Un total de 42 elements s’han incorporat des del gener a l’Inventari

dc., 21/06/2017 - 10:45
foto: 
caçadors amb gossos

Aquests dies diverses poblacions de les Terres de l’Ebre han celebrat, com ara l’Ametlla de Mar, el Perelló i Flix, o celebraran, l’EMD de Jesús, el Corpus amb les conegudes catifes de flors i fruits, entre altres productes. Són celebracions que tiren endavant amb la col·laboració veïnal i familiar, que s’encarreguen de fer els ornaments, en aquest cas les catifes a terra. Aquesta organització i col·laboració veïnal ja forma part de l’IPCITE, l’hem documentada en una de les darreres fitxes incorporades a l’Inventari: L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa.

Hi ha altres elements que també formen part de la celebració del Corpus o bé que van néixer lligats a aquesta festivitat, però que avui dia han pres identitat pròpia i les podem veure en altres celebracions, com ara a moltes de les festes majors que se celebraran arreu del territori aquest estiu. Estem parlant, per exemple, de les colles de gegants i del bestiari festiu i de foc, són elements en què ja estem treballant i ben aviat podreu trobar tota la informació a www.ipcite.cat, juntament amb cinc elements més, que seran els darrers en publicar-se a la web de l’IPCITE en aquesta fase final del projecte.

Pel que fa als elements que hem incorporat els darrers mesos a l’inventari, des del gener fins al juny, i que per tant ja es poden trobar a la web, en són 42: El conreu de la fruita seca a la Terra Alta, El conreu de l'arròs al delta de l'Ebre, El conreu de l’olivera, L’ofici de margener, L’ofici de les llatadores de pauma, L’ofici de barquer de l’Ebre, L’ofici de saurins, El cultiu dels cítrics, L’hortofructicultura familiar i L’elaboració d’oli d’oliva, en la categoria d’Activitats productives, processos i tècniques; La plantada del pi a la Torre de l’Espanyol, La romeria al santuari del Remei d’Alcanar i L’entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa, dins de la categoria de Creences, festes, rituals i ceremònies; Les expressions  populars ebrenques, Els malnoms gentilicis, Els  pregons, La llegenda del senyor del castell de Móra d’Ebre i La llegenda de la Serena de Gandesa, en la tercera categoria que recull els elements de la Tradició oral i particularitats lingüístiques; Les petrolieres a Tivenys, Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa, El joc de cartes de la botifarra i el guinyot, Les passions de Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs, en la categoria de Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals;  La jota cantada improvisada, Les orquestres de ball, Les colles de gaiters, grallers i dolçainers, Les corals, els cors i els orfeons, Les cançons de bres i infantils i Els goigs cantants, en la categoria de Manifestacions musicals i sonores; La cuina del peix a la barca, Els dolços de Pasqua, Les fórmules, les oracions i les pràctiques curatives, La cuina de la caça als Ports i les zones de secà, Els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals, Els pastissets i les casquetes de cabell d’àngel, La cura del cos amb plantes dels Ports,  Els xapadillos del delta de l’Ebre, Les baldanes i altres productes del mondongo, en la sisena categoria, la de Salut, alimentació i gastronomia; i finalment, en la categoria de Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social, els darrers elements incorporats son L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa, Els hereus i les pubilles: representants locals de la festa, La Comunitat de Regants de la Séquia de Bot, Les societats de caçadors i El Celler Cooperatiu de Gandesa