de la clotxa. Una altra variant observada és que una vegada s'ha omplert i amanit tot es torna a posar la molla al seu lloc de manera que queda tancat i es menja com un entrepà o una panada.

En el cas dels alls rostits pot ser que l'acompanyin a part, com les olives negres. Actualment pel context on es menja i com es menja normalment la clotxa s'entrega al comensal en un plat on hi ha els diversos productes que configuren la clotxa. El comensal ho escalfa, esmicola i amaneix segons el seu gust; tot i això sovint quan el públic o comensal desconeix la forma  habitual de consum de la clotxa són els mateixos organitzadors els qui expliquen com disposar els ingredients i com ha de ser menjada: amb les mans acompanyat de la mateixa molla de pa. Cal tenir en compte les variants mencionades respecte al producte i als models de pans festius properes de la clotxa, que no tenen perquè complir el mateix model de consum. Clotxa amb la llonganissa, la baldana de ceba o l'acompanyament d'ous en forma de truita o altres possibles productes que en algun moment han acompanyat la clotxa: fesols, tonyina, truita de carxofes o cansalada viada. Tots poden comportar per tant diferències respecte a aquesta manera de menjar, amb la molla que acompanya la mà per agafar el que hi ha al fons de la clotxa. 

En aquest últim apunt hem introduït part de la diversitat de productes que pot tenir la clotxa en tota l'àrea geogràfica on ha estat una menja tradicional. La recepta actual més divulgada és la reconeguda o la que s'ha consolidat a la zona de la Ribera d'Ebre, el pa rodó de prop de mig quilogram partit per la meitat, alls, ceba i tomaca escalivats i la sardina de casco amb l'oli d'oliva. A partir d'aquí a llocs com Garcia hi trobem que també hi afegeixen llonganissa, variant que també trobem a Flix; o per exemple a Ascó la clotxa, o clotxina com allí es coneix, no porta ceba. En els tres casos s'acompanya de vi negre i olives adobades oposades, on tot i la diversitat en la manera d'adobar les més comunes són olives trencades i les olives mortes. També antigament s'acompanyava amb olives rostides. Aquestes es consumien i es feien a la mateixa brasa, on es feia la clotxa i estava lligada al context de la recol·lecció de l'oliva.

Els productes que configuren la clotxa es poden trobar o encara s'elaboren, no només per a l'elaboració de la clotxa, perquè formen part del consum quotidià de la població. El pa de quilo o les sardines de casco i les hortalisses o els altres productes càrnics continuen presents, fet que ha permès que quan s'ha volgut recuperar la clotxa, tot readaptant la seva ingesta en contextos festius i d'oci, s'hagi pogut fer. En aquest sentit no es pot ometre el procés d'adaptació actual en el qual el plat ha passat d'un context a un altre com l'actual on se'n poden trobar adaptacions o l'elaboració de la clotxa a negocis privats de restauració, tant reproduint el plat tal com es recorda o reinterpretant-lo segons els nous costums gastronòmics. 

Història i transformacions de l'element: 

La clotxa en la seva trajectòria històrica com a menja ha sofert el canvi més important no en els ingredients sinó en el context de consum. Aquest canvi és a la vegada el que ha permès que actualment la clotxa torni a ser un producte de consum relativament estès, encara que adaptat a un context i unes necessitats diferents.

Els orígens del consum de la clotxa a les Terres de l'Ebre no es poden determinar, tot i que els Estudios topográfico-médico redactats pels metges higienistes del territori ens permeten afirmar, perquè ho mencionen, que era comú a la dieta de les diverses poblacions (mencionen entre aquestes Garcia, Móra i Tortosa, i el pa amb sardina des de com a mínim principis del segle XIX). Paral·lelament les condicions socioeconòmiqes al llarg d'aquest dos segles han estat marcades per un seguit de transformacions fins a arribar al context actual, en què la clotxa es consumeix majoritàriament en l'àmbit festiu i forma part d'una identitat, construïda en positiu, a partir d'aquesta menja. 

El context de partida no obstant això és diferent, la clotxa s'associa durant anys al menjar d'aquelles persones que treballen al camp, ja sigui en l'àmbit agrícola com el ramader, o la barca i principalment associat a l'esmorzar, la menjada única diària o berena, tot i que no vol dir que no es pogués consumir durant el dinar. Les variants que se n'han identificat, de posar-hi productes càrnics o no, unes o altres verdures o hortalisses, són definides més per la condició de qui ho menja que d'una recepta. No obstant això, amb el temps s'ha acabat identificant, el fet de posar-hi un producte o altre, vianda o sardina de casco, a dir que la clotxa és d'una zona o altra. El fet bàsic d'aquest producte seria un pa farcit amb aquells productes d'accés (per producció pròpia o intercanvi) i conserva i trasllat fàcil. Tomata, ceba, sardina de casco amb oli i tot esmicolat, de manera que permet remullar un pa assecat. Un producte, per tant, associat a una alimentació de subsistència. 

La presència d'uns productes com els models alimentaris i gastronòmics que estan tan lligats al sistema productiu són de per si elements vulnerables de mantenir, ja que els canvis socioeconòmics incideixen de manera directa en tot el que envolta al model productiu, des de les formes de treball o l'organització laboral, els sectors on es treballa fins a com i què es menja. La clotxa és, per tant, un d'aquests productes que complia aquestes condicions que la fan vulnerable en estar identificada estretament amb aquest model productiu ja desaparegut i que només perviu a la memòria dels més grans. Tot i això ja a finals del segle XX es fa present l'ocasió, sense modificar el producte en si, d'adaptar-lo a les noves necessitats i als nous contextos. Això comporta que junt amb els actes festius com els romiatges, on encara es consumia, la clotxa passa a ser un producte de consum públic i compartit i s'organitzen actes de comensalisme al voltant de la clotxa: la Festa de Sant Antoni a Ascó, la Festa de la Clotxa a la Ribera d'Ebre, la Fira de l'Oli a la Fatarella, o el romiatge de Santa Magdalena a Garcia. Existeix, per part de les autoritats i altres actors socials involucrats en el teixit socioproductiu, la voluntat de re-contextualitzar la clotxa en el context festiu i d'oci de la comarca i per extensió de les Terres de l'Ebre, a la vegada que tornar-lo un element de reclam festiu i turístic. Això fa que canviï, l'espai de consum, una plaça o l'espai urbà, i que sigui públic, es converteixen en un acte de comensalisme que reforça els elements identitaris i diferenciadors a la vegada que sense deixar d'estar relacionat amb el sector productiu, ara com a protagonista i no com a element secundari. 

Aquesta transformació de context també porta lligada una transformació en el moment que es pot consumir en restaurants. Es duu a terme una acció de revalorització que té entre els actors principals el sector de l'hostaleria. Això permet que s'acabi transformant la mateixa clotxa, tant en la imatge com en la seva funció exclusivament alimentària. Es transforma en un producte identitari i a la vegada de consum, ven territori i ven particularitat.

Processos i preparatius: 

L'elaboració de la clotxa i les seves variants tenen en comú la necessitat de tenir unes brases on s'han de coure els diversos productes que ompliran la cotxa.

En aquest sentit si es fa al camp són necessaris la llenya i l'espai condicionat.

Si l'elaboració és dins d'una context festiu els organitzadors hauran de procurar els diversos ingredients i la seva preparació a la vegada que condicionar l'espai on s'han de coure els aliments i posteriorment servir-los. 

Ingredients / Matèria primera: 
Els principals ingredients que configuren la clotxa són el pa «redó» o rodó de 400 g, pa circular que tallat per la meitat i buidat de la molla s'utilitza com a recipient. La tomaca, la ceba i els alls, es consumeixen prèviament escalivats a la brasa, després la sardina de casco, que també passa per la brasa, i en algunes variants també hi ha llonganissa o un altre tipus de producte càrnic com pot ser la baldana de ceba. Olives adobades o «posades» (trencades o mortes) i vi negre com a acompanyament.
Ofici/Coneixements tècnics: 
El principal coneixement tècnic necessari per al consum i l'elaboració de la clotxa és fer una brasa on coure les verdures. Això implica fer primer un foc i una vegada el foc minva és quan es consolida la brasa, és a dir la llenya ja cremada queda roent i és així que manté el calor (la combustió). Aquest calor és el que s'utilitza per fer l'escalivada al grau correcte perquè aquestes no es cremin; les hortalisses poden embolicar-se en paper d'alumini i posar-se entre les brases o posar-les directament. També serveix la brasa, però utilitzant una graella, per fer la llonganissa i torrar el pa. Els responsables de l'elaboració de la clotxa preparen amb antelació la brasa i han de conèixer la tècnica per escollir els troncs correctes que permetin que la brasa es mantingui tot el temps necessari de cocció i per després escalfar o torrar.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
En un inici l'elaboració de la clotxa no estava lligada a una organització concreta; no obstant això actualment en molts casos ens trobem que són grups definits prèviament, que també depenen del context de consum, l'elaboren i reparteixen. En el cas del romiatge de Garcia són els Majorals els responsables de la seva elaboració. En el context de la festa anual de la clotxa són persones contractades pels organitzadors; antigament quan formava part d'un producte de consum diari en el context agrícola depenia de les dinàmiques internes de cada colla de treball, on hi havia un responsable o es tornaven per a l'elaboració de la brasa que havia de servir per cuinar els àpats del dia.
Distribució i consum: 
El consum de la clotxa s'ha modificat de la mà del canvi i la revaloració del producte. Anteriorment, el consum estava lligat a l'àmbit productiu agrari, al treball al camp i en algun cas concret a celebracions, principalment les relacionades amb el camp, és a dir algun romiatge o com es coneix per la zona, dia de l'ermita. Era un dels àpats que es feia durant la jornada de treball; tant podia ser per esmorzar a primera hora com el segon esmorzar o per dinar, tot i que el més comú era consumir-la per esmorzar. En el context del día de l'ermita era i és que es mengi a primera hora per esmorzar. Per tant, actualment el consum de la clotxa es fa des de l'esmorzar, com és el cas de Garcia pel romiatge o Flix el Divendres Sant, quan és comú que després del Via Crucis es consumeixi la clotxa, fins al vespre com veiem a Ascó per Sant Antoni i evidentment al migdia com passa per exemple durant la Festa de la Clotxa. S'ha adaptat al context concret de recuperació. També actualment el consum de la clotxa està lligat a un grup de persones que són els qui l'elaboren i distribueixen si es fa dins del context d'una fira. A la vegada durant la celebració dels romiatges s'aprofita la brasa que es fa per a l'elaboració del dinar de manera individual per fer la clotxa.
Precisions ús i funció: 
La clotxa i les seves variants, però sobretot la coneguda com a clotxa, els darrers anys s'ha actualitzat convertint-se en un element clau de la identitat gastronòmica de les Terres de l'Ebre i, principalment, amb el nom de clotxa, de la comarca de la Ribera d'Ebre. La revaloració duta a terme per les institucions i els agents locals l'han convertit en un element que pretén ser reclam diferenciador per promoure dinàmiques socioeconòmiques noves. La celebració de la festa i la identificació per part de la comunitat d'aquesta menja com un element propi que recupera un model gastronòmic lligat amb la memòria col·lectiva li dóna a la clotxa una funció altament identitària a la vegada que festiva sense que d'aquesta manera s'hagi perdut del tot el seu consum en l'àmbit domèstic i familiar.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El consum de la clotxa s'ha transmès per diverses línies, una de les quals és la del consum en el context productiu i laboral. De la participació d'aquest context es coneixen les tècniques tant d'encendre i fer brasa com de coure com omplir i com menjar-la. Posteriorment el context de la festa s'ha alimentat de la memòria oral que ha permès recuperar les variants tant en noms com ingredients. Actualment el context festiu i la participació en aquest context és el principal mode de transmissió.
Viabilitat / Riscos: 
El fet que s'hagi recuperat i que cada any hi hagi una celebració del dia de la clotxa, que diversos pobles estiguin recuperant la seva variant pròpia i que el sector hostaler s'hagi implicat introduint a la carta la clotxa o adaptacions d'aquesta li dóna viabilitat; els riscos són definits pel fet que s'oblidi part del context d'on sorgeix i què representa, encara avui, per a molta gent, la clotxa.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Hi ha un alt grau de reconeixement pel que representa i perquè es considera propi del territori i difernciador.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Per una part la celebració de la Festa de la Clotxa i paral·lelament la recuperació de la clotxa en festes en què no era comú fer-la o s'havia deixat de fer. Per altra part, la participació de diversos sectors productius de la zona en la recuperació i difusió, i també l'existència d'investigacions exhaustives, que han partit de la iniciativa local d'encarregar la recuperació de la tradició a diversos especialistes, entre els quals la recuperació de la memòria oral i documental d'aquesta tradició; pel que fa al patrimoni, amb l'encàrrec editorial de «La clotxa i la seua festa» de M. Carme Queralt editat el 2013, dins del actes del 10è aniversari de la Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

Corpus del patrimoni culinari català (editat per l'Institut Català de Cuina)

Festa de l'Oli a la Fatarella

Festa de la Clotxa a la Ribera d'Ebre

Festa del Vi de Gandesa

Festa de la Verema a Corbera d'Ebre

Informació técnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dl., 13/06/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dl., 13/06/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La clotxa representa avui un clar model d'adaptació i interpretació d'una recepta tradicional sense que en si hagi sigut modificat ni pel que fa als ingredients ni en la seva preparació. Ens permet comprendre com el patrimoni immaterial pot esser reinterpretat i adaptat sense modificar l'objecte, en aquest cas la clotxa. Es van sumant nous continguts, al ja existent, un element que és actualitzat per la mateixa comunitat i es converteix en dispositiu capaç d'activar la vessant socioeconòmica (fires, restaurants) i la vessant simbòlica identitària. La vessant identitària es construeix des del reconeixement d'un passat agricultor i ramader. Un model productiu que sense que hagi sigut abandonat sí que en les transformacions sofertes deslliga part de la població d'aquest model productiu. Tot i això la consciència i el reconeixement en positiu de la figura del pagès o el pastor construeix part d'una identitat que havia iniciat una transformació a partir de l'últim quart del segle XX (sobretot al nord de la comarca de la Ribera d'Ebre) amb l'arribada de la central nuclear, que refermava un camí iniciat a finals del segle XIX amb l'arribada de la indústria química i, posteriorment, als anys 40 del segle XX, amb la hidroelèctrica. Avui quan aquestes sortides productives trontollen és quan es prenen aquells elements de la pròpia identitat per actualitzar-los i posar-los al servei del nou sistema productiu que és el referent, el turisme i el sector serveis. No obstant això el fet de prendre elements de la pròpia tradició local per adaptar-los a les noves necessitats socioproductives permet a la vegada que enfortir i dotar de contingut el producte que es vol oferir, mitjançant aquesta recuperació d'elements propis, fer reviure memòries col·lectives sovint silenciades. Elements propis de la comunitat que no sempre s'han observat en positiu com pot ser el treball al camp. Un àmbit durant temps arraconat i oblidat perquè s'associa a la pobresa i a unes condicions dures de treball. La clotxa, tot sent un clar referent d'aquests temps i d'aquest context, en actualitzar-se permet també recuperar la memòria en positiu d'aquest món arraconat de la memòria.
·: