Les aubades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià

Identificació: 
Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Les aubades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià
Grup i/o comunitat: 
Antigament estava relacionat amb els fadrins de la comunitat. Grups d'una mateixa edat coneguts com a quintos o quadrilles definides per l'àmbit laboral o educatiu. Actualment la rondalla és el punt de partida per a la interpretació.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les aubades són un cant que, tradicionalment de caràcter improvisat i acompanyat de dolçaina, instruments de corda com guitarra i guitarró, era interpretat per grups de fadrins pels carrers del municipi durant la nit i fins a la sortida del sol. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d'unes estrenes de Nadal (aguinaldo) i dolços, com la paracota, acompanyats de vi o aiguardent.

Data identificació: 
divendres, December 18, 2015
Codi: 
IPCITE50002
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les aubades registrades, tot i ser vistes i escoltades pels carrers de Tortosa, l'informant, la melodia i les lletres s'han obtingut de Deltebre. 

El model d'interpretació no està lligat a un espai concret.

 

Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Tot i que actualment no surten tots els dies, tradicionalment se sortia des de la vigília de Nadal fins al dia de Reis.
Descripció: 
Descripció general: 

Les aubades són un cant de caràcter improvisat amb ritme de 7/8 que, acompanyat de dolçaina i/o corda i percussions, com l'ampolla d'anís o la simbomba, es cantaven de nit fins la sortida del sol. Tot i que autors com Joan Moreira les recullen sense definir-les en el marc temporal d'una celebració concreta i en la publicació a cura de Joan Vidal i Albert Aragonés Quan lo pare no té pa es parla de cançons que es reprodueixen dins del marc festiu i en un origen relacionades també amb les «albades de nuvis», en el cas que aquí hem registrat són aubades que s’emmarquen i s’interpreten dins d'un marc festiu determinat: el Nadal, tal com diuen els informants de la nit de Nadal (24 de desembre) fins la nit de Reis (5 de gener).

Les aubades es caracteritzaven per estar formada per un grup de joves (fadrins) amb relació entre ells, tant per ser quintos (del mateix any) com per compartir espais d'estudi o laborals (quadrilla), que s'unien sense una organització definida prèviament, i agafaven els instruments que tenien o sabien tocar i rondaven pels carrers del poble anant de porta en porta i fent festa a canvi o esperant rebre dels veïns dolços (paracota) amb vi, ratafia o aiguardent i/o uns diners o «aguinaldo». Això passava durant la nit i fins la sortida del sol. Les agrupacions no tenien un nombre de membres definit. No obstant això, aquest model ja a finals del segle XX canvia, el caràcter esporàdic de la formació disminueix i són cantants reconeguts, com Teixidor o Canalero, que acompanyats de la rondalla pròpia anaven a les cases dels rics o apoderats del poble. 

Actualment es manté aquest model, definit a partir de la rondalla i el cantador, i tot i que es manté el caràcter improvisat de les lletres també se'n repeteixen algunes de més comunes que fan referència a la celebració del Nadal. Era comú i és comú el to irònic i satíric quan s’improvisa i llavors no fa referència, necessàriament, a elements de la celebració de Nadal.

La tradició de sortir pel carrer a cantar per Nadal a Sant Jaume d'Enveja s'ha mantingut amb els xiquets i xiquetes però principalemnt s'nterpretaven nadales. Es reprodueix el model d'anar per les cases o els espais del poble cantant a canvi de l'«aguinaldo» o dolços. És des de 2010, i a partir d'un curs de transmissió i recuperació que es fa a la població, que es recuperen les aubades interpretades al carrer. En aquest cas, la melodia es recupera a partir d'informants de Deltebre (Agustí Ribes) que recordaven el que es considera el model tradicional d'aubada que es cantava a la zona de l'Ebre. Tot i que l'informant és de Deltebre, segons els mateixos informants, també era comú a poblacions properes com Sant Jaume d'Enveja, on avui continua interpretant-se. 

Al Nadal del 2015 s'ha escoltat pels carrer de Tortosa aquest model d'aubada cantada per una formació de rondalla amb guitarra, guitarró, clarinet, violí, pandero, canya badada, culleres de boix i simbomba. Les lletres que s'han interpretat són improvisades i les que la rondalla tenia apuntades de l'informant de Deltebre. Les lletres recuperades de l'informant són: 

Esta noche sí que es noche

y no es noche de dormir

que la virgen va de parto 

y a las doce ha de parir,

y a las doce ha de parir.

 

Ha de parir un chiquillo

blanco rubio y colorado

que ha de servir de pastor

para guardar el ganado,

para guardar el ganado.

 

Esta casa sí que es casa,

casa de cuatro paredes,

aquí está el oro y la plata

y la flor de las mujeres.

y la flor de las mujeres

 

Dones no portésseu pressa

de baixar la falda plena

figues seques i avellanes

i algun rastre de baldanes,

i algun rastre de baldanes.

 

Entra entra mochilero

con la mochila en la mano

cargadillo de vergüenza,

venga venga l'asguilando,

venga venga l'asguilando.

 

Esta noche son los Reyes

primera fiesta del año,

viudas casadas y doncellas

van a pedir l'asguilando,

van a pedir l'asguilando.

En aquest cas el cant de les aubades va ser consensuat amb els comerciants del carrer per on la rondalla va tocar. Durant el recorregut, per un dels carrers més comercials de la ciutat de Tortosa, es van cantar aubades però també jotes. Els vianants es paraven i escoltaven formant un rotle al voltant de la rondalla. Alguns comerços els oferien dolços (el cas de la botiga de torrons) o beure en el cas dels bars o restaurants. Durant prop de dues hores la rondalla es va moure pel carrer i els espais acordats adaptant el model d'aubades al context actual tant per l'hora de cantar, en aquest cas es va fer al vespre, i també perquè no s'esperaven diners a canvi. La rondalla toca i canta el temps prèviament definit, tot i que després s'allarguen durant la nit (després de sopar), tot recuperant part de la dinàmica pròpia d'aquestes agrupacions, sense acord previ i entrant a un bar i cantant de manera improvisada tant les aubades com les jotes. El context nadalenc, amb els espais, bars plens de gent celebrant el sopar de Nadal afavoreix la possibilitat d'adaptar aquest cant al context actual.

No s'especifica en cap cas l'ús d'una indumentària determinada.

Història i transformacions de l'element: 

En l'obra a cura de Joan Vidal i Albert Aragonés citada anteriorment, ens trobem que els orígens documentats de la presència i la interpretació de les aubades a la zona de les Terres de l'Ebre daten del 1846; en concret, a la població de Caseres (Terra Alta) per festa major, redactat a una crònica del diari El Ebro sobre les festes, que diu:

«Dulce y apacible sueño me tenía separado de este mundo al salir la aurora, cuando una indetenible algarabía formada por roncas y aguardentadas voces, acompañadas de un zambombático tamboril tocado a compás de la chillona dulzaina y de recios y atronadores golpes á la puerta de la calle me volvieron á él: espeluznado y lleno de espanto me restregaba los ojos y abría un palmo de boca deseoso de adivinar la causa de tanto estruendo. Contuve mi respiración, preparé los oídos, y pronto resonó en ellos clara y distante la siguiente copla cantada por toda aquella baruanda.

Buenos días á la una,

buenos días á las dos,

buenos días tio Pedro, 

buenos días nos dé Dios.

Entoces conocí que aquello era las alboradas cantadas por los mozos del lugar.»

(ARAGONÉS, A. i VIDAL, J., 2015: 145)

D'aquest model d'interpretació, que coincideix amb el que aporta Moreira, no en podem afirmar que sigui el referent o tingui el mateix origen del cas que nosaltres registrem, ja que el model d'aubada que es canta no coincideix musicalment. Per tant, en aquest cas identifiquem el model de les aubades pel context d'interpretació però no per les seves característiques musicals, atès que són diferents les que ens trobem en la bibliografia de referència de les que aquí s'han registrat. 

Tot i això podem identificar les transformacions principals, no tant en l'aspecte musical sinó en el context de reproducció. Per una part la mateixa configuració del grup de gent que cantava les aubades ha canviat. Els informants ens parlen de fadrins, joves que de manera improvisada sortien de nit cantant. S'aprofitaven els coneixements bàsics de música i les capacitats d'improvisar i cantar d'algun membre del grup d'amics. Actualment, i ja a finals del segle XX, quan ho fan cantadors acompanyats de les respectives rondalles, són grups determinats on, tot i que s'obre al fet que la gent hi participi amb instruments de percussió, tipus ampolla d'anís o similars, l'estructura bàsica és la rondalla i els cantadors els que determina la mateixa rondalla. En el cas de quan els intèrprets són xiquets i xiquetes és més flexible la possibilitat de participació i interpretació.

Altres canvis determinats per les característiques de la generalització d'un model i formació musical són la presència d'uns o altres instruments. En aquest cas, com que l'estructura de partida és una rondalla els instruments són els que té predefinits la rondalla: cordes, guitarró, guitarra, violi, i vents el clarinet. Els instruments de percussió sí que s’introdueixen pel context concret de les aubades: la canya badada, l'ampolla d'anís, la simbomba i el triangle.

Altres canvis es produeixen en el context d'interpretació i en les característiques dels intèrprets. El context d'interpretació i, per tant, la resposta de la població està lligada a nous models urbanístics i socials. El fet d'anar per les cases es manté en municipis on no són majoria els blocs d'habitatges i s'accedeix a la casa des del mateix carrer. Això implica que es canvia l'accés a les cases per l'accés als espais públics on la gent es concentra: comerços i bars. Respecte a les característiques dels intèrprets, han canviat i no són fadrins o joves que trobaven en les aubades una forma d'oci sinó formacions on l'edat no és rellevant sinó que es tenen en compte els coneixements musicals.

Tema/Tipus de repertori: 
Íncipit literari: 
Esta noche…
Minutatge: 
2:28
Dedicació: 
No existeix. Tot i emmarcar-se en el context de la celebració de Nadal, les aubades tenen un caràcter improvisat a la vegada que irònic i festiu. Aquest caràcter implica que podien interpretar-se, tal com es menciona, en contexts festius diversos.
Classificació: 
Modalitat / Sistema d'execució: 
Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Actualment s'organitzen a partir de la rondalla com a formació musical; anteriorment, funcionaven per quadrilla o quintos.
Participants/Executants: 
Músics: dins de la formació d'una rondalla. En aquest cas els músics de la rondalla són principalment d'instruments de corda i un vent. Com a corda hi ha guitarró, guitarra i violí. Com a vent el clarinet. Tot i que participa gent tocant instruments de percussió com les culleres de boix o el triangle, no formen part de la rondalla. Dins de la rondalla del camp de la percussió ens podem trobar principalment amb la pandereta i les castanyetes.
Cantant: durant la interpretació hi ha una persona que és qui inicia la cançó, tant la improvisada com la que no, i la resta de participants l'acompanyen en les parts definides per la mateixa estructura musical, que canta tot el grup, principalment quan es repeteix el vers final.
Ús i funció/Context d'utilització: 
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El model de transmissió ha sigut oral i recentment també s'ha recuperat de manera oral. Tot i això actualment és la formació de cursos el que permet la transmissió. A Sant Jaume d'Enveja s'ha realitzat un curs per transmetre aquest i altres cants de caràcter local a la població infantil. Els cursos s'organitzen.
Viabilitat/riscos: 
Els principals riscos vénen donats pels canvi de context i pel fet que les aubades quasi havien desaparegut tal com segons la memòria oral i escrita s'interpretaven. Actualment a part dels enregistraments, que es fan en el marc de músics i grups professionals per recuperar l'aspecte musical, com a forma d'oci i de cant lligat a un context i a l'espai públic són a punt de desaparèixer. La viabilitat està lligada a casos particulars de rondalles que en promouen la recuperació, tot adaptant-se al context actual, com el cas aquí registrat.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Els informants promouen com a forma de continuïtat la recuperació de la memòria oral i transmissió mitjançant els cursos, però és el mateix context el que dificulta la seva pervivència. La Rondalla del Ports és una agrupació que té un espai de formació i investigació, Espai de So, a la ciutat de Roquetes.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
En aquest cas el registre de l'element s'ha fet a partir del treball de recuperació i després d'interpretació pels carrers realitzat per la Rondalla dels Ports. La Rondalla dels Ports ha enregistrat de l'informant Agustí Ribes el model d'aubada de la zona del delta de l'Ebre. L'enregistrament no està codificat ni arxivat i és propietat de l'entitat Espai de So. Espai de So, mitjançant l'acord amb ajuntaments amb la cessió d'espais municipals, ofereix els cursos. Aquests acords són els que permeten la transmissió mitjançant un curs a les xiquetes i xiquets de Sant Jaume d'Enveja o d'altres municipis on estan establerts, com Roquetes.
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dj., 21/01/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dj., 21/01/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
El grup de la Rondalla dels Ports han estat els informants clau tant per ser intèrprets com per la seva feina de recerca com a Espai de So. A les Terres de l'Ebre ens trobem amb diversos grups de dinamització, difusió i investigació en l'àmbit musical. En aquest cas del registre de les aubades s'ha treballat amb la Rondalla dels Ports.
Redactor/a de la fitxa: 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Les aubades tal com avui perviuen evidencien la transformació tant dels models d'oci i interpretació com dels elements que fan referència context urbà on es desenvolupen. En els diversos casos mencionats, tant si s'interpreta en un context festiu, com el Nadal, com si està lligat a marcs festius del cicle vital (casaments, nuviatges), representa una forma d'oci molt contextualitzada. La reciprocitat i l'intercanvi definit pel fet de que uns canten a canvi de rebre menjar, vi o vi ranci i un possible «aguinaldo», està implícita i s'emmarca en el context festiu i també dins d'un marc generacional. Era als joves a qui es permetia cantar i fer festa per les cases i els carrers. Models d'oci que són acceptats per la comunitat dins d'aquests marcs predefinits, un temps (la festa o un moment rellevant per la comunitat) i una edat (els fadrins). Quan canvien els intèrprets i apareixen cantadors semiprofessionals i la rondalla també es transforma el model de continuïtat i el sentit mateix. L'intercanvi es focalitza en l'element monetari, com els casos explicats de final del segle XX; és una forma d'intersecció econòmica entre qui interpreta i qui escolta. Això no implica que desapareix el fet d'alimentar i repartir vi. Justament el repartir vi és el que assegura i augmenta l'estat lúdic i ociós dels intèrprets i, per tant, de tots els presents. Actualment, el model d'interpretació observat dins del nucli urbà, el significat ociós per part dels intèrprets queda en un segon pla. L'element improvisat minva i existeix l'acord previ entre intèrprets i receptors. Disminueix l'element lúdic i ociós com a punt de partida. Tanmateix, els intèrprets a poc a poc durant la mateixa interpretació entren en una inèrcia pròpia que aporta el caràcter lúdic i ociós. És en aquest moment quan, llavors sí, predomina l'aspecte lúdic i ociós. Això succeeix quan es continua cantant més enllà del temps i l'espai acordat. És quan desapareix el consens i previsió entre intèrprets i receptors, quan es recupera l’aspecte lúdic. En aquest moment de nou el grup canta i recupera el valor simbòlic i lúdic: entrar a un bar i que la gent convidi el grup de cantants i músics a una beguda, tot alimentant l'ambient festiu sense el caràcter monetari. Es torna a la reciprocitat esperada però no predefinida.
·: