IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Grup i/o comunitat: 
Societats de caçadors de les Terres de l'Ebre
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 
Les societats de caçadors a les Terres de l’Ebre es documenten des de principis del segle XX. Tanmateix, no fou fins a finals de la dictadura del general F. Franco amb la Llei de Caça número 1/1970 i el seu reglament (Decret número 506/1971) quan aparegueren la majoria de les entitats. Des d’aleshores es començà a regular una cultura cinegètica que tenia en els mètodes tradicionals ebrencs un mode de subsistència i que posteriorment es va combinar amb el gaudi i la gastronomia, amb un fort component social. Actualment, el patrimoni natural del territori segueix oferint la possibilitat de capturar diverses espècies de caça major, menor i aus aquàtiques, així com l’Administració pública permet el manteniment d’algunes modalitats pròpies de la zona. Tanmateix, no seria possible dur-les a terme si no hi hagués una gestió de conservació, manteniment i organització de l’espai i la cacera que recau, en part, en les societats de caçadors. El rol que desenvolupen aquestes entitats, fortament arrelades a la demarcació, és determinant per al compliment de les normatives vigents i per al desenvolupament i la recuperació dels mètodes tradicionals.
Codi: 
IPCITE70005

Localització:

Descripció de la localització: 

Societats de caçadors actuals a les Terres de l’Ebre:

  • S.C. Diana d’Alcanar (Alcanar)
  • S.C. Mas de Mulet (Alcanar)
  • Club de Caça del Senglar Terres de l’Ebre (l’Aldea)
  • S.C. La Unió de l’Aldea (l’Aldea)
  • S.C. La Guatlla (Aldover)
  • S.C. Sant Julià d’Alfara de Carles (Alfara de Carles)
  • S.C. La Cala (l’Ametlla de Mar) 
  • S.C. Sant Joan de l’Ampolla (l’Ampolla)
  • S.C. L’Ebre (Amposta)
  • S.C. Arnense (Arnes)
  • S.C. Sant Miquel (Ascó)
  • S.C. Terra Alta de Batea (Batea)
  • S.C. Pi Verd (Benifallet)
  • S.C. Sant Roc (Benissanet)
  • S.C. La Rocassa (Bítem)
  • S.C. La Perdiguera (Bot)
  • S.C. La Boquera (Camarles)
  • S.C. de Campredó (Campredó)
  • S.C. Algars de Caseres (Caseres)
  • S.C. Terra Alta de Corbera d’Ebre (Corbera d’Ebre)
  • S.C. Jesús i Maria (Deltebre)
  • S.C. Port del Fangar (Deltebre)
  • S.C. Sant Miquel de la Cava (Deltebre)
  • S.C. La Fatarella (la Fatarella)
  • S.C. El Faisà de Flix (Flix)
  • S.C. Font d’Andara de Freginals (Freginals)
  • S.C. de Sant Llorenç de la Galera (la Galera)
  • S.C. Volandins (Gandesa)
  • S.C. Sant Anton de Garcia (Garcia)
  • S.C. La Ginesta (Ginestar)
  • S.C. Sant Salvador (Godall)
  • S.C. Sant Salvador d’Horta (Horta de Sant Joan)
  • S.C. Sant Bernabé (Jesús)
  • S.C. Sant Roc de Mas de Barberans (Mas de Barberans)
  • S.C. Sant Isidre de Masdenverge (Masdenverge)
  • S.C. Miravet (Miravet)
  • S.C. Els Aligots (Móra d’Ebre)
  • S.C. La Caçadora de l’Ebre (Móra d’Ebre)
  • S.C. Sant Domènec (Móra la Nova)
  • S.C. Sant Llorenç de Muntells (els Muntells)
  • S.C. Sant Isidre de la Palma d’Ebre (la Palma d’Ebre)
  • S.C. Sant Roc de Paüls (Paüls)
  • S.C. Sant Antoni del Perelló (el Perelló)
  • S.C. La Pinellense (el Pinell de Brai)
  • S.C. Massaluquense (la Pobla de Massaluca)
  • S.C. Villafranco del Delta (Poble Nou del Delta)
  • S.C. Sant Bartomeu de Prat de Comte (Prat de Comte)
  • S.C. La Fou (antigament, S.C. Atalaia. Rasquera)
  • Club de Caça Senglar Mont-Caro (Raval de Crist)
  • S.C. Les Tosses (els Reguers)
  • S.C. La Unió de Riba-Roja d’Ebre (Riba-Roja d’Ebre)
  • S.C. La Perdiu Roquetense (Roquetes)
  • S.C. Sant Gregori (Santa Bàrbara)
  • Cercle de caçadors Sant Carles de la Ràpita (Sant Carles de la Ràpita)
  • L’Illa Buda Societat de Caçadors (Sant Jaume d’Enveja)
  • S.C. Verge de Pallerols (la Sénia)
  • S.C. Montalt (la Serra d’Almos)
  • S.C. Cova Negra (Tivenys)
  • S.C. Sant Blai (Tivissa)
  • S.C. La Guineu de Tortosa (Tortosa)
  • S.C. Tortosa (Tortosa)
  • S.C. d’Ulldecona (Ulldecona)
  • S.C. Vilalbense (Vilalba dels Arcs)
  • Associació Esportiva Vinebre (Vinebre)
  • S.C. Ebre de Xerta (Xerta)

Datació:

Periodicitat: 
Estacional

Descripció:

Descripció general: 

Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la caça es pot practicar al 96% de la superfície a Catalunya. El territori es divideix en diverses àrees —privades i públiques— regides per l’Administració pública, les societats de caçadors o els titulars privats.

Els espais gestionats per la Generalitat de Catalunya corresponen a les reserves nacionals de caça (RNC), constituïdes per set àrees naturals de protecció especial (parcs i reserves) i quinze zones de caça controlada (ZCC). En el primer cas, es localitzen a les Terres de l’Ebre dues: la Reserva de Caça de l’Encanyissada al Delta, dedicada a la caça d’aus aquàtiques; i la reserva dels Ports Tortosa-Beseit destinada a la cabra salvatge, el porc senglar i la caça menor. En el segon cas, se n’ubiquen tres: a la Badia del Fangar i el Garxal, al terme municipal de Deltebre; i a les platges de l’illa de Buda, a Sant Jaume d’Enveja.

Paral·lelament, hi ha els terrenys gestionats per titulars privats i els dirigits per les societats de caçadors locals, la situació majoritària al territori. 

A les Terres de l’Ebre es documenten seixanta-vuit societats de caçadors federades que gestionen la caça major, menor o d’aus aquàtiques, segons ubicació, com una activitat de lleure masculina, principalment, amb un caire social i local. A la comarca del Baix Ebre és on es localitzen una major quantitat, vint-i-quatre, seguida de la Ribera d’Ebre amb disset, el Montsià amb quinze i la Terra Alta amb dotze. Destaquen les poblacions d’Alcanar, l’Aldea, Deltebre, Móra d’Ebre o Tortosa on se’n registren més d’una. 

Les societats de caçadors estan constituïdes com a entitat sense ànim de lucre. Organitzades democràticament, existeixen dos òrgans de caràcter obligatori: l’assemblea general i la junta directiva.

En el primer cas està integrada per tots els associats. Les seves competències abracen diversos aspectes com: l’aprovació de la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals, l’elecció dels membres de la junta i la modificació dels estatuts. Són aquests darrers els que regeixen el funcionament  intern de l’entitat i on s’estipulen els requisits per formar-ne’n part.

Segons la societat, les premisses per ser integrant de l’associació poden ser diverses. De tal manera, hi ha entitats que reclamen ser nadiu del territori i d’altres que sol·liciten estar-hi empadronat. Tanmateix, aquestes diferències, a vegades, es remarquen en la tipologia de soci, modalitat que abraça un gran ventall no  comú en totes les societats i que comporta particularitats pròpies de tarifa, vots i drets, segons entitat. Així, es poden diferenciar: socis numeraris, numeraris locals, numeraris forasters, jubilats, menors d’edat o aspirants, propietaris, esportius…

Per altra banda es troba la junta, formada per un mínim de tres persones que responen al títol de president, secretari i tresorer. El seu mandat té una durada de quatre anys reelegible o no, segons estableixin els estatuts corresponents. La seva funció és governar, gestionar i representar els interessos i objectius finals de l’entitat. Entre les accions: l’elaboració obligatòria del pla tècnic de gestió cinegètica cada quatre anys que té com a finalitat un «ús sostenible de la caça compatible amb la conservació dels ecosistemes i de les espècies amenaçades», en paraules del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La redacció d’aquest document va a càrrec d’un facultatiu, un tècnic competent contractat per la societat. En l’informe es recullen les qüestions següents: 1) la situació legal i administrativa de l’entitat (nom, adreça…); 2) les dades de l’àrea de caça (municipi i superfície; enclavats, refugis i espais naturals; tipus d’hàbitat; àrees de reglamentació especial; i sospites de brots de malalties segons espècie de caça); 3) els censos (dades de les peces caçades els darrers anys); 4) el pla de repoblacions i alliberaments per a les properes quatre temporades (s’especifica també el cas de les reglamentacions especials); 5) el pla d’aprofitament i períodes de caça (si es té prevista fer la mitja veda; quines són les captures estimades en els propers quatre anys i  les dades tècniques de la cacera —espècies, modalitat de caça, dies i període—); 6) el pla de millores d’hàbitat (guarets, conreus, menjadors…); 7) les zones d’ensinistrament de gossos per a caça menor (si en tenen i quina és la superfície); 8) la guarderia de l’àrea (nombre de guardes contractats); 9) les actuacions excepcionals previstes (per control de mamífers depredadors i espècies al·lòctones o autoritzacions excepcionals per danys); i, per últim, 10) les observacions.

Prèviament a l’inici de la temporada de caça al mes d’octubre, la societat de caçadors realitza la junta general ordinària. Entre els punts, a l’ordre del dia es debat i s’aprova o no l’acte de la darrera assemblea general ordinària, s’exposa l’estat de comptes (els resultats econòmics de l’any precedent i el pressupost actual) i s’informa de l’actual normativa de la nova temporada de caça. Aquesta preceptiva que publica el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, s’estableix en les reunions territorials i nacional que tenen lloc a principis d’any. En una primera sessió, se cita el consell territorial de caça de les Terres de l’Ebre, un organisme compost per diversos representants de sectors, entitats i administració pública on es discuteixen i debaten els aspectes concernents a la demarcació. A la mateixa taula s’asseuen el/s representant/s del sindicat de pagesos, la federació de caça, les societats de caçadors, els acotats privats, els tècnics de l’administració, els ecologistes, els agents forestals i els agents rurals.

Posteriorment a la trobada d’àmbit territorial, es du a terme una reunió anual del Consell de Caça de Catalunya, que recull la informació extreta de les diferents demarcacions i d’on s’obté la resolució del curs anual a tot el territori català. El document fixa les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada. Mes abans d’iniciar el nou curs, la societat de caçadors dóna a conèixer als seus socis la nova normativa en la junta general ordinària. La regulació administrativa i la informació estipulada per cada societat en el corresponent pla tècnic de gestió regeixen la caça anual de cada entitat. 

Iniciada la temporada, la societat de caçadors pot veure’s en l’obligació de reunir una segona o diverses vegades els socis per realitzar un sorteig. La societat «passa turno», com s’anomena col·loquialment; és a dir, distribueix els usuaris i els hi assigna un lloc per caçar, segons número del llistat de socis. Tanmateix, són tan sols algunes espècies i, per tant, només algunes societats de caçadors les que es veuen subjectes a aquesta circumstància. És el cas de les entitats que cacen aus aquàtiques al Delta de l’Ebre, per exemple, com la societat de caçadors de Sant Miquel de la Cava.

Per últim, ocasionalment es poden dur a terme assemblees excepcionals per informar de canvis —pròrroga de la temporada de caça, per exemple— o de fets que tinguin afectació directa a la societat —incidents, per exemple.

Per a la pràctica de la caça, les entitats administren els anomenats cotos socials i cotos locals (acotats, en català estàndard). En el primer cas, es tracta de finques, possessió de diversos usuaris, amb els quals les societats arriben a un acord de cessió d’ús de l’espai. Això els converteix en titulars cinegètics, dret que els autoritza a poder caçar. Es diferencia així la propietat del coto —entenent-se com un servei que gestiona la societat— de la propietat del terreny, en mans dels diferents amos.

En la segona situació, la zona pertany a l’ajuntament, el qual pot optar per arrendar-la al millor postor a través de subhasta; o, cedir la seva gestió per conveni formal o a través de paraula a la societat de caçadors del municipi, com així succeeix en la majoria dels casos.

Sigui en un cas o en un altre, conclosa la temporada hàbil de caça i durant tot el període de veda, les societats realitzen accions de conservació, manteniment, repoblament i gestió dels terrenys cinegètics. Són funcions de millora d’hàbitat comunes, però també  específiques segons tipologia d’animal, que abasten des de restaurar i arreglar camins, refer marges, reposar plaques de senyalització, establir tancats d’aclimatació, construir caus artificials, instal·lar o mantenir abeuradors, o sembrar blat i cereals per a facilitar l’aliment de les espècies a caçar, aconseguint així encebar-les, allunyar-les dels camps conreats i concentrar-les en l’espai on es volen capturar. 

Aquestes tasques estan realitzades pels membres de la societat amb disponibilitat. Tanmateix, és habitual que siguin els representants de la junta qui tinguin un major pes en les accions.

Durant el període de caça, també es duen a termes altres funcions. Actes que van a càrrec d’un guarda o dels mateixos usuaris. En el primer cas, la societat de caçadors contracta durant els mesos de cacera un vigilant amb coneixement acreditats que vetlla pel compliment normatiu. El professional vigila que no es comentin infraccions que puguin afectar a l’hàbitat i les espècies, així com controla l’intrusisme. Pot succeir que la despesa que comporta aquest assalariament sigui compartida per diverses associacions. És a dir, que es llogui un guarda que vigili diversos cotos d’entitats diferents. Paral·lelament, en aquesta època també es realitzen actuacions d’alliberament.

Per altra banda, el mateix caçador es responsabilitza durant la caça de mantenir la seva partida (l’espai que té assignat per caçar) correctament, tot adequant-la i conservant-la netament, recollint qualsevol residu que pugui generar (baines, cartutxos…). 

Les societats de caçadors se sostenen econòmicament a través de les aportacions que realitzen els socis i en els diners recaptats en els sorteigs. En el primer cas, cada entitat estipula una quota anual que es destina a cobrir totes les despeses generades que abracen diversos àmbits: conservació i manteniment del coto, contractació (guarda) i impostos. En la segona situació, les societats focalitzades en àrees de les reserves nacionals del Delta de l’Ebre o els Ports treuen a subhasta per a tots els interessats —siguin de l’associació, siguin forans—, els permisos de caça que tenen adjudicats per a la captura d’animals com el pato (ànec) i fotja, o la cabra salvatge i el cabirol, respectivament. D’aquesta manera, el Departament lliura a les societats de caçadors el nombre exacte que li correspon dels anomenats precintes d’arts per a la caça per tal de controlar la caça regulada. L’entitat ha de distribuir-los als caçadors agraciats en el sorteig, els quals tenen l’obligació de col·locar-lo a l’animal, un cop capturat. És la manera de controlar la caça furtiva per part dels agents rurals.

A les reserves nacionals i a les zones de caça controlada cal tenir un permís que es diferencia econòmicament segons l’espècie que es vulgui capturar, la condició del caçador (local, autonòmic i europeu) i la modalitat de caça (trofeu —valoració segons edat, mida i proporció de les banyes—  i selectiva —es realitza a fi de millorar la població de l’animal: captura d’animals malalts…).

Aquesta font econòmica és molt important per a les societats, ja que poden arribar-se a pagar xifres molt elevades per la captura d’aquestes espècies; ingressos que es reverteixen en el manteniment i funcionament de l’associació.

Per altra part, hi ha entitats que també recapten diners a través de concursos de tir. Tanmateix, és més comú en totes les associacions la venda de loteria de Nadal, una petita entrada econòmica habitual any rere any.

Respecte a les contribucions administratives, l’entitat paga anualment una taxa per a matrícules d’àrees de caça i per a precintes d’arts per a la caça. En el primer cas, es tracta d’un impost que es calcula en funció de la categoria, el tipus de captura que s’hi practica i la superfície. En la segona situació, només afecta les societats que atrapin animals subjectes a aquesta mesura, com per exemple la cabra salvatge o el cabirol.

Paral·lelament, també han d’abonar als ajuntaments l’impost municipal sobre despeses sumptuàries que grava l’aprofitament de vedats de caça.

Per altra part, com a entitats sense ànim de lucre que són, les societats estan sotmeses al compliment de la llei de transparència i a la presentació de l’impost de societats i altres obligacions comptables relacionades amb l’IVA i l’IRPF.

Actualment, no són habituals les ajudes econòmiques dels ajuntaments a les societats de caçadors. És a dir, l’administració municipal no acostuma a adjudicar una partida pressupostària a aquestes entitats. Tanmateix, algunes vegades succeeixen excepcions.

Les relacions més habituals amb els consistoris s’exposen en la cessió de la gestió dels cotos locals o en la col·laboració organitzativa d’algun acte, com pot ser un concurs de tir. Per altra banda, sí que les societats poden sol·licitar ajudes econòmiques al Consell Català de l’Esport si estan inscrites o adscrites en el registre d’entitats esportives (Decret 34/2010, de 9 de març del Registre d’Entitats esportives de la Generalitat de Catalunya). 

La bona organització de les societats de caçadors es manifesta especialmente durant els períodes en els quals es pot practicar la caça. Segons estipula la resolució ARP/732/2016, de 15 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2016-2017 en tot el territori de Catalunya (DOGC 7087, 29-3-2016), el calendari de caça a les Terres de l’Ebre inicia amb la mitja veda a meitats d’agost. Aquest permís especial que es dóna abans de començar pròpiament el període de caça, tan sols es contempla en els cotos que el tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica. La normativa no és però aplicable a totes les espècies sinó tan sols a la guatlla, la tòrtora, el tudó, el colom roquer, incloses les varietats domèstiques i híbrids, la garsa, l’estornell vulgar, la gavina riallera, el gavià de potes grogues i la guineu.

Posteriorment inicia la caça major, en alça a la demarcació. A les Terres de l’Ebre es concentra amb el porc senglar, el cabirol i la cabra salvatge. Cada espècie està supeditada a un calendari divers. Així, el primer comença al setembre, si bé pot caçar-se des del juny, si ocasiona danys a l’agricultura i comunicant-ho sempre prèviament al formulari web d’avisos de cacera del Departament o al centre operatiu del Cos d’Agents Rurals. Al mateix temps, enceta el cabirol que es captura durant tres moments de l’any: d’abril a agost, de setembre a octubre i de gener a febrer. Per últim, a principis d’octubre i fins a gener i des de principis de març i fins a finals de maig, inicia la temporada de cabra salvatge.  

Al mes d’octubre, engega la caça menor. En termes generals, a tot el territori català comprèn des de la tardor fins a principis de febrer. Tanmateix, a les Terres de l’Ebre presenta variants segons espècie. Mentre la perdiu i l’ànec griset es mantenen en aquesta franja temporal, l’ànec de coll verd i el becadell comú s’amplien fins a principis de març i la guineu fins a finals del mes esmentat. En canvi, el tord es limita només al febrer i el conill s’autoritza a l’estiu al Baix Ebre i Montsià, des d’inicis de juliol i fins a finals d’agost, sempre que pugui causar danys a l’agricultura i no perjudiqui la seva cacera ni als cultius ni a la fauna protegida. Per últim, la fotja al territori ebrenc està sotmesa a la població nidificant i hivernant. L’aprofitament està determinat pels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a les Terres de l’Ebre, a proposta de la Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques i amb l’informe previ del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Les modalitats de caça que es practiquen a les Terres de l’Ebre són l’aguait o espera, l’acostament, el barreig, la batuda, al salt i en mà. L’espècie dictamina emprar unes o altres formes de cacera. Cada tipologia està circumscrita a un mode de funcionament diferent que es fonamenta en la divisió de caçar individualment o col·lectivament, el tipus d’eines utilitzades (armes, paranys i reclams) i en l’ús d’animals (gossos, fures i ocells rapinyaires.) Sigui sol o en grup, el caçador ha de complir amb els deures i drets establerts en els estatuts socials i el reglament de règim intern de la societat/s a la qual pertany i amb la Llei de Caça número 1/1970 i el seu reglament (Decret número 506/1971).

Dit això, la caça individual en mètodes com al salt o en espera de caça menor, es desenvolupa segons l’estratègia, l’experiència i els coneixements que tingui el caçador. En el primer cas, cerca els exemplars de perdiu roja o conill, entre d’altres, en companyia d’un gos (o una fura també, en cas del mamífer) per sorprendre’ls i capturar-los. En la segona modalitat, resta a l’aguait en les zones de pas de l’animal per abatre’l. Les mateixes espècies abans anomenades, així com el tord o aus aquàtiques (vegeu més endavant) es cacen d’aquesta manera.

És, però, en la caça en grup on els diversos socis de l’entitat tenen l’obligació d’organitzar-se per aconseguir capturar l’animal.  

A la zona dels Ports és habitual la cacera del porc senglar o jabalí —com habitualment se l’anomena al territori— en batuda. La societat de caçadors organitza els seus usuaris en el desenvolupament de l’activitat, tot podent ser entre unes 25 i unes 50 persones, segons entitat i dia.

La jornada inicia a quarts de vuit del matí. Per aleshores es reuneixen els caçadors en el local de l’associació o en l’espai que dictaminin. Posteriorment a l’esmorzar, el cap de colla es dirigeix als companys. La figura, que pot ser representada pel mateix president de l’entitat o qualsevol altre soci escollit, s’encarrega de coordinar i organitzar la batuda. Ell assigna a cada individu una posició, segons l’estratègia a desenvolupar. Per exemple: si es vol fer baixar de les muntanyes al porc senglar, s’emplacen els caçadors amb gossos a dalt —els gosseros, com habitualment se’ls anomena o barrejadors— i resten a l’espera a la part de baix, la resta de companys.

Tot seguit de rebre les instruccions, cadascú es desplaça fins al seu lloc. S’estableix una partida de caça, és a dir una extensió territorial delimitada.  Els caçadors s’encarreguen amb l’ajuda dels cans de fer sortir als porcs senglars i conduir-los cap a on es troben la resta de companys. Els esperes, com així s’anomenen els qui resten en posició atenent l’arribada de la presa, es mantenen en el seu espai assignat en silenci i a punt per actuar.  Tanmateix, es comuniquen a través de canals de ràdio.

L’activitat requereix un gran esforç físic per als gosseros que acompanyen entre matolls i arbres i en pujades i baixades als gossos.

Un cop es captura la presa/es es lliga amb una baga i s’emplaça al tot terreny. Rastrejada tota la partida es dóna per conclosa la batuda.

A continuació, els caçadors es dirigeixen al local amb l’animal on netegen i espelleten l’animal. Posteriorment, li treuen mostres per portar-les al veterinari a analitzar. Tot seguit, hi ha societats que opten per reunir-se al bar i comentar la jornada de caça mentre fan un refrigeri, tot posposant el trosseig a la tarda; en canvi d’altres, prefereixen fer-ho prèviament. En un cas o en un altre, la quantitat de preses capturades condiciona qui s’encarrega de trossejar-lo. Si són poques captures, normalment sempre hi ha un caçador més hàbil que se’n fa càrrec. Si són més, se n’encarreguen diversos companys. Un cop repartides les parts, cadascú les porta a casa seva a congelar per dos motius: en primer lloc, perquè resten a l’espera dels resultats clínics; i en segon lloc, perquè es vol eliminar a través del fred la triquinosi. Passats uns quants dies, de manera tradicional n’elaboraran embotits o cuinaran el jabalí de diverses formes (a la brasa, guisat…).

A la zona del Delta de l’Ebre les societats de caçadors  practiquen diverses modalitats de caça en grup o individual com el barreig per a la fotja, l’espera per a l’ànec, o la batuda per a la polla d’aigua i el becadell.

En el primer cas, el mètode consisteix a capturar a l’animal combinant la navegació per la llacuna amb els caçadors emplaçats a terra. Els barrejadors o barquers, com així se’ls anomena, s’aproximen amb els seus gossos fins on es troben les aus, normalment en vegetació, i aconsegueixen arraconar-les i fer-les enlairar. Exposades a la vista, són disparades i capturades pels companys que es troben a territori ferm, situats al voltant de la llacuna de l’Encanyissada.  

La cacera finalitza un cop s’han abatut el nombre de peces estipulat; xifra que des de l’inici de la temporada es reparteix en cupos, establint els dies de caça i les peces a abatre.

La caça d’aus en espera es realitza, d’una manera o altra, segons espècie i objectiu de la cacera. Es distingeixen tres opcions: diürna i nocturna —pròpia de l’ànec o pato, com se l’anomena al territori— i batuda, elecció habitual de la polla d’aigua i el becadell.  

De les dues primeres en destaca l’espera nocturna, modalitat única a l’estat. Cada lluna plena s’autoritza a caçar quatre nits. Els caçadors es desplacen fins a les tines instal·lades en els arrossals repartits per tot el Delta i s’ubiquen en el seu interior. En companyia dels seus gossos, que romanen a l’exterior asseguts al costat, inicia una cacera envoltada d’aigua i amb visibilitat reduïda. A poc a poc, la presència de la lluna i el temps aclimaten la vista. A mesura que avança la nit, el pato apareix i comencen els trets. L’animal que cau enmig dels arrossals és arreplegat pel gos. 

La llarga jornada fa que alguns caçadors optin per dividir-la. És a dir, enceten quan es fa fosc, paren poques hores després per sopar i reprenen posteriorment. En alguns casos, s’arrepleguen en un espai comú; i en d’altres, el caçador disposa d’una caseta de propietat al Delta on s’hi atansa per fer un mos. També és habitual aprofitar la jornada i endur-se un entrepà a la tina o gaudir de la cacera en companyia d’algun altre soci que s’ubica en la tina contigua. Tots els caçadors que hi participen han d’haver estat agraciats amb el número corresponent. És a dir, no és possible portar a cacera una persona de la societat a qui no li hagi tocat. Tanmateix, sí és possible poder oferir-lo a algun altre soci, si el sortós rebutja d’anar-hi per motius diversos.

Finalitzada la cacera, el delegat de la societat que es troba situat a l’emplaçament on té lloc la caça, pren registre de les actuacions de tots els caçadors i elabora un informe on redacta el nombre de peces recaptades. El document el signa ell mateix i el president de l’entitat, així com el supervisen els agents rurals. Posteriorment s’envia als responsables tècnics del Parc Natural.

Per últim, hi ha la caça en batuda de la polla d’aigua i el becadell que com especifica la modalitat, es desenvolupa organitzant i coordinant els caçadors perquè dirigeixen les aus cap a les parades, on les esperen per abatre-les.

Història i transformacions de l'element: 

La caça es documenta des de la prehistòria quan l’alimentació dels éssers humans es basava en la captura d’animals i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres. L’arribada de l’agricultura i la ramaderia no féu desaparèixer la font de proteïnes i abastiment de pells i fibres que representava aquesta pràctica. Amb el pas dels segles, l’activitat es mantingué en els àmbits rurals i desfavorits, al mateix temps que es desenvolupà inicialment com una activitat de gaudi i aprofitament.

Ancestralment, la caça ha estat a les Terres de l’Ebre una activitat de subsistència, regulada segons les circumstàncies socials i econòmiques de cada moment històric. N’és un exemple la situació que es produïa als Ports a l’edat mitjana. Per aleshores, Tortosa n’assumia la gestió amb vista a l’optimització de recursos, de tal manera que la tala d’arbres o la caça n’estava regulada. Els tortosins tenien el dret de caçar peces com cabres, cérvols i porcs senglars; però, tanmateix, les prohibicions periòdiques del monarques eren habituals quan s’estimava la seva compareixença. Fent ús com feien de la zona com a reserva particular, en desautoritzaven la seva utilitat per assegurar-se l’existència dels animals i l’abundància de caça en la seva presència:

Vos encarregam i manam façan vedar i prohibir totes les caces, així de salvatges com de venats e altres caçes de mont (carta del rei Ferran, 1495).

Avui en dia, la caça ha acabat esdevenint una activitat de lleure, bàsicament. No obstant això, només cal remuntar-se al passat segle XX per comprovar com la seva pràctica seguia sent font de subministrament alimentari al camp, quan era habitual estar-s’hi durant una llarga temporada per realitzar feines agrícoles com arreplegar les olives; o en èpoques de dificultat i penúria econòmica com la guerra civil espanyola i la postguerra. Per aleshores, durant les primeres dècades del segle XX es constituïren i legalitzaren ja algunes societats de caçadors com la de Sant Gregori de Santa Bàrbara (1929), entitats que practicaven la caça combinant l’ús de les armes com l’escopeta amb les tècniques tradicionals, modes que es basaven principalment en l’ús de paranys. En la captura de petites aus com els tords es trobava a) la caça amb lloses o rateres, en què s’instal·lava la ratera en l’espai on es creia que passaria l’animal; b) la caça amb filat, en què s’utilitzava una pica d’aigua com a esquer, envoltada d’una xarxa abatible sostinguda per unes estaques. Del parany en sobresortia un filat que es cobria amb terra. Amagat el caçador, romania atent a l’espera que s’hi atansés l’ocell per tibar i així capturar-lo; o c) la caça en barraca, en què fent ús de vesc —posteriorment també s’utilitzarien coles sintètiques—, s’impregnaven pals petits que s’emplaçaven a la capçada d’un conjunt d’arbres, les anomenades barraques. A través dels reclams, s’atreien als ocells que quedaven atrapats. La modalitat tenia un fort component social, ja que era habitual reunir-se a la barraca amb els amics i familiars i fer menjades i xerrades.

Per altra part, també hi havia altres mètodes com anar a joca. Aquesta modalitat es realitzava de nit i es feia ús de llum artificial. En dies de vent, s’acostumava a capturar conills i amb jornades de boira, tords o perdius. En un cas o altre, els animals romanien a recer. Protegits, se’ls feia sortir i se’ls caçava pegant bastonades. De manera similar es practicava la caça a la falla —anomenada també anar a fallar—, en la qual es capturava a l’encesa, enlluernant-los i pegant-los cops amb una fusta especial, en forma de pala plana.  

Encara que es documenten algunes societats de caçadors a principis de segle XX, no va ser fins a la regulació de la caça (llei 1/1970, de 4 d’abril) quan es crearen la majoria. Prèviament, s’havien estipulat el 1966 les figures de les reserves nacionals de caça i els cotos nacionales, entre les quals hi figurava la dels Ports de Tortosa i Beseit i la del Delta de l’Ebre, que comprenia les dues llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, espais que passaren a denominar-se la Reserva de Caça de l’Encanyissada des del 1996.

L’any 2006 es va constituir la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre amb seu a Amposta, inclosa fins aleshores en l’entitat territorial de la província de Tarragona. Avui en dia, totes les societats ebrenques en formen part i reben les prestacions i serveis d’aquesta entitat. Entre les accions que realitza, també hi ha la formació de cursos.

Respecte al món de la caça, les modalitats tradicionals no selectives han estat prohibides. La darrera fou la caça amb barraca, que generà gran controvèrsia entre els caçadors del territori. Tanmateix, la invenció d’un artefacte dissenyat per l’associació de Paranyers Apaval que atrapava només tords —el mecanisme és un parany que s’activa pel pes i està configurat en 65-70 grams, el pes d’aquestes aus— pot fer recuperar aquesta modalitat. L’octubre del 2016, els membres d’aquesta entitat juntament amb la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre van presentar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tortosa la sol·licitud per fer una prova de camp d’aquest sistema.  

Processos i preparatius: 

Els preparatius de la caça s’inicien amb el condicionament dels terrenys cinegètics. Aquesta tasca es desenvolupa finalitzada la temporada hàbil de caça i durant tot el període de veda. Són accions que abracen la conservació i el manteniment de l’espai. Paral·lelament, també es produeixen accions de repoblacions i alliberament. Tanmateix, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació estipula que, en el primer cas, s’ha de realitzar en la mateixa època de veda, amb «l’objectiu de recuperar els efectius reproductors de les seves poblacions i les densitats en el medi». No succeeix de la mateixa manera amb l’alliberament, el qual ha de desenvolupar-se en el període hàbil de caça «a fi de caçar-les [les aus] en un període curt de temps i sense una finalitat reproductora».  

Per altra part, tota pràctica de caça requereix una preparació subjecta a cada individu, col.lectiu (caça en grup) i modalitat. De tal forma, abraça diferents aspectes d’àmbit general com la posada a punt de l’arma o la vestimenta, el coneixement de la zona o l’itinerari on es desenvoluparà la pràctica, l’ adequació de l’espai per si es tracta d’un lloc fixe com una tina…; o d’àmbit concret, com el fet d’haver d’anellar les enzes utilitzades com a reclam en la caça d’aus aquàtiques, la senyalització de la partida de caça, etc. 

Dedicació: 
La caça està supeditada als períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada. En termes generals, s’acostuma a concentrar entre octubre i febrer, tres dies a la setmana. No obstant això, les societats de caçadors treballen la resta de l’any, tot duent a termes accions de conservació, manteniment, repoblament i gestió dels terrenys cinegètics.
Ofici/Coneixements tècnics: 
Per aprendre a caçar, no cal realitzar cap tipus de curs de formació. Per tal com és una afició principalment de transmissió familiar, s'aprèn a través de l'exemple del pare o altres parents. Tanmateix, aquells que no hi tenen cap vinculació de parentiu, adquireixen els coneixements i les habilitats per coneguts i amics, i a còpia de pràctica. Tot caçador major de catorze anys té dret a caçar a Catalunya si disposa de la llicència de caça (els menors d’edat necessiten l’autorització dels seus progenitors o tutor). A més a més, cal disposar del permís de la societat i d’una autorització específica si es vol fer a les reserves nacionals o a les zones de caça controlada. És el cas de la captura d’anàtids a l’Encanyissada. En el cas dels Ports Tortosa-Beseit, els permisos són variables segons el tipus de caçador. Per altra part, se sol·licita també tenir la llicència d’armes. Per obtenir-la, cal superar dues proves: la teòrica, on es demostren els coneixements en armes i el seu reglament. I la pràctica, en què es comprova l’habilitat per al maneig i l’ús. El permís s’obté superades les dues validacions en l’ordre establert. Els membres de les societats, com a caçadors que són, disposen dels mateixos permisos i aptituds. Tanmateix, han de tenir coneixements sobre les actuacions de conservació, manteniment i millora que realitzen als terrenys cinegètics. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació organitza cursos que són d’interès per als membres de les societats de caçadors. Aquesta formació que abasta conceptes com el control poblacional o la gestió del transport animal, entre d’altres, va a càrrec de les escoles agràries o de la federació.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les societats de caçadors disposen d’un espai de reunió i gestió de l’entitat. En alguns casos pot ser propietat de l’associació, d’algun dels seus membres o de l’administració municipal, que el cedeix en concessió. 

La modalitat de caça i l’espècie condicionen el material que utilitzen els caçadors. D’aquesta manera, es troben armes de foc com escopetes i rifles, ganivets, animals com gossos, fures o falconeria, cartutxos de perdigons, bales, reclams domèstics, prismàtics, cimbells artificials (captura d’aus aquàtiques), armilla de seguretat en gamma de color groc a vermell (cacera del porc senglar en qualsevol de les seves modalitats), vestuari adequat…

Tanmateix, quan es tracta de caceres en grup, les eines són comunes però la infraestructura es divideix. Així, mentre tots porten emissores per comunicar-se, en la caça en barreig no tots els membres disposen d’una embarcació de vela o perxa, de la mateixa manera que a les batudes, no tots els usuaris disposen de gossos. Fins i tot, la mateixa vestimenta varia en cada cas. Mentre a l’Encayissada cal vestir-se amb roba impermeable, als Ports o zones de secà no és necessari. 

Les formes tradicionals de caça no selectives —prohibides actualment al territori— requerien diverses tipologies de materials i elements bàsics que abraçaven des del barracó on espera el caçador, fins a l’olivera convertida en barraca per caçar tords, els aixoplucs dins els marges de pedra seca, la xarxa de filat, la pica o abeurador, els llaços, la pala, el visc…

Per altra part, també cal anomenar les eines que s’utilitzen per espelletar l’animal. Hi havia des de ganivets fins a tallants o destrals, així com altres elements de cuina que es puguin utilitzar per desar-lo i congelar-lo (per ex., bosses i pots de plàstic d’emmagatzematge).

Finalment, es troben tots els utensilis que poden utilitzar per a dur a terme  les accions de manteniment i la conservació dels cotos. Accions que abracen des de la sembra (tractor, aixada…), l’alliberament d’aus (gàbies…) o l’arranjament de marges (formigó, ciment…), per posar-ne uns quants exemples. 

Participants/Executants: 

Les societats de caçadors estan constituïdes principalment per homes que superen la quarantena d’anys. 

Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
Malgrat la presència de les dones en l’àmbit de la caça no és residual, segueixen sent els homes el col·lectiu dominant. La transmissió continua sent familiar i per via masculina. Tanmateix, la situació actual evidencia una falta de relleu generacional en el si del món de la caça i consegüentment, de les societats de caçadors. La composició dels seus membres supera majoritàriament la quarantena d’anys i són testimonials els joves que participen de l’activitat amb continuïtat.
Viabilitat/Riscos: 
Entre les funcions que realitza el caçador, es troba la de ser un agent regulador del medi natural. Espècies com el porc senglar que no tenen depredador natural requereixen ser abatudes per tal de controlar l’increment de la població, els danys ocasionats a l’agricultura i els accidents de trànsit. Aquesta tasca útil que du a terme el col·lectiu a la societat, no és però plenament acceptada. Des del parer de les associacions de caçadors, una de les raons d’aquesta incomprensió es deu a la manca de cultura cinegètica, en què es desconeix o no s’entén la gestió que necessita el medi. Això es transfereix en una imatge negativa cap al món de la caça. Tanmateix, és el component de la pràctica de la caça com a gaudi, el que genera un major rebuig en la comunitat. El creixement de les societats urbanes allunyades del món rural, un major respecte a la vida animal, els interessos propis de cada persona i una regulació excessiva, en paraules dels caçadors, són els condicionants que minven la incorporació dels joves en aquest àmbit. Així s’evidencia en la mitjana d’edat dels socis de les entitats que superen la quarantena d’anys, en la majoria dels casos. Aquesta situació posa en perill el relleu generacional d’aquesta pràctica i el seu manteniment. Des de les societats de caçadors argumenten que és necessari controlar la pràctica de la caça davant les infraccions que alguns caçadors cometen, danys que perjudiquen greument la imatge del col·lectiu (per exemple, abatre espècies protegides…). Tanmateix, alguns usuaris consideren que des de l’Administració pública es posen traves a la seva afició amb una burocràcia feixuga i un control excessiu que descoratja. En una situació paradoxal, les llicències de caça es redueixen any rere any, mentre la població d’espècies com el conill i el porc senglar es multiplica. Les societats de caçadors reivindiquen la seva utilitat altruista, en una circumstància que pot acabar desembocant en la necessitat que l’administració pública acabi necessitant requerir uns serveis professionals, més enllà dels agents rurals, per aleshores inexistents a les Terres de l’Ebre. Difondre la cultura cinegètica en plans educatius i culturals; valorar la despesa econòmica que afronten les societats de caçadors sense contrapartides econòmiques o reivindicar la utilitat de la seva funció com a gestors del medi natural són els factors imprescindibles pel manteniment de la caça i consegüentment de les societats.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Des de les societats de caçadors argumenten la necessitat que l’Administració pública difongui a través de plans educatius i culturals, la cultura cinegètica i el rol que desenvolupen com a agents reguladors del medi natural. A títol individual, alguns usuaris denuncien l'excessiva burocràcia de les institucions i el control exhaustiu dels agents rurals, si bé són partidaris que cal vigilar el compliment de les normatives establertes.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
A fi de recuperar la caça en barraca, prohibida per no ser selectiva, l’associació de Paranyers Apaval ha dissenyat un artefacte que permet limitar la captura al tord, l'espècie objectiu d'interès. En col·laboració amb la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, a finals 2016 han presentat al Departament d’Agricultura a Tortosa una sol·licitud per fer una prova de camp d’aquest sistema.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Altres
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre

Recursos associats:

  • Societat de caçadors. Preparant el sopar abans de la caça
    Societat de caçadors. Preparant el sopar abans de la caça
  • Societat de caçadors. Sopant abans de la caça
    Societat de caçadors. Sopant abans de la caça
  • Societat de caçadors Sant Miquel, la Cava. Caça de l'ànec. Lluna plena
    Societat de caçadors Sant Miquel, la Cava. Caça de l'ànec. Lluna plena
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Senyalització
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Senyalització
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Establint posicions
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Establint posicions
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Col.locant-se l'armilla
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Col.locant-se l'armilla
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Preparant els gossos
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Preparant els gossos
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Caçadors amb gossos
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. Caçadors amb gossos
  • Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. L'espera
    Societat de caçadors de Paüls. Batuda de porc senglar. L'espera

Informació técnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 11/01/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 11/01/2017
Validador/a: 
Queralt, M.Carme
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
L'elaboració d'aquest document ha estat possible gràcies al treball de camp realitzat a les reserves nacionals dels Ports de Tortosa i Beseit, i l'Encanyissada en companyia de diversos caçadors de diferents societats. Per altra part, s'ha entrevistat a caçadors, representants de les juntes de les entitats i la federació catalana de caça a les Terres de l'Ebre i un tècnic de l'administració pública.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
A les Terres de l’Ebre són cada cop més els caçadors forans que practiquen l'activitat de la caça major, principalment, des de la vessant d’oci. Es tracta d’un mercat d’usuaris, d’alt poder adquisitiu, que poden caçar aquelles espècies més ben valorades econòmicament. Aquesta font de recursos, cabdal per a les societats de caçadors, beneficia monetàriament les entitats, que reverteixen aquests guanys en la mateixa associació. Tanmateix, és aquesta caça d’elit, que captura espècies no abundants al territori, la que genera un major rebuig social per part de la ciutadania, ja per si mancada de coneixements de cultura cinegètica. Aquesta valoració s’acaba traspassant també a les societats de caçadors, malgrat la seva feina té un fort component de funció social, si bé també es contempla com una activitat de gaudi. Amb una caça on cada cop més sobresurt la d’alt nivell econòmic, en detriment de la popular que té un gran vessant social i un interès per mantenir i recuperar els mètodes tradicionals ebrencs, es ressalta i es posa el toc d’alerta en si factors com un major control administratiu o unes despeses econòmiques elevades (assegurances, obligacions fiscals…) acabaran només afavorint una caça d’elit. Això, juntament amb el fet que cada cop hi ha un major respecte cap a la vida animal i un menor interès per la caça en el públic jove per raons diverses, qüestiona si es troben en perill el manteniment d’alguns sistemes tradicionals de captura i com es resoldran els problemes de danys de control poblacional que generen algunes espècies a la comunitat.