Les Festes Majors de Rasquera, per Sant Domingo

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
Les Festes Majors de Rasquera
Grup i/o comunitat: 
Festes de participació municipal
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El 4 d'agost a Rasquera, cada any, celebren la Festa Major en honor a Sant Domingo. Amb el romiatge a l'ermita, consagrada al patró, i el pregó s’inicien unes festes que tot i que abans duraven tres dies, a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX s'allarguen i duren una setmana.

Durant el transcurs de les festes ens trobem amb  elements o activitats que, a la vegada que  caracteritzen i donen una identitat a la celebració local, també es reprodueixen a altres poblacions properes i defineixen un esquema festiu comú: la selecció de les pubilles, els quintos, el pregó, la música i el ball en els seus diferents models, el correfoc, la banda de música, la colla de gegants, els tabals, la recuperació de la jota local i els jocs com les birles o el pal ensabonat. Tot ells, elements comuns i estesos pel territori que a Rasquera s’identifiquen també com a propis.

Una celebració on combinen elements històricament arrelats com el romiatge amb altres que, tot i ser relativament nous, sorgeixen als anys vuitanta del segle XX, són referents de la festa actual com és el correfoc. Existeix en el tot de la festa un fil conductor que la lliga amb models anteriors de celebració, elements que persisteixen com el Cap de Dansa, la processó i el ball, que resignificats continuen presents en el context actual. 

Data identificació: 
ds., 01/08/2015 to dg., 09/08/2015
Codi: 
IPCITE 2 0003
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

La celebració de la festa té diferents espais rellevants. El principal espai és l'ermita del segle XVII que està consagrada al patró sant Domingo de Guzman. Aquest espai, tot i ocupar un temps breu respecte a la totalitat de la festa (el dia 4 pel matí) és clau pel caràcter simbòlic que té. És en aquest espai on se celebra la litúrgia religiosa i es duu a terme un dels moments més rellevants, la cantada de l’Himne a Sant Domingo. El recorregut des de l'església de Sant Joan es fa a peu tot i que la major part dels assistents hi accedeixen amb cotxe. Altres espais rellevants són la plaça de Sant Joan,on està l'església de Sant Joan; els patis de l'escola, on se celebren els actes més multitudinaris i també oficials com el pregó i els balls de nit, i finalment, la plaça de Maria Foix, on es fan les cucanyes i els jocs (hi ha el forat per al pal ensabonat) i se celebra el carnaval d'estiu i altres activitats. En el desenvolupament de la celebració, el recorregut del romiatge, el del correfoc i el de la cercavila són els actes més rellevants. En el cas del recorregut del correfoc i de la cercavila, tot i que aquest any coincideixen en el punt de sortida i arribada, no sempre és així. La cercavila de gegants i nanos s'inicia al mateix lloc però cada any varia perquè passi per diferents espais del poble on tradicionalment no hi arriba la festa.

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dilluns, August 3, 2015 to diumenge, August 9, 2015
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El dia central de la celebració és el 4 d'agost, el dia que antigament l’Església catòlica establia que era la festivitat de Sant Domingo. A partir d'aquest dia i depenent de la proximitat del cap de setmana es realitzen la resta d'esdeveniments. Antigament la celebració es concentrava els dies 3, 4 i 5 d'agost independentment del dia de la setmana. En aquest cas, a Rasquera, tot i que el dia del patró va canviar al dia 8 d'agost, han mantingut la data del 4 com a celebració.
Descripció: 
Descripció general: 

Rasquera celebra la seva festa major al voltant del 4 d'agost, festivitat de Sant Domingo. La celebració, tot i el canvi de data oficial de Sant Domingo al 8 d'agost, es manté com a element diferenciador el mateix dia 4. A altres pobles propers on també s'hi celebra com a Miravet al barri dels terrissers, el dia de referència també és el 4 d'agost. 

La celebració a Rasquera està coordinada des de l'Ajuntament,que col·labora i finança les activitats que les diferents entitats del municipi proposen. L'Ajuntament organitza els actes institucionals, l'elecció del pregoner/a, els actes com la proclamació de les pubilles i hereus o la contractació d’orquestres. Paral·lalament, les entitats locals assumeixen altres tasques relacionades amb la festa. La preparació dels nanos i gegants (netejar i/o vestir), el manteniment i la restauració dels elements del seguici, l’organització del correfoc (conviden les colles participants i aconsegueixen el material pirotècnic) i l'organització dels diferents actes que completen el programa com el carnaval d’estiu o el correbars. Un dels actes previs a la celebració que organitza l’Ajuntament és la votació de la Pubilla i l'Hereu entre els quintos que fan 18 anys.

El dia abans de Sant Domingo (3 d’agost) amb el repic de campanes i el coets a mig matí s'anuncia l'inici de les Festes, i tot i que fins la tarda no es fa l’acte institucional amb el pregó, pel matí ja hi ha les primeres activitats de caràcter lúdic organitzades per l'Associació de Joves.

L'Agrupació Musical Rasquerana és la responsable d'anar a buscar les autoritats i quintos dels 18 anys a l'Ajuntament, des d'on van en seguici fins als Patis de l'Escola, on es fa la presentació dels Quintos i de la Pubilla i l’Hereu. L'alcaldessa és la responsable de fer la presentació del pregoner, qui, amb un parlament que exalta la seva relació amb la població, dóna per inaugurada la celebració. El pregoner és, en aquest cas, un antic mossèn del poble (va estar-hi 28 anys) que explica la seva relació amb la població. L'acte es desenvolupa de prinicipi a fi als Patis de l'Escola i acaba amb la participació d'un grup de música i amb l'Orquestra a la nit.

La figura del pregoner pot variar depenent de l’Ajuntament. Hi ha tres models de pregoner: un de caràcter polític proper a la corporació municipal, un que és personatge públic que cobra per fer el pregó, i finalment, el que té un lligam amb la població i ho fa gratuïtament. 

El dia 4 d'agost és el dia central de la celebració. S'inicia amb la Cercavila de l'Agrupació Musical Rasquerana. L’Agrupació a les 7 del matí surt en cercavila pels carrers de la població. Anuncia, tot despertant a la població, l'inici de les festes i especialment que és el dia del patró. Durant la cercavila, antigament, era comú parar-se en algunes cases on s'oferia cóc, cafè, algun licor, aiguardent o ratafia als músics. Al 2015 els músics es dirigeixen a alguna casa d'un familiar de l'Agrupació i se’ls invita a esmorzar cóc,cafè i ratafia. Aquest és l'únic lloc on s'aturen. Respecte al repertori musical, no és fixe i depèn de l'Agrupació.

La cercavila acaba a la porta de l'Ésglésia, on s'inicia el romiatge amb la imatge de Sant Domingo a les 8 del mati. Autoritats locals, Pubilla, Hereu, Quintos i l' Agrupació Musical, que no toca durant el camí, estan acompanyats per un número considerable de persones (prop de 100). La resta de participants accedeixen a l'ermita amb cotxe. 

El romiatge s’inicia a la porta de l'Ésglésia, a la plaça de Sant Joan, amb la imatge de sant Domingo sobre una peanya amb quatre rams d'alfàbrega (un per cantonada). La imatge del sant és portada pels Quintos que es van turnant la tasca. No està definit el temps que l'ha de dur cadascú. Tampoc existeix un ordre establert durant el romiatge tot i que la majoria de participants van darrera la imatge.

En arribar a l’ermita, al davant hi ha una plaça on s’hi col·loca l’altar i es deixa la imatge amb la peanya al terra. Els participants que han arribat amb cotxe ocupen ja les cadires. Es duu a terme la litúrgia religiosa en honor al sant i en acabar es realitza l'ofrena floral.

Com a suport per a l’ofrena floral s’utilitza una estructura de ferro rectangular, aproximadament 50 cm per 30 cm amb forats on s’introdueixen els rams de flors que s’ofereixen i que formen un cor roig al centre. En acabar l'ofrena els participants, posats dempeus, canten l’Himne de Sant Domingo. Aquest moment és definit pels participants com un dels més importants i reconeixen que, tot i l’escàs seguiment al culte religiós durant l’any, a la cantada de l’Himne hi participa bona part de la població. A continuació s’inicia la processó de baixada i retorn a l’església.

L'Himne, segons diuen els mateixos informants, segueix l'estructura musical de l'Himne de la Cinta de la ciutat de Tortosa però es modifca la lletra que fa referència a sant Domingo. En ambdós casos es repeteix l'expressió per sobre de tot.

El recorregut de retorn a l’església és diferent al de pujada i està acompanyat per més participants. L’Agrupació musical va al davant tocant i les autoritats, incloent-hi les religioses que a la pujada no participen, van darrere de la imatge. Quan s'arriba a l’església de Sant Joan Baptista es deixa la peanya a l’altar. En aquest moment les pubilles agafen els rams d’alfàbrega i els reparteixen entre els assistents. La majoria passen i agafen un ramillet per endur-se’l a casa. Tot i que no se li atribueixen qualitats específiques, els informants participants diuen que és bo i que a l’estiu serveix per fer fugir les mosques i mosquits. No s’ha trobat una relació simbòlica concreta.

A continuació, a la mateixa plaça es fa una ballada de la jota de Rasquera. La jota ha estat recentment recuperada pel Grup Cultural Rasquerà prenent com a referent el recull realitzat per Josep Bargalló. L’Agrupació Musical toca la jota i les pubilles i hereus han de ballar posats de forma circular envoltant l’arbre que queda al mig de la plaça, de manera que es formen dos cercles concèntrics. La banda queda a un costat de la plaça i les pubilles i hereu estan acompanyats de balladors, molts d’ells xiquets i xiquetes.

Una vegada acaba aquest acte no és fins la tarda que tornen a haver-hi actes públics. Les famílies aprofiten per fer dinars familiars i reunir-se. Actualment no existeix un plat concret que estigui lligat a la celebració de Sant Domingo.

A la tarda es duu a terme el Cap de Dansa. Actualment, a Rasquera, el Cap de Dansa implica que la gent que compleix 50 anys faci el primer ball d’una tarda de Ball. El Cap de Dansa és avui un element ritual simbòlic lligat al caràcter generacional. Tot i això, històricament ha estat lligat a les autoritats locals polítiques i econòmiques. Qui feia el primer ball era l’alcalde, i també en altres casos, la Pubilla o Reina de la festa. És un privilegi que s’atorgava o assumien persones reconegudes per la proximitat amb el poder local. Actualment aquest privilegi, en el cas de Rasquera, és per als integrants d’una quinta concreta. Per la nit es duu a terme el mateix ritual de fer el primer ball, en aquest cas el Ball de Gala de la Festa Major, i el fan la Pubilla i l’Hereu.

La celebració de la festa, que s’allarga fins el cap de setmana, es defineix per activitats de caràcter lúdic realitzades sobretot a les tardes. Se celebren correbars, gimcanes, cucanyes, i altres activitats dirigides principalment a la població jove i organitzades per ells mateixos com el IV Carnaval d’Estiu. Dins d’aquest marc s’han recuperat jocs com les Birles o el Pal ensabonat.

Dins del marc temporal festiu, el cap de setmana concentra els actes més rellevants, fet que implica l'augment de la participació tant local com forana. El Correfoc concetra part important d'aquesta participació, així com també activitats lúdico-esportives com el partit de futbol i el Ball de la nit als Patis de l'Escola.

El Correfoc (considerat localment el més antic de les Terres de l’Ebre) es va celebrar a Rasquera per primer cop a la Festa Major de 1983. Llavors ja apareixia el bestiari que el caracteritza i l'acompanya: el Fardatxo, bèstia que després amb els anys s’acompanyà de noves bèsties com l’Afaram i la Guita.

Al correfoc del 2015 les bèsties de Rasquera han anat acompanyades dels Diables d’Alforja, Diables de Reus, Figots Satànics de Riba-roja d’Ebre i la Cabra i Drac de Reus. A les 8 de la tarda es fa la tradicional plantada. Això implica que totes les bèsties que participen en el correfoc es col·loquen ordenades a la Glorieta de la Font, on la gent s’apropa, les mira i els fa fotografies. Aquest moment s’aprofita per apropar els xiquets i xiquetes perquè interactuïn amb el bestiari.

El Correfoc s’inicia a les 9. Al davant surten el Fardatxo, seguit de l’Afaram i després la Guita. Cada bèstia de foc té la persona o persones que van dins i li donen vida. En el cas del Fardatxo en són dos. I després hi ha les persones que la guien durant el correfoc i li canvien les carretilles. A la part davantera del Fardatxo és on es col·loquen les carretilles o sortidors. Després de les bèsties va la colla de diables de Rasquera amb les maces, on posen les carretilles i vestits amb casaca vermella i una silueta de diable en negre a l’esquena. La vestimenta dels diables durant anys era propietat de la colla. Actualment cada membre pot fer-se la pròpia vestimenta.

Entre els diables, l’últim és el carro amb les carretilles. Hi ha una persona encarregada de repartir la carretilla al diable que es posa en cua on hi ha una altre diable responsable d’encendre la carretilla que després el diable fa ballar. Els diables es mouen apropant-se al públic i aquest interactua seguint-los o posant-se sota de la maça agafats de la cintura del diable. A l'inici es realitza una Encesa, que implica que tots els diables ajuntin les maces i les encenguin a la vegada. El Correfoc s’acaba amb una encesa comú.

Els diferents càrrecs de la colla també pel que fa al bestiari es defineixen en funció de la veterania i responsabilitat dels membres.

Quan el correfoc s'acaba la celebració continua amb el ball i l’orquestra als Patis de l'Escola.

Diumenge, l’últim dia de la Festa Major, pel matí hi ha la Cercavila amb els gegants i nanos. Aquest any 2015 van acompanyats pels gegants i nanos de Ginestar, que faran de padrins del nou nano que bateja la colla de Rasquera. Musicalment estan acompanyats per la Colla de Grallers de Rasquera, l’Agrupació Musical de Rasquera (es van turnant en tocar) i la Xaranga de Ginestar, que acompanya als nanos de Ginestar.

Els gegants de Rasquera són propietat de l’Ajuntament però la colla n’és depositària. El nom del gegant està relacionat amb una dita i família local “Aquell home tan valent que amb l’espassa rovellada matava tot la gent” però es va canviar perquè la família ho va demanar. El nom de la geganta és Palmerola en honor al treball amb la palma, comú a la localitat. El gegant pesa més que la geganta i també és més alt.

Els gegants i nans acompanyats de la música fan la plantada a la Plaça de Sant Joan acompanyats dels de Ginestar. Abans de sortir els gegants ballen a la Plaça. El ball entre els dos gegants consisteix a fer giravolts sobre si mateix i a la vegada coordinats entre ells. Els vestits s’inflen donant així una millor estètica. La complexitat del ball ve donada tant pel pes dels gegants com pels moviments que fan durant el ball.

Pel que fa als gegants i els nanos, alguns són propietat de l’Ajuntament (com els gegants) i altres de la mateixa colla. Els nanos de la Colla tenen el nom de Co Minnguet i Ti Troies. El nou nano que han batejat es diu Co Carrotxero . El nom surt d’un dels oficis locals que era anar agafar l’escarrotxa (escorça del pi, utilitzada per fer-ne pintures) i que a la vegada era el malnom que els veïns de Benifallet donaven a la gent de Rasquera.

La cercavila avança pels carrers i exceptuant aquest any, que amb el bateig de Co Carrotxero han definit el recorregut, cada any varia amb l'objectiu que tots els carrers puguin gaudir del fet festiu. És per això que no està definit un recorregut estricte. L’element comú és que s’inicia a la Plaça de Sant Joan i acaba a la mateixa plaça de Sant Joan passant per la Plaça de Maria Foix. Durant el desenvolupament de la cercavila els més menuts de la comunitat interaccionen amb els nanos i van seguint el seguici al ritme del toc de gralla.

La celebració de la festa major acaba el diumenge amb diferents actes com el partit de futbol i el teatre. D’aquestes activitats, el partit de futbol té per a la comunitat un valor afegit, ja que el club Unió Esportiva Rasquerana té el seu origen al 1927 tot i que ha estat recuperat recentment.  

Història i transformacions de l'element: 

No hi ha constància en la comunitat de l’origen de la celebració ni té una llegenda coneguda actualment lligada al fet del patronatge.

Tot i això, pels referents dels béns immobles com l'ermita que està consagrada a la imatge de sant Domingo del segle XVII i l'Ex-vot del 1874, se'ns evidencia l'existència de la devoció local durant els últims 150 anys aproximadament. 

Els informants que recorden la celebració, dins el marc temporal del segle XX, parlen de celebracions més curtes en què els actes centrals eren la processó, els cossos i el ball. No és fins després de la dictadura franquista, a principi del anysvuitanta del segle XX, que es defineix l'actual model i esquema festiu. Això s’explica també per l’aparició d’un fort teixit associatiu local que s’apropia de la festa i la redefineix.

En aquest desenvolupament s'han mantingut i adaptat elements festius i se'ls ha contextualitzant al model socioeconòmic actual. El Cap de Dansa, les Pubilles, el Pal ensabonat o les Birles són alguns dels elements que tenen una continuïtat en haver-se adaptat al context actual. El cas de les Birles, que era un joc que es jugava entre homes entre les apostes al bar, avui es practica principalment en el marc de la Festa Major i està obert a dones i xics a la vegada. Actualment, han desaparegut les apostes i ha entrat en joc l'element de competició.

El Ball, que era uns dels actes centrals de la Festa Major, ens permet observar aquesta idea d’adaptació de canvis. Els músics arribaven al poble i es quedaven els tres dies de la festa i dormien en cases del poble. Segons els informants, arribaven de les poblacions properes i estaven els tres dies de festa amb la població i tocaven a quasi bé en tots els actes. 

El Ball, l'acte central de la festa, té una estructura que, tot i que avui ha desaparegut, cal explicar. Tant els inicis com els finals són moments ritualitzats: el Ball del Vermut, el Cap de dansa o el Ball de la Darrera.

El Ball del Vermut és el ball que es feia el dia de Sant Domingo després del Romiatge a la plaça de Sant Joan (o de l’Església). El Cap de Dansa, que avui el fan les parelles de 50 anys, era el primer ball que es feia del Ball i el feien la corporació de govern de l’Ajuntament (autoritats) i el jutge. Aquests podien cedir el ball algun conegut o persona propera. Aquest fet implica que durant mols anys només la gent apoderada i propera al règim polític o amb poder econòmic podia fer el ball del Cap de Dansa. Un altre element que ha desaparegut és el Ball de la Darrera. En aquest cas es ballava amb un cóc que se subhastava al final i així s’ajudava a finançar la festa.

En l’àmbit del finançament de la festa, és a partir de 1987 quan a Rasquera s’instal·la el sistema de boletos per ajudar a finançar-la. Anteriorment l’Ajuntament i certs apoderats locals ajudaven a pagar els músics. També es finançaven per mitjà del Ball de la Darrera. El canvi de model festiu amb l’augment d’activitats i la participació de diferents i cada cop més nombroses orquestres, porta implícit un augment del cost de la festa que també obliga a canviar el model de finançament. El boleto implica que cada veí ha de pagar una mitjana de 30 euros (preu orientatiu) i això li permet accedir als diferents balls i menjades populars.

Un element que ha desaparegut és la celebració de cossos: pedestres, amb bici, ruc o amb sacs. Aquest element era comú però actualment no se celebra. Antigament el premi era un gall, un conill i una ceba que finançava l’Ajuntament.

A Rasquera, l’esquema de la festa, centralitzat en l'element religiós i en el Ball o els Cóssos com a elements principals, canvia a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, S’amplien els dies i s’introdueixen nous actors (associacions locals) que aporten els canvis que avui defineixen la festa, entre ells, l'aparició del Correfoc i altres activitats lúdiques. L’aparició de les entitats socials de caràcter cultural, esportiu o generacional (joves/jubilats) incideix de forma directa en el model de festa i el tipus d’activitats. Aquest fet, que fa augmentar la duració de la festa, el pressupost i també la participació, té trets propis però en general segueix la definició de models exportats.

Processos i preparatius: 

Com a preparatius hi ha els de caràcter organitzatiu que coordina l'Ajuntament amb col·laboració de les diferents entitats que promouen o organitzen activitats concretes. Això implica l'elaboració del programa, la cerca d'entitats participants, la selecció del pregoner/a, l'elecció de la Pubilla i l'Hereu entre els quintos de l'any i la contractació d'orquestres i de grups de música. Paral·lelament, les tasques més cabdals com a preparatius de la festa són la vestimenta dels gegants i la preparació dels nanos en cas que hagin de ser restaurats o netejats. Són feines la responsabilitat de les quals és del Grup Cultural Rasquera en qualitat de dipositaris d'uns béns mobles que són propietat de l'Ajuntament. Per als actes religiosos, és la Parròquia qui se'n responsabilitza mitjançant el grup de persones voluntàries properes a la parròquia que preparen la imatge per dur-la en processó.

Dedicació: 
El 4 d'agost es puja en romiatge a l'Ermita que està dedicada a Sant Domingo de Guzman.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Les formes d'organització claus en el desenvolupament de la festa són el teixit associatiu municipal, el Grup Cultural Rasquera, l'Associació de Joves Cap de Ratera i l'Associació de Mares i Pares de l'Escola.
Participants/Executants: 
Pregoner Diables Pubilles Geganters Músics Grallers Quintos Autoritats municipals
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
La Festa Major compleix la funció lúdica i festiva a la vegada que recrea i reforça, en la seva execució, el sentiment de pertinença a una comunitat a partir de la definició d'un temps d'oci comú en un espai comú amb activitats comunes. La festa no només defineix lligams de comunitat sinó que defineix lligams entre generacions (quintos).
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Elements simbòlics de la celebració. Dins de l'àmbit religiós,en l'ús de l'alfàbrega com a planta decorativa de la imatge, tot i ser recent no se n'ha trobat cap explicació. Tampoc existeix una relació entre sant Domingo i aquesta planta. Sant Domingo es relaciona amb el gos i la flama, per tant tot i la escassa relació simbòlica de l'aufàbrega i el sant la gent fa cua per recollir-la. Es justifica l’interès per l’aufàbrega pel fet que és del Sant i també per la creença estesa que l'alfàbrega és bona per espantar mosquits. La celebració representa un model festiu amb poc referents que permetin relacionar el desenvolupament de la festa amb aspectes que la facin comprensible exclusivament des de l'àmbit local. Altre qüestions més recents com els noms del Nano Co Corrotxer, en referència al ofici local d'anar a buscar l'escarrotxa del Pi i que queda com un malnom pels habitants de Rasquera o el nom de la geganta, Palmerola, que fa referència al treball amb la palma, si qeu volen contextualitzar i localitzar la festa amb aspectes exclusivament local. En aquest sentit són dos aspectes (l’escarrotxa i la palma) que si que ens permeten comprendre part dels elements claus d'un model de producció depenent i lligat a l'explotació dels boscos. Un altre dels aspectes mencionats pels informants i que encadena amb el paisatge productiu és que al final de la celebració coincideix amb el temps de la collita de la ametlla Molla que es la primerenca i més delicada. Aquest s'encadenava amb la verema i la collita de l'oliva.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
L'acció del teixit associatiu, en particular el Grup Cultural Rasquerà és una via de transmissió tant per la seva labor en l'àmbit del registre i investigació com per fomentar la participació en les accions claus de la celebració, correfoc, gegants, colla de graller i agrupació de música. En al transmissió musical segueix el model reglat.
Viabilitat / Riscos: 
L'actual model festiu porta trenta anys reproduint-se i això ha permès que de forma implícita s'hagi definit com l'esquema propi de la festa tot i que hi ha elements de recent incorporació. Aquest fet permet pensar que la viabilitat de la festa està assegurada. No obstant això, el fet que una de les entitats més representatives de la comunitat i amb més pes en les activitats centrals de la festa estigui lligada a una família en concret es pot considerar un risc. En el cas del romiatge actualment no s'identifiquen riscos perquè sembla estar lligat a una transmissió popular intergeneracional tot i això hi ha uns risc implícit. Tot acte lligat al fet i la devoció religiosa te el risc de desaparèixer per falta de sentit ritual de pujar a l'ermita a la missa cantar l'himne i tornar a baixar.és un acte que principalment activa ala població infantil i la de major edat.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Les principals mesures de salvaguarda estan lligades a la representació i transmissió durant la festa. No existeixen activitats concretes de salvaguarda més enllà de la representació dins del marc festiu.
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 
L'edició de llibres sobre elements concrets de la celebració (veure bibliografia).
Recursos associats: 
  • Festa Sant Domingo, la banda va a buscar les autoritats
  • Romiatge a Sant Domingo
  • Cercavila de bon mati
  • Romiatge
  • Ex-vot a l'Ermita de Sant Domingo
  • Ofrena, aufàbrega i sant Domingo
  • Jota a Rasquera
  • Pal ensabonat
  • Fardatxo i Afaram
  • Gegants i nanos: cercavila
  • Música de cercavila
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 29/07/2015 to dg., 09/08/2015
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 18/11/2015
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
L'Entitat municipal i el Grup Cultural Rasquera han estat dos fonts bàsiques d'informació.
Redactor/a de la fitxa: 
·: