IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Nom propi de l'element: 
Les Festes Majors de l’Ametlla de Mar, per la Candelera
Plaça del Canó. Processó de la Candelera 18
Altres denominacions: 
La Candelera
Festa Major de la Candelera
Festes de la Candelera
Grup i/o comunitat: 
Habitants de l'Ametlla de Mar
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les Festes de la Candelera se celebren entorn de la diada de la Mare de déu de la Candela, patrona del municipi i una de les advocacions més antigues de la Mare de Déu cristiana. La seva festivitat se celebra el dia 2 de febrer i, popularment, se l’anomena la Candelera. Els actes principals giren al voltant de la processó, en la qual es porten les atxes, que acompanyen la peanya de la Mare de Déu des de l’església fins la plaça del Canó, l’antiga Cala de l’Ametlla, on s’esdevé un dels actes més representatius de la festa i, posteriorment, es retorna a l’església. El punt de la cala de l'Ametlla representa un dels punts més simbòlics del recorregut en tant que va ser allà, juntament amb la cala de Sant Jordi d'Alfama, on es van establir els primers grups de població. Els veïns i les veïnes del municipi són coneguts tradicionalment amb el nom de caleros i caleres, gentilici que pot tenir l’origen en aquestes primeres poblacions.

Els quintos i les quintes, que són els joves que compleixen 20 anys, hi tenen un paper preponderant i presideixen la major part dels actes del conjunt de la festa major. Entre aquests actes destaquen les cercaviles amb els nanos, que cada any són més nombrosos, els gegants, les pubilles, la banda de música i la banda de cornetes i tambors. Altres actes comuns al model de festa major que trobem també als pobles veïns, són el pregó, els concerts, els espectacles, el tir al plat, el ball i les festes per a la gent jove, així com també diversos actes que posen en valor productes locals. D’altra banda, la recuperació d’elements tradicionals, com el Ball de la Candela, que s’havia perdut, és també un dels elements que es posen de manifest durant el moment festiu.

Data identificació: 
ds., 30/01/2016 to dt., 02/02/2016
Codi: 
IPCITE20006

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

L’Ametlla de Mar és un poble coster de tradició pesquera que ubica el desenvolupament de la seva festa al voltant de diversos espais principals com l’església parroquial, l’ajuntament, els carrers per on passa la processó, els restaurants i cafès i la plaça Nova. Un dels emplaçaments més importants és la plaça del Canó, que representa el nucli més antic de població de l’Ametlla de Mar, anomenat la Cala de l’Ametlla, la qual es va poblar amb els primers pescadors que van habitar establir-s’hi.

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
divendres, January 29, 2016 to diumenge, February 7, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La Festa de la Candelera s’ha celebrat pràcticament ininterrompudament des dels seus inicis, que no es coneixen amb certesa però que podrien coincidir amb la segregació religiosa del municipi, unes dècades anteriors a la segregació administrativa del poble del Perelló, el 1891. Només s’ha cancel·lat sota circumstàncies de força major com els anys de la Guerra Civil espanyola, o els anys en què hi havia hagut morts a la mar. Actualment el programa d’actes en el marc de les festes majors es dilata durant una setmana, tot havent-hi actes tots els dies, però els actes principals es duen a terme el dia 2 de febrer, dia de la Mare de Déu de la Candelera, i els dies immediatament més propers.

Descripció:

Descripció general: 

Les Festes Majors de la Candelera es caracteritzen per contenir una gran diversitat d’actes que es combinen entre actes tradicionals i actes de nova introducció, tot i que l’acte principal és la festivitat de la Mare de Déu de la Candelera, en el qual es duu a terme la tradicional processó.

La tradició popular que marca la diada de la Candelera com el dia per desmuntar el betlem encara es manté a moltes cases del territori, amb la qual cosa es dóna per tancat el cicle de Nadal, que s’inicia amb la festivitat de Santa Llúcia.

Les festes majors de la Candelera a l'Ametlla de Mar comencen dies abans del 2 de febrer, amb activitats esportives com són partits de futbol, el concert de la banda de música municipal i espectacles.

La vespra del dia 2 és el dia del pregó, que comença amb una caramelada per als xiquets i les xiquetes amb la cercavila dels nanos, amb nanos propis del poble i altres cedits pel poble veí, el Perelló. El mateix passa amb les xarangues, una de les quals és també la del Perelló. És tradició que en la celebració de les festes d’aquests dos pobles es cedeixin i es conviden xaranga i nanos d’un poble a l’altre. Els nanos són un dels elements clau de les festes majors i acompanyen les cercaviles portats per xiquets i xiquetes del poble. Alguns són de l’Ajuntament però altres són dels propis xiquets i xiquetes i han estat elaborats en diversos tallers. Els primers nanos que van desfilar pels carrers del poble eren cedits per l’Ajuntament de Tortosa, que en tenia molts en propietat, igual que succeïa amb altres poblacions, fins on es desplaçaven els nanos i, si es podia pagar, també els gegants tortosins. Els primers nanos que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va tenir en propietat van ser comprats l’any 1947. Alguns d’aquests i altres de nous surten en cercavila tots els matins de festes acompanyats de la xaranga.

El pregó s’estructura en la recepció del pregoner, la tirada del coet d’inici de festes i la sortida cap al poliesportiu, on es realitza el pregó. Un altre dels actes a destacar és el concert que la xaranga fa per bars i cafès del poble a la nit, el qual, tot i que és una tradició molt antiga, cada vegada té menys participació. Aquesta tradició té els seus orígens en els pasacalles o serenates que es feien almenys des de finals del segle XIX, en què els músics anaven a tocar a les cases de les autoritats i als bars i cafès.

El dia principal de la festa és el dia que se celebra la Mare de Déu de la Candelera. Comença al matí amb una cercavila de la xaranga i els nanos que es passegen pel poble en un acte simbòlic per despertar la gent i conduir-los cap a l’ajuntament. Mentrestant, a l’església es fa una missa i es beneeixen les candeles. Un cop a l’ajuntament, es fa una recepció amb un esmorzar popular i, seguidament, una cercavila cap a l’església. L’encapçalen la xaranga, els nanos, els gegants Candelera i Pere, batejats amb el nom dels dos patrons de la població i el gegant Sant Jordi amb el drac. Seguidament, van les autoritats, les pubilles, els quintos i quintes, la banda de música Agrupació Musical Mestral, els grallers i la banda de cornetes i tambors. Quan arriben a l’església, on es fa l’ofrena de flors a la Mare de Déu i s’oficia la Missa Major, presidida pels quintos, quintes i pubilles i cantada per la coral Verge de la Candelera. Al final de la missa, els quintos, quintes i pubilles canten la Salve a la Candelera, una versió adaptada de la Salve marinera que acompanya els actes litúrgics de tot el dia.

Acabat aquest acte tots els participants es desplacen cap a la plaça Nova per fer un vermut popular i per veure ballar el Ball de la Candela, una jota tradicional recuperada el 2015, després d’altres intents de recuperació a la dècada de 1990, i ballada per pubilles, quintos i quintes. Aquest ball va ser recuperat a partir de l’obra del folklorista Joan Amades. Tècnicament i musical, es basa en una combinació de puntejat i valset a l’estil general de la jota ballada al conjunt de les Terres de l’Ebre. La semblança amb la jota que es balla a altres poblacions com Benifallet o Paüls pot ser explicada per què era habitual que la banda de música de Paüls toqués a les festes de la Candelera i a molts pobles del territori des dels anys vint fins als anys seixanta del segle XX.

Els actes esportius tampoc falten aquest dia i es juga el partit de futbol de la Candelera, acompanyat per la xaranga.

La tarda del dia 2 és el moment de les festes més esperat pels caleros i caleres, que es preparen per a la processó i en la qual tothom porta les atxes, uns ciris grans que il·luminen el pas de la processó des del començament fins al final. Els quintos i les quintes que fan 20 anys són els portadors de la imatge. Al sortir de l’església, el conjunt format pels quintos i la peanya es para i comencen a fer-la ballar al compàs de la peça musical interpretada per la banda, sincronia que determina el pas coordinat que els portadors executaran durant el recorregut. En aquest moment de sincronització del pas, les atxes es van encenent per marcar l’inici de la processó.

La processó fa el recorregut amb gran solemnitat des de l’església parroquial fins al port pels carrers següents: Bruc, Andreu Llambrich (conegut com carrer d’Amadeo), costera de Sant Roc i carrer Major fins a la plaça del Canó, antiga Cala de l’Ametlla. Durant tot el recorregut, la processó és acompanyada pel repic constant de les campanes de l’església parroquial. Un cop allí, les files de la processó s’organitzen formant un caragol que omplirà la plaça de gent i donarà pas a una aturada. En aquest moment, se situa la peanya al centre de la multitud per cantar la Salve a la Candelera, per escoltar el sermó i per acompanyar amb visques la Mare de Déu de la Candelera, que sorgeixen espontàniament dels assistents des de diversos punts de la plaça i que són respostos amb forta emoció i de manera unísona.

Un altre dels elements destacats de la processó és la figura de les prometences, que va ser introduïda a la dècada de 1940, i que es tracta persones, normalment dones, que caminen descalces durant tot el recorregut al centre de la processó, amb les atxes a les mans i complint amb un sacrifici ofert a la Mare de Déu a canvi d’alguna obra piadosa.

Finalitzat l’acte, es retorna també en processó cap a l’església, on la gent es va distribuint per la petita plaça de fora esperant l’arribada de la peanya amb la Mare de Déu, que va al final de la processó. Hi ha persones que esperen de genolls a terra en senyal de devoció i submissió a la Candelera. Allí la imatge és entrada a l’església pels quintos que caminen a recules mostrant-la sempre de cara. Els visques a la Mare de Déu es van repetint fins que l’acte es va donant per acabat amb l’entrada de la Mare de Déu a l’església.

L'endemà de la Candelera, el dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, se celebra la Festa dels Jubilats, una jornada amb actes en honor a la gent gran que inclouen el ball a la plaça i el sorteig de la Darrera Coca, un sorteig de la coca de tradició molt antiga i que podria tenir els orígens en les subhastes de coques que es feien per finançar les festes. Aquest acte es coneix com el Ball de la Darrera Coca.

El dia de Sant Blai se celebra un acte introduït en els darrers temps però amb assistència i participació multitudinària, la presentació dels infants nascuts a la Mare de Déu, amb la intenció d’encomanar a la Candelera la protecció d’aquells xiquets i xiquetes.

Durant gairebé totes les nits de les festes, es fa ball d’orquestra que continua fins ben entrada la matinada amb sessions de discjòqueis per a la gent més jove.

Les festes majors es conclouen amb un castell de focs artificials al passeig Marítim. 

Les festes majors de la Candelera a l'Ametlla de Mar comencen uns dies abans del 2 de febrer, amb activitats esportives com partits de futbol, el concert de la banda de música municipal i espectacles.

Història i transformacions de l'element: 

No es coneixen exactament els orígens d’aquesta festa, però existeixen documents que ens la situen almenys des de finals del segle XIX, amb la celebració de la processó, la qual ha variat molt poc en la manera de celebrar-se. El primer document que ens remet a la festa de la Candelera data del 1891, però es pensa que ja podria celebrar-se des de la segregació religiosa de l’Ametlla de Mar respecte del Perelló cap als anys 50 del segle XIX.

Algun dels canvis que es destaquen és, per exemple, a principis de segle XX, la pràctica de deixar la peanya de la Verge a terra en tornar-la a l’església després de la processó, una pràctica que ha desaparegut. Anys després, es cantava una cançó també en el moment de retornar la imatge a l’església. Aquesta cançó s’anomenava Pabesano o Pabellano i s’acompanyava d’una lletra que tothom cantava. Tots els qui portaven atxes feien un ball al seu voltant. Anys posteriors, quan la Verge arribava a la plaça Major, es tocava la Marxa reial mentre els participants restaven de genolls a terra. Aquestes pràctiques actualment s’han perdut i només queda una reminiscència en la tornada de la imatge a l’església durant la processó, en la qual sí que podem observar persones esperant-la agenollats.

Una altra de les transformacions observades en la processó és la introducció, a partir dels anys 40 del segle XX i que perdura avui dia, de la figura de les prometences, dones que acompanyen descalces tot el recorregut, amb l’atxa a la mà, en senyal d’alguna promesa a la Mare de Déu a canvi d’alguna petició piadosa.

Actualment la processó i els actes religiosos de la Candelera s’acompanyen de la Salve marinera, introduïda a la fi de la Guerra Civil, però adaptada amb modificacions que al·ludeixen a la Candelera, fetes per mossèn Tomàs Balfegó, la qual es canta tant en català com en castellà. Antigament, existien uns gojos a la Mare de Déu de la Candelera que es cantaven juntament amb la Salve fins que van anar desapareixent progressivament i, definitivament, fa uns deu anys.

La portada de la peanya era tradicionalment encarregada als marinos, els llicenciats de la marina que complien amb el servei militar obligatori. Amb l’abolició del servei militar l’any 2000 per Reial decret, aquesta funció passa a ser desenvolupada pels quintos, els joves que complien 18 anys, edat en què antigament eren cridats al servei militar obligatori. Des de fa pocs anys, s’ha introduït també la figura de les quintes com a mesura per la igualtat de gènere i, com que als 18 anys acostumen a ser pubilles, s’ha passat l’edat dels quintos als 20 anys. Per tant, els quintos i les quintes són els joves que compleixen 20 anys aquell any.

Pel que fa a les activitats esportives que es desenvolupaven durant les festes majors, de llarga tradició durant els dies al voltant de la Candelera, antigament se celebraven tornejos i competicions molts dels quals no han deixat de celebrar-se, però sí que han anat traspassant el seu context de celebració de la Candelera a Sant Pere, una manifestació festiva introduïda als anys 40 del segle XX. Els tornejos de futbol es continuen fent durant les festes de la Candelera, així com les competicions de tir al plat, antigament de tir a la guatlla. Però altres esports tradicionals i jocs aquàtics, com ara el pal ensabonat local, que s’anomena barra del cos o barra ensabonada, una derivació del nom anterior barra del gos perquè gos era el nom amb el qual, tradicionalment, els mariners i pescadors denominaven el més petit de la camarada, és a dir, de la tripulació d’una barca, ja que molts infants treballaven a bord per guanyar-se la vida. Antigament, era un dels moments de més convocatòria de públic de les festes, com testimonien les fotografies dels inicis del segle XX que s’han conservat. Altres com les regates de bots i muletes o les proves de natació es duen a terme per Sant Pere, i alguns esports i jocs s’han deixat de practicar com les corregudes de rucs o les carreres de bicicletes a la carretera del Platé.

Un altre dels actes que ja no se celebren són els actes d’auxili social, documentats des de principis del segle XIX, i que consistien a fer una obra de solidaritat i caritat amb les famílies més pobres del poble.

Processos i preparatius: 

Uns dies abans de les festes es duen a terme els preparatius que ompliran els actes.

L’elaboració de pastissets i corassons, nom local amb que es coneixen les coquetes, es duu a terme la setmana abans. A les cases es preparen els dolços i, en molts casos, es porten a enfornar als forns del poble, on es poden observar durant aquells dies grans quantitats de safates per enfornar, portades per veïns i veïnes que van ensucrant a mesura que van sortint cuites. 

Els quintos i les quintes aprofiten també els dies abans de festes per fer els assajos corresponents de la portada de la peanya i, juntament amb les pubilles, també assagen el Ball de la Candela, guiat per professores de l’escola de música municipal. La coral municipal ultima els assajos del repertori de festes durant les setmanes anteriors.

En relació amb l’acte principal de les festes, les famílies es preparen i s’organitzen per adquirir les flors que duran a l’ofrena i les atxes que portaran a la processó. 

Dedicació: 
No se sap exactament perquè s’inicia l’advocació a la Mare de Déu de la Candelera, però una possible hipòtesi pot ser que s’aprofités un període de climatologia poc favorable per a la pesca i, en conseqüència, l’activitat pesquera disminuís considerablement, fet que ens fa pensar que el 2 de febrer devia ser un moment òptim per celebrar la festa sense interrompre el sistema productiu pesquer. Però també es considera la hipòtesi que, per proximitat temporal, podria ser una reminiscència de la festa de Sant Antoni (17 de gener) que se celebrava al Perelló. O, fins i tot, podria originar-se dels primers contactes amb la gent de Valls que poblà la Cala de Sant Jordi d’Alfama, una cala que actualment forma part del terme municipal de l’Ametlla de Mar. L’advocació al Sant Crist de les Misericòrdies, que juntament amb la Candelera forma el copatronatge dels caleros i les caleres, podria ser explicat per la devoció al Sant Crist del Grau que mostraven els pescadors del Grau de València que colonitzaren la Cala de l’Ametlla a finals del segle XVIII. (Figueres, 2006: 3). Durant la processó el Crist és portat per membres que són sempre de la mateixa família. Pel que fa a la imatge, l’original va ser cremada durant la Guerra Civil i, a la postguerra, un escultor del poble juntament amb un grup de dones van fer-ne una de nova.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Pubilles Quintos i quintes Banda de música Banda de cornetes i tambors Xaranga Suquet Calero Xaranga Xim Xim Mig Grau Coral Verge de la Candelera Club de Futbol SCER l’Ametlla de Mar Societat de caça la Cala Parròquia de la Purificació de l’Ametlla de Mar
Participants/Executants: 
A les festes majors de la Candelera hi participa tot el poble, però un dels grups que té més protagonisme i qui presideix la major part dels actes principals són els quintos i les quintes i les pubilles. Els quintos i les quintes estan formats per joves que compleixen els 20 anys d’edat durant l'any. Les pubilles estan formades per un grup de noies d’entre 17 i 19 anys i un altre grup de pubilles infantils. La pubilla major, tant en un grup com en l’altre, es tria per sorteig entre totes les pubilles.
Ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Les Festes Majors de la Mare de Déu de la Candelera tenen diversos elements que la relacionen amb altres festes o elements patrimonials com poden ser les festes de la Mare de Déu del Carme a l'Ampolla. L'advocació en demanda de protecció de pescadors i gent de la mar, l'element central de la Verge en la processó o la presència de la Salve marinera com a himne en són elements comuns.

Per al Ball de la Candela:

Fons Joan Bial Serra. Arxiu de Danses de l’Arxiu del Patrimoni Etnològic de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya

Costumari català de Joan Amades. Índex del Costumari dels pobles de les Terres de l'Ebre, Matarranya i Baix Cinca.

 

Salvaguarda:

Transmissió: 
En la transmissió dels diversos elements lligats a la celebració de les festes com pot ser la gastronomia dels pastissets i corassons o dels plats que s’elaboren a les cases, la transmissió dels coneixements i tècniques es va desenvolupant de generació en generació i oralment. L’aprenentatge de la Salve a la Candelera es va adquirint per la mateixa participació a la festa i en el context familiar. Altres tècniques dins del context festiu com la portada de la imatge o el Ball de la Candela han de ser adquirides en els assajos que es realitzen prèviament a les festes. Aquests actes són protagonitzats pels quintos, les quintes i les pubilles, que representen agents clau en el procés de transmissió dels elements que composen la celebració.
Viabilitat / Riscos: 
La Festa Major de la Candelera no presenta riscos que amenacin la seva perdurabilitat o salvaguarda com a ritual festiu global. Si ens fixem, però, en els elements que la conformen, alguns d'aquests sí que podem dir que estan en un risc relatiu de desaparició. El concert de la xaranga per bars i cafès, per exemple, és un dels actes més antics i que cada vegada té menys participació. No obstant això, noves activitats com els correbars podrien acabar sent una nova modalitat d’expressió del concert de la xaranga als bars i cafès. Un altre dels elements tradicionals que podria estar en risc és el Ball de la Darrera Coca, que va perdent importància i participació progressivament.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Per als caleros i les caleres la Candelera és un moment que marca el seu calendari anual, configura la seva identitat com a poble i dóna sentit a la seva espiritualitat i a la seva relació amb la mar. Més enllà de la religiositat individual i de l'actual relació amb la pesca i la mar, la protecció dels membres de la comunitat s'encomana de manera generalitzada a la Candelera, que dóna sentit de pertinença als caleros i les caleres.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
L’adaptació de la festa als canvis socials, culturals i econòmics genera estratègies per garantir-ne la continuïtat. El fet d’introduir els quintos i les quintes per edat quan es van acabar els llicenciats de la marina ha permès que la processó i els actes principals puguin continuar desenvolupant-se. A més, la introducció de les quintes respon a mesures relacionades amb la igualtat de gènere i la participació de les dones en els sistemes organitzatius de la comunitat. Una altra de les mesures és la recuperació del Ball de la Candela, una jota tradicional que es ballava antigament i que ha estat recuperada i impulsada des de l’escola municipal de música i en la qual quintos, quintes i pubilles en són els protagonistes.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

Recursos associats:

  • Nanos. Candelera 5
    Nanos. Candelera 5
  • Cercavila. Candelera 9
    Cercavila. Candelera 9
  • Cercavila. Candelera 11
    Cercavila. Candelera 11
  • Cercavila. Candelera 15
    Cercavila. Candelera 15
  • Ball de la Candela. Candelera 16
    Ball de la Candela. Candelera 16
  • Vermut. Candelera 17
    Vermut. Candelera 17
  • Atxes. Processó de la Candelera 20
    Atxes. Processó de la Candelera 20
  • Costera de Sant Roc. Processó de la Candelera 27
    Costera de Sant Roc. Processó de la Candelera 27
  • Les atxes. Processó de la Candelera 29
    Les atxes. Processó de la Candelera 29
  • Tornada. Processó de la Candelera 31
    Tornada. Processó de la Candelera 31
Imatges relacionades (pdf): 

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dj., 18/02/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dj., 03/03/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Els membres de la comunitat participen obertament en l’aportació de dades, així com les institucions de referència, l’ajuntament, l’escola de música municipal i la parròquia. També comptem amb la participació d’investigadors que han dedicat el seu temps a proporcionar-nos entrevistes i atendre les nostres consultes.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La processó fa un acte de concentració solemne a la plaça del Canó, l’antiga Cala de l’Ametlla, espai que representa el primer assentament amb els primers colonitzadors. La Cala va ser el primer nucli de població de l’actual terme municipal de l’Ametlla de Mar, habitat per famílies de pescadors, que els segle XIX i fins les primeries del segle XX vivien en barraques de coberta vegetal. La concentració en aquest lloc és primordial en el desenvolupament de la processó i posa de manifest el valor simbòlic que els caleros i les caleres donen a aquest espai primigeni. La celebració de la Candelera manifesta una voluntat de protecció que en els seus orígens es relacionava amb la pesca i el risc que suposava aquesta activitat per als pescadors. Els perills que es trobaven a la mar i el profund respecte que aquesta despertava i desperta en els caleros i les caleres donen com a resultat la demanda de protecció de la Mare de Déu i, consegüentment, tots els rituals que al voltant seu es generen. Per a la comunitat representa un símbol de devoció profunda que se situa en un punt que fins i tot pot estar fora de la religiositat i que pot expressar-se entre persones que no necessàriament tenen una consciència religiosa. Les possibilitats festives que ofereix la celebració d’aquesta relació entre els caleros i les caleres i la Candelera afavoreixen el desenvolupament d’un seguit d’activitats en el context de la festa que van més enllà dels actes religiosos. El volum d’activitats i actes que es realitzen durant aquella setmana és molt gran i divers i posa de manifest diversos aspectes que configuren la comunitat i que posen en valor les relacions familiars i veïnals entre els seus membres, així com els productes locals, caracteritzats principalment per productes de la mar particulars del seu sistema productiu pesquer.