IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
La Comunitat de Regants de la Séquia de Bot
Altres denominacions: 
Comunitat de regants
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Són membres de la comunitat tots els veïns de Bot que tenen una parcel·la de terra regada per les aigües de la bassa.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
A Bot les aigües del riu Canaletes reguen les terres d’horta ubicades a la vora del riu. Mitjançant un sistema de sequiols que surten de la séquia mare i que avui s’alimenta de la bassa, emmagatzemen l’aigua i així els veïns de Bot s’asseguren el reg durant tot l’any. L’existència d’una comunitat de regants, documentada des del segle XIX, que s’organitza per gestionar els recursos hídrics de la comunitat, posa de relleu la necessitat de crear entitats que regulin i gestionin de manera pública i amb equanimitat un recurs comú i escàs com és l’aigua. Un model organitzatiu que durant més de cent anys ha garantit l’ús de l’aigua a tota la comunitat.
Codi: 
IPCITE70008
Data d'identificació: 
dimarts, March 7, 2017
Data d'identificació: 
dissabte, March 18, 2017

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

El riu Canaletes és un afluent de l’Ebre que neix a la serra de l’Espina, al massís dels Ports.

Des del seu naixement al terme municipal d’Horta de Sant Joan recorre bona part de la comarca de la Terra Alta: Bot, Prat de Comte, Gandesa, a l’altura del santuari de la Fontcalda, Pinell de Brai, i acaba desembocant a l’Ebre, al terme de Benifallet, al Baix Ebre.

L’àrea de reg a Bot ha tingut, com a mínim des que hi ha documentació de la comunitat de regants, una extensió de 25 hectàrees de reg limitades pel nord i l’est amb les partides de Riuamunts, Güengues, Pleiterets, Collets i Vallcarreres i, pel sud i l’oest, amb el riu Canaletes. La construcció de la bassa l’any 1985 permet ampliar el reg fins a 54 hectàrees. Aquestes últimes 29 hectàrees afegides el 2017 estan en procés de legalització per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, perquè aquesta entitat és la responsable de gestionar els rius i afluents que desemboquen a l’Ebre. 

Georeferenciació: 

Datació:

Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
L’ús de l’aigua depèn del tipus de cultiu i del sistema de reg: per inundació o degoteig. Actualment, pel que fa a l’horta, és principalment al mes de març quan es comencen a regar els camps. En cultius com la vinya o el presseguer es fa mesos més tard. Habitualment és als mesos d’estiu quan hi ha més necessitat d’aigua i a la vegada el riu baixa amb menys cabal. Durant aquest interval, antigament, la comunitat de regants contractava el sequier, que era qui controlava i organitzava els torns de reg entre els socis. Abans de la construcció de la bassa, quan eren més necessaris els torns regulats per a l’ús de l’aigua, cada propietari tenia dret a regar dos dies a la setmana. No obstant això, actualment gràcies a l’existència de la bassa, habitualment no hi ha problema de reg. La condició principal és que a principis de juny la bassa estigui plena.

Descripció:

Descripció general: 

A la Terra Alta, zona majoritàriament de secà, les tècniques o els sistemes per emmagatzemar, portar o extreure aigua per al conreu i altres necessitats lligades a l’ocupació i producció del territori han estat necessaris i diversos. Alguns de caràcter individual, mitjançant tècniques d’extracció, com poden ser els pous, sovint ajudats d’algun saurí, o sistemes de recollida i emmagatzematge de l’aigua de la pluja, com són les basses o aljubs, tot i que aquests últims també podien ser comunitaris més complexos. A la vegada n’hi ha de caràcter col·lectiu i comporten una gestió i un treball comunitaris. Un cas és la creació de sistemes de distribució d’aigua mitjançant la construcció i el manteniment d’infraestructures amb la finalitat de fer arribar l’aigua a una zona determinada i el corresponent sistema per organitzar-ne l’ús, com succeeix amb la Comunitat de Regants o Junta de Regants de Bot.

La necessitat de regular l’ús de l’aigua i el manteniment de les infraestructures construïdes col·lectivament planteja la necessitat de definir sistemes organitzatius que ho regulin. Amb l’objectiu de controlar de forma equitativa l’ús de l’aigua, però sense menystenir-ne la funció sancionadora tant per l’ús inapropiat com per l’incompliment de deures comuns relacionats amb el manteniment de les infraestructures, sorgeix aquest sistema organitzatiu.

A Bot hi ha una zona d’horta, al voltant del riu Canaletes, o antigament també conegut com riu d’Horta (com podem veure als Estatuts del 1895, del 1954 i del 2006 de la Comunitat de Regants de Bot), que encara avui continua regant-se mitjançant un sistema de séquies, sequiols i estolladors, regulats per la Comunitat de Regants i que fan possible que els jornals que queden per damunt del riu puguin ser regats i, per tant, productius.

Tot i que el riu Canaletes, des del seu naixement a la font del Canaleta, passa per Horta de Sant Joan, on també rega una petita zona d’horta, és a l’altura de Bot on es va construir, com a mínim fa més de 150 anys, un sistema complex de distribució d’aigua que té gairebé 4 km de llarg i que pren l’aigua d’un petit assut situat al mateix riu Canaletes conegut com Altadill, metres més amunt de les Olles de Baubo, lloc des d’on antigament sorgia la séquia mare o major.

L’horta de Bot és un espai de 54 ha (29 incorporades a partir de la construcció de la bassa el 1985) repartides en 204 socis o propietaris i repartit territorialment en 312 parcel·les que majoritàriament tenen una extensió menor a l’hectàrea. Aquest model de propietat reduïda s’evidencia en el fet que dels 204 propietaris només 14 propietaris tenen més d’una hectàrea. D’aquests 14 propietaris, 10 en tenen entre 1 i 2 ha, 1 propietari entre 2 i 3 ha, 3 propietaris fins a 4 ha i només 1 té una finca amb gairebé 8 ha. Són 31 ha repartides entre 14 propietaris i la resta, 190 propietaris, es reparteixen 23 ha. També cal esmentar que el model tradicional de tinença era d’extensions reduïdes i que són part dels nous regants, introduïts des de la construcció de la bassa, els que concentren les finques amb més extensió. S’ha instaurat un model de propietat de més extensió principalment perquè també ha canviat, en aquestes noves finques, l’objectiu de la producció agrícola, que ara és de caràcter comercial i no d’autoconsum.

Per tant, el model de tinença i tipus de producció, climatologia i infraestructures d’accés a l’aigua, defineixen el cultiu, el model de treball i la relació amb el medi. No obstant això, amb les noves infraestructures construïdes per distribuir l’aigua, el sistema de cultiu i de relació amb l’horta introdueix canvis. La major part d’aquestes parcel·les, tant actualment com històricament, conreen horta i les finques noves i de més extensió treballen amb monocultiu, principalment fruiters. Per tant, avui dia, tot i que podem trobar alguna parcel·la erma, cada cop més, continuen encara sent parcel·les de conreu d’horta i fruiters que tenen instal·lat un sistema de reg per degoteig, la qual cosa implica més control i menys malbaratament d’aigua. 

L’actual sistema de repartiment de l’aigua a Bot es caracteritza per l’existència d’unes infraestructures renovades, formades per una bassa que reparteix l’aigua a un sistema tancat de tubs i aixetes o estellador o estolladors segons s’escolta a Bot, i al final de la xarxa una sortida regulada de l’aigua per tornar-la al riu al final del sistema de reg. Millores implantades a partir del 1985 que fan que el repartiment sigui més eficient i hagi un millor control i estalvi de l’aigua.

El tradicional sistema amb una séquia mare que mitjançant els estolladors (post que es posa com a comporta per tancar i obrir el pas a l’aigua dins una séquia o canal) passava l’aigua als sequiols, des d’on cada un distribueix l’aigua per un nombre determinat de terres, estava fet sobre el mateix terreny. Això vol dir excavacions llargues i estretes i reforçades amb fustes per permetre el pas de l’aigua. Aquestes séquies cavades, en algunes zones amb desnivells de terreny pronunciats, s’ajudaven i continuen reforçant-se amb aqüeductes o altres infraestructures fetes de pedra per afavorir o facilitar el pas de l’aigua. Per dirigir l’aigua per un sequiol o fer-lo entrar a un estollador o altre s’utilitzava la terra amuntegada o “parada de terra”, que feia de barrera i redirigia l’aigua. És així com durant molts anys el sequier ho feia a la séquia mare per dirigir l’aigua als sequiols i llavors cada propietari a l’altura de la seva parcel·la i per torns ho feia per conduir l’aigua a la seva parcel·la entre l’entramat de camps d’horta.

La construcció d’aquestes infraestructures per al repartiment d’aigua ha tingut com a objectiu el reg de les terres que queden a la part superior del riu Canaletes, on hi ha l’horta de Bot. L’origen de la séquia mare, a les Olles, és una canal de pedra que neix dins de les mateixes Olles (avui ja en desús). Un cop l’Ajuntament construeix la bassa el 1985, que després cedirà i gestionarà la Comunitat de Regants, les séquies cavades serviran de llit per al pas dels tubs, que són actualment el mitjà de distribució de l’aigua i recorren l’antic llit de la séquia major i els sequiols. Ara la bassa s’alimenta del mateix riu però l’aigua es pren metres més amunt, a la zona de l’Altadill.

Des d’on pren l’aigua la séquia mare, a l’Altadill, el riu segueix el seu curs mentre que la séquia mare transcorre en paral·lel però separant-se cada cop més del riu. La séquia avança per dalt de la vall fins a trobar-se amb la bassa mentre el riu transcorre per la part inferior de la vall. És aquest tram de terra que queda entre séquia i riu el tram de terres que reben l’aigua del reg i que formen el que es coneix com l’horta de Bot, són les 25 hectàrees que tradicionalment formaven l’àrea de reg i que queda a la vessant on hi ha també el poble. La vessant de l’altra vora del riu és la que tradicionalment no formava part de la zona de reg.

Aquesta zona d’horta s’organitza per trams de reg o també pot definir-se per estolladors. Hem trobat diferents documents que defineixen l’ordre de reg i un l’organitza per trams:

Primer tram: Pel matí des del fort del Pollo fins als “Quadros”, Per la tarda dels “Quadros” fins la “Gola” . Per regar els dilluns i dijous.

Segon tram: Pel matí des de la “Gola” fins el sifó de “Llanodera”. Per la tarda des del sifó de la Llanodera” fins a “l’Illa”. Per regar els dimarts i divendres.

Tercer Tram: Pel matí des de “l’Illa” fins al sifó de “Micaló”. Per la tarda des del sifó de “Micaló” fins la “Bassa”.

Document d’establiment de reg de 1990. Comunitat de Regants de Bot.

I l'altre per Estolladors:

estollador: Del Pollo […]

estollador: Dels Quadros […]

estollador: De les Sorts i Collets […]

estollador: De la Gola […]

estollador: Del de Valls fins al del Menescal […]

6º estolaldor: Del de Meix fins al de Lledonera […]

estollador: Del Sifo fins al del Pollo […]

estollador: Del de Vela fins a l’Illa […]

estollador: De l’Illa fins al de Micalo […]

10º estolaldor: Del de Perebrios fins a la Bassa […]

Document intern d’ordre de reg de 1994

Com podem observar, les delimitacions de les zones de reg poden modificar-se però segueixen els mateixos referents i topònims. Aquesta documentació ens permet identificar les zones de reg de l’horta de Bot i també la distribució i horaris de reg definits.

En general, la implantació d’un sistema tancat de distribució per tubs de l’aigua, junt amb la construcció de la bassa, ha canviat les necessitats de manteniment i intervenció. Això implica que s’han modificat les necessitats o obligacions dels membres de l’entitat i de la Junta de Govern. Un exemple és l’actual buidatge de la bassa (2017) per retirar-ne els sediments acumulats al fons i que feien que la capacitat de la bassa disminuís. En aquest cas, lluny de fer-se amb el tradicional “jornal de vila” o crida per torns de neteja entre els socis, com es feia fins a la instal·lació dels tubs, llavors s’acordava que cada soci netegés la zona de la séquia que limitava amb la seva finca, actualment s’ha contractat una empresa especialitzada. Aquest model de contractació externa també s’utilitza per reparar o netejar algun tub. Això implica que a part del manteniment i seguiment dels aspectes de tresoreria, organització i el control dels sistema de tubs, les necessitats d’intervenció en la infraestructura són molt puntuals. Per tant, això determina el funcionament del sistema organitzatiu i les funcions que assumeix.

El sistema d’organització de la Comunitat de Regants té tres òrgans interns de funcionament: la Junta General, la Junta de Govern i la Junta de Reg. La Junta General és l’òrgan en què tots els membres de la Comunitat poden participar i tenen dret a veu i vot. Es reuneix com a mínim un cop l’any, al desembre, per fer balanç de l’any i canviar els membres de la Junta de Govern. Hi poden intervenir tots els membres i és l’espai en què es duen a terme les votacions que influeixen de forma rellevant a la Comunitat. En aquest sentit, s’entén que són les qüestions referents a inversions econòmiques quantioses les que poden afectar de forma rellevant l’estat de la Comunitat. L’últim cas va ser decidir la neteja de la bassa, que ha costat 25.000 euros. En el sistema de votació cada membre té dret a a vot, però el seu vot també funciona segons l’extensió de la parcel·la. Tenen un vot tots els propietaris amb una parcel·la que no supera l’hectàrea, tres vots els propietaris d’entre una i dos hectàrees i quatre vots els que tenen més de dos hectàrees. També pot passar que una família tingui per herència dos parcel·les amb noms diferents (una parcel·la a nom de l’home i l’altra a nom de la dona, cosa que implica en veritat dos vots diferents) però si és l’home el qui participa a la Junta General, habitualment vota un cop, tot i que els estatuts estableixen que no es pot cedir el vot. En aquest cas la unitat familiar, sense que això s’estableixi, defineix un vot. 

L’altre òrgan intern és la Junta de Govern. Els càrrecs són per a quatre anys i bianualment es canvia la meitat de la junta. Són càrrecs escollits a l’atzar entre els membres de la Junta General i que no hagin format part de la Junta recentment. Se selecciona una llistat de vuit socis, proposats o de la llista de socis i, per atzar (un paper dins d’una capsa o bossa), se’n seleccionen quatre, que són els que entraran a formar part de la junta. No està establert però els mateixos que surten poden proposar una altra persona. És un model de responsabilitat compartida. Per tant, s’entén que tots els membres de la Comunitat en algun moment han de responsabilitzar-se i assumir el càrrec. Són càrrecs voluntaris i gratuïts. La Junta de Govern i el sequier havien estat tradicionalment els responsables del manteniment de les infraestructures i gestió de l’aigua; per tant, això implicava assumir un rol de control i en alguns casos amb cert grau de conflictivitat que no sempre tothom volia assumir. El tercer òrgan és la Junta de Reg, que té la funció i l’atribució de conèixer els qüestions referides al reg i possibles litigis que hi hagi entre usuaris o usuaris i la Comunitat. Els membres són els mateixos que la Junta de Govern i la Junta General determinen. No existeixen condicions concretes per formar-ne part però sí que els dos vocals que la Junta General vota per formar-ne part són habitualment persones amb reconeixement per implicació o coneixement de les qüestions de la Comunitat. No és un jurat fix i és variable segons els membres de la Junta de Govern i moment que es configuri. 

Respecte a aquest model organitzatiu, les noves infraestructures han plantejat també canvis en els òrgans interns. El més evident recau sobre la Junta de Govern. Un òrgan que sorgeix, a part per assegurar el repartiment d’aigua, per gestionar i mantenir unes infraestructures més complexes, la disminució dels conflictes i accions relacionades amb el manteniment del sistema de reg, ja que són tubs tancats, ha afavorit que es faci un canvi d’estatuts que disminueix el nombre de membres fix a la Junta de Govern, que ha passat dels nou actuals a set. Aquest canvi ha estat votat i resta a l’espera que es publiqui als nous estatuts. 

Aquest canvi ens permet evidenciar les transformacions d’un sistema i model organitzatiu que durant més de cent anys ha estat clau per a l’explotació de l’horta de Bot. Per comprendre part de la dimensió d’aquest model organitzatiu, s’ha de tenir en compte el fet que gairebé totes les cases de Bot han tingut una parcel·la on conreaven productes per a consum propi. Hi ha 204 socis en una comunitat que actualment, el 2011, just arriba als 700 habitants. Per tant, ens trobem amb un sistema organitzatiu que controla un espai relativament reduït i menys complex (si ens referim a l’entramat i necessitats distributives) però amb una forta incidència en la Comunitat. L’horta de Bot durant anys ha estat una part clau per a la supervivència de la comunitat, ja que abastia de productes d’horta en una zona de secà i, per tant, l’arribada de l’aigua i la participació comunitària a fer-ho possible era i continua sent un interès comú. La regulació d’aquest interès comú amb responsabilitat compartida en poblacions de dimensions reduïdes es converteix en un element clau per a la cohesió social de la comunitat, en aquest cas regulada mitjançant l’accés a l’aigua.

L’ús actual de l’aigua i l’accés els regula la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (que sorgeix el 1929 però no tenim constància en quin moment la comunitat de reg de Bot queda regulada dins d’aquesta entitat). La Comunitat té dret a 20 litres d’aigua per segon, que emmagatzema a la bassa. Aquesta aigua, que entra al sistema de séquies a l’altura de l’Altadill, si en el transcurs pel sistema no és utilitzada, retorna al riu Canaletes. No obstant això, actualment, l’existència de la bassa permet que aquesta aigua, que tradicionalment passava pel sistema i tornava al riu si ningú l’utilitzava, avui pugui ser emmagatzemada. D’aquesta manera s’assegura l’aigua a l’estiu o en temporades de sequera. Cada propietari paga 0,012 cèntims d’euro. Encara els informants ens parlen de 2 pessetes (moneda desapareguda el 2002 d’ús corrent a l’Estat espanyol; un euro eren 160 pessetes) per metre quadrat de terra i actualment no hi ha cap tipus de restricció. Cada regant pot fer-ne ús de forma continuada segons les seves necessitats. Aquesta accessibilitat està afavorida per tres factors, un l’existència de la bassa i les infraestructures tancades, el tipus de cultiu d’horta en què l’ús d’aigua és més concret i de menor quantitat que en altres cultius com l’arròs, i, finalment, la implantació d’un sistema de reg per degoteig que encara en fa més eficient l’ús. 

Tot i les circumstàncies de millora, l’existència de sequera, amb l’ampliació en els últims trenta anys de les terres de reg, en algun moment ha fet que s’hagués de fer una distribució de l’ús d’aigua per torns. Això ha succeït principalment a l’estiu, que és el temps de més necessitat per al camp i coincideix en el temps de menor cabal del riu. Aquesta circumstància es va solucionar reproduint el sistema de control i distribució tradicional. Per acord entre la Junta General, segons contractació, es distribueix l’aigua per torns de reg, que habitualment és dos dies a la setmana cada regant. El sistema de torns s’inicia per la parcel·la situada més a prop del riu (considerat avall) i s’acaba amb les que estan més amunt, més a prop de la séquia mare que passa per dalt de la vall.

En els últims reglaments i ordres de reg observem com s’organitza per estolladors i es regula que: 

Diumenge no es pot regar.

Queda totalment prohibit regar a la nit a partir de les 10 h fins a les 6 h del matí, perquè omplint les basses es poden cremar els motors.

Es prega als regants la màxima puntualitat en obrir i tancar els estolladors.

(Document intern d’ordre de reg del 1994)

Tot repartit per hores i dos dies per setmana com veiem més amunt. El fet que especifiqui que a la nit no es pot regar contrasta amb part de la memòria dels membres de la Comunitat, que recorden quan el més comú era que als estius sovint es passessin les nits a la vora de l’horta o pendents de l’avís del sequier per anar a regar a la matinada. Encara recorden com es dormia amb els peus al sequiol per despertar-se quan arribés l’aigua i muntar la parada de terra. 

L’actual model, o principalment l’accés continu a l’aigua, fa que sorgeixin relativament menys conflictes entre els membres de la Comunitat respecte dels torns i el repartiment i accés a l’aigua. Tanmateix, quan hi hagut escassetat d’aigua, s’han identificat irregularitats per part dels nous regants, que en algun cas havien declarat menys terres de les que es regaven realment. Això en un moment de sequera implica conflictes perquè sempre es reparteix segons el padró que té la Comunitat. En casos de falta d’aigua, els nous regants han hagut de cedir perquè s’han prioritzat els antics propietaris. També hi ha propietaris que han construït basses o altres espais d’emmagatzematge dins de la seva parcel·la, fet que també disposa diverses necessitats. Per tant, el model organitzatiu actualment té una funció de gestió i també com a canal de comunicació amb les institucions superiors que regulen la conca de l’Ebre sense que això impliqui perdre la funció reguladora i necessària com expressen encara els actuals estatuts, la funció de “policia, distribució i administració de les aigües” (Estatuts del 7 de juny de 2006), tot i que queda en un segon terme.

Història i transformacions de l'element: 

Un dels referents històrics que podem trobar respecte del reg a Bot és el permís de reg que dóna Alfons I, al segle XII, i que es va regir pels Costums d’Orta (Bot va ser lloc d’Orta fins al segle XVII). L’actual Comunitat de Regants va ser creada posteriorment, al segle XIX, a partir del la regulació del dret d’associacionisme. Exactament el 1895, data dels primers Estatus de la Comunitat o Junta de Regants que es guarden.

En aquests estatuts de 1895 ja els membres de la Comunitat no poden esmentar el temps d’origen del reg i i ho descriuen com “la concessió i aprofitament de l’aigua són des de temps immemorial i els reglaments pels que ve regulant-se de 1895” (Estatuts de 1954 i de 2006). Per tant, amb aquesta informació, tot i no determinar la data exacta d’inici d’aquest sistema de reg, podem situar l’inici del sistema organitzatiu normativitzat que ha regulat la distribució d’aigua de Bot durant els últims 120 anys i a la vegada confirma que el sistema de reg és més antic, de manera que es crea una entitat reguladora perquè existeixen problemes anteriors pel que fa a l’ús i abús de l’aigua.

Tot i que regulat el 1895 amb els condicionants establerts per la Llei d'aigües del 13 de juny de 1879 és un model organitzatiu que s'ha anat adaptant a les diverses regulacions, la darrera és el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya, adaptacions legals que han quedat reflectides en tres estatuts i un últim per publicar.

El primer Estatut, el del 1895, hi ha constància de la creació de l’entitat i l’objectiu que promou:

“con el fin de corregir varios abusos hasta aqui cometidos por algunos de los regantes y con objeto además de introducir mejoras en benfició y utilidad de todos los dueños de las tierras comprendidas en el disfrute de aquellas aguas” (Estatutos Sociedad de Riego de Bot).

Aquesta voluntat de control i regulació queda definida per l’existència d’una Junta de Regantes, que és la que gestiona la Sociedad de Regantes. Una Junta de Regants que era de caràcter anual i en què el president sempre havia de ser l’alcalde de Bot. Com podem veure a l’article 12:

“La junta serà renovada anualmente en uno de los dias del mes de Marzo, prévias las mismas formalidades contenidas en el artículo anterior”. (Articulo 12 Estatutos Sociedad de Riego de Bot). (Document manuscrit)

I l'article 14:

“El Alcalde serà siempre el presidente de la junta y podrà hacer cuantas convocatorias crea necesarias”. (Articulo 14 Estatutos Sociedad de Riego de Bot)

Aquests estatus regulen la contractació de l’”encargado y vigilante de la acéquia” (article 15) i el responsable de cobrar “el recaudador” i responsable de fer els pagaments, el “depositario”, sempre amb ordre del president. 

Es defineix el model de reg per torns i s’han de comunicar de forma igual a tots els socis. Aquesta funció l’exerceix el sequier anant a casa dels socis o més endavant mitjançant el pregó. Un torn de reg que va de baix cap amunt, i és avall la zona més propera al riu i amunt la zona més propera a la séquia mare. Es defineixen les multes pel fet de saltar-se el torn de reg i per no regar sense avisar el sequier. 

Els següents estatus que es redacten són ja del 1954, a l’època franquista, i s’adapten al model comú establert per la dictadura. Es configuren i es constitueixen els regants com a “Comunidad de Regantes de la Villa de Bot” i es crea el Sindicato i Jurado de Riegos. Aquests estatuts segueixen les pautes de l’anterior però amb l’aparició de la figura del Sindicat de Reg i Jurat de Reg. També hi ha un element que no trobem en els anteriors estatuts i és l’ordre de les “llimpies”:

“Art. 25. El número de limpias que se han de realizar por año en la acequia de la Comunidad seran tres, la primera en Marzo, la segunda en junio y la tercera en Septiembre, las cuales podran variarse segun las circunstancias de caudal y estiaje, etc.” (Ordenanza i Reglamentos para el Sindicato y Jurado de Riegos de Bot, p. 19)

Continua el model de reg per torn i especifica:

“Art. 29. En verano y siempre que la escasez de agua lo aconseje se procederà al riego […] se prolongar el turno de riego durante la noche y si fuere necesario se suprimira el riego de algunas plantas para emplear las aguas en otras que la necesiten de un modo más indispensable.” (Ordenanza i Reglamentos para el Sindicato y Jurado de Riegos de Bot, p. 22)

Aquest fet contrasta amb l’actual prohibició de regar a la nit i la no priorització respecte de les necessitats diferenciades sinó per torn i propietat. En aquests estatus s’actualitzen i s’amplien els fets punibles. Es diferencia per “Daños en las obras”, entenent per obres les infraestructures de la Comunitat, i “por el uso de agua” que implica, i això continua com l’anterior, el no ús de l’aigua sense previ avís, el no aprofitament de l’aigua (deixar-la passar) o a la inversa, els qui intenten extreure aigua per mitjans o de la séquia mare, en general tenen multes de 25 a 200 pessetes. 

Aquests estatuts de 1954 són part important dels que després s’actualitzen el 2006 i dels actuals acabats d’aprovar. És a dir, les modificacions són adaptacions o simplificacions funcionals que parteixen del text del 1954. Això ho podem observar en el capítol d’ús de les aigües. A l’article 76 diu: “Els trams s’efectuaran per trams i horaris com de costum” o “tenen dret a regar les seves terres segons les tandes generals establertes per la Junta de Govern”, és a dir, actualment continua funcionant per usos i costums, això sí, cada cop més simplificats a causa de les millores en infraestructures. 

Aquesta regulació no permet observar el que els informants narren respecte a la relació que tradicionalment Bot ha establert amb l’horta i els seu sistema de reg. Lluny de ser una zona llunyana i aïllada de la població, el fet que gairebé tots els veïns de Bot tinguin una parcel·la a l’horta defineix l’existència d’una memòria col·lectiva. Els infants que estaven pendents d’anar i acompanyar el pare a la matinada per fer amb l’aixada la parada de terra que ha de permetre que l’aigua ompli els solcs, la presència d’un sequier que avisava cada casa del seu torn (només a l’estiu quan treballava) o el pregó. Un sistema que no estava absent de conflictes tant perquè el veí tenia un “colador” o forat tapat amb palla al ribàs o (marge entre parcel·la fet amb terra) que feia l’aigua surregar, és a dir, que al camp de baix hi entra aigua perquè hi ha un colador al ribàs. 

També les “llimpies” a “jornal de vila”, perquè cada soci havia de “llimpiar” la zona de la séquia que tenia a la vora o tocava la seva parcel·la. Feina que es feia amb la falceta i que implicava retirar les herbes del sequiol proper per facilitar el pas de l’aigua abans de l’estiu. Un treball comunitari clau per al bon funcionament del sistema complet. Si un soci no netejava la part que li tocava, estava perjudicant els que tenia a la vora. En aquest cas, la Junta de Govern passava i si identificava la zona, multava al responsable de la falta.

Els principals canvis són fruit tant de la construcció de noves infraestructures que fan més eficaç l’ús de l’aigua, la bassa i la instal·lació dels tubs de les séquies, com del canvi de sistema de reg, de la inundació, mitjançant les parades de terra que dirigien a cada solc l’aigua, a l’actual degoteig en què cada solc té una mànega. Tot plegat ha fet que la gestió de l’aigua no impliqui, en el dia a dia, una intervenció tan determinant com podia ser haver d’estar en tot moment, quan era el moment del reg, controlant la parada de terra i omplint els solcs un a un. 

També això ha implicat que desaparegui la figura del sequier, que avisava cada soci i en controlava els torns. Actualment, si cal, un membre de la Junta de Govern o el secretari és el responsable de comunicar-ho. En aquest sentit, el model de torns, de dos dies a la setmana, quan ha fet falta definir torns per al reg per necessitats d’aigua, s’ha continuat fent segons el que s’havia establert tradicionalment i que ja als primers estatuts al segle XIX definia de baix a dalt de l’horta i dos dies a la setmana.

Processos i preparatius: 

Els processos relacionats amb el sistema de reg tenen una vessant de caràcter particular, com la preparació de cada parcel·la, que depèn del tipus de conreu que es treballa, o la implantació de les mànegues per al degoteig. Són activitats no relacionades directament amb el sistema organitzatiu en si. Hi ha la vessant comunitària, les accions necessàries per al funcionament del sistema de reg que actualment fan empreses especialitzades. El que anteriorment eren “llimpies” de séquia ara són els tubs, i passa el mateix amb el manteniment de la bassa, que després de 25 anys s’ha buidat per primer cop per fer-ne la “llimpia” dels sediments, i ho ha fet una empresa contractada. 

En l’àmbit de la distribució de l’aigua entre els socis, a finals de la primavera s’observa la situació de la bassa (quantitat d’aigua). Si la bassa és plena i plou, en principi no es defineixen torns, són les necessitats d’aigua, que vol dir que a l’inici de l’estiu es planteja una situació de possible falta d’aigua, llavors es determinen torns d’ús. La Junta de Govern, seguint les pautes tradicionals, dos dies a la setmana, defineix l’aigua segons el metre quadrat de parcel·la.

Ofici/Coneixements tècnics: 
Els coneixements relacionats fan referència a l’ús i a la distribució de l’aigua i al manteniment i neteja d’infraestructures (tubs, aixetes, neteja de la bassa). Antigament, ja no existeix la figura a Bot, el coneixement relacionat amb el sequier.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Séquia, sequiols, estolladors, bassa

Participants/Executants: 

Sequier. Qui controla els torns. Treballava només a l’estiu i era la societat de Regants qui li pagava. No hem pogut concretar el que cobrava i qui complia exactament aquest càrrec. 

Junta de Govern. Esta formada pel president, secretari i set vocals. Ara canviarà i seran cinc vocals. 

Socis / propietaris. Cadascuna de les persones que, tenint una parcel·la a l’horta, paga i té accés al sistema de reg. 

Precisions ús i funció: 
L’aprofitament de l’aigua per al bé comú té com a principals ús i funció la supervivència de la Comunitat. La necessitat d’assegurar-ne aquest ús de forma equitativa entre els membres de la Comunitat i evitar-ne el mal ús, fa que sorgeixin, o la mateixa Comunitat creï, sistemes que permetin organitzar i regular l’ús d’aquest bé comú. Actualment es relativitza aquesta funció per la possibilitat d’un accés als béns i a l’aigua més diversificat. No obstant això, pren llavors un ús de caràcter identitari per a la Comunitat que els diferencia d’altres pel fet de mantenir després de molts anys un sistema propi d’organització i ús d’un bé exclusiu de la Comunitat. Fet que, en aquest cas (a part dels nous sistemes de distribució motoritzats), continua sent únic respecte a la comarca de la Terra Alta, on no n’hi ha més d’aquestes característiques, exceptuant un petit tram a l’altura d’Horta de Sant Joan.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
El manteniment i conreu de les terres regades és l’única eina clau per a la transmissió d’aquest sistema organitzatiu. S’ha transmès en la pràctica i participació del grup en la mateixa organització.
Viabilitat/Riscos: 
La principal viabilitat la dóna el fet que bona part de les terres continuen treballant-se i a la vegada n’hi ha de noves introduïdes amb fins, no de subsistència, sinó comercials. El risc és que el sistema només és vàlid si les terres es conreen. Les infraestructures, tal com estan actualment, amb bon manteniment, també són una factor de viabilitat perquè asseguren la pervivència d’un sistema de repartiment d’aigua.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Les persones entrevistades valoren en positiu el manteniment del sistema de reg en la seva funció productiva i també en la seva vessant més identitària relacionada amb la memòria col·lectiva de la Comunitat.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
El bon manteniment de les infraestructures, tubs i aixetes i l’existència d’una bassa neta és la principal mesura de salvaguarda presa per la Comunitat. Des d’un punt de vista documental seria convenient arxivar tota la documentació de caràcter històric que es conserva a la seu de la Comunitat de Regants.

Informació técnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dj., 09/03/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dj., 09/03/2017
Validador/a: 
Queralt, M.Carme
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
La Comunitat de Regants de Bot, representada pel president i el secretari, i Antoni Cortés (historiador local) han participat de forma activa cedint documentació i temps.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La creació d’organitzacions per gestionar l’aigua té, en aquest cas i en la zona on s’ubica de la Terra Alta, un clar significat socioeconòmic, ja que l’arribada d’aigua a les parcel·les que queden per sobre del riu, les més properes al nucli urbà de Bot, era necessària per a la subsistència de la comunitat, sinó, en un clima de secà, no hauria tingut accés a una sèrie de productes alimentaris. D’aquesta manera, l’absència o l’escassetat de diners no impedia a la població accedir als productes que podia conrear per si mateixa. Per tant, aquesta significació de regular per assegurar l’ús equitatiu del bé comú ha estat clau durant molts d’anys. No obstant això, l’actual model de consum i els canvis i el fàcil accés a certs productes, la millora d’infraestructures, etc., fan que perdi part d’aquest significat i prengui més valor el de caràcter simbòlic. El que es construeix a partir de la memòria dels habitants de Bot i de les experiències construïdes al voltant de l’horta i del sistema de reg, aporta, per tant, un valor identitari diferenciador del pobles veïns que no tenen o no conserven aquesta mena d’estructures comunitàries.