Les romeries a l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Vilalba dels Arcs

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
Les romeries a l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Vilalba dels Arcs
Tornada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 18
Altres denominacions: 
Processó a Berrús
Provessó de Berrús
Romeria a Berrús
Baixar a Berrús
Dia de Berrús
Festa de Berrús
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Habitants de Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Tradicionalment i des de molt antic, les tres poblacions de Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, en aquest ordre, es desplacen en romeria fins a l'ermita de Santa Maria Magdalena de Berrús, un dia a l'any sense coincidir unes amb les altres, per celebrar el vincle històric que tenen amb la desapareguda població de Berrús. A les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, la romeria transcorre acompanyada del cant de lletanies en llatí i de la portada d'insígnies i estendards i del Sant Crist de Berrús, mentre que a Riba-roja d'Ebre aquesta tradició s'ha perdut. Són també característiques de tres les romeries el cant dels goigs a Santa Magdalena de Berrús i la festa que se celebra a l'ermita durant tot el dia.

L'origen d'aquestes romeries sembla situar-se en uns fets gairebé llegendaris, una epidèmia que va patir la població en temps remots i a partir de la qual tots els habitants de Berrús van fugir i es van establir a les poblacions veïnes de Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Es diu que des de llavors se celebren les romeries com un acte d'acció de gràcies dels antics habitants de Berrús.

Data identificació: 
dl., 28/03/2016 to ds., 09/04/2016
Codi: 
IPCITE20010
Localització: 
Accidents geogràfics: 
Descripció de la localització: 

El poble abandonat de Berrús va desaparèixer sota les aigües del pantà de Riba-roja d'Ebre durant la seva construcció en els anys seixanta del segle passat. L'església de Santa Magdalena, un temple romanicogòtic del segle XIV, va ser traslladada pedra a pedra i reconstruïda al cim del turó on té l'emplaçament actual, a la partida de les Sogues del terme municipal de Riba-roja d'Ebre, al marge dret del riu. L'espai, actualment, rep el nom d'ermita de Berrús i des d'allà es contempla el pantà, els costers del marge esquerre i el campanar de l'església del poble antic de Faió, que va quedar també submergit sota les aigües del pantà.

Els habitants de les tres poblacions, Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca es desplacen en romeria fins a l'emplaçament de l'ermita cada primavera per itineraris diferents. Vilalba dels Arcs realitza el més llarg, durant uns 22 quilòmetres aproximadament, de pista sense asfaltar i que comença a recórrer de matinada per arribar al matí a l'ermita. Des de la Pobla de Massaluca hi ha 13 quilòmetres de carretera asfaltada i, 12 quilòmetres, des de Riba-roja.

Els recorreguts actuals són fruit del trasllat de l'ermita al turó i, antigament, abans de la construcció del pantà, l'ermita que actualment coneixem era l'església parroquial, dedicada a santa Magdalena, de l'antic nucli de població de Berrús, que es trobava a la vora del riu Ebre. Tenim també un fragment d'Artur Bladé i Desumvila, on es descriu l'emplaçament actual de l'ermita així «una ermita romànica, la de Berrús, des de la qual s’albira un panorama extensíssim».

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dilluns, March 28, 2016
dissabte, April 2, 2016
dissabte, April 9, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Tot i que actualment, les romeries de les tres poblacions se celebren el Dilluns de Pasqua, el dissabte in Albis (dissabte següent al Diumenge de Pasqua) i el segon dissabte després de Pasqua, no sempre ha estat així. A partir de les fonts de la memòria oral ha quedat la hipòtesi que els anys posteriors al despoblament de Berrús i al repartiment de tots els seus habitants entre Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, la romeria se celebrava des dels tres nuclis de població el mateix dia, per tal de fer possible el retrobament anual de familiars, amics i veïns que van quedar separats. Però d'això se'n desconeix cap tipus de documentació. El que recorden els més grans i que ens remet a finals del segle XIX és que la data de la romeria era fixa i, a la Pobla de Massaluca se celebrava el 25 d'abril, almenys mentre la romeria es dirigia al poble de Berrús. Actualment, Riba-roja d'Ebre celebra la romeria el Dilluns de Pasqua, Vilalba dels Arcs, el dissabte in Albis i, la Pobla de Massaluca, el dissabte següent.
Descripció: 
Descripció general: 

Les romeries a l'ermita de Santa Magdalena de Berrús se celebren per les poblacions de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Riba-roja d'Ebre a la primavera i a partir del Dilluns de Pasqua.

Si bé inicialment les tres romeries transcorrien de la mateixa manera i eren gairebé idèntiques pel que fa al seu desenvolupament, actualment trobem algunes diferències, sobretot en el cas de Riba-roja d'Ebre. La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs surten i desenvolupen les seves romeries a Berrús de manera molt semblant i regint-se a la tradició, tot i que per recorreguts diferents i amb franges horàries diferents per la distància que separa les dues poblacions de Berrús. La romeria de Riba-roja d'Ebre és la que ha sofert més transformacions i manté molt pocs elements en comú amb les altres dues poblacions.

Pel que fa a Vilalba dels Arcs, el divendres, dia abans de la romeria, a trenc d'alba, la persona encarregada de portar la campana durant la romeria anuncia per tots els carrers que arriba el dia esperat amb el característic toc que acompanya posteriorment el recorregut fins a l'ermita. Antigament la campana es treia la vespra i voltava pels carrers durant tot el dia, però actualment gairebé no es fa. A la Pobla de Massaluca, aquest costum es manté i la vespra del dia de Berrús, quan surten els xiquets i xiquets de l'escola a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda, s'inicia el repic de campanes de l'església de Sant Antoni Abat durant mitja hora. Els xiquets i xiquetes fan sonar la campana de la processó pels carrers del poble i van entonant una cantarella que diu així,

«A Berrús,
si Déu vol,
si no plou.
Lo que no hi anirà
gallina no minjarà.
Jo que hi aniré
gallina minjaré

A Vilalba dels Arcs, a les 03:00 h del matí del dissabte in Albis, la persona encarregada de la campana va a cridar els organitzadors tocant al voltant de les seves cases i es dirigeixen cap a l'església de Sant Llorenç per preparar-se. Tota la gent es congrega a l'església per començar la romeria i les figures de la processó es preparen, tots amb el vestuari corresponent, una túnica blanca, anomenada roquet o sobrepellís a la Pobla de Massaluca. En aquesta darrera població, el començament de la romeria s'estableix a les 06:00 h del matí. Totes dues poblacions s'inicien amb el repic de les campanes de l'església i la sortida al cap de mitja hora aproximadament, també acompanyada del cant de les lletanies que, a Vilalba dels Arcs es canta durant tot el recorregut de forma continuada mentre es va caminant i només interrompent els cants en les diferents parades.

Per l'interior de la població i durant la romeria s'estableix en l'ordre següent:

- la campana, que té un toc concret i toca de manera contínua des de la despertada fins al final de la romeria. Hi ha unes pauses determinades en alguns llocs concrets que s'han de conèixer bé, com els llocs on es coneix que van matar algú en alguna de les guerres que històricament han succeït a la zona.

[Primera figura de la comitiva, la bandera]

- la bandera i els farols (fanals) dret i esquerre

[Segona figura de la comitiva, primera creu]

- la creu i altres farols drets i esquerres. En aquesta figura, els farols s'afegeixen recentment per un augment de participants a la romeria.

[Tercera figura de la comitiva, segona creu]

- la segona creu i dos farols més dret i esquerre.

[Quarta figura de la comitiva, Sant Crist de Berrús]

- el Sant Crist de Berrús i les paperines o farols de mà, una a la dreta i l'altra a l'esquerra.

[Cinquena figura de la comitiva, les vares]

- les quatre vares

Darrera van tots els participants a la romeria, antigament desfilant en dues fileres processionals i, actualment, distribuïts en colles o grups d'amics i familiars.

Les diverses etapes i elements de la romeria consten de l'esquema i horari aproximat següent:

- de 2.00 h a 3.00 h. Toc de la campana pels carrers de la població amb el toc característic que acompanya tot el recorregut de la romeria.

 - 3:15 h. Primer toc de campanes de l'església de Sant Llorenç.

- 3:30 h. Segon toc de campanes.

- 3:45 h. Tercer toc de campanes.

- 4.00 h. Sortida de la processó pel porxo del Bassot.

- 4.15 h. Arribada a la Roda, lloc on hi ha una aturada molt breu i el sacerdot fa uns parlaments per invocar el bon desenvolupament de la romeria.

- 4.30 h. Sortida des de la Roda. Durant el recorregut es passa pel Mas de Damian i el seus propietaris esperen la romeria amb una foguera ben gran encesa per proporcionar llum i calor als pelegrins i, de manera simbòlica representa un punt per agafar forces i ànims per al que queda de camí. Al Mas de Damian i en el recorregut de tornada, els pelegrins hi troben uns pitxells amb aigua fresca. Abans d'arribar a l'ermita de Sant Pau,a la Devea de Paulo es canta el Jesu Christe i, posteriorment, es fa una breu parada a l'encenedor de Sant Pau, una creu situada uns metres abans d'arribar a l'ermita i que en el recorregut de tornada és el berenador, i on es canta el Veritas Deus.

- 6.30 h. Arribada a l'ermita de Sant Pau, una ermita troglodítica construïda amb sota un sostre de roca. Està dedicada a Sant Pau Ermità i pertany a la família Vernet de Vilaba dels Arcs. Segons la tradició oral de la família Vernet, aquesta ermita la va fer construir, a principis del segle XVIII, el capellà Llorenç Vernet, en tornar d’un viatge a Terra Santa, on va conèixer la cova on vivia sant Pau Ermità. Va fer construir una cova semblant en una finca de la seva propietat. La família conserva un calze amb el nom del capellà i de Sant Pau, datat de 1738.Els participants visiten l'interior i apaguen les llums dels farols. Es canta el Regina Coeli amb la lletania pròpia de Berrús.

- 6.35 h. Sortida de l'ermita de Sant Pau i arribada a l'apagador de Sant Pau, on es canta el Jesu Christe i s'entona la lletania dels sants.

-  7.15 h. Arribada a l'esmorzador vell, on la romeria es troba amb la gent que fa la romeria en cotxe i es reparteixen unes coques i vi ranci. És el lloc on tradicionalment s'esmorzava.

- 7.45 h. Sortida de l'esmorzador.

- 9.00 h. Arribada a l'esmorzador nou, a la costa que puja a l'ermita i on els pelegrins que fan la romeria en cotxe s'esperen per ajuntar-se amb els que van a peu. En aquest punt es fa l'esmorzar col·lectiu i es mengen entrepans de tot tipus.

- 10.00 h. Arribada a Berrús. Just arribar a l'ermita, es canten els goigs de Santa Magdalena, es fa un descans i la Comissió de Berrús ven les cintes i els ciris. Els quintos i les quintes, una forma d'organització dels joves de la població, esperen l'arribada de la romeria amb una barra on hi venen begudes i cócs, amb l'objectiu de recollir diners per a l'organització de viatges o d'activitats per als joves.

- 11.00 h. Missa. El Te Deum, un dels primers himnes cristians, és el cant amb què es conclou la missa.

- 12.00 h. Benedicció del pa i cant de les Vespres. En el trasllat de l'ermita pedra a pedra, es van incloure unes pedres de l'antic cementiri de Berrús, situat contigu a l'església. Les Vespres s'entonen en record dels difunts.

- 13.00 h. Preparació del menjar. Entre la missa i el dinar, els berrussers i berrusseres toquen, canten i ballen. 

- 13.30 h. Dinar. És costum a Vilalba dels Arcs dinar sopa de verdura i carn acompanyada de conill o fricandó de vedella, però avui dia, en el dinar trobem una gran varietat d'aliments que poden ser carn rostida o paella. A la Pobla de Massaluca antigament es feia la cassoleta, d'arròs amb conill, gallina, d'ou dur, carxofa, llonganissa i costella de porc, o amb els ingredients que es tenien a casa. L'arròs també era el menjar que tradicionalment feien els veïns i veïnes de Riba-roja d'Ebre el dia de Berrús. Aquesta menja també es coneix a les Terres de l'Ebre com cassola del tros. Antigament, a l'hora de preparar el dinar passava un escolà entonant «a tirar l'arròs!», i així tothom menjava més o menys a la mateixa hora i els joves que estaven distrets se'n anaven a dinar. Actualment, la majoria de la gent rosteixen carn o es preparen altres menges allà.

- 15.00 h. Preparació i congregació a l'ermita. Es canten els goigs a Santa Magdalena, Unitas Deus i la lletania pròpia de Berrús, començant per Sancta Maria Magdalena.

- 15.45 h. Organització de la processó per tornar a Vilalba dels Arcs.

- 16.00 h. Sortida.

- 17.30 h. Arribada al bebedor, on es fa una breu parada per beure aigua.

- 17.45 h. Sortida del bebedor.

- 18.30 h. Arribada a l'ermita de Sant Pau, on es canten els goigs de Sant Pau i els goigs de Sant Antoni Abat, els responsos Libera me Domine, Qui Lazarum, Unitas Deus i la lletania pròpia de Berrús.

Els Goisos de Sant Pau fan així,

Puig de Deu sou tan amat

en lo cel tan gloriós;

San Pau benaventurat,

pregau per los pecadors.

Vostre naixment insigne

fou en la baixa Tebaida

i naixquéreu de mol dignes

pares, en virtut y fama;

dels cuals habeu heredat

lo ser sempre tan piadós.

San Pau...

abans que la edad vostra

tretse anys hi foren cumplits

temen del mon la gran forsa

al deser volguéreu eixir.

Estan alli retirat

resistireu valerós.

San Pau...

buscan lloch per habitar

per aquell desert entráreu,

despues de mol caminar

una gran cova trobáreu.

Qe os paregué lloch creat

per fer penitencia vos.

San Pau...

del fruit de una bella palma

vostre cos se sustentaba

ab mitx pa que cada día

del cel un corp os baixaba.

Lo cual os fou duplicat

per venir Antoni a vos.

San Pau...

usant de gran cortesía

os sentareu a dinar.

Qui aquell pa partiría

discusió váreu formar

despues de mol suplicat

junts lo partíreu los dos.

San Pau...

cent y tretse anys en la terra

vida celestial visquéreu.

Fent al tres enemichs guerra

sempre victoria tinguéreu,

de palma vestit y armat

resistíreu poderós.

San Pau...

vulgué Deu manifestar

lo ser admirable en vos.

Que mor, luego sens parar,

enviá alli dos lleons.

Los cuals os han fabricat

sepultura pera vos.

San Pau...

en tot, entre los cristians

fóreu llum mol resplandent.

Sou també dels hermitans

fundadó molt excelent.

Perque de la soledat

primer Mestre fóreu vos.

San Pau...

de Villalba en lo partid

Roquerola anomenat.

Vostre incult es vist

ab tot amor transplantat.

Dsfrutám vostra piedat

com os suplicám deudors.

San Pau...

puig de Deu sou tan amat

en lo sel tan poderós,

San Pau benaventurat,

pregau per los pecadors.

Els Gozos a San Antonio Abad també es canten en aquest emplaçament, a la tornada de la romeria i fan així,

Bendito y sagrado Antonio,

excelente confesor.

Defendednos del demonio

de fuego, mal y dolor.

Elegís vida en desierto

reformado en religion

y sois virtud ejemplo

con ayunos y oracion;

tant que sois transformado

en el Divino amor.

Defendednos...

con tal vida y penitencia

servís a Dios gran Antonio

y vencéis con la paciencia

la carne, mundo y demonio;

fe esperanza y caridad

mantenéis con gran fervor.

Defendednos...

siempre fuisteis vivo ejemplo

de Cristo Dios infinito

y de virtud claro ejemplo

como de vos está escrito;

Elías en santidad

de Cristo sois celador.

Defendednos...

por vos hizo Dios milagros

aprobandoos por santo,

alabando vustras obras,

que son del infierno espanto;

de toda la cristianidad

os perciais ser protector.

Defendednos...

vistiendo áspeero cilicio

y vuestro cuerpo azotado

a Dios haceis sacrificio

sus perceptos observando;

sois en el desierto orando

del demonio triunfador.

Defendednos...

guardando los mandamientos

alcanzais recta virtud

y por los merecimientos

llegais a la beatitud;

siempre andais justificando

teniendo el juicio temor.

Defendednos...

con tal victoria quedasteis

con el demonio luchando

que la gloria que alcanzasteis

de contínuo está llorando;

sirviendo de mas corona

el usar de tal rigor.

Defendednos...

bendito y sagrado Antonio,

excelente confesor,

defendednos del demonio

de fuego, mal i dolor.

- 18.45 h. Sortida de l'ermita de Sant Pau.

- 19.10 h. Arribada al berenador, en aquest punt es troben els caminants i amb la gent que va en cotxe i es fa un gran berenar. Després, els participants es reuneixen al voltant de l'apagador de Sant Pau i canten cançons variades no religioses, com per exemple havaneres, una cançó amb lletra dedicada a Vilalba dels Arcs i la jota aragonesa «La carbonera».

- 19.50 h. Sortida del berenador. Al llarg del camí de tornada també es canten oracions pels difunts en punts concrets on hi van matar algú en les diferents guerres, sobretot en les guerres carlines i que estan indicats amb creus. A cada creu es canta Qui Lazarum en memòria dels difunts. Cal destacar que les guerres carlines van tenir un gran impacte a la comarca de la Terra Alta i en els fets de la guerra civil espanyola que, avui dia, encara es perceben en la memòria dels seus habitants i en les barreres intangibles que, en alguns casos, encara persisteixen entre algunes famílies i veïns.

- 21.20 h. Arribada als Poals, on es costum agafar canyes que són portades pels participants fins finalitzar la processó.

- 21.30 h. Sortida dels Poals.

- 22.00 h. Arribada a la Roda. Seguidament es fa l'entrada al poble i la trobada amb la processó de la llaganya, que és la processó de totes aquelles persones que no han pogut fer la romeria i l'esperen per acompanyar-la pels carrers de la població. La processó que espera al poble, tant a Vilalba dels Arcs com a la Pobla de Massaluca porta la bandera i Sant Antoni, que a més és patró d'aquesta darrera població.

- 22.15 h. Arribada a la població amb les canyes i trobada amb la llaganya, el conjunt de persones que no han anat a la romeria i que l'esperen al poble per tal d'acompanyar l'últim recorregut pels carrers de la població. Com que l'entrada a la població es fa de nit, els farols que s'han portat durant tota la romeria es duen encesos. La trobada de la romeria amb la llaganya és un dels moments més simbòlics de la romeria i representa la rebuda i l'acolliment que els veïns de la població van fer als habitants de Berrús en els fets llegendaris de la seva fugida de l'epidèmia que suposadament patia la població. Del que formen part de la llaganya, alguns van vestits d'escolans i de vestes i porten una creu menuda i un ciri. Després de la trobada, les dues processons s'uneixen i recorren diferents carrers i fan algunes parades en diferents punts. A la plaça de Sant Antoni, la processó es para i se situa la imatge de Sant Antoni a la part central, envoltada de tots els participants. Finalment, els porxos del carrer Major es fa l'última parada de la romeria amb el cant del responsori primer, l'oració del Pare nostre en català i l'entonació del Regina Coeli, la quarta estrofa.

- 22.45 h. Arribada a l'església i cloenda de la romeria.

----------------------------

A la Pobla de Massaluca, aquesta estructura de la romeria que consta de diferents punts de parada pel camí amb els cants corresponents també es manté tal com s'ha desenvolupat tradicionalment. Per tenir un recorregut més curt que a Vilalba, se surt a les 06:00 h del matí per arribar sobre les 11 del matí a Berrús, després de recórrer els 12 quilòmetres que separen la població de l'ermita. L'esquema és el següent:

- 06.00 h. Repic de campanes, preparació i formació de la comitiva de la processó. Es canta la Lletania Major, que a Vilalba dels Arcs és la Lletania dels Sants, i es comença a caminar en aquest ordre,

1. La campana,

2. la bandera,

3. les sis barres,

4. els dos farolets i el Sant Crist de Berrús al mig,

5. la resta de participants.

- Seguidament, es canta la Lletania de Berrús durant la sortida de la població.

- Arribada a la benedicció del terme. De la mateixa manera que a Vilalba dels Arcs, a partir d'aquest punt, el sacerdot habitualment s'acomiada de la romeria, tot i que també pot seguir-la si ho prefereix. Quan es comença a caminar es canta el Vere Déus, la primera de les V estrofes que es canten a Vilalba dels Arcs, seguits d'una oració per demanar pluges i la benedicció de Déu, invocant Santa Maria Magdalena, Sant Antoni i Santa Madrona.

- Arribada al Molló del Sastre. La processó s'atura i s'entona el primer misteri dels Misteris gloriosos. Cadascun dels misteris s'acompanya de les oracions del Pare nostre i de l'Ave Maria.

- Arribada al maset de Cresol. Segon misteri.

- A mitja baixada, el tercer misteri.

- En arribar al pont, el quart misteri.

- A la meitat de la costa de pujada a l'ermita de Santa Magdalena, cinquè misteri.

- Quan s'arriba al punt on es deixa la carretera per de Riba-roja d'Ebre per començar la pujada a l'ermita, es canta la Salve Regina, en llatí i en català. Un cop finalitzada aquesta pausa, se segueix amb el Vere Deus fins arribar a l'ermita, on es canten els goigs a Santa Maria Magdalena.

- 12.00 h. Missa a l'esplanada de l'ermita, després de l'esmorzar.

- 13.00 h. Després de la missa, es prepara el dinar, es dina i es descansa i es xala fins l'hora de marxar.Per dinar cada família o colla se situa en un lloc que normalment és el mateix cada any,anomenat roba, i es menja i es comparteix en un ambient de germanor entre veïns i veïnes. La menja principal és carn rostida i la beguda, el calmant o cremat. Després de dinar, es toca, es canta i es balla. Els músics no formen part de cap organització ni banda de música, sinó que són veïns i veïnes que porten els seus instruments a Berrús. És costum també l'elaboració de calmant, una beguda a partir de rom cremat que acompanya les festes a moltes poblacions de les Terres de l'Ebre. També és pràctica habitual cular els forasters o mantejar-los, una pràctica que consisteix a agafar una manta entre 4 o 5 persones i posar damunt el foraster, movent la manta amunt i avall i fent-lo saltar. Cular o mantejar és un joc també molt habitual a les festes de final de collita de l'oliva o en les romeries.

- 16.00 h. Tothom es congrega a l'església per cantar els goigs a Santa Maria Magdalena i sortir en processó de tornada. Seguidament, la processó es dirigeix a la part dreta de l'església, on hauria estat situat l'antic cementiri de l'església al lloc de Berrús, i es canta el Libera me Domine i l'oració pels difunts Pare Nostre, ambdues en llatí i en català. En el cas de Vilalba dels Arcs, es canta el mateix Libera me Dómine i s'entona el De profundis mentre la processó es dirigeix a l'antic cementiri. Un cop allí també canten el Qui Lazarum i acte seguit, s'inicia la processó.

- Arribada en un punt més endavant a la unió entre el camí de l'ermita i la carretera de Riba-roja d'Ebre, la romeria s'atura i es canta la Salve Regina i es va repetint el cant fins arribar a l'entrada de la població.

- Arribada al berenador. Es fa una pausa a uns quatre quilòmetres de la població, per descansar i berenar i després d'agafar forces es continua la processó fins arribar a la Pobla de Massaluca sense cap més parada. Després del berenador es troben les Tres crevetes, un lloc on la romeria s'atura a cantar el Libera me i on es troba el record de tres homes als quals van matar en aquell lloc durant una de les guerres carlines.

- Entrada a la població amb el cant de l'Ave Maria. De la mateixa manera que s'esdevé a la veïna població de Vilalba dels Arcs, la processó en romeria es troba amb la processó del poble en un dels moments més emotius i simbòlics de la romeria. La Pobla de Massaluca és però l'única població de les tres que fan la romeria que on es manté el costum de representar fer saludar les banderes o besar-se les banderes, fent que es toquin una a l'altra, la que ve de Berrús i la de la processó que l'acull a la població, que fan la rebuda amb Sant Antoni, patró de la població. La bandera roja és la dels que arriben en romeria i la groga, la de la gent que espera al poble. Al corral del Sereno, es canta de nou el Libera me o rèquies, en record dels difunts, ja que antigament, en aquest lloc hi havia el segon cementiri de la població. El primer cementiri que hi va haver es trobava contigu a l'església i que encara és anomenat lo fossar vell, espai que s'utilitzava fins a mitjans del segle XX com a trinquet, espai on es practicava el tradicional joc de pilota.  La romeria es finalitza cantant fins l'església de Sant Antoni Abat i el cant dels goigs de Santa Maria Magdalena en el seu interior i l'adoració del Sant Crist de Berrús.

- Cloenda. La romeria finalitza a l'interior de l'església de Sant Antoni Abat amb el cant dels goigs a Santa Maria Magdalena i l'adoració del Crist de Berrús.

Tant la romeria de la Pobla de Massaluca com la de Vilalba dels Arcs, mantenen una estructura i mode de desenvolupament molt antics que han sofert mínimes variacions i es consideren els pobles més berrussers. El terme berrusser s'utilitza per designar aquelles persones o famílies que tenen molta inclinació a fer la romeria cada any. Hi ha persones que recorden haver-hi anat cada any durant tota la vida fins que han arribat a una edat avançada que no els ha permès anar-hi. La casa que tradicionalment era berrussera participava activament de la romeria i la família hi anava cada any sense excepció. Avui dia, els participants més implicats en la romeria també s'anomenen berrussers, a les tres poblacions.

En el cas de Riba-roja d'Ebre, la romeria actual és molt diferent de la que es feia antigament, quan tradicionalment se celebrava de la mateixa manera que a les altres dues poblacions. A Riba-roja d'Ebre és on més ha variat amb el pas del temps.

Actualment se celebra el Dilluns de Pasqua però antigament se celebrava el Dijous Sant, commemorant que va ser el dia en què Maria Magdalena va trobar-se Jesús abans de ser crucificat.

Avui dia, el Dilluns de Pasqua els veïns i veïnes de Riba-roja d'Ebre es desplacen  en cotxe fins a l'ermita i aprofiten per menjar-se la mona. La gent jove hi van el dia abans i es queden acampats a l'esplanada de l'ermita amb tendes de campanya. Els quintos i quintes organitzen una barra amb begudes que els serveix per finançar les activitats que organitzen i posen músics fins la matinada. El dilluns al matí, la resta de veïns i veïnes pugen a l'ermita per assistir a la missa i porten el pambeneit, unes coques dolces en forma de pa portades cap per les majorales per beneir-les en les diferents celebracions identitàries de la població de Riba-roja d'Ebre, com la festa de Santa Àgueda, les festes majors de Sant Bartomeu i la romeria a l'ermita de Santa Madrona. En totes les celebracions, hi intervé el pambeneit que, normalment és repartit en finalitzar la cerimònia. Durant la missa a Berrús es canten els goigs a Santa Magdalena, però s'ha perdut el costum de cantar les lletanies i els responsoris. Durant el matí també s'organitzen jocs tradicionals com estirar la corda, la trencada de topins o les curses de sacs. Després de dinar també era costum fer jocs tradicionals però avui dia, la gent quan acaben de dinar i descansar marxen cadascú pel seu compte i a l'hora que vol.

Pel que fa als cants durant el trajecte i a l'ermita de Santa Magdalena, els de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca estan recollits en uns facsímils, el primer recuperat d'un llibret de l'any 1917 i, el segon, recollit i editat per la Comissió de Berrús d'aquesta població.

Dels goigs de Santa Magdalena en tenim diverses lletres.

A Riba-roja d'Ebre diuen així,

Puig de Déu tan amada

Magdalena com es veu.

Siau la nostra advocada

apostolisa de Déu.

1a

Tota la vida profana

deixàreu, i vanitats,

juntament amb lo pecat,

adornos i nar galana,

fos causa vostra germana

amb lo sermó que a vos feu.

Siau...

2a.

Vostre cor no descansà

cercant l'hora desitjada

de llançar-vos als sants braços

de qui tant us estimava;

oh, quina ditxa tan preuada

al besar los sagrats peus.

Siau...

3a.

Per seguir el Bon Jesús

amb la Verge us ajuntàreu;

del carrer de l'amargura

amb dolor també ploràreu,

seguint al deixeble amat

fins a la mateixa Creu.

Siau...

4a.

A vós Llàtzer i Marta

us varen martiritzar

i amb una nau sense vela

us tiraren a la mar,

i lo ditxós port de Marsella

us portà el fill de Déu.

Siau...

5a.

Set vegades cada dia

foren d'àngels visitada,

vostra vida és acabada

diu tota Jerarquia,

sant Màxim aquell dia

és testimoni que ho veu.

Siau...

6a.

De Riba-roja i la Pobla

amb los germans de Vilalba

visitada en sou cada any

amb peregrinació santa,

feu que tots, oh Magdalena

amb vós fruïm del Bon Déu.

Siau...

7a.

A Magdalena sagrada

pecadors reclamareu.

 

A Vilalba dels Arcs canten els Goisos a Santa Magdalena, així,

Puig de Déu sou tan amada

Magdalena com se veu.

Siau la nostra abogada

per sempre devant de Déu.

1a.

Tota la vida profana

deixáreu y vanitat

juntament ab lo pecat

l'adorno y anar galana;

fou causa vostra germana

en lo sermó que vos feu.

Siau...

2a.

Moguda de devoció

en lo que Marta instruí

escoltàreu lo sermó

que predicà Jesu Crist.

I en casa de Simeon

ungireu los peus a Deu.

Siau...

3a.

Fou gran vostra voluntad

que tinguéreu al Senyor

que en los tormens i pasió

may l'abeu desamparat.

Ab lo deixemple sagrat

fóreu al peu de la creu.

Siau...

4a.

Lo gran jubileu plenisim

i remisió del pecat

qu'os doná'l fill del Altisim,

segona en la Trinitat.

Ploráreu vostre pecat

i murmurá'l fariseu.

Siau...

5a.

A vós, a Llatser i Marta

volguéren martirisar,

puig en una nau sens vela

os posáren en el mar.

I al famós port de Marsel-la

os portá lo Fill de Deu.

Siau...

6a.

En un bosc oscur buscáreu

fore vostra habitació

ab trenta anys de penitencia

i continua oració.

Ab gran fervor predicáreu

al poble la llei de Deu.

Siau...

7a.

Set vegades cada dia

fóreu d'Angels visitada.

vostra vida es acabada

diu tota la gerarquia.

San Maximino aquell dia

es testimoni que ho veu.

Siau...

8a.

Tot lo poble de Vilalba

os reclama ab devoció.

qu'ens alcanseu del Senyor

lo benefici del aigua.

La salut del cos y ánima

i no nos desampareu.

Siau...

9a.

La pau entre les families

d'esta vila de Vilalba

i una cristiana armonia

desitgam que se'ns alcansa.

Ab verdadera unió

os lo suplicam per Deu.

Siau...

10a.

Aqui junts y congregats

os suplicam, Magdalena,

que l'any vinen ab salut

baixem a vostra capella;

no ab intenció de plegaries,

sols per dar gracies a Deu.

Siau...

11a.

A Magdalena sagrada

pecadors reclamareu,

siau la nostra abogada

per sempre devant de Deu.

 

A la Pobla de Massaluca es canten així,

Puig de Déu sou tan amada

Magdalena com se veu.

Siau la nostra abogada

per sempre devant de Déu.

Tota la vida profana

deixáreu y vanitat

al trobar-vos amb Jesús

que us ferí amb la mirada.

Que joiosa santa Marta

de tindreu al costat seu.

Vostre cor no descansà

cercant l'hora desitjada

de llançar-vos als sants braços

de qui tant us estimava.

Oh, que ditxa tan preuada,

al besar so sagrats peus.

Per seguir al bon Jesús

amb la Verge us ajuntareu,

del carrer de l'Amargura

amb dolor també plorareu,

seguint el deixeble ambat

vins a la mateixa Creu.

Jesús ha resucitat,

que matinera que en fóreu!

Com remercià el bon Jesús

vostre amor tan celestial!

Maria! Us cridà amatent

exclamant-vos: Mestre meu!

Quan Jesús se'n pujà al cel

molt aviat la Providència

a Marsella us transportà.

On hi fareu penitència

essent d¡àngels visitada

com a previ del gran Déu.

De Riba-roja i la Pobla

amb los germans de Vilalba

visitada en sou cada any

amb peregrinació Santa.

Féu que tots, oh Magdalena,

amb vós fruïm del bon Déu.

Puig de Déu sou tan amada

Magdalena com se veu,

siau la nostra advocada,

Apostolessa de Déu.

Notem que algunes de les estrofes dels goigs de les tres poblacions són comunes, tot i que de vegades en ordres diferents. La tornada, però, és exactament igual en els tres goigs. 

Història i transformacions de l'element: 

La població de Berrús estava situada a la confluència entre els barrancs de Berrús i de Barball, prop de la desembocadura del riu Matarranya al riu l'Ebre a uns dotze quilòmetres a l'oest de Riba-roja d'Ebre i a l'est de Faió (Aragó). A la seva carta de població s'anomena Berrús o Castellblanch i data de l'any 1294, sota el domini de l'orde del Temple. Se sap que a principis del segle XIX estava abandonat però es desconeix el moment exacte en què va passar aquest fenomen. Berrús era una població situada en un punt estratègic del comerç dels traginers que baixaven la fusta del Segre i el Cinca i s'aturaven a Berrús. Els llaüts que transportaven carbó de Mequinensa a Tortosa, també feien parada allà.

Conta la memòria oral que en algun moment de la història, que alguns situen als segles IX o X i altres a principis del segle XIX, tots els seus habitants van repartir-se entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. La causa d'aquesta migració s'atribueix a diversos motius que estan recollits a principis del segle XX. Per una banda, es creu que van marxar per raons d'insalubritat, paludisme i febres intermitents provocades per l'estancament d'aigües, en una zona de confluència entre els rius Matarranya i Ebre que acostumava a trobar-se inundada segons l'època de l'any. Per altra banda, hi ha qui diu que va ser una epidèmia contagiosa que afectava als tres pobles, els quals van prometre anar cada any en romeria a l'ermita en acció de gràcies d'haver-se alliberat de l'epidèmia.

La hipòtesi més estesa entre els veïns de les diverses poblacions que van en romeria a Berrús i, tanmateix, la que podria apropar-se més a la realitat és, però, que la població de Berrús va sofrir en algun moment desconegut de la història una epidèmia que va fer fugir els seus habitants a Vilalba dels Arcs, Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca. Només una família s'hi va quedar, els del Mas del Rico, que van habitar el mas fins passada la guerra civil espanyola, tot i que el terme de Berrús ja estava annexionat a Riba-roja d'Ebre.

La memòria oral situa l'origen de les romeries en aquests fets, com un acte de reunió de totes les famílies a Berrús una vegada a l'any o bé com un acte d'acció de gràcies. Es creu també, així, que les romeries de les tres poblacions podien haver sigut inicialment les tres el mateix dia per tal de poder retrobar a Berrús familiars, amics i antics veïns, però aquesta hipòtesi no està documentada. D'una processó conjunta de les tres poblacions només n'hi ha memòria de l'any 1993, en què es va fer un acte de celebració del 25è aniversari de la nova ubicació de l'església de Berrús i es va dur a terme una romeria de les tres poblacions el mateix dia, per reunir-se a l'ermita.

A partir del que ens remet la memòria oral, se sap d'algunes famílies que eren descendents de famílies procedents de Berrús, com el cas d'una família de la Pobla de Massaluca, els de la casa Forquilleta, altres famílies que tenien terme Berrús, és a dir terres en l'antic terme municipal de Berrús. Probablement, a més de la memòria oral, la documentació que puguin contenir els arxius parroquials i/o municipals dels pobles podrien aportar dades històriques concretes de famílies originàries del poble de Berrús i de la migració d’aquest poble cap als del voltant.

Fins els anys seixanta del segle passat, dècada en què va començar a traslladar-se l'església per l'inici de les obres del pantà, les romeries s'havien dirigit a l'església de Santa Magdalena del poble abandonat de Berrús. A partir de 1968, any de la inauguració de l'actual ermita, i fins avui ho fan a l'emplaçament actual de l'església, situada en un turonet prop de l'antic emplaçament i que actualment rep el nom de Santa Magdalena de Berrús.

Pel que fa a l'estructura i desenvolupament de les romeries, els elements que hi intervenen i els cants i oracions que s'entonen, a principis del segle XX es documentava que a les tres poblacions de Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs es duia a terme de la mateixa manera, al menys fins que la romeria és arribada al poble. Al Manual práctico de Berrús, que contiene todos los cánticos de la procesión, su historia, coplas del Rosario de la Aurora y «els Poétichs y Devots Sentimens als Dolors de María Santissima» que se venera en Villalba, coordinat per Vicente Pey Borrás el novembre de 1917, diu així,

«FIN [indica el final de la romeria i l'arribada al poble dels pelegrins] de lo concerniente a la procesión que Villalba celebra en honor a santa Magdalena de Berrús, verificándose lo mismo, con pocas variaciones, en las de Ribarroja y Puebla.»

Antigament s'anava a Berrús pràcticament de la mateixa manera que s'hi va ara a Vilalba dels Arcs i a la Pobla de Massaluca, amb algunes variacions pròpies dels canvis socials al llarg del temps. Riba-roja d'Ebre és la població on s'han observat més canvis. La romeria se celebrava el Dijous Sant a Riba-roja d'Ebre, el dissabte in Albis a Vilalba dels Arcs i, el dia 25 d'abril, a la Pobla de Massaluca. Se sortia en romeria en burro, mula i a peu. A les sàrries es transportaven els recipients amb el menjar, plats, gots, estovalles i tot el que fos necessari per a la diada, inclús també servien per portar els xiquets i xiquetes que fos massa menut per caminar. El camí era el mateix que en l'actualitat, excepte el tram últim d'arribada a l'ermita i era un camí sense asfaltar. Des de Riba-roja, es feia algun tram en llaüt i, fins i tot, en tren.

Les tres poblacions, a l'arribar a Berrús, cantaven els goigs de Santa Maria Magdalena a l'església de Berrús i cada família se situava en un espai concret i preparaven les estovalles i el que necessitessin. Normalment els espais eren ocupats cada any per la mateixa família, enmig dels aulivers, fet que es manté actualment en el pinaret que hi ha a l'actual emplaçament de l'ermita, on cada grup ja té assignat per tradició el seu propi lloc.

A la Pobla de Massaluca es recull que, antigament, passaven els escolans a cridar per a missa i tothom hi anava. També hi havia el costum de portar l'aixada i anar a collir regalèssia a la vora del riu Ebre, on s'apropaven amb els animals per abeurar-los. En sortir de missa, la gent jove se n'anava a un mas que hi havia a allà, al mas del Rico i tocaven l'acordió, la guitarra i cantaven i xalaven a l'era fins a l'hora de dinar, moment en què l'escolà també passaven amb la campana per avisar que s'havia de tirar l'arròs, entonant a tirar l'arròs! I així tothom sabia que s'havia de preparar el dinar per dinar tothom al mateix temps. Aquesta tonadeta també està documentada a Riba-roja d'Ebre. I després de dinar, els joves tornaven a l'era i els grans es quedaven als aulivers, però tots ballaven i cantaven a so de queixal i bevien calmant. Els escolans passaven amb la campana per avisar també de la missa del matí i del moment de tornada.

Els escolans tornaven a voltar amb la campana per avisar de la tornada de la processó. Abans de marxar, però, es cantava el Libera me a l'antic cementiri adjunt a l'església. Actualment, en el moment de pujar l'església al turó on es troba ara, també van pujar dues pedres de l'antic cementiri que són visibles a la paret de l'ermita i davant les quals avui dia es continua cantant el Libera me. Tot i que molts participants no saben perquè es canta en aquell punt, abans de la sortida en processó de tornada, l'explicació ve donada per l'homenatge als difunts que ja es feia antigament.

L'arribada a la població es feia de la mateixa manera que actualment, però els veïns i les veïnes posaven llums d'oli enceses als balcons, tant a la sortida de la processó com a l'arribada. El costum d'il·luminar els balcons i decorar-los era habitual en diverses celebracions de moltes poblacions de les Terres de l'Ebre. També era costum que la grupa arribés primer. Els joves amb els animals feien la grupa, és a dir, després del berenador, els joves pujaven les noies a l'animal i arribaven corrent fins a la població que els rebia amb expressions com ja arriben los de la grupa! El terme grupa es recull al Diccionari català valencià balear, de Mn. Alcover i Francesc de B. Moll, com la «parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià».

En un text de Josep Maria Espinàs, en el seu llibre de viatge A peu per la Terra Alta (1989), en descriu la romeria de Vilalba dels Arcs tal com s'esdevenia,

La vigília, quan apunta el dia, l’encarregat de portar la campana a Berrús recorre tots els carrers del poble, tocant-la; més tard ho fan els petits, cridant «A Berrús tira-li la Crus, a Sant Pau tira-li a Clau, a Sant Pere tira-li la Vere». A les quatre del matí comença el romiatge, que va passant per diversos punts, en els quals es canten successives pregàries; aquests punts de l’itinerari duen els curiosos noms de la Roda, Devea de Paulo, Encenedor de Sant Pau, Esmorzador Vell, Partició de Quatre Termes... En aquest lloc es cant el Sant Patró de cada poble. «Així, Sancte Antoni per a la Pobla, Sancte Blassi per a la Fatarella, Sancti Laurenti per a Vilalba, i per a Berrús Sancta Maria Magdalena.» Ja a l’ermita, es llença un coet cinc minuts abans de les onze, perquè ningú no faci tard a la missa, i a la una es fa petar un altre coet que anuncia l’hora de començar a dinar. El ritual de tornada és també igualment precís pel que fa a hores, llocs i pregàries que s’han de cantar. (Espinàs, 1989: p. 49-50, A Peu per la Terra Alta).

Pel que fa a Riba-roja d'Ebre, es recull una cantarella que fa,

La lluneta, que m'és padrina,
me fa un cos i una camisa,
me la talla i me la cus,
per la diada de Berrús.

Els tres primers versos de l'estrofa es repeteixen per a moltes altres ocasions al llarg del territori de les Terres de l'Ebre i la trobem a Bayerri II 653 (només els v. 10-14): v. 1: Sèu, v. 3: tanantena. I també a Gomis 1912: 46 (pròpia de les criaturetes de la Ribera d’Ebre) segons el bloc d’Albert Aragonés

La presència dels majorals, de les coques del pambeneit i el cant dels goigs de Santa Magdalena són potser els únics elements que han perdurat fins a dia d'avui en aquesta població. Antigament, els majorals eren una família, els de ca Balances, que tenien terres a Berrús i portaven les coques al cap durant la romeria. En arribar, repartien una de les coques durant la missa, l'altra era subhastada i l'altra, es rifava. Pel que fa a la comitiva, compartia els mateixos elements que a les altres dues poblacions i es creu que la campana que enceta la processó s'utilitzava amb l'objectiu d'espantar els llops. No obstant, de la memòria oral es coneix que l'existència de llops era molt escassa des del segle XIX i que les romeries es duien a terme de dia, excepte la de Vilalba dels Arcs, amb un recorregut més llarg. Quan la processó de Riba-roja d'Ebre arribava a l'ermita es cantaven els goigs tal com s'esdevé avui dia. 

Dedicació: 
L'origen de l'advocació a Santa Maria Magdalena a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre podria anar lligada a la inclinació que l'orde dels Templers tenia vers la devoció a Santa Magdalena i que va ser de gran influència en el poblament de Berrús. També trobem altres exemples de la dedicació a la santa a ermites com la del Pinell de Brai o la de Garcia, població en la qual els goigs a Santa Magdalena tenen lletra pràcticament idèntica als de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Cadascuna de les poblacions té una Comissió de Berrús, organitzadora dels preparatius de la romeria que, unes setmanes abans, comença a reunir-se per revisar i comprovar la disponibilitat dels portadors dels diferents elements que intervenen a la processó com el Sant Crist de Berrús, les barres, les banderes i els farols. Cada comissió de cadascuna de les poblacions és independent i s'encarreguen individualment de l'organització de les romeries. El manteniment de l'ermita i del refugi és competència de l'ajuntament de Riba-roja d'Ebre, per trobar-se dins del seu terme municipal. Pel que fa a l'organització de les processons, a Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca hi ha un sistema de rotació per portar les diferents insígnies de la processó. Antigament, els portadors eren gairebé sempre les mateixes famílies i, els torns passaven de pares i mares a fills i filles. Actualment però tenen un sistema més participatiu i tothom qui vulgui de manera voluntària pot apuntar-se per portar algun dels elements de la processó. Hi ha, però, un ordre i es comença per uns elements determinats per anar passant als altres en una mena de nivells que depenen de l'antiguitat del portador o la portadora. Així, els participants s'enceten a la comitiva de la processó amb la portada del primer farol esquerre i adquireixen prioritat per portar el farol primer dret quan el portador d'aquest es retiri o passi a un altre element. Posem com a exemple l'ordre que se segueix a Vilalba dels Arcs, tot i que a la Pobla de Massaluca també segueix la mateixa lògica, [primera figura de la comitiva, la bandera] 1. farol esquerre de la bandera, 2. farol dret de la bandera, [segona figura de la comitiva, la primera creu]. 3. farol esquerre de la creu, 4. farol dret de la creu, 5. primera creu, [tercera figura de la comitiva, segona creu] 6. farol esquerre de la segona creu, 7. farol dret de la segona creu, 8. segona creu, [quarta figura de la comitiva, Sant Crist de Berrús] 9. paperina esquerra, 10. paperina dreta, [cinquena figura de la comitiva, les vares] 11. primera vara, 12. segona vara, 13. tercera vara, 14. quarta vara. La campana, la bandera i el Sant Crist de Berrús cada any es demanen voluntàriament i, si hi ha més d'un demandant, s'estableix a sorteig.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Ermita de Santa Magdalena de Berrús

Ermita de Sant Pau

Centre històric de Vilalba dels Arcs

Església parroquial de Sant Llorenç de Vilalba dels Arcs

Església de Sant Bartomeu de Riba-roja d'Ebre

Centre històric de Riba-roja d'Ebre

Església de Sant Antoni Abat de la Pobla de Massaluca

Imatges del Sant Crist de Berrús

Imatge de Santa Magdalena de Berrús.

Les insígnies, les vares i els farols de les processons. 

Pila baptismal de l'església de Santa Magdalena de Berrús, d'estil romanicogòtic, conservada a l'interior de l'església.

Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La significació de la romeria com a acció de gràcies a Santa Maria Magdalena per la protecció que ofereix als seus devots sembla ser un denominador comú a les tres poblacions de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Riba-roja d'Ebre. D'altra banda, la demanda d'aigua per als camps també és un dels elements que apareixen en el significat de les romeries, en unes poblacions tradicionalment pageses que depenien i, en bona mesura, depenen del clima i de la seva influència en el conreu de la terra i les collites de raïm, olives i ametlles principalment. En els goigs de la població de Vilalba dels Arcs, probablement els que es mantenen més fidels als originals per haver-se documentat l'any 1917, es canta "Tot lo poble de Vilalba/ Os reclama ab devoció./ Qu'ens alcanseu del Senyor/ Lo benefici del aigua,/ La salut del cos y ánima/ I no nos desampareu. O bé en l'apartat primer de les Estrofes o cant cant del Vere Deus, on diu "et gratiam de coelis", si cal donar gràcies, però aquest vers se substitueix, a les dues poblacions, per "et pluviam de coelis" quan cal demanar aigua de pluja per als camps. En un sentit més de veïnatge, les romeries representen una diada de germanor entre veïns i veïnes i famílies que s'ajunten en una jornada festiva i d'alegria compartida en la qual practiquen valors com la fraternitat o la generositat, a partir dels quals s'articulava la vida a les zones rurals i que cada cop és més difícil de mantenir pels ritmes de vida i treball actuals.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
El cant de les oracions en llatí es va transmetent per la participació en la processó i en molts casos s'oblida perquè són cants difícils amb entonacions a les quals la nostra oïda està poc acostumada i només es reprodueixen un dia a l'any. Això fa que la memorització sigui difícil. El fet de tenir uns facsímils impresos amb els diferents cants que es van entonant al llarg del camí de la romeria facilita molt la seva execució. A Vilalba dels Arcs, utilitzen una reimpressió del llibret de 1917 i una compilació dels cants. A la Pobla de Massaluca també existeix un llibret editat per la Comissió de Berrús.
Viabilitat / Riscos: 
Tot i els canvis que s'han esdevingut en el desenvolupament de les romeries, quan parlem de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca no s'observen riscos aparents per a la perdurabilitat de la romeria i sembla que hi ha un interès general dels participants a mantenir la tradició. El cas de Riba-roja d'Ebre és diferent, però si bé fa uns anys semblava que acabaria desapareixent, de moment, tot i que amb grans diferències i amb pocs elements tradicionals, es continua anant a Berrús el Dilluns de Pasqua.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Berrús és una manera d'apreciar i sentir, com una mescla d'emoció i sentiments compartida que converteix les romeries de Berrús en actes identitaris de les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. A Riba-roja d'Ebre, en canvi senten més identitària la romeria a l'ermita de Santa Madrona i, la de Berrús, s'ha anat transformant en una festa que té poc a veure amb el sentit originari però que, tot i els canvis, continua celebrant-se.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La mesura de salvaguarda més important que va prendre la comunitat va ser el trasllat de l'església de Santa Magdalena de Berrús, des de l'antic poble de Berrús fins al turó on es troba situada avui dia en forma d'ermita. Aquest fet va evitar que l'església quedés submergida sota les aigües del riu Ebre durant la construcció del pantà. L'acte i l'esforç de traslladar l'església va significar, als anys seixanta del segle XX, la voluntat de la comunitat de continuar anant a l'ermita celebrant la romeria i de retre homenatge als difunts i als avantpassats comuns de la població de Berrús. L'edició de llibrets amb els diferents punts de l'itinerari i els cants corresponents també són una mesura que permet als participants seguir el desenvolupament de la romeria amb comoditat.
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • La Roda. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 2
    La Roda. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 2
  • Mas de Damian. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 3
    Mas de Damian. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 3
  • Comitiva de la processó. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 5
    Comitiva de la processó. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 5
  • Aturada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 7
    Aturada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 7
  • Pujada a l'ermita. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 9
    Pujada a l'ermita. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 9
  • Barra dels quintos. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 13
    Barra dels quintos. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 13
  • Tornada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 17
    Tornada. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 17
  • Ermita de Sant Pau. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 20
    Ermita de Sant Pau. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 20
  • Processó per Vilalba. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 23
    Processó per Vilalba. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 23
  • Processó per Vilalba. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 25
    Processó per Vilalba. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 25
  • Cular o mantejar els forasters. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 28
    Cular o mantejar els forasters. Romeria a Santa Magdalena de Berrús 28
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dl., 01/08/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 23/09/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Els nostres referents per a la recollida d'informació i altres materials per a aquest registre han estat les comissions de Berrús de les poblacions de la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs i l'informant Josep Suñé, que ja va col•laborar en l'aportació d'informació per al registre del cant de l'Aurora de la Pobla de Massaluca, també en aquest projecte.
Redactor/a de la fitxa: 
·: