IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
El canvi en el model de transmissió, en què preval la formació mitjançant les escoles o altres tallers de cant improvisat en jornades, és positiu per mantenir i d’aquesta manera s’ha superat una de les fases perilloses per al gènere en què desapareixien els antics enversadors i semblava que no n’hi havia de nous. També la presència d’enversadors a les festes i celebracions continua sent de manera indirecta un dels mètodes de transmissió tradicionals que n’assegura la pervivència.
Viabilitat/riscos: 
La principal viabilitat és la identificació entre jota i territori. El fet que es consideri un gènere de música propi i diferenciador respecte de la resta del territori català permet construir una identitat, que sense pretendre ser exclusiva, és reafirma en elements com la jota cantada improvisada. Que es posi en valor i estigui ben vista per la població també ajuda que es contractin rondalles i enversadors a les festes i altres actes públics i, per tant, n’afavoreix la presència. Actualment podríem dir que sembla recuperar part d’aquesta presència que a mitjan segle XX va tenir. No obstant això, actualment el principal risc és el que es defineix per a aquest models de consum d’oci i música que releguen la jota com un cant que es dirigeix encara més a la gent gran que als joves o en el context de música tradicional, que habitualment es dirigeix a un públic concret. En categoritzar-la com a música tradicional, se li resta la capacitat de sortir d’aquests calaixos conceptuals que limiten o defineixen l’accés i el consum d’aquesta mena de música.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Com hem comentat, existeix, per una part, un alt grau d’identificació entre la jota cantada improvisada a la vegada que reconeixement als cantadors i, per tant, és positiu, però a la vegada encara, per a cert sector de la població, la jota no és una gènere de música festiu actual sinó dirigit a persones grans o que aprecien la música dins de la categoria excloent de música tradicional.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Ha estat integrada dins del Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Aquesta mesura s’acompanya de l’existència d’escoles com l’Aula de Música Tradicional i Popular amb seu a Tortosa, promoguda pel Govern a través del Departament de Cultura, Lo Planter i recentment altres espais de formació com l’Escola de Música Tradicional Ebrenca Lo Canalero de Roquetes o tallers de jota cantada organitzats pel Centre de Desenvolupament Rural i Museu de la Pauma de Mas de Barberans, totes mesures de salvaguarda preses per la comunitat. Les investigacions com les referenciades durant el registre també són en si mateixes una mesura de salvaguarda. Finalment, la mesura més rellevant és la permanència de cantadors i la seva rondalla. Tots ells participant en els diversos actes i celebracions de festes majors i fires, vetllades, festivals dedicats a la jota com el Tradicionàrius a Roquetes durant més de vint anys són mesures de salvaguarda i transmissió. Les jornades especials dedicades a la jota i música improvisada com Jotacampus o Ebrefolk en són un altre exemple. En general són la presència constant i el fet que siguin les institucions les qui, contractant-les, fomentin aquestes rondalles i els enversadors, el que n’afavoreix la salvaguarda.
Protecció jurídico-administrativa/Reconeixement patrimonial (altres): 

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya E Element singular la jota a Catalunya - element festiu patrimonial d’interès nacional GOV/57/2011 22/03/11