L'entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
Entrada de la relíquia de la Cinta de la Mare de Déu a la catedral de Santa Maria
Grup i/o comunitat: 
La població que celebra aquest acte i hi participa és diversa. Hi ha gent tant de Tortosa com de poblacions properes de les Terres de l’Ebre.
Breu descripció: 

A Tortosa cada primer diumenge de setembre, en el context de les Festes de la Cinta o Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Cinta, es du a terme l’acte de l’Entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa.

A Tortosa, tot i la diversitat de dies i actes festius que se celebren en el context de la Festa Major, és clau per a la comunitat el primer cap de setmana de les Festes. És llavors quan tenen lloc els actes que caracteritzen la celebració, entre els quals i com a element final de la processó en honor a la mare de Déu, l’entrada i el retorn de la imatge i la relíquia a la catedral.

Per a bona part dels ciutadans i assistents dels pobles propers del territori que omplen la catedral, aquest instant representa un dels moments més emotius de la celebració. Un dels elements relacionats amb aquest moment que cal destacar, des del punt de vista organitzatiu, és la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, amb 400 anys d’història, fundada el 13 de gener del 1617, que n’és la responsable i organitzadora.

Una entitat que, sense perdre la seva funció religiosa i social, ha mantingut, amb adaptacions als nous contextos, un model organitzatiu particular durant els seus 400 anys d’existència, i continua sent, amb els 2.000 confrares que en formen part, una entitat clau per a la comunitat i la celebració.

Data identificació: 
dg., 06/09/2015
Codi: 
IPCITE20019
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

L’espai central de la celebració de l’Entrada de la Cinta és la catedral de Santa Maria de Tortosa. 

L’inici de la processó té lloc a la porta de l’Olivera de la catedral (plaça de la Cinta), moment que la imatge i la relíquia surten del temple. I l’entrada o el retorn de la imatge i la relíquia i final de la processó es fa per la porta principal de la catedral, ubicada a la façana que dóna al riu Ebre, al carrer Creuera.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dijous, August 6, 2015
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La Festa Major i la processó se celebren anualment al voltant del primer diumenge de setembre. La processó, que té lloc el primer diumenge de setembre, comença a la tarda. En finalitzar, els participants, amb la imatge i la relíquia, retornen a la catedral. És el que s’anomena l’Entrada. Això succeeix al voltant de dos quart de deu de la nit.
Descripció: 
Descripció general: 

Cada primer diumenge de setembre a la tarda, en el context general de les Festes de la Cinta o Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Cinta, a Tortosa es du a terme un dels actes més rellevants i més identitaris de la celebració en honor a la Mare de Déu de la Cinta: l’entrada de la relíquia de la Cinta i la imatge de la mare de Déu en acabar la processó que ha tingut lloc pels carrers de la ciutat de Tortosa.

Les Festes de la Cinta consten d’un gran nombre d’actes tant lúdics i festius com de caràcter laic i religiós. Sense entrar en el detall de tot els elements, cal assenyalar els que destaquen tant per la participació com pel significat especial per la mateixa comunitat. Alguns són la participació de les pubilles i la seva presència en els diversos actes de la festa com el repartiment del panoli, l’ofrena de flors i fruits a la Verge de la Cinta i el seu primer ball al concert d’obertura de les Festes i el ball de gala en homenatge a la reina de les festes i les pubilles de la Cinta, la cucafera, la Cort de Bèsties i els gegants. Les pubilles participen en els diversos moments públics de la festa com la Ban Cavalcada, les penyes i la gimcana, el Correfoc de les Terres de l’Ebre, els focs artificials, els jocs al riu i les regates de muletes, el Cosso Iris i la diversitat de concerts amb la banda de música en què, entre altres, hi té un lloc destacat el «Pasodoble de Tortosa». 

Les Festes de la Cinta actuals s’han construït mitjançant el manteniment d’actes tradicionals i habituals en la celebració de la festa, com la processó i el seu seguici i mitjançant la introducció contínua d’elements nous. El cas més recent (el 2015 per primer cop), l’actuació castellera de la colla local (Castellers de Tortosa). Per tant, és un marc festiu, el de les Festes de la Cinta, dinàmic i canviant. Un dinamisme que també al llarg dels anys ha portat a modificar la duració temporal de la festa. Tot i que sempre el cap de setmana primer de setembre és el de la processó, molts actes s’estenien durant gairebé dues setmanes, i ja en els últims anys sembla que la major part d’activitats es concentren al voltant del primer cap de setmana de setembre. Però en aquesta celebració plena d’actes lúdics i festius i amb diferent pes identitari per a la comunitat, amb els anys s’ha mantingut la celebració de l’acte religiós de la processó, oficial i popular, amb la respectiva entrada per la porta de la façana principal de la catedral el primer diumenge de setembre a la tarda.

La processó, que és l’acte en el qual té lloc l’Entrada, és la part de la festa en què tradicionalment quedava representada tota la comunitat. Joan Moreira ho reflecteix en la seva coneguda Auca de la processó de la Cinta, que, tot i els canvis que comporta, fa evident la importància del fet per a la comunitat.

La processó de la Santa Cinta s’inicia (posar primer la concentració dels participants, seguint l’ordre cronològic) el diumenge a la tarda a dos quarts de vuit. Part del públic ja ha començat a ubicar-se a la plaça de la Cinta, on s’espera fins que s’iniciï la processó. Abans, però, a les set, les autoritats civils i les de la Reial Arxiconfraria de la Cinta, amb la persona responsable de portar la bandera i les borles, i reines de la festa i pubilles, es concentren a l’ajuntament, on s’interpreta el “Pasodoble de Tortosa”. La banda de música La Lira Ampostina l’executa i, en acabat, junt amb la Banda de Música Municipal de Tortosa, es dirigeixen cap a dos quarts de vuit en cercavila (concepte de caire lúdic) processó fins a la catedral. Músics, pubilles, excepte les autoritats, es quedaran a la plaça esperant l’inici de la processó.

Mentrestant, dins de la catedral, els membres de la Reial Arxiconfraria i de la Corte d’Honor agafen les candeles, les medalles de l’entitat que té cadascuna (en el cas de la Junta de Govern) i s’organitzen per iniciar la processó. A la vegada, en un racó de l’interior de la catedral, els xiquets i xiquetes responsables de fer la processó escenificant la baixada de la Verge, s’han vestit per representar els diferents papers: àngels, sant Pere i sant Pau, i la Verge Maria amb la Santa Cinta a la mà. La representació d’aquesta escena organitzada per la Cort d’Honor va a càrrec dels xiquets i xiquetes que s’apunten per representar els diferents papers. Com succeeix a l’entitat, per representar la mare de Déu, primer cal ser angelet, després sant i a l´últim correspon la funció de representar la Verge o mare de Déu. Representats tots els papers, llavors ja es deixa de participar en l’acte.

A la vegada alguns dels participants s’asseuen a la capella de la Cinta o als bancs de la nau central de la catedral, normalment persones d’avançada edat i famílies, que s’esperen mentre dura la processó. 

A dos quart de vuit, la Cucafera i el seguici festiu són els responsables d’iniciar una processó solemne. Seguits de les pubilles, la Banda Municipal de Música de Tortosa i els infants que aquell any han fet la primera comunió. A continuació, se situen per ordre d’antiguitat les confraries i entitats de la ciutat, cada una amb la bandera o estendard que ha portat un membre de l’entitat.

A continuació, participen les entitats relacionades amb la Mare de Déu de la Cinta, primer vénen les xiquetes que representen la baixada de la Cinta seguides de la bandera de la Cort d’Honor, que també porta una persona concreta, la que decideix el grup com a reconeixement.

El càrrec de pendonista és escollit per la Junta de Govern un mes o dos abans i es comunica. Els condicionants o criteris per decidir qui ocupa el càrrec són diversos. Un any pot ser el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola i el següent, el president de la Generalitat. Aquest any, 2016, fou el president de la Generalitat de Catalunya. Es pretén l’existència d’un consens però, amb el seguiment de la Junta Quinquennal, la Junta de Govern pot escollir qui vulgui. Pel que fa als borlistes, en principi és el pendó qui ha d’escollir-los, si no, ho fa la mateixa Arxiconfraria. 

A continuació van els majordoms (4) de la Junta de Govern actual. El primer majordom sempre va l’últim a la dreta, i acompanyen el carro de la relíquia que va amb rodes. Darrere de la relíquia va el clero i les autoritats de la ciutat; tanca la processó la banda de música La Lira Ampostina. 

A llarg de tot el recorregut, el públic s’ubica a les voreres per mirar la comitiva.

Mentre s’inicia i té lloc la processó, a poc a poc l’interior de la catedral, l’entrada i les escales de la porta principal van omplint-se de gent que vol assistir al moment de l’entrada en concret.

A poc a poc l’interior de la catedral es va omplint. Els assistents primer ocupen els bancs i després, exceptuant el passadís central per on ha d’entrar la comitiva, tots els racons de les naus i capelles laterals s’omplen per presenciar l’entrada. 

A l’altar major, la reina infantil i l’adulta, i les autoritats de l’Arxiconfraria junt amb el clero, se situen de cara a la porta principal, entren just abans i mentre a fora la imatge i la relíquia s’han aturat a la porta per poder veure el castell de focs, que ha pagat l’Arxiconfraria en honor de la mare de Déu i la Santa Cinta, Quan acaben els focs artificials, s’inicia el que es considera l’Entrada.

El públic es posa dret i no para de cantar, i l’òrgan de la catedral no para de sonar. Augmenta la intensitat en picar de mans i, per tant, creix la intensitat que viuen els assistents; entre cants i repics aflora l’estat d’emoció dels participants.

Entre abraçades, petons i llàgrimes finalitza la processó i l’Entrada de la Cinta. Els assistents s’aproparan i es faran fotos amb la imatge de la Verge, la tocaran, l’acariciaran…, mentre la catedral es buida fins l’endemà a la tarda, que continua amb la novena que es resarà fins al següent diumenge en què es fa la presentació a la Mare de Déu de la Cinta dels xiquets i xiquetes nascuts durant l’any.

Amb aquest acte bona part de la comunitat dóna per acabada la celebració. Això no vol dir que no hi hagi actes el següent dilluns, com poden ser les regates de muletes al riu, la regata de muletes Mare de Déu de la Cinta, les carrosses, i altres activitats lúdiques que s’acabaran amb el concert final de festa i la traca mil·limetrada que la reina de festes s’encarrega d’encendre, però per bona part de la comunitat la celebració s’acabarà amb aquest acte.

Història i transformacions de l'element: 

Per parlar de l’origen i la història hem de fer referència als suposats orígens de la baixada de la mare de Déu i quan fa l’oferiment de la Santa Cinta a la ciutat de Tortosa, i això segons la comunitat creient succeeix el 1178. Tot i que posteriorment és el 1508 quan hi ha els primers referents escrits de l’existència de la Santa Cinta, no és fins al 1617 quan es crea la Confraria, que al voltant del 1900 es convertirà en Reial Arxiconfraria. Aquestes dades són les que la mateixa Arxiconfraria ofereix al seu web La santa Cinta.

Respecte al moment aquí descrit i el procés complet de la celebració, no s’ha pogut detallar com i de quina manera s’inicia i no hi ha gaires referències explícites respecte d’aquest moment. El fet que formi part indispensable de la cerimònia completa de la processó ens permet afirmar que sempre s’ha celebrat i que per la mateixa lògica de cantar l’himne al final de la processó, se li pot atribuir aquest valor emocional que avui té afegit aquest moment de l’Entrada. Tot i això, l’organització necessària, la presència de les pubilles o el nombre de pubilles presents, entenem que són elements que s’han modificat no tant per l’evolució del fet sinó pel context general i els canvis que ha tingut la celebració en general.

Tot i així, els elements clau de la processó i la manera com es du a terme sembla que han canviat poc. La reafirmació d’un model organitzatiu, com s’explica en el camp “Formes d’organització social”, transmès amb el temps i que queda representat en la processó, com podem veure en l’auca abans esmentada de Joan Moreira, ens evidencia el manteniment de l’ordre i paral·lelament el to del que aquest ordre representa per a la comunitat. Un dels canvis és la desaparició d’alguna confraria local. 

El calendari anual de celebració s’ha anat modificant i veiem com Joan Moreira en l’Auca de la processó de la Santa Cinta especifica que la celebració de la processó és el segon diumenge d’octubre de cada any. No obstant això, aquesta auca, datada al 1934, no coincideix amb documentació com la que troba a les hemeroteques tant de La Vanguardia o altres fonts. En aquest sentit, podem observar com el corresponsal de Tortosa parla de la celebració de les festes en honor a la Cinta el 10 setembre de 1895. També confirmen aquesta data programes de festes majors com el que hem vist de 1935.

Són festes amb un valor canviant (tipus d’actes i dies) però en què l’acte religiós i en concret la processó s’han modificat escassament. Això és en part tant per l’existència de la Reial Arxiconfraria, que manté el model d’actuació establert, com per la devoció local a la imatge de la Mare de Déu de la Cinta. La devoció local ha tingut un alt grau participatiu i identitari que l’han fet perviure al llarg dels anys però no ha disminuït el pes i control per part de les institucions religioses de la celebració (religiosa), fet que ha comportat que els canvis siguin més contextuals i externs que en la celebració en si mateixa.

Cal especificar en aquest apartat l’existència d’un important nombre d’investigacions i documentació, tant des de la perspectiva històrica, com artística, històrica i social de tot el que ha configurat, implicat i constitueix la devoció popular i la veneració de la Santa a la Mare de Déu Cinta i el seu context. En aquest sentit, tot això es fa evident en l’existència d’un arxiu propi de la Reial Arxiconfraria o l’Arxiu Capitular, on es conserven tant estatuts com documents diversos de la història de l’organització i de la devoció. Per tant, cal esmentar l’existència d’una feina de documentació exhaustiva que ha recollit la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i que es pot seguir al seu web.

Processos i preparatius: 

Els preparatius previs de la processó comencen dos mesos abans. L’Arxiconfraria decideix comunicar tant la persona escollida per dur la bandera, és a dir, que ha de fer de pendonista, com els qui han de ser els borlistes i els ho fa saber. En aquest cas, és la Junta de Govern de la Reial Arxiconfraria la que, dos mesos abans, pren la decisió i la comunica a la part interessada. A la vegada, la preparació d’aquest moment implica engalanar la peanya de la mare de Déu amb flors, repartir les candeles entre els membres de la confraria que acompanyen la processó i, per tant, preparar l’entrada, repartir l’estàndard i les medalles dels confrares perquè la portin durant la processó (després la retornen, en el cas de la Junta de Govern i la Junta Quinquennal) i el condicionament de l’espai de la catedral. Els bancs de primera fila es reserven per a les pubilles i les autoritats de l’Arxiconfraria i de la Corporació Municipal. Un element que també s’ha de preparar específicament per a aquest moment és el castell de focs, que paga l’Arxiconfraria, per fer-lo cremar just abans de fer l’Entrada.

Un dels aspectes que permeten entendre la rellevància de l’acte per als participants i la mateixa població té a veure, no tant en l’organització de la processó sinó, en els preparatius que duen a terme el públic i participants per assistir al moment de l’entrada de la relíquia i la imatge a la catedral.

Aquests preparatius se centren a aconseguir un espai dins de la catedral per poder veure l’entrada i el cant de l’himne i intervenir-hi. Molts dels participants de l’acte, per poder tenir un lloc dins la catedral just després d’observar la sortida de la imatge i la relíquia per la porta de l’Olivera, una vegada ha iniciat el recorregut la comitiva, es dirigeixen cap a l’interior de la catedral, des d’on, asseguts, esperaran l’arribada i el moment de l’entrada.

Pel que fa als preparatius de la processó pròpiament dita, el mateix dia al matí es fa el trasllat de la sagrada relíquia a la sagristia major. Un cop aquí se celebra la missa estacional amb la participació dels col·lectius que després sortiran en processó. Pubilles, autoritats, representants de les diferents confraries de la ciutat, també les de Passió que surten durant la Setmana Santa de Tortosa. I, al final de la missa, el 2015 es va recuperar el ball de l’Àliga. El membres de la colla de gegants i bestiari de Tortosa entren fins a l’altar major, on l’Àliga saluda les autoritats eclesiàstiques i civils i inicia el ball. La música i la coreografia d’aquesta dansa s’han creat de nou. El que s’ha pretès és recuperar el fet de ballar davant l’altar major de la catedral —havent canviat la ubicació del ball a la plaça de l’Olivera— perquè segons els informants era un acte que es duia a terme antigament com a mostra de respecte a les autoritats.

Dedicació: 
La relíquia de la Santa Cinta és un símbol de la ciutat pel que representa segons el seu origen diví. La relació de la comunitat amb la Cinta com a element de protecció de l’embaràs és actualment el fet més rellevant relacionat amb la imatge. A Tortosa és comú que les persones que veneren la imatge o s’identifiquen amb la imatge de la Cinta, en saber que estan embarassades, comprin una mida o cinta i se la posin al voltant de la panxa com a senyal de protecció del nadó que ha de nàixer i també de la mare. Aquesta creença arrelada entre la població des de fa anys més enllà de l’àmbit local, va implicar que la monarquia espanyola durant anys, quan les reines estaven embarassades, es feia portar la relíquia de la Cinta a la Cort de Madrid o allà on fossin. Una evidència la trobem al diari La Vanguardia del 17 de maig del 1886 en què s’especifica: “La reina regente ha recibido con gran devoción la cinta de la Virgen de Tortosa que, según costumbre, ha traído á Madrid una comisión del Cabildo de aquella ciudad. Esta Virgen es abogada de los partos y se venera en la Catedral de Tortosa. Se ha dado aviso al personal de la capilla real para que entone los Maitines á los primeros síntomas de alumbramiento que presente la reina.” (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/05/17/pagina-16/34684311/pdf.html?search=tortosa%20la%20cinta [data de consulta: 20 de febrer de 2017]) La dedicació de la Cinta a Tortosa, d’on n’és originària, es construeix sobre un fet que, segons la història oficial narrada per l’Arxiconfraria, succeeix el 1178, en concret una nit entre el 24 i 25 de març. Tot i això, no és fins al 1508 quan hi ha la primera documentació que dóna constància de la història que des de llavors ha quedat fixada com a referent de la comunitat. Tal com diu la narració que explica aquest fet: “Encara no era d’anar al cor per assistir a matines un sacerdot, mogut per una força superior, va fer cap a la catedral i s’hi va trobar les portes obertes mentre que sentia com es cantava el Te Deum Laudamus, que és l’acabament de les oracions. Se sentia malament per haver arribar tard per bé que se sorprenia, en entrar a l’església, de veure un fort resplandor i una Noia a la qual feien costat una seguida d’àngels que, amb candeles a les mans, caminaven cap a l’altar major, i Ella el cridà per dir-li: «Jo sóc la Mare de Déu a la que tu serveixes i aquests que veus al meu costat són els sants Pere i Pau i, puix que aquesta església ha estat construïda a honor i gloria de mon Fill i al meu, a vosaltres, als tortosins, us deixo en senyal d’amor aquesta Cinta amb la qual vaig cenyida, feta per mi mateixa.»” (Cita extreta de documentació cedida per la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta). En general, la devoció a la Santa Cinta no es limita a la ciutat, sinó que s’estén per bona part del territori que estava sota la influència de la Diòcesi de Tortosa.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa. L’entitat va ser fundada coma a confraria el 13 de gener de l’any 1617 sota la presidència del bisbe Lluís de Tena. A l’inici té la denominació de Confraria de Nostra Senyora dels Socors i de la Santa Cinta. Cap al 1900 es constitueix com a arxiconfraria. L’entitat actualment funciona com una associació, amb estatuts, i es regeix amb la Junta de Govern, que és l’òrgan executiu, i l’Assemblea General. Tot i aquest model normalitzat, el fet de ser una entitat que té 400 anys ha comportat que hi hagi diferents elements que perviuen i li donen com a institució un caràcter particular i diferenciador respecte a altres entitats o formes d’organització social. Els càrrecs de la Junta de Govern són: primer majordom o majordom en cap, tres majordoms, quatre capillers i quatre zeladors. És una junta de caràcter anual però té un sistema propi de selecció que implica que per ser majordom, prèviament has de ser capiller. Per formar part de la Junta de Govern primer s’inicia un procés d’insaculació. Això vol dir que totes les persones que volen i compleixen els requisits, principalment a part de formar part de l’arxiconfraria, han de tenir el suport i l’aval de confrares. En aquest procés d’insaculació és important el reconeixement de la comunitat. El procés implica que dins d’un sac es posen els noms de les persones que són aptes per formar part de la junta. El primer pas per formar part de la Junta és inscriure’s en un llistat de candidats que entra a sorteig públic. Cada any entren quatre zeladors nous i aquest és el primer càrrec que es pot tenir. Aquest càrrec es pot ocupar durant dos anys i llavors es pot passar a ser capiller durant un any. Un cop capiller, es pot formar part d’algun dels diferents grups de treball com a mínim cinc anys abans de poder-se insecular per ser majordom. Per optar a ser majordom per sorteig, la condició és haver passat aquests esglaons previs, cosa que implica treballar i conèixer la comunitat que es vol representar. Es fa el sorteig entre aquest grup reduït i en surten escollits el majordom en cap i el segon tercer i quart, que acompanyen el majordom en cap. Un cop s’entra com a majordom, s’exerceix aquest càrrec durant un any i per poder ser primer majordom cal esperar cinc anys. A la vegada existeix la Junta Quinquennal, que n’és responsable de l’administració, amb els càrrecs de secretari canceller, tresorer, arxiver, comptador, sotssecretari i vocals. Aquesta entitat canvia cada cinc anys, diferent de la Junta de Govern, i té una funció més de gestió, administració i ha de preservar el bon funcionament de l’entitat. La Junta Quinquennal, que actualment té la funció durant cinc anys renovables, és un dels òrgans que més ha canviat. Fins l’any 1972 la Junta Quinquennal era permanent, llavors és quan s’escull entre els membres que han estat majordom en cap. Antigament, fins a la dècada dels cinquanta del segle XIX, aquest òrgan permanent estava format pel clavari i sotclavari, només qui havia estat majordom en cap. Antigament, fins al 1972, era una junta permanent. L’antic sistema de funcionament de l’organització implicava l’existència de confrares de número (220), que eren els que podien optar a càrrec (distribuïts llavors respecte de les característiques de la societat i hi havia 40 comerciants, cavallers, 30 ciutadans, 150 persones normals (oficis com notaris), i l’altre grup era el de confrares de gràcia, que no podien optar a càrrec. Quan moria algú, entre els confrares de gràcia (de cada un dels estaments assenyalats) es podia escollir algú perquè entrés a formar part del grup dels 220 confrares de número. El sistema fins al 1717 per entrar a formar part d’aquest grup era mitjançant el que es coneix com a “favejar”. És a dir, cada membre tenia una fava negra i una de normal. Quan algú es presentava per ser confrare, els confrares de número votaven. Si hi havia tot de faves negres volia dir que no era ben acceptat per la comunitat. Per al sorteig de primer majordom, s’utilitzava un sac amb dos o tres boles amb noms i per sorteig, però sempre un cop acceptat es treia una bola amb el nom per seleccionar. D’aquest sistema en queda les boles, i ha desaparegut la divisió entre els membres de la confraria, i tampoc no es fa l’acció de “favejar”. No obstant això, existeixen altres sistemes interns de grup no definits que faciliten que una persona o altra pugui presentar-se a un càrrec si no té l’acceptació general de la comunitat. Un cas evident és participar de manera activa en el funcionament de l’organització en els grups de treball i en els actes de forma voluntària. El funcionament de l’entitat es basa en un pressupost que s’aprova al novembre i que el majordom en cap ha d’assumir, però no vol dir que hi estigui obligat. Cada majordom pot assumir després diferents despeses, com ara convidar a dinar a qui porta l’estendard. La funció del majordom és representativa, ja que qui disposa finalment és la Junta Quinquennal. El 2004 es modifiquen els estatus perquè les dones puguin formar part de la Confraria i dels òrgans de govern. Fins llavors les dones podien ser membres de gràcia de la Confraria però no de número; ara ja no existeix aquesta diferència. Un altra organització que forma part de l’entorn de la devoció a la Mare de Déu de la Cinta és la Cort d’Honor. Té el seu origen en la vetlla de la relíquia de la Cinta (1909), perquè quan estava el temple obert, d’aquesta manera sempre hi havia algú vetllant i protegint la relíquia. És un grup exclusivament format per dones que, a part de l’antiga funció de vetlla, ja no necessària, actualment són les responsables d’organitzar la representació que fan les xiquetes de la baixada de la Cinta durant la processó i activitats de caràcter intern, com posar flors a la imatge, fer el manteniment i altres actes relacionats amb la devoció. L’organització actualment depèn de les 2.000 persones que paguen quota. Antigament era habitual que fos l’home de la família qui s’apuntés i representés la unitat familiar. No obstant això, actualment és comú que des de petit es pagui i s’inscrigui el xiquet en néixer a l’Arxiconfraria per fer-lo membre de l’entitat. La part econòmica de l’entitat, segons els informants, s’alimenta en bona part de la capta que es fa a les festes. La Junta va pels polígons empresarials i també per la ciutat demanant la capta el dia abans que comenci la celebració a canvi del programa de festes i actes. Finalment, un aspecte d’aquest model organitzatiu són els grups de treball. Aquest és un òrgan recuperat per les persones que, havent acabat la seva funció de la Junta de Govern, volen continuar col·laborant amb l’entitat. A aquests grups de treball se’ls ha donat un estendard.
Participants/Executants: 
En el transcurs de la processó que acaba amb l’Entrada de la Cinta participen les següents persones o institucions: autoritats municipals, pubilles, majordoms sortints, majordom entrant, majordom en cap i majordoms capillers, zeladors, Junta Quinquennal, Junta de Govern de la Corte d’Honor, pendonista (qui porta la bandera), borlistes (portadors de les borles de la bandera), autoritats eclesiàstiques, portadors del carro amb la relíquia, portadors de la peanya amb la imatge de la Verge, confrares i públic general.
Precisions ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Catedral de Santa Maria 

La Reial Capella de la Mare de Déu de la Cinta

Imatge d’argent de la Mare de Déu de la Cinta de Francesc Via. 1706

Reliquiari de la santa Cinta

Corona per a la imatge de la Mare de Déu

Medalles de la Mare de Déu de la Cinta que porten la Junta Quinquenal i els Majordoms. del 1857. Les porta el dia de la processó qui compleix el càrrec a la Junta de Govern.

Himne de la Cinta

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La devoció i la representació del moment del retorn de la Santa Cinta a la catedral després de la processó pels carrers simbolitza, i així ho viu la comunitat, un estat de comunió entre tots els qui que participen del moment o tenen devoció a la imatge de la Mare de Déu de la Cinta. En una societat i una comunitat en què durant el recorregut de la processó el sentiment generalitzat és de solemnitat i sobrietat, en què bona part dels actes queden reglats i organitzats segons la litúrgia religiosa o en el marc d’una tradició que ha regulat els comportaments i accions, veiem com és durant l’Entrada quan la comunitat es permet la demostració de les emocions contingudes durant tota la preparació i realització de la celebració. Es tracta d’un moment de catarsi que fa i crea sentiment de pertinença a la comunitat i d’identitat entre els que han viscut i compartit l’instant. Cal remarcar que aquest moment s’ajuda de la presència d’elements rituals, com l’entrada pausada de cada un dels elements sagrats o lloats, l’aglomeració de gent en un espai reduït, la solemnitat i les dimensions i característiques arquitectòniques i acústiques del temple. Finalment, però, amb forta incidència en l’acte, el cant d’un himne que unifica mitjançant la seva interpretació aquest sentit de comunitat i d’unitat (o comunió) emocional que representa l’Entrada de la Santa Cinta i la imatge de la mare de Déu.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La viabilitat de l’acte actualment no està qüestionada en tant que forma part d’un dels moments clau de la celebració de les Festes de la Cinta. El risc és que perdi aquest grau devocional, emocional i identitari amb la població i es mantingui més lligat a les institucions i al col·lectiu proper a l’Església catòlica, però és un risc menor per a la seva reproducció.
Viabilitat / Riscos: 
La viabilitat de l’acte actualment no està qüestionada en tant que forma part d’un dels moments clau de la celebració de les Festes de la Cinta. El risc és que perdi aquest grau emotiu i relacional amb la població i es mantingui més lligat a les institucions i al col·lectiu proper a l’Església però és un risc menor per a la seva reproducció.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Bona part de la comunitat que hi assisteix ho descriu com un fet identitari. No obstant això, la participació respecte a la totalitat de la comunitat és relativament menor.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Les mesures de salvaguarda estan relacionades amb la devoció a la imatge de la Mare de Déu de la Cinta, als actes que configuren la celebració (la processó) i l’entitat, la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta. La salvaguarda de la processó i el moment de l’Entrada en concret es fonamenta en la investigació històrica i en el manteniment del context.
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 14/02/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 14/02/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Redactor/a de la fitxa: 
·: