La romeria al santuari del Remei, d’Alcanar

Identificació: 
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
La celebració de la romeria actualment és majoritàriament de participació local. Antigament arribaven participants dels pobles propers sobretot de Sant Carles de la Ràpita.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Cada segon diumenge d’octubre Alcanar celebra les festes en honor a la patrona la Mare de Déu del Remei anant en romeria al santuari del Remei. Els dies abans les entitats i veïns del poble preparen i engalanen les carrosses amb les quals el diumenge faran el camí fins a l’ermita. Les paelles que ofereix l’Ajuntament, la missa amb el cor i el cant dels goigs del Remei, les parades de torrons i altres llepolies són alguns dels elements clau d’una celebració que cada cinc anys canvia l’esquema de realització.

Cada any acabat en quatre i nou, des de 1944, se celebren les Festes Quinquennals d’Alcanar. La imatge de la Mare de Déu del Remei baixa al poble nou dies abans per celebrar la novena fent cada dia una processó per un tram diferent del poble. Els veïns engalanen, quan els toca, els carrers entre tots, amb la qual cosa queden els carrers engalanats tota la setmana fins al segon diumenge d’octubre, que tornen la imatge de la Mare de Déu del Remei en romeria fins a l’ermita, on celebren com cada any la festa en honor a la patrona.

Data identificació: 
dt., 04/10/2016 to dg., 09/10/2016
Codi: 
IPCITE20017
Localització: 
Localització: 
Accidents geogràfics: 
Descripció de la localització: 

La celebració anualment es du a terme al recinte del santuari del remei on s’ubica l’ermita del Remei, situada a la Moleta del Remei i els espais que l’envolten. L’ermita està a tres quilòmetres del nucli urbà anant per carretera.

El conjunt del santuari, format per l’ermita i antiga hostatgeria, avui un bar obert al públic visitant, són propietat de la Diòcesi de Tortosa. També l’esplanada i els primers bancals, per la part davantera de l’ermita, són propietat de la Diòcesi de Tortosa. Per altra part la zona propera al poblat ibèric i tot l’espai del poblat són propietat municipal. Finalment, la part posterior de l’ermita, els camps de garrofers i oliveres, que els participants de la festa ocupen per menjar el dia de la romeria, són de propietat privada.

La ubicació de l’ermita a la Moleta del Remei, encarada a la badia dels Alfacs, permet identificar alguns dels pobles que han tingut com a referent religiós a part d’Alcanar la Mare de Déu del Remei (Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja). Al sud s’observa la població de Vinaròs.

Quan són les festes Quinquennals, junt amb la romeria, la celebració es desenvolupa pels carrers de la població. El nucli urbà es divideixen en nou àrees o sectors (s’inclou un dia al nucli de les Cases d’Alcanar) i cada dia de la novena es realitza el recorregut corresponent a una àrea, són prop de 24 quilòmetres de recorregut durant els nou dies.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
diumenge, October 9, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La celebració és de caràcter anual cada segon diumenge d'octubre. A la vegada cada cinc anys se celebren les Festes Quinquennals. Això vol dir que, des de 1939 que és quan es fa la promesa de pujar al santuari del Remei com a mostra de devoció i agraïment a la nova imatge del Remei, l’anterior es va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola, cada cinc anys la imatge baixa de l’ermita al poble per a la celebració de les Festes Quinquennals. Això implica que cada any acabat en quatre i nou des de 1944, que són les primeres, se celebren aquestes festes. Les Festes Quinquennals comencen amb la novena, deu dies abans del segon diumenge d'octubre.
Descripció: 
Descripció general: 

Cada segon diumenge d’octubre Alcanar celebra una romeria en honor a la seva patrona la Mare de Déu del Remei a l’ermita que hi ha edificada en el seu honor a la Moleta del Remei, just als peus del jaciment d’un poblat ibèric del s. VII al II a. de C.

La romeria s’emmarca dins d’un cicle festiu local, en què la festa de la patrona, la Mare de Déu del Remei, de caràcter anual, té una rellevància temporal i comunitària, per duració i incidència en la comunitat, relativament menor que la celebració cada cinc anys de les Festes Quinquennals. Aquestes tenen una major duració, perquè els dies previs a la festa amb la celebració del novenari, o cant de la novena, la imatge és poble i cada dia de la novena va en processó per un sector diferent del poble, fet que propicia una major implicació de la comunitat. Tot i que anualment a l’església parroquial de la població es resi la novena, com que la imatge de la Mare de Déu del Remei continua sent a l’ermita, no hi ha un acte festiu públic sinó que la novena se celebra a l’interior de l’església i la celebració festiva es concentra el cap de setmana.

Tot i la brevetat, un cap de setmana, és una de les celebracions clau com evidencia el fet que la proclamació de pubilles de l’any es fa el divendres abans de la romeria. La celebració de la romeria, actualment, porta associats cada cop menys preparatius específics, exceptuant l’elaboració de les carrosses. En aquesta romeria, el cas del menjar no implica grans preparatius perquè és comú tenir com a plat principal, acompanyat d’altres productes complementaris, com amanides fredes o aperitius, la paella que prepara l’Ajuntament.

Per tant, la part principal dels preparatius de la festa l’assumeixen l’Ajuntament i la Junta d’Administració de l’ermita. Aquests consisteixen en el condicionament de l’espai i per part de l’Ajuntament l’elaboració de la paella (cada any són les mateixes persones els responsables de l’elaboració) i la contractació de les carrosses engalanades que han de dur a les pubilles fins a l’ermita. L’Ajuntament, a diferència de la resta de carrosses, contracta una empresa per dur les pubilles fins al santuari del Remei.

Les entitats locals participants col·laboren en l’organització aportant una carrossa engalanada i proposant una pubilla que els representa. Cada una de les entitats per a la celebració s’organitza de manera diferent per participar en la romeria amb una carrossa engalanada. En algun cas són els mateixos membres de l’entitat els qui elaboren la carrossa i altres ho cedeixen a un grup voluntari, no sempre membres de l’entitat, perquè engalanin i surtin amb la carrossa. Per tant, pot ser que la carrossa la facin membres de la mateixa organització o gent propera a l’entitat. Cada entitat també, per estar representada durant la romeria, ha de presentar una candidata a pubilla. Habitualment la superfície de la carrossa s’engalana amb la tècnica que en diuen de tapisser. Aquesta implica omplir el disseny, definit prèviament, amb paper que es retalla en forma de cercle. Cada cercle es caragola voltant-lo com un cucurutxo i s’encola per la part inferior de manera que queda com una flor. S’utilitzen colors segons el disseny que entre tots els del grup s’ha decidit. Aquesta feina depenent de la complexitat i de la disponibilitat dels membres del grup s’iniciava abans o no per tenir-ho enllestit per al dia de la romeria. Habitualment s’inicien les feines un o dos mesos abans. Els membres de l’entitat es troben un cop per setmana i els preparatius s’intensifiquen els darrers quinze dies. L’Ajuntament ajuda econòmicament les entitats en la compra de materials per engalanar.

La carrossa actualment estan, en major part, ocupades per xiquets amb els pares i les mares que van disfressats del motiu que la carrossa porta, des d’elements abstractes, naturals o d’altres lligats a temàtiques concretes de pel·lícules i dibuixos animats.

El divendres a la tarda s’organitza l’acte de la proclamació de les pubilles. Cada entitat, que prèviament ha presentat una pubilla i, després, per sorteig, s’ha decidit quina és la pubilla major de l’any, va a buscar a casa la pubilla. Aquesta, vestida amb la indumentària acordada des de l’Ajuntament com la pròpia de la comunitat, els espera i convida a pastes o cócs de maçana. Després tots en comitiva es dirigeixen a l’acte de proclamació de les pubilles. Pel poble es creuen les diverses pubilles de les entitats, que es dirigeixen cap a la plaça on es fa la proclamació.

Divendres i dissabte són dies de caràcter festiu amb activitats, tant música amb ball com activitats pels xiquets i xiquetes, però no hi ha un esquema fix. La variació és tanta que l’any que la festivitat del Pilar, el 12 d’octubre, és prop del cap de setmana, la celebració s’allarga fins a tal dia amb concerts i activitats lúdiques.

Per tant, així com els dies anteriors, tot exceptuant l’acte de proclamació de les pubilles, els actes i la resta d’activitats poden variar segons l’any, la romeria té un esquema fix. El diumenge la romeria o pujada al santuari del Remei es reprodueix amb pocs canvis al llarg dels anys. A primera hora del matí, quarts de nou, les carrosses ja preparades van omplint el carrer a la porta de l’ajuntament, el carrer de la Generalitat. Les carrosses s’ubiquen per ordre d’arribada i darrere aniran les carrosses de les pubilles infantils i grans amb les autoritats. A les nou del matí s’inicia la romeria des del carrer de la Generalitat pel carrer del General Prim fins a agafar la carretera que pujarà fins a l’ermita. Abans de sortir de la població la comitiva passa per davant l’església, on hi ha la comitiva religiosa, el pendó i els representants de la Junta d’Administració de l’Ermita, se situaran just després del pas de les carrosses de les pubilles amb les autoritats locals.

Durant el trajecte, de just tres quilòmetres, els participants van caminant, a la vegada que es menja o s’esmorza, cóc o altres dolços. N’hi ha que han condicionat la carrossa amb altaveus o també altres grups realitzen el camí cantant i amb dinàmiques lúdiques entre els mateixos components. Els grups no es barregen entre ells i cada un va darrere de la seva carrossa. Al final de tot el seguici de carrosses van la de les pubilles seguides de les autoritats que caminen al pas del tractor. Totes les carrosses són portades per tractors.

La participació de la població a la romeria anual, segons els mateixos participants, és menor que la dels anys de Festes Quinquennals. A la romeria anual els participants són majoritàriament els membres de les associacions que engalanen la carrossa i directament les persones que l’engalanen, sovint motivats per la presència de xiquets i xiquetes que gaudeixen durant l’elaboració de la carrossa i durant el camí.

En arribar a l’ermita les carrosses queden aparcades davant de la plaça i els participants es dispersen per l’esplanada i els espais del santuari. Les carrosses que han arribat a l’ermita al voltant de les deu del matí esperen la celebració de la missa i retornen al poble a les 12 del migdia. En aquest moment molts dels mateixos que han pujat amb la carrossa aprofiten per baixar al poble.

En arribar a les 11, tant els qui han arribat amb les carrosses com la gent que ha pujat amb cotxe, participen de la missa en honor a la Mare de Déu del Remei. A la missa hi participen també la Rondalla Mare de Déu del Remei, que junt amb el Cor Jubilo canten les cançons dedicades a la imatge, entre les quals els Goigs a la Mare de Déu del Remei (del segle XVIII) o l’himne a la Mare de Déu del Remei. Durant la celebració autoritats i pubilles participaran de la missa junt amb la població que omple l’ermita.

L’ermita, que actualment, el 2016, està apuntalada per evitar l’enfonsament, data del segle XVI i és d’estil gòtic. Presenta també una segona fase constructiva del segle XVIII, corresponent a l’estil barroc. La planta és una sola nau coberta amb voltes de creueria, en què el més visible de l’immoble és la cúpula que permet diferenciar-la al mig del paisatge entre bancals d’oliveres i garrofers. A l’interior hi ha un retaule on està situada la imatge de la Mare de Déu del Remei, que deixa un espai entre la paret i el mateix retaule on és la imatge. Entre aquest espai hi ha unes escales on els creients i devots, una vegada acaba la missa, passen per darrere i hi fan un petó al peu, que sosté la imatge i que representa un núvol. Antigament la imatge estava descoberta però la sostracció de les joies de la Mare de Déu o el fet que alguns fidels li tallaven cabells de la perruca, va fer que els responsables la tanquessin en una urna transparent que deixa descobert solament la base i és on els creients besen o toquen amb la mà en passar per darrere del retaule.

Per tant, una vegada finalitza la litúrgia, les autoritats i pubilles i després els veïns fan cua per passar per darrere el retaule de la Mare de Déu i fer el petó al peu de la imatge, i deixen una almoina per a l’ermita. A continuació, ocuparan l’espai de la plaça que hi ha davant l’ermita. Abans de començar la ballada de sardanes a la plaça, l’Ajuntament convida a esmorzar autoritats, pubilles i altres persones, a l’espai reservat on es preparen les paelles.

Els veïns del poble comencen a dispersar-se pels bancals propers a l’ermita i munten les taules per dinar. Taules i cadires, metàl·liques i de plàstic, fàcils de transportar que es planten sota les oliveres buscant l’ombra, mentre un membre de la família, habitualment home, comença a fer el foc per acompanyar la paella de l’Ajuntament amb carn a la brasa.

És en general aquest moment quan es pot veure més gent movent-se per l’espai de la plaça i on s’iniciarà la ballada de sardanes. La responsable de la música és la cobla sardanista La Principal Rapitenca, que inicia la ballada amb la sardana d’Alcanar. Aquesta sardana fou composta per Francesc Mas i Ros l’any 1974.

A la primera sardana que es toca hi participen pubilles i autoritats, que ja després deixen de ballar i queden un grup de balladors de sardanes més reduït. Aquests tocaran durant prop d’una hora davant la plaça mentre alguns assitents ballen i altres caminen entre les diverses paradetes de venedors que s’ha muntat a l’espai.

En aquest sentit és comú, i ja a les fotografies antigues hi ha constància, la presència de venedors ambulants distribuïts per l’esplanada que hi ha davant de l’ermita. Les paredes de torrons que vénen exactament de Bell-lloc són un dels elements habituals. Tant és així que és comú que a Alcanar molts veïns consideren que compren els primers torrons «al Remei» referint-se a l’ermita. També és comú que els participants baixen una barreta de torró als qui no han pogut pujar. Actualment junt amb les parades de torrons hi ha diversos productes comuns de fires com joguines i productes de roba o altre tipus de quincalla. La presència de parades de venda està lligada al fet que habitualment la romeria a l’ermita del Remei congregava tant a gent d’Alcanar com a veïns de Sant Carles de la Ràpita i també de Sant Jaume d’Enveja, que venien en autobusos i antigament en carros i carretes.

Les carrosses engalanades retornen al poble i amb aquestes uns quants participants a la vegada que altres van arribant en cotxe i van ocupant els espais amb les taules i cadires per passar-hi el dia. Mentrestant altes participants es col·loquen a una cua que comença a formar-se davant de la taula on, a partir de la una de la tarda, es repartirà la paella. Gent amb recipients de plàstic o cassoles que ompliran i portaran a la taula.

Les paelles les elaboren un grup de persones per encàrrec de l’Ajuntament. El responsable és José Cervera Sánchez, que el 2016, amb 83 anys, ha delegat en els seus fills i filla l’organització i elaboració d’unes paelles que recorda haver fet ell d’ençà que va arribar la democràcia. La paella, avui, abans cassola amb arròs, havia sigut un plat que tradicionalment s’havia fet com a gest de solidaritat amb els més desafavorits de la comunitat, en menjaven els pobres. Avui i depenent de l’any hi menja més o menys gent (si són Quinquennals o festes anuals) però en tot cas es paga un preu simbòlic d’euro per ració. Un equip de sis persones treballa des de bon matí per fer el sofregit de la paella, que una vegada preparat a l’espai construït per l’Ajuntament se’n fan 35 paelles de 60 racions cada una; hi posen el sofregit, s’hi afegeix l’arròs i després l’aigua. Quan a l’arròs li falten cinc minuts, les retiren del foc, les posen a terra i les sacsegen perquè l’arròs no s’enganxi. Reposen cinc minuts i reparteixen a la taula on dues dones recullen els tiquets i van omplint els recipients que els participants porten, tot afegint-hi un tros de pa o barra. Recorden algun any de Quinquennals haver fet paella per a gairebé quatre mil persones.

Tots els voltants de l’ermita queden ocupats de manera dispersa; no hi ha uns espais de concentració. Un membre de la família va amb els recipients de plàstic o olla i el nombre de tiquets que recollirà, mentrestant a la taula es preparen aperitius comuns o una amanida i la carn a la brasa. Famílies extenses es reuneixen per passar un dia al camp. Una vegada acabada la ballada de les sardanes les activitats es focalitzen en l’àmbit privat de cada taula o grup que es reuneix i no hi ha una acció conjunta de la comunitat. A la baixada o retorn al poble no hi ha una ritualització sinó que cada grup torna al poble una vegada dóna per acabada l’estança al Remei.

La celebració aquest dia es dóna per acabada amb la tornada cap a la població. Entre els actes emblemàtics que encara queden per realitzar, dins del marc de les festes en honor a la Mare de Déu del Remei, hi ha el del dilluns següent a la romeria. Aquest dia l’Associació Ciclista Alcanar des de 1975 organitza una pujada a l’ermita del Remei en bicicleta. Pubilles i hereus pujaran fins a l’ermita, acompanyats d’altres veïns del poble i faran un berenar.

La celebració de la romeria del Remei s’acaba amb aquest acte. Aquest dinal és així tant l’any de celebració anual com l’any de Quinquennals. Cal remarcar que el fet rellevant de la celebració de les festes Quinquennals està definit per la presència de la imatge al poble que baixa portada pels quintos i acompanyada pels veïns del poble els deu dies abans per celebrar cada dia de la novena un recorregut diferent. Les Festes Quinquennals, que celebren la recuperació, es va comprar una nova imatge, de la Mare de Déu del Remei perquè l’anterior imatge havia desaparegut duran a la guerra civil, té com element més rellevant el treball de preparatius que s’associen a la celebració. Entre aquests preparatius, en aquest cas organitzats per carrers, els veïns de cada carrer de la població treballen durant un any o més si cal, per engalanar els carrers per on passa la processó el dia pertinent. Els actes complementaris del programa van variant segons els anys però sempre acaba amb una peregrinació multitudinària el segon diumenge d’octubre on els veïns del poble es van tornant per dur la peanya de la Mare de Déu de retorn a l’ermita.

Història i transformacions de l'element: 

A Alcanar hi ha constància escrita en relació amb la Mare de Déu del Remei des de l’any 1626. L’autor José Matamoros a l’obra, escrita l’any 1922, Historia de mi pueblo: Alcanar, cità un document d’un testament autoritzat pel notari d’Ulldecona al testador Gabriel Reverter, on diu:

«Item dexe i llegueper la fabrica e o obra de nostra Senyora del remey de la present villasinch lliures»  (copia d’aquest testament existent a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa) 

Seguidament a la mateixa obra ens menciona diversos fets de la construcció o hi ha referències  objectes o exvots com el quadro de sant Sebastià que hi ha a la sagristia i que té la data del 1700 o la campana de l’espadanya que té la inscripció de «Mater del Remediii - anno 1726».

Un element que també ajuda a datar la presència i devoció de la imatge són els goigs. Respecte als Goigs a la Mare de Déu del Remei o «Goygs del Remei o Goigs de Pregària de Nostra Senyora del Remey» al número 100 de la revista Lo Rafal, Agustí Bel en el seu article «La recuperació dels Goygs del Remei», fa referència a una estampa del segle XVIII i també als manuscrits d’una família «els Adreu» que mitjançant la transmissió d’un quadern d’apunts diversos, entre els quals els goigs, arriben fins avui en dia la versió més antiga coneguda dels goigs a Alcanar, que són de mitjans del segle XVIII. Un del elements que la fan significativa és l’ús de paraules que s’identifiquen com a parlar propi d’Alcanar o canareu. 

L’any 1922, l’autor citat ens descriu la celebració de la romeria el segon diumenge d’octubre, i ho fa de la manera següent:

«La fiesta de la Virgen se celebra todos los años en al segunda dominica de octubre con extraodinaria solemnida, acudiendo a ella en romeria millares de personas, no sólo de la villa sino de todos los pueblos comarcanos.» (Historia  de mi pueblo: Alcanar, pàg. 201)

Es fa evident, per tant, que la celebració i la dedicació a la Mare de Déu del Remei a Alcanar té una presència temporal de més de dos segles que s’accentua els darrers setanta (1939) anys amb la celebració de les Festes Quinquennals.

En aquest cas l’origen de les Festes Quinquennals es troba en la destrucció, durant la Guerra Civil espanyola del 1936, de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Remei i com una vegada acabada la guerra s’encarrega l’adquisició d’una nova imatge per venerar. La nova imatge es produeix a Onda (Castelló) el 7 d’octubre és rebuda per la població i pujada en romeria cap a l’ermita.

La promesa per part de la població de celebrar les Festes Quinquennals no s’havia oficialitzat i és el 1964 que s’aprofita per commemorar els 20 anys de la primera Festa Quinquennal que s’oficialitza i s’escriu tot el que havia succeït al 1939 per tal de deixar-ne constància i institucionalitzar la promesa. En aquest document que redacta la Junta Municipal a l’any 1964 es narra com al 1939 en rebre la nova imatge de la Mare de Déu del Remei es va proposar que cada cinc anys la imatge baixés a la població per a la celebració de la Novena i es fessin unes festes extraordinàries. Va ser llavors, l’any 1944, cinc anys després, quan se celebren les primeres Festes Quinquennals. Des de llavors fins ara cada celebració comporta un augment progressiu en dedicació, importància de la celebració que s’acompanya d’un progressiu augment d’inversió de temps i diners en l’engalanament dels carrers per part de la població, fins a l’actual moment.

Paral·lelament cada any es continua celebrant, tal com s’havia fet els darrers cent anys, la romeria cada segon diumenge d’octubre. Els principals canvis que s’evidencien segons els informants i la documentació observada, és que disminueix la participació en la festa anual concentrant-se o sent més activa cada cinc anys.

Aquest fet es mostra en l’escassa participació de veïns d’altres pobles com Sant Carles de la Ràpita o Sant Jaume d’Enveja, que abans era comú i un fet significatiu. Com ens explica al llibre El Remei d’Alcanar de mossèn Joan Ferrer:

«Era el temps dels carros. Abans de clarejar el dia, el diumenge del Remei, els canareus que vivien als carrer que són pas per anar a l’ermita eren despertats per tocs de cargol de mar i el soroll de campanetes i cascavell. Eren els romers de la Ribera, devots de la Mare de Déu del Remei.» (pàg. 30)

En aquest cas veiem un altre dels elements que han canviat, per motius externs a la festa, però que incideix en el desenvolupament de la celebració. Els carros amb tracció animal, matxo o cavall, engalanats o enramats amb matèries vegetals, branques de plantes, flors, fulles de palmera per dedicació a la Mare de Déu són substituïts pel tractor amb la carreta. Això a la vegada implica un canvi en el procés de decoració i l’aplicació de tècniques que amb els carros no s’utilitzaven. Aquesta tècnica és coneguda localment com la del tapissar; actualment són poques les carrosses que porten un element, no tots, elaborat i decorat seguint aquesta tècnica. Això, tot i que actualment l’Ajuntament col·labora econòmicament en els materials.

També relacionat a l’ús de les carrosses i carros, no hi ha constància clara d’en quin moment el fet de pujar en carro i principalment entre famílies i grups d’amics canvia i són les entitats les responsables d’organitzar bona part del seguici de carrosses. Tot i no saber la data concreta aquest canvi succeeix a finals del segle XX amb la desaparició dels carros i els animals a les poblacions. Tot i això, l’actual sistema que les entitats assumeixen l’organització i decoració de les carrosses pot estar relacionat principalment amb el canvi de règim l’any 1976, que permet l’aparició d’un teixit associatiu més divers i dinàmic.

Altres aspectes que defineixen la celebració i que han sofert transformacions són la figura de les pubilles. El 1965 sorgeix la figura de la Reina de la Festa com a la dona jove que representa el poble durant les festes. Fins l’any 1978 encara són reines vestides amb un vestit llarg blanc segons podem observar a imatges antigues i no serà fins la dècada dels vuitanta, tot coincidint amb el canvi polític, que no es modifica el nom de Reina de la Festa pel de Pubilla, a la vegada que progressivament s’introdueix la indumentària actual.

Un altre element per a la celebració que ha sofert transformacions és la paella a l’ermita del Remei. És un element que ha pres rellevància com a referent gastronòmic de la festa. En general tots els participants en més o menys quantitat prenen arròs. Un arròs que en un inici es feia en cassola i dirigit als veïns més desafavorits. L’Ajuntament pagava llavors el menjar a l’ermita per a aquells que hi participaven i ho volien. Actualment, un fet que al seu moment podria ser vist com participar de l’almoina perd aquest caràcter de beneficència i es generalitza. Aquest fet, sumat a l’augment de població i de participació, implica que avui s’hagi de prendre un tiquet per poder menjar arròs, tot i que el preu sigui gairebé simbòlic i, segons les autoritats, per així controlar més o menys les quantitats per preparar.

Cal assenyalar, també, que l’ermita del Remei tenia una habitació on els devots i creients hi deixaven els exvots. Aquesta habitació ha sigut clausurada i actualment el que hi ha és un llibre d’exvots on tothom que va a l’ermita escriu unes paraules d’agraïment, petició o reflexió. Fins que construeixen l’habitació els exvots eren a dins l’ermita en una estança annexa a la capella i eren tant figures de cera que reprodueixen parts del cos, com pintures o estampes, la més antiga com hem vist del segle XVIII o peces de roba. Durant el darrer quart del segle XX el model d’exvots comença a canviar i són objectes diversos relacionats amb les accions considerades de gràcies segons els creients. Els responsables de l’ermita, la Junta d’Administració, tant per problemes a l’espai (escletxa a la paret) com per l’acumulació d’objectes decideixen canviar aquest model per un llibre on s’escriu i es dona gràcies o es fa la rogativa. 

Processos i preparatius: 

Entre els preparatius de la celebració de la romeria els de més importància per la implicació de part de la població mitjançant les entitats locals és el de l'elaboració de les carrosses. Depèn de cada grup però en alguns casos ja a l'estiu, quan hi ha més temps lliure, s'inicia el treball de disseny i elaboració de les carrosses. Això també està relacionat amb el grau de complexitat de la carrossa.

Relacionat amb el treball comunitari, cal mencionar —tot i que es pot trobar l'explicació més densa al registre Organització de l'artesania de la festa— els preparatius que implica la celebració de les festes Quinquennals. Són feines que poden implicar trobar-se al llarg d'un any per anar preparant tot el que implica l'ornamentació del carrer.

Un dels altres aspectes de preparatius és la designació de la pubilla, primer per part de cada entitat i després el sorteig. En el cas de les entitats, el més comú és que sigui una persona relacionada amb algun membre de l'entitat; dependrà de les característiques de cada entitat.

L'àmbit gastronòmic implica una preparació prèvia dins de cada unitat familiar que anirà a dinar a l'ermita, però no té un procés ritualitzat i segueix les pautes definides dins de cada unitat familiar (repartiment de rols i funcions). Per a l'elaboració de la paella són les persones que treballen amb l'Ajuntament les responsables d'obtenir tot el necessari per a l'elaboració d’aquest menjar.

Dedicació: 
La relació de la mare de Déu del Remei amb la població d'Alcanar és actualment un element de cohesió i identitat per la comunitat i també rellevant individualment. La presència d'una sala amb exvots, tant antics com nous, els ciris, les promeses, les accions de gràcies o el finançament de la restauració de l'ermita entre la comunitat, fa palpable la devoció a la imatge. No té, o no se li associa una qualitat determinada i respon a una protecció generalitzada. Aquesta pervivència de la devoció s'evidencia en el fet que moltes parelles volen casar-se a l'ermita o portar a beneir el cotxe nou i posar-hi les cintes o els diversos motius dels exvots. Cal accentuar la presència d'exvots, els més antics d'imatges pintades sobre tela o paper, que fan referència a accidents en les quals apareixen contextos de treball, amb carros o embarcacions bolcades (un exvot del 1850 d'un mariner de Vinaròs) o un altre de Sant Rafael del Riu amb un carro del 1897. En ambdós casos la imatge de la Mare de Déu surt a la part superior de la pintura. També les figueretes de cera que reprodueixen parts del cos o ja els últims anys objectes diversos i fotografies dels devots agraïts. Actualment s'ha limitat la possibilitat de deixar exvots i s'ha tancat la sala on es deixaven els exvots. La Junta d’administració ha posat un llibre on els creients escriuen l’agraïment o la promesa. El llibre d’exvots substitueix el fet de deixar objectes. També podem fer referència a l'espai d'influència de la devoció en aquest cas gràcies a la presència de referents de la comarca entre les mostres devocionals i la participació en la romeria. Això acompanyat del punt on s'ubica l'ermita, que el fa un referent de protecció pels pobles que estan al marc de la badia dels Alfacs. Una demostració de la devoció local als patrons l'evidencia el fet, segons els mateixos informants, de la presència a totes les cases un Miquel i una Remei, els dos patrons del poble. Tot i que en aquest cas no s’ha identificat en el cas d’Alcanar, la devoció a la verge del Remei està relacionada amb curadors, guaridors i parteres i era venerada com a consellera per demanar bon consell i remei per sanar malalties.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Són diverses les entitats que incideixen en el desenvolupament de la celebració de la romeria a l'ermita del Remei. Per una part la Junta d'Administració de l'ermita. Formada per dotze homes i presidida pel rector és la responsable del manteniment de l'espai (delega en la família que atén el bar de l'ermita) i de preparar l'ermita per la celebració. També és qui du a terme les feines per la restauració i les activitats per recollir els diners necessaris. Organitza els actes relacionats amb la imatge i a l'ermita. Ajuntament. Responsable dels actes institucionals, proclamació de pubilles, organitzar la paella, encarregar carrosses de les pubilles. En concordança amb la junta de l'ermita organitza el tot de la celebració. Les entitats locals és la tercera branca de les organitzacions de caràcter formal que són claus per la celebració de la festa. La seva participació en la romeria amb les carrosses permet mantenir els anys que no són Festes Quinquennals, una celebració estèticament atractiva. En aquest sentit l'Ajuntament dóna suport, econòmicament, per afavorir aquesta participació. També hi ha certes pautes, no obligatòries però presents entre les entitats, com que per presentar pubilla s'ha de fer carrossa. Amb aquesta fórmula s'ha fomentat, des de l'Ajuntament, la presentació de pubilles tots els anys (per part de les entitats). El cost de la indumentària de les pubilles i el fet que llueix més, ser pubilla per Festes Quinquennals, que anualment a la romeria, feia que algunes entitats no participessin la resta d'anys amb pubilla ni carrossa a la celebració. Des de l'Ajuntament s'ha instat al fet que si es vol participar en les Festes Quinquennals també es faci la resta d'anys. En l'àmbit informal, la família continua sent l'estructura organitzativa bàsica per a la participació en la romeria. La família continua sent, en el moment de comensalisme, el nucli de socialització durant la festa. Respecte a l’organització en les Festes Quinquennals el model organitzatiu sense minvar la importància de les altres entitats és també clau el paper de les organitzacions formals o informals de veïns. El model organitzatiu per l’engalonament dels carrers és un element estructurador dins de la comunitat de veïns com dins de tota la població. El model de funcionament el podem trobar al registres, Organització de l'artesania de la festa.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Participants/Executants: 
pubilles, cuiners, músics, membres d'entitats, venedors ambulants, veïns, devots.
Precisions ús i funció: 
És una celebració patronal i també romeria i compleix els elements d'aquest tipus de festes, l'aspecte festiu, la relació amb el paisatge (l'ermita està al límit territorial entre Ulldecona i Alcanar), l'acte de reafirmació comunitària mitjançant la troba i l'acte de comensalisme comunitaris (la paella) i en el cas de les Festes Quinquennals existeix un grau de competitivitat estètica amb les Quinquennals d'Ulldecona, un element de reafirmació comunitària respecte a la comunitat veïna, en aquest cas Ulldecona.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Ermita de la Mare de Déu del Remei

Jaciment arqueològic de la Moleta del Remei 

Goigs a la Mare de Déu del Remei 

Exvots ubicats a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu del Remei

Himne a la Verge del Remei

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La celebració de la romeria actualment a Alcanar, tot i els canvis evidents, continua mantenint els elements simbòlics que la construeixen com a referent comunitari. Entre els canvis rellevants hi ha els relacionats amb les Festes Quinquennals; el canvi d'espai, el nucli urbà com a centre de la festa, la focalització de la celebració en l'engalonament dels carrers per part dels veïns o com el fet que existeixin les Festes Quinquennals per tot el mencionat comporta una transformació rellevant per la celebració de la romeria anual. L'actual celebració de la romeria no pot entendre's, en el seu desenvolupament i relació amb la comunitat, sense la presència de les Festes Quinquennals. Per altre banda cal remarcar la seva significació espacial. La presència i funció col·lectiva que tenia la romeria tan per la relació amb l'espai, l'ermita i el seu entorn, la diferenciació amb la romeria de la Mare de Déu de la Pietat d'Ulldecona, com per la influència de la devoció del Remei altres poblacions de la comarca del Montsià, tan de la zona costanera com de l’interior, i els pobles veïns del Maestrat, ha sigut tradicionalment un referent espacial i devocional per una zona d'ampli abast que sembla que actualment ha disminuït. En aquest sentit no és, per diferents motius, una celebració que tingui, avui, aquell antic abast territorial. Paral·lelament, fets com el cuinar l'arròs, que les autoritats repartien entre la població més necessitada, ens mostra el valor de les celebracions i significació socioeconòmica al tenir una funció redistributiva mitjançant l'acte del comensalisme. Tots aquests aspectes queden, actualment, en un segon terme sotmesos als canvis de la mateixa celebració com el cas per la celebració cada cinc anys de la Festa Quinquennal que pel seu aspecte participatiu i com a referent identitari desplaça la que era la celebració principal. Desplaça a la celebració anual que és la que fa evident la relació de la comunitat amb la divinitat, l'espai i el model social. La funció identitària i diferenciadora, amb poblacions veïnes com Ulldecona, s'ha mantingut i accentuat mitjançant la celebració de les Festes Quinquennals on tot el que conté la romeria s'accentua de manera exponencial. Podríem dir que existeixen dos nivells de celebració una que manté el caràcter festiu, la romeria anual en una celebració de caràcter local que interrelaciona la imatge i la comunitat i paral·lelament una de caràcter quinquennal, que tot i el seu origen polític, s'ha transformat en una acció col·lectiva on la comunitat canalitza, mitjançant la visita de la imatge religiosa, el treball en bé de la comunitat. No només els carrers s'engalonen sinó que els veïns aprofiten per pintar la façana de casa i arreglar-ne els desperfectes. El paper de les entitats a la romeria i les carrosses i el paper de les comunitats de veïns en el treball als carrers sí que ens permet veure el paper que té la societat civil entre la comunitat canavera. Tot i el suport de l'ajuntament, és mitjançant aquests col·lectius que s'activa, manté i reprodueix els elements claus de les celebracions locals i que permeten que la festa continuï funcionant com a cohesionadors local, no mitjançant només el model tradicional de la unitat familiar, com veiem a la romeria sinó mitjançant les noves estructures socials com les entitats o altres tradicionals però amb major pes com les comunitats veïnals.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La celebració de la romeria té en la seva reproducció anual el principal model de transmissió. Les tècniques d'elaboració de les carrosses ha canviat i són pocs els grups que la mantenen. El suport de l'Ajuntament junt amb la implicació dels pares i mares que formen part de les entitats en l’elaboració de les carrosses, perquè els xiquets i xiquetes hi puguin participar el dia de la romeria, són l'element clau en la transmissió del tot festiu.
Viabilitat / Riscos: 
La focalització i la importància que ha pres la celebració de les Festes Quinquennals afavoreix la celebració o continuïtat de la festa però a la vegada desllueix les que es celebren amb caràcter anual que és l'origen de la celebració. El risc és que la població minimitzi la participació a la romeria anual. Tot i això la devoció per la imatge del Remei no és menor i la celebració de la festa tampoc, exceptuant l'elaboració de les carrosses, no implica una feina excepcional, i trobem que la comunitat en part es planteja aquest dia com un dia per anar a menjar a l'ermita a la vegada també és conscient que s’emmarca en el context de la celebració i per tant facilita el manteniment de la tradició de la romeria.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La relació amb la imatge del Remei és el referent per la valoració de la romeria. El valor individual també dependrà del grau de devoció. En el sentit de grup i comunitari, tot i que es valora en positiu la celebració anual de la romeria, és permanent la comparativa amb les Festes Quinquennals, que s'ha convertit per la comunitat com el referent festiu. Per a les entitats és una eina de reforçar el seu paper social comunitari a la vegada que sorgeixen més enllà de les quintes o famílies noves maneres d’identificar-se i diferenciar-se com a comunitat.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La romeria com a tot no té una acció concreta de salvaguarda. Accions concretes com que l'Ajuntament doni suport econòmicament a les entitats per que elaborin les carrosses pot comprendre’s com una mesura en aquest sentit. També el mantenir l'elaboració de la paella a un preu simbòlic afavoreix la participació i acte de comensalisme. Paral·lelament la inclusió de les Festes Quinquennals d'Alcanar al patrimoni Festiu de Catalunya és una acció de salvaguarda, no del la romeria actual sinó de la que es celebra cada cinc anys.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 08/11/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 08/11/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Diverses entitats locals, el responsable de la Junta d'Administració de l'ermita, la regidora de festes i informants durant la celebració, han participat en l'aportació de dades per l'elaboració d'aquest registre.
Redactor/a de la fitxa: 
·: