IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Localització:

Descripció de la localització: 

El delta de l'Ebre està configurat actualment per una superfície majoritària de conreu d'arròs, però no sempre ha estat així. Antigament i fins fa uns 150 anys el territori ocupat pel delta estava format per un conjunt d'ecosistemes com llacunes, marjals i maresmes. De les moltes llacunes o basses, com s'anomenen popularment, que hi havia al delta, actualment hi ha la Goleta, el Canal Vell, l'Aufacada, els dos Calaixos de Buda, la Tancada, l'Encanyissada i la Platjola. De totes aquestes, se n'explota la pesca a cinc: la Tancada, l'Encanyissada, el Canal Vell, la Goleta i la Platjola.

A les basses del delta, les aigües són poc profundes, al voltant d'1 i 1,5 metres de fondària. Es troben en continu canvi dels seus nivells de salinitat com a conseqüència de l'oscil·lació dels nivells d'aigua salada i dolça. Per una banda, l'aigua de reg dels camps d'arròs que ocupen la major part de la superfície deltaica passa per les basses mitjançant els canals de desguàs abans de sortir a la mar pels canals provideros, tot endolcint les seves aigües durant l'època de reg. Durant la resta de l'any, a causa de la manca de desnivell geogràfic, l'aigua de la mar penetra cap a l'interior de les basses aportant la salinitat necessària i, amb aquesta, també el peix que hi habita. Aquest equilibri en les aigües salobres de les llacunes aporta una riquesa ecològica important que facilita l'habitabilitat tant d'espècies d'aigua dolça com d'aigua salada. De totes les llacunes, la de la Tancada és la que té un règim de salinitat més elevat.

A l'entorn de la bassa hi ha la casa dels pescadors. La seva distribució consta de les habitacions, normalment de dues places, els lavabos i les dutxes, el menjador, on tots els pescadors fan totes les menjades junts, la cuina, el rebost i un petit taller amb eines per si cal fer alguna reparació a la casa. Antigament, però, no hi havia habitacions i dormien tots a la mateixa sala. La caixa forta es troba ubicada a l'habitació dels llisteros, una denominació que ve de «llista» perquè són els encarregats de fer les llistes dels ingressos i despeses. La caixa forta té tres panys per a tres claus, una per als llisteros i les altres dues per als patrons. A cadascuna de les cases, hi ha una campana que fa el toc d'avis quan hi ha canvi d'activitat o a les hores de menjar. Aquest sistema de comunicació entre els membres de la pesquera és utilitzat des de temps immemorials. Adjunta a la casa hi ha la zona de treball on els pescadors trien la sàrsia, classifiquen el peix, posen en caixes i emmagatzemen a les cambres frigorífiques. També hi ha el mostrador on es fa la venda directa del peix als clients, normalment, l'espai on podem trobar els llisteros, encarregats de la comercialització directa. El port on descansen les puntones quan no treballen se situa sota cobert en un petit canal que comunica amb l'amplitud de la bassa i on s'hi instal·len també els vivers, unes estructures de fusta per guardar anguiles vives destinades a la venda. En algunes cases de pescadors hi trobem també un hortet que el guarda cultiva durant l'any si habita permanentment a la casa. Als porxos de l'entrada, es poden veure, en iniciar la temporada, tomates de penjar cultivades pel guarda durant l'estiu i que els pescadors consumiran col·lectivament. Les cases de pescadors a les basses són propietat de la confraria de Sant Pere i, antigament ho eren del gremi, almenys des de temps medievals.

Tots els participants de la pesquera han de ser necessàriament habitants del territori comprès entre el coll de Balaguer i el riu de la Sènia, una modificació recent de la tradició històrica, que establia que només tenien dret a les pesqueres de les basses els agremiats i els seus fills i tots eren del districte marítim de Tortosa. 

Georeferenciació: