La Festa de la Mare de Déu del Carme, de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La Festa de la Mare de Déu del Carme, de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita
Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 26
Altres denominacions: 
Festes del Carme
Lo Carme
Festes de la Verge del Carme
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Població, pescadors i visitants de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Festa de la Mare de Déu del Carme és una festa marinera que es commemora al voltant del 16 de juliol, dia de la festivitat. A les Terres de l’Ebre, se celebra a diverses poblacions costaneres com són l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, i també a les Cases d’Alcanar, així com en altres poblacions interiors com, per exemple, les Festes Majors del barri del Grau d’Amposta o la Festa de la Capella del Carme de Roquetes. En origen, era celebrada només pels pescadors i mariners i les seves famílies. Els elements festius que destaquen són els bous, el ball, les pubilles, els jocs tradicionals o els concerts de banda de música. Com a element més característic de la festa, hi ha les processons marineres de les dues poblacions. A l’Ampolla porta celebrant-se ininterrompudament des de la primera vegada, als anys quaranta del segle XX i el castell de focs és un element clau en la celebració de la processó. A Sant Carles de la Ràpita, la primera processó és de l’any 1943. Juntament amb les Festes Majors de cada població —Sant Joan i la Festa de la Segregació, a l’Ampolla, i Sant Jaume, a Sant Carles de la Ràpita— configura el calendari festiu més identitari dels dos municipis.

Data identificació: 
dg., 12/07/2015 to dj., 16/07/2015
Codi: 
IPCITE20004
Localització: 
Accidents geogràfics: 
Descripció de la localització: 

Els municipis on se celebra la Festa del Carme són pobles marítims i les festes es desenvolupen en el seu context costaner. L’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita són els dos ports del delta de l’Ebre, situats a les badies del Fangar i dels Alfacs, respectivament.

Els principals esdeveniments de la festa del Carme passen a la zona del port pesquer i la llotja. A l’Ampolla se suma a aquests espais la plaça de González Isla i l’església de Sant Joan Baptista. A Sant Carles de la Ràpita, hi ha també com a espai principal el carrer del Carme número 18, on se situa la casa de pescadors amb la capella amb la imatge de la Mare de Déu, per on era costum que les dones dels pescadors passessin a fer les ofrenes i, encenent un ciri, invocaven protecció a les famílies de la mar. Al carrer del Fossar, on antigament s’ubicava la Confraria de Pescadors de la Mare de Déu del Carme, s’inicia la processó, passant pel carrer del Carme, on es fa una breu parada davant de la capella i, des d’allà, arriba fins al port, on continua per mar.

En les dues poblacions, la processó es configura en un recorregut de l’interior cap al port, de manera que esdevé, simbòlicament, un traspàs de l’interior cap a la mar per invocar la protecció de la Mare de Déu.

Pel que fa a la celebració de la Mare de Déu del Carme en altres poblacions de les Terres de l’Ebre, a la població de les Cases d’Alcanar se celebren diversos dies de festa amb actes diferents. El dia de la Mare de Déu es fa una missa i processó pel recinte portuari, que va ser construït amb l’esforç de pescadors i mariners. 

El barri del Grau d’Amposta es va configurar amb l’expansió urbanística de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. Es desconeix la data des de la qual se celebren les festes majors, però sempre han estat en honor a la Mare de Déu del Carme i actualment són organitzades per l’Associació de Veïns Barri del Grau. No es coneix l’origen d’aquesta devoció en aquest barri, però no pot ser més antiga que la creació del barri.

A la capella del Carme, els veïns i les veïnes del municipi de Roquetes celebren la festivitat el cap de setmana més proper al dia 16 de juliol amb actes festius com jocs tradicionals, menjades populars i la missa i processó pels voltants de l’ermita amb la peanya de la Mare de Déu del Carme.

Al municipi d’Ascó, hi ha una ermita, anomenada popularment la Capelleta, dedicada a la Mare de Déu del Carme, de la qual se’n desconeix l’origen. Tot i no celebrar-se festa, s’assisteix a un novenari que comença el dia 16 de juliol i en el qual, el primer dia, les mares porten els seus fills per posar-los l’escapulari carmelità. El novenari finalitza amb el cant dels gojos. També es recull un costum local que prohibeix banyar-se al riu el dia 16 de juliol i diu «La mare de Déu del Carme vol carn».

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dimarts, July 14, 2015 to dijous, July 16, 2015
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Al municipi de l'Ampolla, la festa del Carme comença dos o tres dies abans del dia 16 de juliol i pot acabar-se un o dos dies després. A Sant Carles de la Ràpita se celebra els dies 15 i 16 de juliol.
Descripció: 
Descripció general: 

La Festa del Carme és la festa dels pescadors i mariners, tot i que actualment hi participa bona part de la població, tingui o no relació directa amb la mar, i els seus actes principals es desenvolupen al voltant de la devoció de la Mare de Déu del Carme i la seva relació amb la protecció de la gent de mar.

L’eix principal de la festa és el dia de la Mare de Déu, el 16 de juliol, i a les poblacions de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita es configura amb un conjunt d’actes que van des de la missa a la Llotja, fins al concert de la banda de música, els bous, la processó marinera o els jocs tradicionals. A l’Ampolla la missa a la Llotja se celebra el dia 16 al matí i, a la nit, es conclou la processó amb un castell de focs artificials. A Sant Carles de la Ràpita la missa a la Llotja s’oficia després d’acabar la processó marinera. En tots dos casos, aquesta missa representa un acte d’homenatge a la gent gran de la mar.

Tot alternant-se amb altres actes de les festes, es duen a terme diverses accions d’organització com els assajos dels quintos, els assajos de la coral, decorar amb flors la imatge de la Mare de Déu o engalanar i il·luminar les barques que sortiran en processó.

A l’Ampolla, els quintos són els joves encarregats de conduir la imatge de la Mare de Déu durant la processó marinera. La seva significació ha perdut el seu origen, que es referia als joves que entraven en quinta durant l’any al servei militar, fins que aquest va deixar de ser obligatori l’any 2000, per Reial Decret. Dies abans, es convoquen en una reunió, ja que són els encarregats de portar la peanya guarnida durant la processó. Se’ls informa també del funcionament i l’organització de la festa, del dia que han d’assajar la processó i se’ls entrega el vestuari que han de portar i que simula el vestuari tradicional dels pescadors. Aquest consisteix amb pantaló i camisa blau marí amb samarreta interior blanca i faixa negra i, als peus, calcen espardenyes de roba amb sola d’espart. El vestuari és el mateix tots els anys i hi ha una persona encarregada de guardar-lo i del seu manteniment durant l’any.

El dia de l’assaig, els quintos acudeixen a l’església, on una persona gran del poble, que fa molts anys que és la mateixa, organitza els quintos per alçada i els explica i els fa practicar com han de carregar, portar i descarregar la imatge, així com també el pas que han d’executar per portar-la. El ritme dels passos ha de ser lent i uniforme en els 4 portadors i, normalment, se sincronitza amb el ritme de la peça interpretada per la banda de música que acompanya la processó.

A Sant Carles de la Ràpita, el bot i la imatge és portada per sis homes, voluntaris de la confraria de pescadors o que són pescadors, i sis dones porten les cintes blaves que pengen al bot. En aquesta població, el dia 15, comencen els actes de la celebració religiosa amb la vetlla a la nit. Els veïns i les veïnes de la població, al carrer del Carme, ofrenen rams de flors a la imatge, tot col·locant-los davant del bot que fa la funció de peanya de la Mare de Déu i, amb aquestes flors, l’endemà, es guarnirà per a la processó. Allà mateix poden comprar les espelmes, quan no les porten de casa, per encendre-les i deixar-les en un espai que l’ajuntament condiciona especialment per a l’ocasió. Tant les espelmes com les flors representen una ofrena, tant per part de la gent de la mar com per part de veïns i veïnes de la població i fins i tot visitants i estiuejants, per demanar la protecció de les famílies a l’empara de la Mare de Déu del Carme. Aquest acte transcorre amb gran solemnitat i representa un dels actes més simbòlics de la Festa del Carme. Quan es deixa una espelma encesa es fa de manera individual o en nom de la família o algun dels seus membres. La persona que l’encén i la diposita al lloc preparat per fer honor a la Mare de Déu també li fa una petició, del contingut que sigui: demanar salut, protecció, millorar en els estudis, superar situacions quirúrgiques, entre altres.

Al municipi de l’Ampolla, la celebració del dia 16 de juliol comença amb la missa cantada a la llotja del peix. S’oficia al matí amb algun sacerdot convidat i amb parlaments de l’alcalde i del president de la Confraria, tot alternant-ho amb el cant de la coral local. Seguidament, la coral canta la Salve marinera acompanyada per tots els assistents, així com també diverses havaneres.

A la tarda hi ha un concert de la banda de música a la plaça de González Isla. La banda de música és d’alguna localitat de les Terres de l’Ebre i és convidada a l’Ampolla, ja que no n’hi ha una de pròpia. Acte seguit, davant la llotja, es concentren les pubilles, les autoritats, els quintos i els xiquets i les xiquetes que han fet la seva primera comunió el mateix any, per desplaçar-se acompanyats de la banda de música cap a l’església, on se celebra la missa prèvia a la processó.

La comitiva de la processó s’organitza amb la imatge portada pels quintos seguida dels sacerdots, els xiquets i les xiquetes amb els seus vestits de comunió, les pubilles, les autoritats i la banda de música, en aquest ordre. Els participants se situen en dues files paral·leles i porten ciris encesos durant el tot el recorregut, que comença a l’església, passa pel carrer del Rall, la plaça de González Isla i continua pel port pesquer per sortir a la mar.

Pel que fa al desenvolupament de la processó marinera, en les dues poblacions es desenvolupa de manera similar, tot i que a Sant Carles de la Ràpita es duu a terme durant el matí i, a l’Ampolla, al vespre.

A Sant Carles de la Ràpita, a les 9 del matí del dia 16, es porta el bot amb la imatge des de la capelleta fins a l’actual edifici de la confraria de pescadors, situat al carrer del Fossar número 9, des d’on s’inicia la processó i es guarneix el bot amb les flors de la vetlla. La bandera de la confraria obre la processó i és portada per la mateixa persona des de fa trenta anys. La bandera és seguida pel bot amb la imatge de la Mare de Déu i, seguidament, va la banda de música local, l’Agrupació Musical Rapitenca. La processó transcorre cap al moll fent una parada en passar per davant de la capelleta del carrer del Carme per fer una oració.

La imatge, en les dues poblacions, s’embarca juntament amb autoritats, pubilles, membres de la confraria, quintos, sacerdots, etc., a la barca principal i, en el cas concret de l’Ampolla —amb embarcacions més menudes que a Sant Carles de la Ràpita per les característiques del port— si la barca assignada per a la Mare de Déu no és prou gran, les autoritats, les pubilles i la coral es distribueixen en una altra barca més gran. En aquesta població, la coral i la resta d’acompanyants de la barca o de les barques veïnes van cantant la Salve Marinera acompanyada de visques a la Mare de Déu del Carme amb forta devoció i també llàgrimes provocades per l’emoció dels sentiments religiosos i identitaris del moment.

Les embarcacions principals naveguen prop d’una milla, seguides i acompanyades de la resta d’embarcacions engalanades i van fent sonar la sirena. A banda dels tripulants, participen de la processó marinera famílies i grups d’amics o veïns. En el cas de Sant Carles de la Ràpita, quan les barques passen per davant de la barca principal, li tiren rams de flors com a ofrena a la Mare de Déu. La processó marinera, juntament amb la vetlla nocturna del dia anterior, són actes que es desenvolupen amb un fort component devocional i com a demanda de protecció o favors pietosos a la Mare de Déu.

La barca principal i la resta de barques són les barques de pesca, principalment d’arrossegament, que surten dels ports de l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita a pescar a les badies del delta de l’Ebre, a la mar Mediterrània, a més d’algunes barques recreatives que atraquen al port esportiu.

A la tornada al moll, la imatge es desembarca. A Sant Carles de la Ràpita es porta a l’interior de la llotja del peix, on seguidament s’oficia la missa major en honor a la Mare de Déu i, igual que a la població de l’Ampolla en la missa major del matí, es canta la Salve Marinera i es fa honor a la gent gran de la mar. A Sant Carles de la Ràpita es fa entrega d’un sobre amb diners als jubilats i a les vídues de pescadors, tot donant continuïtat a una de les funcions tradicionals de la confraria, anterior a l’actual sistema de pensions, com a entitat que vetlla pels seus membres i familiars.

En el cas de l’Ampolla i, un cop la processó marinera ha tornat a port, ja es de nit, i la imatge de la Mare de Déu en peanya es deixa davant de la llotja per donar pas als focs artificials a la mar, que es disparen des de la punta del moll. La processó i els focs artificials representen l’acte principal de la celebració, es desenvolupen amb un sentit molt festiu i on assisteixen com a espectadors una gran quantitat de persones de poblacions veïnes com Camarles, Deltebre o Tortosa, així com molts turistes que estiuegen a l’Ampolla. La situació del port pesquer, amb grans miradors i un moll alçat, permet la visualització de tota la processó marinera i dels focs a la mar, i l’assistència per contemplar l’espectacularitat de l’acte pot ser massiva.

En finalitzar els focs, la gent que participa de la processó torna a organitzar-se al voltant de la Mare de Déu, que es retorna a l’església, on se li canta la darrera Salve amb els corresponents visques. Després d’això i de concloure l’acte, la gent s’endú les flors que han acompanyat la imatge i que representen un element de protecció personal o de la casa i la família.

Els dies abans de la festa o fins els dies després, es duen a terme un seguit d’actes de caràcter festiu com són els campionats de jocs tradicionals, de cartes de la botifarra i de morra, al municipi de Sant Carles de la Ràpita. La morra és un joc tradicional i molt practicat en el context mariner que als anys 1990 es va recuperar com a campionat de Festes Majors al bar Montsianell i, de nou, s’ha recuperat i fomentat recentment per iniciativa de l’Associació Morràpita. També és costum de fer un concert de l’Agrupació Musical Rapitenca, que conclou la festa del Carme. A l’Ampolla, la festa del Carme es desenvolupa seguint un model d’actes propis de la festa major, amb actes que duren de 3 a 4 dies al voltant del dia de la Mare de Déu, com bous a les tardes, cercaviles amb xaranga, tirades al plat, ball d’orquestra i activitats infantils.

Com és habitual, la celebració de les festes ha sofert transformacions al llarg del temps que han fet que la festa s’anés adaptant als canvis socials i culturals de la comunitat. A l’Ampolla, la processó marinera, actualment, no s’entén sense el característic castell de focs artificials, que es van introduir als anys seixanta del segle XX per primera vegada en una processó marinera, i el retorn de la imatge a l’església. Els tres elements, la processó marinera, els focs i la tornada a l’església, es comprenen com tres elements d’un acte complet i que no ha variat pràcticament gens des del primer dia que se celebren. A Sant Carles de la Ràpita destaca la vetlla nocturna, un dels actes més singulars de la celebració de la festa del Carme i amb més de cent anys d’història, que expressa una gran devoció dels veïns i veïnes de la població cap a la Mare de Déu del Carme.

Història i transformacions de l'element: 

L’origen de la celebració té relació amb un moment clau en la història política i reflecteix la necessitat del règim franquista de generar festivitats per reforçar la seva legitimitat, basada en pilars com l’Església i l’Exèrcit. Altrament, la dedicació a la Mare de Déu del Carme a les Terres de l’Ebre podria haver estat introduïda pels monjos carmelitans de Cardó al segle XVII; per això trobem ermites com les de Roquetes, Tivenys o la capella de Batea dedicades al Carme. No obstant això, aquesta devoció no té relació amb la devoció estrictament marinera del Carme, que sorgeix posteriorment al segle XVIII.

A partir de la postguerra de la Guerra Civil espanyola del 1936 trobem les primeres processons marineres tal com les coneixem avui dia. A Sant Carles de la Ràpita, però, tenim constància de la primera processó celebrada i organitzada pel Pòsit de Pescadors, antiga confraria, que data de l’any 1921. La primera processó per mar data de l’any 1943 i sabem que del 1944 al 1982 la processó es feia per terra i els quintos de la marina portaven la Mare de Déu en peanya. L’any 1983 es va recuperar la processó per mar. Fins els anys noranta del segle XX, la confraria de pescadors era l’entitat que pagava les festes amb actes com el ball d’orquestra i les tardes de bous. L’acte més antic de la festa del Carme en aquesta població és l’ofrena a la capelleta de la Mare de Déu del carrer del Carme, que es du a terme des de finals del segle XIX. Aquest acte ha anat guanyant participants al llarg del temps, fet que ha generat la necessitat d’organitzar un espai habilitat amb arena perquè la cera de les nombroses espelmes no quedi al terra.

A l’Ampolla, es té constància de la celebració de les Festes Majors del Carme i de les processons marineres des dels anys quaranta del segle XX, organitzades per la confraria de pescadors i amb actes festius com les tardes de bous. En els inicis, la processó es feia amb muletes de mar, impulsades a rem i a vela. Per portar la Mare de Déu es va construir una plataforma amb motors a la qual lligaven les muletes per a la processó. Posteriorment, amb la construcció del port i la consegüent arribada de les barques a motor a la dècada de 1950, el contramestre Desiderio Ventoso va impulsar el caràcter militar de la celebració a partir de la seva arribada i va perdurar fins que va marxar el contramestre. A partir de llavors es va abandonar la plataforma a motor i era la barca més nova del port la que encapçalava la processó amb la imatge a bord. Més endavant es va introduir l’element dels focs artificials a la nit, fet que va anar traslladant la processó de la tarda cap al vespre.

La militarització de la devoció de la Mare de Déu del Carme explica que, tradicionalment, els portadors de la imatge durant la processó eren els marinos, els llicenciats de la Marina durant aquell any. Des de finals del segle XX cada vegada han estat menys els llicenciats, fet que es va accentuar amb el sistema d’objecció de consciència i la posterior abolició de l’obligatorietat del servei militar l’any 2000. Al municipi de l’Ampolla, en no haver-hi joves amb aquest perfil, es va establir que els portadors de la imatge fossin els quintos, un terme que ha quedat per designar els joves que compleixen 18 anys, edat en què antigament eren cridats a complir el servei militar obligatori.

Processos i preparatius: 

Preparatius:

- Organització i assaig dels quintos uns quants dies abans.

- Assajos de la coral del repertori de les festes, caracteritzat per les havaneres i per la Salve marinera.

- Engalanat i il·luminació de les barques realitzat de manera artesana pels pescadors de cada barca i pels seus familiars a partir de garlandes, banderoles i flors.

- Engalanat de la peanya de la Mare de Déu amb flors.

- Organització de la venda de ciris. Els van a buscar els propietaris de la casa on es venen.

- Condicionament del terra amb arena per posar-hi els ciris.

- Muntatge de l’altar a la capelleta.

Desenvolupament del dia de la Mare de Déu:

- Missa a la llotja en honor a la gent gran de la mar.

- Cercavila de les autoritats, pubilles, quintos cap a l’església.

- Processó que segueix un itinerari fixat. En el cas de l’Ampolla, va des de l’església parroquial fins al port, surt a la mar a la badia del Fangar, retorna al port, va fins a la llotja de peix i acaba a l’església parroquial. A Sant Carles de la Ràpita va des del carrer del Fossar fins al port, passant pel carrer del Carme, surt a la badia dels Alfacs i torna a la Llotja.

- Castell de focs artificials, amb focs aeris i aquàtics.

- Retorn de la imatge a l’església, el cant de la Salve i l’adquisició de les flors.

Dedicació: 
El culte a la Mare de Déu del Carme té el seu origen en les ordes carmelites que hi ha arreu del món. No es coneix exactament l’antiguitat de la dedicació, però s’accentua o pren importància a partir dels anys quaranta del segle XX. La devoció pren un caràcter militar que també podem observar en altres ports del territori amb l’impuls que s’esdevé amb l’arribada de la figura del contramestre. Aquest fenomen, resulta de l’adequació al protocol festiu impulsat durant les dècades de 1940 i 1950, en el qual se suma al caràcter religiós de la festa, la rellevància dels aspectes lligats a la presència pública dels estaments militars locals. No obstant això i amb el pas dels anys, la dedicació s’ha anat traslladant, adaptant i retornant al context de l’activitat pesquera del port, tot desvinculant-se totalment del component militar i, més recentment, al caràcter festiu i social de la festa. De les dues imatges de la Mare de Déu del Carme que hi ha a l’església parroquial de l’Ampolla, s’utilitza la més menuda, la que es portava inicialment, que va ser restaurada l’any 2015. Per trobar-ne els colors originals, es van buscar fotografies antigues i van veure que tota la imatge era de color marfil. El color que té actualment és fet a criteri de la restauradora. A la confraria de pescadors també hi ha una imatge que va ser cedida en donatiu d’acció de gràcies per salvar uns pescadors que van patir sobreviure a un temporal. A Sant Carles de la Ràpita, la imatge de la processó es guarda durant l’any a les instal·lacions de la confraria de pescadors i es porta el dia 15 a la capelleta. Actualment, els pescadors i bona part de les famílies de la població invoquen la seva protecció i es concep popularment com la seva patrona, sense atribuir-li cap virtut vinculada a l’exèrcit. La dedicació a la Mare de Déu del Carme suscita un profund respecte i devoció entre els habitants que participen de la festa. Al municipi de Sant Carles de la Ràpita, la devoció traspassa el fet de l’activitat marinera i és participada per part de moltes altres famílies que tradicionalment no han tingut vincle d’ofici amb la mar. A l’Ampolla, en ser una població més menuda, inicialment, la majoria de les famílies tenien algun vincle amb el món de la pesca i la mar, sobretot entre aquelles famílies que encara viuen d’aquesta activitat, però, actualment, la celebració ha esdevingut un element festiu de bona part dels seus habitants i visitants.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Imatge.

Bot.

Peanya.

Rams de flors.

Espelmes.

Barques. Les barques s’engalanen amb garlandes i llums.

Vestuari dels quintos, en el cas de l’Ampolla. Es determina sense cap recerca prèvia i simula el vestuari tradicional dels pescadors.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Coral Amparo Llaó, de l'Ampolla Confraria de pescadors de l’Ampolla, Confraria de pescadors de Verge del Carme, de Sant Carles de la Ràpita Comissió de festes de l'Ajuntament de l'Ampolla, Associació Morràpita, Quintos, Parròquia de Sant Joan Baptista, de l'Ampolla
Participants/Executants: 
En el cas de l’Ampolla, per al desenvolupament de la festa s’organitzen prèviament els actes mitjançant la Comissió de Festes. Els quintos són convocats en diverses reunions organitzatives i protagonitzen la processó portant la imatge. Altres agents que participen dels actes són les pubilles, que presideixen els actes principals, els xiquets i les xiquetes de la primera comunió, que acompanyen el seguici processional, o la coral, que canta en moments clau de la celebració. Respecte a les barques, tant a l’Ampolla com a Sant Carles de la Ràpita, la barca que porta la imatge s’ofereix de manera voluntària a la confraria i, en cas que n’hi hagi unes quantes, que no és habitual, s’arriba a un acord amistós o bé es prioritza la primera que ha comunicat la voluntat. Normalment, la barca que du la imatge té la responsabilitat de portar les autoritats, pubilles, coral, quintos o membres convidats de la confraria. En el cas de l’Ampolla, amb embarcacions més menudes, sovint, es reparteixen en dues barques. Durant la processó és costum que els propietaris de la barca convidin a un refrigeri. A Sant Carles de la Ràpita, a la celebració hi participen la comunitat de pescadors i les seves famílies, però també moltes altres famílies de tradició no pesquera. En el cas de l’Ampolla, i potser per ser un municipi molt més menut, la implicació en la festa del Carme és gairebé general i hi participa una part molt important de la població, a més dels molts turistes que hi ha per aquestes dates i visitants de les poblacions veïnes que hi van atrets per l’espectacularitat de la processó marinera nocturna i dels focs artificials a la mar.
Precisions ús i funció: 
Inicialment aquest tipus de celebracions tenen els seus orígens en la necessitat de protecció davant les condicions adverses de l’ofici de pescador i el risc que corrien quan anaven a la mar, així, els pescadors i les seves famílies s’encomanaven a la protecció de la Mare de Déu. Actualment, l’ofici de pescador ha canviat molt i la devoció, tot i que encara es dóna prou, ja no és tan generalitzada i no condiciona la vida dels treballadors. La funció de les festes és avui dia un moment de participar i viure en el si de la comunitat i reforçar els llaços d’unió entre els seus membres i famílies, així com els símbols d’identitat que la comunitat genera, tant entorn de la mar com en el mateix context del caràcter gremial o professional de la comunitat de pescadors i la gent de mar.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Imatge de la Mare de Déu del Carme, de Sant Carles de la Ràpita, donada l'any 1999 per una família en agraïment per haver-se salvat d'un accident a la mar.

Samarreta del Campionat de Morra de Sant Carles de la Ràpita

Festes que formen part del Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya:

Festa del Carme de l'Ampolla

Festa del Carme de Sant Carles de la Ràpita

Festa del Carme de les Cases d'Alcanar

Festa del Carme de Roquetes

Festa del Carme d'Ascó

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Tot i que la celebració tal com la coneixem avui dia apareix a mitjans del segle XX, la invocació de protecció dels pescadors enfront de la mar no és tan nova i representa una característica clau en el comportament dels pescadors i les seves famílies envers la mar. Avui dia, els pescadors són treballadors de la mar, però antigament i sobretot per les difícils condicions i els riscos que es corrien, els pescadors eren homes de mar i, alguns, llops de mar. La visió de la pesca adquiria components romàntics i místics que donen com a resultat l’apropiació de la protecció de la Mare de Déu del Carme. En el context de les Terres de l’Ebre, trobem diverses poblacions que celebren festes amb processons que tenen per objectiu original la protecció dels pescadors, com l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar per la Mare de Déu del Carme o l’Ametlla de Mar a la Candelera i, posteriorment, a Sant Pere. Les processons marineres són també celebrades a molts altres ports de Catalunya, on cada vegada se celebra amb menys freqüència per diverses causes socials, culturals o econòmiques. L’organització del sistema de veda és un dels aspectes que marca algunes celebracions. Perdre un dia de treball després d’una llarga temporada de veda suposa per a moltes famílies de pescadors un sacrifici econòmic i, per això, en molts pobles i ciutats on se celebrava la processó marinera, s’ha passat al cap de setmana més proper al dia 16 o s’ha deixat de celebrar. A les Terres de l’Ebre, aquesta festa no s’ha deixat de celebrar des dels seus inicis en el dia de la festivitat, el dia 16, i ha manifestat la seva importància amb diversitat d’actes que també trobem en el model de festes majors d’altres pobles del territori, sobretot en les comarques del Baix Ebre i Montsià i que configuren un model de festa determinat que fa que la celebració de la Mare de Déu del Carme vagi més enllà de la festivitat i es doti d’un conjunt d’actes festius al seu voltant.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El sistema de transmissió del significat de la festa no segueix unes pautes determinades sinó que es va aprenent en el mateix context de la festa i en la relació que estableixen els habitants amb la mar, amb la pesca i amb el desig de protecció en el medi marítim. En el context de la festa no es duen a terme actes o activitats que requereixin coneixements o tècniques complexes. A banda, la lletra de la Salve marinera és apresa gairebé per inèrcia amb la participació a la festa des de la infància o bé en el context familiar, on es transmet de generació en generació.
Viabilitat / Riscos: 
La forta devoció i els sentiments d’identitat i pertinença a la població dels seus habitants ha garantit de moment la perdurabilitat d’aquesta festa, però que hi hagi poques persones implicades en l’organització i siguin sempre les mateixes podria representar un risc en el futur. A més, el context econòmic i les conseqüències que pateixen les famílies de pescadors de perdre un dia laborable per fer la processó fan que cada vegada sigui més difícil combinar devoció i treball.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Pel que fa a l'Ampolla, tot i que el municipi pertany administrativament al Perelló fins a la seva segregació el 1937 i s’independitza definitivament el 1989, per als ampolleros i ampolleres, la devoció a la Mare de Déu del Carme i la celebració de la processó són elements que no es poden deslligar de la seva identitat i del seu origen com a nucli pesquer i mariner. A Sant Carles de la Ràpita, la festa representa una afirmació dels lligams socials entre la comunitat de pescadors i les seves famílies i la pertinença a la confraria.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Algunes de les mesures que ha pres la comunitat per tal de donar perdurabilitat a la celebració les observem per exemple en l’adaptació de la portada de la imatge, que anat passant dels marinos als quintos progressivament o a voluntaris de la confraria. Un altre aspecte important és el fet que al port de l’Ampolla fa molt temps que no hi ha barques noves, indici de la davallada que el sector pesquer ha sofert en els últims anys, fet que ha comportat que l’estratègia per portar la imatge hagi passat de ser la barca més nova del port a ser la barca que s’ofereix com a voluntària.
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • Bous. Festes del Carme l'Ampolla 2
    Bous. Festes del Carme l'Ampolla 2
  • Xalant a la plaça de bous. Festes del Carme l'Ampolla 3
    Xalant a la plaça de bous. Festes del Carme l'Ampolla 3
  • Pubilles i quintos. Festes del Carme l'Ampolla 13
    Pubilles i quintos. Festes del Carme l'Ampolla 13
  • Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 19
    Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 19
  • Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 20
    Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 20
  • Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 28
    Processó marinera. Festes del Carme l'Ampolla 28
  • Processó marinera i focs. Festes del Carme l'Ampolla 29
    Processó marinera i focs. Festes del Carme l'Ampolla 29
Informació tècnica: 
Data de realització: 
dc., 20/01/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 10/02/2016
dl., 29/02/2016
dv., 18/11/2016
dt., 14/02/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Totes les persones implicades en l’aportació de dades i l'acompanyament al treball de camp hi han participat de manera activa. Com a institucions i entitats de referència s’ha comptat amb la Confraria de Pescadors Verge del Carme i l'Associació Morràpita, de Sant Carles de la Ràpita; i la Regidoria de Festes, la Confraria de Pescadors, la Parròquia de Sant Joan Baptista i la Coral Amparo Llaó, de l'Ampolla.
Redactor/a de la fitxa: 
·: