La Setmana Santa de Móra d'Ebre

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La Setmana Santa de Móra d'Ebre
Grup i/o comunitat: 
Habitants i visitants de Móra d'Ebre
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Setmana Santa de Móra d’Ebre se celebra amb un seguit d’actes religiosos tradicionals o de nova incorporació, entre els quals destaquen la processó del Divendres de Dolor o el Viacrucis i la processó de Divendres Sant. Bona part d’aquestes manifestacions religioses són organitzades per l’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa, una entitat creada per a la recuperació i el foment de les processons i dels passos de la Setmana Santa morenca. L’associació va començar a treballar el 1984 amb la recuperació i restauració d’imatges i d’elements rituals desapareguts a partir del 1967 i va reactivar les processons principals. La recuperació d’elements tradicionals, juntament amb l’impuls d’introducció de nous elements, configura la Setmana Santa morenca tal com l’entenem avui dia.

Data identificació: 
dv., 18/03/2016 to dv., 25/03/2016
Codi: 
IPCITE20007
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els elements rituals de la Setmana Santa a Móra d’Ebre transcorren en diversos espais i recorreguts específics de la celebració. La processó del Divendres de Dolor i el Viacrucis del Divendres Sant coincideixen en el recorregut en la primera fase, tot començant des de l’església prioral de Sant Joan Baptista fins a arribar a l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, després de passar pel Calvari. La diferència és que la processó finalitza a l’ermita i el Viacrucis del Divendres Sant, després de l’ermita, continua en processó fins a retornar a l’església. La processó del Sant Enterrament transcorre per diversos carrers del nucli antic, que conformen la Volta dels Carros, tal com es coneix popularment. La preparació dels passos per a aquesta processó ocupa diversos espais de la població, com els magatzems on es guarden els passos i l’estació d’autobusos, on es duen a terme totes les tasques de condicionament i decoració dels passos, ja que és un espai obert i ampli, però cobert per a les inclemències del temps.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
divendres, March 18, 2016
diumenge, March 20, 2016
divendres, March 25, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La Setmana Santa és la setmana que va del Diumenge de Rams fins la culminació del Tridu Pasqual, el Diumenge de Resurrecció també anomenat Pasqua Florida o Primera Pasqua, per diferenciar-la de la segona, anomenada Granada o Pentecosta. Celebra la passió, mort i resurrecció de Crist. La data de celebració de la Setmana Santa és variable i es determina segons un conjunt de càlculs que rep el nom de Computus. Aquest càlcul s’estableix segons el calendari gregorià i per concretar el dia de Diumenge de Pasqua o Resurrecció, que és el següent al primer pleniluni eclesiàstic, una lluna plena fictícia calculada mitjançant unes taules numèriques i que es dóna al voltant del 21 de març. Si aquesta lluna cau en diumenge, el Diumenge de Pasqua serà el següent. Així el càlcul del Diumenge de Pasqua és exacte i no pot ser mai ni abans del 21 de març, data de l’equinocci de primavera, ni després del 25 d’abril, data en que s’hauria completat el cicle lunar. A més, aquest càlcul també permet que mai coincideixi amb la Pasqua Jueva, celebrada a l’equinocci de primavera, la qual dura set dies i recorda la sortida del poble d'Israel d'Egipte i l'abandonament de l'esclavatge per passar a viure en llibertat. Actualment, s’utilitzen mètodes amb diferents algoritmes com el de Gauss i el de Meeus Julian. El càlcul més popularitzat és, però, segons el pleniluni pasqual, és a dir, la primera lluna plena de la primavera boreal (de l’hemisferi nord). Els 40 dies anteriors al Diumenge de Pasqua corresponen a la Quaresma, que s’inicia amb el Dimecres de Cendra, dia en què culmina el cicle del Carnaval i amb ell culmina també un període de disbauxa i xalera, per passar als 40 dies de recolliment i abstinència, que preparen per a la Setmana Santa. La Setmana Santa es conclou per donar pas a la Pasqua, que se celebra Diumenge, Dilluns i Dimarts de Pasqua marca la fi del període de recolliment i és l’inici d’un període d’alegria i de renovació, també amb el cicle agrícola. El Dilluns de Pasqua, les famílies i comunitats tenen costum de sortir al camp, formant aplecs o romiatges, per menjar-se la mona en algun espai simbòlic del seu entorn.
Descripció: 
Descripció general: 

El ritual de Setmana Santa a Móra d’Ebre, tal com el coneixem en l’actualitat, es configura posant l’accent en la recuperació d’elements i processons que van desaparèixer l’any 1967, any a partir del qual la confraria del “Santo Cristo de los Caballeros” va deixar d’organitzar les processons. L’any 1984, en un context de recuperació de referents locals que es dóna arreu de Catalunya als inicis de la dècada de 1980, es va dur a terme un procés de recuperació d’aquestes processons, que juntament amb els elements que s’han anat introduint fins ara conformen la celebració de la Setmana Santa, a partir dels diversos rituals centrals com la Processó de Divendres de Dolor o de les Torxes, el Diumenge de Rams, el Viacrucis de Divendres Sant al matí i la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a la nit.

Processó del Divendres de Dolor o processó de les Torxes. Celebrada el divendres anterior al Divendres Sant, al vespre. Aquesta processó transcorre des de l’església prioral fins a l’ermita de la Verge dels Dolors, passant pel Calvari. La imatge de la Verge dels Dolors, que es porta en peanya fins a l’ermita, és propietat de la parròquia i forma part del conjunt de l’ermita, juntament amb el Sant Crist del Calvari, que pertany a l’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa (Associació, d’ara endavant).

La Verge dels Dolors es baixa en cotxe dies abans per tal de celebrar el Septenari a l’església juntament amb l’altra imatge de la Mare de Déu, coneguda com La Dolorosa, la qual es troba tot l’any a l’església. Mitjançant la processó del Divendres de Dolor, la imatge de l’ermita es puja i és retornada al seu emplaçament original. El Sant Crist del Calvari és pujat també a l’ermita en funció de si l’any de la processó hi ha joves voluntaris per portar-lo o no.

Aquesta processó va ser un element introduït a partir de l'any 1984 i en el qual, durant el recorregut de pujada, els participants han generat el costum de portar candeles enceses que deixen dins de l’ermita un cop arribats. És per aquest motiu que s’anomena també Processó de les Torxes.

El recorregut es desenvolupa amb diverses repeticions del cant de l’Avemaria corresponents al Rosari des que comença fins que conclou i està format pels espais següents:

  • Plaça de Baix. Un cop finalitzat el Septenari dels Dolors, s’inicia la processó de tornada de la imatge a l’ermita. 
  • Plaça de la Verge
  • Carrer Palla
  • Carrer Nou
  • Carrer de Santa Madrona. Mentre la processó va arribant al Calvari des del carrer del Calvari s’interpreta una peça musical composada per a l’ocasió i interpretada per una gralla i tabals.
  • Calvari. Finalitzat el camí del Calvari es troba l’emplaçament de l’ermita de la Verge dels Dolors, en la qual, després de finalitzar el rosari, els participants fan l’adoració de la Verge i s’apropen a la capella per dipositar les candeles al seu interior, donant per finalitzat l’acte.

Diumenge de Rams. Se celebra amb la Benedicció de Rams a l’Església del Convent de les Mínimes i la processó fins a l’església Prioral, aquesta organitzada per la parròquia però amb la presència de la peanya de l’Entrada a Jerusalem, coneguda popularment com Ruquet i que forma part del conjunt de passos de l’Associació. En aquest dia és costum estrenar roba nova i adornar les palmes i palmons des nens i nenes amb caramels. Un cop beneïdes i emprades a la processó, les palmes són un element de protecció. Tradicionalment i en l’àmbit popular se'ls han atribuït poders protectors de la llar domèstica i habitualment es pengen als balcons. Cal deixar-les durant tot l'any fins que es fan malbé per les inclemències del temps o fins que la nova palma les substitueix, costum encara molt arrelat arreu de les Terres de l'Ebre. Aquest costum, però, és cada cop menys habitual.

Viacrucis de Divendres Sant. Viacrucis és una paraula que prové del llatí i designa un conjunt de catorze estacions o creus en forma de camí o a l'interior de les esglésies que representen l'itinerari que va fer Jesús en el seu camí fins al Calvari, per recordar la Passió. Se celebra a les 7.00 hores des de l’església prioral fins l’ermita de la Verge dels Dolors, passant pel Calvari, i tornant a l’església per la zona del Castell. Podem dir que aquest és l’acte central de la Setmana Santa de Móra i representa un moment carregat de simbolisme per als veïns i veïnes de la població.

Les imatges que configuren el desenvolupament són tres i van en aquest ordre de posició,

  • La Verònica. És una imatge introduïda l’any 1990, propietat de l’Associació, que representa Santa Verònica amb el llenç amb què va eixugar el rostre de Jesús durant el calvari. Aquesta imatge forma part també del conjunt d’imatges del pas i peanya de La Verònica, que desfila en la processó del Sant Enterrament.
  • El Sant Crist dels Cavallers, portat a pols, tal com s’ha fet tradicionalment.
  • La Soledat. Més popularment coneguda com La Dolorosa, una imatge de la Mare de Déu que també forma part d’un dels passos de la processó de Divendres Sant.

El seu recorregut es realitza en forma de processó des de l’església prioral fins el carrer del Calvari i, un cop arribada allí, es duu a terme la meditació de cadascuna de les 14 estacions que el configuren.

  • Plaça de Baix
  • Plaça de la Verge
  • Carrer Palla
  • Carrer Nou
  • Carrer de Santa Madrona
  • Calvari. Aquest és l'espai físic, la creu, la capella, l'ermita, etc. que es troba en un punt alt, allí on acaba el Viacrucis. De vegades, popularment es coneix com a camí del Calvari o, per extensió, se'n diu Calvari al Viacrucis. Representa l'itinerari que Jesús de Natzaret recorre amb la creu al a coll fins que és crucificat i mort. Al llarg del carrer, que actualment forma l’entrada de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i fins arribar a l’ermita es troben les 14 estacions del Viacrucis, cadascuna senyalitzada amb una columna i el número correlatiu corresponent a cada estació. En cadascuna de les estacions, la processó fa una aturada i un grup de voluntaris llegeix els textos corresponents a les oracions combinats amb el cant en català de la tornada del Via Crucis, la composició musical de Lluís Millet del 1908, amb lletra del Reverend Pare Lluís Maria de Valls, i recollida en el seu Cants espirituals per a ús del poble, primera sèrie,

“Per vostra Passió sagrada,

adorable Redemptor,

perdoneu altra vegada

aquest pobre pecador.”

A la sisena estació, es duu a terme una representació de l’episodi de Santa Verònica, en el qual una dona va eixugar la suor i la sang del rostre de Jesús amb un llenç i aquest es va quedar empremtat en el llenç. La peanya de La Verònica fa mitja volta i se situa mirant el Sant Crist dels Cavallers, en una acció que representa aquesta trobada entre Jesús i Verònica.

  • Arribada a l’ermita de la Verge dels Dolors. Arribats a l’ermita, els passos se situen davant de l’entrada en el replà exterior, mentre els participants acaben els cants i oracions. En aquest emplaçament era costum agafar timó (farigola) de la zona de mates i arbusts que configurava l’àrea que avui dia ocupa el complex de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. Per no perdre el costum, una empresa de jardineria cada any fa un donatiu de timó per tal que tothom que arriba al Calvari pugui endur-se’n un pom igualment. A més, l’olor del timó es percep en l’ambient durant l’estada a l’ermita i en el transcurs de la processó de tornada cap a l’església, donant-li un caràcter especial.
  • Tornada per la continuació del Calvari. La sortida des de l’ermita es fa de manera informal i els participants no mantenen cap ordre concret, simplement es van desplaçant fins a l’esplanada de davant del castell, on esperen amb expectació la baixada dels passos per les escales.
  • Escales medievals del Calvari al Castell. En aquest punt del recorregut, els tres passos baixen els 40 esglaons de les escales arribant a l’esplanada del castell. S’hi inclou, a més, un altre element en el conjunt del viacrucis, el grup de percussió 15/12, que interpreta una peça composada exclusivament per a aquest moment. Aquesta peça musical interpretada tabals i sac de gemecs fa saltar l’emoció del moment, accentuada per la dificultat de la situació, provocant algunes llàgrimes entre el públic.
  • Raval de Jesús. Un cop baixades les escales, el grup de percussió encapçala el seguici, que es configura de nou en forma de processó ordenada amb els participants en fileres laterals i els passos al conjunt central. Mantenen aquesta forma fins arribar a l’església, on els tambors fan un toc a l’interior de l’església.
  • Carrer de la Palla
  • Plaça de la Verge
  • Plaça de Baix
  • Interior de l’església prioral de Sant Joan Baptista

Finalitzat el Viacrucis del Divendres Sant al matí, és costum mantinguda entre moltes famílies d’esmorzar xocolata desfeta acompanyada de les coques de Setmana Santa, unes coques tradicionals de Móra d’Ebre, incloses en la rebosteria de tot l’any però que prenen especial rellevància el Divendres Sant.

Processó del Sant Enterrament, la nit del Divendres Sant. En aquesta processó és organitzada per l’Associació i surten un total de disset elements, entre peanyes, elements musicals, penitents, creus i estendards. Els passos amb peanyes són portats per cadascuna de les seccions corresponents de l’Associació, que a la vegada també s’encarreguen de la posada a punt i adornament de cada pas.

Un cop finalitzat l’esmorzar després del Viacrucis, els membres de l’Associació i la resta de participants als passos es concentren a l’església o al voltant per tal d’anar a buscar els passos, que encara no han sortit, als magatzems del Centre Parroquial i baixar-los juntament amb La Verònica fins a l’estació d’autobusos, lloc que permet la seva posada a punt per ser un espai ampli i cobert. En aquest emplaçament, les seccions de l’associació es distribueixen segons els passos i es duen a terme totes les tasques de neteja, adorn floral i condicionament general, inclosa la il·luminació.

A més de les tasques de posada a punt, es venen també números per al sorteig d’una mona obsequiada per una pastisseria, i els diners dels quals serviran per contribuir al manteniment dels passos. La compra de les flors es fa a partir d’un sistema de finançament popular de la següent manera: l’Associació comunica les floristeries on es fa l’encàrrec i els voluntaris i voluntàries poden dirigir-se a cada establiment i fer aportacions econòmiques generals o per algun pas en concret. En el marc de l’activitat preparativa i durant el matí, per iniciativa del president de l’Associació, es fa un acte d’homenatge a una persona destacable en relació a l’organització, l’antiguitat o a alguna particularitat que es vol ressaltar entre el conjunt dels membres. Finalitzats aquests parlaments d’agraïment col·lectiu, la mateixa senyora cada any aporta uns cócs elaborats artesanalment i molt valorats pels participants que fan de refrigeri. Seguidament, s’estableixen els torns per anar a dinar entre els membres de l’Associació, per tal que el lloc no quedi sense vigilància.

Per la tarda els membres de les seccions de cada pas, col·loquen els adorns florals, que són el darrer guarniment per tal de mantenir-se frescos per a la nit i transporten els passos fins la plaça de Baix, on estaran exposats perquè tothom pugui visitar-los, fins el moment de sortir en processó, just quan s’acaba la Missa de la Passió del Senyor.

Els elements i passos de la processó del Sant Enterrament són els següents i en ordre de situació en el conjunt de la processó:

  • Grup de percussió 12/15, que consta de tambors i gralla.
  • Sant Crist del Calvari, quan hi ha voluntaris per portar-lo.
  • Pas de l’Entrada a Jerusalem, conegut popularment com Ruquet.
  • Estendard de l’Oració a l’hort, conegut com Estendard de l’oliveret i confeccionat per les noies portadores del pas de L’oliveret.
  • Pas de l’Oració a l’hort, conegut com L’oliveret.
  • Pas de Jesús al Pretori, anomenat Pilat.
  • Estendard de la Santa Faç.
  • Pas de Jesús amb la creu al coll o carrer de l’amargura, conegut com La Verònica.
  • Creu del Cirineu.
  • Sant Crist dels Cavallers.
  • Pas de la Pietat.
  • Creu dels Penitents.
  • Pas del Sant Sepulcre, conegut com la “Llitera”, seguit de les autoritats eclesiàstiques i municipals.
  • Bandera de l’Associació.
  • Estendard del Dol.
  • La Soledat o La Dolorosa.
  • Banda de l'Escola Municipal de Música i Dansa, subvencionada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre.

Cadascun dels elements processionals van acompanyats de la secció corresponent de l’Associació encarregada de la seva portada i, alhora, cada secció duu un vestuari diferent, que és de propietat personal.

El recorregut de la Processó del Sant Enterrament transcorre des de les 22:00 hores i durant dues hores i mitja per diferents carrers del nucli antic de Móra d’Ebre, en forma de circuit circular, que es coneix popularment com La volta dels carros:

  • Plaça de Baix, on es concentren les peanyes per ser exposades i des d’on s’organitzen tots els elements a mesura que van arribant. El grup de percussió comença a tocar des de la Plaça de la Verge i passa des de la posició final fins a la primera posició mentre va tocant. Un cop el grup arriba davant de tot, es considera que pot començar a desfilar la processó, que serà encapçalada per la percussió i la gralla durant tot el recorregut. Les composicions rítmiques dels tambors i melòdiques per a gralla es van elaborar exclusivament per ser interpretades en aquest context. Els tambors porten un ritme constant en tot el recorregut i la gralla interpreta diferents peces en diferents punts. Aquests són els següents: plaça de Baix, carrer de la Barca, punt final de la costa del carrer del Doctor Peris, carrer de Santa Madrona amb carrer Nou, carrer Nou amb carrer de la Palla i plaça de Baix.
  • Carrer de la Barca
  • Carrer del Doctor Peris
  • Carrer de Santa Madrona
  • Carrer Nou
  • Carrer de la Palla
  • Plaça de la Verge
  • Plaça de Baix 
  • Interior de l’Església Prioral de Sant Joan Baptista. Aquest espai conclou la processó amb la interpretació d’una peça final del grup de percussió i l’adoració del Sant Crist jacent. 
Història i transformacions de l'element: 

La tradició de les processons de Setmana Santa a Móra d’Ebre ve de lluny, tot i que durant la segona meitat del segle XX han experimentat canvis substancials, sobretot per influència del Concili Vaticà II, que a partir de l'any 1965 va generar una reestructuració en les manifestacions de la pietat popular i la celebració de la Setmana Santa arreu del món catòlic.

Anteriorment a la Guerra Civil espanyola de 1936, la celebració començava amb el Septenari, set dies de pregària dedicats a la Mare de Déu dels Dolors que s’inicien el quart dissabte de la Quaresma, durant tota la setmana anterior al Diumenge de Rams, i finalitzen el darrer divendres de Quaresma.

Després del conflicte, es van restablir les confraries que havien desaparegut. La Confraria del Sant Crist dels Cavallers va ser el 1940, a partir d’una reunió de la Junta de Restauración de los Templos, coneguda popularment com Culto y Clero. El 1943 es va restablir també la confraria de les Esclaves de la Dolorosa. Aquestes confraria ja existien abans de la guerra. De les Esclaves de la Dolorosa, es té constància des de mitjans del segle XIX, formada per set dones solteres anomenades esclaves que s'encarregaven del Septenari i del guarniment del pas de la Dolorosa. La Confraria de la Verònica va ser creada el 1955 i s'encarregava del pas conegut com la Verònica, que va ser adquirit per la confraria del Sant Crist dels Cavallers el 1941 i que, juntament amb la Dolorosa, perdura fins els nostres dies. Aquestes confraries  van organitzar les processons de Setmana Santa fins gairebé mitjans de la dècada dels anys setanta del segle XX, excepte la de la Verònica, que va deixar d'actuar el 1967.

La presència dels Armats es coneix documentalment des de principis del segle XX, però es considera que era molt més antiga. Els Armats eren la representació dels soldats romans en dues files de deu homes,  amb el corresponent capità manaia, que precedien les processons de Dijous Sant i Divendres Sant, a la nit. Aquest element processional va deixar de sortir també l'any 1967.

Els anys quaranta del segle XX van significar una època de restabliment després del parèntesi de la guerra. Es va recuperar també el Septenari a partir del 1940, any en què es van transcriure de nou les partitures desaparegudes durant el període bèl·lic. El Septenari acabava amb el Diumenge de Rams, fins el 1969. A partir del 1988 i de l’acondiciament de l’ermita de la Verge dels Dolors, al Calvari,  els Septenari de Móra va passar a finalitzar el darrer divendres de Quaresma amb la introducció de la processó de les Torxes al Calvari. Aquell any es va considerar oportú la pujada de la imatge a l’ermita, fet que va tenir una resposta popular que va permetre seguir celebrant la processó del Divendres de Dolor fins a dia d’avui. De manera espontània, les persones participants van portar torxes i les van dipositar a l’interior de l’ermita, fet que s’ha convertit en un costum i que dóna nom a la processó.

Pel que fa a la celebració del Diumenge de Rams s’ha dut a terme tots els anys amb l’església del convent de les Monges Mínimes com a escenari principal. Antigament, per la tarda se celebrava un viacrucis amb el Sant Crist dels Cavallers pels carrers de la població, que va anar canviant de recorregut fins acabar fent la tradicional Volta dels Carros. Des de l’any 1960, però, s’introdueix un recorregut processional que va fins l’església prioral i que es manté fins a dia d’avui.

El Dijous Sant va traslladar la cerimònia del matí a la tarda a partir de l’any 1956, suprimint l’ofici de les tenebres i incloent la missa i el lavatori dels peus a 12 membres de la confraria per part del prior, representant l’acte que Jesús va fer als apòstols. Després de la missa, el Santíssim es traslladava sota pal·li fins el Monument, del qual se’n documenta l’existència almenys des de l’any 1879 amb un inventari. Des del 1959, el Monument es prepara a la capella del Santíssim de l’església prioral. Als anys seixanta era costum anar a visitar els diferents monuments, vestint les millors robes que es tenien, a l’església del Convent de les Mínimes, al Col·legi de Santa Teresa i a la Prioral. La vetlla del Monument a l’església prioral va deixar de celebrar-se durant els darrers anys, però el 2016 es tornà a celebrar.

A principis de segle, el Dijous Sant es feia una processó en la qual apareixien els passos i els Armats. El pas de l’Ecce Homo i el de la Mare de Déu de la Roca són passos que només queden presents en la memòria oral. Altres eren el Sant Crist dels Cavallers, l’Oliveret de ca Saurí, Jesús al Pretori, Jesús clavant-lo a al creu i la Dolorosa. La processó va deixar de celebrar-se l’any 1947, sense comptar els anys de la guerra, i es va afegir l’Hora Santa en els actes litúrgics de la setmana, que començava a les 10 de la nit i que continua celebrant-se a dia d’avui.

El Divendres Sant commemora la passió i mort de Jesús a través del tradicional Viacrucis al Calvari i la processó del Sant Enterrament. El Viacrucis és un dels actes amb més pes dins del conjunt d’actes de la Setmana Santa morenca, amb la tradicional baixada de les imatges per les escales del castell, tot i que es desconeixen els seus orígens històrics, hi ha fotografies dels anys vint del segle XX que la il·lustren. Per la tarda, la processó del Sant Enterrament és l’única que s’ha celebrat de forma gairebé ininterrompuda fins els nostres dies. Segons fonts de la memòria oral, abans de la Guerra Civil hi participaven diferents confraries, però no s’ha pogut confirmar quines. Es té constància però, de la confraria del Sant Crist dels Cavallers i de les Esclaves de la Dolorosa.

Els Armats obrien la processó a peu i a cavall, seguits de l’Oliveret, l’Ecce Homo, la Mare de Déu de la Roca, Jesús al Pretori, Jesús amb la creu al coll acompanyat del Cirineu, Jesús clavant-lo a la creu i, finalment, el Sant Crist dels Cavallers. El seguici continuava amb el Sant Sepulcre, el pas de la Dolorosa, les autoritats, els penitents descalços i amb cadenes, les vestes i les bandes de música. Els fidels acompanyaven la processó amb atxes, uns ciris grans i gruixuts. També era costum adornar i il·luminar els balcons dels carrers per on passava la processó, costum que va mantenir-se fins ben entrada la segona meitat del segle XX. (Launes, 8-11:1999). Els passos que sortien en les processons de Setmana Santa van desaparèixer durant els anys de guerra, la majoria llençats al riu per por a represàlies, i van ser recuperats durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta del segle XX.

Durant la Vigília Pasqual, composta del Dissabte Sant o de Glòria i el Diumenge de Resurrecció, es duien a terme actes com l’encesa del foc nou i la benedicció del Ciri Pasqual el dissabte. En molts pobles de Catalunya era costum cantar Caramelles, fet sobre el qual no es té constància a Móra d’Ebre. Per al Diumenge de Resurrecció, a Móra d’Ebre se celebrava la processó del Encuentro, documentada al capítol II, pàgina 920, del Costumari Català de Joan Amades, el qual en destaca el seu caràcter festiu així,

“A Móra d’Ebre, també es feia la processó de l’encontre, i quan les dues imatges l’albiraven, es festivava amb grans crits de joia i amb l’engegament de trets enlaire”.

Als anys seixanta del segle XX, en aquesta processó sortien les imatges de Jesús Ressuscitat i la Verge de la Immaculada amb vel negre. En trobar-se als Quatre Cantons (nom amb el qual es coneix la cruïlla entre els carrers Santa Madrona, Bonaire, Peris i plaça de Dalt), es retirava el vel a la verge i s’encenia una traca. El 1967 va ser suprimit aquest costum perquè es va considerar que no s'adeia amb el caràcter litúrgic i recollit de l'acte. Aquest dia també era costum, que es manté vigent també en moltes poblacions del conjunt de les Terres de l’Ebre, d’anar a casa dels padrins a buscar la mona per menjar-se-la el dilluns.

El Dilluns de Pasqua és tradició estesa d’anar a menjar la mona a algun indret simbòlic. A Móra d’Ebre s’anava a la Casa de les Aigües, al Pinaret o al Molló, tot i que actualment, l’indret més habitual és Sant Jeroni, amb les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni. També hi ha moltes famílies que van a les masies o a les sénies del voltant.

Així, la Setmana Santa de Móra d’Ebre, fins l’any 1967, estava formada per les processons següents:

  • Processó de Diumenge de Rams al matí, amb Viacrucis pels carrers del poble per la tarda.
  • Viacrucis de Divendres Sant al matí.
  • Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant a la nit. Juntament amb el Viacrucis, l’única que es va mantenir posteriorment a 1967 i es manté fins l’actualitat.
  • Encuentro el Diumenge de Resurrecció.

A finals dels anys seixanta i per causa d’una reestructuració en les processons, fruit de la tendència que es va generalitzar a partir del Concili Vaticà II, excloent-hi les manifestacions de la pietat popular i establint límits entre el folklore i el dogma. Com a conseqüència, a Móra d’Ebre se suprimeixen els passos de les processons i es limita l’activitat de la confraria fins al punt de la seva completa desaparició.

La nova estructura que va prendre la Setmana Santa posterior a 1967 va consistir amb els següents actes:

  • Processó de Diumenge de Rams.
  • Viacrucis de Divendres Sant al matí.
  • Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a la nit. Aquesta, però, prescindint de tots els passos excepte el Sant Sepulcre. No obstant, per imposició de la voluntat dels participants, l’any següent es va incloure també la Dolorosa.

Durant la dècada dels anys 80 del segle XX va haver un ressorgiment de la voluntat de recuperar les tradicions i, així, els elements desapareguts a les processons. És també durant aquesta dècada que es va forjar el grup de persones que impulsà la creació de l’Associació organitzadora de les processons de Setmana Santa, que va començar la seva activitat a partir de 1984 i es va constituir formalment l’any 2000. El taller de Santi Alfonso va restaurar les imatges que es van anar trobant i que estaven abandonades. 

Dedicació: 
La Setmana Santa commemora i recrea la passió, mort i resurrecció de Jesús, en un conjunt d'actes i rituals i representa el moment més important del calendari de la litúrgia cristiana. Comença el divendres abans del Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Pasqua, tot i que la celebració continua el Dilluns de Pasqua, aquest com a celebració en què no es donen actes de la litúrgia religiosa.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Passos, estendards i elements de les processons:

  • Sant Crist del Calvari, adquirit per l'Associació organitzadora de les processons de Setmana Santa (Associació, d’ara endavant) l'any 2013. Correspon, juntament amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, al conjunt escultòric de l'ermita de la Verge dels Dolors del Calvari.
  • Pas de l’Entrada a Jerusalem, conegut popularment com Ruquet. La imatge és de gran alçada i es va comprar als tallers Dimosa d'Olot. Es va muntar i pintar per membres de l'Associació i es va bastir la peanya. es guarda al Centre Parroquial.
  • Estendard de l’Oració a l’hort, conegut com Estendard de l’oliveret i confeccionat per les noies portadores del pas de L’oliveret.
  • Pas de l’Oració a l’hort, conegut com L’oliveret. Aquest pas està format per una escultura d’escaiola adquirida per la família Solé Cardona que va deixar de sortir el 1967. El 1991 es va reactivar la seva aparició portada per nois a coll, però des del 1993 que és portat per noies. El 1995 es van incorporar rodes al pas. La imatge d’escaiola va ser restaurada dues vegades i el 2010 la família la va regalar a l’Associació. Fins el moment, la imatge es guarda en el panteó familiar dels Solé Asens al cementiri municipal i la peanya, al Centre Parroquial.
  • Pas de Jesús al Pretori, anomenat Pilat. El pas està format per cinc imatges que el conformen. Les primeres imatges van ser adquirides per la desapareguda confraria del Santo Cristo de los Caballeros l’any 1941. Inicialment, el pas tenia dues imatges, Jesús i el Centurió Romà. El Pilat i el Criat negre van ser adquirides posteriorment, el 1953. Després de 1967, les imatges es van guardar en diferents emplaçaments passant per Casa el Suec, la Casa de les Aigües (actual magatzem municipal) i les golfes del Convent de les Mínimes. La peanya que les acompanyava va desaparèixer amb les runes de Casa el Suec. Aquestes imatges es trobaven en molt mal estat i van ser recuperades i restaurades per l’Associació, que va afegir al pas una altra imatge que també va ser trobada a les golfes del convent i que mai havia desfilat, el Soldat Romà. La propietat de les imatges d’aquest pas és atribuïda a l’Associació, juntament amb la peanya, que es guarda al Centre Parroquial.
  • Estendard de la Santa Faç. És un llenç pintat a mà per Maria Cinta Solanes de Ca Don Pere Pau, una reconeguda pintora entre la comunitat. Era propietat de Maria i Carme Colomer i va sortir fins l’any 1967. El 2002 va ser regalat, amb la condició que tornés a desfilar, a Santi Alfonso, impulsor de la recuperació de les processons i de l’Associació, que el té en propietat.
  • Pas de Jesús amb la creu al coll o carrer de l’amargura, conegut com La Verònica. Està format per quatre figures, entre elles la Verònica, una imatge també adquirida l’any 1941 per la confraria i amb una trajectòria similar a les imatges del pas de Pilat. Les imatges i la peanya són propietat de l’Associació i es guarda al Centre Parroquial.
  • Creu del Cirineu. És una creu buida que substitueix l’antiga, la qual formava part del grup Improperios. Pel seu mal estat es va substituir per la nova el 2013. És propietat de l’Associació i es troba a l’Església Prioral.
  • Sant Crist dels Cavallers. És propietat de la parròquia i forma part del conjunt d’imatges de l’església prioral. Aquest, va ser adquirit per Josep Gibert Llena l’any 1957 i cedit a la parròquia. La talla de fusta va ser restaurada per l’Associació ja que es trobava en estat de deteriorament per corcó.
  • Pas de la Pietat. Consta d’una imatge adquirida per l’Associació als tallers Dimosa d’Olot el 2006, amb el suport de l’entitat Caixa Tarragona i el finançament popular de comerços, empreses i veïns i veïnes de Móra d’Ebre. La peanya es va bastir per Ferran Roca i altres membres de l’Associació. Amb el ferro i la fusta de l’estructura van col·laborar les empreses Garcol i Vilanova Fustes. La roba va ser obsequiada per Tono Pla i confeccionada per Elena Alfonso. La imatge forma part del conjunt de l’Església Prioral i la peanya es troba al Centre Parroquial.
  • Creu dels Penitents. Creu nova feta el 2002, portada per un portador i acompanyada de penitents amb vestuari talar. És propietat de l’Associació i es guarda a l’església.
  • Pas del Sant Sepulcre, conegut com La Llitera.  Està format per una urna amb un Sant Crist jacent dins i un àngel fora, el qual va ser restaurat. Va ser adquirit per la confraria el 1941 i és un element que ha sortit a la processó ininterrompudament. El 1999 una empresa del municipi va obsequiar l’Associació amb una nova urna de vidre que deixa una finestra als peus que permet poder adorar la imatge en finalitzar la processó. El conjunt del pas és de propietat compartida, sent les imatges propietat de la parròquia i el pas i l’urna, de l’Associació.
  • Bandera de l’Associació. Va ser obsequiada per Mercè Valls el 2007 i és portada des de llavors per dues dones. Pertany a l’Associació i es guarda a l’església.
  • Estendard del Dol. A partir d’una pintura de Santi Alfonso es va confeccionar per Juanita Falcó i Manola Hernàndez, les quals la tenen en propietat. Surt a la processó juntament amb les Xulones, dones vestides de negre amb mantellina.
  • La Soledat o La Dolorosa. Forma també part del conjunt d’imatges propietat de la parròquia,regalada a finals dels anys quaranta per Ramon Vaqué Castelló, i restaurada per l’Associació per estar en avançat deteriorament. Josep Líndez va ser el construir el 1990 un nou peu per substituir el que s’havia trencat l’any anterior.

Pel que fa al vestuari, està principalment basat en vestit talar, hàbits o vestes llargues, amb o sense cucurulla, que diferencien els membres de cada pas pel color, d'aquesta manera,

  • Grup de percussió 12/15. Porten vesta negra i casulla roja amb cordó blanc a la cintura.
  • Pas de l’Entrada a Jerusalem, Ruquet. Porten vesta negra i cordó blanc a la cintura.
  • Pas de l’Oració a l’hort, L’oliveret. Porten vesta i guants blancs amb cordó de color granat a la cintura.
  • Pas de Jesús al Pretori, Pilat. Els portadors porten vesta negra amb capa blanca i cordó blanc a la cintura.
  • Pas de Jesús amb la creu al coll o carrer de l’amargura, La Verònica. Com en el pas del Pilat, porten vesta negra amb capa blanca i cordó blanc.
  • Sant Crist dels Cavallers. El portador i els acompanyants van vestits amb pantalons negres, camisa blanca i faixa lila.
  • Creu del Cirineu i pas de la Pietat. Porten vesta negra i capa i cordó lila.
  • Creu dels Penitents i Pas del Sant Sepulcre. Els portadors va amb vesta lila, cordó blanc a la cintura, i la resta, amb vesta i guants blancs, capa lila i cordó lila. L'acompanyen vestes blanques amb capa, esclavina i cucurulla blanques.
  • Estendard del Dol amb les Xulones vestides amb brusa i faldilla per sota el genoll negres de blonda, pinta i mantellina. Porten un ciri a la mà.

La Soledat, Dolorosa. Els portadors vesteixen vesta negra i guants blancs. Darrera seu, hi ha un seguici de vestes negres amb esclavina, cucurulla lila i cinturó daurat i guants negres, o bé vesta lila amb caputxa i cinturó blanc i guants negres.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
L’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa de Móra d’Ebre és, amb la col·laboració de la Parròquia, l'agent que organitza els actes processionals. Té en propietat bona part dels passos i elements que desfilen i s'organitza per comissions o grups, cadascun encarregat d'un element de la processó. Aquestes comissions es responsabilitzen de cadascun dels elements, de la seva posada a punt i condicionament. La junta de l'Associació convoca diverses reunions al llarg de l'any per establir la coordinació dels diversos grups, passos, músics i altres elements processionals, però cada comissió funciona de manera autònoma. Com a grup informal, van començar a funcionar des de començaments dels anys vuitanta del segle XX amb l'impuls de Santi Alfonso per la recuperació de les processons i dels passos. Durant aquella dècada i fins avui han anat configurant les processons de Setmana Santa a Móra d'Ebre, tal com les coneixem avui dia, recuperant processons i imatges, restaurant-les, incorporant-ne de noves, bastint peanyes o afegint elements a la celebració. Com a associació formalitzada, va aprovar els seus estatuts i es va constituir el dia 5 de maig de l'any 2000. El Grup de percussió 15/12 està format per tabals i gralles des del 1996 i és també un dels elements clau en les processons, aporta peces musicals pròpies composades per Ferran Roca, Andreu Roca i Arnau Roca exclusivament per a les processons. En el Viacrucis, també interpreten una peça amb sac de gemecs.
Participants/Executants: 
La participació a les processons de Setmana Santa de Móra d'Ebre és un fenomen creixent des de la seva recuperació, sobretot en el grau de participació directa en el trasllat en processó dels passos i elements processionals, ja que desperta més interès la participació en els passos que l’assistència a les processons com a públic espectador. La major part dels participants són homes i dones adults de totes les edats que es distribueixen per comissions o seccions segons el pas o element que representen i que estan formades per un grup de gent fix, que poden afegir noves incorporacions. Alguns elements de la processó, però, tenen particularitats en la participació segons el gènere o l'edat. Així, el pas de l'Entrada a l'hort, l'Oliveret, és portat per noies i és l'únic on hi podem trobar infants, en aquest cas nenes. De la mateixa manera, l'estendard del Dol està format per un grup de dones, en aquest cas d'uns 55 anys de mitjana.
Ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La celebració de la Setmana Santa podria tenir els seus orígens en una celebració profana del cicle solar i agrícola de l'arribada del solstici de primavera. Com moltes altres celebracions del calendari litúrgic catòlic, la coincidència amb els solsticis i altres celebracions que van ser assumides per l'Església fa pensar que la Setmana Santa, juntament amb el Nadal i Sant Joan representen una amalgama entre el contingut religiós i la festivitat i cultes del cicle de la natura originaris. Tal com s'experimenta avui dia, en el cicle comprès per la Quaresma, la Setmana Santa i el Dilluns de Pasqua conviuen diverses expressions i manifestacions culturals tant de la litúrgia religiosa com de les costums i tradicions. Així, de la Quaresma, set setmanes de dejuni, abstinència i recolliment, ens arriben receptes de la gastronomia pròpies d'aquest període i que tenen com a elements principals els peixos salats com l'abadejo o la sardina, i les llegums. Pel que fa als dolços, la mona és consumida a bastament. En forma de tortell, s'elabora amb ous i és costum que els padrins la regalin als seus fillols i filloles. Antigament es regalava fins que el xiquet o xiqueta feia la primera comunió i s'elaborava amb tants ous com anys tenia el fillol o fillola. Juntament amb la costum de decorar i pintar ous, es creu que es deriven de l'excedent d'ous que s'acumulaven per l'abstinència de la Quaresma i per ser una època en què les gallines n'augmenten la seva producció per les condicions del cicle natural de la primavera. Les famílies i comunitats aprofitaven i aprofiten els dies de la Setmana Santa per fer diverses sortides al camp. El Divendres Sant és coneguda la costum estesa per totes les Terres de l'Ebre d'anar a collir farigola, o timó tal com s'anomena a Móra d'Ebre, ja que es creu que la flor de la farigola collida aquest dia s'aguanta seca tot l'any sense desprendre's de la planta i manté millor les seves propietats curatives. El Dilluns de Pasqua també se surt al camp a menjar-se la mona en família de manera festiva i, antigament, es ballava, es cantava i es jugava per celebrar la fi d'un període de recolliment i l'inici de d'una època de bonança i de generositat dels camps.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
Dels elements transmissionals hi ha les oracions i els cants que es desenvolupen en el Septenari, en la processó dels Dolors o en el Viacrucis de Divendres Sant. Els cants i les oracions formen part del conjunt litúrgic propi de la Setmana Santa i s'han anat transmetent de generació en generació per l'assistència als actes. No obstant això, tots formen part de diversos reculls escrits específics de cada celebració. D'altra banda, la portada dels passos és un element de transmissió que s'ha anat passant entre els seus membres i ensenyant als nous membres que hi participen.
Viabilitat / Riscos: 
La celebració de la Setmana Santa no presenta riscos evidents pel que fa al desenvolupament de les processons, tot i que sí que es detecta una disminució de la participació en els actes més ortodoxos, que es veuen afectats per la tendència general d'una disminució de la pràctica religiosa per part de la població. Les processons i la seva organització transcorren en un ambient festiu que desperta la curiositat i afavoreix la participació.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La Setmana Santa de Móra d'Ebre és viscuda pels participants i espectadors com un element propi dels veïns i veïnes que contribueix a la configuració de la seva identitat i que té un alt valor patrimonial.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La principal mesura de salvaguarda que es va prendre per a la celebració de la Setmana Santa de Móra d'Ebre va ser l'impuls de recuperar les processons desaparegudes. Juntament a aquesta iniciativa, s'ha anat ampliant el conjunt dels passos que desfilen, es restauren les imatges i s'arrangen les peanyes, tot afegint-hi innovacions tècniques i decoratives.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

El Viacrucis de Divendres Sant té el reconeixement d'acte d’interès comarcal.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Manifestació Cultural d’Interès Comarcal (MCIC)
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 3
    Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 3
  • Grup de percussió. Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 7
    Grup de percussió. Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 7
  • Torxes. Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 8
    Torxes. Processó de les torxes. Setmana Santa Móra d'Ebre 8
  • Estacions del Calvari. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 13
    Estacions del Calvari. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 13
  • Estacions del Calvari. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 14
    Estacions del Calvari. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 14
  • Ermita Verge dels Dolors. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 18
    Ermita Verge dels Dolors. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 18
  • Replà del Castell. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 20
    Replà del Castell. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 20
  • Baixada dels passos. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 21
    Baixada dels passos. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 21
  • Tornada amb timó. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 22
    Tornada amb timó. Viacrucis Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 22
  • Condicionament. Preparació passos Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 28
    Condicionament. Preparació passos Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 28
  • Exposició plaça de Baix. Preparació passos Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 34
    Exposició plaça de Baix. Preparació passos Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 34
  • Vestes i Xulones. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 36
    Vestes i Xulones. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 36
  • Volta dels carros. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 48
    Volta dels carros. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 48
  • Creu del Cirineu. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 43
    Creu del Cirineu. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 43
  • Percussió i gralla, Ruquet i Oliveret. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 44
    Percussió i gralla, Ruquet i Oliveret. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 44
  • Llitera i autoritats. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 52
    Llitera i autoritats. Processó Divendres Sant. Setmana Santa Móra d'Ebre 52
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dl., 18/04/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
L'Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa de Móra d'Ebre i la revista «La Riuada» han estat els nostres referents per a la recollida d'informació, en la qual hi han participat de manera oberta i voluntariosa i amb esperit participatiu en l'inventari.
Redactor/a de la fitxa: 
·: