IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Nom propi de l'element: 
Festa Major en honor a sant Gregori
Altres denominacions: 
Festes de Roquetes
Grup i/o comunitat: 
La població de Roquetes
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El primer cap de setmana de juliol Roquetes celebra la Festa Major en honor a sant Gregori. Aquesta celebració, traslladada al juliol als anys cinquanta del segle XX, concentra al llarg de deu dies actes de caràcter divers en què són rellevants per la participació i continuïtat històrica, els balls, el cosso iris, el repartiment de panoli i les pubilles, les menjades populars i els bous.

La celebració és organitzada pel Patronat de Festes i finançada per l'Ajuntament i els «boletos» que paguen els veïns per assistir als diversos actes. Tot i la durada, és durant el primer cap de setmana, entre divendres i dilluns, que tenen lloc part important dels actes oficials: pregó, presentació de les pubilles i cercaviles. Després els dies es reparteixen, tot seguint un mateix esquema, amb el coet per iniciar el dia, menjada popular, joc i ball a la nit, amb la particularitat que cada dia es dedica a un grup de la població, xiquets, jubilats, joves, i els actes llavors estan dirigits a aquest grup. Paral·lelament, no hi falten els bous, que a la tarda, organitzats per la Penya Taurina de Roquetes, atrauen a la plaça bona part de la població. Des de fa uns quants anys, l'últim dia de la festa es fa coincidir amb la celebració del dia de Sant Cristòfol.

Data identificació: 
dc., 01/07/2015 to dg., 12/07/2015
Codi: 
IPCITE20001

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

La celebració de la festa major té quatre espais on s'organitzen les diverses activitats. L'hort de Cruells, la terrassa d'estiu (al costat de les escoles), el carrer Major i la plaça de bous, ubicada en un descampat als afores de l'àrea urbana.

Entre aquests espais també cal tenir en compte l’església i el recorregut de la processó, que, tot i tenir una escassa participació, és un acte rellevant per a la festa i hi participen les autoritats i els elements representatius de la ciutat, com són gegants, banda i pubilles.

 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dijous, July 2, 2015 to diumenge, July 12, 2015
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El dia de Sant Gregori (9 de maig) no coincideix amb la data de celebració de les festes. La data canvia a la dècada dels cinquanta del segle XX.

Descripció:

Descripció general: 

A Roquetes el primer cap de setmana de juliol se celebren les festes en honor al patró sant Gregori. A la dècada dels anys cinquanta del segle XX la celebració es trasllada de les seves dates al maig (9 de maig és el dia del patró) a la data actual. A la dècada dels vuitanta del segle XX, seguint una tendència generalitzada a les poblacions del Baix Ebre i el Montsià, hi ha un augment progressiu del nombre de dies de celebració, fet que implica que actualment les activitats s'allarguin fins al cap de setmana següent.

Previ a l'inici de la celebració, les entitats organitzadores i penyes o grups d'amics preparen els diversos aspectes que després seran clau per a la celebració de la festa. Per una part tot el referent a l'elecció de les pubilles. Les diverses entitats municipals que volen estar representades per una pubilla, seleccionen entre les que s'ofereixen de manera voluntària, una noia que aquell any compleix 18 anys, i 10 en el cas de les pubilletes, i que en principi forma part de l'entitat o hi té una relació propera. De totes les pubilles representants d’entitats s'escull, per votació entre les mateixes pubilles, la pubilla que representarà la població i les seves dames d'honor. Les candidates a pubilla votaran després d’unes proves que se centren principalment a respondre uns preguntes, recitar i escriure un poema. Escollides la pubilla i la dama d'honor la resta representa cada una de les entitats que han presentat pubilla o que ho demanen. Aquest acte se celebra el 14 d'abril, dia de la segregació de Roquetes de Tortosa, a l'Ajuntament, tot i que s’organitza conjuntament entre Patronat de Festes i Ajuntament. És habitual, però no obligatori, que cada entitat pagui la indumentària, o la faciliti, a la pubilla que representa l'entitat. Les pubilles representen l'entitat o ciutat durant tot l'any als diversos actes dins i fora del mateix municipi.

Un altre aspecte rellevant per a la celebració de la festa és la preparació de les carrosses del Cosso Iris. Aquestes, en funció del grau de complexitat de la decoració, impliquen un treball de dos o tres mesos d'antelació per a la preparació. Exceptuant les carrosses de les pubilles i les pubilletes (dues de diferents) que estan fetes pel Patronat de Festes, les altres que participen al Cosso Iris són grups de veïns del municipi amb algun tipus de relació, mares de l'escola, una entitat esportiva o cultural o un grup d'amics. És habitual que un dels membres del grup cedeixi un espai on es guarda la carrossa i és on es reuneixen per elaborar la carrossa. Els motius temàtics de la carrossa són escollits per cada grup, que a la vegada durant el Cosso Iris es disfressen seguint la mateixa temàtica. Totes les carrosses que participen i prèviament s'han apuntat reben un ajut econòmic, la condició és que han de terballar la tècnica d'elaboració que s’entén com a tradicional. La tècnica consisteix en l'elaboració de boletes de paper de diversos colors que s'encolen a una làmina de fusta on s'ha dibuixat l'element o motiu decoratiu.

Per a l'elaboració de la decoració d'aquestes carrosses s'utilitzen plaques de fusta que s'aferren als laterals del carro o remolc. En aquestes s'elabora el dibuix, abstracte o fent referència a temàtiques concretes. Les boletes de paper són dels colors que defineix el mateix dibuix i s'encolen a la fusta seguint el que marca l'esquema. El bon grau d'elaboració de les carrosses depèn del fet que les boletes estiguin ben fetes (arrodonides) i que en omplir el dibuix i encolar-les quedi dens i no es vegin clars de la fusta o les boletes desfetes i separades entre si. Ocasionalment els participants construeixen estructures per a la part superior de la carrossa, arcs o altres elements relacionats amb la temàtica escollida per complementar la decoració, que les fan més espectacular i els donen més opcions a guanyar el concurs.

Finalment, entre els elements que es consideren previs a la celebració, a part dels aspectes de caràcter organitzatiu com la selecció i contractació dels grups de ball, activitats i el que és referent a les menjades populars que organitza el Patronat de Festes, hi ha la part organitzativa dels bous. La celebració dels bous o exhibició de vaquetes està organitzada per la Penya Taurina de Roquetes, que construeix, en un espai privat, la plaça i contracta el bestiar. En aquest sentit, abans de l'inici de les festes, és comú entre les penyes taurines que tots els membres de la penya participin d'un dia junts en què van a seleccionar els animals que contractaran per a la festa. Actualment aquest fet té un caràcter més simbòlic que real. Se celebra la trobada on tots els membres de la penya taurina hi participen. Una setmana abans acorden un dia i van a la ramaderia, on mengen junts i, en algun cas (si la ramaderia és de fora de Catalunya, a Castelló), fan exhibició, a la mateixa ramaderia, dels animals. Tot i això els animals que participen de la festa ja estan acordats entre el ramader i la penya amb anterioritat i depèn dels diners que es paguin i la disponibilitat del mateix ramader.

La celebració de Sant Gregori a Roquetes comença amb la proclamació de les pubilles. El divendres a la tarda es concentren a la porta de l'Ajuntament per sortir en cercavila acompanyades del seguici de gegants, dolçainers, pubilles de l'any anterior, autoritats i la Banda de Música de la Lira Roquetense. Les pubilles aquest primer dia es vesteixen amb un vestit llarg blanc, que prèviament han acordat per anar totes iguals.

L’altre vestit que porten les pubilles, els dies dels actes oficials o del repartiment de panoli, és el vestit anomenat «de pagesa». Unes faldilles roges (el color tradicional), sota les enagües, la faldilla va a conjunt amb la gandaia també roja i que recull els cabells de la pubilla, el gipó negre (camisa) amb les punyetes al final de la màniga i a sobre el mantó blanc. Un dels elements distintius de la indumentària de les pubilles de Roquetes són les punyetes. Les punyetes és un puny que va cosit als punys del gipó i estan fets amb puntes de coixí. Els altres elements de la indumentària de la pubilla són comuns amb el model de la veïna ciutat de Tortosa.

Relacionat amb aquest element diferenciador trobem la dita: «Ves a fer punyetes. A Roquetes les venen fetes».

L'acte de la proclamació ve precedit de la cercavila que va des de l'ajuntament, on hi ha la concentració de pubilles, pubilletes, autoritats i participants de la cercavila, fins a l'hort de Cruells. Aquí hi ha un escenari on hi seuen les pubilles de l'any anterior. L'acte consisteix a anar mencionant cada nova pubilla de l'entitat respectiva, que puja a l'escenari i és coronada (se li posa la banda respectiva) per part de la pubilla sortint. El ritual es repeteix amb cada una de les entitats, les darreres en ser cridades són les dames d'honor i la pubilla de Roquetes. Al final de l'acte la pubilla de Roquetes llegeix davant de tots els assistents el discurs que s'ha preparat prèviament. A continuació, la Lira Roquetense interpreta l'himne de Roquetes, que clausura l'acte. Aquest primer dia acaba a les dotze de la nit, quan davant de l'ajuntament es tornen a concentrar pubilles, acompanyants i autoritats, des d'on, amb el castell de focs, es considera encetat l'inici de les festes. Tota la comitiva es dirigeix a la terrassa d'estiu, on cada nit tocarà una orquestra diferent, i amb el ball de les pubilles s’inaugura el ball. En aquest cas el ball és un vals que toca l'orquestra contractada per a l'ocasió.

El dissabte, primer dia de festes, té tres moments clau per a la celebració a part de les activitats que s'organitzen dins de l'àmbit lúdic, tipus concurs d'escacs, torneig de futbol o d'escalada. Els tres actes són el repartiment de panoli per part de les pubilles, el pregó i l'ofrena floral.

El repartiment de panoli el fan les pubilles, acompanyades dels membres del patronat de festes. Les pubilles vestides amb el vestit de pagesa, descrit anteriorment i que es considera el vestit típic, van en grups de quatre o cinc (depèn del número total de pubilles) i recorren els diversos carrers del municipi amb una panera plena de panoli. Acompanyades de la colla de dolçainers, les pubilles van picant al timbre de les cases, i ofereixen el panoli a canvi de diners. Aquests diners, que tradicionalment servien per finançar la festa, actualment no permeten el fiançament dels actes festius; per tant, és un acte que té un valor més simbòlic que material. La importància d'aquest fet es mostra amb la continuïtat de l'acte, com s'observa a l'obra «De Roquetes vinc» de Ramon Tafalla, en què en parla ja a finals del segle XIX (1881). Cada grup de pubilles va acompanyada per un membre del Patronat que recull els diners i va omplint la panera amb panoli. A mesura que avança el dia hi ha més gent pel carrer i llavors és comú veure com la gent s'apropa a les pubilles i els demana panoli. Es manté com un fet simbòlic i tradicional, dins del marc festiu, que recorda el model tradicional de finançament de la festa, tot i que avui els diners recollits durant el repartiment són gestionats pel Patronat de Festes per pagar el mateix panoli.

Quan s'acaba aquest acte, a l’ajuntament hi ha el pregó. El pregoner, així com la persona que presidirà a la tarda l'ofrena floral, els escull la corporació municipal. En aquest cas, l'any 2015 s'ha escollit per al pregó una entitat representativa de la ciutat, la Coral Preludi a Caro de Roquetes i per presidir l'ofrena una persona de caràcter polític propera a la corporació municipal que no és del municipi.

A la tarda es duu a terme l’ofrena de flors a sant Gregori. De nou, la comitiva d’autoritats, pubilles, gegants, banda de música i dolçainers i les banderes de la ciutat i del Patronat de Festes (cada any la porta una persona diferent escollida per l'entitat) surten de l'ajuntament i es dirigeixen a la terrasa d'estiu.

Les pubilles assegudes a l'escenari, presidit per la imatge del sant, amb el públic, configurat per autoritats i la persona convidada, que presideix l'acte a primera fila, omplen l'espai tan drets com asseguts, mentrestant s'escolta i observa com una a una les entitats, associacions o agrupacions locals entren caminant a fer l'ofrena. Un representant de l'entitat seguit d'uns quans membres més porta un ram de flors que es posa en una reixa metàl·lica, sostinguda per una estructura de ferro de metro i mig d'ample per metro d'alt; a continuació totes les entitats porten també un remolc carregat de menjar, que és el que s'ofereix al patró. El menjar recollit es dóna a una entitat que treballa en l'àmbit social ubicada al mateix municipi. Una vegada han passat totes les entitats, la persona que ha sigut convidada per presidir l'acte fa un parlament; en aquest cas, amb una forta càrrega política, i es dóna l'acte per acabat. El dissabte acabarà amb el concert de la nit.

El diumenge hi ha dos actes clau dins de l'esquema de la celebració, tot i els diferents graus de participació de cada un, la processó i el Cosso Iris. La processó en honor a sant Gregori es realitza a les dotze del matí. Prèviament, una disparada de coets anuncia l'acte al qual assisteixen autoritats, pubilles, gegants, dolçainers, banda de música i la població més devota. La processó segueix l’ordre següent: davant els gegants (Isabel i Gregori, el nom d'Isabel en honor a la reina espanyola Isabel II, que signa el decret de segregació de Roquetes respecte a Tortosa) acompanyats dels nans, a continuació la colla de dolçainers, seguits de les pubilles infantils i les pubilles, darrere la imatge del sant portada pels veïns de la Raval Nova de Roquetes, el mossèn del poble, les autoritats municipals i tancant la processó la banda de música. Aquest ordre, exceptuant la imatge del sant i l'autoritat religiosa, és el mateix que se segueix en tots els actes. Paral·lelament, la processó va acompanyada de veïns, que caminen en dues files en paral·lel a la comitiva i altres que van darrere o davant. El recorregut es concentra al centre del municipi, tant per la poca presència de veïns com per fer-lo més curt.

Una vegada s'acaba aquest acte no és fins la tarda, amb el Cosso Iris, que torna a ocupar-se l'espai públic per a la festa. Les penyes, els grups o les associacions que hi participen han estat treballant els mesos anteriors i acabaran els preparatius de la carrossa i de la disfressa durant el mateix dia. A dos quarts de sis de la tarda totes les carrosses amb els participants i les carrosses de les pubilles, fetes pel Patronat de Festes, es concentren per iniciar el recorregut acompanyats de la banda de música. El recorregut és circular i transcorre entre el carrer Major i l’avinguda del Port de Caro durant una hora.

A l'altura del mercat (per on passa el canal de la Dreta de l'Ebre de la Comunitat de Regants), hi ha una tarima on se situen els membres de la corporació municipal, del Patronat de Festes i el jurat. El jurat és el que decideix quina és la carrossa guanyadora. En aquest punt és des d'on es reparteixen les bosses amb les boles plenes de confeti que es tiren durant tot el recorregut entre el públic i les persones que van a les carrosses. El Cosso Iris es converteix en un espai en què adolescents i joves, principalment, juguen entre ells tirant-se i omplint-se el cos de confeti i si escau amb aigua. La música de les carrosses i la complicitat entre els participants de les carrosses i el públic crea l’ambient festiu. El nombre de carrosses participants no és fix i depèn de les mateixes dinàmiques de la comunitat i que s'afavoreixi d'una manera o altra la participació. Això pot ser ajudant econòmicament o cedint espais o material. Actualment a Roquetes es dóna un suport econòmic als qui participen al Cosso Iris. La participació de les penyes, com a grup d'amics i amigues de mateixa edat, depèn del fet que existeixin i que es fomenti la seva implicació a l'organització de la festa. En aquest cas, a Roquetes, la centralització organitzativa en el patronat de festes no afavoreix la participació o aparició de penyes.

Una vegada acaba el cap de setmana amb el concert de la nit a la terrassa d'estiu, la setmana es manté amb un seguit d'activitats que les diverses entitats locals organitzen per fer veure la seva activitat o per dinamitzar la mateixa festa. Existeix un esquema que es repeteix, cada dia, a les deu del matí, es disparen els coets que anuncien l'inici del dia de festa i tots els dies s'organitza una menjada popular lligada a un concurs (concurs de truites, paelles o d'all i oli) o una menjada popular organitzada pel Patronat de Festes com el sopar de la cabra (dimarts) o la paella (dimecres) o la fideuada (divendres).

En el cas de la menjada popular, com és el sopar de cabra o la paella, l'organitza el Patronat de Festes. Llavors són les pubilles i els membres del Patronat els responsables de la preparació (amb l'ajut d'un professional que és contractat, que és qui en controla l'elaboració). Això implica que els organitzadors compren la matèria primera i la preparen (pelar, tallar) i després la serveixen. El cas del sopar de cabra, tot i mantenir aquest nom és fet amb bou. L'origen d'aquest sopar, segons els informants, és la relació de Roquetes amb el Parc Natural dels Ports, i que part del municipi en forma part. És una zona on s'ha practicat la caça regulada de la cabra hispànica i, per tant, caçadors i altres entitats donaven al poble com a forma de gratificació durant les festes una cabra. D'aquest fet en sorgeix la realització del sopar de cabra, un sopar en què la població la cuinava i la compartia normalment l'últim dia de la festa.

Respecte al procés d'elaboració, sense ometre el bon fer dels responsables, es tracta d'un estofat de carn amb pataca i altres verdures que la població pogués aportar. L'element siginificatiu és el temps que necessita per a l'elaboració i conèixer el punt de cocció dels productes, però de manera general no té un grau de complexitat tècnica significatiu.

Associació de Dones, Jubilats i Penya de Joves de Roquetes són, juntament amb els bars, les entitats que al llarg de la setmana organitzen a l'hort de Cruells, jocs i concursos: de guinyot, els mencionats de truita o pataques amb all i oli o de parxís. La setmana es converteix, dins del marc festiu de l'inici de l'estiu, en una setmana d'activitats diverses dirigides a edats o grups de població concrets, joves, xiquets i xiquetes i jubilats.

Paral·lelament, divendres, dissabte i diumenge la Penya Taurina de Roquetes organitza l'exhibició de vaquetes i també s'embolen dos bous, un divendres i l'altre dissabte. L'exhibició de vaquetes és un dels actes que, tot i que ha estat dos anys (2012-2013) que no es va fer per problemes de pressupost, es considera tradicional al poble. S'ha recuperat amb la creació de la Penya, que és la que es responsabilitza d'organitzar-ho (2015). Les tardes de bous són un element festiu lligat a la celebració i té un alt grau de participació. Tant veïns de Roquetes, com de la ciutat i pobles veïns, hi assisteixen i hi passen la tarda amb grups d'amics, dins de la plaça com darrere la barrera o dalt d’algun dels carros que serveixen per tancar la plaça. En aquest cas la Penya Taurina és la responsable d'organitzar la plaça, la barra i el bar i de contractar les diverses ramaderies que han de venir. En ser una entitat privada, estableixen un control d'entrada i de presa d'imatges, a la vegada que són els responsables de contractar el veterinari i altres aspecte legals que comporta organitzar una exhibició de bous i que estan definits per la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous. El públic assistent es col·loca a l’estructura (bastida), carro i carretes o remolc, condicionat per seure, i hi porten menjar (cócs, coquetes de sagí, entrepans i beure) que comparteixen amb les persones que van passant per cada un dels carros i carretes saludant. És un espai de sociabilitat diferenciat entre les persones que són als carros i carretes, els qui són darrere la barrera (entre els carros i la barrera) i dins de la plaça jugant amb l'animal.

En arribar el cap de setmana següent tornen les activitats que, en grau diferent, formen part del marc festiu: el ball de la nit, el correfoc i les tardes de bous. D'aquests elements, el correfoc, amb la colla de Ball de Diables Lucifers de Roquetes, és un element que es realitza des de 1988. Amb la celebració del correfoc i el castell de focs artificials, es dóna per acabada la celebració. Els focs han estat l'element simbòlic de final de festa; en aquest cas, s'allarga fins diumenge i es fa coincidir amb la celebració de Sant Cristòfol i la benedicció dels vehicles. Aquesta celebració es realitza a les instal·lacions de Montepio de Conductors Sant Cristòfol de Roquetes, una esplanada on es concetren cotxes i els participants hi passen el dia.

Història i transformacions de l'element: 

La celebració de la Festa Major a Roquetes, tot i tenir continuïtat històrica i repetir (partint dels programes observats del segle XX) l’esquema d’activitats ha sofert modificacions abans no s’ha fixat el temps de celebració. Els diversos programes mostren que el 1928 la festa se celebrava a finals de juliol, però anteriorment el llibre «De Roquetes vinc» de Ramon Tafalla ens parla que la celebració del patró s’havia fet el 25 i el 26 de desembre (el 1883), a la vegada que també es fa referència a les festes al mes de maig. Els informants parlen del fet que les festes eren al maig i és a partir de la dècada del cinquanta del segle XX que es celebra a principis de juliol.

La celebració ha mantingut des de principis del segle XX elements que es mantenen dins del programa festiu, la realització del Cosso Iris, les festes de bous (abans a la plaça d’Espanya), les curses pedestres i ciclistes i el repartiment de panoli per part de les pubilles vestides de pagesa o «del país» com podem observar a algun dels programes citats.

En el cas dels bous, tot i celebrar-se de manera continuada, han sofert canvis en l’espai i l’organització. El canvi és causat quan, el 2012, per motius econòmics, no se celebren bous dins del marc festiu. No és fins dos anys més tard (2014) que es recuperen per part d’una entitat privada que ho organitza, la Penya Tuarina de Roquetes. Els canvis que implica són l’emplaçament i la presència d’una estructura permanent en un descampat privat. Dins de les modalitats de joc amb l’animal la presència del bou embolat com a modalitat festiva és més recent, a partir del anys noranta del segle XX. Anteriorment era exhibició o festa de vaquetes, tot i que algun informant membre de la Penya Taurina també recorda la pràctica del bou capllaçat. Els mateixos informants de la Penya Taurina, parlant del bou capllaçat i del bou embolat com el resultat dels bous que baixaven dels Ports en direcció a les festes de Tortosa. Expliquen que en fer-se de nit per poder-los controlar, durant el seu pas per la ciutat, es lligava una torxa d’espart a la banya que feia llum.

El model organitzatiu canvia amb l’entrada de la democràcia i de l’anterior Comissió de Festes de l’Ajuntament es crea el Patronat de Festes (1977), que continua fins avui dia.

És a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX i entrada la dels noranta que s’introdueixen alguns dels elements actuals: el correfoc, la duració temporal d’una setmana amb dos caps de setmana, la necessitat d’espais més grans de participació com els patis de l’escola o la terrassa d’estiu. També s’introdueixen un major nombre d’activitats fruit de la creixent presència d’entitats i associacions amb diverses finalitats socials i lúdiques.

Processos i preparatius: 

Els principals aspectes a tenir en compte per a la preparació de la festa són, per una part, l'elaboració de les carrosses del Cosso Iris i, per l’altra, la selecció de les pubilles.

La carrossa del Cosso Iris, tot i que depèn de la complexitat d’aquesta i del nombre de persones que hi participen, és comú que un mes o dos abans els grups comencen a definir-se i treballar-hi. Els elements imprescindibles són un espai on treballar i un remolc o carreta per decorar. A partir d’aquí la complexitat de la decoració i de les estructures pot ser major o menor i implica més processos de preparació. El comú en totes les carrosses és la tècnica decorativa, boletes de paper, de menys d'un centímetre, realitzades amb papers de diferents colors que s'encolaran seguint el disseny definit sobre d'una làmina de fusta. Aquesta làmina de fusta és la que s'aferra als laterals del remolc o carro. Els motius decoratius no estan predefinits i, per tant, depenen en casos de les tendències definides pels dibuixos animats i pel·lícules infantils; si el grup és d'edat més adulta els motius varien segons la imaginació dels membres del grup.

La tècnica implica que les boletes s’encolin i han de quedar atapeïdes sense deixar espais on es vegi la fusta, a la vegada que les boletes no poden quedar desfetes o xafades. Tot i tractar-se d’una tècnica en principi poc complexa, és la paciència d’encolar una a una i fer-les el que fa que quedi bé i sigui reconeguda pel jurat i els participants. En general, entre els participants hi ha un repartiment de tasques segons les qualitats que cada membre té; en el cas de les carrosses infantils són els pares i les mares els responsables de l’elaboració i els xiquets hi participen de manera més lúdica.

L’elaboració o el conjunt de la carrossa s’acompanya d’una indumentària relacionada amb els motius de la carrossa. Una vegada més la complexitat és diversa. Alguns grups defineixen com a indumentària l'ús d'una samarreta amb frases estampades o algun motiu que unifica el grup de participants. Tot i això també és comuna l'elaboració de disfresses. En el cas de les disfresses la confecció dependrà de les habilitats de cada membre del grup. Com en l'elaboració de les carrosses, es defineixen tasques segons qualitats. En general, encara avui, sovint implica que es reprodueixin els rols de gènere en la divisió de les tasques, determinats per les habilitats que se supossen a cada col·lectiu.

Un dels altres elements que podem entendre com a preparatius és la selecció de la pubilla. En el cas de Roquetes la selecció es fa el dia 14 d'abril, quan es commemora la segregació de Tortosa. Prèviament les noies de 18 anys i les de 10 , en el cas de les pubilletes, s'han presentat voluntàriament per ser pubilles. En alguns casos ho fan directament com a representants d'una entitat local i altres sense estar lligades a cap entitat. Cada pubilla prepara un text o poema que llegirà en públic a la vegada que membres del Patronat de Festes i de l'Ajuntament els faran preguntes. Al final de la trobada hi ha una votació en què es determina la pubilla i les dames d'honor que representaran la ciutat en els actes oficials. Les altres continuaran representant l'entitat a la qual pertanyen i que les ha escollit prèviament.

Dedicació: 
Les festes estan dedicades a sant Gregori. Informants i documentació trobada com, per exemple, el programa de festes de 1950 (http://bibliotecaroquetes.cat/files/original/1950_festes-majors-roquetes_fb4a1e7411.pdf) fan referència a la relació de sant Gregori com a protector de plagues. Un sant relacionat amb la zona Navarra i que teòricament arriba la devoció a Roquetes, el 1688, quan per protegir d'una plaga de llagostes els cultius es va a Navarra a cercar-hi aigua beneïda pel sant. Aquesta es reparteix pels camp i salva la collita. Cal especificar que a Roquetes es considera que hi ha dos patrons, l’altre és sant Antoni, a qui es dedica l'església del poble. A les Terres de l'Ebre trobem altres pobles, com Santa Bàrbara, que tenen el mateix patró i també han traslladat la celebració al mes de juliol.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
A Roquetes, sense ser-ne exclusiu, perquè es repeteix per altres municipis de la zona, trobem les Penyes com a model d'organització per viure la festa. Està relacionat amb la generació més jove i es construeix a partir de punts en comú com pot ser l’edat, compartir un interès temàtic o centre d’estudi. Algunes d’aquestes penyes amb el temps poden ser punts de trobada de caràcter anual. Això implica que es creen grups que es troben per viure les festes en comú però la resta de l’any no comparteixen espais d’oci o quotidianitat. També com a model organitzatiu hi ha el Patronat de Festes. És una entitat, de caràcter democràtic en el sentit que es pot presentar un grup per gestionar-lo i que sigui votat entre els membres del Patronat, que té la funció d’organitzar la festa gestionant el capital econòmic que l’Ajuntament ofereix i les aportacions que els veïns fan mitjançant el «boleto». Són els responsables de l’organització i també de fer les carrosses del Cosso Iris de les pubilles i pubilletes.
Participants/Executants: 
Els grup de participació pot definir-se per edats i també segons el tipus d'activitats i horaris de participació. Paral·lelamnet hi ha agents concrets presents com són pubilles, Patronat de Festes, dolçainers, geganters, diables, banda de música. Dins de les cercavila o processó hi ha figures que compleixen un rol simbòlic, com el portador de la bandera o abanderat. Hi ha dues banderes, la de la ciutat i la del Patronat; el portador és un càrrec decidit per l'Ajuntament, com la funció del pregoner i la presidència de l'ofrena floral, i pel Patronat de Festes en el cas de la bandera del Patronat.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
La celebració compleix les diverses funcions del fet festiu. Per una part l'element identitari i diferenciador. El cas que Roquetes sigui a tocar de Tortosa i sigui recent (150 anys) la seva segregació fomenta l'exaltació del fet diferenciador. Tot i tenir models paral·lels de celebració hi ha elements que la diferencien: les punyetes del vestit de la pubilla, el dolç de les punyetes (de creació recent), la celebració de bous. Aquesta funció diferenciadora també té resposta interna i serveix per exaltar el mateix municipi, representat en les pubilles i el tipus d'activitats que se celebren, entre les quals els bous, que apropen Roquetes a les festes de les poblacions de les comarques properes al Massís dels Ports, com el Montsià, on també hi celebren bous. Finalment, la funció lúdica és clau per entendre les dates en què finalment se celebra la festa major. És el principi d'estiu i s'organitza i dirigeix a una població que principalment està d'oci, joves, estudiants i gent gran i que pot participar dels actes que tenen lloc durant la setmana. El fet lúdic continua sent present per tota la població amb les activitats del cap de setmana.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
La pràctica i participació és el mode de transmissió. Les tècniques de les carrosses del Cosso Iris es transmeten en l'àmbit familiar o de comunitat en l'elaboració de les carrosses.
Viabilitat / Riscos: 
Els canvis econòmics van plantejar que el 2012 activitats com els bous o el correfoc no es fessin. El resultat va ser mantenir aquelles activitats que eren més representatives per a la comunitat. El fet que les dues activitats eliminades s'hagin recuperat dos anys després ens permet afirmar que no hi ha risc de desaparició de la celebració. La funció de les pubilles, tot i ser de caràcter voluntari, pel valor representatiu per a la comunitat i per la rellevància en positiu, com a reconeixement de la comunitat, no sembla tenir risc de desaparició. Tot i això, l'aflorament d'un altre tipus de valors associats als rols de gènere que representa l'elecció de la pubilla podrien resultar un risc en la figura de la pubilla en ser qüestionada.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
No existeixen mesures concretes de salvaguarda més enllà de la reproducció de la festa i de mantenir els elements que es consideren propis de la celebració com el ball, el repartiment de panoli, la vestimenta de les pubilles o les menjades.

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dv., 03/07/2015 to dg., 12/07/2015
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 23/09/2015
dc., 02/03/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Patronat de Festes (president i altres càrrecs), membre de la Penya Taurina, informants de la comunitat, han participat en l'aportació d'informació.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El model de celebració que es reprodueix actualment a Roquetes permet comprendre i observar les transformacions de l'últim quart del segle XX, tant polítiques com socioeconòmiqes. En l'àmbit polític es pot observar tant en el canvi de model organitzatiu de la festa, amb l'aparició del Patronat de Festes (1977), com amb l'alt nombre d'entitats i associacions del municipi que dins del context de la festa hi participen i hi proposen activitats diverses. Aquesta transformació social que s'evidencia en la participació de la comunitat també incideix en la transformació econòmica. L'augment de dies i activitats ve lligat a una millora i econòmica i un canvi de model productiu. Tot i això, fets com la retirada dels bous i el correfoc al 2012 per falta de pressupost municipal, evidencia un nou canvi. Això pot plantejar transformacions on la implicació ciutadana i per tant, una acció privada per part de les entitats, sigui més rellevant davant d'un ajuntament amb un paper secundari organitzatiu.