IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Nom propi de l'element: 
El Carnaval de Godall
Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 33
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Habitants de Godall i visitants del Carnaval
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El Carnaval o Carnestoltes es coneix popularment com el període de diversió pública, xalera i inversió de l'ordre social que precedeix la Quaresma, set setmanes d'abstenció, recolliment i rectitud. Al Godall se celebra gairebé ininterrompudament almenys des de finals del segle XIX, època fins la qual ens arriba la memòria oral. Entre els actes principals destaca la festa de la farina o farinada, una cercavila en la qual les persones participants protagonitzen una guerra de farina i que fa que sigui el Carnaval més singular de les Terres de l'Ebre. Antigament, les batalles de farina també havien estat tradicionals, com al Mas de Barberans. Les menjades populars, el tradicional cóc amb sal o el ball de màscares, o de mascarulles, són altres dels actes tradicionals que es desenvolupen en un l'ambient burlesc i festiu que caracteritza el seu Carnaval.

Data identificació: 
dv., 05/02/2016 to ds., 06/02/2016
Codi: 
IPCITE20011

Localització:

Localització: 
Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
divendres, February 5, 2016
dimarts, February 9, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El Carnaval o Carnestoltes forma part de les celebracions que tenen el seu origen més primitiu en els cicles agraris, i marca l'inici de la Quaresma. Popularment, el cicle del Carnaval comença el Dijous llarder (o jarder), dijous anterior al Dimecres de Cendra, tot i que diversos estudis en determinen cicles diferents. N'hi ha que en situen l’inici a Nadal, altres, per Reis, o bé per Sant Antoni, la Candelera o Sant Blai. L'acabament del cicle, però, és molt clar, té l’apogeu en el Dimarts de Carnaval o Dimarts Gras, per donar pas al Dimecres de Cendra amb la mort del rei Carnestoltes i l'Enterrament de la Sardina, una representació simbòlica de la fi de la disbauxa, la qual podria significar que era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa de la Quaresma. Pel seu caràcter d'excés, la celebració del Carnaval ha sofert prohibicions en diversos moments de la història, la darrera de les quals durant el règim dictatorial de Franco. A les Terres de l'Ebre, els carnavals de Godall i de Tivenys, tot i la prohibició, es van seguir celebrant de manera més limitada i en clandestinitat. En l'actualitat, la seva celebració del Carnaval de Godall va del divendres al dimarts anteriors al Dimecres de Cendra.

Descripció:

Descripció general: 

El Carnaval de Godall és un dels únics, juntament amb el de Tivenys, que s'ha mantingut des de finals del segle XIX fins l'actualitat i sense interrupció, exceptuant els anys de la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i els primers anys de postguerra, durant la dècada dels anys quaranta del segle passat. Però un cop les condicions de vida socials i econòmiques van millorar, cap a la dècada de 1960, el Carnaval es va tornar a celebrar, malgrat la prohibició en el període del règim dictatorial espanyol .

Són cinc dies de festa i diversió en els quals es combinen diversos elements que el fan singular a les Terres de l'Ebre, com la guerra de farina, les mascarulles  o les menjades populars.

El seu programa festiu es desenvolupa en el calendari del Carnaval, del divendres al dimarts anteriors al Dimecres de Cendra, posant l'èmfasi en el dissabte i el dimarts, dies en què se celebra la Guerra de la farina.

El divendres és el dia de la inauguració, protagonitzada per la Xarangueta, una secció infantil i juvenil de vents i percussió de l'Agrupació Musical del Godall, i pels xiquets i xiquetes de l'escola Sant Salvador de Godall. La Xarangueta encapçala la cercavila amb tots els seus membres disfressats o amb indumentària divertida, que va des de l'escola fins la Plaça Major per dur a terme el pregó del Rei Carnestoltes. Els xiquets i xiquetes i els mestres de cadascuna de les classes de l'escola van vestits amb disfresses que han preparat a l'aula amb materials com bosses de plàstic, cartolina o papers pintats. Els alumnes de cicle superior porten els nanos (capgrossos), el Rei Carnestoltes, representat per un nano, i un drac, una mena de bèstia elaborada amb teles i que manté la seva estructura feta amb paraigües. El cap està fet de paper matxé pintat de colors i amb els cabells de fils de llana també de colors. Aquest cuc segueix la Xarangueta i, darrera seu, van tots els xiquets i xiquetes des dels més menuts als més grans agrupats per classe. El Carnaval a l'escola va ser introduït a finals dels anys vuitanta del segle XX, anys en què el Rei Carnestoltes era un ninot de palla que es cremava al pati de l'escola.

Un cop arribats a la Plaça Major, els alumnes de 6è curs de primària llegeixen el pregó i donen per inaugurat el Carnaval. Després, la cercavila torna a l'escola, on hi ha una xocolatada per a tothom. Per la nit del divendres es fa el primer Ball de màscares de les festes, amenitzat per una orquestra. En aquest ball, és tradició anar vestit amb disfresses de tot tipus que no permeten descobrir la identitat de la persona, amagada darrera les màscares, que cada vegada, són més elaborades i sofisticades i que permeten ocultar completament el rostre i la identitat de la persona. A Godall se segueix distingint entre mascarulles i màscares i disfresses. Les mascarulles són només els personatges abillats amb roba vella, sense anar disfressats de res en concret, perquè l’única cosa important és que la disfressa sigui grotesca i sobretot que oculti totalment la identitat pròpia.

El dissabte, comença la festa amb una cercavila amb la Xaranga Sarabastall de Godall pels carrers del casc històric de la població. A l'esplanada de les instal·lacions de la piscina municipal, es fa una menjada popular a base de carn rostida de porc o de corder, baldanes, llonganisses i carxofes. Els dies anteriors i el mateix dia, l'Ajuntament ven els tiquets de la carn per a tothom qui vulgui rostir, però també pot portar-se de casa. El foc s'encén per membres de l'organització, que també preparen les brases i les graelles. Cada família o grup d'amics i amigues s'encarrega de rostir-se la carn i del parament de les taules. El dinar és amenitzat per la xaranga i per alguns grapats de farina que comencen a llançar-se entre els participants de la festa. També podem trobar persones disfressades o amb vestuaris burlescos, però cada vegada és menys habitual.

En acabar-se el dinar, tots els participants es desplacen cap a la plaça Major, lloc on es dóna començament a la primera de les dues guerres de la farina o Farinades. Com de costum, la farinada comença a les quatre de la tarda amb el calmant popular a la plaça, una beguda alcohòlica feta amb una base de rom i sucre, cremats en una cassola de terra, i aromatitzada amb cafè. Aquesta beguda és elaborada i consumida en contextos de celebració en moltes altres poblacions de les Terres de l'Ebre, sobretot en les festes d'hivern, on també es coneix amb el nom de calmant. Té el seu origen en l'arribada del rom, un destil·lat alcohòlic de la canya de sucre provinent de les Antilles que és introduït a la península ibèrica a partir del segle XVI. El calmant, o com s'anomena a la major part de Catalunya, cremat, era tradicionalment elaborat i consumit per pescadors i mariners i acompanyat del cant d'havaneres a les tabernes, uns cants d'anada i tornada procedents de Cuba i introduïts a Catalunya finals del segle XIX.  Poc a poc, el consum d'aquesta beguda es va anar estenent i prenent protagonisme en el treball a la mar, les festes marineres i les festes d'hivern per la sensació que dóna de fer entrar el cos en calor.

La Guerra de la farina s'inicia a la Plaça Major i es duu a terme en forma de cercavila pels carrers del casc històric de la població fins les set del vespre. Les persones participants s'equipen amb tot tipus de robes velles i accessoris per protegir-se de la farina, com ulleres de natació, mascaretes, mocadors o gorres. Algunes van disfressades amb abillaments divertits o burlescos, però cada vegada és menys freqüent. A més van equipats amb carretons, sacs, bosses, poals o paquets per transportar els prop de 15 quilograms de farina per persona participant, adquirits en forns de pa o supermercats.

La xaranga també s'equipa amb els instruments més vells que tenen i que utilitzen només amb motiu d'aquesta festa.  L'objectiu de l'activitat consisteix a tirar-se grapats de farina els uns als altres i acabar ben enfarinat. Durant el recorregut, el núvol de farina envolta els participants, majoritàriament gent jove, amb alguns punts del recorregut on la concentració és major, com la Placeta o la Plaça Major.

Al vespre, en finalitzar la farinada i també a la Plaça Major, tothom pot recuperar forces amb el tradicional cóc amb sal, un cóc salat típic de Godall elaborat amb pasta de pa, oli i sal. Amb la pasta del pa s'elabora una coca a la qual se li afegeix la lletada, el resultat d'afegir oli i sal per damunt, de manera que no es barregi amb la pasta. El refrigeri també compta amb begudes gentilesa d'alguna empresa de la població dedicada als licors o aiguardents, productes que s'han elaborat tradicionalment al municipi, juntament amb altres begudes que actualment ja no es produeixen com el vi o el cava. A Godall, antigament, es produïa una xampaina (vi blanc sec elaborat sense rapa, és a dir, sense pinyol ni tronxo. Tenia anomenada a la zona del Baix Ebre i el Montsià, i es considerava un vi de postres.

Per la nit, es fa el segon Ball de màscares amb orquestra.

L'element de la farina en el Carnaval no és un element únic del Carnaval de Godall i, juntament amb les guerres d'objectes i productes, té un caràcter bastant universal. El sentit originari de tirar farina obeeix tradicionalment a una manifestació burlesca i d'inversió de l'ordre social establert, ja que permetia que persones de qualsevol dels estaments socials enfarinessin els qui representaven o posseïen l'autoritat en l’àmbit local. És així com un pagès podia enfarinar l'alcalde o el capellà sense patir conseqüències.

Tirar-se farina –com altres productes en altres indrets- és un dels actes que formen part de la lògica burlesca del Carnaval i es dóna també en altres celebracions hivernals d'altres poblacions mediterrànies com és el cas de la Batalla de la Farina de Vinaròs (Baix Maestrat), o la Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova de la població d’Ibi (Alacant) el 28 de desembre, en la qual la inversió dels rols socials té un paper preponderant. El Carnaval de la farina d'Alozaina, municipi de la província de Màlaga, també utilitza la farina en un sentit originari de transgressió de les regles socials. Entre les més importants de Catalunya destaquen la de Godall i la del Carnaval de Solsona, però també se'n fan a altres parts del Mediterrani com el Carnaval de Galaxidi, a Grècia, que culmina amb una guerra de farina amb un sentit purificador.

Les farinades, les batalles d'objectes, i altres pràctiques com els balls, les representacions i les mascarades, eren o són costum a diverses poblacions de Catalunya. En són exemples la Guerra de Caramels de Vilanova i la Geltrú, el Ball del Jan (o Joan) Petit o els balls de Gitanes. A Prat de Comte, Joan Amades recollia, al volum II del Costumari Català, la representació d'un ball grotesc, dels protagonistes de la mascarada del casament i de la mort del gat, una representació satírica i irracional. També com un enterrament fictici d'un gat fet per les rates és la Processó de les rates representada a la primera columna del penúltim arc del Claustre de la Catedral de Tarragona.

Un cop passada la primera Guerra de la farina del Carnaval de Godall, el diumenge és el dia dedicat als menuts i joves i se celebra per la tarda i per la nit. Es comença amb una cercavila pels carrers de la població amb l'Agrupació Musical de Godall i en la qual els més menuts llueixen les seues disfresses fins arribar al Casal Municipal, on l'Associació de Mares i Pares organitza l'animació i el sopar d'entrepà. La nit del diumenge, hi ha una sessió d'algun discjòquei organitzada per l'Associació de Joves del municipi.

El dilluns és el dia de la sardinada, una menja popular a base de sardina rostida que tradicionalment acompanya el Carnaval. El pas del temps i l'adaptació de la festa a models més actuals ha permès que s'incloguin altres menges populars en el programa de festes com la carn rostida, de porc i corder, i la paella. La sardinada es fa a la zona de la plaça de bous. Després es duu a terme una tirada de birles al camp municipal de bitlles. Per la nit se celebra el tradicional Ball de màscares.

El dimarts és el darrer dia del Carnaval i comença pel matí amb una tirada de birles i un dinar popular de paella, introduïda darrerament en el programa de festes i amenitzat per la Xaranga Sarabastall. Aquest dinar és organitzat per l'Ajuntament, i es posen a la venda els tiquets per als plats de paella a un preu simbòlic. Després de dinar es duu a terme la concentració a la Plaça Major  per començar la segona Guerra de la farina amb el calmant, el cóc amb sal, i les begudes gentilesa d'alguna empresa local. El final de festes arriba amb el darrer Ball de màscares del dimarts a la nit, en el qual se celebra un sorteig amb premis per a les mascarulles que portin la cara coberta.

Història i transformacions de l'element: 

El Carnaval és hereu de les celebracions romanes d'Època Clàssica, les Saturnals, unes festes del cicle agrícola del Mediterrani, de la sembra i l'adveniment de la primavera, que se celebraven amb l'excés i la immoderació com a elements protagonistes. En les Saturnals els esclaus eren lliures i els amos vestien com a esclaus invertint l'ordre social, s'emmascaraven i es convidaven. Juntament amb les Saturnals, durant el mes de febrer també se celebraven Dionisíaques, unes festes purificatòries on el vi era el protagonista. Una altra de les festes amb essència purificadora eren les Februalis. Altres festes celebrades durant el febrer i març són les Matronàlia, amb elements d'inversió social com el fet que les dones assolien la llibertat que els esclaus tenien en les Saturnals, i les Lupercals, una festa descrita per Plutarc a les Vides paral·leles, en la qual s'esbatussaven amb tires de pell.

El cristianisme va acceptar l'existència de ritus i celebracions anteriors a la seva instauració, fet que va permetre la seva perdurabilitat al llarg dels segles fins als nostres dies i entenent-se com un període precedent al recolliment de la Quaresma. Per al cristianisme, l'existència d'aquesta celebració, permetia reafirmar l'ordre després del caos i, així, la identitat cristiana per sobre dels valors profans de la vida.

El nom en català per designar aquest període és el de Carnestoltes, mot que deriva del llatí carnes tollitas que significa carns llevades, designant el darrer dia que es podia menjar carn. Al segle VII, el Papa Gregori el Gran va introduir el mot carnes toldrem per referir-se al període d'abstinència. Així, tant els mots Carnestoltes com Carnaval han derivat el significat original del mot -referit al privament de menjar carn-, per passar a designar el període immediatament anterior (Mas Morillas, 1987:8). El mot Carnaval començà a utilitzar-se en català a partir del segle XIX, probablement per influència dels dos termes grecs i llatins acceptats com a origen dels actuals termes catalans Carnaval i Carnestoltes: Carnevale, haplologia de carnelevare, de carne «carn», i levare, «treure, llevar», calc del grec ἀπόκρεως apókreōs.

Aquest origen del mot consta al Diccionario de la Real Acadèmia de la Lengua Española, per primer cop el 1780 i, posteriorment, en edicions del segle XIX.

Pel que fa o l’origen històric de la celebració, A Godall, no es coneix amb exactitud, però per fonts de la memòria oral podem situar la celebració del Carnaval ja a les darreries del segle XIX, tot i que podria ser anterior. D'aquell temps, les fonts de la memòria oral en recorden les narracions dels avantpassats sobre el Carnaval, les Farinades, la confecció de disfresses i les mascarulles.

Per raons econòmiques i d'accés als recursos i materials, a finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, les disfresses eren elaborades amb materials diversos que es trobaven a l'abast més immediat i quotidià de la gent. Els sacs de roba que s'utilitzaven per mesurar gra es convertien en màscares que cobrien el cap i en les quals es dibuixaven el nas, la boca i els ulls, acompanyats d'orificis per veure i per respirar. També es feien màscares per cobrir la cara amb blondes i rodals. Les disfresses eren confeccionades a les cases i es personalitzaven individualment. El concepte de disfressa unificada de grup que coneixem avui dia és més tardà i va arribar cap als anys setanta del segle XX. Els materials utilitzats eren rudimentaris i determinats per una forma de vida lligada al treball del camp, com les robes velles de treballar, roba de la llar com llençols i cobrellits, sinagües, trossos de roba apedaçats, fibres vegetals o fins i tot, plomes de gallina.

Com a accessoris també es podien utilitzar alguns dels objectes emprats en la domesticació dels animals com esquelles d'ovelles i cabres, o eines del treball del camp com forques, cordes, cabassos, gaiatos o qualsevol altre estri domèstic que podés formar part de la confecció de la disfressa i la utilització del qual depenia de la imaginació de qui la confeccionava. Les disfresses d'aquell temps, no havien de simular necessàriament cap personatge ni temàtica, sinó que conferien una aparença estrambòtica i inusual. Més endavant, es van afegir el paper d'alumini per fer els adorns lluents, i també s'aprofitaven els ornaments dels arbres de Nadal. A partir dels anys seixanta del segle XX comencen a utilitzar-se materials nous que es compraven amb l'objectiu d'emular algun personatge o temàtica determinada. Cap als anys vuitanta el Carnaval es comença a organitzar per colles que comparteixen disfressa de la mateixa temàtica. Durant els anys vuitanta i sobretot en els noranta del segle passat, l'elaboració de les disfresses es va sofisticar i podia començar tres o quatre mesos abans del Carnaval, durant els quals les colles en preparaven i organitzaven la confecció.

Les disfresses, fins gairebé finals dels anys vuitanta, es portaven durant tots els dies de festa, pels carrers, al ball i durant les farinades, i la broma i la sàtira acompanyaven el leitmotiv de la celebració. Era costum, i com que abans les cases dels pobles tenien les portes obertes tot el dia, fer bromes entre els veïns com per exemple entrar disfressats a alguna casa i posar-se dins del llit per despertar amb un ensurt els que estaven dormint en aquell moment, o sorprendre els veïns i veïnes a l'hora de dinar o sopar sortint d'algun racó de la casa. Aquesta pràctica començava ja uns quinze dies abans del Carnaval. Des de fa uns anys, s'ha anat perdent aquest costum de veïnatge per l'augment de la desconfiança que s'ha generat de manera progressiva en les comunitats de la societat actual. Avui dia, molts pocs pobles mantenen el costum de deixar les portes de les cases obertes o d'obrir-les si no es coneix el visitant.

En el Ball de màscares, és un costum que perdura fins a dia d'avui treure a ballar qualsevol persona perquè et faci de parella. Antigament, no era ben vist negar-se a ballar si eres escollit per una de les mascarulles, fos home o dona, sense que se’n descobreixi la identitat pròpia. En general, les mascarulles, tot aprofitant que no poden ser reconegudes, fan comèdia, empipen els qui no van disfressats, treuen a ballar qui volen i canvien lliurement de parella durant el ball.

Aquesta acció, antigament, permetia transgredir la distància física i moral que separava homes i dones en els espais públics i procurava la llibertat a qui anava emmascarat de poder ballar amb la noia o el noi que pretenien tot i tractar-se d'un esdeveniment social públic. Durant el ball també són permeses algunes bromes com per exemple pegar alguna clatellada a persones a qui es vol emprenyar amistosament. Fins fa pocs anys, al ball es procedia d'una determinada manera, les mascarulles es concentraven a la porta del ball i quan sonava la primera cançó entraven totes alhora i obrien el ball. Actualment, el ball comença a les 12 de la nit, però no comença a omplir-se de mascarulles fins la 1 o les 2 de la matinada, ja que els ritmes de la joventut es caracteritzen per començar l'oci nocturn entrada la matinada i no és fins llavors que acudeixen al ball.

Pel que fa a les farinades i l'actual Guerra de la farina, Godall i la zona rural de la comarca del Montsià que l'envolta té una llarga tradició en els tres conreus característics de les àrees de secà mediterrànies, l'olivera combinada amb l'ametller i el garrofer, i els conreus de vinya i blat. A començaments del segle XX, encara hi havia a les cases molins de farina per abastir les necessitats del consum domèstic de pa. Aquesta tradició farinera podria haver estat el punt d'origen de la festa de la farina, a partir de l'excedent de producció o de producte fet malbé per males condicions de conservació. A més, el tradicional cóc amb sal no és només típic de Godall, sinó que també se’n fa tradicionalment a altres poblacions, com per exemple a Aldover. A Godall, aquest cóc ha quedat com un referent identitari, lligat al Carnaval, perquè arreu del territori no sempre es coneix. Està elaborat amb pasta de pa, que originàriament era el resultat de la pasta que sobrava de l'elaboració del pa a les cases. Pel que fa als altres dos conreus, l'olivera és avui dia el conreu principal de la zona, mentre que la vinya, que va donar com a resultat l'elaboració de vins, caves i licors fins a mitjans del segle XX, avui dia és pràcticament inexistent.

La celebració de la Guerra de la farina, actualment, té un horari establert, però no ha estat sempre així. Inicialment la farinada durava durant tots els dies del Carnaval i es podia tirar farina a qualsevol hora. La celebració, però, es va interrompre durant la Guerra Civil, i els primers anys de postguerra, en els quals estava prohibit anar amb la cara tapada. A mitjans de la dècada de 1940 es va anar recuperant progressivament, encobert com a festa d’hivern i sota la vigilància de les autoritats franquistes, que enviaven dos números de la Guardia Civil per fer la vigilància de la població, especialment entorn de les diverses sessions de ball. A la dècada de 1960 és quan la festa s’amplia a cinc dies i cinc balls, organitzats en aquell moment pel Club de Futbol local.

Al marge d’aquest període i durant tot el segle XX, tenia una participació molt elevada i es desenvolupava entre la gent disfressada pels carrers de la població i s'entrava als bars, botigues i cases per enfarinar els veïns i veïnes, o es tirava als visitants que baixaven de l'autobús o passaven pel carrer. Això era possible perquè la farina que s'utilitzava no era tan abundant com la que s'arriba a tirar avui dia. Abans es tiraven grapats de farina que podien representar un quilogram per persona, mentre que actualment es poden arribar a tirar de 15 a 20 quilograms cadascú, fet que limita la batalla de la farina als carrers de la població. Pel que fa a la indumentària, la necessitat de protecció de la zona dels ulls i la boca, ha fet que, des de fa uns anys, la tradicional disfressa s'hagi substituït per la vestimenta de protecció, que, d'altra banda, també dóna una aparença atípica als participants.

Processos i preparatius: 

La confecció de les disfresses, juntament amb l'elaboració del cóc amb sal, són els processos més destacats tradicionalment en el Carnaval de Godall.

Cada vegada són menys els participants que s'elaboren les disfresses de manera artesanal i el més habitual és que les colles s'organitzin per comprar-les fetes. No obstant això, els i les alumnes de l’Escola Sant Salvador de Godall elaboren les seves disfresses i els seus accessoris per al dia del pregó durant unes quantes setmanes abans. Amb l’ajuda dels mestres, utilitzen materials fungibles com són cartolines o bosses de plàstic per confeccionar la base del vestuari, que enriqueixen amb adorns i que apliquen segons el grau de dificultat tècnica de cada nivell escolar.

El cóc amb sal, que antigament era preparat a les cases, continua fent-se a nivell domèstic però amb alguna variació. Mentre que abans, es pastava la massa del pa a casa, actualment, es va als forns de pa i es compra algun panet de massa mare, que s'acaba de pastar i enfornar a casa. No obstant, l'elaboració del cóc amb sal es confia cada vegada més als forns de pa, que elaboren els cócs per a la Guerra de la farina.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Actualment els actes de la festa estan organitzats majoritàriament per l'Ajuntament. La Xaranga Sarabastall de Godall, la Xarangueta i l'Agrupació Musical de Godall són les tres entitats que participen dels aspectes musicals de la festa. L’escola Sant Salvador de Godall té un paper fonamental en l’organització del pregó, ja que els alumnes protagonitzen la cercavila i la redacció i lectura del pregó. A més, el seu rol en la transmissió de la tradició carnavalesca és molt important, així com la seva aportació en la reproducció actual i futura de la festa. Per al Ball de màscares, els veïns i veïnes s'agrupen en colles per organitzar la preparació de les disfresses de mascarulles.
Participants/Executants: 
En el Carnaval de Godall hi participen persones de totes les edats, tot i que depenent de l'activitat podem trobar alguna particularitat segons el tipus d'esdeveniment. És el cas de la guerra de farina, en què la major part de participant són xiquets, xiquetes i gent jove tant del poble com visitants que van a passar el cap de setmana i es queden a les cases dels godallencs i godallenques. Un altre cas és el del divendres, dia del pregó del Rei Carnestoltes, en què l'escola n'és la protagonista principal.
Ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
La transmissió del Carnaval de Godall es duu a terme en el si de les cases, on les famílies inicien els més menuts amb les disfresses i la diversió que proporciona participar del Carnaval. A partir dels anys vuitanta del segle XX i a raó de l'impuls que la Generalitat de Catalunya dóna a l'aprenentatge de les tradicions catalanes, l'escola es converteix en un agent clau de la transmissió i de la participació. Avui dia, des de l'escola de Sant Salvador de Godall s'organitza la cercavila del primer dia del Carnaval, el pregó del Rei Carnestoltes i la xocolatada.
Viabilitat / Riscos: 
Un dels inconvenients per a la perdurabilitat de les tradicions a les poblacions de les zones rurals de les Terres de l'Ebre és la progressiva disminució de la població que sofreixen des dels anys noranta del segle XX i que obeeix a la causa d'una manca d'oportunitats formatives i laborals que provoca una migració de la gent jove cap a altres zones, principalment de Catalunya. Al Godall hi viuen actualment 632 habitants, població que ha disminuït aproximadament un 25% en els darrers trenta anys i res apunta que aquesta tendència canviï en els propers anys. El canvi en les dinàmiques socials de la joventut també influeixen en l'augment del risc de desaparició de les tradicions. Els condicionants de la formació i el treball fan que hagin de viure, estudiar o treballar fora dels pobles i tornar-hi de tant en tant com a visitants. Aquest fet determina notablement l'organització de les festes d'hivern, que a poc a poc es van desplaçant als caps de setmana i, en alguns casos, es passen a l'estiu. El Carnaval de Godall, fins al moment, ha sabut mantenir-se el calendari tal com s'ha fet tradicionalment.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La comunitat és conscient que sense l'interès i la participació de la gent més jove les festes perdrien la seva raó de ser. També són conscients dels canvis socials que generen variacions en la manera d'entendre la festa.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La comunitat va engegar un procés de documentació del Carnaval de Godall, mitjançant la recopilació d'informació de la memòria oral i fotografies antigues per fer una estimació dels orígens de la festa. L'any 2013 van celebrar els 125 anys, que van fixar com a edat orientativa de la celebració, ja que no s'ha trobat documentació que n'estableixi exactament una data determinada.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

L'any 2006, el Carnaval de Godall va ser declarat festa tradicional d'interès comarcal i forma part del Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Manifestació Cultural d’Interès Comarcal (MCIC)

Recursos associats:

Imatge/PDF: 
  • Dinar popular. Carnaval de Godall 13
    Dinar popular. Carnaval de Godall 13
  • Dinar popular. Carnaval de Godall 12
    Dinar popular. Carnaval de Godall 12
  • Ball de màscares o mascarulles. Carnaval de Godall 17
    Ball de màscares o mascarulles. Carnaval de Godall 17
  • Ball de màscares o mascarulles. Carnaval de Godall 18
    Ball de màscares o mascarulles. Carnaval de Godall 18
  • Cuit i a mig coure. Cóc en sal. Carnaval de Godall 25
    Cuit i a mig coure. Cóc en sal. Carnaval de Godall 25
  • Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 33
    Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 33
  • Xaranga Sarabastall. Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 30
    Xaranga Sarabastall. Guerra de la farina o Farinada. Carnaval de Godall 30
  • Cercavila de l'escola amb la Xarangueta. Carnaval de Godall 1
    Cercavila de l'escola amb la Xarangueta. Carnaval de Godall 1
  • Cercavila de l'escola amb la Xarangueta. Carnaval de Godall 2
    Cercavila de l'escola amb la Xarangueta. Carnaval de Godall 2
  • La Xarangueta. Carnaval de Godall 4
    La Xarangueta. Carnaval de Godall 4
  • Xocolatada. Carnaval de Godall 8
    Xocolatada. Carnaval de Godall 8

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dl., 02/05/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Els nostres referents en l'aportació d'informació per al treball de catalogació han participat activament en l'aportació de dades i documents. Olga Ralda ha estat la persona de contacte que ens ha dut a diverses informants d'edats variades per poder tenir una visió àmplia del procés històric del Carnaval i de la vivència actual.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El Carnaval o Carnestoltes es caracteritza tradicionalment per un seguit d'aspectes que són comuns en la majoria de llocs on se celebra com els moviments bruscos o violents, l'adopció d'identitats falses o la inversió de rols, l'ocultació de la pròpia identitat, els estats de bogeria i alegria desmesurada i el consum de substàncies que alteren el pensament, les sensacions o les emocions. Des d'un punt de vista social, la injúria, la burla, la publicació de secrets per part dels membres de la comunitat, originàriament, feien que la celebració representés la possibilitat d'invertir l'ordre social establert. Aquesta inversió social podia reflectir l'existència mateixa d'un context que vol ser transgredit mitjançant la confusió d'identitats. En l'antiguitat, per als estaments més baixos, el Carnestoltes representava un espai on manifestar la necessitat humana de reafirmar tot allò vital per damunt d'allò no vital, com la llibertat per sobre la repressió, la diversió per sobre del treball, o la justícia per sobre de la injustícia. Per als estaments poderosos i perpetuadors de l'ordre social establert, la celebració representava, la cessió d'aquest poder delimitada en un temps determinat i, per tant, sense sortir del tot del mateix ordre establert. En el context del Carnaval de Godall, la disfressa permetia l'ocultació de la identitat, un element clau de la celebració que permetia dur a terme un seguit de burles i accions grotesques sense ser descobert. Actualment i en la majoria de les celebracions del Carnaval d'avui dia, el factor clau és l'adopció d'identitats noves, abillats amb tot tipus de fantasies que donen la possibilitat de ser allò que no som o que no podem ser, personatges irreals amb modes d'actuar irracionals i que no tindrien cabuda o acceptació en circumstàncies de normalitat. No obstant això, a Godall es manté en certa manera un aspecte d'ocultació de la identitat més que l'adopció d'identitats noves i ho podem observar en el Ball de mascarulles, on els participants oculten la seva identitat sota vestuaris estrambòtics que cobreixen tot el cos i el rostre. Aquestes disfresses antigament es confeccionaven amb roba, que es guardava a les cases per a l'ocasió del Carnaval, tot i que aquest costum s'ha anat modificant per la sofisticació que, cada cop més, se'n fa de la disfressa. El Carnaval manté l'esperit burlesc en les guerres de farina i l'adopció de noves identitats incògnites mitjançant la disfressa, tot i que d'una manera menys marcada que antigament, quan l'Ajuntament encara no tenia la importància que té ara en l'organització de la festa. D'altra banda, el que motiva bona part dels participants és l'esperit lúdic de la celebració. En els darrers anys i cada vegada més, el Carnaval però, s'experimenta amb models diferents que posen de rellevància el protagonisme de les comparses i les rues com a elements principals. Si bé és cert que la disfressa com a component de canvi d'identitat es manté en la majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre, l'aspecte burlesc ha donat pas a l'espectacle, l'exhibició i la complexitat en l'elaboració de les disfresses. Amb el temps i l'atenuació de les pressions morals i socials en les comunitats, s'ha anat perdent la necessitat d'evasió i d'inversió social i s'han anat adoptant models com el del Carnaval de Rio de Janeiro o els carnavals italians, que es viuen en moltes poblacions amb un esperit festiu de competició pel que fa a la bellesa dels vestits i amb un sentit de reafirmació de grups d'amics o colles que comparteixen una comparsa.