Les Festes Majors d’Ascó, per Sant Antoni

La festa del Sant Antoni a Ascó és una de les celebracions més rellevants de les Terres de l’Ebre tant pel que representa per a la mateixa població com per la capacitat d’adaptació i recuperació que té implícit l’actual model de celebració. Sant Antoni Abat, el patró dels animals, representa per a Ascó i les altres poblacions de les Terres de l’Ebre, el lligam amb un model productiu actualment transformat o en altres casos desaparegut. Sant Antoni exalta la relació de la comunitat amb els animals utilitzats per al treball al camp, tradicionalment de tracció, i a la vegada és una data clau dins el marc temporal del sistema productiu, que ve determinat pel final de les collites, que en el millor dels casos ha encadenat des del setembre la vinya, l’ametlla i l’oliva, i arriba al gener amb el producte recollit i sovint l’arbre esllemenat o podat.

Tot i el canvi del marc temporal i de la relació de la comunitat amb els animals del camp, Sant Antoni continua celebrant-se adaptat a les circumstàncies actuals.

A Ascó la celebració comença el dijous de la plega. Els dies anteriors la gent del poble ha procurat troncs de llenya i els ha deixat a la porta de casa. Aquest fet sovint diferencia entre la població local i el que s’anomenen «nouvinguts» i treballen a la central nuclear. Uns viuen en cases i altres en blocs, però és a la porta de les cases amb entrada a peu de carrer on trobem que continuen deixant la llenya per a Sant Antoni. Una llenya que ha d’alimentar la foguera els quatre dies de festa. El dijous a primera hora del mati (8 h) els treballadors municipals, amb un remolc, recullen la llenya i la porten fins a la plaça de l’Església, on es construeix la foguera i es guarda la llenya sobrant per anar alimentant la foguera els tres dies. Anteriorment eren els majorals els responsables de recollir la llenya.

Els majorals i el clavari són dues figures clau en el desenvolupament de la celebració de Sant Antoni. Amb anys d’antelació, al 2009 s’afirma que ja hi ha llista de majorals fins a 2042, un grup de tres persones s’apunten a una llista que el mossèn del poble custodia. Cada grup de tres, dos majorals i un clavari durant tres anys faran de majorals i es tornaran cada any la funció de clavari; per això el període dura tres anys. El clavari és qui guarda a casa seva durant tot l’any la imatge de sant Antoni i qui abans guardava la clau de la capella on hi havia la imatge del sant. Cada any el dia de Sant Antoni, després de sortir de missa, la imatge va a casa del nou clavari. Els tres són els responsables de l’organització de la festa, que finança en gran part l’Ajuntament. Les funcions dels majorals actualment es limiten a l’organització i representació. La funció organitzativa és perquè són els responsables de definir i organitzar els actes, els espectacles, les possibles propostes de recuperació o innovació, a part dels delimitats per l’esquema de la mateixa celebració. Com a organitzadors hi dediquen temps, però en principi l’aportació monetària és mínima o inexistent. Aquesta és principalment quan conviden les persones que van a buscar la imatge del sant o a portar-la a casa del nou clavari. En aquest cas molts veïns també ajuden i ofereixen els dolços al mateix clavari perquè els ofereixi i, per tant, el clavari acaba posant el beure i les pastes o el que trobi convenient. L’altra vessant, la representativa, és perquè són els qui fan la plega, porten l’estendard i la bandera als tres tombs, ajuden el mossèn a repartir el pa beneït, participen dels actes religiosos i també formen part de l’encesa de la foguera i de la primera jota ballada a la plaça junt amb autoritats, pubilles i hereus.

El dijous a la tarda els majorals i el clavari acompanyats de persones properes i de l’Agrupació Músical d’Ascó inicien la plega (en aquest cas de diners) pels carrers de la població. Des de la plaça de l’Església agafen l’estendard de sant Antoni, que el porta un carro tirat per un ruc. Tot i que el recorregut de la plega no està definit, s’intenta anar per les zones del poble on ja els mateixos majorals coneixen que hi ha gent que els rebrà. També acorden amb els responsables de centres com l’escola i la llar d’infants l’hora d’arribada. En el cas de l’escola entren amb la banda de música i ballen la jota d’Ascó al pati en forma de rotle tots junts. Durant el recorregut els majorals van trucant els timbres de les cases i és comú que la gent des del mateix balcó surti i tiri els diners al platet que porta el clavari amb la imatge de sant Antoni. El plat és metàl·lic i té una imatge de sant Antoni de guix al mig. Els altres dos majorals porten una cistella de plàstic. Cal remarcar que, durant el recorregut, els veïns i les veïnes que els majorals es troben pel carrer i que s’apropen a deixar diners prefereixen fer-ho al platet amb la imatge de sant Antoni i no al cistellet de plàstic. Aquests diners els va recollint a poc a poc el mossèn; són diners per a la parròquia. Durant la plega hi ha cases que, cada any, ofereixen cócs, pastissets i altres tipus de rebosteria d’elaboració casolana que s’acompanyen de mistela, moscatell o aiguardent; també es passa per casa del clavari, on hi ha la imatge de sant Antoni ja preparada perquè l’endemà la vinguin a buscar. 

La imatge del sant aquella mateixa tarda ha sigut adornada per un grup de dones properes a la parròquia i a la imatge de sant Antoni, que cada any són les responsables de col·locar les flors a la peanya. 

El divendres és festiu a Ascó i és el dia de la celebració de Sant Antoni. A dos quarts de nou del matí, majorals, clavari i músics es troben a la plaça de l’Església, on a poc a poc arriba la gent amb els animals, la majoria domèstics, i també hi arriben els rucs, matxos i cavalls que seran els protagonistes de la festa. Quan és l’hora acordada, les nou del matí, majorals a cavall amb la bandera i l’estendard acompanyats dels veïns amb animals i darrere del mossèn, es dirigeixen a la casa del clavari que ha tingut durant tot l’any la imatge de sant Antoni. El recorregut està definit per la ubicació de la casa del clavari. Una vegada s’arriba a la casa, persones properes al clavari que rep aquell any la imatge, amics o familiars, són els responsables d’agafar la peanya i dur-la fins a l’església. El recorregut de retorn a l’església s’allarga intentant fer una volta més llarga pels carrers del poble, i seguint l’ordre següent: la banda de música obre el camí, seguidament la imatge de sant Antoni, darrere el mossèn i les autoritats, a continuació el clavari amb la bandera a cavall i acompanyat dels majorals i seguits dels veïns amb els rucs, matxos, cavalls i, tancant la processó, els veïns amb els animals domèstics. 

L’Agrupació Músical d’Ascó durant la processó toca temes de caràcter festiu, tipus «Sale la comparsa», «Martín García» o «Mercado Chico», pasdobles que donen un caràcter més festiu que religiós a la processó. 

En arribar a l’església la imatge es deixa a la part alta de l’escala de la plaça; des d’aquesta posició la imatge presideix la benedicció dels animals i el repartiment del pa beneït. El mossèn es posa a l’esglaó inferior de l’escala, des d’on anirà beneint primer els animals del clavari i els majorals i després els de tots els veïns que ho vulguin. Els majorals i el clavari es col·loquen al costat del mossèn i reparteixen el pa beneït (un panet de pa), a la vegada que el mossèn ruixa amb aigua beneïda l’animal. Els participants són per una part els joves que després correran a les corrides i beneeixen l’animal (tant sigui en propietat com cedit per l’Ajuntament) i després es tracta en gran part de xiquets i xiquetes acompanyats per pares o iaios i persones grans més devotes. En acabar la benedicció dels animals la plaça queda buida i s’entra la imatge a l’església per preparar-la per a la celebració de la missa. 

A les 11 h se celebra la missa en honor a sant Antoni. L’any 2016 s’han cantat per primer cop per part de l’Orfeó d’Ascó els Goigs de Sant Antoni. Durant la missa majorals i clavari tenen la funció, a part de presidir al primer banc la missa, de passar el sac de l’almoina. Durant la missa el mossèn anunciarà els majorals del trienni següent i que ja han d’organitzar la festa de l’any següent. 

En acabar la missa és quan la imatge de sant Antoni es dirigeix, tot seguint el mateix ordre que abans però sense la participació dels animals, a casa del nou clavari. En aquest cas el clavari ha organitzat unes taules que ocupen tot el carrer i estan plenes de menjar. Cócs, casquetes, magdalenes i begudes. Part important del que s’ofereix ho han posat els mateixos veïns. El veí que vol ajudar el clavari va a la pastisseria i diu al pastisser que prepari una safata que ha de portar a casa del clavari. L’any 2016, segons el clavari, hi ha vint safates plenes de menjar portades de les pastisseries pagades pels veïns. Tots els assistents a la processó i que han acompanyat la imatge estan convidats a menjar i beure a la vegada que aprofiten per fer-se fotos amb la imatge de sant Antoni. A part dels visitants, la família del clavari es fa la fotografia de record de l’any que van custodiar el sant a casa. És, per tant, un moment que es fotografia per la rellevància que comporta per a la comunitat i la família.

La imatge de sant Antoni queda guardada a un lloc rellevant de la casa del clavari. El clavari durant l’any pot ser que rebi visites de veïns del poble que volen veure al sant per demanar algun favor, tot i que això cada cop és menys habitual, també pot ser que un veí li demani que encengui una espelma per demanar favors al sant. Tot i que són elements relacionats amb la devoció religiosa i personal, el clavari durant aquest any és per a la comunitat el representant i qui protegeix la imatge del sant i, per tant, qui es responsabilitza d’aquest tipus de peticions i relacions. 

Una vegada finalitzat aquest moment la celebració, fins diumenge, s’entra en la part més lúdica de la festa. És divendres i se celebren les corrides de rucs (matxos i cavalls) a la pista que hi ha situada als afores del poble. La pista o el recorregut de les corrides no ha estat fix. El recorregut s’ha adaptat a les necessitats urbanístiques del poble i, per tant, ha canviat de lloc diverses vegades. Actualment es realitza a la pista circular preparada per aquest objectiu i el diumenge al carrer dels Clots. El fet que es faci al carrer dels Clots (recuperat l’any 2000) sorgeix dels recorreguts que es recorda que es feien a principis i mitjans del segle XX, fins que hi ha un creixement que implica nous plans urbanístics i s’asfalten els carrers del poble; aquest fet coincideix amb l’arribada de la central nuclear. Aquest recorregut anava d’on està l’actual porta d’entrada de la central nuclear fins a dalt del carrer dels Clots. Les corrides tenien aquest recorregut i l’últim dia també es feia una corrida a l’esprint; l’esprint era el recorregut del carrer dels Clots. Avui l’esprint es fa el dissabte a la pista.

A la pista es fan carreres i segons el nombre de participants es realitzen semifinals i finals. La falta d’animals obliga l’Ajuntament a llogar rucs i matxos a una empresa per complementar els pocs que hi ha a la població. Això facilita que cada persona que vulgui córrer ho pugui fer. En aquest sentit no ha canviat tant; antigament coincidia el fet que molts dels genets no eren propietaris sinó que acordaven amb algun propietari fer córrer l’animal i repartir-se el premi. En el cas dels cavalls, són veïns o persones que tenen cavalls ja preparats i els fan córrer els mateixos propietaris. Les corrides concentren un bon nombre de veïns, que es col·loquen al voltant de la pista mentrestant a la línia d’arribada se situen la banda de música, les pubilles i els hereus, que representen les autoritats. Els corredors, col·locats a la part oposada, d’on hi ha la línia d’arribada, han de fer una volta i mitja sortint al crit de l’aviador de «Sant Antoni mos guardo!». L’aviador és el responsable, amb aquest crit, de donar la sortida, d’aviar. És una funció que l’actual responsable ja va heretar del seu pare. Guanya la corrida el primer animal que arribi, tingui el genet muntat o no. Per tant, guanya l’animal, el primer genet que arriba sobre de l’animal té un premi (sempre que no quedi entre els tres primers). Els tres primers classificats tenen diners i un gall, primer i segon, i una ceba el tercer. Anteriorment el premi es repartia entre el propietari de l’animal i el corredor. 

Dins de l’organització de les corrides, a part dels premis per als guanyadors, l’Ajuntament dóna una quantitat econòmica a cada animal que participa: 30 euros el 2016.

Un dels elements que defineixen les corrides de rucs i que es repeteix en altres casos i poblacions, com les curses pedestres o les regates del riu a Móra d’Ebre, és que la banda de música anuncia l’arribada i el guanyador. Aquest és un costum arrelat, perquè tradicionalment arreu del territori hi havia tocs específics de dolçaina i tabal per assenyalar la sortida de tota mena de curses i de les regates. En aquest cas a Ascó hi ha una peça concreta que és la que es toca en aquest instant de l’arribada dels corredors i ha estat registrada per Francisco Salvadó Jornet amb el títol de «Sant antoni mos guardo». 

La fi de les corrides marca la pausa del dia de festa; després de repartir-se els premis entre els guanyadors de mans de les pubilles, corredors i públic continuen la celebració en l’àmbit privat. No és fins a la tarda que tornen a ocupar-se els carrers en direcció a la plaça de l’Església, on a les set de la tarda es duu a terme l’encesa de la foguera. Aquest acte inicia, junt amb el pregó de la persona invitada, de manera oficial, els tres dies de festa que restarà encesa la foguera. 

La ritualització de l’encesa no s’ha modificat però sí que durant els anys recents (2015-2016) els majorals han introduït elements que pretenen fer o aportar un grau d’espectacularitat a l’acte de l’encesa. El 2016 s’ha fet un espectacle en què una noia pujada a una estructura metàl·lica, en forma de cavall, de prop de tres metres d’alt, entra a la plaça i dóna el foc al clavari (que mitjançant una escala puja fins a la noia) i ell encén les bengales dels altres responsables d’encendre la foguera (autoritats, majorals, mossèn). Per tant, una vegada finalitza la part de l’espectacle són autoritats, majorals, clavari, mossèn, pubilles i hereus els qui encenen la foguera cada un per una part i queda així tota encesa a la vegada. És just en aquest moment que les mateixes persones que han encès la foguera fan la ballada de la primera jota. L’Agrupació Músical d’Ascó ubicada a l’escenari toca la jota d’Ascó, que autoritats, majorals, pubilles i hereus junt amb els xiquets i les xiquetes que van vestits de «catalans» ballaran la jota. Les nenes i també les pubilles porten «faldilla llarga fins als peus de quatre gaies, florejada, de seda natural, gipó negre, gandalla i mitenes negres, mitges blanques treballades, mantonet de serrell i sabates negres amb llaçada i sivella. Els nens i hereus, pantalons negres de vellut, calça curta, camisa blanca, espardenyes amb vetes negres, mitges blanques treballades, faixa i barretina morades, armilla ramejada de colors vius i gec negre de vellut» (Memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements i implantació de la festa 2009). Durant la primera ballada s’ofereix una coca als nens i les pubilles perquè ballin sostenint-la; aquest fet és una manera de fer perdurar un dels elements lligats a la ballada de jota, que implica fer ballar la coca que s’oferia a la noia amb qui es volia ballar i a la vegada festejar. 

Una vegada ballada la primera jota ja pot ballar qualsevol veí. Actualment després de l’encesa i ballada de la primera jota hi ha el pregó que realitza una persona convidada; el model dels pregoners depèn dels majorals (en el darrer cas el pregoner és una persona que no té una relació concreta amb la població i és invitat pel seu perfil públic). 

Després de la ballada de la primera jota, que s’emmarca dins el moment rellevant de l’encesa, la celebració i el ball continua sense un esquema predefinit de participació. Els veïns de major edat del poble agafen les cadires per seure al voltant de la foguera i uns altres veïns es col·loquen en cua per recollir el sopar, la clotxa, mentrestant la resta comença a ballar la jota al ritme de la banda de música al voltant de la foguera, on es forma un rotle en parelles. 

El sopar de la nit de divendres i el de la nit de dissabte són elements que s’han introduït a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX. Són els majorals els qui introdueixen elements considerats propis, com la clotxa o clotxina (nom amb què es coneix a Ascó la clotxa), i aquests s’acaben convertint en un element més en el desenvolupament de la festa. En aquest cas, la clotxa o clotxina el divendres i la llonganissa el dissabte acompanyats de vi i al final de la nit el cóc i el moscatell, són els elements gastronòmics que s’han assentat en el desenvolupament de la festa. Les persones responsables de realitzar el foc per a la brasa i posar els tomàquets, els alls i la sardina al foc són les mateixes persones que de manera voluntària ho fan cada any, junt amb aquest grup els majorals, el clavari i els seus familiars o amics participen i ajuden a organitzar i repartir la clotxina divendres i la llonganissa dissabte. S’organitzen en taules, on es tallarà el pa per la meitat, un pa circular a l’estil de pagès. Es treu la molla deixant la cavitat buida i s’omple amb el tomàquet primer, després la sardina de casco (arengada), que també ha passat pel foc, i s’acaba amb un bon raig d’oli; una vegada tot dins, la molla ens serveix per tornar a tapar i queda així el mig pa tancat amb els ingredients dins. Per menjar-se es desmunta i es treu l’espina de la sardina, la pell del tomàquet i s’hi afegeixen els alls, que s’havien passat pel foc; s’acaba afegint-hi més oli i es torna a posar tot dins, es tapa o es menja per separat. 

La nit i la festa s’anima i la banda continua tocant la jota, que cada cop balla més gent, sense una indumentària determinada. La indumentària que es defineix com «de català», descrita anteriorment, és la utilitzada únicament per les pubilles i els hereus i en els nens i les nenes, però no se’n fa ús de manera generalitzada. A les dotze de la nit s’acaba el ball de jotes i a la vegada que es reparteix el cóc i el moscatell es dóna pas al ball d’orquestra. En aquest cas no està ritualitzat, el model de ball i interacció el defineix el ball d’orquestra. 

El dissabte la celebració continua a la plaça de l’Església a partir de la tarda. A les quatre de la tarda a la plaça de l’Església s’organitzen jocs tradicionals. Aquest és un altre dels elements que s’han introduït amb els anys i que formen part de l’esquema de la celebració. Jocs com la tirades de birles, les corrides de pedres, de forca o la trencada de tupins són organitzats per l’Associació Cultural lo Llaüt. Dels jocs assenyalats, les corrides de pedres, la tirada de birles i la trencada de tupins (trevada d’olles) els trobem a altres poblacions de les Terres de l’Ebre. Tot i que els jocs en un inici estan dirigits als xiquets i les xiquetes de la població, a mesura que avança la tarda els joves i els pares i mares de les criatures acaben jugant. S’acaba la tarda (just abans que comenci la banda de músics a tocar) amb el joc de tirar la corda entre casats i solters i homes i dones.

La nit de dissabte, una vegada acabats els jocs, reprodueix la mateixa dinàmica que el divendres, el sopar comunitari (la llonganissa amb vi), les jotes al voltant de la foguera i el cóc amb moscatell. 

Finalment, les festes arriben a l’últim dia amb la celebració de les corrides de rucs i cavalls al carrer dels Clots. El carrer s’ha omplert de sorra de riu per facilitar el pas dels animals i als marges s’hi han posat unes tanques per situar el públic. A les imatges que ens mostren de quan les corrides es feien al carrer als anys seixanta del segle XX no hi ha tanques protectores i la gent se situava als marges del carrer i deixava el camí per als animals. Tant avui com llavors, tots els espais i balcons s’omplen de gent per presenciar les corrides. El carrer dels Clots és una de les vies que uneix la part baixa del poble amb la part alta. Ascó està situat en un turó presidit pel castell i, per tant, és un poble amb carrers empinats, com és el carrer dels Clots. Les corrides són de baix a dalt; per tant, la línia d’arribada amb els músics i les pubilles i els hereus és a la part alta del carrer, i a la part inferior del carrer hi ha l’aviador amb els animals i corredors esperant el seu torn. La dinàmica és com a la pista, i depenent del nombre de corredors, es corren semifinals i finals. La diferència respecte a les corrides dels altres dies és que el diumenge al carrer dels Clots hi participen els genets locals. 

Cal esmentar respecte a les corrides que així com abans es diferenciava entre dones i homes i altres variants, actualment, també per l’escàs nombre de corredors, a la mateixa corrida hi participen a la vegada dones i homes. L’any 2016 justament és una dona la que guanya la corrida de rucs.

Al carrer dels Clots durant les corrides la situació de l’Agrupació Musical d’Ascó i les pubilles és com al circuit: músics, pubilles i hereus se situen a la línia d’arribada, en aquest cas a la part superior del carrer.

En acabar les corrides, al Casal de Jubilats hi ha preparat un vermut que reparteixen els majorals i una banda de música toca el que serà l’últim ball amb orquestra de les festa. A la tarda es repeteix el mateix ritual dels dies anteriors, al voltant de la foguera que crema l’última llenya (abans si en sobrava se’n feia subhasta per treure més diners per a la festa), es ballen les jotes i els majorals preparen el sopar de l’últim dia, que és l’entrepà de pernil. L’Agrupació Musical d’Ascó toca des de l’escenari les jotes que ballen els veïns del poble. L’últim dia es rifarà un tocinet (que és a la carnisseria del poble), amb la coca. Els tres dies (divendres, dissabte i diumenge) a l’hora de sopar la banda de música deixa de tocar i hi ha un espectacle de mag o música més tranquil·la durant el sopar i, després, tornen a tocar-se jotes fins a les dotze, que es reparteix la coca i el moscatell o rom cremat.

Amb aquest acte s’acaben les festes de Sant Antoni i es deixa d’alimentar la foguera, que es va apagant a poc a poc.