IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
El Celler Cooperatiu de Gandesa
Grup i/o comunitat: 
Membres de la Cooperativa Agrícola de Gandesa
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
El Celler Cooperatiu de Gandesa, oficialment Cooperativa Agrícola Gandesa Soc. Coop. Catalana Ltda., està conformat per 455 socis, dels quals uns dos-cents en són socis actius, que s’organitzen en diverses seccions per tal que la producció de vi assoleixi la qualitat acordada i pugui formar part de la Denominació d’Origen Terra Alta. Entre les diverses seccions i òrgans de funcionament hi ha el Consell Rector i el Consell de Vigilància, i l’Assemblea General, que és l’òrgan amb capacitat de decisió. A més de les funcions pròpiament productives del celler, també disposen de l’Agrobotiga i l’Oficina d’Informació, que donen visibilitat als productes i compleixen una funció de difusió turística del sector. L’edifici seu de la cooperativa és una obra modernista de Cèsar Martinell i es va construir durant els anys 1919 i 1920 a jornal de vila. El celler és considerat una de les anomenades «catedrals del vi», terme utilitzat per l’escriptor i referent de la literatura catalana Àngel Guimerà.
Codi: 
IPCITE70002
Data d'identificació: 
dimarts, January 17, 2017

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

Gandesa és la capital comarcal de la Terra Alta i ocupa una zona amb característiques específiques pel que fa a la producció de raïms per fer vi. El territori agrícola es distribueix en petites parcel·les de propietat familiar que fan produccions en poques quantitats.

L’edifici del Celler Cooperatiu de Gandesa, juntament amb el del Pinell de Brai, té un gran valor patrimonial com a obra arquitectònica modernista de començaments del segle XX i les dues edificacions són considerades unes de les anomenades catedrals del vi de Catalunya, totes construïdes majoritàriament entre els anys 1915 i 1930. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada per l’escriptor Àngel Guimerà, un dels referents de la literatura catalana, en una visita al celler de l’Espluga de Francolí.

L’edifici gandesà és una obra encarregada el 1919 que va ser finalitzada el 1920, dissenyada i construïda per l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet, al mateix temps que el molí d’oli. Amb Martinell va treballar en el projecte l’enòleg Isidre Campllonchper; el celler i el molí d’oli també van comptar amb l’experiència del tècnic oleícola Emili Rovirosa, l’ajut econòmic del Banc de Valls i el suport de la Mancomunitat de Catalunya (1915-1925), que impulsava el cooperatisme agrari arreu de Catalunya.

Entre el 2011 i el 2014 va ser rehabilitat amb l’objectiu de mantenir l’edifici en bon estat i donar-lo a conèixer en fer-lo visitable.

L’any 2007 el Celler Cooperatiu de Gandesa va ser escollit una de les Set Meravelles de Catalunya per votació popular, a iniciativa promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, i també ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arquitectònic del celler consta d’un cos principal format per tres naus paral·leles i unes altres dues naus transversals.

Cèsar Martinell va tenir com a mestres dos grans arquitectes del modernisme català: Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Per fora, la seva façana d’obra vista li dóna una aparença d’un edifici molt sobri, però la seva coberta de voltes catalanes de rajola plana, construïda sobre arcs parabòlics de maó li dóna un caràcter diferent. També destaquen dos dipòsits d’aigua sota la coberta, les rajoles amb el nom i les peces de terrissa envernissades de color verd.

El Celler de Gandesa està configurat per trulls subterranis, una sala de premses i tines en aeri. Aquest darrer sistema d’elaboració de vi en aeri és una de les principals innovacions que l’arquitecte va introduir en l’arquitectura de cellers i facilitava una major regulació de la temperatura de fermentació perquè permetia ruixar les tines si pujava massa la temperatura i regular-la aprofitant els sistemes de ventilació. Martinell va aprendre a elaborar vi i això li va permetre l’aplicació de tècniques constructives concretes que n’optimitzaven el procés, com ara la separacions entre tines i entre trulls per tal que la temperatura no s’elevés massa.

Entre els trulls i les tines es podien produir entre un milió i mig i dos milions de litres de vi en una temporada.

La coberta prescindeix de la fusta i es construeix amb volta catalana feta amb maó procedent del Pinell de Brai, població amb una llarga tradició de producció de teuleria, sostinguda amb arcades catenàries, lligades entre si amb tirants de ferro forjat. Tota la coberta de les tines està configurada per un entramat d’arcs de mig punt amb orificis que creen corrents d’aire per a la ventilació dels vapors generats de la fermentació del vi. També incorpora finestres de ventilació a la part de sota de l’emplaçament per tal d’eliminar els gasos més pesats. La ventilació era una de les característiques clau de la construcció, ja que les condicions de fermentació del vi produïen gasos que consumien l’oxigen i a l’espai es generaven condicions anaeròbiques que podien posar en risc la vida dels treballadors. 

La nau està també equipada amb un circuit de vies per on es desplaçaven les vagonetes que transportaven la rapa del raïm xafat fins a les premses i van ser utilitzades fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX. Les premses originals van deixar d’utilitzar-se a la dècada de 1960, moment en què es van introduir les premses de sistema continu, i es troben conservades en el mateix emplaçament original de l’edifici.

Les ceràmiques de la façana són obra de l’artista i col·laborador de Cèsar Martinell, Xavier Nogués. Durant la Guerra Civil espanyola del 1936, la ceràmica principal va ser destruïda perquè estava escrita en català i apareixia la bandera de Catalunya i va ser substituïda per un escrit on es llegia «Sindicato de cooperación agrícola de Gandesa desde 1919». Aquesta pintada va ser-hi fins el 1981, any en què es va fer una rèplica del cartell ceràmic original i on es llegeix «Celler de la Soc. Cooperativa Agrícola de Gandesa». A la façana també hi ha dues torres situades als extrems de la coberta que tenen la funció de sostenir l’estructura a més de ser utilitzades com a dipòsit d’aigua per a l’antic ús del celler.

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) té inventariats 150 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, i descriu així l’edifici del Celler Cooperatiu de Gandesa a la seva fitxa corresponent:

El celler cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. L’edifici es va acabar de construir l’any 1920 i entre el 2011 i el 2014 va ser rehabilitat.

El cos principal de l’edificació consta de tres naus paral·leles d’alçada diversa amb una coberta de voltes de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics. La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d’il·luminació intercalades entre les voltes. Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors: en la primera, amb arcs, s’hi ubica la sala de màquines; l’altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, serveix com a sala d’exposició dels productes del celler. Les obertures són finestres d’arc de mig punt i cadascuna està dividida per dos pilarets de maó. Aquestes finestres es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes, emmarcades amb maó vist.

A l’exterior, el conjunt combina el sòcol de pedra vista amb el paredat arrebossat i pintat de blanc. Les cantonades i el coronament de tot l’edifici estan emmarcats amb maó vist, que també s’utilitzà en els pilars que aguanten les torretes i en l’ornament de les torretes mateixes.

En aquest edifici es va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i s’hi va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L’èxit del sistema va fer que Martinell apliqués el mateix mètode a d’altres cellers, com ara al de Pinell de Brai. El celler de Gandesa està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 2002.

A l’altra banda del carrer, Cèsar Martinell hi va construir un edifici que es pot considerar com a annex del celler.

En el discurs d’inauguració de la rehabilitació el llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va afirmar que l’acte feia un:

Reconeixement al sector del vi i al cooperativisme per tot el que representen per a l’economia del nostre país i fem un homenatge a l’esforç col·lectiu que va fer la societat civil ara fa gaire bé 100 anys. Avui reconeixem també l’arquitectura del Celler de Cèsar Martinell, on forma i funció s’unifiquen. […] Posar en valor la riquesa del nostre patrimoni fa que la nostra visibilitat s’incrementi notablement. Fa que es desperti l’interès en els visitants.

Actualment, la producció es duu a terme en l’espai remodelat a principis del segle XXI, equipat amb tines d’acer inoxidable i maquinària moderna. L’antiga nau del Celler es reserva a les visites turístiques i activitats de promoció del vi, principalment. La cooperativa organitza actualment diverses visites guiades al Celler els caps de setmana i els dies festius, i també organitza tastos dels vins i vins generosos que elabora.

Georeferenciació: 
Accidents geogràfics: 

Datació:

Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La Cooperativa de Gandesa es va fundar l’any 1919 i aquell mateix any van començar les obres de construcció del celler modernista. Aquesta data coincideix amb una època d’expansió del cooperativisme català, impulsat per la Mancomunitat de Catalunya amb l’objectiu d’articular el territori agrícola, sobretot la vinya, que passava per la crisi de la fil·loxera. Actualment, l’activitat principal de la cooperativa és el celler, que es posa en ple funcionament a partir del setembre, mes en què comença la verema del raïm. La resta de l’any, la cooperativa es dedica a les tasques de manteniment del celler i a altres activitats agrícoles com la recepció d’olives per fer oli i ametlles, que juntament amb el raïm són els productes tradicionals del territori. Aquesta activitat, però, es destina majoritàriament al consum domèstic i no té un impacte molt important en l’activitat econòmica de la cooperativa.

Descripció:

Descripció general: 

Els cellers modernistes configuren bona part de l’arquitectura rural catalana de les zones amb tradició vitivinícola, creats a l’empara de les accions de la Mancomunitat de Catalunya per tal de difondre el cooperativisme arreu de Catalunya.

Als anys vuitanta del segle XX es va crear el distintiu de Denominació d’Origen Terra Alta, amb l’objectiu de posar en valor el sistema de conreu tradicional i les varietats autòctones com la garnatxa blanca, negra i peluda, la caranyena, el macabeu i la parellada, tot i que darrerament s’hi han incorporat altres varietats com el moscat, el sauvignon blanc, chardonnay, sirà, cabernet sauvignon, merlot i ull de llebre. El vi de la Terra Alta té, però, com a varietat principal la garnatxa, varietat que li confereix els seus trets més característics. La DO Terra Alta té més de quaranta cellers inscrits.

El procés d’elaboració del vi comença per la selecció de finques per a vins de més qualitat. Aquestes finques són amb ceps antics treballats amb sistema tradicional, que fan unes varietats de raïm determinades tradicionals de la Terra Alta, com la garnatxa blanca i negra, la carinyena i, en menor mesura el macabeu, popularment conegudes com vernatxa blanca i negra, caranyena o samsó, i macameu, respectivament. Amb vernatxa blanca i macabeu s’elaboren els vins Somdinou Blanc Jove i Somdinou Blanc Fermentat en bóta de roure. Amb vernatxa negra i samsó s’elabora el vi Somdinou Negre Criança. Per a l’elaboració d’aquests vins, la cooperativa contacta amb els agricultors de les finques escollides i es posen d’acord per determinar el dia concret de la recepció del raïm, en què el celler disposa les condicions per a l’elaboració d’un vi amb un tipus de raïm determinat. Aquests socis perceben un preu més alt per aquell raïm sota condició de mantenir les seves vinyes antigues i la qualitat del seu raïm. Per a la resta d’activitat vinícola o d’altres productes com les olives, no s’estableix un ordre d’entrada i cada productor pot veremar o fer la collita en el moment que desitja.

El sistema organitzatiu del Celler Cooperatiu de Gandesa s’inscriu en la Llei de cooperatives de Catalunya, concretament en la secció de regulació de cooperatives agràries. Està format per 455 socis, dels quals uns dos-cents són socis efectius en tant que aporten un volum de producció que garanteix l’activitat econòmica de la cooperativa. La Junta es configura pel Consell Rector i el Consell de Vigilància i hi participen 11 socis més 2 interventors de comptes. Aquests socis han de tenir com a activitat principal la vinya i no perceben salari per formar-ne part. El Consell Rector es reuneix setmanalment, funciona com a òrgan de representació i convoca les diverses assemblees i reunions. D’altra banda, alguns membres de la Junta compleixen funcions d’organització d’esdeveniments, ja que la necessitat d’adaptació al mercat actual ha generat noves formes de promoció del vi i, durant l’any, s’organitzen diverses activitats destinades exclusivament a la promoció. Al llarg de l’any se celebren diverses reunions que es distribueixen de la manera següent: una Assemblea o Junta General, obligatòria i amb la presència de tots els socis, per tractar l’aprovació dels comptes i que es duu a terme al mes d’abril. L’òrgan de l’Assemblea té el màxim poder de decisió; dues o tres Assemblees o Juntes Extraordinàries al llarg de l’any; i diverses reunions informatives.

Des de fa dues dècades, la Cooperativa disposa d’una secció de crèdit que desenvolupa una funció relativa, ja que no té una estructura bancària.

L’activitat del celler es desenvolupa per la coordinació de diverses seccions que l’integren, com l’Administració, on es fan totes les tasques administratives i financeres de l’entitat; el Punt d’Informació, des d’on s’articulen les visites guiades a l’edifici; l’Agrobotiga, destinada a la venda dels productes elaborats a la cooperativa des de vins fins a olis i olives en conserva; la Botiga de subministres, on els pagesos poden adquirir des de productes fitosanitaris fins a eines o planters; i el Celler, amb un espai d’elaboració del vi format per les màquines de recepció del raïm, les premses, les tines, els filtres i l’envàs, i un laboratori on hi treballen professionals de la química i l’enologia. El Punt d’Informació i l’Agrobotiga tenen actualment en el món cooperativista un paper que va més enllà de l’agrari i agrícola per complir una funció de promoció del producte, lligada tant al mercat com al turisme. La recepció del raïm gira al voltant dels dos milions de quilograms anuals, depenent de com són les collites, condicionades al clima i les possibles malalties dels ceps.

La relació amb el sistema de distribució s’estableix a partir de la figura del comercial, un professional que treball en la cerca i relació amb potencials clients dels productes de la cooperativa. La internacionalització és una de les opcions per les quals opta l’entitat, tot i que prioritza pel mercat local, ja que encara no s’ha aconseguit fer una distribució de quantitat a distribuïdors d’altres països. A més, un dels problemes d’ampliar el mercat és que, tot i que el vi produït és de molta qualitat, el celler té dificultats per produir-ne molta quantitat, per les característiques de les vinyes velles i per la dificultat de dedicació dels agricultors. El fet de tenir una producció de raïm a partir de vinyes velles fa que la qualitat del vi sigui molt bona, però, d’altra banda, limita la quantitat produïda, ja que aquestes vinyes fan menys quantitat de raïm que les vinyes noves. Avui dia, tot i que el cooperativisme parteix de la base d’aglutinar tota la producció formada per una estructura de petites produccions, aquestes produccions són cada vegada més petites pels canvis del caràcter de la pagesia. Actualment, les vinyes de Gandesa són en bona part cultivades per pagesos que s’hi dediquen els caps de setmana i en el temps lliure, que no poden abraçar la totalitat de la terra conreada i que tenen altres dedicacions com a principal font d’ingressos. El turisme és un factor clau per donar impuls als cooperativistes i les cooperatives modernistes s’han convertit en un dels principals atractius per als visitants de la comarca.

Història i transformacions de l'element: 

La fil·loxera va causar grans danys a la vinya catalana i a la Mancomunitat de Catalunya, fet que va propiciar l’agrupació dels agricultors de la vinya en sistema de cooperativa, ja que tenien la necessitat de trobar respostes operatives a la gran crisi que va generar aquesta malaltia dels ceps.

La fil·loxera és un insecte d’origen americà que es va estendre com a plaga per Europa al llarg del segle XIX. Actua com a paràsit dels ceps de l’espècie de vinya europea i els fa emmalaltir fins que moren, amb la consegüent desaparició dels ceps, que va arribar a gairebé el 100%. A la Terra Alta va arribar a finals del segle XIX.

La presència d’aquest insecte ha generat adaptacions del conreu i la replantació de nous ceps a les vinyes. Els nous ceps plantats des de llavors van començar a disposar-se empeltats sobre un peu de cep d’espècie americana, resistent a l’insecte. 

La gran crisi de la fil·loxera va propiciar respostes que van fer canviar el panorama de l’agricultura vinícola i les estructures productives i organitzatives. Així, el context de petits productors que s’emmarcaven en el celler familiar esdevé un context de cooperativisme i agrupació dels pagesos en grans cellers.

La Mancomunitat de Catalunya impulsava en aquell moment un seguit de programes de vertebració del territori que anaven des de la construcció de biblioteques i escoles amb finalitats d’alfabetització fins a l’impuls al cooperativisme com a sortida a les crisis agrícoles que, en el cas de la Terra Alta i altres comarques, es manifestava en la construcció de grans cellers, bona part de les quals es troben situats a la meitat sud de Catalunya. L’avantguarda arquitectònica d’aquests edificis responia a un programa polític i havien de representar obres col·lectives amb valor comunitari, que funcionessin com a centres de l’activitat social local i retornessin la il·lusió a les zones agrícoles afectades per la crisi de la fil·loxera.

Arran de les agrupacions de pagesos, van sorgir els primers edificis cooperatius que, en el cas de les zones de vinya, es dissenyaven amb l’estil arquitectònic predominant de l’època, tot generant un paisatge de cellers modernistes que actualment marquen el paisatge vinícola català. Aquest sistema cooperatiu transformava la producció de petits cellers familiars a grans cellers que produïen vins a doll. La producció de vins a doll es va mantenir fins a la dècada dels anys setanta del segle XX, en què el sector a la Terra Alta va començar a produir vins embotellats. Aquest fenomen va propiciar la introducció de varietats de raïm estrangeres, principalment franceses. A finals del segle XX i començaments del segle XXI, però, es va iniciar un procés de posada en valor i recuperació de les varietats autòctones per elaborar vins d’alta qualitat amb processos de cultiu tradicional.

Cèsar Martinell va dissenyar 30 de les 44 catedrals del vi que hi ha a Catalunya i que van rebre l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i mestre de Martinell. A Gandesa es va construir per la voluntat de 48 famílies pageses, algunes de les quals eren grans terratinents que van fer la petició de les aproximadament dues-centes mil pessetes al Banc de Valls, el qual va posar com a condició que fos Cèsar Martinell qui fes l’obra. La mà d’obra va ser aportada directament pels membres de les altres 44 famílies de petits propietaris que no disposaven de capital ni de capacitat de crèdit.

L’espai que originàriament havia de ser la taverna no va acabar-se i va ser utilitzat com a magatzem fins els anys vuitanta del segle XX. L’any 1986 es va acabar de construir el sostre amb els plànols originals de Martinell. Actualment aquest espai s’utilitza com a punt d’informació i rebuda de visitants i és on es troben també les oficines de la Cooperativa. Entre l’any 2003 i el 2004 es trasllada la producció a unes noves instal·lacions situades enfront del celler, amb totes les aplicacions tecnològiques necessàries i adaptades al context i al mercat.

Per a l’elaboració del vi, s’entrava el raïm per la nau de recepció de l’edifici modernista, on era passat per dos caragols de fusta per xafar-lo. Una vegada xafats els passaven directament a les tines, on fermentaven a temperatures que podien arribar als 30 graus centígrads i feien vins molt alcohòlics. Després de la primera fermentació, feien un sagnat i passaven el vi als trulls per a una segona fermentació. La pasta residual que quedava a les tines la passaven per les premses. Avui dia, la recepció es fa a les noves instal·lacions, dotades de sistemes de xafat i premsa sofisticats.

Una altre canvi important és en relació amb l’elaboració de vins negres. Antigament s’elaboraven amb la fermentació del most juntament amb el bris (o rapa), que era la fulla, la pell i la rama i tot el que quedava després del premsat i l’obtenció del most. Avui dia s’elaboren amb la fermentació del most amb la pell, únicament, que és el que dóna la coloració del vi negre. Els vins que es produïen amb el bris s’anomenaven vins brisats i tenien un sabor herbaci i un grau alcohòlic més elevat.

Participants/Executants: 

Els 455 socis del Celler Cooperatiu de Gandesa són agricultors de vinya de la població de Gandesa, bona part dels quals supera l’edat de cinquanta anys. La poca presència de pagesos joves és vista com un problema per garantir la continuïtat de l’activitat cooperativa. 

Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Celler Cooperatiu de Gandesa

Web del Celler Cooperatiu de Gandesa

Antic Celler Cooperatiu de Bot

Celler Cooperatiu del Pinell de Brai

Poblat ibèric Coll del Moro

Museu de la Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, amb un itinerari d’atuells tradicionals de terrissa dedicats al vi.

Museu de les Terres de l’Ebre, amb una col·lecció de 227 objectes directament relacionats amb el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi a les Terres de l’Ebre.

DO Terra Alta

Les catedrals del vi de la Terra Alta

Festa del Vi de Gandesa

Salvaguarda:

Transmissió: 
La participació al Celler Cooperatiu de Gandesa s’ha anat transmetent al llarg del segle XX en el si de les famílies pageses, on s’ha anat aprenent l’ofici d’agricultor. Tots els coneixements lligats a l’ofici s’han anat aprenent tradicionalment per transmissió entre les generacions, tot i que, avui dia, existeix la possibilitat de formar-se en escoles especialitzades. A Gandesa hi ha una Escola Agrària, l’EA Gandesa, des fa més de quaranta anys. Va obrir les portes el curs escolar 1973-1974 i, des de llavors, i de manera ininterrompuda, ha impartit formació reglada i continua al món agrari. Forma part de la xarxa d’escoles agràries del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i s’hi imparteix formació específica de cicles formatius relacionada amb el món agrícola de l’olivera i la vinya i l’elaboració del vins i olis d’oliva. Aquesta forma de transmissió dels coneixements conviu amb l’aplicació de coneixements que vénen de la tradició.
Viabilitat/Riscos: 
Un dels riscos més evidents per a la continuïtat del Celler Cooperatiu de Gandesa és l’edat molt avançada dels socis i la manca de relleu generacional, reflex de la realitat agrícola general del país. La indústria emplaçada a la població juga un paper clau en el desenvolupament professional de molts joves que opten per una opció de major seguretat salarial que la que dóna actualment l’agricultura. La dificultat de viure de l’agricultura fa disminuir la quantitat de terres treballades i els quilos de raïm i, avui dia, el perfil del pagès respon a persones que desenvolupen altres activitats econòmiques principals i es dediquen al treball de la terra durant el temps lliure i caps de setmana. D’altra banda, s’observa una falta motivació a l’hora de formar part de l’ens organitzatiu de la cooperativa, pel fet que requereix molta dedicació a tasques no remunerades. Al mateix temps, i pel que fa al vi produït, el Celler Cooperatiu passa per un moment que pot generar oportunitats, ja que el vi ha assolit uns nivells de qualitat molt elevada. En relació amb el mercat, la distribució del vi del Celler Cooperatiu es basa en una cartera àmplia de clients i, a diferència d’altres zones productores, no depèn d’altres grans cellers, que compren grans produccions o produccions completes. Aquest fet proporciona una activitat comercial que prioritza la distribució local, de poc abast territorial, però segura.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
En general, la comunitat coincideix en la idea que la manca de rendibilitat econòmica que sofreix l'agricultura fa que cada vegada siguin menys els pagesos que dediquen la seva activitat principal a la vinya. I això també limita la producció i les possibilitats d'obrir-se per abastir nous mercats. També observen que falta invertir esforços a donar a conèixer els canals de distribució del vi, que moltes vegades es presenta en activitats com tastos, però on falta facilitar informació sobre on adquirir aquell vi un cop finalitza l'activitat de promoció.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Per tal de promocionar els vins, el Celler Cooperatiu participa o organitza diverses activitats al llarg de l’any com la Festa del Vi de Gandesa, celebrada una vegada a l’any, cap a finals del mes d’octubre, quan l’elaboració de vi està a ple rendiment. En el marc d’aquesta festa també es fa l’anomenada Nit de les Garnatxes, una vetllada dedicada a la degustació de vins. El Celler Cooperatiu també participa de l’esdeveniment Garnaches du Monde, un concurs internacional que l’any 2018 se celebrarà a la seu del Celler Cooperatiu de Gandesa. D’altra banda, la DO Terra Alta promociona els vins de garnatxes amb esdeveniments com Garnatxa 100%, on es presenten vins de composició monovarietal, per donar valor a aquesta varietat de raïm autòctona i característica dels vins de la comarca. Al municipi de Gandesa, es consumeix vi del Celler Cooperatiu en molts dels restaurants, i alguns locals d’oci nocturn han introduït el vi com a beguda de consum tradicional en lloc dels còctels de destil·lats.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

L'edifici modernista del Celler Cooperatiu de Gandesa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat el 14 d'octubre de 2002. Protecció: BCIN (DOGC 18/09/2002)

Informació técnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 21/02/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dl., 27/02/2017
Validador/a: 
Queralt, M.Carme
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Per a l'elaboració d'aquest registre hem tingut com a referència el Celler Cooperatiu de Gandesa, l'organització del qual ha aportat tota la informació sol·licitada i ha participat activament en les entrevistes.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La creació del Celler Cooperatiu respon a una necessitat productiva de principis del segle XX. La crisi de la fil·loxera afectà gairebé la totalitat de les vinyes catalanes i provocà una greu davallada de la producció de raïms. La Mancomunitat de Catalunya impulsà diverses polítiques que responien a una idea d’articulació del territori català basades en l’alfabetització i el desenvolupament del territori que es manifestava en la creació d’escoles, biblioteques, foment de la llengua i la literatura catalanes i programes de millora de l’agricultura. La construcció dels cellers modernistes encarregats a arquitectes com Cèsar Martinell responia a la creació d’una arquitectura rural majestuosa que, d’alguna manera, articulés l’activitat social i econòmica de les zones rurals, optimitzés la producció i representés un retorn a la dignitat pagesa. La creació de cooperatives significava la unificació de la producció, fins llavors dispersa en cellers familiars, per convertir les zones vitivinícoles en motors econòmics.