Les Festes Majors d’Ascó, per Sant Antoni

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
Festa Major de Sant Antoni d'Ascó
Variants terminològiques: 
Sant Antoni d'Ascó
Grup i/o comunitat: 
Ascó
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A Ascó cada any el cap de setmana més proper al 17 de gener celebren a ritme de jota, menjant la clotxa i fent les corrides de rucs la festivitat de Sant Antoni. Organitzades pels majorals i el clavari, des de dijous amb la plega, sense oblidar els tres tombs, fins a diumenge amb les corrides de rucs al carrer dels Clots, hi ha quatre dies de festes al voltant de la foguera, que no deixa de cremar a la vegada que els veïns ballen jotes, juguen a jocs tradicionals, mengen coca i beuen moscatell. 

Tot i no ser-ne el patró, els veïns d'Ascó sempre han celebrat Sant Antoni amb la foguera, els tres tombs i la jota. Avui, i des de la dècada dels vuitanta del segle XX, aquesta festa ha crescut amb activitats que s'han recuperat i altres que s'han afegit fins a convertir-se en l'actual festa de Sant Antoni declarada festa patrimonial d'interès nacional de Catalunya. 

Data identificació: 
dj., 14/01/2016 to dg., 17/01/2016
Codi: 
IPCITE20005
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

La celebració de la festa té tres espais, la plaça de l’Església, on es concentren la major part de les activitats i hi ha la foguera; la pista als afores de la població, on fan les corrides divendres i dissabte, i el carrer dels Clots, on fan les corrides diumenge.

 

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
divendres, January 15, 2016 to diumenge, January 17, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La festa de Sant Antoni és el 17 de gener, a Ascó ho celebren el cap de setmana més proper i reprodueixen el mateix esquema: de divendres, que es fan els tres tombs amb la benedicció dels animals i l'encesa de la foguera, fins diumenge, que s'acaba la festa. En cas que Sant Antoni caigui fora del cap de setmana es fa un acte religiós.
Descripció: 
Descripció general: 

La festa del Sant Antoni a Ascó és una de les celebracions més rellevants de les Terres de l’Ebre tant pel que representa per a la mateixa població com per la capacitat d’adaptació i recuperació que té implícit l’actual model de celebració. Sant Antoni Abat, el patró dels animals, representa per a Ascó i les altres poblacions de les Terres de l’Ebre, el lligam amb un model productiu actualment transformat o en altres casos desaparegut. Sant Antoni exalta la relació de la comunitat amb els animals utilitzats per al treball al camp, tradicionalment de tracció, i a la vegada és una data clau dins el marc temporal del sistema productiu, que ve determinat pel final de les collites, que en el millor dels casos ha encadenat des del setembre la vinya, l’ametlla i l’oliva, i arriba al gener amb el producte recollit i sovint l’arbre esllemenat o podat.

Tot i el canvi del marc temporal i de la relació de la comunitat amb els animals del camp, Sant Antoni continua celebrant-se adaptat a les circumstàncies actuals.

A Ascó la celebració comença el dijous de la plega. Els dies anteriors la gent del poble ha procurat troncs de llenya i els ha deixat a la porta de casa. Aquest fet sovint diferencia entre la població local i el que s’anomenen «nouvinguts» i treballen a la central nuclear. Uns viuen en cases i altres en blocs, però és a la porta de les cases amb entrada a peu de carrer on trobem que continuen deixant la llenya per a Sant Antoni. Una llenya que ha d’alimentar la foguera els quatre dies de festa. El dijous a primera hora del mati (8 h) els treballadors municipals, amb un remolc, recullen la llenya i la porten fins a la plaça de l’Església, on es construeix la foguera i es guarda la llenya sobrant per anar alimentant la foguera els tres dies. Anteriorment eren els majorals els responsables de recollir la llenya.

Els majorals i el clavari són dues figures clau en el desenvolupament de la celebració de Sant Antoni. Amb anys d’antelació, al 2009 s’afirma que ja hi ha llista de majorals fins a 2042, un grup de tres persones s’apunten a una llista que el mossèn del poble custodia. Cada grup de tres, dos majorals i un clavari durant tres anys faran de majorals i es tornaran cada any la funció de clavari; per això el període dura tres anys. El clavari és qui guarda a casa seva durant tot l’any la imatge de sant Antoni i qui abans guardava la clau de la capella on hi havia la imatge del sant. Cada any el dia de Sant Antoni, després de sortir de missa, la imatge va a casa del nou clavari. Els tres són els responsables de l’organització de la festa, que finança en gran part l’Ajuntament. Les funcions dels majorals actualment es limiten a l’organització i representació. La funció organitzativa és perquè són els responsables de definir i organitzar els actes, els espectacles, les possibles propostes de recuperació o innovació, a part dels delimitats per l’esquema de la mateixa celebració. Com a organitzadors hi dediquen temps, però en principi l’aportació monetària és mínima o inexistent. Aquesta és principalment quan conviden les persones que van a buscar la imatge del sant o a portar-la a casa del nou clavari. En aquest cas molts veïns també ajuden i ofereixen els dolços al mateix clavari perquè els ofereixi i, per tant, el clavari acaba posant el beure i les pastes o el que trobi convenient. L’altra vessant, la representativa, és perquè són els qui fan la plega, porten l’estendard i la bandera als tres tombs, ajuden el mossèn a repartir el pa beneït, participen dels actes religiosos i també formen part de l’encesa de la foguera i de la primera jota ballada a la plaça junt amb autoritats, pubilles i hereus.

El dijous a la tarda els majorals i el clavari acompanyats de persones properes i de l’Agrupació Músical d’Ascó inicien la plega (en aquest cas de diners) pels carrers de la població. Des de la plaça de l’Església agafen l’estendard de sant Antoni, que el porta un carro tirat per un ruc. Tot i que el recorregut de la plega no està definit, s’intenta anar per les zones del poble on ja els mateixos majorals coneixen que hi ha gent que els rebrà. També acorden amb els responsables de centres com l’escola i la llar d’infants l’hora d’arribada. En el cas de l’escola entren amb la banda de música i ballen la jota d’Ascó al pati en forma de rotle tots junts. Durant el recorregut els majorals van trucant els timbres de les cases i és comú que la gent des del mateix balcó surti i tiri els diners al platet que porta el clavari amb la imatge de sant Antoni. El plat és metàl·lic i té una imatge de sant Antoni de guix al mig. Els altres dos majorals porten una cistella de plàstic. Cal remarcar que, durant el recorregut, els veïns i les veïnes que els majorals es troben pel carrer i que s’apropen a deixar diners prefereixen fer-ho al platet amb la imatge de sant Antoni i no al cistellet de plàstic. Aquests diners els va recollint a poc a poc el mossèn; són diners per a la parròquia. Durant la plega hi ha cases que, cada any, ofereixen cócs, pastissets i altres tipus de rebosteria d’elaboració casolana que s’acompanyen de mistela, moscatell o aiguardent; també es passa per casa del clavari, on hi ha la imatge de sant Antoni ja preparada perquè l’endemà la vinguin a buscar. 

La imatge del sant aquella mateixa tarda ha sigut adornada per un grup de dones properes a la parròquia i a la imatge de sant Antoni, que cada any són les responsables de col·locar les flors a la peanya. 

El divendres és festiu a Ascó i és el dia de la celebració de Sant Antoni. A dos quarts de nou del matí, majorals, clavari i músics es troben a la plaça de l’Església, on a poc a poc arriba la gent amb els animals, la majoria domèstics, i també hi arriben els rucs, matxos i cavalls que seran els protagonistes de la festa. Quan és l’hora acordada, les nou del matí, majorals a cavall amb la bandera i l’estendard acompanyats dels veïns amb animals i darrere del mossèn, es dirigeixen a la casa del clavari que ha tingut durant tot l’any la imatge de sant Antoni. El recorregut està definit per la ubicació de la casa del clavari. Una vegada s’arriba a la casa, persones properes al clavari que rep aquell any la imatge, amics o familiars, són els responsables d’agafar la peanya i dur-la fins a l’església. El recorregut de retorn a l’església s’allarga intentant fer una volta més llarga pels carrers del poble, i seguint l’ordre següent: la banda de música obre el camí, seguidament la imatge de sant Antoni, darrere el mossèn i les autoritats, a continuació el clavari amb la bandera a cavall i acompanyat dels majorals i seguits dels veïns amb els rucs, matxos, cavalls i, tancant la processó, els veïns amb els animals domèstics. 

L’Agrupació Músical d’Ascó durant la processó toca temes de caràcter festiu, tipus «Sale la comparsa», «Martín García» o «Mercado Chico», pasdobles que donen un caràcter més festiu que religiós a la processó. 

En arribar a l’església la imatge es deixa a la part alta de l’escala de la plaça; des d’aquesta posició la imatge presideix la benedicció dels animals i el repartiment del pa beneït. El mossèn es posa a l’esglaó inferior de l’escala, des d’on anirà beneint primer els animals del clavari i els majorals i després els de tots els veïns que ho vulguin. Els majorals i el clavari es col·loquen al costat del mossèn i reparteixen el pa beneït (un panet de pa), a la vegada que el mossèn ruixa amb aigua beneïda l’animal. Els participants són per una part els joves que després correran a les corrides i beneeixen l’animal (tant sigui en propietat com cedit per l’Ajuntament) i després es tracta en gran part de xiquets i xiquetes acompanyats per pares o iaios i persones grans més devotes. En acabar la benedicció dels animals la plaça queda buida i s’entra la imatge a l’església per preparar-la per a la celebració de la missa. 

A les 11 h se celebra la missa en honor a sant Antoni. L’any 2016 s’han cantat per primer cop per part de l’Orfeó d’Ascó els Goigs de Sant Antoni. Durant la missa majorals i clavari tenen la funció, a part de presidir al primer banc la missa, de passar el sac de l’almoina. Durant la missa el mossèn anunciarà els majorals del trienni següent i que ja han d’organitzar la festa de l’any següent. 

En acabar la missa és quan la imatge de sant Antoni es dirigeix, tot seguint el mateix ordre que abans però sense la participació dels animals, a casa del nou clavari. En aquest cas el clavari ha organitzat unes taules que ocupen tot el carrer i estan plenes de menjar. Cócs, casquetes, magdalenes i begudes. Part important del que s’ofereix ho han posat els mateixos veïns. El veí que vol ajudar el clavari va a la pastisseria i diu al pastisser que prepari una safata que ha de portar a casa del clavari. L’any 2016, segons el clavari, hi ha vint safates plenes de menjar portades de les pastisseries pagades pels veïns. Tots els assistents a la processó i que han acompanyat la imatge estan convidats a menjar i beure a la vegada que aprofiten per fer-se fotos amb la imatge de sant Antoni. A part dels visitants, la família del clavari es fa la fotografia de record de l’any que van custodiar el sant a casa. És, per tant, un moment que es fotografia per la rellevància que comporta per a la comunitat i la família.

La imatge de sant Antoni queda guardada a un lloc rellevant de la casa del clavari. El clavari durant l’any pot ser que rebi visites de veïns del poble que volen veure al sant per demanar algun favor, tot i que això cada cop és menys habitual, també pot ser que un veí li demani que encengui una espelma per demanar favors al sant. Tot i que són elements relacionats amb la devoció religiosa i personal, el clavari durant aquest any és per a la comunitat el representant i qui protegeix la imatge del sant i, per tant, qui es responsabilitza d’aquest tipus de peticions i relacions. 

Una vegada finalitzat aquest moment la celebració, fins diumenge, s’entra en la part més lúdica de la festa. És divendres i se celebren les corrides de rucs (matxos i cavalls) a la pista que hi ha situada als afores del poble. La pista o el recorregut de les corrides no ha estat fix. El recorregut s’ha adaptat a les necessitats urbanístiques del poble i, per tant, ha canviat de lloc diverses vegades. Actualment es realitza a la pista circular preparada per aquest objectiu i el diumenge al carrer dels Clots. El fet que es faci al carrer dels Clots (recuperat l’any 2000) sorgeix dels recorreguts que es recorda que es feien a principis i mitjans del segle XX, fins que hi ha un creixement que implica nous plans urbanístics i s’asfalten els carrers del poble; aquest fet coincideix amb l’arribada de la central nuclear. Aquest recorregut anava d’on està l’actual porta d’entrada de la central nuclear fins a dalt del carrer dels Clots. Les corrides tenien aquest recorregut i l’últim dia també es feia una corrida a l’esprint; l’esprint era el recorregut del carrer dels Clots. Avui l’esprint es fa el dissabte a la pista.

A la pista es fan carreres i segons el nombre de participants es realitzen semifinals i finals. La falta d’animals obliga l’Ajuntament a llogar rucs i matxos a una empresa per complementar els pocs que hi ha a la població. Això facilita que cada persona que vulgui córrer ho pugui fer. En aquest sentit no ha canviat tant; antigament coincidia el fet que molts dels genets no eren propietaris sinó que acordaven amb algun propietari fer córrer l’animal i repartir-se el premi. En el cas dels cavalls, són veïns o persones que tenen cavalls ja preparats i els fan córrer els mateixos propietaris. Les corrides concentren un bon nombre de veïns, que es col·loquen al voltant de la pista mentrestant a la línia d’arribada se situen la banda de música, les pubilles i els hereus, que representen les autoritats. Els corredors, col·locats a la part oposada, d’on hi ha la línia d’arribada, han de fer una volta i mitja sortint al crit de l’aviador de «Sant Antoni mos guardo!». L’aviador és el responsable, amb aquest crit, de donar la sortida, d’aviar. És una funció que l’actual responsable ja va heretar del seu pare. Guanya la corrida el primer animal que arribi, tingui el genet muntat o no. Per tant, guanya l’animal, el primer genet que arriba sobre de l’animal té un premi (sempre que no quedi entre els tres primers). Els tres primers classificats tenen diners i un gall, primer i segon, i una ceba el tercer. Anteriorment el premi es repartia entre el propietari de l’animal i el corredor. 

Dins de l’organització de les corrides, a part dels premis per als guanyadors, l’Ajuntament dóna una quantitat econòmica a cada animal que participa: 30 euros el 2016.

Un dels elements que defineixen les corrides de rucs i que es repeteix en altres casos i poblacions, com les curses pedestres o les regates del riu a Móra d’Ebre, és que la banda de música anuncia l’arribada i el guanyador. Aquest és un costum arrelat, perquè tradicionalment arreu del territori hi havia tocs específics de dolçaina i tabal per assenyalar la sortida de tota mena de curses i de les regates. En aquest cas a Ascó hi ha una peça concreta que és la que es toca en aquest instant de l’arribada dels corredors i ha estat registrada per Francisco Salvadó Jornet amb el títol de «Sant antoni mos guardo». 

La fi de les corrides marca la pausa del dia de festa; després de repartir-se els premis entre els guanyadors de mans de les pubilles, corredors i públic continuen la celebració en l’àmbit privat. No és fins a la tarda que tornen a ocupar-se els carrers en direcció a la plaça de l’Església, on a les set de la tarda es duu a terme l’encesa de la foguera. Aquest acte inicia, junt amb el pregó de la persona invitada, de manera oficial, els tres dies de festa que restarà encesa la foguera. 

La ritualització de l’encesa no s’ha modificat però sí que durant els anys recents (2015-2016) els majorals han introduït elements que pretenen fer o aportar un grau d’espectacularitat a l’acte de l’encesa. El 2016 s’ha fet un espectacle en què una noia pujada a una estructura metàl·lica, en forma de cavall, de prop de tres metres d’alt, entra a la plaça i dóna el foc al clavari (que mitjançant una escala puja fins a la noia) i ell encén les bengales dels altres responsables d’encendre la foguera (autoritats, majorals, mossèn). Per tant, una vegada finalitza la part de l’espectacle són autoritats, majorals, clavari, mossèn, pubilles i hereus els qui encenen la foguera cada un per una part i queda així tota encesa a la vegada. És just en aquest moment que les mateixes persones que han encès la foguera fan la ballada de la primera jota. L’Agrupació Músical d’Ascó ubicada a l’escenari toca la jota d’Ascó, que autoritats, majorals, pubilles i hereus junt amb els xiquets i les xiquetes que van vestits de «catalans» ballaran la jota. Les nenes i també les pubilles porten «faldilla llarga fins als peus de quatre gaies, florejada, de seda natural, gipó negre, gandalla i mitenes negres, mitges blanques treballades, mantonet de serrell i sabates negres amb llaçada i sivella. Els nens i hereus, pantalons negres de vellut, calça curta, camisa blanca, espardenyes amb vetes negres, mitges blanques treballades, faixa i barretina morades, armilla ramejada de colors vius i gec negre de vellut» (Memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements i implantació de la festa 2009). Durant la primera ballada s’ofereix una coca als nens i les pubilles perquè ballin sostenint-la; aquest fet és una manera de fer perdurar un dels elements lligats a la ballada de jota, que implica fer ballar la coca que s’oferia a la noia amb qui es volia ballar i a la vegada festejar. 

Una vegada ballada la primera jota ja pot ballar qualsevol veí. Actualment després de l’encesa i ballada de la primera jota hi ha el pregó que realitza una persona convidada; el model dels pregoners depèn dels majorals (en el darrer cas el pregoner és una persona que no té una relació concreta amb la població i és invitat pel seu perfil públic). 

Després de la ballada de la primera jota, que s’emmarca dins el moment rellevant de l’encesa, la celebració i el ball continua sense un esquema predefinit de participació. Els veïns de major edat del poble agafen les cadires per seure al voltant de la foguera i uns altres veïns es col·loquen en cua per recollir el sopar, la clotxa, mentrestant la resta comença a ballar la jota al ritme de la banda de música al voltant de la foguera, on es forma un rotle en parelles. 

El sopar de la nit de divendres i el de la nit de dissabte són elements que s’han introduït a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX. Són els majorals els qui introdueixen elements considerats propis, com la clotxa o clotxina (nom amb què es coneix a Ascó la clotxa), i aquests s’acaben convertint en un element més en el desenvolupament de la festa. En aquest cas, la clotxa o clotxina el divendres i la llonganissa el dissabte acompanyats de vi i al final de la nit el cóc i el moscatell, són els elements gastronòmics que s’han assentat en el desenvolupament de la festa. Les persones responsables de realitzar el foc per a la brasa i posar els tomàquets, els alls i la sardina al foc són les mateixes persones que de manera voluntària ho fan cada any, junt amb aquest grup els majorals, el clavari i els seus familiars o amics participen i ajuden a organitzar i repartir la clotxina divendres i la llonganissa dissabte. S’organitzen en taules, on es tallarà el pa per la meitat, un pa circular a l’estil de pagès. Es treu la molla deixant la cavitat buida i s’omple amb el tomàquet primer, després la sardina de casco (arengada), que també ha passat pel foc, i s’acaba amb un bon raig d’oli; una vegada tot dins, la molla ens serveix per tornar a tapar i queda així el mig pa tancat amb els ingredients dins. Per menjar-se es desmunta i es treu l’espina de la sardina, la pell del tomàquet i s’hi afegeixen els alls, que s’havien passat pel foc; s’acaba afegint-hi més oli i es torna a posar tot dins, es tapa o es menja per separat. 

La nit i la festa s’anima i la banda continua tocant la jota, que cada cop balla més gent, sense una indumentària determinada. La indumentària que es defineix com «de català», descrita anteriorment, és la utilitzada únicament per les pubilles i els hereus i en els nens i les nenes, però no se’n fa ús de manera generalitzada. A les dotze de la nit s’acaba el ball de jotes i a la vegada que es reparteix el cóc i el moscatell es dóna pas al ball d’orquestra. En aquest cas no està ritualitzat, el model de ball i interacció el defineix el ball d’orquestra. 

El dissabte la celebració continua a la plaça de l’Església a partir de la tarda. A les quatre de la tarda a la plaça de l’Església s’organitzen jocs tradicionals. Aquest és un altre dels elements que s’han introduït amb els anys i que formen part de l’esquema de la celebració. Jocs com la tirades de birles, les corrides de pedres, de forca o la trencada de tupins són organitzats per l’Associació Cultural lo Llaüt. Dels jocs assenyalats, les corrides de pedres, la tirada de birles i la trencada de tupins (trevada d’olles) els trobem a altres poblacions de les Terres de l’Ebre. Tot i que els jocs en un inici estan dirigits als xiquets i les xiquetes de la població, a mesura que avança la tarda els joves i els pares i mares de les criatures acaben jugant. S’acaba la tarda (just abans que comenci la banda de músics a tocar) amb el joc de tirar la corda entre casats i solters i homes i dones.

La nit de dissabte, una vegada acabats els jocs, reprodueix la mateixa dinàmica que el divendres, el sopar comunitari (la llonganissa amb vi), les jotes al voltant de la foguera i el cóc amb moscatell. 

Finalment, les festes arriben a l’últim dia amb la celebració de les corrides de rucs i cavalls al carrer dels Clots. El carrer s’ha omplert de sorra de riu per facilitar el pas dels animals i als marges s’hi han posat unes tanques per situar el públic. A les imatges que ens mostren de quan les corrides es feien al carrer als anys seixanta del segle XX no hi ha tanques protectores i la gent se situava als marges del carrer i deixava el camí per als animals. Tant avui com llavors, tots els espais i balcons s’omplen de gent per presenciar les corrides. El carrer dels Clots és una de les vies que uneix la part baixa del poble amb la part alta. Ascó està situat en un turó presidit pel castell i, per tant, és un poble amb carrers empinats, com és el carrer dels Clots. Les corrides són de baix a dalt; per tant, la línia d’arribada amb els músics i les pubilles i els hereus és a la part alta del carrer, i a la part inferior del carrer hi ha l’aviador amb els animals i corredors esperant el seu torn. La dinàmica és com a la pista, i depenent del nombre de corredors, es corren semifinals i finals. La diferència respecte a les corrides dels altres dies és que el diumenge al carrer dels Clots hi participen els genets locals. 

Cal esmentar respecte a les corrides que així com abans es diferenciava entre dones i homes i altres variants, actualment, també per l’escàs nombre de corredors, a la mateixa corrida hi participen a la vegada dones i homes. L’any 2016 justament és una dona la que guanya la corrida de rucs.

Al carrer dels Clots durant les corrides la situació de l’Agrupació Musical d’Ascó i les pubilles és com al circuit: músics, pubilles i hereus se situen a la línia d’arribada, en aquest cas a la part superior del carrer.

En acabar les corrides, al Casal de Jubilats hi ha preparat un vermut que reparteixen els majorals i una banda de música toca el que serà l’últim ball amb orquestra de les festa. A la tarda es repeteix el mateix ritual dels dies anteriors, al voltant de la foguera que crema l’última llenya (abans si en sobrava se’n feia subhasta per treure més diners per a la festa), es ballen les jotes i els majorals preparen el sopar de l’últim dia, que és l’entrepà de pernil. L’Agrupació Musical d’Ascó toca des de l’escenari les jotes que ballen els veïns del poble. L’últim dia es rifarà un tocinet (que és a la carnisseria del poble), amb la coca. Els tres dies (divendres, dissabte i diumenge) a l’hora de sopar la banda de música deixa de tocar i hi ha un espectacle de mag o música més tranquil·la durant el sopar i, després, tornen a tocar-se jotes fins a les dotze, que es reparteix la coca i el moscatell o rom cremat.

Amb aquest acte s’acaben les festes de Sant Antoni i es deixa d’alimentar la foguera, que es va apagant a poc a poc.

Història i transformacions de l'element: 

La devoció a sant Antoni a Ascó data com a mínim de 1739. D’aquesta data se n’ha trobat un document que evidencia la presència de la devoció: es tracta de l’Albarà del retaule de sant Antoni. En aquest document es dóna ordre que el «clauari» (clavari) pagui a Francesc Vila uns diners en concepte de la fusta que s’ha comprat per al retaule de sant Antoni. Per una altra part, a la Memòria de Catalogació de la Festa de sant Antoni es menciona un altre document del mateix any (1739) en què també hi ha un albarà que parla del premi de les corrides; en aquest cas, per a les festes de Sant Miquel, i especifica que són galls. Situades històricament l’existència de la devoció local i certes pràctiques lúdiques i festives, no s’oculten les transformacions i adaptacions dels darrers trenta anys, des de la dècada dels vuitanta del segle XX fins als nostres dies, que és quan s’ha convertit en el que avui es reprodueix. 

Segons els mateixos informants, la celebració de Sant Antoni ha sofert un procés d’adaptació i reactivació, per part dels mateixos veïns, que ha evitat la seva desaparició quasi signada i determinada pel canvi productiu accentuat per l’arribada de la central nuclear. Als anys setanta del segle XX la celebració mantenia els elements imprescindibles a partir dels quals creix posteriorment: la foguera, els tres tombs i la benedicció d’animals, corrides, jotes i la figura organitzativa, clavari i majorals; mantenia, així, un esquema de celebració necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies del nou context local. 

Respecte a la foguera es manté la idea que s’ha de cremar la llenya que els veïns deixen a la porta de casa els dies previs a la festa. No obstant això, el canvi ve respecte al fet que cada cop menys gent manté relació amb el camp. Això fa que hi hagi veïns que per col·laborar deixant llenya a la porta hagin de demanar-ne a algú que els la posi davant la porta o si no que siguin menys els veïns que en deixen. Per això i per aconseguir que la foguera cremi tots els dies de la festa, l’Ajuntament la complementa amb llenya. Aquesta realitat ha fet també que desaparegui una part de la festa com era la subhasta de llenya que es feia l’últim dia amb la llenya que sobrava de la foguera. Aquests diners es dirigien a la parròquia. 

Altres canvis respecte als elements propis de la festa estan lligats als majorals i el clavari. Avui no tenen una funció finançadora evident i la responsabilitat és representativa i organitzativa. Això implica que s’obre a la majoria de veïns una responsabilitat que anteriorment quedava lligada a un grup reduït relacionat amb poder econòmic associat, almenys durant la segona meitat del segle XX, i al poder polític i religiós. Ha canviat també la manera de presentar-se i de com s’apunten a la llista que el mossèn elabora per ser majoral. Anteriorment els majorals es presentaven d’un en un i quan els tocava havien de compartir trienni amb qualsevol veí; actualment els tres majorals que volen compartir trienni s’apunten junts per compartir els tres anys de clavari i majorals. Respecte a la figura del clavari, segons els mateixos informants, l’origen es troba en la persona responsable de guardar les claus de la capella on hi havia la imatge de sant Antoni. La memòria oral diu que durant la guerra civil el clavari va agafar la imatge i la va guardar a casa seva fins al final de la guerra, i una vegada acabada es va establir que la imatge cada any aniria a casa del clavari de l’any, tal com succeeix actualment.

Respecte a les corrides els canvis principals estan lligats als espais i la presència de més o menys animals i de genets que hi vulguin participar. La modificació dels espais s’ha adaptat a les necessitats urbanístiques de la població fins que es va ubicar a l’espai actual. De tots els espais, el record de les corrides pel carrer dels Clots porta al fet que els majorals de l’any 2000 recuperin per a l’últim dia de la celebració les corrides al nucli urbà, al carrer del Clots. Tot i no recuperar el recorregut complet es fa a l’últim tram del recorregut que es va fer fins a la dècada del seixanta del segle XX. L’altre element de canvi en les corrides és la falta d’animals i genets. El canvi del sistema productiu i la introducció de maquinària motoritzada fa disminuir la presència d’animals de tir i, per tant, la presència d’animals per a les corrides. La mateixa dinàmica de tractar amb animals també fa disminuir la presència de genets que s’atreveixin a pujar sobre el ruc amb el risc de caure. Actualment l’organització lloga animals (rucs i matxos) per complementar davant els pocs animals que hi ha a la població i que les corrides es puguin dur a terme.

El model de finançament també ha canviat i ha permès que la celebració augmenti el seu nombre d’activitats. A partir de l’arribada dels ajuntaments democràtics i, en el cas d’Ascó, de la central nuclear, el pressupost municipal permet finançar més activitats. En aquest cas ni la plega econòmica, que es fa en benefici de la parròquia, ni els majorals, no han de finançar cap despesa de la festa. Això ha permès que augmenti progressivament el nombre d’activitats noves o recuperades de la celebració i que tothom pugui ser majoral.

Alguns del elements que s’introdueixen a la celebració són el 1989 l’elaboració de la clotxa com a sopar del divendres; més endavant també es concreta el dissabte el dia de la llonganissa i diumenge de l’entrepà de pernil. També s’assenten o amplien activitats com l’orquestra i el ball i altres espectacles a la plaça de l’Església que s’introdueixen i són viables gràcies a la modificació del model de finançament.

Processos i preparatius: 

Tot i la quantitat d’elements de la festa, els preparatius són relativament menors. Per una part, la plega de llenya es fa entre veïns i part de l’Ajuntament i, durant els dies previs, es recull la llenya necessària per tenir la foguera encesa tres dies. 

Un altre dels aspectes relacionats amb els preparatius són les coques i el pa de la clotxina. Les pastisseries de la població (dues) es reparteixen l’elaboració del pa i de les coques que es consumiran durant els tres dies de festa. 

Altres aspectes d’organització estan lligats al funcionament dels majorals i l’Ajuntament, que contracten i organitzen els diversos grups de ball, animals per a les corrides i altres espectacles. En aquest sentit, per a la població i en relació amb la celebració de Sant Antoni, no hi ha preparatius de caràcter comunitari.

Dedicació: 
L'advocació de sant Antoni a les Terres de l'Ebre està present a molts pobles principalment de les comarques de Terra Alta i la Ribera d’Ebre. La relació de sant Antoni amb els animals en considerar-lo el seu protector i la importància dels animals de peu rodó en el treball agrari permeten comprendre en part l’extensió i pervivència de la celebració. Avui continuen sent els protagonistes de les celebracions tant en el moment de la benedicció com en les diverses corrides i els jocs que se celebren. Segons les llegendes del corpus catòlic Sant Antoni va guarir les potes d'un gorrinet que duia una truja a la boca perquè tenia la pota trencada. El sant el va beneir i guarir i des de llavors el gorrinet va acompanyar a sant Antoni.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Majorals. El model organitzatiu del majorals, tot i les diferències de funcionament que podem trobar entre els diversos pobles, és comú i es manté a la zona de Ribera d'Ebre i de la Terra Alta. El majoral té una funció organitzativa i representativa. Són els responsables d’organitzar tots els actes de la celebració en consens amb les autoritats i durant els diversos actes són els responsables visibles davant la comunitat i els veïns. El prestigi i el desmèrit de l’organització i el bon fer és dels majorals. Actualment són persones que es presenten de manera voluntària per organitzar, no finançar, una celebració concreta. Aquest model organitzatiu lligat a l'Església anteriorment comportava finançar part de la festa. Això implicava certes restriccions en el compliment de la funció de majoral; avui, en desaparèixer l'obligació fiançadora de manera explícita, es facilita la possibilitat que un major nombre de veïns del poble puguin accedir a la funció de majoral. En aquest sentit, sí que ha de ser una persona amb suport d’un grup d’amics i familiars que l’ajuden; això implica tenir un grau d’integració dins de la comunitat.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Participants/Executants: 
Majorals
Clavari: qui guardava les claus de la capella on es guardava el sant i qui avui té la imatge del sant a casa seva durant un any. La figura del clavari abans de la guerra civil es limitava a guardar les claus de la capella on es guardava la imatge de sant Antoni. Segons els informants durant la guerra civil un clavari va agafar el sant i el va guardar a casa seva per protegir-lo. Des d'aquell moment la imatge torna a l'església el dia de la festa i la resta de l'any és a casa del clavari. Cada any va canviant de casa i la persona que el guarda assumeix el nom que tenia el que guardava els claus de la capella antigament, el clavari.
Balladors: els balladors a Ascó són una figura estesa per la població, ja que el fet que no s'hagi perdut mai del tot la jota local ha facilitat la seva transmissió durant la mateixa pràctica. Els balladors de la primera jota el divendres de l'encesa són els majorals i el clavari, les pubilles i els hereus i les autoritats, tots acompanyats dels nens i les nenes vestits de catalans. La presència de les criatures és un fet recent que s’afavoreix per dinamitzar la transmissió de la jota i de la indumentària. Aquests tenen l'honor de ballar la primera jota. Aquest model d'inauguració del ball reprodueix el model de quan qui finançava la festa tenia dret a fer el primer ball amb qui ell decidís i les autoritats pertinents. Avui continua reproduint-se el fet sense incidir en la qüestió econòmica, però sí organitzativa i representativa.
Músics: l'Agrupació Musical d'Ascó. La població d'Ascó, a part de la banda de música, tenia dues orquestres de ball i una escola municipal de música, un fet que facilita la presència de la música als diversos actes. En aquest cas, la banda de música és la responsable de mantenir el toc determinant que s’interpreta durant les corrides i també la responsable de tocar la jota d'Ascó a la plaça totes les tardes i nits.
Genet: els genets són homes o dones joves. Tot i que no hi ha limitacions d'edat, la possibilitat de caure i l'aspecte lúdic fan que acabin sent els joves els qui corren. Antigament se separaven les corrides per sexes, actualment no.
Aviador: la figura de l'aviador té la funció de donar la sortida al crit de «Sant Antoni mos guardo!» a les corrides. També se li atorga capacitat organitzadora dins de les corrides. Junt amb els majorals té capacitat de decidir si algun genet ha fet trampes i establir les modificacions que trobi pertinents. El càrrec actualment ha estat heretat pel fill de la persona que ja era l’aviador. Les funcions o qualitats per ser aviador són conèixer i tractar amb animals i que aquest coneixement sigui reconegut per la comunitat.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Actualment la celebració, tot i mantenir el fet simbòlic de la benedicció i la processó dels tres tombs, ha perdut part de la seva funció originaria de protecció de l’animal de feina. La falta de lligam dels animals amb el treball diari disminueix la necessitat de protegir l'animal, de peu rodo, que era bàsic pel desenvolupament i supervivència de la unitat familiar. Per tant es manté el ritual de beneir els animals avui domèstics però es deslliga de l’àmbit productiu i es mante en l’àmbit simbòlic, de protecció de l’animal a part del fet festiu que implica treure l’animal engalanar-lo i beneir-lo La funció és de caràcter lúdic i festiu també pren rellevància pel reconeixement diferenciador de la comunitat. En aquest cas, a Ascó el reconeixement com a festa patrimonial d'interès nacional augmenta el valor identitari i diferenciador respecte a altres poblacions que celebren també Sant Antoni a la comarca. És un referent comunitari també per a molts asconencs que retornen aquest cap de setmana al poble per celebrar les festes de Sant Antoni.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Les transformacions del sistema productiu, en el cas d’Ascó accentuat per l’arribada de la central nuclear, evidencien com les celebracions precisen de reinterpretacions i adaptacions dins del context en què es desenvolupen. En el cas de la funció simbòlica i la relació amb el model productiu, com succeeix a altres municipis, la celebració dels tres tombs i benedicció dels animals de treball perd rellevància en desvincular-se de l’esfera productiva; tanmateix, s’accentua una relació amb els animals des d’una vessant ociosa i lúdica (animals de companyia o domèstics), que també acaba amb la benedicció a les portes de l’església per part principalment de nens i nenes amb el que es considera la «mascota» o de la gent gran. Per tant, tot i perdre la relació de protecció amb l’àmbit productiu s’accentua la de caràcter lúdic. En referència al model productiu, la celebració de Sant Antoni també estava lligada amb el final d’una època de collita (l’oliva), època de recollir fruits i de celebració i d’agraïment i per una altra part també amb el temps de matança. El que es coneix com la setmana dels barbuts (15 sant Pau ermità, 16 sant Maur abat i 17 sant Antoni abat) és considerada una de les setmanes més fredes de l’any; per tant, condicions idònies per fer la matança del porc. És en aquest context productiu que la celebració de Sant Antoni és rellevant per a la comunitat i ens permet evidenciar com en el calendari anual s’explica des de la relació entre els moments festius i la lògica socioeconòmica. Ara bé, actualment, aquesta relació canvia i, per tant, el fet que es mantingui la celebració de Sant Antoni és a causa d’un procés d’adaptació i reconstrucció de la festa. En aquest cas, l’adaptació al nou model socioeconòmic evidencia la proposta d’un sector productiu que pretén ser alternativa al perdut, l’agrari, i al dels darrers quaranta anys, el nuclear, i és el turisme cultural. La celebració s’ha construït afegint al marc festiu tots els elements que es consideren representatius de la població i no sempre relacionats amb la celebració de Sant Antoni. Això, sumat al reconeixement social que comporta ser majoral, que assegura la continuïtat d’un element clau, i al fet que Sant Antoni d’Ascó s’ha reconegut com a festa patrimonial d’interès nacional, dóna a la celebració el valor comunitari que permet que continuï celebrant-se i, per tant, enfortint els lligams i la relació identitària de la comunitat amb la celebració. La relació purificadora del foc, tant per cremar objectes com per cremar llenya vella després de la poda, es relaciona amb els solsticis o canvis de temporalitat; en aquest cas queda en un segon pla, però sí que compleix la funció aglutinadora de la comunitat al voltant del foc, on es menja i es fa festa. Fet que es demostra en el fet que la jota es balli fent un rotle al voltant de la foguera.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La transmissió s’ha realitzat tradicionalment en la pràctica i de manera oral. Actualment aquest model s’ha afegit a la transmissió a les escoles i mitjançant tallers municipals d’elements com jocs tradicionals o el ball de la jota. Un exemple és que el dia de la plega es va a l'escola i es balla una jota; també en diversos anys s'han presentat dos jocs de taula relacionats amb les festes de Sant Antoni com a element identitari de la població. L’Associació Cultural lo Llaüt i l’Ajuntament d’Ascó els han editat. PUBILL, Biel i RADUÀ, Josep M. «Joc didàctic de l’oca “La corrida del ruquet”». Associació Cultural lo Llaüt. Ascó. http://lollaut.blogspot.com.es/p/jocs.html PUBILL, Biel i RADUÀ, Josep M. «Joc de parelles: “Joc de memòria Xafa-la!. La festa de Sant Antoni d’Ascó”». Associació Cultural lo Llaüt. Ascó. http://lollaut.blogspot.com.es/p/jocs.html En general, la identificació de la comunitat amb la festivitat facilita aquest procés de transmissió.
Viabilitat / Riscos: 
La identificació amb la celebració per part de la comunitat disminueix els riscos; tanmateix, no implica que les diverses adaptacions i introducció d'elements dins de l'estructura festiva la pugui transformar en excés. El model de finançament pot ser un risc a llarg termini per a la viabilitat de la festa.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La comunitat la identifica, tot i no ser la festa major, com una de les festes més rellevants i pròpia des del punt de vista que els qui hi participen són la gent que viu tot l'any a Ascó. És, per tant, una festa en què participar-hi suma un grau de pertinença a la comunitat.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Transmissió de la jota a les escoles. L'Ajuntament lloga els rucs i matxos per complementar els que hi ha de locals perquè es puguin continuar celebrant les corrides de rucs; també col·labora amb la llenya. S'ha introduït al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. L'elaboració de jocs (referenciat a l'apartat de transmissió) és també una mesura de salvaguarda presa per la mateixa comunitat.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Recursos associats: 
  • Llenya a les portes per a la foguera
  • La plega
  • La plega i sant Antoni
  • Els tres tombs. El clavari i sant Antoni
  • La benedicció dels animals i el repartiment del pa beneït
  • Arribada a casa el clavari
  • L'Aviador, «Sant Antoni mos guardo!!!»
  • Corrides al carrer dels Clots
  • Els galls i les cebes
  • Encenent la foguera
  • Pubilla , hereu i coca.
  • La jota i la foguera a Ascó
  • Tomàquets, sardines, pa, oli i alls!
  • La clotxa
  • Corrides de pedres
  • Birles
  • Estirar la corda
  • Jota a la plaça
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dj., 11/02/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dj., 11/02/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
·: