IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
La cantada de caramelles, de Flix
Grup i/o comunitat: 
El grup de caramelles majoritàriament esta format per homes que són membres de l'Orfeo de Flix.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

El Dissabte de Pasqua (a Flix) a la nit o Diumenge de Glòria al matí (a altres indrets de Catalunya), un grup d'homes vestits amb barretina, faixa, pantaló negre i camisa blanca (a Flix), surt pels carrers del poble cantant cançons alegres i satíriques, acompanyats tradicionalment amb flabiol i altres instruments de vent, amb l'objectiu de celebrar l'arribada de la primavera i l'explosió de la natura, celebració que s'emmarca dins del calendari litúrgic i fa que aquest esclat d'alegria coincideixi amb el final de la Pasqua i la ressurrecció de Jesús. Entre cançó i cançó des dels balcons, i el públic assitent omplirà amb diners el cistell engalanat que porten lligat dalt d'una barra. Es coneix com les Caramelles o Cantada de caramelles.

A Flix, lligats a l'Orfeó de Flix, celebren la Pasqua Florida cantant caramelles el Dissabte de Glòria a la nit des de 1952 de manera continuada. Clarinet, flauta travessera, contrabaix, acordió i fins i tot una concertina acompanyen prop de cinquanta homes que recorren els carrers de la vila cantant cançons satíriques i d'amor a canvi d’unes monedes que s'han de posar al cistell, que passa pels balcons lligat a dalt d'una vara; els diners serviran al final de la cantada per pagar el sopar del grup.

Data identificació: 
dissabte, March 26, 2016
Codi: 
IPCITE50005

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

La cantada recorre principalment els carrers del centre de la vila de Flix. No és un recorregut tancat, tot i que hi ha espais que sempre s'hi passa i s'hi fa una cantada. Aquests són la plaça Major, o la plaça de l’Església. Actualment s'ha fet fix cada any que el recorregut s'iniciï a la Colònia de la Fàbrica. Un barri més apartat del nucli urbà que es va crear amb l'arribada de l'electroquímica el 1897 per donar habitatge als treballadors de la fàbrica i el qual encara es manté.

El fet que es comenci en aquella zona fa que el recorregut sigui més llarg, i també passa per altres barris, com són la Bassa de les Clotxes i la Ventonella.

El 2016 el recorregut pel centre de la vila ha sigut el següent: plaça de la Pau, carrer Major, Ajuntament, avinguda de Catalunya, carrer del Mercat, carrer de Sant Jordi, plaça dels Peixos i plaça Major.

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dissabte, March 26, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La cantada de caramelles actualment es fa el Dissabte de Pasqua. Paral·lelament el cor de caramellaires pot ser que actuï (com passa el 2016) en trobades o concursos de caramelles que s'organitzen a Catalunya. Antigament havia sortit dos dies (Dissabte i Diumenge de Pasqua), i així podien recórrer tot el poble; tot i això la periodicitat és anual.

Descripció:

Descripció general: 

Les caramelles són un cant de joia i alegria que un grup d'homes acompanyats d'instruments com el flabiol o altres de vent i corda, canta el Diumenge de Glòria (dissabte a Flix) per celebrar tant el final de la Quaresma com l'arribada de la primavera, la Pasqua Florida. Actualment a les Terres de l'Ebre, en concret a Flix, es manté aquesta tradició, estesa per part important de la Catalunya central, on es considera que els seus orígens són els goigs que es cantaven a la Mare de Déu del Roser al segle XVIII.

Les caramelles són un cant alegre i les seves lletres poden tenir un to satíric a la vegada que no tenen un ritme ni una melodia únics associats i poden ser interpretades cançons amb diversos ritmes i melodies. A Flix aquesta diversitat és present en el seu repertori, havanera a la cançó Cant per Pasqua de J.B. Sabaté, un vals com la Pasqua Florida de Josep Voltes, un foxtrot a la cançó El fatxenda de J.B. Sabaté, o també que a la mateixa cançó s'intercalin diversos ritmes com passa amb la cançó popular Ous, pollastres, després que J.B. Sabaté en fes els arranjaments que s'interpreten actualment. Per tant, les característiques clau de les cançons interpretades pels caramellaires tenen en comú la temàtica; totes estan relacionades amb l'exaltació de la naturalesa, com veiem a la cançó Cant per Pasqua:

Torna primavera

estorant els camps,

la la la.

Tornen Caramelles

la Pasqua festejant. 

Les plantes oloroses

i l'esclat de les flors.

[...]

Autor: Joan Baptista Sabaté

O també a l'exaltació de la joventut, l'humor i l'amor de la noia:

Ara que sóc jove

i tinc bon humor

vaig de festa en festa

a ballar i cercar l'amor.

[...]

Cançó: El fatxenda

Autor: Joan Baptista Sabaté

Sense ometre el referent al marc temporal i litúrgic la Pasqua Florida: 

Cantem la Pasqua Florida,

cantem, companys, cantem,

donem als cors nova vida,

donem, companys, donem.

[...]

Cançó: Pasqua Florida

Autor lletra: J. Morera Soler

A Flix des de 1952, de manera continuada es canten les caramelles. Són un grup de prop de cinquanta homes d'edats diverses que, vestits amb barretina vermella, faixa negra, camisa blanca i pantaló negre i acompanyats dels instruments —clarinet, flauta travessera, acordió, contrabaix, concertina o fiscorni (tuba petita)—, surten a cantar pels carrers de la vila. 

A Flix la formació de les caramelles està lligada a l'existència de l'Orfeó de Flix. Això s'evidencia en el fet que hi hagi aquesta diversitat d'instruments i en la qualitat dels cantors. En aquest sentit l'estreta relació permet que no hi hagi una formació tancada d'instruments, tot i que el més comú és la presència de clarinet, acordió i algun instrument de corda. Aquest model d'acompanyament instrumental no és comú amb altres models de caramelles del territori català, el referent originari de les caramelles seria el flabiol i una percussió amb bastons per marcar el ritme.

Els caramellaires de Flix provenen en gran part o han format part algun moment de l'Orfeó de Flix. Per això ens trobem que hi ha caramellaires que vénen especialment per cantar les caramelles el dissabte perquè viuen fora, són membres que en algun moment han format part del grup o l'Orfeó o que en són membres des de l'origen o els primers anys i apareixen exclusivament per cantar el Dissabte de Pasqua. Durant els primers anys, per dinamitzar la participació de la comunitat, les condicions per formar-ne part eren diferents. Això vol dir  condicions menys estrictes (en el referent a saber cantar); per tant, gairebé tothom que volia hi entrava. Actualment la qualitat dels cantadors fruit del fet que molts formin part de l'Orfeó o hi han format part en algun moment, fa que l'entrada estigui una mica més controlada i sigui més selecta. D'alguna manera aquest fet s'alimenta recíprocament per a la tria. En part el fet d’assegurar i mantenir un mínim ja assolit de qualitat fa a la vegada que qui no es reconeix aquest aprenentatge o qualitat ja no opta a entrar-hi sense abans treballar el cant i, per tant, fer-ho mitjançant l’Orfeó. Amb els músics ja ve definit pel mateix aprenentatge de l'instrument. Cal dir que les caramelles de Flix han guanyat tres vegades (1986, 1987 i 1989) el concurs de caramelles de Sant Joan de Vilatorta, fet que reafirma aquesta selecció. 

Dos mesos abans, el grup de camarellaires es troba per assajar el cant al local de l'Orfeó. S'entreguen les partitures per a cada una de les veus i els músics amb les caramelles que s'interpreten aquell any. El repertori se selecciona entre el mateix grup de caramellaires (director, cantadors amb més anys al grup), però el punt de partida són les caramelles que Joan Baptista Sabaté, antic directori membre de l'Orfeó i les caramelles, va composar o arranjar per a la interpretació específica del grup de caramelles de Flix. Junt amb els temes propis es canten també els de caramelles, com és la cançó Ous, pollastres, que són d'origen popular.

El Dissabte de Pasqua, a les 17.30 h els caramellaires acompanyats de les pubilles i els hereus de l’any, comencen el recorregut des de la Bassa de les Clotxes i cap a l'avinguda de la Colònia en direcció a la Colònia de la Fàbrica. El primer cant l'any 2016 el fan en un supermercat concret que col·labora amb les caramelles (amb el sopar de la nit). Els punts definits del recorregut s'intercalen amb altres de nous que defineixen les circumstàncies que cada any apareixen i que poden fer modificar el recorregut. Fets com el del supermercat o passar per la casa d'algun membre de la caramella que no pot sortir i cantar davant de casa seva on possiblement es convida a un beure (vi ranci o dolç) o dolços (coques) són alguns dels casos més comuns que fan variar el recorregut. Durant el recorregut un membre porta un pal de prop de quatre metres d'alt i a la punta hi ha lligat un cistell de boga que està adornat amb teles de colors alegres i plantes com a senyal d'aquesta exaltació de la primavera. El cistell serveix perquè els veïns hi dipositin els diners que ofereixen als cantadors. El pal llarg és per arribar als balcons. 

El nom d'aquest pal amb el cistell segons l'informant es diu que és un dels possibles orígens de la paraula caramella. En aquest cas s’afirma que el cistell era un plat filat amb boga que tenia el nom de carimell. Un altra de les teories d'origen del nom és que el flabiol que habitualment acompanyava el grup de cantors era un flabiol conegut com a camillerer. De les dues la relació amb l'instrument és la que sembla més acceptada, però igualment no existeix certesa de l'origen del nom.

Portar el pal amb el cistell és un fet comú entre els cantadors de caramelles, ja a les imatges que hi ha de caramelles de principis del segle XX tenen aquest cistell lligat al pal i, tot i que llavors les cases no eren tant altes com avui, permetien arribar als balcons on noies i famílies esperaven l'arribada dels caramellaires. No obstant això, llavors el que es donava no eren diners sinó productes de menjar, cosa que fa que el cistell fos el recipient correcte perquè no es fes malbé. Junt amb el cistell hi ha un altre element que es manté actualment en aquest cas amb més valor simbòlic que funcional, el fanal o les faroles. El porten recordant la imatge de quan, segons els informants, les caramelles sortien de nit pel poble i per les masades properes. 

També el pal amb el cistell és una de les imatges més recorrents i que ens fan pensar ràpidament amb la tradició de les caramelles a Catalunya, a causa del fet que Joan Amades la recull a la seva obra Costumari català. El curs de l’any (vol. 2, p. 883), tot reproduint la capçalera d’un romanç del segle XIX de la seva col·lecció.

El recorregut, amb les variants explicades, arriba a les 19 hores a la plaça de la Pau. En aquest punt és on es considera que comença el recorregut pel centre de la vila. Des d'aquest punt aniran a la plaça de l'Església, on hi ha el nou ajuntament, pel carrer Major. Estant davant de l'ajuntament, les pubilles i autoritats pujaran al balcó. Llavors els caramellaires canten a les autoritats i fan el gest simbòlic d’apropar el cistell fins al balcó de l'ajuntament, i les autoritats, pubilles i hereus posaran diners al cistell. A partir d'aquí es fa una cantada a la plaça davant de l'església, on molta gent del públic aprofita per fer la foto de grup de l'any de les caramelles i es continua el recorregut. Durant el recorregut el cistell s'apropa pels balcons i si cal també baixant-lo perquè els qui vénen a peu també hi puguin deixar diners. Es fan prop de deu parades per tot el recorregut i a cada parada es canten dues caramelles del repertori definit. L'any 2016 s'han seleccionat les deu caramelles següents: Cant per Pasqua (Joan Baptista Sabaté), Cant i vola (Sabastià Gironés), Cants d'alegria (Joan Baptista Sabaté), El fatxenda (Joan Baptista Sabaté), La dansa de l'amor (J. Voltes Viñas, J. Plana), Marxa de caramelles (Joan Baptista Sabaté), Ous, pollastres (Arranjament: Joan Baptista Sabaté), Pasqua Florida (J. Voltas Viñas / Lletra: J. Morera Soler), Retorn (Joan Baptista Sabaté) i Un galant jove (Joan Baptista Sabaté) (coneguda com a Marieta). El director decideix quan es canta una o altra excepte l’última, quan s'arriba a la plaça Major, on es fa l'última cantada, que és comú acabar interpretant la cançó que s'ha fet més popular a Flix: Ous, pollastres.

La lletra d'aquesta cançó defineix clarament el context tant pel que se celebra, pel com i pel que s'espera rebre, diu així:

Les portes i finestres i balcons

obriu-los tots (4),

surten les caramelles 

a donar expansió als cors (4).

Sortiu nines, molt alegres,

i la Pasqua celebrem.

Ompliu-nos bé  les cistelles

i agraïts us quedarem.

Les portes i finestres i balcons

obriu-los tots (4),

surten les caramelles 

a donar expansió als cors (4).

A donar expansió als cors, 

pom pom pom (a ritme de vals)

pom pom pom.

Alguns diuen que és la ditxa,

riquesa, glòria i honor,

mes la ditxa no és completa

si no està tranquil lo cor,

pom pom pom

pom pom pom.

La ditxa que jo us desitjo

la vull per tots els veïns,

pensar sols bones collites

dona honesta u fills humils.

Augmenteu, augmenteu nostra alegria,

ompliu-nos, ompliu-nos força el paner

d'ous, pollastres i gallines (2)

i el demés que ara us diré.

Ous, pollastres, conills, gallines (canvi de ritme, més alegre —allegretto—)

coques i trenca, algun colom,

botifarres i llonganisses

i «hasta» corders rostits al forn.

(els cantants xiulen interpretant la melodia de l'última estrofa mentre el públic marca el ritme amb les mans)

Ous, pollastres, conills, gallines,

coques i trenca, algun colom,

botifarres i llonganisses

i «hasta» corders rostits al forn.

(Lletra popular —arranjament: Joan Baptista Sabaté)

 

La cançó Ous, pollastres s'ha convertit en un referent identitari per a la mateixa comunitat, que coneixen i acompanyen els cantants.

Quan s’acaba la cantada és quan s'agafa el que hi ha al cistell i amb això es feia el ressopó; actualment s'ajuda a pagar el sopar entre tots i també hi poden participar els veïns que ho vulguin, que també s'ho paguen.

Les caramelles a Flix en el context de la festa de la Pasqua Florida s'acaben dissabte a la nit. No serà fins l'any següent que tots els caramellaires es tornaran a trobar. En alguna excepció, i habitualment no hi participen tots, participen en trobades de caramelles que es fan, dins del marc temporal de la primavera pels pobles on la tradició és viva. Així implica que és pels pobles de la Catalunya central, excepte l'any 2016, que se celebra a Flix. 

A les Terres de l'Ebre com a grup de caramelles, amb la dinàmica de sortir i fer ronda pels carrers de la vila, no n’hem trobat cap altre cas. Aquest fet que no vol dir que no hi hagi corals del territori que per Setmana Santa interpretin alguna cançó de caramelles, però més com a repertori extern i no propi de la identitat musical local. 

Història i transformacions de l'element: 

En el cas de les caramelles de Flix hi ha documentació gràfica que mostra cantades de caramelles a l'ermita del Remei ja el 1933 i també es parla de l'existència d'una agrupació coral l'any 1912 a la revista d'informació local Antorcha, en un article públicat l'any 1961 amb el títol d’«El folklore en nuestra vila», segons ens explica Joan Bagés en el seu article publicat a la Miscel·lània núm. 15 del CERE el 2001, «Anàlisi musicològica del fet musical a Flix des d'una perspectiva històrica, social i pedagògica». Per tant, amb aquesta documentació podem confirmar que, exceptuant l'aturada de la Guerra Civil, a Flix des de principis del segle XX es cantaven caramelles. 

De les imatges observades, també la de la Pasqua de 1935 recollida al llibre 40 anys. 1952-1992. Memòries i vivències de l'Orfeó de Flix podem veure com els cantadors no van uniformats, tot i que van amb vestimenta elegant i porten barretina. 

Le caramelles com a interpretació dins del territori català i propi de la tradició musical catalana tenen el seu origen segons mossèn Jacint Verdaguer al segle XVI a la Garrotxa, concretament a l'ermita de la Mare de Déu del Mont. Origen que posteriorment reprèn Joan Amades al seu llibre Les diades populars catalanes i també introdueix les variants possibles de l'origen del nom mencionades. 

Les caramelles tenen el seu origen en grups de joves que sortien a cantar davant les cases i els masos. Anuncien tant l'arribada de la primavera com la celebració de la Pasqua Florida. Cantaven cançons que els veïns agraïen amb ous, llonganisses o diners. 

En el cas de Flix és després de d’interval de la Guerra Civil espanyola del 1939, després d'uns previs intents (1949), com explica en el seu article J. Bagés, de crear uns grups de cant a partir d'una crida el 1952 es recupera la tradició dirigida pel mestre Joan B. Sabaté. Des de llavors que les caramelles s'organitzen des de l'entitat de l'Orfeó. Els principals canvis durant aquest seixanta anys han sigut definits per la presència d'un o altre instrument de música, habitualment instruments de vent i també un canvi ve pel recorregut, que ha seguit les pautes del creixement de la vila.

Tema/Tipus de repertori: 
Íncipit literari: 
Obriu portes i finestres...
Dedicació: 
Les caramelles es canten el Dissabte de Pasqua (Diumenge de Pasqua a la resta de Catalunya) per celebrar la fi de la Quaresma i la resurrecció de Jesús. També està relacionada amb la celebració de l'arribada de la primavera.
Classificació: 
Modalitat / Sistema d'execució: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els instruments musicals són principalment instruments de vent —clarinet, flauta travessera, i algun any han estat acompanyats d'alguna gralla tot i no ser comú. També pot acompanyar-se d'instruments de corda com el contrabaix, però no és comú ni imprescindible. Són principalment instruments de vent, i fora de les Terres de l'Ebre les caramelles s'acompanyen de flabiols. 

Respecte a la indumentària utilitzada, el cas de les caramelles de Flix utilitzen la faixa negra i la barretina vermella, camisa blanca i pantaló negre; en aquest sentit cal remarcar que aquest model d'indumentària representa seguir una suposada tradició folklòrica externa, ja que no és un model d'indumentària local o pròpia de les Terres de l'Ebre.

Respecte a altres caramelles el detall de la indumentària pot ser totalment diferent i dependrà de la mateixa trajectòria i l’origen del grup.   

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
El model organitzatiu dels cantadors de caramelles en el cas de Flix està lligat a l'Orfeó de Flix. Tot i això és un model local que no té perquè reproduir-se a altres llocs on també es canten caramelles.
Participants/Executants: 
Els participants són homes amb qualitats pel cant minimament treballades. Això vol dir que saben llegir una partitura i interpretar-la. En el cas dels músics succeeix el mateix. No hi ha límit d'edat, tot i que anteriorment eren habitualment un grup de joves.
Les pubilles i els hereus acompanyen a les caramelles durant la cercavila pels carrers de la vila, però no canten.
Ús i funció/Context d'utilització: 
Precisions ús i funció: 
Les caramelles són en si una festa, un moment de celebració mitjançant el cant. Tenen, per tant, una funció festiva que tradicionalment contrastava amb el temps de recolliment del qual es venia durant la Setmana Santa i la Quaresma. Avui aquest trencament del recolliment queda entredit i és més complex d'observar. La població no viu aquest temps de recolliment, privant-se d’un tipus de menjar o de sortir al carrer, viuen en un ambient festiu de trobar-se amb amics i familiars, i això implica que aquest trencament entre recolliment i celebració sigui més difícil d'observar o representar.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
El model de transmissió generalitzat és escrit i en pocs casos oral o exclusivament per participació. S'ha de poder llegir partitures per cantar caramelles tal com es fa a Flix. És un model reglat de transmissió perquè es fa segons el model escrit, partitures i lletres mitjançant l'escola de l'Orfeó. Són pocs els casos o de membres que cantin les cançons exclusivament per transmissió oral. El cas de la tornada o el final de la cançó «Ous, pollastres», que és una cançó coneguda i popularitzada dins de la comunitat i entre el públic, sí que es transmet de manera oral.
Viabilitat/riscos: 
EL fet que l'Orfeó de Flix sigui responsable de l’organització i que sigui a la vegada escola de música assegura part important la seva continuïtat i, per tant, viabilitat. En aquest sentit i pel grau identitari que té per a la comunitat té pocs riscos actualment.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
És un fet reconegut i valorat per la comunitat per la seva particularitat i identitat respecte a altres poblacions de la comarca on no s'ha mantingut o mai s'ha fet.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
S'ha enregistrat en casset, les partitures estan escrites i es transmet a l'escola de l'Orfeó de Flix a les diverses generacions.
Protecció jurídico-administrativa/Reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Protecció jurídico-administrativa/Reconeixement patrimonial (altres): 

Informació tècnica:

Data de realització: 
dc., 29/06/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 29/06/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La cantada de caramelles és actualment el reflex de la pervivència d'un model d'oci, celebració lligat a un context històric on l'àmbit natural i a la vegada al calendari litúrgic estaven més presents. Això permet veure com tot i que es manté l'esquema temporal i de funcionament —en arribar el final de la Quaresma un grup d'homes ho celebren cantant a canvi de rebre béns diversos per beure i menjar mentre fan festa—, en el context actual les caramelles han hagut d'adaptar-se al nou espai d'interpretació i de com fer la capta. S'han adaptat, doncs, a l'espai urbà, a fer una plega de diners i no de productes, però mantenen altres aspectes; entre aquests podem anomenar l'exclusivitat d'homes cantant i, per tant, encara avui no poden ser dones les que canten caramelles. En aquest sentit, una vegada s'ha modificat el seu valor simbòlic, context original i també adaptat a noves formes d'oci i de participar a l'espai públic, sostenir la prohibició del cant a les dones, sota conceptes de tradició, no té sentit i tampoc posaria en perill la pervivència del fet. Per altra part, la seva fortalesa recau en el fet que hi ha una organització darrere, l'Orfeó, que l'alimenta i que ha resignificat les caramelles en un cant de celebració col·lectiu però que a la vegada aporta un element diferenciador respecte a les poblacions properes. El valor simbòlic que comporta el fet que les caramelles eren joves que sortien de festa i rondaven noies mentre bevien, cantaven i celebraven el final del temps de Quaresma desapareix, però no per això desapareix l'estat festiu i d'oci que tenen associades les caramelles. En aquest cas, tot i això en el sentit de les temàtiques i les lletres que encara es canten Flix, manté una tradició de cançons que té una caràcter estàtic i que li resta dinamisme amb possibles noves lletres o cançons. La falta d'actualització temàtica pot fer perdre el valor satíric i picant de les lletres.