La ventada de les campanes del Pinell de Brai, per Santa Magdalena

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La ventada de les campanes del Pinell de Brai, per Santa Magdalena
Grup i/o comunitat: 
Tot i que tota la població pot participar de la ventada el més comú es que ventin la gent jove del poble, tant homes com dones i habitualment dins la franja d'edat que va de l'adolescència fins els 40.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El dia abans de la celebració del romiatge a l'ermita de Santa Magdalena, al Pinell de Brai, les portes del campanar s’obren i comencen a ventar les campanes. Comencen a les 12 del migdia, i exceptuant la nit (de 22 h a 6 h) les portes del campanar restaran obertes fins dissabte a la nit, al final de la processó, quan deixaran de ventar les campanes.  

El toc de ventar és com es coneix al Pinell de Brai i altres pobles de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre el fet de fer voltar sencera la campana sobre si mateixa, que es coneix també com a toc de volteig.

Veïns del Pinell de Brai de manera voluntària i sense una organització determinada s'apropen al campanar de l'església des d'on amb grups d'amics o familiars faran voltar la campana perquè no pari de ventar, tot anunciant així que l'endemà a les vuit del matí s'inicia el romiatge a l'ermita de Santa Magdalena, ermita situada sota la cota 705 a la serra de Pàndols. 

Sense que hi hagi constància de l'origen exacte de l'inici d'aquesta tradició, els pinellans any rere any fan ventar les campanes i doten aquest acte d’un valor diferenciador i de pertinença a la comunitat, ja que són pocs els pinellans que en algun moment no s'han apropat a ventar les campanes per Santa Magdalena. Hi ha cosntància que la més antiga de les campanes, Bàrbara, és del 1796, però actualment no pot ser ventada perquè està badada.

Data identificació: 
dv., 08/04/2016 to ds., 09/07/2016
Codi: 
IPCITE20014
Localització: 
Localització: 
Accidents geogràfics: 
Descripció de la localització: 

Les campanes que es venten per anunciar el romiatge són a l'església parroquial de Sant Llorenç situada al nucli urbà del Pinell de Brai; l'ermita on es realitza el romiatge està situada a la serra de Pàndols, a 15 minuts caminant de la cota 705. 

La cota 705 és coneguda també com la Punta Alta i és un referent estratégic que va ser espai clau durant la Guerra Civil espanyola i en concret a la batalla de l'Ebre, entre l'abril i el novembre del 1938.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
divendres, April 8, 2016
dissabte, April 9, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La ventada de campanes s'inicia el divendres abans de l'inici del romiatge a les 12 del migdia i dura fins al dissabte a les 12 de la nit en finalitzar la processó. Durant aquest interval de temps només resten en silenci del divendres a les 22 hores fins a les 6 del matí del dissabte que anuncia l'inici imminent del la romeria. Durant el dissabte es venta menys però en general es pot estar ventant tot el dia, només durant la missa de la nit, a les 20 h, deixa de ventar-se la campana, que no es tornarà a ventar fins que comenci la processó i ja llavors fins al final del dia. El romiatge està establert que se celebra el segon dissabte després del Diumenge de Pasqua; per tant, la ventada es fa el segon divendres després del Diumenge de Pasqua.
Descripció: 
Descripció general: 

Al Pinell de Brai la celebració del romiatge a l'ermita de Santa Magdalena cada segon dissabte després del Diumenge de Pasqua ve anunciada i precedida per la ventada de campanes, fet que tot i ser comú a moltes altres poblacions aquí s'ha convertit en un acte que més enllà d’anunciar la festa reforça i defineix la pertinença al grup i serveix per als més joves com un ritual de pas, el pas de xiquets a joves o adolescents amb permís per ventar, i als més grans com a reafirmació de la singularitat del Pinell.

Cada divendres abans del dia de l’ermita al Pinell és festa local, és la Vespra. És el dia abans del romiatge i la població es prepara per participar d’una diada a l'ermita de Santa Magdalena, on compartiran, amb la major part dels veïns del poble, un dia d'exaltació i alegria; antigament era una forma de fer rogatives sol·licitant pluja. La celebració de la primavera i la devoció a la imatge de santa Magdalena comparteixen, en diversos graus de rellevància segons la persona, una jornada festiva per a tota la comunitat i que es viu com una de els dates rellevants del seu calendari festiu. És en el context d'aquest dia de festa local quan la comunitat porta a terme la ventada de campanes. Un fet que, tot i que la seva funció és anunciar la celebració del romiatge, aquí també comparteix espai sonor durant la celebració del mateix dia de la festa, el dissabte. De tota la celebració, simbòlicament, la ventada de campanes és l’acte que pren més rellevància per a la comunitat. I és aquest pes dins de la comunitat el que fa que no es tracti exclusivament d'un toc de campanes sinó que s’hagi d’emmarcar dins de tot un ritual festiu i que pugui explicar-se sent-ne el punt central. 

La jornada s’inicia amb els treballs de revisió, control de la campana i retirada de les mases del rellotge, per evitar que el mecanisme automàtic marqui les hores durant la ventada. Membres de la Junta de Santa Magdalena, veïns del poble, principalment algun ferrer i altres que hi participen de manera voluntària, es troben a les 9 del matí al campanar per desmuntar el batall, canviar-lo si és necessari i reforçar-lo. El batall amb els anys, la força i el ritme de la ventada és relativament habitual que es parteixi; els darrers anys ha passat més d'un cop. L'any 1996 va caure al mig de l'escalinata; l’últim cop que es va partir va ser el 2015, i anteriorment es recorda que almenys dos cops més havia arribat a caure un tros de batall a la plaça on hi havia gent mirant i una de les vegades en plena processó, amb la sort que mai ha fet mal a cap veí. Actualment el batall està aferrat amb un cable de ferro que impedeix que si es trenca la bola o mugró del batall surti disparada cap a la plaça de l'església. Per tant, al mati un ferrer canvia el badall o l’assegura mitjançant el cable, a la vegada que es desconnecten les masses automàtiques del rellotge que marca les hores i es deixa preparat l'espai. S’escombra l'escala del campanar fent net i esperant que ja a quarts de dotze comencen a arribar veïns del poble que esperen impacients el senyal per iniciar la ventada. 

Quan s'apropen les dotze del migdia adolescents, joves, tots veïns, que treballen al poble i per tant tenen festa, s'apropen al campanar o la plaça per ser els primer a ventar. L'ordre és el d'arribada; els primer que arriben es posaran a ventar quan siguin les dotze. El temps i l’estona que cada persona venta no està definit. Habitualment les persones que venten es van tornant entre ells a causa del desgast que implica voltejar la campana. És comú, per tant, veure un grup de no més de deu persones a dalt al campanar que durant una estona es van tornant entre ells en les diverses posicions per ventar, un a cada costat de la campana i un tercer davant. Homes i dones, grups d'amic o familiars que queden per començar la festa ventant la campana. En el cas de grups familiars pot ser que un pare que ha ventat durant anys vagi amb el fill a ventar com una manera de transmetre una tradició familiar; no obstant això, el que és més habitual són grups d'amics que queden per anar a ventar junts i la mateixa estona d’espera i estar dalt del campanar forma part de tot el procés. Això es pot veure a les parets del campanar i de les escales on trobem com mentre la gent fa cua n'hi ha que escriuen a les parets els seus noms i l’any. El mateix context festiu fa que l'espera a l'escala, cada cop més estreta, del campanar i l'estada a dalt de tot forma part de la festa. Per tant, ens trobem que al Pinell la majoria de grups d'amics, principalment joves, algun moment aniran a ventar. Sense ser fix, coincideix que el marc horari de participació dels grups també sembla coincidir amb franges d'edat diferents. Durant el matí de divendres els més joves hi participen de forma més activa; després, a la tarda es comencen a veure grups de més edat, entre els 30 i 40 anys. Respecte a les edats, la franja d'edat superior, dels 40, la seva participació és més esporàdica, va disminuint, i són més pocs els casos de persones que venten més enllà dels cinquanta. Una altra franja horària en què la població està força determinada és a l'inici de la ventada, el dissabte a les sis o set del matí.  Es considera un dels moments rellevants pel fet que és imminent inici del romiatge i perquè és de bon matí. Ha de despertar la població, que ha de sortir cap a l’ermita. El grup de gent que venta són principalment els joves, avui n'hi ha que arriben desperts fins a les 6 del matí per tal de ventar. Aquest fet crea certa controvèrsia entre la població de major edat davant els canvis de maneres d’oci que semblen espatllar aquells elements propis de la tradició local.

El fet que el divendres a la nit se celebri la Vespra és un fet comú dins del marc festiu; no obstant això, des dels darrers anys, iniciat el nou mil·lenni, el canvi de model d'oci amb la implantació recent del costum d'organitzar per part d'una empresa local una festa tota la nit, planteja la circumstància que el grup de joves responsable de ventar la campana el dissabte al matí cada cop hi participa menys o si hi participa el context festiu mateix que s'acompanya de d’ingesta d'alcohol presenta un context altament perillós tant per l'altura del campanar com pel pes de la campana. Tot i això el dissabte del 2016 a les set del matí torna a sonar la campana i dóna inici al romiatge.

Tot i que no tots els participants fan el camí a peu, alguns ho fan amb cotxe o furgoneta i aprofiten per carregar els diversos estris necessaris; durant el matí la major part dels pinellans arribaran a l'ermita de Santa Magdalena, situada a la serra de Pàndols, on han de passar-hi tot el dia. Durant aquest interval de temps del romiatge, segons els mateixos informants, el poble queda majoritàriament buit i les persones que no participen del romiatge o dia a l’ermita ho fan per malaltia o perquè treballen; per tant, possiblement, tot i que el campanar continua obert i sempre hi pot haver-hi qualsevol persona que hi pugi, la major part del dia resta en silenci. No és fins a la tarda quan la gent comença a tornar del romiatge que el campanar torna a ventar. No obstant això, per a la majoria de veïns que marxen de bon matí caminant amb el so de la campana de fons quan arriben de nou caminant a la tarda la campana ja venta i es pot viure la sensació sonora de com a poc a poc mentre s'apropen pel camí al poble s’escolta cada cop més fort el so de les campanes. Possiblement sorgeix d’aquí la sensació col·lectiva que la campana ha estat ventant tot el dia. 

Durant el dia a l'ermita els veïns del poble es reparteixen pels bancals que envolten l'edifici i es disposen a passar el dia menjant, bevent i ballant, mentre es visiten les taules de grups amics i familiars que es conviden recíprocament a menjar i beure. Com passa a altres romiatges de la zona, la família és el punt d'unió a l'hora de dinar, tot i que després els diversos membres es desplacin per les taules. Tambés es repeteix el fet que els espais que ocupa cada família són implícitament fixos, tot i que el model d'escollir espai s'ha redefinit i actualment s'ha establert que és a partir del divendres a les 6 del matí que es poden posar les cadires i taules per reservar l'espai; així, sembla més flexible, però dependrà també de cada família. La música i el ball acompanyen la celebració i en aquest cas es balla primer una sarda després de missa i ja a continuació i durant la tarda es ballarà l'anomenada jota del Pinell o altres músiques de caràcter festiu que la txaranga de Paüls «Tal com Sona» toca. L’espai de la música i el ball canvia; al matí és després de missa, davant l'esplanada de l'ermita, i a la tarda, la txaranga toca però ja entre els bancals passant de taula en taul, i la gent els convida a beure i menjar.

Cap a mitja tarda abans que es faci fosc és quan un grup de voluntaris agafa la bandera i comença a baixar per assegurar-se que a dos quart de deu hi haurà la bandera al Pilonet des d'on comença la processó de la nit. Aquesta processó que s’inicia des del Pilonet representa la gent que baixa de l'ermita amb la imatge de santa Magdalena i la bandera. Fa el recorregut avançant per la mateixa carretera fins on hi ha una creu de terme on es troba amb la processó que ha sortit de l’església amb totes les imatges i la banda de música. Es troben les banderes, una que arriba i les altres de sant Llorenç i s'inclinen saludant-se. A continuació, la imatge de santa Magdalena passa per davant de les imatges que hi ha a un lateral de la plaça col·locades una al costat de l'altra. La processó roman en silenci fins al moment que la peanya de la santa, que porten els quintos, passa per davant del Crist i aquests fan una petita reclinació. En aquell moment la banda de música romp a tocar i continua la processó fins a l’església. Aquesta representació simbolitza la trobada amb les imatges que han restat al poble, amb la imatge de la santa; al capdavant la processó continua cap a l'església on amb el cant dels Goigs de Santa Maria Magdalena s’arriba al final del dia.

Les campanes que han estat ventant tota la tarda deixen de fer-ho durant la missa i no és fins quan comença la processó des del Pilonet que tornen a ventar i ja ara fins al final de la processó.

El fet que la campana s'aturi durant la missa i torni a ventar després també està molt marcat. En iniciar la missa la campana queda en silenci, a poc a poc els veïns s'apropen a l'església i acompanyen, en acabar la missa, la imatge pels carrers del poble fins al Pilonet, on s'ha d'iniciar la processó. Tot resta en silenci i a les fosques amb ciris. Quan la imatge arriba al Pilonet és quan es fa una senyal lluminosa, i el grup de ventadors, a l'espera dalt del campanar, comença a ventar. Aquest grup de sis o set persones va ventant fins que s'acabi la processó. El so de les campanes s'acompanya durant tota la processó del cant del Vera Deus, cantat pels Quintos de l’any, que també porten la imatge, i els cantadors que porten les vares que els defineix com a tals. El cant en llatí diu:

O vere deus                                                 Oh, Déu vertader,

Trinus et unus                                           u i tri,

Exaudi preces                                            escolta les pregàries

Populi hujus.                                              del teu poble.

Sancta Maria Magdalena                      Santa Maria Magdalena,

Pluviam del celis                                       dóna'ns la pluja del cel,

De nobis salutem et pacem                   dónan'ns la salvació i la pau,

Graciam de celis.                                      dóna'ns la benedicció del cel.

Non sumus dignus                                   No en som dignes,

Et exaudi nos                                             però escolta'ns,

Sancta Maria Magdalena                      santa Maria Magdalena,

Intercede pro nobis.                                intercedeix per nosaltres.

En aquest cas el grup de ventadors sí que són un grup gairebé fix cada any; es responsabilitzen que no pari de sonar la campana i mantenir també el ritme durant tota la processó. Això implica que en algun cas si s'ha vist alguna persona que intentava tocar però no estava en condicions se l’ha fet fora. Això, tot i que pot comportar conflictes, principalment perquè no existeix una jerarquia o organització que pugui determinar qui toca o no, s’entén que es fa pel bé de la persona i és comú sentir anècdotes de gent que en impedir que una persona venti perquè va massa beguda hi hagi hagut enfrontaments, però sempre al final la persona acaba cedint i amb el temps agraint aquest acte. En aquest cas el grup de sis o set persones que toquen durant la processó són homes que se'ls reconeix certa experiència i força per ventar durant la quasi una hora que dura la processó, són els més grans, al voltant dels 40 anys.

La tècnica per ventar la campana, tot i no ser complexa, per la seva perillositat porta que qui en vol aprendre, habitualment xiquets, pugi amb algú de confiança o que en sàpiga fins a dalt del campanar. Per això és habitual veure que els xiquets, sense encara poder tocar, van a veure ventar la campana amb el pare o un germà gran, o si ja són més grans van amb el grup d'amics i observen, fins que hi ha un moment, quan tenen prou força, que s'animen mútuament i acaben ventant. Habitualment són dues o tres persones que venten, tres es considera el nombre correcte. Cada una pren una posició segons l'experiència: hi ha els dos laterals i el que es posa davant de la campana; aquest és el que ha de tenir una mica més d'experiència per la mateixa perillositat de la posició. Al terra hi ha un clot que el ventador que es posa al mig utilitza per recolzar el peu perquè aquest no rellisqui i caigui. El ventador que es posa en aquesta posició té la cama estirada en diagonal al cos amb el peu recolzat al clot i l'altra cama la té flexionada. És aquesta cama la que depenent de la posició de la campana està flexionada o estirada. Està estirada a la vegada que estira els braços quan la campana està voltant. Amb els braços estirats els posa sobre la boca de la campana i l'empeny perquè acabi de donar la volta a la vegada que li dóna més força perquè faci la volta més ràpid. Quan la campana baixa és quan el ventador s'ajup flexionant la cama i amagant el cap. Aquest moviment ha de ser tan ràpid com la velocitat que du la campana en voltejar. És per això que no tothom pot agafar aquesta posició. Els altres dos ventadors es col·loquen cada un a un costat de la campana on primer empenyen posant una mà a dalt al Capçal (peça de fusta on s'aguanta la campana) i l'altre a la panxa o peu de la campana per ajudar a iniciar el volteig. Una vegada inciat el volteig cada pas de la campana o del capçal l'empenyen amb les mans, tot augmentant el ritme i la velocitat a cada cop. Els tres ventadors han d'estar sincronitzats; d’aquí el fet que un cop de campana et pot fer caure del campanar. Per això hi ha aquest control col·lectiu d'evitar que la gent s'exposi massa al perill. Aquesta tècnica de ventar cerca el so continuat de la campana; no obstant això, en algun cas (amb l'anterior campana en pesar menys passava més sovint), se silencia la campana. Això vol dir que de tanta velocitat i força el batall queda suspès i no arriba a repicar. Això amb l'actual campana no passa. No es considera una acció complexa però sí que els reflexos i l'agilitat són importants per anar al ritme que la campana en voltejar va marcant.

Respecte a les campanes els darrers trenta anys hi hagut diversos canvis relacionats. El referent és la campana que va estar gairebé dos-cents anys ventant, la Bàrbara. Va badar-se i va canviar-se (ara està situada a la finestra orientada al nord del campanar), el 1990, per la campana anomenada Magda i que es va col·locar on hi havia l'antiga campana, orientada a l'oest mirant la plaça. Aquesta campana pesava poc, en relació amb l'anterior i fàcilment es feia silenciar. No obstant això no agradava a tots els ventadors i tampoc el so, la tonalitat concreta, de la campana. Això va obligar a fer-ne una de nova que va substituir aquesta. La nova es va ubicar a la finestra que està orientada a la plaça i l'altra a la finestra orientada al sud. La diferència és que la Bàrbara sonava en Fa i la nova que es va fer en Si; aquest canvi era important, i ara la nova campana que porta el nom dels quatre sants patrons del poble també sona en Fa.

Aquesta última campana és la que es venta, elaborada el 1995, i té inscrita la lletra del Vera Deus i el nom dels quatre patrons del poble (Cristòfol, Llorenç, Antoni i Magdalena). Pesa 950 quilos i està situada a l'oest mirant a la plaça de l'Església.

La ventada pren rellevància entre la comunitat i per a l'individu perquè representa un equilibri entre la demostració de la capacitat física i de fer coses perilloses dins del grup reduït d'amics i, per altra part, recull la vessant emotiva que uneix la comunitat, la qual s'evidencia en el fet que el poble està pendent d’aquest toc que anuncia o acompanya durant dos dies. És la responsabilitat d’un grup de mantenir un element clau per a la comunitat, participar en el volteig de la campana. Així com dins del col·lectiu d’amics és una forma de mostrar qualitats que per al poble són desconegudes. La comunitat que espera la ventada de campanes no reconeix qui és el qui venta la campana. És en aquest cas la participació anònima en la continuïtat d’una tradició que permet iniciar col·lectivament la preparació per a la celebració d'un dia en comunitat com és el dia a l'ermita de Santa Magdalena. És per això que ventar per a la persona comporta des d'una experiència individual, i passa pel fet d'iniciar-se a ventar la campana, quan s'és gran (reconeixement per la família i amics que ja pots tocar i fer actes amb perill), després una vegada fet per primer cop, la repetició cada any de ventar implica celebrar tant l'acte individual com la pertinença a la comunitat. Això vol dir que l'individu ritualitza amb el grup reduït d'amics, la mateixa quinta, el fet d'anar a ventar i a la vegada s'assumeix la responsabilitat que comporta el fet de ser jove i fort, això és poder ventar la campana per anunciar a la comunitat la celebració de la festa. Per tant, pujar a ventar la campana va associat tant a acceptar el lligam amb la comunitat com el rol. Pertinença i comunitat fan del fet de ventar les campanes un moment clau en el conjunt de la festa. 

 

Història i transformacions de l'element: 

La memòria col·lectiva no és capaç de definir des de quan es realitza la ventada de campanes tal com avui succeeix. La celebració del dia de l’ermita o romiatge a l'ermita de Santa Magdalena, que ens serviria de referent, no està documentada però sí que hi ha referències de l'existència de l'ermita als documents que narren la visita del bisbe de la diòcesi tortosina Miguel Pratmans i Llambés el 1860. Abans de la Guerra Civil del 1936 la memòria oral narra l'existència d'una celebració d'un romiatge però de caire més religiós i menciona l'ermita com espai on s'anava a fer rogatives sol·licitant aigua pel camp. No obstant això, l'existència de la celebració encaixa amb la necessitat o el fet estipulat que hi hagués aquesta ventada de campanes per anunciar la festa; una altra cosa és conèixer el grau de rellevància d'aquesta ventada, per la seva durada en hores, per a la comunitat i el paper de la comunitat en l'acció. 

Amb tot, un altre element que ens posa en rellevància el fet és l'existència de dues campanes que tenen un valor històric per la seva antiguitat. La campana Bàrbara del 1796, feta a partir de la donació de tot tipus de metalls per part de la població. A partir de la donació de joies i altres metalls per part del poble al peu del campanar es va fondre i fer una campana de 500 kg, en què es pot llegir «agustine […] sancte laurentus et tarantino 1796 nobis opus duorum frates». Aquesta campana es va badar el 1989, fet que va dur a construir la nova campana Magda el 1990, en què s’hi pot llegir «qui et volteja amb les mans riu i esclata de joia i ningú no ho pot entendre si no és nascut a la vora», feta a Cantàbria per A. Portillo. Aquesta, però, es va canviar per la que es venta actualment perquè no agradava el so en Si que tenia. L'altra campana amb valor històric per la seva antiguitat és Maria Magdalena, que pesa 250 kg i és del 1886.

El resultat és que actualment al campanar del Pinell de Brai hi ha les quatre campanes però es venta la que està orientada a la plaça i que és la de més recent construcció.

Respecte a l'acte i les persones que fan la ventada no existeix un origen concret d'un grup o altre que es pugui definir. El fet més rellevant és, no tant perquè antigament estigués prohibit sinó perquè socialment la dona no feia aquestes intervencions en públic, que la dona estava menys present o gairebé no hi participava; actualment és força comú trobar noies joves fent ventar la campana.  

Processos i preparatius: 

Per a la ventada es retiren de bon matí les mases del rellotge i es reforça el batall o es canvia si està badat o esquerdat. Manteniment del campanar.

Respecte a la celebració del romiatge els actes de preparatius no estan directament relacionats amb el desenvolupament de la ventada de campanes, tot i que formen part del mateix temps festiu.  

Dedicació: 
La celebració que anuncien és el romiatge a l'ermita de Santa Maria Magdalena. La campana que es venta té inscrits els noms dels quatres sants patrons de la població: sant Antoni, sant Cristòfol, sant Llorenç i santa Maria Magdalena.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les eines principals són les campanes i tenen les característiques següents: 

Bàrbara (1796): pesa 500 kg. Té escrit «agustine […] sancte laurentus et tarantino 1796 nobis opus duorum frates». Té un so en Fa. Està badada des de 1989 i no es toca. Abans estava orientada a la plaça de l'Església ara està orientada al nord.

Maria Magdalena (1886): pesa 250 kg. Té dibuixada la imatge de santa Magdalena i el nom Maria Magdalena. Té un so en Si. Orientada al sud. 

Magda (1990): pesa 560 kg. Té inscrit «qui et volteja amb les mans riu i esclata de joia i ningú no ho pot entendre si no és nascut a la vora». Té un so en Si. Orientada al est. 

Sense nom (1995): pesa 950 kg. Té escrit «SANT ANTONIO, SANT CRISTÒFOL, SANT LLORENÇ, SANTA Ma MAGDALENA. O vere deus Trinus et unus Exaudi preces Populi hujus Sancta Maria Magdalena Pluviam del celis De nobis salutem et pacem Graciam de celis Non sumus dignus Et exaudi nos Sancta Maria Magdalena Intercede pro nobis. EL PINEL DE BRAI 1995. PICARD ANNECY FRANCE.» Té un so en Fa. Orientada al oest. 

També s'han de tenir en compte les eines d'ús cotidià pel treball de la forja i la carpinteria metàl·lica, radial, martell, estris per soldar i el cable fet del trenat de cables més fins de ferro que serveix per aguantar el badall en el cas que es trenqui.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
A la ventada de campanes no existeix una forma d'organització social concreta que defineixi el toc o qui toca. L'Ajuntament és el responsable de vetllar durant el dia del manteniment del campanar.
Participants/Executants: 
Ventadors: homes i dones majoritàriament joves entre els 15 i 40 anys.
Precisions ús i funció: 
La ventada de campanes té en el seu origen una funció comunicativa, anuncia la celebració del romiatge a l'ermita. No obstant això, el com i qui el du a terme és el que li dóna un ús i una funció afegit que a la vegada el converteix més enllà del fet comunicatiu en un fet que construeix identitat entre la comunitat i que forma part del tot festiu que s'allarga més enllà del romiatge, que és el dia central.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
En el cas de la ventada de campanes del Pinell de Brai parlem d'un so que forma part d'un sistema de comunicació el dels Tocs de Campana. Concretament del grup de Tocs de Festivitat, un toc d'anunciació i celebració i que s'expressa mitjançant el volteig o gir complet de la campana sobre si mateixa. No obstant això, aquí no s'ha posat en rellevància exclusivament aquest fet sinó que s'ha observat com part, d'una celebració major, però amb identitat pròpia. És per tant un esdeveniment ritualitzat de la festa. Per això el fet de ventar la campana al Pinell de Brai té rellevància per si mateix. La ventada de la campana s’ha construït com elements singular de la comunitat que fa que, sense ometre la funció d'anunciar la festa, en aquest cas el romiatge, el fet de ventar la campana deixa de ser un fet enunciatiu i forma part de la mateixa festa, de manera que el divendres que es venta també es festa al poble. Això en part s'explica perquè el fet de ventar la campana no ha sigut assumit per una persona concreta que ho fa individualment sinó que la responsabilitat és compartida per tota la comunitat. La ventada responsabilitza principalment una franja d'edat obligant-los a intervenir de forma activa davant d'un fet que sovint, en altres municipis, els veïns se'n desentenen o no hi ha la possibilitat d’intervenir-hi. La implicació una vegada és assumida per la comunitat pren i s'enriqueix de nous valors i funcions sense perdre el comunicatiu i enunciatiu. És en aquest punt quan observant qui venta, quan, com i com respon la comunitat que entenem que la ventada té per una part un significat de ritu de pas i és a la vegada un actiu de la pertinença a la comunitat. El fet que es consideri un ritu de pas ho defineix els processos que la mateixa població evidencia respecte a iniciar-se en la ventada. Podem observar com sense estar definit per edat sí que l'espai (el campanar), l'objecte (la campana), el so (un volteig continuat), complir unes condicions físiques i d'edat (si no tens una mínima alçada i força no pots ventar), el fet de fer-se en comunitat (amics, la quinta) i per la comunitat (els veïns esperen el so) reforça el valor, individual i comunitari de la ventada de campanes i per tant es reconeix que aquell individu ja és gran per a la comunitat, ha deixat de ser xiquet. L'altra vessant és com a partir d'aquest moment durant uns quants anys és comú que cada any es venti la campana. És a la vegada joc dels joves i lligam i participació en la comunitat. Les diverses generacions, quintes, participen d'un fet que la població espera sentir. La clau està a participar amb el grup d'amics, tot i que directament no es venti la campana, del fet de fer cua al campanar i esperar arribar dalt i estar una estona veient com es venta és el que fa que d'alguna manera es consideri que tot pinellà ha ventat la campana. No tant pel fet físic de ventar-la sinó per la participació col·lectiva en pujar al campanar. En un altre grau d’anàlisi, és que aquesta participació col·lectiva en la ventada comporta que tens un grup d'amics, una quinta, amb qui es comparteix el moment. En una comunitat reduïda tots coneixen la seva quinta i es participa col·lectivament per generacions. Per això no resulta erroni que l'expressió «tots els pinellans han ventat la campana» perquè indirectament implica que qui no ha participat col·lectivament del fet festiu del volteig de campanes és perquè no té aquest col·lectiu en el qual es fa i se sosté la comunitat.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La transmissió s'executa mitjançant la pràctica. És habitual que els més xiquets i xiquetes pugin dalt del campanar acompanyats de pares a veure com es venta. Una vegada ja ho poden, per físic, la mateixa pràctica seguida de ventar amb gent amb més experiència
Viabilitat / Riscos: 
L'alt grau d'identificació per part de la comunitat amb l'acte, la facilitat de transmissió en no ser una tècnica extremadament complexa i l'atractiu que té fer voltar la campana entre altres coses pel repte que suposa el perill i esforç ho presenta com una viabilitat. No obstant això, el risc principal és que hi hagi suficient gent que ho faci durant tot el dia. Això vol dir que ens podem trobar que tot i que durant tot el dia les portes del campanar estan obertes no sempre hi ha gent ventant.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Per la comunitat la ventada de campanes és un element que defineix i diferència d'altres pobles propers. S'accentua la importància del fet que qui venta és membre de la comunitat a la vegada que per comprendre que implica la ventada també s'ha de ser del Pinell.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
No hi ha mesures concretes preses per la comunitat per la mateixa inèrcia de l'acte.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • El Pilonet des d'on s'inicia el camí a l'ermita.
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dl., 11/07/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dl., 11/07/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
La col·laboració ha sigut molt bona tant dels participants com des de l'Ajuntament.
Redactor/a de la fitxa: 
·: