IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Romeus de Gandesa i Prat de Comte; representants de l'administració pública i l'església catòlica; i historiadors i estudiosos locals.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El primer diumenge de maig i el dissabte de Pasqua Granada o Pasqua de Pentecosta es realitza, respectivament, el romiatge a la Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa i Prat de Comte. La història de l’aparició de la verge i la posterior construcció de l’ermita i l’església entrellaça les dues poblacions, tot compartint devoció.

Ambdues celebracions es caracteritzen per ser un acte de religiositat popular i una manifestació lúdica i festiva que combina elements històrics amb aportacions temporalment properes. Es tracten de modificacions —com el dinar popular de Prat de Comte—, i noves contribucions sorgides del teixit associatiu —com la incorporació dels Gegants a Gandesa—, que conviuen amb la processó, el ball, les lloances a la verge i les pregàries i els cants durant el recorregut, els elements referencials de la celebració des de fa més d’un segle. Tanmateix, Gandesa i Prat de Comte reprodueixen un esquema festiu propi, en què els cants dels goigs a la Mare de Déu, diferents entre si, són el punt en comú que caracteritza i dóna identitat a cadascuna de les romeries.

Data identificació: 
dg., 01/05/2016
Codi: 
IPCITE20009

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

El santuari de la Fontcalda està situat al terme municipal de Gandesa, al fons d’una vall entre la serra del Crestall i la serra del Coscoll, anomenada la Vall de la Fontcalda. El conjunt del paratge s’emplaça en l’engorjat del riu Canaletes, on brollen diverses fonts, entre les quals destaca la dels Xorros, que raja a 28 graus.  

A continuació, es recull la toponimia dels termes municipals de Gandesa i Prat de Comte per on transcorren les romeries cap al santuari.  

Respecte a Gandesa, posteriorment a la crida a la Fontcalda que té lloc el dissabte pels carrers de la capital de la Terra Alta, el diumenge a les set del matí comença el romiatge des de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, situada al carrer de Miravet. En seguici per tot el carrer, s’enllaça amb la plaça de l’Ajuntament i la carretera de Ceril·li Franquet. Tot seguit, s’enfila fins a arribar a la font de Dalt, on metres més endavant, darrere on està situada la urbanització de les Planes, es realitza la primera parada.

A continuació, s’inicia el camí fora de la població i es circula pel coll de la Font, camí paral·lel a la carretera C-43, fins al Peiró de la Fonteta, on es realitza una segona aturada. Seguint el camí, s’atravessa la font del Peiró, els xipresos del Peiró, la Fonteta, el barranc del mas d’en Sunyer, el mas de Tomaset, el mas de Catxanc, l’avenc de Carxano, el mas de Mariet, el mas de Jardí, el racó de l’Abadejo, el mas del Tronc, el mas d’en Torner, l’obaga de Pàndols i el camí de la Vall del Frare (Flare, diuen els gandesans) o vall de Navarro. Per aquesta darrera senda, es passa pel comú de la Mieta, el barranquet de Pàndols i el camí de Santa Magdalena, espai últim on es bifurca el traçat cap a la cota 705 i l’ermita de Santa Magdalena, i cap a la Fontcalda. Prosseguint el camí de la vall del Frare, s’arriba a la imatge en pedra del Frare (Flare, diuen els gandesans), la costa d’Espanta-rucs, la imatge en pedra de la Monja, el tormo de la Casamentera, la senda de Troquillano, la cova Roja, el coll d’en Canar, la senda de la Faixa Verdada, la cova de Cames Llargues, el camí de la Costa del Molí i el cap de la Costa, on s’atura la romeria a fer una tercera parada. Situats al punt més alt, es troba tot seguit el Peiró del Santet des d’on s’inicia la baixada a les costes. A mà esquerra roman la mola de Fusta i a la seva esquerra el barranc del Coscoll; a la dreta, la serra del Crestall. Posteriorment, es recorre el camí de la Costa, la «revolta» de les Matisses, el fornet de la Calç i el fornet del Guix, la «revolta» del Presseguer i, finalment, s’arriba al santuari de la Fontcalda, entrant per la plaça.

Pel que fa al romiatge de Prat de Comte, els romeus es concentren a la porta de l’església de Sant Bartomeu a les 8.30 h del matí. Des de la plaça de l'Església, l’itinerari s’enfila pel carrer del cementiri. Un quilòmetre després es pren un trencall situat a mà dreta que està indicat i pocs metres després s’arriba a una bifurcació que condueix a l’estació de tren de la Via Verda per una banda, i al santuari, per l’altra. Aleshores, es gira a la dreta pel camí de la font Joanes i el barranc d’en Jericó i es davalla per uns revolts fins a arribar a la Salve, un mirador de la vall enclotada dels Estrets on s’atura la romeria. Posteriorment, s’emprèn la baixada pel camí de les Voltes, es creua la Via Verda (l'antic traçat ferroviari de la Val de Zafán), el riu i s’arriba a la Fontcalda, entrant pel passeig dels Xorros.  

Durant les respectives jornades de les dues romeries, els romeus d’un i altre municipi s’agrupen a la plaça situada davant l’església i a l’interior de les cases de Bot, els Banys i la Fonda, així com els espais a l’aire lliure del passeig de la Glorieta, el passeig dels Xorros o els xipresos de la Fontcalda.

Tots els espais que es troben al santuari estan gestionats pel Patronat. En primer lloc, hi ha la casa de Bot, situada enfront de l’església, a l’altra punta de la plaça. És un habitatge que es lloga durant la romeria: els baixos s’habiliten com a sales improvisades de menjador i la resta de cambres com a sales d’estar i habitacions. Disposa d’una gran terrassa on se situen els inquilins per veure els actes que tenen lloc a la plaça. Durant la resta de l’any i a excepció de l’estiu i temporades concretes de vacances, cal posar-se en contacte amb el Patronat per arrendar la casa.

Per altra part, el complex d’immobles que envolta la plaça disposa d’apartaments i habitacions amb opció a lloguer. Habitualment, també estan ocupats durant la romeria i oberts la resta de l’any en les mateixes condicions que la casa de Bot. També hi ha la Fonda, un restaurant operatiu durant el cap de setmana en temporada alta, principalment.

Darrere l’església es troben els xipresos de la Fontcalda, un espai natural obert al públic on es pot acampar amb autorització prèvia. Finalment, hi ha el passeig dels Xorros, d’accés lliure, freqüentat per visitants que hi arriben habitualment a través de la Via Verda.

De retorn al municipi, la majoria dels gandesans opten per fer el recorregut en cotxe. Arribats a la població, el romiatge inicia a la font de Dalt i transcorre per la carretera de Ceril·li Franquet. Posteriorment, passa per la plaça de l’Ajuntament, enfila el carrer de Santa Anna i la plaça del Comerç, que la voreja pel carrer Major, i arriba a l’entrada de l’església, al carrer de Miravet.

A Prat de Comte, la majoria dels qui han fet l’anada a peu, retornen caminant. Tanmateix, no acostumen a prendre la costa de la Salve, sinó la carretera. En el camí, fan una parada al cementiri per fer un mos i prossegueixen fins al poble. Aleshores, s’agrupen amb els veïns que els esperen, i tots plegats van fins a la plaça de l’Església i entren al temple, on finalitza el romiatge.

Georeferenciació: 

Datació:

Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La romeria en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda té lloc el primer diumenge de maig, per als gandesans; i el dissabte de Pasqua Granada per als veïns de Prat de Comte.

Descripció:

Descripció general: 

El romiatge en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda té lloc el primer diumenge de maig a Gandesa i el dissabte de Pasqua Granada o Pasqua de Pentecosta a Prat de Comte.

Els gandesans, dissabte al migdia, anuncien la romeria. A les 11.45 h, es reuneixen els xiquets del poble a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció. En companyia de catequistes, i els més petits acompanyats dels seus pares, s’inicia la crida de l’Àngelus al migdia. A les 12.00 h, els nens comencen a recórrer els carrers de Gandesa tot cridant «A la Fontcalda, a la Fontcalda» (pronunciat: Funcalda), mentre fan sonar les campanetes que duen a la mà i repiquen les campanes de l’església. 

L’endemà, a les 06.30 h, venten les quatre campanes per indicar el primer toc, tot anunciant l’inici del romiatge en mitja hora. Una de les campanes està batejada amb el nom de “Virgen de la Fontcalda”.

Els romeus comencen a aparèixer a l’exterior de l’església de l’Assumpció, situada al carrer de Miravet. Entre els assistents, destaca la nombrosa presència de famílies, pares i fills petits, així com d’alguns joves que empalmen amb la nit anterior, en què han sortit de festa. 

Són molts els qui porten l’element distintiu que els distingeix com a fontcaldistes, devots de la Mare de Déu de la Fontcalda: el mocador blau (el color marià). Tanmateix, entre qui no el porta, hi ha qui es manifesta fontcaldista igual. En menor mesura, hi ha qui manté també l’ús del bastó, una canya. Es tracten ambdós elements, de distintius que es varen introduir l’any 1971, per iniciativa de mossèn Miquel Romero.

A les 06.45 h, s’inicia el segon toc i el nombre d’assistents va augmentant. Finalment, pocs minuts abans de les 07.00 h, uns quants romeus entren a l’interior de l’església a escoltar la salutació que farà el mossèn, quan repiquin les campanes per darrera vegada a l’hora en punt (el tercer toc). Aleshores, el prevere encomana l’obra del dia —el romiatge—, inicia la pregària del rosari i, posteriorment,  la processó.

Encapçalen el seguici tres nens. Un dels quals porta la creu processional i els altres dos les atxes. Tot seguit, apareix l’abanderat, el mossèn, el cor parroquial i els romeus. A excepció de l’ordre inicial, en què els xiquets desfilen en paral·lel un al costat de l’altre, posteriorment al prevere, el seguici es desplaça en massa, sense distribuir-se en files de dos.

Durant el recorregut pel carrer de Miravet, la plaça de l’Ajuntament i la carretera de Ceril·li Franquet —la C-43, que passa pel mig del poble—, es resa el primer misteri, la resurrecció de Jesús. A fi que tothom pugui escoltar-lo sense dificultats —tant els assistents al seguici com els que romanen a casa—, un seglar amb un altaveu acompanya el mossèn.

A la pregària del rosari, responen amb el cant de Santa Maria el cor parroquial i també uns pocs feligresos. La resta es mantenen en silenci acompanyant la processó. Arribats a la font de Dalt, situada darrere la urbanització de les Planes, a 1 km, s’atura la processó per realitzar la benedicció del terme, que diu el següent:

Senyor, Pare Sant, Déu Omnipotent i Etern, digneu-vos beneir el nostre terme de Gandesa. Confiem en la intersecció del vostre fill i Senyor Nostre Jesucrist, i per ell us demanem que santifiqueu aquests camps amb la vostra benedicció per a què en ells treballem amb salut, i recollim els fruits de la vostra bonesa i del nostre treball. Amén.

Finalitzada la benedicció, es reprèn el camí. Prèviament, però, es retiren les atxes, que una voluntària portarà en cotxe al tram final abans d’arribar al santuari, i la bandera, que es preserva en una casa particular situada al costat de la font fins al capvespre, quan es reprengui la processó de tornada al poble i fins l'església parroquial. A l’immoble hi viu una família que de manera altruista des de fa més de deu anys, presta la seva llar per guardar la bandera durant la jornada. 

Tot seguit, es continua el camí fins al Peiró, situat a 2 km. En el recorregut, s’hi van adherint nous romeus i el seguici es va diluint, tot mantenint-se un grup al costat del mossèn, però avançant i endarrerint-se altres en el camí.

L’itinerari, que circula ja fora del poble, avança per una senda entremig dels camps i un camí forestal que transcorre paral·lel a la carretera nacional. La processó discorre en un ambient de bromes i diversió per a la majoria dels assistents.

Arribats al Peiró, es realitza la pregària per als difunts del poble, que diu el següent:

Preguem, Pare ple de bondat, us encomanem l’ànima del nostre germà  amb l’esperança certa que ressuscitarà amb el Crist el darrer dia, com tots els que moren cristianament. Escolteu, Senyor, la nostra pregària. Que el nostre germà reposi ja en el Paradís. I feu que nosaltres, que restem aquí, ens consolem els uns als altres amb paraules de fe, fins que tots anem a l’encontre de Crist, i així, amb el nostre germà, puguem estar-nos sempre més amb Vós. Per Crist, Senyor Nostre. Amén

Només hi són presents, a més a més del mossèn i el cor parroquial, un petit grup de romeus, una trentena, aproximadament. La resta d’assistents, més de dues-centes persones, es mantenen per endavant o estan ressegats.

A continuació, se segueix caminant per la senda forestal i s’arriba a la zona de la fonteta. Singularment l’any 2016 i per coincidència amb la celebració de Sant Marc a Corbera d’Ebre, el mossèn abandona la processó per dir missa a Corbera d'Ebre. La manca de clergues a la comarca condiciona que el mateix mossèn oficiï a Gandesa i Corbera d’Ebre i, davant la coincidència de celebracions, no pot realitzar tot el romiatge a peu. Tanmateix, finalitzada la missa, reprendrà la romeria a la Fontcalda, al darrer tram. En aquest emplaçament, on els cotxes hi poden accedir-hi a través de la carretera i poden arribar fins a la Fontcalda, s’hi ajunten nous assistents. Tanmateix, coincideixen els que van a peu amb els que pugen en cotxe. Aquests darrers per motius diversos: des dels qui no es veuen en condicions d’anar caminant per edat o per incapacitat física; als qui van en cotxe perquè porten el dinar; als qui prefereixen pujar al santuari en vehicle.

La processó circula en un ànim d’alegria contagiosa. Els conductors fan sonar el clàxon pel camí, mentre saluden a uns i altres caminants i s’intercanvien bromes entre ells. Aquest any, s’acumulen una gran quantitat de vehicles a principis del camí a la fonteta. La raó es deu al fet que la carretera només estarà oberta fins a les 09.30 h. Els gegants acompanyaran la processó baixant les costes i els cotxes no podran circular-hi mentre descendeixin. Això provoca que, des de ben d’hora al matí, hagin sortit els vehicles i s’acumulin en els primers trams de la carretera. Poc temps temps després, però, resten només els caminants.

Al cap de pocs minuts, es troba a mà dreta un camí que enfila pel mig de la vall de Navarro. Malgrat no és el camí oficial, alguns s’hi dirigeixen. Recorreran la senda entremig de la vall, i arribaran al santuari pels estrets. La resta, la gran majoria, prossegueixen pel camí habitual.

Endinsats en la vall del Frare (Flare, diuen els gandesans), el romiatge està completament dissolt, tot oferint una llarga cadena humana trencada. En el recorregut, hi ha qui es detura a buscar la imatge en pedra del frare i ensenyar-la als més xiquets, els quals no coneixen la seva figura, ni tampoc la seva història. Una llegenda que narra la pena causada per un frare en haver d’abandonar el santuari de la Fontcalda. La tristesa que li comporta li petrifica el cor i el cos, i es converteix en un monòlit grisenc.  Així l’explica mossèn Manyà a l’obra La Fontcalda (vegeu els recursos associats). Per altra banda, també hi ha qui llança les tres pedres a la casementera, mentre els seus amics se’n riuen. Es tracta d’una roca que, segons narra la tradició oral, aquell fradí o fradina que aconsegueixi col·locar-hi les pedres a sobre es casarà. Tanmateix, el repte no és senzill, ja que es troba emplaçada a uns dos metres del camí, separada de la falda de la muntanya, en un monticle. Finalment, hi ha els romeus que expliquen als forans la toponímia del recorregut o les històries, mentre discuteixen en to amistós entre ells perquè no s’hi posen d’acord. 

El camí en pujada, obliga a aturar-se més d’una vegada i a intentar resguardar-se del vent.

Arribats al cap de costa, la gent es predisposa a esmorzar al camí de la Costa del Molí. Asseguts a terra la gran majoria, tothom porta un entrepà i una beguda. Acabats de menjar, els geganters i grallers de Gandesa comencen a afinar els instruments, i a muntar i vestir els patrons del poble: en Gori i la Fontcalda. Els han pujat desmuntats i despullats amb cotxe fins al cap de costa. Aquest any 2016, l’associació de joves i els gegants i grallers de Gandesa, coneguda amb el renom popular de Gandesa la Follonera, volen acompanyar a la processó amb motiu del seu 30è aniversari com a entitat. Un cop vestits, s’esperen que el cor parroquial canti la Salve Regina al Peiró del Santet, situat al cap de la Costa i la bifurcació del camí de la Costa del Molí, en companyia d’uns quants feligresos. Tot seguit, inicia la davallada de les costes. Amb música i ballant, baixen els gegants. Són les 09.00 del matí.

Arran de l’aturada per esmorzar, el descens és agrupat. Ara són unes 350 persones les qui baixen juntes acompanyant els grallers i els gegants. En la baixada, la música només para de sonar quan els portadors del Gori i la Fontcalda es relleven. Per la resta, és una contínua festa on tothom s’anima a participar-hi, d’una o altra manera: ballant, fent broma, etc.

A punt d’arribar al santuari, a la penúltima corba abans d’entrar al santuari, com popularment tothom l’anomena, el seguici s’atura. Aleshores, es reprenen els elements i el seguici processional per continuar amb el rosari. Als tres nens de l’inici, se’ls retorna la creu processional i les atxes, portades en cotxe fins aquí per una voluntària, prèviament. El mossèn reapareix entre aplaudiments dels romeus i el cor parroquial es col·loca darrere seu per reiniciar el rosari que havia finalitzat, prèviament a la seva partida, al segon dels Misteris de Glòria, l’Ascenció de Jesús al Cel. Desfilant els nens, el prevere, el cor i tot el seguici amb els gegants inclosos, van baixant mentre es prega i es canta el tercer dels misteris de Glòria —la vinguda de l’Esperit Sant— fins al santuari. A la Fontcalda s’hi troben ja més d’un miler de persones que han arribat en cotxe per la carretera de la processó o per la via verda, des de l’estació de Prat de Comte, habilitada perquè hi puguin circular vehicles.

La romeria entra a l’església a saludar la mare de Déu a les 10.45 h —habitualment, s’arriba a les 10.30 h—,  mentre sonen les campanes. El mossèn dóna la benvinguda i es canta el Salve a la Mare de Déu de la Fontcalda. Posteriorment, el prevere informa de les activitats religioses que es faran durant el matí i es produeix una aturada de 40 minuts, abans d’iniciar la missa a les 11.30 h.

En aquest període de temps, l’església queda mig buida. La majoria dels romeus surten a la plaça i altres persones entren a l’església a portar flors a la Mare de Déu. Al costat de l’altar s’ha improvisat un espai per deixar-hi els rams, que des del dia anterior i a primera hora del matí del diumenge, s’hi van dipositant a títol particular. Al mateix temps, es realitzen els preparatius per a la missa.

Oficiada pel mossèn, l’interior de l’església es reomple de fidels. Entre els assistents, la majoria gent major de 50 anys participants i no participants en la romeria. Fora el recinte religiós, la multitud es troba a la plaça i al passeig de la Glorieta, tot prenent algun refrigeri i xerrant; o a la zona dels xorros, caminant i remullant els peus.

Al presbiteri, acompanyen el mossèn a la seva dreta les autoritats municipals de Gandesa, així com algunes de Prat de Comte, entre els quals n’és el màxim representant l’alcalde. Darrere el mossèn, s’han emplaçat els dos gegants; i a l’esquerra, les cantores i els guitarristes.

Comença la missa cantant una peça de música d’entrada —és el cor qui decideix cada any quina partitura canta— i fent el mossèn referència a la novena de preparació, l’exercici de devoció que durant els darrers nous dies s’ha estat celebrant a la parròquia i que prepara l’ànima per a aquest dia. La missa es desenvolupa fent algunes citacions a la verge de la Fontcalda. La celebració conclou amb la invitació del mossèn a pujar a adorar la Mare de Déu, anant-hi en primer lloc ell mateix, posteriorment les autoritats i, per últim, la resta de fidels. Prèviament, però, s’hi haurà atansat un seglar que haurà voltat la imatge de la verge, situada al cambril, cap al seu interior, a fi que tothom pugui mirar-la cara a cara i fer-li un petó quan pugi a adorar-la.

Mentre el mossèn i les autoritats pugen per les escales de la dreta, les cantores hi ascendeixen per l’esquerra. Elles se situen arrambades a la paret, entre els fidels i la imatge. Durant tota l’estona que s’adora a la Verge, canten sense parar i per ordre: els Goigs a llaor a la Mare de Déu de la Fontcalda, la Salve a la Mare de Déu de la Fontcalda, una altra Salve a la Mare de Déu de la Fontcalda —obra en aquest cas d’un fill del poble, en Josep Povill— , i, per últim la Salve Regina. Cantaran sense parar, fins al darrer fidel, tot havent de repetir en aquest any 2016 dues vegades les peces.

La pujada al cambril no és excusa perquè fins i tot les persones amb dificultats per caminar pugin a adorar la verge. L’acte comú és fer-li un petó i tocar la imatge; però hi ha qui es senya, qui plora o qui s’agenolla davant seu. Posteriorment, molts fidels deixen una almoina al calaixet.

Entre els assistents, moltes mares joves que porten per primera vegada els seus fills petits davant la Mare de Déu. Segons exposen, és tradició venir a presentar-lo a la Verge de la Fontcalda o la Mare de Déu de la Fontcalda, com els gandesans l’anomenen habitualment, i fer-s’hi fotografies, com així fan.

En el transcurs dels cants, s’hi acaba afegint també el mossèn. Passat el darrer fidel, conclouen l’acte les cantores, que passen a adorar també la Mare de Déu de la Fontcalda.

Finalitzada la missa i l’adoració, els fidels es concentren a la plaça, el passeig de la Glorieta, el riu i els xorros. Com prèviament ja feien altres assistents, es reuneixen amb els amics i familiars, mentre prenen alguna cosa, abans d’iniciar el dinar. Paral·lelament, els gegants es preparen per dansar a la plaça. Inicia la música i es fa la ballada a les 13.00 h. Hi ha qui balla, qui s’ho mira assegut a la plaça, a la terrassa de la casa de Bot… i altres, els més petits, que no tan sols ballen, sinó que es distreuen també jugant a mullar-se amb pistoles d’aigua.

Mentrestant, hi ha qui va ja preparant l’àpat. Per dinar hi ha diverses opcions: haver llogat la taula i cadires dels baixos de la casa de Bot; haver llogat un dels apartaments; col·locar-se als bancs i taules que es troben al passeig de la Glorieta —on també hi ha zones habilitades per fer menjar a la brasa—; o dinar al restaurant, amb reserva prèvia.

A excepció dels comensals al restaurant, tots porten el menjar preparat. L’aire que fa no invita a preparar res i els assistents, coneixedors que això pugui succeir, vénen ja enllestits, expliquen. Segons narren, no hi ha cap tradició gastronòmica, però acostumen a dur any rere any el mateix, tot sent el més habitual: ensalada russa, truita de patates, pollastre arrebossat o llibrets. De postres, porten quelcom dolç: coca, pastissets, cócs…

Els qui dinen al restaurant, han reservat amb força antel·lació. I és que no sobra ni una cadira al menjador. Entre els comensals, s’hi troben també les autoritats. L’Ajuntament de Gandesa ofereix l’àpat als regidors, policia, Creu Roja i autoritats de Prat de Comte.

El dinar i la sobretaula s’allarga fins a l’hora desitjada per cadascú. A les 16.45 h, però, comença a sonar la xaranga, que en aquest any ha estat contractada, ocasionalment, per l’associació de joves de Gandesa per animar la celebració a la tarda.

A la plaça es concentren joves ballant i bevent que comparteixen espai amb la gent que a poc a poc anirà retornant a casa, i aquelles que es queden per anar a l’acte litúrgic que se celebra a l'església del santuari a les 17.30 h. Mentre sona la música, les campanes venten els tres tocs a les 17.00 h, 17.15 h i 17.30 h respectivament, tot anunciant la cerimònia religiosa.

El mossèn oficia l’acte amb la presència d’unes vint-i-cinc persones. Durant els minuts vinents, es resarà la pregària per als malalts, el rosari sencer i, per últim, es farà la  benedicció dels objectes. Es tracta de cintes de roba de color blau, rosa... i els colors de la senyera (groc i vermell) que mesuren com la Verge, 70 cm. Però també estampetes, campanetes, didals… que han estat comprats habitualment, el mateix dia, al taulell petit que hi ha al costat de la barra del bar. Tanmateix, poden ser també elements no adquirits al santuari o objectes inusuals, que per algun motiu concret, el fidel vulgui que se’ls beneeixi, amb una petició prèvia al mossèn.

Col·locats els objectes a l’altar, el prevere els beneeix, mentre sona de fons la música de la xaranga, que durants uns quants minuts semblava que s’havia aturat, tot just després d’iniciar l’acte litúrgic.

Finalitzat l’acte religiós, a la plaça continua la festa. Hi ha qui s’hi apunta i d’altres que prenen ja el camí de tornada a Gandesa en cotxe. El nombre ha descendit considerablement, tot havent-hi no més de dos centenars de persones al santuari.  La festa a la plaça durarà fins que els assistents vulguin; però els fidels emprendran el camí de retorn abans de les 20.00 h, ja que a les 20.15 h han de citar-se una altra vegada a Gandesa, a la font de Dalt, per concloure la romeria. Quasi ningú retornarà a peu al poble.

De retorn al municipi, a les 20.00 h venten les campanes de l’església, tot anunciant el tram final del romiatge. A poc a poc, es van concentrant els assistents, entre els qui es troba la figura de l’abanderat, que acaba d’anar a prendre la bandera que havia deixat a la casa particular; els xiquets amb la creu processional i les atxes; el seglar amb l’altaveu; el cor parroquial i el mossèn. A poc a poc, va apareixent la gent. Alguns amb la vestimenta encara de la romeria, mocador al coll molts, i roba esportiva; altres, sobretot la gent més gran, vestida de carrer i alguns també amb el mocador marià. Hi ha aproximadament un centenar de persones.

Reinicia la processó, pocs minuts després de les 20.15 h, amb el 4t misteri del rosari, l'Assumpció de la Mare de Déu. Mentre repiquen les campanes, el seguici avança per la carretera de Ceril·li Franquet. A diferència del matí, no hi ha quasi presència de nens i es desfila processionalment, en fila de dos. El recorregut avança per la plaça de l’Ajuntament, el carrer de Santa Anna, la plaça del Comerç, que voregen, i finalment, el carrer Major, des d’on accedeixen a l’església 20 minuts després del començament.

Un cop a dins del recinte, segueixen amb el 5è misteri,l a Coronació de Maria com a reina de cel i terra, iniciat durant el camí. L’acte religiós finalitza amb el crit del mossèn: «Visca la Mare de Déu de la Fontcalda!», que els fidels responen a l’uníson: «Visca!». Posteriorment es canta la Salve, tot donant per conclosa la jornada. Els assistents es retiren cap a casa seva i se citen entre bromes, fins a l’any vinent.

El romiatge de Prat de Comte, que se celebra dues setmanes després que el de Gandesa, inicia a les 08.30 h. Mitja hora abans, els veïns comencen a concentrar-se a la plaça de l’Església. La campana gran, anomenada Fontcalda, i que es repica amb el batall, i el carrilló petit, que es va col·locar en substitució d’una antiga campana xica, comencen a sonar anunciant l’inici del romiatge.

Des de l’església de Sant Bartomeu, surt la processó encapçalada pel pendó de la Mare de Déu de la Fontcalda. La segueixen el mossèn i els romeus, tot cantant la cançó: «Hoy tus hijos». Són una cinquantena de persones que aniran a peu. La resta —veïns i simpatitzants— aniran al santuari en cotxe. I és que al municipi hi ha censades 165 persones, segons les dades poblacionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 2015. Es tracta del municipi més petit de les Terres de l’Ebre. A Gandesa, la capital de la comarca, hi ha 3.009 habitants.

Del poble es puja pel collet del cementiri, es gira a la dreta pel camí de les Fontjuanes i l’hort de Jericó. Quan s’arriba a la Salve, quaranta minuts després d’haver iniciat el seguici, es canta la Salve Regina. Posteriorment, es fa una aturada i s’aprofita per fer un petit mos: un glop d’aiguardent i un dolç. Després es reprèn el camí i mitja hora després, tot baixant pel camí de les Voltes, per l’obaga de la serra, creuant la Via Verda i el riu de Canaletes, el seguici arriba al santuari pels Xorros, on els esperen la resta d’habitants del poble i simpatitzants, que han vingut en cotxe. El recorregut, que està senyalitzat, coincideix amb un dels quatre itineraris radials de la Ruta de la Pau, que permet visitar espais significatius de la batalla de l’Ebre. Són les deu del matí.

Mentre repiquen les campanes de fons, la processó es retroba amb els veïns, que han arribat en cotxe i s’esperen al recinte del santuari, cara a cara i se saluden mútuament cantant. El seguici entona la peça «Sálvanos María» i els altres responen: «Hoy tus hijos». Tot seguit, l’alcalde clama: «Visca la Mare de Déu de la Fontcalda» i els assistents responen: «Visca». Unint-se en una sola desfilada processional, tothom entra a l’església on es canta l’«Ave de Lourdes», el mossèn dóna la benvinguda i, finalment, anuncia l’acte litúrgic del dia: la missa a les 12.00 h.

Posteriorment, els romeus es dispersen pel recinte del santuari. La majoria aprofiten per anar a esmorzar amb els amics i familiars, d’altres realitzen una ofrena de flors a la Mare de Déu.

Al migdia, els creients es retroben a l’església per la missa. Així com succeeix amb el romiatge de Gandesa, també hi són presents les autoritats d’un poble i l’altre que ocupen el presbiteri a mà dreta. A les 13.00 h, es concentra un major públic assistent que inicia l’adoració a la Mare de Déu de la Fontcalda. En fila, comencen a pujar al cambril on els hi espera la imatge i el cant dels goigs a la Mare de Déu de la Fontcalda i la peça l’«Oración a la Virgen de la Fontcalda».

Mentrestant, el dinar popular, que corre a càrrec de l’Ajuntament i és de pagament, s’està preparant. Cada any, l’Ajuntament realitza una paellada popular de pagament. El consistori condiciona taules i cadires per a tots els assistents, els quals s’encarreguen de portar els aperitius, la beguda i les postres. Posteriorment a l’àpat, inicia la dansada, on és protagonista la jota. La diversió s’allarga fins a les set de la tarda, hora en què comença el camí de retorn a peu tot cantant «Canción de Despedida». Els qui marxen en cotxe sortiran minuts després per retrobar-se tots junts al poble.

L’ascensió de la costa de la Salve fa enrere la majoria dels romeus que circulen a peu, els quals opten per retornar a Prat de Comte per la carretera. En arribar al cementiri, el seguici es detura per fer un mos. Tot seguit, prossegueixen el camí fins al poble. Hi arriben a les vuit i mitja amb el repic de les campanes del campanar de l’església, que fan sonar els joves colpejant el batall. Mentrestant, una segona processó surt des de l’església de Bartomeu a rebre el seguici. Per un costat, encapçala la processó del santuari el pendó de la Mare de Déu de la Fontcalda juntament amb l’alcalde i altres regidors; per l’altre, la imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda de Prat de Comte, acompanyada del mossèn, diversos regidors i veïns. Com succeeix al santuari, es repeteix la conversa cantada: els qui surten de l’església entonen «Bendice a tus hijos»; els que arriben a la població, «Sálvanos María». Tot seguit, reprenen conjuntament la desfilada processional amb el pendó al capdavant i, posteriorment, la imatge de la Verge. Arriben a l’església cantant els goigs. Dins el temple, es venera la imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda i finalitza la celebració clamant «Visca a la Mare de Déu de la Fontcalda». 

Història i transformacions de l'element: 

No està documentat quan va començar el romiatge a la Fontcalda, però segons l’historiador gandesà Anton Monner, es degué iniciar a meitats del segle XV. Per aleshores, la tradició conta que aparegué la imatge de la Verge al costat de la font dels Xorros.

Un dissabte, un pastor de Prat de Comte, que es diu que rebé un senyal del cel, en veure-la, la prengué en el sarró i se l’endugué cap al poble, però quan hi arribà, la imatge havia desaparegut. De retorn a la font, la llum del cel li tornà a indicar on era, i en retrobar-se-la, la prengué, però un cop més, s’esvaí quan creuà el riu de Canaletes, espai geogràfic que divideix els termes municipals de Gandesa i Prat de Comte. Això succeí fins a set dissabtes seguits. El rector i els veïns del poble, que tingueren constància dels fets, conclogueren que la imatge no volia ser traslladada, sinó romandre a la vall.

Per altra part, els gandesans, que s’assabentaren dels esdeveniments, s’hi traslladaren a venerar la Mare de Déu i la conduïren a l’església parroquial del poble. En aquest cas, també a  ells, els desaparegué. Amb el desig de construir-li una capella i sense posar-se d’acord en on ubicar el temple, els veïns d’un poble i l’altre estipularen que fos la Mare de Déu qui decidís on volia estar. Així, van convenir llançar un càntir des de dalt la muntanya on l’havien trobada. Si arribava sencer fins a la vall, es construiria al terme de Gandesa; en cas contrari, al terme de Prat de Comte. Finalment, el càntir es mantingué sencer i es construí al terme de Gandesa una capella i, posteriorment, una església. El conflicte que se’n derivà entre uns i altres se solucionà convertint la Mare de Déu en patrona d’ambdós municipis i celebrant, en dates diferents, els romiatges respectius.

Si la tradició no està documentada fins al segle XV, la referència a l’espai es remunta a l’època dels romans, els quals el visitaven per a fins terapèutics. Posteriorment, es té constància que formava part del terme d’en Canar, en mans dels frares Templers, durant la Reconquesta; que el rei Pere III el Cerimoniós atorgà la Fontcalda i el seu terme a la vila al 1337, tot coincidint amb la convocatòria de les Corts de la Corona d’Aragó celebrades a Gandesa; que els frares Trinitaris hi visqueren des del segle XIV fins a les acaballes del segle XV; i que durant els segles XVI i XVII, els fidels que anaven a visitar el frare Salvador Pladevall, vinculat amb el convent dels Àngels d’Orta, i a qui se li atribuïen obres miraculoses (guarir cecs, fer caminar a invàlids…), s’aturaven a la Fontcalda, atrets per les propietats de l’aigua, qualificades també  com a miraculoses. 

Amb el pas del temps, les propietats i virtuts de l’aigua s’alternaren amb la devoció a la Mare de Déu. L’espai es va anar eixamplant cada cop més per atendre a pelegrins, primer amb la casa d’hostes i posteriorment amb la capella, que esdevingué l’actual santuari de mans de mossèn Antoni Soler i Manyà, promotor i impulsor.

Amb la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l’espai queda quasi totalment destruït, tot havent-se de reedificar durant la dictadura. És amb l’impuls de Mn. Miquel Romero, arxipreste de Gandesa, quan es duen a terme els majors canvis: l’enderrocament d’algunes cases, l’engrandiment de la plaça, la rehabilitació de les cel·les i les millores i canvis dins l’església (es  pinta i s‘instal·la un nou altar). Per altra banda, la imatge cal construir-la de nou. L’original és cremada, si bé el cap, que presenta el rostre embrutit de flama i cendra, es conserva actualment al santuari, emplaçat en el cambril, als peus de la imatge actual, en un petit calaix transparent.

El canvi més significatiu, però, serà l’accessibilitat a l’espai. Fins a la dècada de 1970,  els veïns d’un poble i l’altre hi anaven a peu en companyia dels rucs i les mules que duien el menjar. Per aleshores, els romeus de Gandesa realitzaven el romiatge d’anada i tornada a peu. El camí, que no correspon al traçat actual —baixaven per la Costa, per un camí recte, enmig de la vall— no estava asfaltat. Fou posteriorment, a principis de la democràcia, quan es va modificar i es va obrir el recorregut vigent, asfaltant-lo, i facilitant l’opció de poder-hi accedir en tractor i cotxe, com així es va començar a fer. Des d’aleshores, el retorn caminant és inhabitual. Tanmateix, l’anada la segueixen realitzant a peu uns quants centenars de persones amb una petita variació al segon tram. I és que, després de la primera parada, el camí fora població s’emprenia per la carretera. Resseguint-la, s’arribava fins a la fonteta, situada a 200 metres a mà dreta. La temor que es pogués produir qualsevol accident, però, va fer canviar l’itinerari, transcorrent pels camps i una senda paral·lela a la carretera.

En el cas de Prat de Comte, el recorregut ha estat sempre el mateix i no ha patit variacions, segons narren els informants.

Durant el segle XX i XXI, la celebració ha incorporat petites modificacions de caire festiu i lúdic. En primer lloc, ha desaparegut de la romeria de Gandesa la presència de les banderes de les colles del poble. Actualment, només és la figura de l’abanderat qui acompanya en el primer tram, fins a la benedicció del Terme, i en el tram final, de retorn a l’església al capvespre. De la mateixa manera, el costum establert de col·locar timó i romer al capdamunt de la/es bandera/es, així com de les canyes, s’ha esvaït.

En el cas de Prat de Comte, fins fa 25 anys acompanyaven al pendó, la creu processional portada per un infant. Avui en dia, no es realitza.

Per altra banda, en el romiatge de Gandesa s’han incorporat la figura dels gegants Gori i Fontcalda, patrons de la població, a la celebració. Van participar-hi per primer cop en compliment del seu desè aniversari; posteriorment, al vintè i, des d’aleshores, hi assisteixen cada cinc anys, tot posant música i dansa a la baixada de les costes i iniciant la ballada a la plaça, després de la missa.

Anteriorment a la seva presència, a Gandesa, però també a Prat, a la plaça s’hi ballaven sardanes, si bé la dansa tradicional és la jota que es dansava habitualment abans de la guerra. Així s’exemplifica en l'obra Gandesa i la Fontcalda de l’historiador Anton Monner, en què un cronista anònim recull el ball de la jota a la romeria de Gandesa dos anys abans d'esclatar la guerra, l'any 1934; i en la de 1994, en què el mateix Monner recull el ball de sardanes, dansa que el franquisme havia introduït com a ball regional durant la dictadura. No va ser fins a l’entrada de la democràcia que la jota es començà a recuperar. Així es constata en aquest 2016, en què es va ballar en ambdós romiatges.

El canvi més evident al romiatge de Prat de Comte ha estat la modificació de la data de celebració, que ha passat de dilluns de Pasqua a dissabte de Pasqua Granada. La raó es deu a fi d’atraure un major públic assistent.

Per altra part, la festa ha pres una major dimensió social i col·lectiva amb el dinar popular. Antigament, era habitual que cada família o grups d’amics lloguessin els apartaments. Per qüestions que es desconeixen, durant un cert temps no hi va haver aquesta opció, i l’Ajuntament va haver de buscar una alternativa. Així, va decidir dur a terme un dinar popular, tot encarregant-se de l’àpat principal i de portar les taules i cadires, costum que s’ha mantingut fins avui dia.

Respecte als actes litúrgics, els informants narren que s’han realitzat petits canvis en el ritual. En primer lloc, l’inici de la romeria que s’ha endarrerit, ja que antigament iniciava a Gandesa a les 05.00 h. Posteriorment, la tocada de les campanetes. Si actualment els infants les fan sonar el dissabte per anunciar el romiatge, als anys 90 del segle XX es mantenia el costum de tocar-les també durant el primer tram del recorregut, diumenge al matí, tradició que es vol recuperar properament, segons explicita el mossèn. Per altra banda, ja no es crida: «Visca la Mare de Déu de la Fontcalda» quan s’arriba al santuari, a l’interior de l’església, sinó tan sols al final del recorregut, al vespre, a l’església de l’Assumpció a Gandesa. En referència a aquest punt, era habitual que el retorn al poble de la romeria a peu, conduïda pel vicari, la rebés una segona processó, que sortia de la parròquia amb el rector al cap. Aleshores, totes dues entraven conjuntament a l’església. Contràriament a la capital de la Terra Alta, Prat de Comte manté aquestes dues tradicions.

En l’àmbit de l’organització, el canvi més substancial ha estat la mateixa gestió del patronat, coresponsable de l’organització de la romeria de Gandesa.

Amb la seva fundació l’any 1949, se substitueix l’organisme de la Confraria de la Fontcalda de caire religiós, però amb funcions en la gestió de les instal·lacions, pel Patronat. L’entitat que depèn de l’Ajuntament —es tracta de la regidoria de la Fontcalda, cartera en mans d’un o dos regidors— conta també amb la presència del rector. La seva funció és dirigir a un col·lectiu de gent, que de manera altruista forma part de l’entitat i són els responsables de la conservació de l’espai, així com de l’explotació econòmica del bar i la fonda. Segons expliquen els informants, per aleshores i malgrat no es formés part del patronat, la gent del poble es prestava a col·laborar-hi. L’objectiu era contribuir en la millora i preservació de la Fontcalda. Així, els gandesans feien donacions econòmiques a l’entitat, i ajudaven, si era necessari, en el dia de la romeria, tot treballant en el bar, el restaurant…

A la dècada de 1990, l’Ajuntament i el Patronat creen una societat, el Balneari de la Fontcalda, SL. El Patronat segueix gestionant l’espai i alguns dels seus integrants tenen duplicitat a l’empresa i al patronat. Des d’aleshores, es passen a prioritzar les relacions professionals i formals. Paral·lelament, però, les associacions locals comencen a participar activament en la romeria. L’Associació de joves i els gegants i grallers de Gandesa redefineixen la celebració, tot aportant-hi un major caire festiu.

En el cas de Prat de Comte, la celebració sempre ha estat a càrrec de l’Església, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Comissió de Festes. És el pressupost econòmic el factor que condiciona els actes lúdics i evidencia els petits canvis que es poden produir d’un any a un altre. Així, en aquest 2016 la manca de recursos econòmics no ha permès poder contractar una xaranga, tot havent-la de substituir per un equip de música i un altaveu.

Processos i preparatius: 

A Gandesa, uns dies abans del dissabte precedent al romiatge, en la mateixa setmana, es distribueixen les tasques bàsiques de la romeria. Així, les catequistes animen als nens a participar dissabte anunciant la processó pels carrers de la ciutat; i a portar diumenge  les atxes i la creu processional. Si per a la celebració hi ha diversos xiquets interessats, i com són tan sols tres elements, se'ls distribueixen en el recorregut, portant-los ara uns, ara els altres. 

Paral.lelament, tant a la capital de la Terra Alta com a Prat de Comte, l'església condiciona el material litúrgic que emprarà durant el romiatge.

Respecte als actes lúdics, si hi ha la participació d'una xaranga a la plaça, s'acorda prèviament la contractació que pot ser efectuada per l'Ajuntament  o pot ser duta per una associació.

El Santuari, que és gestionat per l'empresa i el Patronat, condueix l'espai habitualment i per tant, no necessita realitzar tasques de manteniment amb anterioritat perquè es realitzen generalment. L'Ajuntament de Prat de Comte per la seva part, sí que  necessita ocupar-se prèviament del dinar popular, així com de la quantitat de material - cadires i taules - que necessiti per la celebració.

Pel que fa als assistents han de reservar temps abans el lloguer de les taules, les cadires, els apartaments o el restaurant, si volen disposar de plaça. Per altra part, els qui mengin a l'aire lliure o a qualsevol dels edificis condicionats, han de preparar l'àpat el dia anterior, el dissabte. Succeeix de la mateixa manera amb els veïns de Prat, que malgrat disposen de la paellada, no tenen cobert un primer plat, la beguda i les postres.

Per últim, i a fi d'evitar tornar el diumenge a peu, la majoria dels romeus gandesans porten el dissabte el cotxe al santuari.
 

Dedicació: 
A la Mare de Déu de la Fontcalda.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
L’organització del romiatge recau en l’Església. En el cas de Gandesa, hi col·labora el Patronat i l’Ajuntament, així com el teixit associatiu municipal: els Gegants i Grallers i l’Associació de Joves. Respecte a Prat de Comte, la celebració es realitza en col·laboració amb l’Ajuntament i la Comissió de Festes.
Participants/Executants: 
Autoritats religioses i municipals, geganters i músics (grallers i cor parroquial).
Precisions ús i funció: 
El romiatge de Gandesa i Prat de Comte és una manifestació religiosa que reforça el sentiment de pertinença, com així es constata amb el sobrenom amb què es designen els romeus devots a la Mare de Déu de la Fontcalda: els fontcaldistes. Tanmateix, la celebració compleix també una funció lúdica i festiva en què es reforcen els lligams de comunitat, compartint l’espai i les activitats comunes (el recorregut a peu, el ball, el dinar…).
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
El manteniment i la transmissió musical dels goigs i cançons a la Mare de Déu de la Fontcalda any rere any recau en el cor parroquial i els/les cantor/es, els quals s’encarreguen de cantar durant el romiatge, la missa i l’adoració a la Verge. El teixit associatiu de les entitats gandesanes, sigui en col·laboració anual o cada cinc anys, fomenta la inclusió i participació des d’un punt de vista lúdic i festiu.
Viabilitat / Riscos: 
El romiatge a la Fontcalda tant des de Gandesa com des de Prat de Comte porta desenvolupant-se des de fa més de 100 anys. La seva permanència en el temps evidencia una continuada devoció religiosa a la Mare de Déu de la Fontcalda. Tanmateix, i malgrat la celebració es transmet generacionalment, es constata que el ritual religiós, on la participació de joves i adults entre 18 i 45 anys és minoritària, pot córrer el risc d’esdevenir residual vers el ritual lúdic i festiu.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La transmissió i realització de la romeria any rere any és en si mateixa la mesura de salvaguarda.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

Recursos associats:

  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda
  •  Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda (1)
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda (1)
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. El Peiró. Pregària dels difunts
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. El Peiró. Pregària dels difunts
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda (2)
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda (2)
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cap de costa. Esmorzar
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cap de costa. Esmorzar
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cap de costa. Vestint els gegants: en Gori i la Fontcalda
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cap de costa. Vestint els gegants: en Gori i la Fontcalda
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Baixant les costes
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Baixant les costes
  •  Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Ofrena de flors
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Ofrena de flors
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Adoració a la Verge i cant dels goigs
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Adoració a la Verge i cant dels goigs
  •  Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cant dels goigs
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Cant dels goigs
  •  Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Missa
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Missa
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Adoració a la Verge
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Adoració a la Verge
  •  Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Ball a la plaça
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Ball a la plaça
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Passeig de la Glorieta
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Passeig de la Glorieta
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Encomanament del romiatge
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Encomanament del romiatge
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Desfilada processonal de retorn
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Desfilada processonal de retorn
  • Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Xaranga, ball a la plaça
    Romeria. Mare de Déu de la Fontcalda. Xaranga, ball a la plaça

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dv., 27/05/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 27/05/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Els romiatges són manifestacions rituals de caràcter religiós i festiu, celebracions de reafirmació identitària col.lectiva on s’actua mitjançant una lògica simbòlica. En el cas de Gandesa i Prat de Comte, el principal element del ritual és la devoció a la Mare de Déu de la Fontcalda, que concentra diversos significats de contingut religiós, identitari, societari… Així, la romeria esdevé un ritual d’iniciació en la presentació dels nens davant la verge; però també una analogia entre el camí processional i els rituals de pas, on es reafirma i confirma de manera individual l’adscripció religiosa a la Mare de Déu; i de manera col·lectiva, la pertanyença al model d’identificació dominant. Tanmateix, en cadascun dels romiatges gran part de les accions estan secularitzades. Per una banda, en la mateixa participació d’entitats no vinculades directament amb l’Església —fet en què destaca el canvi de model organitzatiu de Gandesa, donant un major protagonisme a les entitats i associacions en detriment del Patronat—; i, per una altra, en la celebració de la festa, entesa com una ruptura amb la quotidianitat i una recreació d’elements de símbol identitari local: el cant dels goigs i cançons populars de cadascun dels pobles, les jotes, els gegants de Gandesa…