IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
El cant de les aurores, com a representació cantada d’un text, s’ha transmès de generació en generació fins gairebé els nostres dies. No existia cap partitura dels seus aspectes musicals, sinó que tant la lletra com la melodia s’han anat aprenen per transmissió oral. A Alcanar, Josep Bargalló Badia en va recollir la lletra i, més endavant, membres de la rondalla Verge del Remei en van fer un arranjament musical, fet que genera noves formes de transmissió del cant. Actualment, es pot seguir el cant tant amb el text com amb la partitura. A més, la presència del Cor Iúbilo fa que la transmissió oral també convisqui amb aquestes formes de transmissió i influeix en el perfeccionament del cant i dels diversos tons que s’interpreten. En els tres municipis, Alcanar, la Fatarella i la Pobla de Massaluca, hi ha participants que continuen cantant de memòria, però l’existència de fulls amb la lletra i de la partitura, en els tres casos, permet que persones noves puguin seguir el cant amb facilitat.
Viabilitat/riscos: 
La viabilitat del cant de les aurores es veu obstaculitzada sobretot per la manca de garantia generacional. La mitjana d’edat és d’entre 50 i 60 anys i hi ha molt poca gent jove disposada a donar continuïtat a les despertades. La gent més jove dels pobles participen molt poc o gens i en molts casos desconeixen en què consisteix. El risc de desaparició, per tant, és elevat si valorem que la tradició de cantar aurores depèn encara de grups molt reduïts. D’altra banda, la pèrdua del sentit de la crida per resar el rosari o assistir a missa fa que les despertades hagin de replantejar la seva raó de ser per tal que no es converteixin en actes aïllats i sense cap vinculació al context de la festa que els envolta.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Els grups de les despertades són totalment conscients que, malgrat la seva importància històrica i identitària, la pràctica té moltes dificultats per continuar i consideren que quan desapareixeran les generacions que els duen a terme actualment, amb ells i elles desapareixeran també els cants de les aurores. Consideren que sense la implicació de la gent jove, aquest element es perdrà.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La inclusió de les dones en el cant de l’aurora a principis del segle XXI és una mesura clara de salvaguarda de l’element, en un moment en el qual es trobava en risc de desaparició per la manca de participants. A la Pobla de Massaluca aquesta mesura ha aconseguit doblar el nombre de participants, però en les altres poblacions encara no ha generat cap resultat. A la Fatarella es va proposar des de l’any 2005 la participació dels majorals com a mesura de salvaguarda i la presència femenina ve per les membres del grup dels majorals. També van fer còpies dels versos per tal que tothom pugui seguir el cant. A Alcanar, la rondalla Verge del Remei i el Cor Iúbilo van proporcionar l’acompanyament musical i l’arranjament dels versos en partitura, fet que va donar un cert impuls a la consideració de la despertada com un valor tradicional i històric de la comunitat.