La festa a l’ermita de Sant Roc, de Paüls

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La festa a l’ermita de Sant Roc, de Paüls
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
La celebració de Sant Roc reuneix a l'espai de l'ermita bona part dels veïns de Paüls; la família és el centre de reunió al voltant dels corros.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El 16 d'agost per Sant Roc a Paüls dins del marc de les festes majors se celebra la Festa de sant Roc, que és el dia del patró, a l'ermita de Sant Roc. Situada a les portes del Parc Natural dels Ports, a tres quilòmetres del poble i al costat d'una font que encara avui alimenta el poble d'aigua, els veïns i convidats es reuneixen tots els anys al voltant dels corros, o taules de pedra, per celebrar la diada del patró menjant i sobretot participant en les corres i ballant la jota de Paüls.

Asseguts als corros, cada família en té un d'assignats pel sol fet de ser veïns del poble, les famílies es troben i comparteixen el menjar, antigament corder, i participen dels tres elements clau del dia de Sant Roc a l’ermita: la missa amb la processó i benedicció de l'aigua de la font de Sant Roc, les corres i ballar la jota de Paüls. Tots els actes sempre acompanyats per la Banda Municipal de Paüls.

Aquesta diada s'emmarca dins de les festes majors, que durant prop d'una setmana omplen d'activitats els carrers del poble. Els bous,l' engalonament dels carrers o la interpretació i ball de la jota i el ball a la plaça són els elements clau de les festes majors de Paüls.

 

Data identificació: 
dc., 12/08/2015 to dj., 20/08/2015
Codi: 
IPCITE20016
Localització: 
Localització: 
Accidents geogràfics: 
Descripció de la localització: 

La celebració de la festa a l'ermita és anual i fixa el 16 d'agost, dia de Sant Roc. Els altres dies la celebració es localitza al poble i principalment són tres els espais on es concentren les activitats festives: els carrers, la plaça Major i la plaça de bous. Els carrers formen part de l'espai de la festa principalment en actes com les gimcanes, la celebració dels bous al carrer, també anomenats encierros i les cercaviles, són recorreguts que tot i que poden variar fàcilment sempre es celebren al carrer. 

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dimarts, August 16, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La celebració de la Festa de Sant Roc a l'ermita de Paüls, que inclou una romeria des del poble fis a l'ermita, és celebra cada any el 16 d'agost, el dia de Sant Roc. No obstant això, les festes majors, que inclouen dins del seu desenvolupament la romeria, se celebren durant una setmana. Oscil·len depenent de quan és el 16 d'agost; el 2015 van ser del dijous 13 al dimarts 18 i al 2016 han començat dissabte 13 fins a dissabte 20.
Descripció: 
Descripció general: 

A Paüls cada any per Sant Roc se celebren les festes majors. La Vespra (14), el dia de la Mare de Déu d’Agost o Mare de Déu dels Àngels, (15) Sant Roc (16) i Sant Roquet (17) són els dies principals d'una celebració que amb els anys s'amplia fins a arribar a durar una setmana. Carrers engalanats, bous a la plaça i al carrer, nits de ball amb orquestres, cercaviles i/o concerts de la banda municipal de dia o cercavila amb xaranga omplen la setmana d'activitats lúdiques i festives on no hi pot faltar la jota de Paüls. No obstant això, de tots els actes i elements clau de la celebració és el dia de Sant Roc, amb la romeria a l'ermita, el dia que s'hi apleguen la majoria de veïns. Sant Roc i l’ermita són el punt de trobada i consolidació de lligams comunitaris, tant familiars com amb amics i també amb l'entorn natural representat pels Ports i l'aigua de la font de Sant Roc.

Segons la memòria dels veïns més grans la romeria es feia pel camí de Dalt amb carros estirats per rucs que portaven els estris necessaris per passar el dia a l'ermita de Sant Roc, avui el desenvolupament de la celebració ha canviat. 

Els dies previs a la romeria les festes majors tenen un esquema comú que es repeteix tots els anys: comencen amb la presentació de les pubilles i el pregoner, el repic o ventada de campanes que anuncien les festes, la celebració de la vespra i el ball de nit el 14 d’agost, la celebració del dia de la Mare de Déu el 15 amb cercavila, missa i ball i les primeres tardes de bous que continuaran durant tota la setmana. Aquests són els elements que cada any acompanyen la celebració de Sant Roc.

Els diversos actes de les festes majors estan organitzats des de l'Ajuntament però compten amb la col·laboració de les entitats locals. Els bous s’organitzen conjuntament amb la penya taurina de Paüls ATP, les activitats infantils amb l’AMPA i la tirada al plat amb la Societat de Caçadors de Paüls. Un model organitzatiu comú en què les entitats pròpies del poble presenten activitats que entre l'Ajuntament i els veïns, amb el pagament de l'abonament o boleto per a totes les festes, financen. Aquesta organització i aquest model de fiançament serveix per a les festes majors però no incideix en la celebració de la romeria a l'ermita. En aquest cas, l'Ajuntament organitza la barra per al servei de bar i dóna part dels premis de les corres que consisteixen en premis en metal·lic i copes, però la resta de l'activitat del dia de Sant Roc té un funcionament ja preestablert que la comunitat desenvolupa any rere any. Com a responsables del manteniment de l’ermita i de preparar la imatge són persones que ho fan de manera voluntària sense estar organitzades en una institució concreta.

És així com els dies previs les famílies conviuen entre la festa i la preparació del dia de al romeria. Principalment les dones de la família preparen o compren tot allò que consideren que es menjarà durant la romeria. Els homes es responsabilitzen a nivell de possibles infraestructures que, en general, en aquest cas, són mínimes perquè els corros són permanents i fets amb pedra.

És així com el 16 d'agost els veïns de Paüls es dirigeixen a l'ermita per celebrar el dia de Sant Roc. Alguns dels veïns sortiran aviat per evitar el sol d’agost, perquè fan el camí a peu habitualment seguint el camí de Dalt (prop de 5 quilòmetres) i que es considera el camí antic que també s'utilitzava antigament per fer amb els animals i carros. L’altra manera de fer el camí és en cotxe per la carretera del camí de baix. En aquest cas, com a mínim, un membre de cada família farà aquest camí amb cotxe perquè d’aquesta manera s’aprofita i es porta tot el que es consumirà durant el dia.

Així, durant el matí l'ermita i els corros comencen a omplir-se amb les viandes i els estris que van portant els participants per passar el dia. Bona part dels participants i sobretot la gent més gran i amb més devoció arribaran abans de l'inici de la missa, a les onze del matí, per participar-hi a la vegada que es fa la primera menjada o esmorzar. Antigament era comú que el dia comencés amb l’esmorzar previ a la missa. Avui són pocs els qui ho fan. En general cap al migdia, abans de l’inici de les corres, és quan gairebé tots els veïns ja són a l’ermita.

El dia a l’ermita comença amb la celebració de la missa a l'ermita de Sant Roc, edifici originari del segle XIV de planta rectangular i dimensions reduïdes; això implica que tot i ser una participació escassa s’omple. A l'interior de l'ermita es deixen els primers bancs per a les autoritats de la corporació municipal, les pubilles i els hereus d'aquell any, mentre la resta de l'espai s'omple de gent asseguda i dreta que participen de la missa i del cant dels goigs de Sant Roc. La celebració segueix la litúrgia catòlica i, en tot cas, el mossèn aprofita que l’ermita és plena per lluir-se amb el sermó, però exceptuant el cant dels goigs de Sant Roc la missa no té cap particularitat.

En finalitzar la missa és quan podem veure més activitat als diversos corros. La major part dels veïns ja han arribat i han ocupat els corros, on durant un dia hi traslladen casa seva. El corro és el nom que es dóna a una taula feta amb pedra, n’hi ha de circulars o rectangulars, no totes tenen exactament la mateixa dimensió ni forma, i està envoltada per una bancada de pedra i cadires.

Els corros estan distribuïts per l'espai de l'ermita, espai que avui es coneix com Area Recreativa Sant Roc, espai de gran interès natural i paisatgístic, que forma part de nombroses rutes excursionistes: s’hi troben pins, carrasques, xiprers, àlbers i aurons centenaris d’extraordinàries dimensions; per això és un indret molt ombrejat, on s’hi està bé en ple estiu. Allí es troba la font de setze sortidors que li dóna nom. L'ermita queda a un extrem o lateral i un desnivell per amunt de la plaça però encarada a la plaça. A l’extrem oposat de l’ermita (deixant la plaça al mig) i a un nivell inferior hi ha el camí d’arribada pel camí de baix. Per sota de la plaça, als bancals inferiors per on s’arriba pel camí de baix, hi ha també un espai esplanada condicionat amb una infraestructura de pedra per fer foc i brasa i uns banys. És un espai on la plaça és el punt central i amunt i avall hi ha tot de bancals, amb els marges de pedra que defineixen cada un dels bancals, i a cada bancal hi ha disposades les taules amb els bancs o cadires de pedra, que són els corros. Part del valor de cada corro, i que és reflex tant d’antiguitat com d’estauts social dins de la comunitat, és estar a prop d’aquest espai que és on es concentra l'activitat, les corres, la processó i el ball.

Aquest espai està obert i és d’ús públic durant tot l’any i també el dia de Sant Roc; el detall és que el dia de Sant Roc els corros estan reservats per als veïns del poble. Cada família té assignat pel sol fet de tenir una casa al poble un corro. Això vol dir que si alguna altra família o foraster ocupa el corro el dia de Sant Roc se'ls pot fer fora. Segons expliquen els veïns del poble cada corro ha passat de generació en generació i està lligat a una casa del poble. A Paüls qui viu o hereta una casa hi té assegurat un corro a l'ermita, al qual hi tindrà dret d'ús cada any el dia de Sant Roc. En el cas que hi hagi nous veïns o es creïn noves unitats familiars l'Ajuntament és el responsable de definir el repartiment del nou corro. 

Aquest fet comporta que entre la població s’estengui la idea que cada u hi té casa, a l'ermita. Durant Sant Roc els veïns quan conviden algú al corro representa que t'estan convidant a casa. El corro és casa seva i seure al corro amb ells és entrar a casa seva i, per tant, actuen com a anfitrions amb hospitalitat, tot oferint tot el que hi ha.

Per tant, després de la missa podem veure com els veïns agrupats per famílies es distribueixen pels corros i organitzen l'espai i la taula amb el menjar que s'ha portat preparat de casa.

Cal remarcar que el fet que es faci la romeria en ple mes d'agost i que estigui a les portes del Parc Natural dels Ports impedeix que actualment es puguin fer focs per fer el menjar. Aquest fet ha influït en el canvi de consum d'un o altre producte. Antigament es feia el foc per fer carn a la brasa, principalment el corder i la seva freixura. Actualment tant pel tema del foc com per altres aspectes socieconòmics no existeixen uns plats comuns i depèn dels hàbits de cada família.

El que sí que s'ha mantingut, dins de l'àmbit gastronòmic, és el consum dels dolços, principalment casquetes. Les casquetes és el nom que a Paüls tenen els pastissets. Tot i que antigament no eren exactament el mateix (casquetes i pastissets), actualment s'ha homogeneïtzat i varia només el nom. Són un dolç fet amb una massa feta amb ou, oli i farina, matafaluga i moscatell o mistela a la qual es dóna forma de mitja lluna o saquet allargat després de farcir-la amb confitura de carabassa, el més comú, i després enfornada i ensucrada. Altres dolços presents el dia de Sant Roc són les coquetes i ametllats. 

Mentre per una part s'organitza el corro per dinar a la plaça es van desenvolupant les corres. Les corres o curses pedestres, consisteixen a fer un número determinat de voltes a un circuit definit prèviament i que és sempre el mateix. El circuit surt de davant de la plaça, puja fins a la porta de l'ermita per girar i córrer pel bancal, que queda en paral·lel per damunt de la plaça, i després baixa per l'extrem contrari i torna a entrar a la plaça, on hi ha la línia de meta. Aquest és el circuit dels petits, els adults fan la sortida igual però quan baixen del bancal de dalt continuen per la rampa direcció on hi ha les infraestructures per fer brasa. En arribar baix tornen a pujar direcció a la plaça, on hi ha la meta. Aquests són els dos recorreguts i depenent de la categoria es repeteix un número determinat de vegades. Les categories són per edats: 3-4 anys, 5-6 anys, 7-8 anys, 9 -11 anys, 12 -16 anys, aquests fan una volta al circuit curt. Els majors de 16 anys que com diu el programa són «de Paüls o que tinguin vincles familiars al poble» fan 6 voltes al recorregut llarg. L'última és una cursa de professionals que fan 15 voltes al recorregut llarg. Tot i que actualment hi ha més nens i nenes participant i molt pocs adults, les corres són un element clau de la celebració. Mai s’han deixat de celebrar i per això estan associades a la festa; la gent gran parla de les corres com curses que reunien als millors corredors de la comarca i de més enllà de la comarca. 

La dinàmica de la cursa també és molt concreta. Al toc de la banda de música s'inicia la cursa. Durant el recorregut cada cop que passa un corredor la banda també fa un toc per avisar el pas dels corredors al públic. A part a les curses de més d’una volta és comú que el primer en arribar a cada volta té un premi. Això vol dir que es pot obtenir un premi per haver arribat primer a la volta 2 i 4 sense guanyar la cursa completa. Els premis són regals que una empresa o comerç del poble ofereix, tant un val de consum com un objecte concret. És una manera de promocionar el negoci però principalment de col·laborar en els actes festius i fer visible la implicació amb la festa i la comunitat. En el transcurs de la cursa un responsable de l'organització amb el micròfon va anunciant el premi que hi ha a cada volta i, així, aprofita i a la vegada fa la publicitat de l’empresa que fa la donació. Al final l'Ajuntament entrega premis en metàl·lic i copes als guanyadors. Durant el desenvolupament de les corres hi ha unes taules col·locades estratègicament amb càntirs d'aigua de la font que reconforta als assedegats als corredors; aquesta aigua junt amb el toc de la banda de música en passar dels corredors i a l'arribada són els elements distintius de les corres de Sant Roc.

A continuació i una vegada s'acaben les corres la plaça queda buida i cada u va al seu corro per dinar. Normalment cada família reuneix diverses generacions al mateix corro fins que els nous membres canvien de casa i, per tant, canvien de corro. També pot ser que, mentre viu l'àvia o la mare, els fills i les filles, tot i tenir una casa amb el seu corro corresponent, participin del corro familiar que els aplega a tots. Això implica que al voltant del corro tots mengen del corro de la mare o àvia de la família, que és qui a la vegada es responsabilitza de preparar el menjar o la part principal del dinar. El fet que es mantingui aquest element central de la família també fa que el dia de la romeria de Sant Roc sigui per molts l’oportunitat de fer presentacions oficials o donar notícies.

Mentre va transcorrent el dia molts veïns aprofiten per anar a l’ermita i encendre un ciri, resar o simplement estar-hi en silenci. Això anirà passant al llarg de tot el dia fins que comenci la processó. La devoció de sant Roc, tot i estar lligada al fet que salvà de la pesta la població, s’associa també a altres elements. Per una part, tradicionalment a Paüls es creia que afavoria el matrimoni. Tant per als nois com, sobretot, per a les noies, que, si estaven en edat de casar-se i participaven de la romeria, es deia que no acabaven l'any sense nuvi o compromeses. Aquest fet està relacionat també amb la creença que sant Roc i la celebració a l'ermita afavoreixen la maternitat. Es diu encara com a senyal de benaurança «que sant Roc et guardi un xic ben ros». Aquest adagi es complementa amb el fet que una vegada ha nascut la criatura popularment s’afirma que se sap de quin dels setze canons d'aigua, que hi ha a la font, ha sortit. És també un lloc on moltes parelles es casen

En general, a Paüls, sant Roc és una imatge que protegeix o ajuda, per això també es repeteixen altres creences o adagis com el que es diu quan es cuina: «Quan l'olla és al foc se'n cuida sant Roc», perquè no s'apagui el foc o, també, però amb una vessant contrària que no hi hagi foc, es diu «Gloriós sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc». Sant Roc és de manera generalitzada el protector de la comunitat en qualsevol dels aspectes que es necessiti.

Després de dinar i abans de la processó s'accentua aquesta visita a l'ermita, però també és habitual veure com els veïns van de corro en corro per saludar i compartir. En aquest sentit, el dia a l'ermita permet i afavoreix la retrobada amb veïns que viuen fora i que tornen per les festes o entre els mateixos veïns que no coincideixen a al poble durant l'any. Es comparteix cafè, dolços i copetes de licor, vi dolç, mistela o moscatell, anant de casa en casa (corro en corro). També aquest anar de casa en casa implica que les absències compten, i tant és així que, a la família on aquell any hi hagut algun mort, un dels senyals de compliment del dol és no participar el mateix any del dia a l'ermita. Aquest fet és comú i conegut pels veïns que comenten qui falta i el motiu i més quan el corro queda buit. 

És, en general, en aquest interval entre la sobretaula i l'inici de la processó quan es fa més evident que el dia a l'ermita és un espai per compartir i reforçar els llaços comunitaris tant xerrant i convidant com organitzant partides de cartes, principalment guinyot, mentre s'espera l'inici de la processó.

A les 17.30 h, autoritats, pubilles i hereus, banda de música i veïns van cap a l'ermita, des d'on s'inicia el recorregut de la processó. La peanya amb sant Roc que actualment porten dones per promesa o simplement per devoció abans la portaven els quintos que complien 18 anys. Guiats per un escolanet que porta la creu i seguit de la banda de música, la peanya amb sant Roc surt de l'ermita i fa cada any el mateix recorregut. Passa pel bancal de dalt de la plaça i de la font i entra per la part oposada tot passant per davant de la font per acabar situant la peanya just davant de la font. Els participants que tenen el corro al bancal de dalt es queden asseguts des d'on poden veure passar la imatge de sant Roc, la resta de veïns se situen a la plaça per veure el recorregut de la processó. En arribar a la plaça, on hi ha la font les autoritats i pubilles, que van darrere de la peanya, se situen davant de la imatge deixant un espai on hi ha el mossèn. Quan tots estan situats el mossèn fa el sermó de la font i, a continuació, beneeix l'aigua que hi ha en un poal o galleda. Aquesta aigua servirà per ruixar els assistents, ajudat d’un ram fet de romer, com a senyal de benedicció i protecció. Acte seguit es canten els goigs de sant Roc i els assistents passaran a besar els peus de la imatge. En acabat retorna la peanya a l'ermita guiats per la banda de música, que seguidament torna a seure al marge del bancal superior de la plaça per tocar la jota de Paüls per a la ballada de jotes. 

Fins que les pubilles no tornen a la plaça no s'inicia el ball. Els veïns i les veïnes ja s'han quedat a la plaça, després de la processó, tot esperant el principi del ball. La Banda Municipal de Paüls, asseguda al marge de pedra del bancal superior que dona a la plaça, iniciarà el ball tocant primer, com cada any, la jota de Paüls. Les primeres en ballar són les pubilles i a poc a poc la gent va creant rotllanes de tres, quatre o més persones que se sumen al ball. La jota de Paüls, entre una de les particularitats que té, respecte a altres jotes de la zona, es balla en rotllana i no en parella. Els balladors i balladores formen una rotllana i tots miren cap endins i segueixen les passes sempre en forma de rotllana. Seguint la rotllana es fa el valset i la mudança amb el picat es realitza mirant a l’interior de la rotllana. Després de la primera jota es toca i balla una sardana: Camí de l'ermita, ja al 1958 hi ha constància que es ballava, i a continuació els músics intercalen el que es consideren balls populars com ara el pasodoble. De tots els balls és la jota el més ballat pels veïns i que més recrea l’ambient festiu del dia amb la participació de gairebé tot el públic de la plaça. El programa no està definit però sempre, independentment de les cançons que es toquin, comença i acaba la ballada amb la jota de Paüls. A l'última jota que es balla, els músics baixen des del bancal on estaven asseguts i es col·loquen entre els balladors i acaben envoltats de balladors cada cop més engrescats amb un ball que augmenta progressivament el ritme. És comú que en aquesta última jota, que és la que dura més estona, toquin al final només les trompetes, tot quedant en silenci els altres instruments. Els trompetistes es llueixen repetint la melodia de la jota contínuament a la vegada que augmenten progressivament el ritme tot fent-lo més frenètic. Aconsegueixen així que la plaça sencera balli la jota que donarà per acabada la romeria del dia de Sant Roc. 

Amb l'última nota de la trompeta s'inicia la tornada al poble, tot i que si fa bon temps pot ser que s'allargui l’estada a l’ermita mentre uns recullen. Antigament era moment de tornar a peu o amb el ruc cosa que feia que arribessin de nit al poble.

La possibilitat de fer-ho tot més ràpid fa que es poden veure al programa de festes les activitats per continuar el mateix dia la festa a la nit al poble, cinema, torneig de futbolí… tot i això en deixar l'ermita es dóna per acabat el dia de celebració de Sant Roc.

Les festes continuaran uns quants dies més, exactament fins el 19 o 20 d'agost, depenent del calendari, i tot i els diversos actes organitzats, aquests dies els més esperats per la comunitat són les tardes de bous a la plaça i el ball a la nit amb els corresponents sopar populars, principalment el sopar de bou, a la plaça major.

Història i transformacions de l'element: 

Els referents històrics per datar la celebració de la romeria a l'ermita de Sant Roc de Paüls encara no s'han pogut concretar, tot i això la presència de l'ermita, datada com a mínim al segle XIV, i l’existència d'un llibre de registre de la dècada dels 80 dels segle XVIII, on deixa constància de l'existència d'uns majorals o majordoms que recollien diners per fer la romeria fins l'ermita de sant Roc, ens permeten datar-la com a mínim a finals del segle XVIII.

Tot i ser evident que la celebració porta més de cent anys, els referents de romeria tal com avui la coneixem són del segle XX. Això vol dir que es manté l'estructura de la celebració però s'ha modificat el com de la celebració.

Al reportatge publicat al diari «La Voz del Bajo Ebro» (setmana 12-19 d'agost de 1958) per Francesc Basco Gracià i tornat a publicar recentment a la recopilació l'obra del mateix autor Des del cor. Festes de l'Assumpció de la Verge Maria i de sant Roc gloriós, editat per Gràficas Dertosense l'agost del 2011 a Tortosa, l'autor descriu una romeria on l'element més siginificaitu desaparegut és que que sortia del poble al repic de les campanes seguint a l'escolanet pels carrers 

«Un escolanet amb una notable creu alçada surt del temple; darrere d'ell, uns altres escolanets acompanyant al senyor rector, després segueixen les autoritats i la Banda de Música del poble, i a continuació s'arremolina el poble fidel. [...] L'escolanet de la creu segueix impassible el camí, carrers avall, fins arribar a la Canal i enfilar el corriol que mena a l'ermita de sant Roc.» (pàg. 23)

Se'ns parla d'una romeria que la població feia a peu pel camí de dalt de l'ermita i acompanyada amb el ruc o el carro on es portaven els diversos estris per fer l'esmorzar i el dinar. S'arribava de bon matí abans de la missa i s'esmorzava la freixura del corder que s'havia matat un o dos dies abans. Freixura, sang, fregida fet a la cassola era el més comú qui podia matar un corder. Després de la missa i les corres, on hi participaven corredors professionals vinguts dels pobles veïns o més lluny, es feia el corder en caçoleta o a la brasa. S'acabava tal com avui amb la processó i el ball de la jota i la sardana.

Hi ha, per tant, elements que s'han mantingut en el desenvolupament de la festa però altres que han desaparegut fruit, no de la celebració en si sinó, dels canvis socioculturals generals que ha viscut la comunitat. Per una part, tot i la relativa proximitat (cinc quilòmetres el camí de dalt de l'ermita), cada cop menys gent participa caminant i ho fan accedint en cotxe pel camí de baix, més ben condicionat per arribar-hi amb cotxe. Aquest canvi i la falta de participació també ha influenciat en el fet que es deixés de fer la processó de sortida des de l’església parroquial de Santa Maria al poble. 

Un altre canvi fruit del context social és en l’àmbit gastronòmic. Abans era comú que el 14 d'agost a cada casa es matés un corder, el matava l'home, i la família l'ajudava. La freixura, els budells i el ventre es feien en una cassoleta per esmorzar i per dinar una cassoleta de corder estofat o a la brasa era el menjar del dia de la romeria. Aquest model segons els informants fa més de trenta anys (dècada dels vuitanta del segle XX) que va desaparèixer. Entre els elements que han influenciat en aquest canvi hi ha la prohibició de fer foc. El fet que sigui agost i de la proximitat al Parc Natural dels Ports fa evident el perill d'incendi que s'acompanya d'una prohibició legal de fer foc. Aquesta prohibició afavoreix el canvi però no és menys important, la diversificació en els costums alimentaris. Aquesta diversificació dificulta que hi hagi un únic referent gastronòmic de consum comú per als participants a la romeria; l'únic element comú que es mante és el consum dels dolços locals, com les casquetes. També influeix en el canvi la cerca de la comoditat que fa que molts dels productes es comprin preparats; en aquest cas també els comuns com les casquetes que avui es compren al forn del poble. 

Un  element que també ha canviat és la importància de les corres. Tot i que continuen realitzant-se i es consideren un element clau de la celebració, actualment hi participen molts més nens i nenes que adults o professionals. Això contrasta amb el fet que els informants recorden la participació a les corres de corredors federats o professionals en major quantitat que actualment. 

Un altre element clau en la celebració del dia a l'ermita és el ball. Aquest fet també ha canviat amb els anys. A la revista local El Xiprer. Revista d'informació local de Paüls, al número d'octubre de 1986 podem veure que quan parla de la celebració destaca el següent:

«[…] la festa com a eina social i de comunicació. Per això no hi podien faltar les sardanes que van interpretar la Banda Junevil Paulsenca.»

Tot i que a l'article del 1958 mencionat abans parla de la pràctica de la jota, podem veure com en funció del moment s'ha potenciat un o altre ball. Actualment la presència de la jota és majoritària i tot i que la sardana continua ballant-se no té associada el grau identitari que té la jota de Paüls. Amb tot, la cita ens mostra com a la dècada dels vuitanta del segle XX la pràctica de la jota representa un element secundari davant de la intencionalitat identitària de la sardana com a ball comú a Catalunya.

Un element lligat aquest reafirmació identitària és l'aparició de la figura de la pubilla. Aquestes apareixen per primer cop, amb la funció representativa que avui té a principis de la dècada dels vuitanta del segle XX. Durant totes les festes sí que hi havia un dia dedicat als fadrins i o joves del poble però no existia la figura de les pubilles i els hereus. 

Respecte a l'ermita i de caràcter moble cal mencionar la desaparició dels exvots que omplien les parets de l'ermita de Sant Roc i que van ser retirats amb l'última rehabilitació. Aquest fet és mencionat pels informants, que ressalten la quantitat d'exvots de cera i llautó, amb formes diverses de parts del cos, que hi ha via a l’interior de l'ermita; un dels poc indrets de culte de les Terres de l'Ebre on es dipositaven aquestes mostres de la devoció popular.

La celebració de la romeria, tot i això, dins del marc de la festa major és l'element que menys ha canviat i que manté els elements clau de la reproducció. El cas de la celebració al poble de les festes majors el principal canvi implica  que s’allarguen en dies i en actes. Dels dies centrals de la celebració 14 al 17 actualment s’allarga fins al 20 d'agost i amb un major número d'activitats. Antigament després de la celebració de la romeria els dies següents la gent treballava i la celebració es concentrava a la tarda amb els bous i a la nit el ball. Actualment cada dia fan bous i durant el dia s'omple d'activitats dirigides a la gent gran del poble  o els menuts. 

Processos i preparatius: 

Elaboració del menjar el dia abans en l'àmbit privat de cada família a la vegada que també algun membre s'apropa amb el cotxe fins a l'ermita per condicionar el corro.

Netejar de fulles seques es fa uns quants dies abans. Els estris necessaris es porten el mateix dia amb el cotxe. 

Antigament els preparatius, segons els informants, implicaven fer durant un mes abans cordes i llata per cosir un cabàs que després el venien per comprar el sucre i la farina per fer les casquetes. L’elaboració de la confitura, la massa de les casquetes o matar el corder eren preparatius que implicaven molt de temps previ i a tota la família. Actualment l'elaboració del menjar és més ràpida i molts productes es compren elaborats. Tampoc existeix la consciencia d'haver de treballar per aconseguir un producte concret, fet que a diferència de com funcionava anteriorment; això feia que els informants consideressin un preparatiu el fet de fer llata o cordell per d’aconseguir diners (amb la venta) per poder comprar un o altre producte. 

Respecte a l’ermita, el grup de persones properes a l’església condicionen l’espai per a la celebració de la missa i preparen la peanya.  

Dedicació: 
La celebració està dedicada a sant Roc. En aquest cas, tot i que a la població també tenien altres dedicacions en què també s'hi feia festa —dos sants màrtirs Senen i Abdó (30 de juliol)—, sant Roc s'ha convertit en el patró oficial des de la dècada dels setanta del segle XX. És el patró i entre els veïns és el referent del suport moral de la comunitat a la vegada que respon a peticions que els veïns expressen mitjançant la visita a l’ermita i l’encesa d’un ciri. La llegenda de sant Roc diu que sant Roc va arribar al poble ferit (la imatge té la cama amb una nafra) i la gent del poble el va recollir i curar. Va coincidir que en aquell temps hi havia una passa de pesta al poble i sant Roc va anar a un espai prop del poble, on hi ha via l'actual font d'aigua, i s'hi va fer una casa des d'on va guarir als veïns del poble i s'encarregava d'enterrar els morts que la gent abandonava, per por de contagiar-se. Així va ser com es salvar el poble però el sant va morir estant a l'ermita de Paüls i des de llavors que en fan veneració. Un altra llegenda escoltada diu que sant Roc que venia pel camí de Xerta, es va fer la ferida a la cama i en arribar a Paüls uns veïns, tot i la seva imatge de pobre, li van guarir la ferida i llavors com a forma d'agraïment va anar fins a l'indret on avui hi ha la font i va tocar la pedra i en va fer brollar 16 sortides d'aigua. El poble hi va fer l'ermita com a senyal d'agraïment per l'aigua.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Per a la celebració de la processó i benedicció de l’agua és necessària la peanya i la imatge de sant Roc i un ram fet amb romer. 

La presència de la banda de música implica que com a mínim hi ha instruments de vent (trompeta, clarinet, trombó de vares, tuba) i instruments de percussió (caixa i bombo). En aquest sentit com que és una Banda és imprescindible per a la seva configuració que hi hagi percussió i vents.

Les pubilles participen dels actes oficials de la celebració, a la missa i la processó vestides amb la indumentària que les identifica com a pubilles. No està relacionada amb la celebració de la romeria però sí que representen una figura generalitzada a les festes majors. La seva indumentària és la falda, brusa, jupetí, calçó i mantó amb l'agulla i les espardenyes; vestit que recorda el d'altres indrets de Catalunya , fora del territori.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Actualment la celebració de la romeria està lligada al desenvolupament de les festes i el responsable de l'organització és l'Ajuntament i per la part de l'Església el mossèn i un grup de persones més properes a la parròquia que canten, ordenen i netegen l'interior de l'ermita. L'Ajuntament també es responsabilitza del manteniment de l'espai de l'ermita. En la vessant de la dinàmica organitzativa per "corro", la família és la forma d'organització a partir de la qual es desenvolupa la celebració. El fet que els "corros" s'ocupin per cases (famílies) implica un model de desenvolupament de la festa, on el model organitzatiu parteix de la família i no es configura en base altres formes de caràcter professional o generacional.
Participants/Executants: 
Músics, romers, mossèn, pubilles i autoritats, veïns de la població i familiars.
Precisions ús i funció: 
La funció de la celebració de la romeria per una part és definir relacions tant amb l'entorn, el medi, i amb un element clau per la pervivència del poble com és l'aigua com reafirmar els lligams comunitaris. Respecte al medi i l’aigua, s’associa aquest entorn a un fet religiós definint una relació de respecte tant pel caràcter diví que si li atribueix, presència de sant Roc, com pel valor que té per la comunitat, permet que el poble tingui aigua. La celebració anual reforça, per tant, les relacions de la comunitat amb el medi. Relacions de respecte però també de propietat. A la vegada la celebració reforça els lligams intracomunitaris, la família com a punt de referència, que consoliden i reforcen el funcionament de la comunitat. Això també implica definir relacions entre famílies, d’aquí que prengui força la relació amb els matrimonis que es té de sant Roc i que es reforça amb la idea que a Sant Roc qui hi va fadrí o casadora en surt compromès aquell any. Antigament també era, i més si tenim en compte la disposició de les famílies als corros, una reafirmació de l’estatus de cada família depenent de quin espai ocupaven a la distribució dels corros de l’ermita.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

L'aigua de la font de Sant Roc

Ermita de Sant Roc 

Parc Natural dels Ports 

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Són diversos els elements de la celebració a l'ermita de sant Roc a Paüls que tant per la seva importància en el desenvolupament de la celebració com per com s’han adaptat en el temps són significatius tant simbòlicament com socioeconòmicament. El primer dels elements a senyalar és l'ocupació i apropiació dels espais de l'ermita i la relació que s'estableix per part de la comunitat amb els corros. El fet de que als pobles on se celebren romeries cada família sàpiga més o menys cada any quin lloc ocuparà, a Paüls el corro és una pràctica comú en el territori i s’ha observat tant a la Ribera d’Ebre (romeria a l’ermita de Santa Magdalena a Garcia) com també a la Terra Alta (romeria a l’ermita de Santa Magdalena al Pinell de Brai). És una apropiació, no explícita però sí implícita i per tant reconeguda i acceptada per la comunitat, d’un espai comunitari. Són apropiacions de l’espai que habitualment mentre els participants de la romeria siguin de la comunitat, del poble, tothom accepta perquè ho aprés en la reproducció i celebració del a festa. És, per tant, un codi intern que només si ets membre de la comunitat coneixes; cada any des de petit t’ensenyen quin lloc pots o no ocupar i si esta reservat per una o altra família. El problema principal en aquest sentit és quan els participants de la romeria no són de la comunitat. El fet que a Paüls s'hagi fet necessari delimitar de manera explicita la propietat de cada corro per al dia de Sant Roc ve definit per motius externs. Per una part l'augment de la participació i per altre part que l’espai, l’Àrea Recreativa Sant Roc és una zona que rep població constant perquè és un punt de partida o arribada d’excursions als Ports. Entenem que d’aquesta manera un espai que rep població visitant en definir aquesta propietat explícitament pel dia de la festa pròpia, Sant Roc, és una forma d’assegurar no només la distribució intracomunitària de l’espai sinó evitar que un foraster o visitant ocupi un espai que no li pertoca. La comunitat preserva allò que considera propi i s’assegura per quan ho necessita la capacitat d’ús. Aquest fet ha permès també reforçar la relació amb l'espai de l'ermita, el paisatge, l'entorn i la imatge de sant Roc. Relació que s'accentua si tenim en compte que l'aigua de sant Roc és la que abasteix d'aigua potable les cases de Paüls. Per tant, ens trobem davant d’un espai clau, per l’aigua, i per la devoció, en el desenvolupament de la comunitat, que a la vegada és centre de reclam i ús extracomunitari. D’alguna manera s’hagué de cercar una forma pactada d’ús d’un espai tant rellevant per a la comuitat. Tot i això no és un element que regula exclusivament la relació amb el foraster sinó que ha perpetuat l'ocupació d'uns espais que són reflex de les relacions intracomunitaries. S'evidencia que les persones lligades a la comunitat tenen el corro més proper a l'ermita o a la plaça central i també una distribució que podria mostrar antics rols o jerarquies dins de la comunitat en el moment de fixar l'espai. Per tant, els corros permeten reafirmar una relació d'exclusivitat entre la comunitat i l'espai que els diferencia dels visitants a la vegada que reforça les relacions internes de la comunitat. Per altra part hi ha l'aigua i la relació amb les diverses creences associades a l'espai i a la imatge de sant Roc. Les relacions entre els nuviatges i la maternitat associades a un espai on se celebra un romiatge és un element comú per diversos motius. Per una part la celebració de les romeries és un context habitual on per l'ambient lúdic i festiu s’afavoreix la consolidació o inici de relacions entre els joves del poble perquè és un ambient on resulta més fàcil trencar o saltar-se els rols definits durant la quotidianitat. Per altra part també la presència de les famílies facilitava la relació entre elles i afavoria la definició de lligams interfamiliars. Tots aquests aspectes actualment s’adapten però la romeria i la seva forma de relacionar-se amb els espais, el ser o no propietari d’un corro, continuen definint el funcionament de la comunitat tant de manera externa com interna. La festa continua complint les seves funcions reforçar els lligams de la comunitat i a la vegada permetre transgredir el funcionament quotidià.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El model de transmissió és durant la pràctica i celebració. Els diversos elements de la celebració com la jota, l'ocupació del'espai, són transmesos de generació en generació.
Viabilitat / Riscos: 
La celebració tal com avui se celebra no té riscos evidents de desaparició per la identificació per part de la comunitat amb la festa i l'espai. L'espai està protegit i en té cura l'Ajuntament.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Hi ha un alt grau d'identificació per part de l'individu i la comunitat amb la celebració.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 16/08/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 16/08/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
La participació a la romeria i els diversos actes ha permès contactar tant amb els mateixos veïns del poble com amb representant de l'ajuntament o entitats locals. Els dies anteriors a la celebració es van realitzar dues entrevistes en profunditat a dues veïnes del poble.
Redactor/a de la fitxa: 
·: