Les colles de gegants

Identificació: 
Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Les colles de gegants
Altres denominacions: 
Colla gegantera
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
El model de participació i col·laboració no està determinat. Habitualment representen diverses generacions, en què cada una tindrà un rol diferent. Són tant homes com dones, adults, joves i més menuts.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
A les Terres de l’Ebre, com succeeix amb el bestiari, la presència de gegants i nanos té el seu origen en la celebració de les representacions fantàstiques i bíbliques, amb personatges primer com Goliat i després lligats a la festivitat del Corpus. Amb els anys els gegants prenen rellevància per si mateixos i participen de les celebracions amb cercaviles i actes públics diversos relacionats amb les festes majors i més recentment trobades geganteres. A les Terres de l’Ebre la presència de gegants de manera continuada, a part del cas de la ciutat de Tortosa, la trobem de manera significativa a Tivissa, on es conserven en actiu els únics gegants centenaris del territori ebrenc. També a ciutats com Amposta hi ha referències de la presència de gegants, dins del context de la festa major, des de principis del segle XX. El cas de Tortosa els gegants a la ciutat ja estan referenciats al segle XIV. Tot i això un dels elements canviants ha sigut el model com s’ha organitzat tradicionalment el grup de persones al voltant dels gegants, tant els qui els porten com els qui acompanyen amb nanos o la música. Tradicionalment lligats als ajuntaments, des de fa trenta anys, influenciats per models exògens, a les Terres de l’Ebre s’ha generalitzat la colla i l’ús d’aquesta denominació com a model organitzatiu al voltant dels gegants. Des de la gestió per part dels treballadors o les persones contractades de l’ajuntament es canvia a una gestió per part de la comunitat amb el suport municipal, sota el nom de colla gegantera com a model organitzatiu. Actualment a les Terres de l’Ebre hi ha identificades i amb diversos nivells d’activitat 19 colles geganteres acompanyades dels nanos o nans i de la música de dolçaines o grallers.
Codi: 
IPCITE70009
Localització: 
Descripció de la localització: 

S’han referenciat aquells municipis que el 2017 s’ha pogut identificar que tenen gegants, tot i que l’organització de les seves sortides o actuacions no sigui com a colla i independentment del temps que faci de la seva creació.

Datació: 
Periodicitat: 
Cada x [sic]
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Les colles geganteres com a entitats organitzatives del fet geganter tenen un caràcter permanent. Habitualment és durant les temporades de major activitat, sovint en el marc del es festes majors, que hi ha més tasques a fer. Arreglar o preparar la indumentària o qualsevol element relacionat amb el gegant o l’assaig de ball o possibles moviments són les tasques més habituals dels preparatius. Habitualment les colles geganteres s’acompanyen del grup de dolçainers o grallers que de manera paral·lela realitza l’assaig de la música depenent de les necessitats del grup.
Descripció: 
Descripció general: 

A les Terres de l’Ebre, de manera progressiva, en el context de les celebracions patronals o temàtiques, festes majors o trobades de col·lectius, tant organitzades per entitats com per les autoritats municipals, la presència dels gegants i els nanos (nans, capsgrossos) de qualsevol de les colles geganteres —gairebé 20 d’identificades— que existeixen al territori, creix progressivament i és major.

La presència dels gegants i nans o nanos com a elements de la festa mitjançant la cercavila, el ball o la trobada de colles d’arreu de Catalunya és una de les accions que s’ha arrelat durant els darrers vint anys, tot i la presència històrica de gegants al territori, com evidencien els gegants centenaris de Tivissa o la documentació històrica que ja en parla a Tortosa des del segle XV o a inicis del segle XX a Amposta. A molts municipis és un element desaparegut i recuperat o introduït de nou recentment.

Les colles de geganters estan constituïdes en associacions i comparteixen denominació amb les colles festives informals comuns al territori de caràcter festiu o laboral i que no estan constituïdes en entitats. Les colles informals són les que sovint s’han organitzat i s’organitzen encara, per viure i participar de les festes majors de manera col·lectiva, tant confeccionant una carrossa com participant als concursos en grup o portant una barra, per exemple. En els darrers anys, en algunes poblacions aquestes agrupacions s’han denominat penyes, sobretot per referir-se a les colles de jovent. Per tant, tot i que no és estrany trobar el concepte de colla en l’ámbit festiu, el més comú ha estat trobar-ho en l’ambit laboral. Aquest tradicionalment s’ha organitzat mitjançant el sistema de colles de treball. Ho podem observar, o es podia observar fins no fa gaire, l’ús del concepte de colla en els sectors principalment agraris. El conreu de l'arròsel cultiu dels cítrics, i els altres conreus del territori (oliva, fruita dolça) són alguns dels exemples en què històricament i en algun cas actualment podem observar aquest model organitzatiu de caràcter laboral i amb la denominació de colla. Un sistema organitzatiu que terballava o treballa en l’àmbit agrari amb una organització interna, on habitualment hi ha el cap de colla que és el responsable d’escollir (habitualment) i organitzar el grup per anar a treballar i és qui fa els tractes amb el priopietari de la finca. Aquestes colles, com s’ha pogut observar en els elements citats, es configuraven amb un objectiu laboral i depenia de les necessitats del contractant la diversitat dels seus membres, edat i sexe. 

Per tant, s’observa, com succeeix amb altres elements com les pubilles i hereus o els correfocs i les respectives colles de diables, la colla com a concepte formal utilitzat per definir el grup de persones que participen de la festa i dinamitzen algun d’aquests elements festius. Com a entitat organitzada i formalitzada i com a associació no existia al territori ebrenc fins fa relativament poc, sobretot a les comarques del Montsià i el Baix Ebre. En aquest sentit, l’altra participació en el fet festiu de manera col·lectiva i formalitzada, com a associació i que intervé activament en la festa amb la denominació de Penya, són les penyes taurines. En aquest cas responsables d’organitzar els bous. També trobem l’altre model de penya: un grup d’una mateixa generació, habitualment joves, no institucionalitzat, que s’organitzen per viure la festa i participar-hi col·lectivament en actes com l’elaboració d’una carrossa del Cosso Iris o en els concursos i les gimcanes; no està formalitzada però porten elements visibles (samarretes, fulars… diverses peces de roba o missatges pintats a la samarreta amb el nom) que durant la celebració de la festa els identifica com a grup. 

Les colles de geganters s’organitzen per dinamitzar els gegants de la població i prenen el nom d’un model exogen (com a organitzadora de gegants) però comú al territori en altres sentits com el laboral. Amb aquesta denominació trobarem les colles geganteres, de dolçainers, de diables i castelleres (aquestes darreres de la població, de recent aparició al territori ebrenc). Aquest nom de colla al territori ebrenc s’ha pres i generalitzat per denominar aquell grup de persones que s’uneixen al voltant d’un element festiu (sovint relacionat amb un model de festa major), tot organitzant-se per activar-lo i dinamitzar-lo durant el marc de la festa major o un altre tipus de celebració festiva. Així, organitzades com a associació sense ànim de lucre, en les poblacions amb gegants, les colles de geganters tenen actualment un pes important en l’organització del fet festiu. Aquesta voluntat beu també d’una tradició associativa arrelada al territori català en general. En aquest cas, les colles de gegants o geganteres, al territori ebrenc, com a model organitzatiu tenen un recorregut breu en el temps. Les primers colles geganteres, que no els gegants, i que utilitzen aquest nom, sorgeixen la majoria a finals del segle XX. Aquesta aparició s’acompanya també de la creació de nous gegants, alguns com a proposta de recuperació d’una figura que havia existit al municipi antigament, com el cas d’Alcanar o de Gandesa, i altres com a nova creació i per complementar i dinamitzar la festa a partir d’un model festiu que es generalitza per al territori català a partir de la dècada dels vuitanta dels segle XX. 

Per tant, en l’ámbit festiu, el concepte utilitzat al territori arriba més per d’influència del models exògens en la configuració dels grups relacionats amb l’organització explícita d’elements festius concrets que per la relació amb aquest model laboral local o d’organització informal comunitari. L’ús del nom de colla per al model organitzatiu d’elements festius concrets és, per tant, relativament recent. S’estén a partir de la dècada de 1980 i tant aquelles poblacions que ja tenien gegants com les que no construeixen i amplien la llista de les colles geganteres ebrenques. Actualment identificades i que continuïn actives hem identificat les colles geganteres següents, de les quals n’anomenem la parella principal (per ordre alfabètic del municipi).

Nom 

Gegants

Propietat gegants 

Any (indicatiu o dècada) de la colla gegantera

Colla gegantera d’Alcanar

Miquel i Remei

Entitat

(1993) de nou al 2003

Colla de gegants, capgrossos i diables d’Amposta / acompanya grup d’animació Samfaina

Ferran i Isabel

Ajuntament

Grup Samfaina 1992 (Gegants del 1948)

Colla gegantera i grallers Ja la Ballem (Ametlla de Mar) 

Pere i Candelera

Ajuntament

1994

Colla gegantera d’Ascó 

Falcó i Sança

Entitat

Primera fundació 1995, de nou el 2013

Colla gegantera de Gandesa

Gori i Fontcalda

Ajuntament 

1986 com a grup informal, com a colla el 2009

Colla geganters d’Horta de Sant Joan

Salvador i Bàrbara

Entitat 

1998 

Colla gegantera de Móra d’Ebre

Berenguer i Galbor / Sirgadors Joan i Madrona

Ajuntament

1965

Colla gegantera de Móra la Nova

Domènec i Remei

 

Finals dècada 1980

Colla gegantera i dolçainers i esbart dansaire rapitenc

Ahmet i Mariona

Ajuntament

1987

Colla gegantera de Rasquera

Gegant de Rasquera i la Paumerola

Entitat

1988

Colla gegantera de Santa Bàrbara

Gregori i Bàrbara

Ajuntament

 

Colla gegantera del barri d’Avall de Tivissa

El Gegant i la Geganta

Entitat

Dècada de 1990 (els gegants són del 1850 aprox.)

Colla gegantera i Cort de Bèsties de Tortosa

Rufo i Rubí (1957) / Caxixa i Bonjuhà (1999) / Nabil i Zoraida (1941) / Cristòfor Despuig i Mariana Curto (1996) / Ramon Bergenguer IV i Peronella d’Aragó (2013) 

Ajuntament

1995 (els gegants són del 1957)

Colla de gegants i grallers d’Ulldecona

Lluquet i Pietat

Ajuntament

1986

Aquestes són les colles identificades amb el nom de colla gegantera o de gegants i que estan en actiu el 2017. Altres d’identificades, com la de Xerta o de Camarles, actualment estan inactives. El que s’observa en general són alguns trets característics de les colles geganteres a les Terres de l’Ebre. Per una part, a partir de la dècada dels noranta o finals del vuitanta del segle XX, el model d’organització de la colla s’estén, es generalitza i afavoreix la creació de nous gegants. Aquest fet pren força per l’empenta del moviment associatiu i festiu del moment i també per la construcció d’un model festiu, en què correfocs, castells, gegants i pubilles de manera gradual es converteixen en elements indispensables del fet festiu, indispensables de la festa major. Això fa que sorgeixin un nombre important de colles; amb tot, amb certa debilitat estructural, com evidencia el fet que algunes de les colles mencionades durant els darrers vint o trenta anys han tingut una activitat intermitent. El fet que els gegants sovint estiguin guardats per l’ajuntament facilita que al cap d’uns quants anys sorgeixin grups que de manera voluntària tornen a fer ballar els gegants.

A la vegada també s’han d’assenyalar aquells municipis, com Tortosa o Amposta, en què tenint gegants en propietat de l’ajuntament tradicionalment no ha existit la figura col·lectiva de la colla. Era responsabilitat de l’ajuntament mitjançant la brigada municipal treure els gegants els dies de festa major. En aquest cas podia ser que també es contractés algú per dur-los (com s’explica a Amposta i Tortosa) o comptar amb personal propi de l’ajuntament, com succeeix abans de l’aparició de la colla local. Amb l’arribada de la figura de les colles, els ajuntaments d’alguna manera cedeixen o afavoreixen la seva creació; per tant, deixen l’activitat en mans de la mateixa comunitat però des d’una vessant altruista i amb el model associatiu. En general els ajuntaments ajuden econòmicament al manteniment dels gegants i cedeixen espais per al seu manteniment. En el cas de Tortosa la Casa dels Gegants és un exemple concret on s’evidencia aquesta cessió de l’espai; en aquest cas amb un valor afegit, com és l’edifici de l’Antiga Llotja de la ciutat, que remarca la importància dels gegants i el bestiari per a la ciutat. 

En aquest sentit, hi ha excepcions o casos particulars, com pot ser el de Tivissa. Uns gegants que tenen més de cent anys i que són propietat dels veïns d’un barri concret, Barri d’Avall, que fins fa poc temps no s’han organitzat com a colla tot i ser la mateixa comunitat de veïns els qui els han tingut i gestionat. En aquest sentit l’organització durant els seus inicis feia èmfasi en ser els mateixos veïns els qui portaven els gegants perquè eren del barri. Amb els anys tot i continuar sent del barri arreu es coneixen com els gegants de Tivissa i, amb la creació de la colla, s’ha afavorit que la participació s’obri a tots els veïns del poble. 

El funcionament d’aquestes colles actualment segueix el model reglat d’associacionisme, amb juntes de govern escollides entre tot els membres i funcions de gestió. Tot i això són entitats i espais on sovint l’empenta d’un grup de persones concret és clau per dinamitzar o continuar la seva activitat; per això sovint aquesta intermitencia en l’activitat. La presència d’un grup fort afavoreix la seva pervivència, però quan aquest desapareix, habitualment, hi ha un moment d’impàs, que depenent del caràcter personalista de la colla pot arribar a paralitzar-ne l’activitat fins que un nou grup ho reprèn i assumeix el gruix de les responsabilitats, burocràtiques i organitzatives, a la vegada que del compromís de participar en trobades i altres festes majors. El fet que hi hagi un ajuntament que hi doni suport o que els gegants tinguin un pes rellevant per a la comunitat, sobretot en ciutats on han estat presents de forma continuada, tot i que hi puguin existir aquestes dinàmiques internes del grup o la colla, la presència de l’ajuntament ho fa menys visible.

Dins del funcionament de la colla són les activitats de participació les que construeixen, en l’acte de la convivència del grup, la força de la colla com a comunitat. Les trobades organitzades al mateix municipi o la participació en trobades a les quals és convidada la colla formen part de la construcció del grup. Aquests actes són tan importants com arreglar i vestir els gegants, cuidar-los i engalanar-los, són accions clau dins de la colla.

La distribució d’aquestes funcions dins del grup també ve determinada per diversos factors. En alguns casos hi ha persones que tradicionalment s’havien responsabilitzat de planxar la indumentària o pentinar els cabells dels gegants. Aquestes accions amb les noves colles se solucionaran de manera diversa i no es pot generalitzar.

El nombre de participants en les colles entrevistades oscil·la entre 25 i 40 membres, que són els mínims per fer sortir una colla amb més d’una parella de gegants més els nanos i el grup de músics, dolçainers o grallers. Són grups en què sovint hi ha dues generacions que hi participen i aquesta diversitat té una funció lúdica també internament, en tant que els menuts participen de l’acte festiu mitjançant els nanos o portant altre possible bestiari, com és el cas de la Cucafera de Tortosa.

En l’organització interna de les colles, de manera generalitzada, s’expressa (tant per ser grups reduïts com per l’esforç de dur el gegant) la facilitat per arribar a acords entre els participants a l’hora de dur el gegant. Habitualment són homes joves i forts o físicament preparats. En el cas dels nanos o capgrossos són habitualment els xiquets dels membres de la colla els responsables de dur-los o altres que durant el moment de la celebració accedeixen a participar-hi. Cal mencionar que durant anys els responsables de dur els gegants a ciutats com Tortosa o Amposta eren persones contractades per l’ajuntament amb aquest objectiu. 

Els principals actes de participació d’una colla gegantera són els propis del municipi, festes majors i altres celebracions locals. En el cas de la festivitat del Corpus Christi, actualment només el seguici festiu de la ciutat de Tortosa, en què històricament n’han format part, participa de la processó religiosa. Junt amb Tortosa, també a Tivissa i Amposta fins no fa gaires anys els gegants sortien durant la festivitat del Corpus. Com succeeix amb el bestiari festiu, aquelles poblacions que històricament han tingut aquests elements festius (relacionats amb el corpus) mantenen aquesta pràctica. En el cas de les poblacions on les colles de gegants són de nova formació els gegants assumeixen un valor exclusivament festiu sense remetre en cap moment a la festivitat del Corpus. En aquest sentit, cal fer esment que els gegants de nova creació s’allunyen de la clàssica figura del rei o senyor feudal acompanyada de la dama o reina. Junt amb actes esmentats els de més rellevància actualment i valor per les mateixes colles són les trobades i els apadrinaments. Ser invitat a una trobada, depenent de qui l’organitza, implica un prestigi entre el món de les colles geganteres en l’àmbit de Catalunya. Dins del món geganter existeix, per tant, un reconeixement, com és el de Ciutat Gegantera, que el 1998 va ser concedit a Móra d’Ebre, o la capacitat d’organitzar trobades internacionals de colles o la celebració d’aniversaris de gegants. A tall d’exemple, el 2017 Tortosa dins de la Trobada anual que fa de gegants celebra els 60 anys de la seva parella de gegants, Rufo i Rubí. 

També un fet rellevant són els apadrinaments entre gegants: gegants nous que en la seva presentació en públic celebren l’apadrinament per part d’alguna altra colla. El comú és que els gegants siguin apadrinats o per una colla amb certa proximitat. Els membres es coneixen entre si i existeix una bona relació, però també té cert prestigi si la colla que apadrina és una colla amb un pes dins del mon geganter. Aquest procés en principi porta associat per part de la colla que apadrina la participació a la trobada gegantera de la colla apadrinada i sovint una funció de consell i transmissió de sabers relacionats amb els diversos aspectes: el ball, la indumentària o la música, entre altres. 

A les actuacions principalment hi ha un ritual o esquema comú. En arribar les colles fan la parada o plantada a la plaça de l’ajuntament o major del municipi. Aquí el públic, sovint els més menuts, aprofita per apropar-se als gegants i tocar-los. A continuació, es realitza la cercavila, amb l’ordre —per sort o antiguitat— que determina l’entitat organitzadora, i tot el seguici camina acompanyat de la música pel recorregut definit pels organitzadors, mentre alguns participants els acompanyen ballant al ritme de la música i altres seuen i els veuen passar. Cada colla habitualment participa amb els nans o capgrossos davant seguits de la parella, en el cas de més d’una parella, la més nova de gegants va davant i després la parella principal de la colla —que s’acompanya de les gralles o dolçaines i els tabals. En algun cas, a part del grup de dolçainers i tabals ens podem trobar que també hi hagi grups de percussió coneguts com a batucada. La partiucularitat és el tipus d’instrument de percussió que utuilitzen i el ritme que s’interpreta. Aquest tipus de formació va davant, obrint el pas i acompanyant els nans. Si és una trobada o cercavila, quan s’arriba al destí és habitual que cada parella de gegants faci un ball acompanyat dels seus grallers o dolçainers: la ballada de gegants. En el cas que siguin actes més protocol·litzats com pot ser la participació a la processó de la festa major, no es fa el ball. Quan es participa d’una processó la colla gegantera i el bestiari respectiu són els primers en sortir seguint el mateix ordre abans determinat.

La colla s’ha arrelat al territori actualment com el model organitzatiu dels diversos elements que participen del model de festa generalitzat més enllà del territori ebrenc. Tot i que a la Ribera d’Ebre, en casos com Móra d’Ebre la figura de la colla gegantera existís, és un model recent i que segueix el model organitzatiu de l’associacionisme, voluntari, de base social i comunitària. 

Història i transformacions de l'element: 

La presència de gegants a les Terres de l’Ebre, com succeeix amb altres elements identificats com el bestiari festiu, la podem resseguir en la documentació històrica del segle XV, quan el Clavari de Tortosa en el llibre on registra les despeses que té la ciutat hi anota el 1453:

“[…] del gegant e jueus que es feren en la festa del Corpus” (Montagut, L., Els gegants de Tortosa, 1996, pàg. 11)

Més endavant, seguint l’obra citada de Lluís Montagut, és al segle XV i XVI que es torna a fer evident la presència de gegants a al ciutat, amb la visita del rei Felip II a la ciutat al1585 o al text del Rector de Vallfogona. Aquest seguit de dades i dates ens permeten arribar fins al segle XIX, en què ja hi trobem també referència als gegants de Tivissa, i a principis del segle XX, 1907, als gegants de la ciutat d’Amposta. 

En els tres casos unes imatges que representen reis i reines (el cas de Tivissa han sigut senyors feudals) que formaven part del seguici festiu que sortia durant la celebració del Corpus i la festa major. En el cas de Tortosa, bestiari i gegants al llarg de la seva història han passat per mans responsables diferents. Dels gremis que en tenien la custodia originàriament, com veiem en el cas de la Cucafera, fins al paper responsable que després assumeix la Confraria de la Cinta que durant uns quants anys pagà per preparar i portar la participació dels gegants:

[…] en el llibre Deliberaciones de la Confraria de la Cinta 1735 a 1799, consten despeses i pagaments efectuats per “llevar los gigantes en la procesión y pregón […] cáñamo para las pelucas […] a Joseph Bros por papel para lazos i polvos i trabajo de peinar los gigantes” (Montagut, L., 1996, 12).

Els gegants són propietat municipal però depenent de l’època i l’acte és l’entitat organitzadora la que pagarà la seva participació i les necessitats específiques, principalment els responsables de dur i fer ballar els gegants. Aquest fet evidència, també al segle XIX, la inexistència, més enllà de persones amb reconeixement local per una feina concreta com pentinar o vestir, d’un grup responsable dels gegants; no existeix el que seria l’equivalent a la colla. En el cas d’Amposta, la documentació que aporta Carme Queralt en l’obra Els gegants d’Amposta. 50 anys d’història i de tradició popular (1999) també es fa evident la inexistència d’un grup autònom. És la corporació municipal la responsable de l’organització i el manteniment de les figures, com veiem a Tortosa; la falta d’aquesta entitat no vol dir que no existeixin persones de la comunitat que assumeixin per tradició certes funcions com planxar, pentinar o vestir els gegants. 

Les brigades municipals seran fins a finals del segle XX, dècada dels noranta, les responsables de treure i segons la voluntat municipal portar els gegants a les diverses trobades del territori on eren convidats. El canvi, en el cas de les ciutats de Tortosa i Amposta, és important en tant que les noves organitzacions assumeixen un paper autònom, tot i el suport econòmic al manteniment dels gegants i les seves infraestructures, les persones que porten i que assumeixen la responsabilitat deixen de cobrar. En el nou model la societat civil passa a ser dinamitzadora i responsable dels reformulats models festius, a través del voluntariat associatiu. Aquest fet es consolida a partir del canvi de règim polític, al final de la dictadura franquista (1974), quan l’associacionisme és una de els estratègies de la mateixa societat civil per intervenir en la vida a l’espai públic i, en aquest cas, des del fet festiu. Les corporacions municipals aprofiten aquest model per cedir part de l’organització i la responsabilitat respecte al fet festiu. 

La colla és un exemple més d’aquest model d’organització que al territori ebrenc serveix per implantar no només un model organitzatiu festiu sinó també el fet geganter, ñque fins al moment estava reduït a gairebé les capitals comarcals. En general, la major part de les colles identificades al territori sorgeixen en aquest interval, final dècada dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX. Tenen una activitat intermitent depenent del grup de gent que configura la colla. 

Processos i preparatius: 

Les colles geganteres o de gegants per tal de poder intervenir o participar d’una trobada o celebració han de tenir en compte diversos aspectes.

La preparació dels gegants. Indumentària, neta i preparada, pentinat, possibles elements decoratius específics de la celebració, estat de l’estructura, possibles desperfectes. Tots aquests elements formen part dels preparatius per treure els gegants.

A la vegada, de manera paral·lela i continuada en el temps, tant les persones que han de dur els gegants com els músics han d’assajar, repertori i moviments. Si és un portador que fa anys que ho fa necessitarà menys preparació; no obstant això, si es tracta d’un novell haurà de practicar el moviment i el possible ball que li toqui fer. Cada grup determina dies d’assaig depenent de la complexitat del ball.

Per la seva part si dins la colla hi ha grup de grallers o dolçainers determinen els seus dies d’assaig. 

Dedicació: 
El model de la colla per si mateix no té una dedicació. No obstant això, si cal assenyalar la dedicació dels noms dels gegants, hi ha tres línies principals. Una és la de donar el nom dels patrons de la ciutat, Miquel i Remei a Alcanar, Domènec i Remei a Móra la Nova, Gori i Fontcalda a Gandesa. Un altre sistema és la referència a personatges rellevants per a la comunitat o la ciutat, com a Roquetes, que la geganta es diu Isabel en referència a la reina com la Sança d’Ascó o Ferran i Isabel en el cas d’Amposta. Altres personatges històrics com Cristòfol Despuig, els gegants nous creats a Tortosa per a la festa del Renaixement. Dels gegants creats durant les dècades del noranta del segle XX i inici del segle XXI, sorgeixen figures que posen en valor persones representatives per a la comunitat, com Pepeta la paisana i Ramon lo barber de Remolins (Tortosa)o els Sirgadors de Móra d’Ebre, Joan i Madrona, o el pagès i la pagesa d’Ascó. Finalment, noms mitològics, naturals o de llegendes com el cas de Tortosa del Rufolet i la Rubí (referència a la llegenda de la Cucafera) o el de Bàrbara a la geganta d’Horta de Sant Joan.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els gegants, i gairebé sempre també els nans, són les principals eines d’ús d’una colla. 

Els gegants tenen tots un esquema similar. Una part superior, el cap o bust. Aquest és el cap però també té les espatlles i part superior del pectoral o pit. Després hi ha les mans del mateix material que el cap, i pot ser que tinguin cos. Poden ser de fibra de vidre, de cartró pedra i antigament de fusta policromada.

La part inferior té una estructura de fusta també coneguda com cavallet, on s’encaixa el bust i que es cobreix amb la indumentària. Els vestits dependran del personatge que representi el gegant i la geganta, però sempre tenen una obertura en forma de mirilla a la part davantera del vestit i a l’altura dels ulls del portador. 

Precisions ús i funció: 
Les colles s’han convertit en eina dinamitzadora i transmissora del fet festiu. Són actualment part essencial de la celebració, no només les colles geganteres sinó les de diables o de dolçainers i grallers. La idea de colla com a institució de caràcter cultural i festiu és clau en moltes festes per a la seva pervivència.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Gegant i geganta de Tivissa (1850 aprox.)

Gegant Ferran i Isabel d’Amposta (1948)

Gegant Rufo i Rubí de Tortosa (1957)

Col·lecció de nans i nanos que acompanyen a la colla d’Amposta i Tortosa.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Els gegants són per a les comunitats referents col·lectius de la festa. Per a les ciutats amb llarga tradició gegantera (en tant que hi havia gegants) són clau. No obstant això, el model de colla gegantera és un model i una denominació que tot i la relació amb la figura dels gegants no té una significació concreta per a la comunitat per si mateixa. Això no disminueix el pes del fet de treballar en col·lectiu per la comunitat i la rellevància que pren el fet de tenir una relació propera amb la figura dels gegants. Existeix una implicació comunitària i un paper rellevant relacionat amb el fet de ser el responsable d’una figura representativa de la comunitat. És la colla i els seus membres els qui tenen la responsabilitat de representar la ciutat mitjançant els seus gegants tant dins de la celebració com quan van a altres trobades.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La relació amb els gegants i nans es construeix des de petits mitjançant la participació a les eines didàctiques, quaderns per pintar o altres jocs, com els realitzats per Joan Iniesta Llop amb el seguici de Tortosa, que afavoreixen a crear i enfortir aquesta relació. Això, com les llegendes que s’acompanyen, i mitjançant la participació amb la colla, és el sistema general de transmissió. També s’ha plantejat sovint con una eina d’integració comunitària, fet que n’afavoreix la seva pervivència.
Viabilitat/Riscos: 
La viabilitat principal està relacionada amb el manteniment de les figures, els gegants. Si aquestes es conserven permet que, tot i els vaivens de les organitzacions geganteres, en mantenir-se, la figura pugui ser represa de nou amb el temps. El risc és que en les entitats que són propietàries dels gegants depenen d’un col·lectiu sovint força reduït i no fix. Aquest tipus de col·lectius de caràcter voluntariós sempre tenen el risc que la mateixa part positiva del fet que existeixi un grup molt personalitzat i amb molta empenta, en desaparèixer, es converteixi en negativa i l’organització quedi debilitada; la qual cosa sovint succeeix.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Les ciutats geganteres el que posen en valor no és la colla en si, sinó la figura del gegant. El valor és en les característiques del bé moble, per antiguitat, bellesa, estètica, manera de ballar, però no pel grup en si. En tot cas, les persones concretes amb funcions molt determinades com les especificades anteriorment sí que tenen un reconeixement comunitari, tot i ser poc habitual.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Els gegants com a béns mobles actualment no tenen cap mesura institucional de protecció. A la vegada la creació d’unitats didàctiques, l’elaboració de monogràfics, com els citats al camp descripció, sobre els gegants són algunes de les mesures de salvaguarda de la relació amb els gegants i que poden dinamitzar el fet de formar part de les colles geganteres. De manera generalitzada, al territori català s’ha de tenir en compte l’existència de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, on estan registrades bona part de les colles identificades del territori.
Recursos associats: 
Vídeo (online): 
Informació técnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 10/01/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 10/01/2017
Validador/a: 
Espuny, Elena
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Hi ha hagut col·laboració per part de les colles entrevistades i una actitud positiva respecte al reconeixement envers la seva feina.
Redactor/a de la fitxa: 
·: