IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El fet que, tot i certa homogeneïtat, més de la meitat de pobles de les Terres de l’Ebre tenen la figura de la pubilla (no la de l’hereu), existeixen diverses maneres de dur a terme aquesta institució representativa. D’alguna manera, les diverses maneres que, com hem vist, poden definir-se, estan determinades per la quantitat de població i per la tradició de la figura de la reina de les festes amb un pes històric més gran o més petit. Això fa que ens trobem amb models ferms i encara molt institucionalitzats com a Tortosa i que no tenen hereu i compleixen una funció de representativitat durant tota la festa amb gran solemnitat i altres models, on s’han adaptat al context actual adjuntant institucions representatives de caràcter social en una sola. Institucions que es doten d’una significació simbòlica que no separa per gènere ni classe social i que a la vegada intenta disminuir les significacions, construïdes des d’una percepció masclista de la societat, que ha portat associada la institució de la reina de les festes o pubilla major. També la figura de la pubilla major o reina de les festes portava o ha portat implícita una significació econòmica. Era un càrrec que servia per reconèixer o agrair la col·laboració a la festa o la ciutat o poble d’una família o un col·lectiu concret per part de les institucions. Per tant, era una demostració d’una capacitat d’influència econòmica o social en la comunitat. Actualment aquest fet també pretén eliminar-se, tant amb la idea de la quinta com a tot el grup que participa com intentant disminuir el cost de la indumentària. Aspectes que tot i que la figura existeix a bona part del territori encara no compleix en tots els llocs exactament la mateixa funció social. No obstant això, sembla que la tendència generalitzada és anar cap a una institució que implica la presentació en públic de la generació i amb responsabilitat davant de la poble que implica en el context de la festa. Però a la vegada de reforçar la identitat generacional, el grup de la mateixa edat que en arribar als divuit anys i assumeix el paper adult, a la vegada, s’activa la representació comunitària, representa durant un any tots els veïns i tenint un rol visible a la festa. Tot això transcendeix a un nivell supracomunitari quan aquest pobles assumeixen que sigui la imatge de la pubilla i l’hereu el rol que han de complir. Una imatge que els relaciona amb un tercer nivell d’identificació col·lectiva, però en aquest cas en l’àmbit nacional. Algun d’ells, com s’ha vist a Ascó o Batea, han estat pubilla o hereu de Catalunya o de la província.