IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Els majorals
Grup i/o comunitat: 
Actualment el grup no és tancat i qualsevol persona de la comunitat o població pot oferir-se per ser majoral de forma voluntària
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
Els majorals són un model d'organització social informal lligat a una celebració festiva i religiosa. Són els responsables d’organitzar i definir, tant continuant com modificant, les activitats i l'esquema de la celebració festiva. Com a responsables de la celebració també se'ls atribueix la funció de recollir fons econòmics per finançar els actes relacionats amb la celebració i el manteniment de les infraestructures o espais de la celebració.
Codi: 
IPCITE70002
Data d'identificació: 
diumenge, January 17, 2016
Data d'identificació: 
dissabte, April 2, 2016

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

En aquestes dues comarques és on té més presència actualment la figura del majoral. En aquest cas els hem observat a la celebració de Sant Antoni Ascó, Sant Blai a la Fatarella, Santa Agda a Riba-roja i al romiatge a l'ermita de Santa Magdalena a Garcia. A altres poblacions on tot i desaparèixer hi ha constància de la seva existència fins a finals del segle XX com al Pinell de Brai per Sant Antoni o Rasquera per la Festa Major d'agost s'ha tingut en compte la informació obtinguda oralment.

 

Datació:

Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Els majorals depenent de cada municipi tenen una periodicitat diferent i també s'adscriuen a una o altra celebració. Això implica que tot i tractar-se d'un model compartit no té una periodicitat homogènia. A Garcia els majorals no tenen un límit temporal (els actuals porten 13 anys al càrrec), un model diferent al cas d'Ascó, que ocupen el càrrec durant tres anys. A la Fatarella cada celebració (festes d'hivern i festes d'estiu) tenen uns majorals diferents i canvien anualment com també passa amb les majorales de Santa Agda a Riba-roja.

Descripció:

Descripció general: 

Els majorals són un model d’organització social informal lligat a la celebració festiva i religiosa d’una dedicació determinada. Actualment la seva funció s’emmarca dins de l’esquema festiu i la seva capacitat d’influència social i econòmica respecte a la població queda limitada aquest context de l’organització del fet festiu.

Per devoció, prestigi social, responsabilitat comunitària i habitualment de manera voluntària un grup de persones s’ofereix per organitzar els actes festius i religiosos de la celebració en honor a la imatge concreta. Dels casos mencionats les devocions relacionades són principalment sant Antoni o sant Blai. En el cas de Garcia, tot i estar en relació a la romeria a l’ermita de Santa Magdalena, els majorals també ho són de la festa de sant Antoni.

Una de les característiques dels majorals és que continuen essent en gran part homes o que en la majoria de casos fins a finals del segle XX mantenien la norma no escrita que havien de ser homes. Avui encara a la Fatarella per  la Festa de Sant Blai, com a Ascó, és l’home qui continua complint aquest càrrec. No és així a Garcia, el 2003 quan canvien els majorals que duien trenta anys ja hi entren dones; ni tampoc a les festes de setembre de la Fatarella, on els majorals són la quinta que compleix aquell any 40 anys i també hi ha dones. Un cas a part és a Riba-roja amb les majorales de Santa Agda. En ser una celebració on es posa en valor la dona la majorala és una dona, antigament una noia de casa rica que s’havia casat durant l’any, o dones que s’ofereixen i portaran el pa beneït al cap sense necessitat de complir condicions concretes.

La relació amb una devoció, el caràcter voluntari, el fet de ser homes (com a model generalitzat originàriament), el rol organitzatiu, ens permet identificar, tot i les diferències pròpies de cada cas, trets comuns que definien i defineixen els majorals, característiques que, a excepció del gènere, s'han mantingut en el temps i que han determinat un model de desenvolupament comú.

Els majorals com a model generalitzat eren un número variable d'homes, civils (sense responsabilitats polítiques o religioses explicites) que de manera voluntària però en concordança amb les autoritats polítiques i religioses es responsabilitzaven de l'organització de la celebració festiva i religiosa en honor a una devoció determinada. Un càrrec que venia condicionat a haver de complir unes característiques socioeconòmiques determinades i comptar amb el vistiplau de les autoritats politiques i religioses. Avui podem definir-los com un grup d'homes i, en algun cas dones, que de manera voluntària assumeixen el rol organitzador d'una celebració. El grau de concordança amb les autoritats polítiques i religioses disminueix, no és determinant, i el condicionant socioeconòmic també es minimitza i se substitueix per la integració a la comunitat.

Com a organitzadors, els majorals són responsables de cercar el finançament per pagar primer les despeses que comporta la celebració i amb els diners sobrants el manteniment dels béns immobles o mobles, infraestructures relacionades amb la devoció, l’espai de celebració, l’església o l’ermita o comprar i renovar béns de la indumentària, bandera, etc. En aquest aspecte també s’ha identificat que s’està començant a introduir l’opció que part de la recaptació sigui donada a entitats d’ajuda social. 

En el marc d'aconseguir el finançament per a la festa l’acte més representatiu, d’aquest model de finançament, és la plega. La plega implica que majorals acompanyats d'un grup de músics recorren els carrers del pobles amb un plataret, habitualment amb la imatge del sant, o una cistella recollint la voluntat casa per casa. Aquesta part comporta i s’introdueix ja com una part del ritual festiu. Els majorals i acompanyants són convidats durant la plega a pastes dolces i vi o altres tipus de begudes, tant licors casolans com gasoses de sabors. La plega si és una festa que es fa al poble es realitza habitualment  la vespra de la festa, si es fa durant un romiatge es fa després de dinar i en forma de rifa venent números. Un altra manera d'aconseguir diners és mitjançant la subhasta de productes. A la Fatarella per la Festa de Sant Blai es fa una subhasta de llenya (tradicionalment recollida entre els majorals que l’havien tallada i també per part del poble que la donava) després de la missa, i a de Garcia els majorals de la romeria a l'ermita de Santa Magdalena fan la subhasta de mones, durant ela ballada de jotes, la tarda del romiatge. Actualment junt aquest model de capta econòmica també s'inclou la venta de productes caracteritzats de recordatori tipus samarretes o gorres on hi ha imprès l’any i els noms dels majorals de l'any. També es venen els productes relacionats amb la devoció com poden ser estampes, les mides (cintes amb el nom de la santa i l’any gravat), aigua beneïda, els goigs i samarretes diferents cada any, ventes que serveixen als majorals com a forma de plega. En general la plega finança part de la celebració però dependrà de cada municipi. Hi ha casos en què l'Ajuntament finança bona part de les activitats (contractació grups musicals, orquestres i altres activitats) i, per tant, la plega queda en un segon terme o de benefici directe de l'Església. 

L’augment del cost de les festes no impedeix observar com es manté, en algun cas, la idea originària que els majorals aporten béns materials (coques o altres dolços) o diners per al desenvolupament de la festa. Era i continua sent un fet que concedeix un prestigi comunitari. Un dels actes que perviuen i que rememora aquesta aportació s’observa en els majorals que ofereixen les coques que es dansen o es beneeixen i després es reparteixen. Un és el cas de Santa Agda a Riba-roja, en què les majorales ofereixen les coques i després de beneir-les les reparteixen entre els participants i un altre cas són les coques de Sant Blai a la Fatarella, que s’ofereixen beneïdes en sortir de missa.

Les condicions per ser majoral tal com avui s’expressen són mínimes i, exceptuant els casos on encara són homes exclusivament, no existeixen unes condicions escrites ni explicites més enllà de voler participar i col·laborar en la comunitat. Tot i no ser explicites i tot i que hi ha hagut canvis palpables, entre l’antic model de majoral i l’actual, es mantenen certes condicions que sense estar escrites permeten comprendre la rellevància de la figura del majoral en l’organització social de la comunitat. La integració en la comunitat és avui l’element clau per poder ser majoral; això vol dir formar part de la comunitat activament. El fet que s’estengui la capacitat econòmica a una major part de la població també facilita la possibilitat de poder invertir temps i diners, si és necessari, en la celebració. Això suposa ampliar les possibilitats d’accedir a ser majoral. No obstant això, que disminueixi el pes de la condició econòmica no vol dir que no sigui necessari, per a l’organització de la festa, el suport d’un grup proper de persones. S’evidencia que per ser majoral és necessari tenir un grup, colla o família àmplia que et doni suport durant l’organització dels actes. L’aspecte econòmic també és menor si el grup de majorals s’autogestiona sense necessitat que tot comporti un intercanvi econòmic. Es defineixen, per tant, relacions de reciprocitat entre els qui ho són avui i els qui formen part del grup i voldran ser majorals més endavant. S'incideix amb una condició implicita en l’actual model de majorals: s’ha de formar part activa de la comunitat que és el que permet tenir aquest grup o colla per complir la funció de majoral correctament.

Tot i que tendeix a generalitzar-se la desaparició de condicionants explícits (econòmics  o pertinència a un grup socioeconòmic), en algun cas que encara manté un lligam fort amb el model anterior, els majorals formen part de famílies que porten anys assumint la responsabilitat organitzativa. Famílies que al seu moment van establir una relació, per devoció i prestigi social, amb la imatge, sostinguda amb aportacions econòmiques a la festa o la imatge, i que complien els condicionants socials i econòmics afins als poders polítics i religiosos. Aquestes famílies assumeixen la funció de majoral durant molts anys i en molts casos no és fins a l’arribada de la democràcia, després de la dictadura franquista, que no s’inicia el canvi. En aquest sentit les famílies que hereten aquest model ja no representen el model de control i relació amb el poder com anteriorment. En aquest cas, si es manté la relació amb famílies concretes, aquestes ja no aporten diners. Com a grup, tot i que ofereixen l’oportunitat de ser majorals a tothom, són un grup de gent més fix a qui, a la vegada, la mateixa comunitat ja atorga la funció perenne de majoral i sovint la família ho assumeix com una tradició familiar. En aquests casos, al contrari que en els casos que el majoral és de caràcter anual o triennal, que resulta més fàcil trobar gent que se’n responsabilitzi, quan la institució està tan lligada a un grup concret de la població el canvi o l’entrada de noves persones és més difícil. Això passa perquè la mateixa gent de la comunitat no ho assumeix com una responsabilitat comú a la funció del majoral, més enllà de la col·laboració econòmica anual comprant mides, samarretes o estampes.

També, com s’ha observat a la Fatarella es defineixen nous condicionants, no excloents sinó inclusius, per afavorir la pervivència de la institució quan és prop de desaparèixer. El cas dels majorals de les festes de la Misericòrdia al Setembre s’intenta implantar que siguin les persones que aquell any compleixen 40 anys els qui assumeixen la funció de majoral i organitzin la festa. És la implantació de nous condicionants però no per excloure sinó amb l’objectiu de definir unes característiques que a la llarga inclouen a tota la població.

Finalment, un dels condicionants o limitacions que actualment van desapareixent és l’exclusivitat d’atribuir el paper de majorals als homes; en general la desaparició d'aquestes limitacions permet reforçar en aquest sentit la pervivència de la institució.

El funcionament dels majorals al llarg de l’any es concentra principalment durant els dies o mesos previs, depenent de la complexitat dels actes de la celebració, i durant el desenvolupament de la mateixa celebració. Durant l’any els majorals no tenen cap funció explícita. El grup de majorals organitza la celebració a partir dels fons econòmic que determina l’Ajuntament més el que s’ha recollit i seguint l'esquema festiu determinat. La seva presència durant la celebració és clau i té un rol central en el desenvolupament dels diversos actes, tot assumint la funció de l’Ajuntament com a organitzador.

L’esquema dels actes organitzats és comú; primer es fa la plega, on es recull abans de començar els diners per pagar la festa, principalment els músics. Avui té una funció més simbòlica que recaptadora. Un altre element és la cerimònia religiosa, aquesta té una estructura definida en què els majorals tenen una funció representativa i se situen dins l’església al lloc de les autoritats. A continuació, és comú també que en fer el ball (al migdia o a la nit) els majorals  tenen el dret de fer la primera dansada. Aquest moment ritualitzat de diverses maneres representa el ball de les autoritats del poble i els organitzadors i antigament també pagadors. Els honors del primer ball, que en els casos registrats es fa a ritme de jota, el tenen i el donaven els majorals. Aquests podien o ballar entre ells o fer ballar pubilles o ballar amb les pubilles. Aquest fet es coneix amb diversos noms com cap de dansa o dansada de les tortades, però en tots els casos és la primera dansada de la nit i la fan únicament, com a mínim, els majorals. La resta d’actes s’organitzen a partir de l’estructura de la festa definida per cada comunitat però els majorals assumeixen el rol representatiu a la vegada que compleixen la funció organitzativa junt amb la gent que els ajuda. L’esquema festiu, tot i tenir aquets elements comuns i quasi invariables, és modificat afegint activitats, la continuïtat de les quals dependrà dels majorals següents.

El cas d’Ascó és significatiu perquè la població recorda els majorals i els anys que les diverses activitats van ser introduïdes a l'esquema festiu i que avui configuren la celebració de Sant Antoni. En aquest cas, a partir d’un model comú acceptat s’introdueixen elements que el que fan és augmentar l’aspecte festiu i lúdic de la celebració. Un cas similar trobem a Garcia amb d’introducció de la menjada de clotxa per esmorzar o els jocs abans de la missa que s’introdueixen per dinamitzar la celebració i fomentar la participació a la festa. Existeix un equilibri entre el manteniment de l’esquema que es considera inalterable i la introducció de nous elements per augmentar l’aspecte lúdic i festiu de la celebració.

El paper clau dels majorals i del qual depèn el seu prestigi comunitari és l’organització de la celebració. La complexitat dels actes obliga que els preparatius comportin més o menys temps. Aquests preparatius comporten per als mateixos majorals una activitat i un treball en conjunt que també fa que el grup de majorals hagi de ser un grup ben avingut. Això implica que en els pobles on són grups voluntaris que s’ofereixen o que s’apunten a una llista ho facin amb qui prèviament són de la colla o amics. Es reafirma així la comunitat en els diversos nivells. Junt amb la responsabilitat organitzadora existeix també la de manteniment d’infraestructures, béns mobles o la imatge. Per això part de la recaptació monetària s’utilitza per a la rehabilitació dels espais religiosos relacionats amb la imatge (església o ermita) o renovar indumentària o altres aspectes de la celebració religiosa. 

Història i transformacions de l'element: 

Respecte a la figura dels majorals com a model organitzatiu i finançador de la celebració festiva i religiosa no se n’ha pogut determinar en cap dels casos registrats l’origen exacte. En tots la memòria oral fa referència a com a mínim abans de la Guerra Civil espanyola del 1936 i s’associa l’origen a l’existència de la festa. Després del 1939 és quan, segons els informants, es reforça el fet de ser un model organitzatiu que està estretament lligat a un model socioeconòmic i que en restablir-se la festadesprés de la Guerra Civil es reprèn i se sosté com un element de control i demostració de poder

Tot i que actualment, i principalment a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, canvia adaptant-se a l’actual model socioeconòmic que permet que sigui una institució menys restrictiva, els majorals tal com es presenten després del 1939 representaven el poder econòmic en consonància amb el poder polític i religiós. Les famílies amb poder adquisitiu eren les que podien concentrar tant la gent necessària per organitzar qualsevol acte com pagar o oferir a la comunitat la presència de músics per amenitzar la festa.

Tot i el poder adquisitiu del majoral també es defineixen models de finançament col·lectiu com la plega i la subhasta de llenya o altres béns de consum, com les mones a Garcia o les tortades a la Fatarella. Recursos econòmics que els majorals utilitzaven per pagar la banda i els premis de les curses entre altres. El principal canvi en l’aspecte de finançament ve de la mà del canvi polític. L’augment progressiu de la capacitat organitzativa i econòmica dels ajuntaments permet que disminueixi la pressió recaptadora sobre els majorals que a poc a poc assumeixen més la funció organitzadora i la recapta queda en un segon pla.

Els principals canvis en la institució dels majorals són l'eliminació o disminució de condicions informals de caràcter econòmic i ideològic de pertinència i de gènere com la inclusió de la dona  com a possible majoral. La disminució de la funció recaptadora per l’accent en la funció organitzativa. La no explícita convivència política i religiosa en designar o acceptar un majoral. Aquest canvi no vol dir que qui assumeix el càrrec no conegui les funcions del majoral, com el fet de participar en els actes de la litúrgia catòlica en honor a la imatge en concret.

Paral·lelament a aquestes transformacions es mantenen elements alguns amb més pes simbòlic que real com la plega, la subhasta, el cap de dansa (el primer ball de la nit), la responsabilitat organitzativa i la representació davant de la comunitat. Aspectes adaptats a un nou context que manté més un poder simbòlic que fàctic. 

Processos i preparatius: 

No existeixen unes pautes o condicions explicites i prèvies per poder complir el càrrec de majoral. Els preparatius de la persona per poder assumir aquest rol ve definit per la pertinència a la comunitat. Conèixer l’esquema de la celebració, les pautes i les diverses funcions s’aprèn a partir de la participació activa en la celebració i la comunitat. És aquesta participació la que assegura davant la comunitat pròpia que la persona tindrà recursos humans - col·laboradors, ajudes- per responsabilitzar-se de l’organització.

Aquesta participació activa en la vida de la comunitat inclou que qui es presenta voluntari com a majoral ha participat i donat suport a altres majorals; sovint els majorals són grups d'amics que s’ajuden mútuament. Això assegura o facilita que es coneixen les funcions o es tingui un referent i un grup de treball i suport.

Des del punt de vista organitzatiu els preparatius dels majorals estan relacionats amb les particularitats de cada celebració, però hi ha en comú encarregar els dolços (coques, tortades o mones) que avui elabora el pastisser del poble. En el cas dels pobles que mantenen la subhasta de llenya, depèn del número de majorals, ja que anteriorment eren ells els qui l’anaven a buscar o la comunitat la deixava a la plaça; actualment, a cada poble dependrà de les circumstàncies concretes. 

Dedicació: 
La dedicació que majoritàriament manté el model organitzatiu dels majorals en el transcurs de la seva celebració són principalment les festes de Sant Antoni i Sant Blai. Sant Antoni a Ascó, Gandesa, Caseres, Garcia i Sant Blai a la Fatarella i a Bot. Tot i això no és una institució associada a una devoció concreta sinó a l'organització festiva. A altres pobles es troba relacionat amb els patrons de cada municipi.
Ofici/Coneixements tècnics: 
No estan relacionats
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

No existeixen eines o infraestructures lligades a la institució o que siguin clau en el desenvolupament de la institució.

L'única cas on els majorals tenen un espai reservat amb el nom pertinent és a l'ermita de Garcia, on hi ha la casa del majorals. Aquest espai és on dinen les famílies dels majorals el dia del romiatge (no és obligatori).

Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Tot i ser de caràcter informal sense uns reglaments escrits, el majoral té la responsabilitat organitzativa. El model de transmissió és oral i mitjançant la participació en la comunitat. Anteriorment també tenia una funció en cert grau de finançament, actualment ha desaparegut.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Els majorals com a institució estan relacionats en el tot de la celebració festiva i religiosa. Són, per tant, responsables de procurar la pervivència (i en alguns casos amlpiació) de l'esquema festiu que implica jocs tradicionals, balls i elements gastronòmics.

Salvaguarda:

Transmissió: 
El model de transmissió és oral i està determinat també per la participació en la comunitat. El coneixement de l'esquema de la festa i de les funcions del majoral no està escrit, per tant, és la mateixa participació la que assegura la transmissió. Els mateixos programes de la festa són un document que arriba a servir com a transmissió escrita informal.
Viabilitat/Riscos: 
El cas da cada població és diferent, exceptuant Ascó que té una llista llarga (2042), els altres casos està en risc en el moment que depèn de la voluntarietat de la comunitat i que implica invertir temps i comprometés davant de la comunitat. Per això no sempre és fàcil trobar un grup de persones que vulguin assumir aquest rol. No obstant això, la viabilitat és que tot i que d'alguna manera pot implicar un cost per als majorals, la responsabilitat econòmica ha desaparegut, fet que facilita la possible implicació a tots els estaments de la població.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La persona que assumeix el rol de majoral ho rep com un prestigi i un honor la responsabilitat d'organitzar la celebració per a la comunitat. En aquest sentit i en general la comunitat valora en positiu la existència d'aquesta institució. Ho veuen com un reforç per a la comunitat en tant que reforça llaços, relacions i la implicació del mateix poble.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
No existeixen mesures determinades per a la salvaguarda de la institució en si però el fet d'eliminar condicions facilita que més gent en pugui formar part i, per tant, la seva continuïtat. Paral·lelament, en estar relacionat amb celebracions concretes que ho inclouen com un element de la festa, queda indirectament dins d'una acció de salvaguarda.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

Catalogat en el context de Festa de Sant Antoni Ascó en el Patrimoni Festiu de Catalunya i declarada festa d'interès nacional. Les altres celebracions formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Festa major en honor a Sant Domingo a Rasquera.

Festesd e Sant Blai a la Fatarella

Romiatge a l'Ermita de santa Magdalena a Garcia

Festa de Santa Agda a Riba-roja

Recursos associats:

  • Majorals fent la Plega a Ascó
  • Repartiment del Pa Beneït
  • Majoral subhastant la mona a Garcia
  • Mojorales de Santa Agda
  • Majorales repartint el Pa Beneït a Riba - roja
  • Majorals a la subhasta de la llenya a la Fatarella

Informació técnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dv., 08/04/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dj., 28/01/2016
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
En els casos en que s'ha fet treball de camp (Ascó, Riba-roja, la Fatarella, Garcia), els majorals han participat en primera persona tant en el registre de la festa com en les entrevistes respecte a la institució. També s'ha d'especificar que la institució sempre s'ha treballat dins del marc de la festa.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La institució dels majorals actualment ens permet observar les transformacions i el caràcter canviant d'institucions i elements patrimonials per tal de perdurar i adaptar-se als nous contexts socials, econòmics i festius. Els majorals durant els anys de la dictadura franquista són reflex d'una societat que defineix els rols per poder econòmic i afinitat política i religiosa. Aquest fet canvia i permet que la població s'hi impliqui. Tot i això no es pot ometre que la disminució de la funció de recaptació també facilita que la població pugui assumir aquest càrrec. També és rellevant assenyalar el manteniment dels majorals en el marc de les festes d'hivern (Sant Antoni i Sant Blai principalment) però no en les d'estiu. L’augment de la capacitat municipal i els canvis del model productiu, entre altres motius, afavoreixen la rellevància de les festes d’estiu i deixen en un segon pla les festes d’hivern. Aquest desinterès per fer la festa atractiva acompanyat d'una menor transformació i menys complexitat i, per tant, menys cost permet que continuen sent organitzades pels majorals. Serà a partir del canvi de segle XX que es posen en valor però des d'una perspectiva diferent. Aquest fet permet que la institució dels majorals es reafirmi i continuï, ja que la celebració festiva es manté com a referent festiu per a la comunitat i amb participació principalment de la mateixa comunitat, cosa que no passa amb les festes d’estiu, que es dirigeixen a un públic extracomunitari. En general els majorals, tot exceptuant algun cas concret, actualment formen part d'un esquema festiu que necessita uns elements o manté uns elements amb un valor més representatiu que funcional. En els casos concrets com pot ser Garcia o Ascó el desenvolupament de la institució ha seguit camins diferents però continuen complint un rol dins de la comunitat. Són organitzadors, però també fa evident un rol públic amb diversos graus de prestigi intracomunitari.