IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El model actual de celebració de les festes de Sant Blai a la Fatarella representa el manteniment voluntari i intencionat, per part de les veïns de la població i institucions locals, d’un model de festa i dels elements que la construeixen amb una finalitat identitària i diferenciadora. El manteniment dels diversos elements descrits diferencien i a la vegada tenen un grau inclusiu dins dels models generalitzats de fer festa a la comarca de la Terra Alta i part a la propera Ribera d’Ebre. Festes de Sant Blai a la Fatarella, a Bot o Sant Antoni d’Ascó, la Pobla de Massaluca, Gandesa, Garcia posen indirectament en valor el cicle festiu lligat al sistema productiu agrari. Indirectament, perquè el manteniment d’elements com les corrides, els majorals, els premis i el temps de celebració (final del cicle productiu anual amb la recollida de l’oliva), perquè per entendre aquest model de festa hem de basar-nos en un context que no és l’actual. Elements que d’alguna manera semblen orfes d’una lògica contextual però que contràriament al que podria semblar es recontextualitzen i reafirmen el valor lúdic que tenien però intensifiquen el valor identitari en mantenir unes pràctiques festives que es consideren pròpies i heretades amb els anys. Tot i això, sí que hi ha un cert grau de pervivència descontextualitzada i que en part implica un risc per a la seva continuïtat. Les corrides, el cant de l’aurora o la dansada de la tortada formen part de l’esquema festiu però en part queden aïllats del tot festiu. Si la dansada de la tortada s’explica dins d’un seguit de balls i danses de plaça, en aquest cas es manté com a memòria d’unes danses i uns balls que omplien tota la tarda i nit, però que avui no tenen continuïtat en el tot de la festa. En general ens trobem amb festes que contrasten amb el model oposat que la majoria de poblacions duen a terme en el marc de les festes d’estiu. Festes que s’adapten al calendari productiu postindustrial i a un model lúdic més dirigit al consum que al fet lúdic o ociós. El contrast entre els dos models de festes va de la mà del públic o participant que s’hi espera. A l’hivern sembla que es reprodueix un model de festa més participativa, dirigit a la mateixa comunitat i amb la mateixa comunitat. En comparació amb les festes d’estiu, en què es busca, sense perdre el grau de participació intracomunitària, l’arribada d’un públic que participi i consumeixi. Es presenten, per tant, línies oposades de l’activació del fet festiu, que en cert grau representen graus de pertinença comunitària diferent.