IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Les aurores, d’Alcanar, la Fatarella i la Pobla de Massaluca
Altres denominacions: 
Cant dels Despertadors, Despertada, Despertadors
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Un grup reduït d’homes i els majorals a la Fatarella, el grup dels Despertadors de la Pobla de Massaluca i el grup de la Despertada d’Alcanar
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les aurores són uns cants que s’interpreten a l’alba, en apuntar el dia. A les Terres de l’Ebre, actualment es canten a diversos municipis. Per Sant Antoni Abat, al voltant del dia de la festivitat, el 17 de gener, a la Pobla de Massaluca celebren les festes majors en honor al patró i es fa el cant dels despertadors. A Alcanar, també en el marc de Sant Antoni es canta la despertada. I, a la Fatarella, per la Mare de Déu de la Misericòrdia, el dia 8 de setembre, es canten les aurores. Tradicionalment, aquests cants anaven lligats a la litúrgia religiosa i tenien per objectiu la crida dels habitants de la població per algun element de celebració, normalment, l’assistència a alguna missa dedicada a alguna confraria o a participar en l’oració del Rosari. Avui dia, però, han perdut en bona mesura el significat religiós i social originaris i s’interpreten per mantenir-ne la tradició. Els despertadors es canten sense instrumentació, a cappella, i estaven formats tradicionalment per un grup de vuit o deu homes en els quals la presència de les dones estava prohibida. Al segle XXI, però, aquestes restriccions desapareixen i hi poden participar tant homes com dones.

Data identificació: 
dilluns, February 15, 2016
Codi: 
IPCITE50003

Localització:

Descripció de la localització: 

Els despertadors de la Pobla de Massaluca inicien el seu recorregut amb el primer cant i únic en espai interior, a l’església de Sant Antoni Abat. Passen per diversos carrers i places, on fan una parada en cada punt establert tradicionalment, per cantar l’himne complet. Finalment, retornen a l’església, on fan l’últim cant de la ronda davant de la façana principal. A la Fatarella, la sortida és des de la porta de l’església parroquial de Sant Andreu, on es fa el primer cant. El recorregut segueix pel carrer de Sant Antoni i transcorre pel nucli històric resseguint el perfil de l’antiga muralla. Les aturades per cantar són en llocs establerts com a emplaçaments d’antigues portalades o la creu del terme. La despertada d’Alcanar comença davant de l’església de Sant Miquel i va recorrent els carrers de bona part del centre de la població, tot passant pel Rocall i la zona coneguda pel Pla, i s’atura davant de les cases dels membres de la Comissió de Sant Antoni, de manera que acaba amb l’últim cant davant de l’església. A cada aturada es canten dues estrofes. Aquestes, però, no són les úniques poblacions on es canta l’aurora i, a Vilalba dels Arcs, també hi ha cant de despertadors en dues ocasions, a les seves festes majors en honor a sant Llorenç, patró de la vila, i també en honor a sant Vicenç Ferrer, copatró. Anteriorment a la Guerra Civil espanyola, però, es cantaven mitja dotzena de despertadors al llarg de l’any (Vidal, Aragonès, 2015: 170). 

Així, el recorregut de la despertada d’Alcanar passa pels carrers següents:

- Plaça de Sant Miquel, davant de l’església.

- Carrer de Sant Isidre, fins la bassa.

- Carrer de Sant Ramon, fins les cases barates.

- Carrer de Colón.

- Carrer de Méndez Núñez.

- Carrer de l’Alcalde Sanmartí.

- Carretera Nova.

- Avinguda de Catalunya.

- Avinguda de la Constitució, per la zona de les escoles i l’institut.

- Carrer de Suñer.

- Carrer del Camp.

- Carrer Nou.

- Carrer de la Generalitat.

- Plaça Major.

- Plaça de Sant Miquel.

A la Fatarella, el recorregut és pels carrers del nucli antic, tot resseguint l’antiga muralla de la població, d’aquesta manera:

- Plaça de l’Església de Sant Andreu.

- Carrer de Sant Antoni.

- Carrer de Solà.

- Plaça Major.

- Carrer de Sant Andreu.

- Carrer de la Vall de l’Estudi.

- Carrer Ample.

- Carrer de Prades.

- Carrer de Baix.

- Carrer de Santa Ubaldesca.

- Carrer de la Font.

- Carrer del Forn.

- Plaça de l’Església.

A la Pobla de Massaluca, es recorren els llocs, carrers i places, alguns dels quals formats per edificis i porxos del segle XVII. Són els següents, amb les respectives parades per entonar el cant i en ordre de recorregut:

- Interior de l’església de Sant Antoni Abat.

- Cantonada del carrer Major amb el mirador del carrer de la Bassa, on hi ha una imatge de sant Antoni que és anterior a la Guerra Civil espanyola.

- Carrer de la Bassa en confluència amb els carrers de Santa Madrona i de la Murada.

- Plaça Major.

- Cal Perxe al carrer de la Pilota amb carrer de l’Església.

- Plaça de la Replaceta, on hi ha la font de Sant Isidre, protector dels pagesos, i on està encesa la foguera, que crema ininterrompudament durant tots els dies de festa major. Els despertadors canten al voltant de la foguera.

- Cruïlla dels carrers de la Terra Alta i de Faió, davant de la creu del terme.

- Cantonada carrer del Nord i carrer de Faió.

- Carrer del Nord amb el carrer del Colomer.

- Carrer Nou amb les escales del carrer del Martell.

- Carrer Nou amb carrer Major, on es posen de cara al Colomer, nom popular que rep la finca que es veu des d’allí. Aquest podem dir que és el punt més emotiu del recorregut, ja que es pot sentir l’eco del cant, fet que genera un ambient sonor especial i n’augmenta la solemnitat fins al punt de fer saltar alguna llàgrima als participants produïda per l’emoció del sentiment religiós.

- Façana de l’església al carrer Major, punt on s’interpreta l’últim cant que dóna per finalitzat el cant dels despertadors.

Georeferenciació: 

Datació:

Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Els despertadors de la Pobla de Massaluca es duien a terme, tradicionalment, el dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, en el marc de les festes majors de la població. Actualment, aquest dia pot variar en funció de si la festivitat cau en cap de setmana o no, fet que condiciona l’organització dels actes festius. D’aquesta manera en el programa de festes, els actes religiosos se celebren entre setmana, mentre que els més lúdics es reserven per al cap de setmana, moment en què els massalucans i les massalucanes que viuen fora tornen al poble per gaudir de les festes. L’any 2016, el dia 17 de gener era diumenge; per tant, el cant dels despertadors es va dur a terme el divendres anterior, juntament amb els actes religiosos principals. De la mateixa manera, a la població d’Alcanar, la despertada se celebra en cap de setmana, la matinada d’un diumenge proper al dia de Sant Antoni i forma part del conjunt d’actes que celebren aquesta festivitat. El recorregut d’Alcanar és el més llarg i dura 4 hores, des de les 4 hores fins a les 8 hores del matí. A la Fatarella, el cant de les aurores s’interpreta el dia de la patrona, per la Mare de Déu de la Misericòrdia, el 8 de setembre, entre les 6 i les 7 hores, que antigament havia estat la festa major de la població, context de festes en honor a la patrona. També es canten per Sant Blai, el 3 de febrer, amb les variacions de la lletra referents a aquest sant. Als anys seixanta del segle XX es va canviar la data de celebració de les festes majors del setembre a l’agost per facilitar l’assistència dels veïns i les veïnes que viuen fora. Aquest fet va suposar un ressorgiment per recordar l’origen de la festa el dia 8 de setembre i l’impuls que va tenir el cant de les aurores representava una reivindicació del 8 de setembre com a dia de la festa de la Fatarella.

Descripció:

Descripció general: 

Els cantadors d’aurores han estat tradicionalment grups d’homes, però avui en dia, en molts casos també hi poden participar les dones, si bé la seva presència encara és mínima. De bon matí es reuneixen els grups de cantadors de les poblacions, formats per persones voluntàries, per entonar els cants pels carrers amb l’objectiu originari d’invocar la protecció espiritual, de les collites o la fertilitat dels camps. Aquests cants s’aprenen per transmissió oral, normalment, en el si de les famílies, però, avui dia, poden aprendre’s en el mateix context de participació de les aurores o bé seguir els cants mitjançant partitures i els versos escrits. Tradicionalment, servien per despertar els veïns i les veïnes de la població com a crida per assistir a alguna missa o per resar el rosari. Actualment, tenen un caràcter més laic que té a veure amb el manteniment de les tradicions i, generalment, finalitzen amb un esmorzar.

Amb el nom de despertadors es coneixen els cantaires que canten estrofes dedicades a sant Antoni pels carrers de la Pobla de Massaluca i, a Alcanar, també per Sant Antoni, surt el grup de la despertada. Aquest cant constitueix un dels trets més tradicionals de les festes de Sant Antoni de les dues poblacions i a la Pobla de Massaluca representa un dels actes més característics de les festes majors en honor al sant i que, com a la Fatarella, continua amb l’acte litúrgic del rosari. A Alcanar, tot i que antigament servia com a crida per assistir a la missa de la confraria de Sant Antoni, actualment culmina amb un esmorzar popular a les vuit del matí, perquè, desapareguda la confraria, aquesta missa ja no s’oficia.

Pel que fa al desenvolupament de les despertades o aurores, en els tres municipis s’observa la mateixa dinàmica, consistent a un primer cant a l’església, un recorregut pel nucli urbà amb diverses parades per cantar, una tornada a l’església on es fa l’últim cant i la cloenda de la despertada amb un esmorzar. A la Fatarella, també acompanyen l’últim cant amb la Salve. Els esmorzars, d’arrel tradicional, es desenvolupen de maneres diferents. A Alcanar, antigament era el majoral qui pagava i preparava les pastes i la beguda a casa seva. Avui dia, se celebra una xocolatada organitzada pels veïns i les veïnes del carrer de Sant Antoni i hi pot assistir tothom. A la Fatarella, els majorals, que participen de l’acte des de fa pocs anys, s’encarreguen de portar cóc d’avellanes i mistela. A la Pobla de Massaluca, els mateixos membres de les aurores porten les tradicionals coques elaborades a casa i que inclouen casquetes, carquinyols, redotets i mantecats. Ho acompanyen amb cafè i també amb mistela i vi ranci, begudes d’elaboració artesana, que a la Pobla de Massaluca encara avui es fan a les golfes de gairebé totes les cases.

Després de l’esmorzar, a la Fatarella i la Pobla de Massaluca se celebra el rosari. A la primera població, té una participació escassa i només hi ha un grup reduït de dones majors de seixanta anys. A la Pobla de Massaluca, es desenvolupa en forma de rosari cantat i acompanyat de la banda de música municipal, en processó pels carrers de la població i que continua amb la missa major de Sant Antoni.

A la Pobla de Massaluca i a Alcanar, l’existència d’aquest cant va ser recollida per Josep Bargalló Badia a la seva obra Balls i danses de les comarques de Tarragona, volums 2 i 3. D’Alcanar, Bargalló també en recollia la lletra de la despertada. Es canten en castellà i a les 6.30 hores del matí, acompanyats d’una campaneta per despertar els veïns. Els despertadors aprenen per transmissió oral el cant en honor a sant Antoni, l’origen del qual ens és desconegut, i que canten el dia del patró, el 17 de gener, o en altres dies depenent del calendari festiu. El context general en el qual es desenvolupa el cant dels despertadors és durant les festes majors de Sant Antoni, en la diada dels actes religiosos en honor al patró, que originàriament era el 17 de gener, però que per motius organitzatius pot ser un altre dia al voltant del 17, ja que els actes religiosos se celebren en dies entre setmana.

A la Pobla de Massaluca, els despertadors comencen a les 6.30 hores, abans que surti el sol, amb la trobada a l’església de Sant Antoni Abat, una construcció de principis del segle XVII, en l’interior de la qual es fa el primer dels dotze cants a cappella dels despertadors i l’únic que s’interpreta en un espai interior. La resta es van cantant, com en les altres poblacions, per l’exterior dels carrers.

Abans de començar amb el cant, un dels participants fa sonar una campaneta, que recorda l’ús que en fan els escolans a les misses des de temps immemorials en el moment de la genuflexió del sacerdot, i el so de la qual indica que comença un moment de solemnitat i respecte. Aquesta campaneta és tocada per una persona que tradicionalment ho ha fet, però aquesta responsabilitat no està establerta. Aquesta persona porta la campaneta a la mà durant tot el recorregut i la fa sonar abans i després de cada cant per marcar el senyal d’inici i final. A la Fatarella, es dóna la sortida al cant també amb una campaneta, portada per un dels intèrprets. A Alcanar, en canvi, el grup de la despertada va canviar l’antiga campaneta per un bombo per donar inici i final a cada estrofa. Cal destacar que la despertada d’aquest darrera població és l’única que disposa d’un acompanyament musical, introduït a les darreries del segle XX. Aquest acompanyament consta del bombo, d’arrel tradicional, i diverses guitarres, introduïdes recentment per mantenir el to dels cantadors, tenint en compte que la durada del recorregut és de quatre hores i que a poc a poc el to anava baixant pel mateix cansament. La rondalla Verge del Remei és qui aporta la base musical de la despertada i també n’han fet la transcripció en partitures.

El cant de l’aurora es va desenvolupant pels diversos indrets establerts de cada població mitjançant la reunió en cercle dels cantants i sense la presència de públic, ni d’instruments, excepte en el cas d’Alcanar amb acompanyament musical. El recorregut té com a punt de partida, en els tres municipis, l’església, on es comença amb el primer cant. Se segueix pels carrers de la població i als diversos punts establerts el grup s’atura i, després del senyal, comença a cantar. 

A la Pobla de Massaluca, el cant fa així:

[Sona la campaneta]

Hoy, devotos,

celebra este pueblo

una fiesta grande

con misa y sermón.

 

San Antonio

saldrá por la tarde,

irá por las calles

en [con] la procesión.

 

De buen corazón

le [te] ofrecemos

todos muy humildes

cánticos alegres

llenos de ilusión.

 

Abad Santo Antonio,

sed nuestro amparo,

dad gracia a nuestras almas,

fruto a los campos,

dad gracia a nuestras almas,

fruto a los campos.

[Sona la campaneta]

 

A la Fatarella canten les estrofes següents catorze vegades, tretze de les quals en llocs on es recorda que hi havia antigues portes de la muralla i una catorzena vegada a les escales de la capella, a l’ermita de la Misericòrdia. Per Sant Blai, aquesta darrera parada no es fa.

[Tres tocs de campaneta]

Alegraos, cristianos devotos,

que hoy ha nacido la Madre de Dios.

Toda llena de misericordias

y también concordia, para el pecador.

 

(Una veu sola)

Llena de amor,

 

(continua grup)

ya derrama sus misericordias

a quien las reclama 

en su tribulación.

 

(Una veu sola)

Virgen sagrada,

 

(Continua grup)

de misericordia

alcanzadnos a todos

la eterna gloria.

(el grup repeteix dos últims versos)

 

(una veu sola)

Virgen María,

 

(continua grup)

brillante aurora,

viva nuestra Madre 

de Misericordia.

(repeteix dos últims vers)

 

(canvi de ritme tots a la vegada)

Postradnos ante el trono

de nuestra imagen bella,

jamás la Fatarella

os negará su amor.

(repeteix estrofa completa)

 

(continua grup)

Viva, viva los vientos.

Viva repite el suelo.

Viva la Reina del Cielo,

viva la Madre de Dios.

 

(Continua grup)

Y todos dirán viva,

María, nuestro amor.

(grup repeteix dos últim vers)

 

Als dos municipis terraltins, tot el cant sencer es repeteix tantes vegades com parades, és a dir, es canta tot complet a cadascun dels punts on es fa una aturada.

De manera diferent, a Alcanar es canten només dues estrofes a cada parada, que se segueixen per ordre, però que poden alterar-se per fer referència a algun element de context durant el recorregut. En aquest cas, es trien les estrofes més adients per a un punt determinat.

La despertada fa el següent:

San Antonio se perdió una tarde,

sus hijos llorosos lo van a buscar

y lo encuentran un santo Domingo

contando las almas que al rosario van.

 

San Antonio, tu tan milagroso,

que tu campanita sueles repicar

y al oirla tus santos cofrades

por la madrugada salen a cantar.

 

San Antonio, humilde y piadoso,

a esta ciudad vino a visitar

porque todos los alcanarenses

juntos con él podamos rezar.

 

Un devoto por ir al rosario

desde una ventana se quiso arrojar

y al decir Dios te salve María

cayó de rodillas y no se hizo mal.

 

Zapatero que estás trabajando

de día y de noche a la luz del candil,

cuando oigas tocar al rosario,

apagas la lumbre y te vas a dormir.

 

En la plaza mayor de esta villa

hay una imagen que se deja ver,

el que quiere sentar plaza en ella

Jesús Nazareno va por coronel.

 

Oh! Hermanos cristanos devotos,

al aniversario os llaman rogar

por las almas de nuestros hermanos.

Oh! Muerte tan triste quin no temblará.

 

San Antonio, tu tan bondadoso,

todos te pedimos con gran humildad

que conserves a los mayorales

y a todos los fieles de esta ciudad.

 

Oh! Humildes cristianos devotos,

que la luz del alba pronto llegará,

caminemos hacia el santuario,

que ya San Antonio rezando estará.

 

Caminante que estás fatigado

buscando cobijo para descansar,

cuando oigas una campanita,

es que San Antonio te viene a buscar.

 

En lo dia de l’aniversari

junts aquesta nit volem recordar

als amics i companys que cantaven

a avui sant Antoni trobem a faltar.

 

Los veïns del carrer Sant Antoni

este gran dia volem demanar

que els dones una larga vida

i així esta festa podrá continuar.

 

Sant Antoni, humil piadós,

tots te demanem puguer arribar

a l’any que ve en salut i alegria

i aquesta gran festa puguem celebrar.

Història i transformacions de l'element: 

Les aurores són un tipus de cant molt antic estès per tot el territori peninsular i s’interpreta tradicionalment lligat a alguna devoció. Pel fet de ser uns cants de despertada i de crida dels veïns i veïnes de la població, els cantadors poden rebre nominacions, com despertadors a la Pobla de Massaluca. Coneixem que en altres indrets de la península Ibèrica també existeix o ha existit la tradició dels cants d’aurora, com és el cas dels auroros d’Arriate (Màlaga), de Viana (Navarra), de Vinalesa (València), de la Vall d’Uixó i d’Atzeneta del Maestrat (Castelló) i es coneix també l’existència de cantadors d’aurores a algunes poblacions de Terol com Alcanyís, Calanda, Jiloca o Blancas, entre altres. En molts casos, però, es tracta d’una tradició desapareguda i recuperada a finals del segle XX o principis del segle XXI.

A les Terres de l’Ebre hi ha pocs estudis sobre aquest tipus de cant, però sabem per fonts de la memòria oral que s’han cantat almenys al llarg de tot el segle XX, tot exceptuant el període de la Guerra Civil espanyola. No se’n coneix l’origen exacte, tot i que existeixen documents que situen determinades devocions des de molt antic. A la Fatarella hi ha referents de l’any 1608 sobre l’existència de l’ermita de la Misericòrdia i el seu altar de la Mare de Déu del Rosari, en un informe d’una visita del bisbe de Tortosa a la població aquell mateix any. A la Pobla de Massaluca, la devoció de sant Antoni se situa al segle XVI, amb documents que informen de la devoció de la població a sant Antoni, sant Esteve i sant Sebastià. L’existència de l’altar dedicat al sant i la inscripció de la porta de l’església daten del 1608, i ja al segle XVIII se’n documenta la festivitat als tres sants (Serrano, 1994: 220). A Alcanar, el document més antic que es coneix és del segle XIX, una llibreta de notes de l’any 1873 en què el capellà de la població relata les seves vivències. Tot i que al municipi d’Alcanar, aquest documents ens apropen al que s’afirma per tradició oral sobre el cant de la despertada, pel que fa a la Fatarella i la Pobla de Massaluca, no podem establir cap relació documentada entre els orígens que es coneixen de la devoció i l’origen del cant de les aurores. 

Pel que fa al text, sabem per fonts de memòria oral que, a la Pobla de Massaluca, almenys des de finals del segle XIX i principis del segle XX es canta de la mateixa manera que avui dia. A la Fatarella, els intèrprets asseguren que hi ha constància del text des de fa més de cent anys i l’última modificació es va fer a principis del segle XX afegint els dos últims versos. A Alcanar, se sap que no hi ha hagut variacions al llarg del segle XX, però a les darreries, durant la dècada de 1990, es van afegir unes estrofes noves en català.

A la Pobla de Massaluca, antigament, els despertadors començaven una mica més aviat que ara perquè duraven més estona, cap a les sis del matí i es feien aturades a les cases, que obrien les seves portes per oferir les tradicionals coques i vi ranci als despertadors. Eren el primer acte del dia del patró, i se seguien del rosari de l’Aurora, la benedicció dels animals, les corregudes pedestres i la missa major. Quan s’acabaven els despertadors i abans del rosari de l’aurora, els massalucans i massalucanes es reunien al voltant de la foguera i hi rostien carn per esmorzar. Era costum que cada família o casa criés un corder durant tot l’any per matar-lo a Sant Antoni o es mataven també a les carnisseries del poble. Avui també hi ha el costum de menjar carn rostida, però es compra i es fa després del rosari de l’aurora i a les cases particulars amb la família.

En el cas d’Alcanar es dóna l’efecte contrari i el recorregut i la durada han augmentat a mesura que ha augmentat també la mida del nucli urbà. 

Tema/Tipus de repertori: 
Íncipit literari: 
A Alcanar: «San Antonio se perdió una tarde…» A la Fatarella: «Alegraos, cristianos devotos…» A la Pobla de Massaluca: «Hoy devotos, celebra este pueblo…»
Minutatge: 
Els recursos sonors que s’adjunten en aquest registre corresponen al cant dels despertadors complet per a cada municipi, des de l’inici fins al final, i té la duració exacta de la interpretació real del cant.
Dedicació: 
Sant Antoni Abat és el patró de la Pobla de Massaluca i la seva devoció a la població es coneix des de principi del segle XVI, data dels documents més antics que s’han trobat. La devoció a Sant Antoni, patró dels animals, s’explica a partir de la necessitat de protecció que els pagesos invocaven per als seus animals domèstics, utilitzats per al treball de camp i considerats un element valuosíssim per a les famílies de les zones tradicionalment rurals. A Alcanar, el Sant Antoni se celebra originàriament també en aquest mateix sentit, tot i que no té caràcter patronal. A la Fatarella, les aurores es canten el 8 de setembre, que està dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia, dia que, històricament, s’havia celebrat la festa major de la població i que coincideix amb el dia de la Nativitat de la Mare de Déu i de totes les marededéus trobades.
Classificació: 
Modalitat / Sistema d'execució: 
Eines, infraestructures i objectes: 
Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
El conjunt de persones que canten les aurores, són veïns i veïnes que no responen a una unitat organitzativa concreta, sinó que es troben i es reuneixen al voltant de l’activitat mateixa. Els habitants del poble són coneixedors de l’acte i, aquells que volen, acudeixen a l’església el dia i hora en què se celebren, sense assajos previs i amb el cant après per tradició familiar o seguint els fulls amb la lletra. No obstant això, és molt poca l’assistència de gent nova i normalment són cada any els mateixos. A la Pobla de Massaluca no hi ha una organització formal i de la mateixa manera passa a la Fatarella. En aquest municipi, els participants de les aurores, normalment, també són els cantaires durant la romeria de Sant Francesc i per Sant Blai. Els majorals són el grup de gent que compleix els quaranta anys d’edat aquell any i participen de les aurores des de l’any 2005. A Alcanar, a més de persones que no formen part d’entitats organitzatives, també hi participen membres de la rondalla Verge del Remei i del Cor Iúbilo. En aquest municipi, sí que hi ha unes formes d’organització concretes i la Comissió de Sant Antoni té un paper organitzatiu també de la resta dels actes durant la celebració de Sant Antoni amb la col·laboració de l’Ajuntament. Els veïns i veïnes del carrer de Sant Antoni organitzen la xocolatada popular al mateix carrer en finalitzar la despertada.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Participants/Executants: 
Els grups de les aurores són reduïts i van entre els 5 o 6 participants fins a la dotzena de persones que solen ser les mateixes cada any. A la Pobla de Massaluca, normalment i des de ja fa anys, són les mateixes persones les que fan els despertadors, un grup de 5 o 6 homes i 5 o 6 dones, més el rector de la parròquia. La mitjana d’edat ronda els seixanta anys i no hi ha relleu generacional. A la Fatarella són un grup fix de com a màxim 8 persones, més els majorals de la festa. Al municipi d’Alcanar són al voltant de 17 o 18 homes, bona part dels quals són membres de la rondalla Verge del Remei o bé del Cor Iúbilo. Tot i que des de principis del segle XXI es permet la participació de dones, a Alcanar i la Fatarella encara no s’ha donat el cas, excepte a Fatarella en alguna ocasió aïllada en què alguna membre dels majorals hi ha participat.
Ús i funció/Context d'utilització: 
Precisions ús i funció: 
La funció litúrgica originària per a la qual es desenvolupaven els cants d’aurora o despertades s’ha perdut en bona mesura i, avui dia, conserven un funció de manteniment de les tradicions i els valors identitaris de la comunitat. L’antiga funció social que determinava els espais que havien d’ocupar homes i dones, tot separant l’activitat masculina del cant de les aurores de la femenina de resar el rosari també ha desaparegut.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
El cant de les aurores, com a representació cantada d’un text, s’ha transmès de generació en generació fins gairebé els nostres dies. No existia cap partitura dels seus aspectes musicals, sinó que tant la lletra com la melodia s’han anat aprenen per transmissió oral. A Alcanar, Josep Bargalló Badia en va recollir la lletra i, més endavant, membres de la rondalla Verge del Remei en van fer un arranjament musical, fet que genera noves formes de transmissió del cant. Actualment, es pot seguir el cant tant amb el text com amb la partitura. A més, la presència del Cor Iúbilo fa que la transmissió oral també convisqui amb aquestes formes de transmissió i influeix en el perfeccionament del cant i dels diversos tons que s’interpreten. En els tres municipis, Alcanar, la Fatarella i la Pobla de Massaluca, hi ha participants que continuen cantant de memòria, però l’existència de fulls amb la lletra i de la partitura, en els tres casos, permet que persones noves puguin seguir el cant amb facilitat.
Viabilitat/riscos: 
La viabilitat del cant de les aurores es veu obstaculitzada sobretot per la manca de garantia generacional. La mitjana d’edat és d’entre 50 i 60 anys i hi ha molt poca gent jove disposada a donar continuïtat a les despertades. La gent més jove dels pobles participen molt poc o gens i en molts casos desconeixen en què consisteix. El risc de desaparició, per tant, és elevat si valorem que la tradició de cantar aurores depèn encara de grups molt reduïts. D’altra banda, la pèrdua del sentit de la crida per resar el rosari o assistir a missa fa que les despertades hagin de replantejar la seva raó de ser per tal que no es converteixin en actes aïllats i sense cap vinculació al context de la festa que els envolta.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Els grups de les despertades són totalment conscients que, malgrat la seva importància històrica i identitària, la pràctica té moltes dificultats per continuar i consideren que quan desapareixeran les generacions que els duen a terme actualment, amb ells i elles desapareixeran també els cants de les aurores. Consideren que sense la implicació de la gent jove, aquest element es perdrà.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La inclusió de les dones en el cant de l’aurora a principis del segle XXI és una mesura clara de salvaguarda de l’element, en un moment en el qual es trobava en risc de desaparició per la manca de participants. A la Pobla de Massaluca aquesta mesura ha aconseguit doblar el nombre de participants, però en les altres poblacions encara no ha generat cap resultat. A la Fatarella es va proposar des de l’any 2005 la participació dels majorals com a mesura de salvaguarda i la presència femenina ve per les membres del grup dels majorals. També van fer còpies dels versos per tal que tothom pugui seguir el cant. A Alcanar, la rondalla Verge del Remei i el Cor Iúbilo van proporcionar l’acompanyament musical i l’arranjament dels versos en partitura, fet que va donar un cert impuls a la consideració de la despertada com un valor tradicional i històric de la comunitat.

Recursos associats:

  • Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 2
    Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 2
  • Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 5
    Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 5
  • Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 6
    Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 6
  • Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 10
    Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 10

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dj., 24/03/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 01/04/2016
dl., 30/01/2017
dv., 10/02/2017
dt., 14/02/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Com a referència per a aquest registre s'han pres les persones membres dels grups del cant de les aurores de la Fatarella i la Pobla de Massaluca, així com la Rondalla Verge del Remei del municipi d'Alcanar.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
En un sentit originari, els despertadors no deixaven de ser una activitat més que reflectia l’estructura social dels pobles fins fa pocs anys i en relació amb el gènere. Els homes anaven a cantar per les cases, on menjaven coques, elaborades per les dones. Aquesta divisió de l’espai públic, amb major presència d’homes, i de l’espai privat, reservat a les dones, ha estat present fins fa molt pocs anys i, en alguns casos, continua present. Avui dia, però, tot i que la participació de les dones a les aurores és molt poca i només es dóna a la Pobla de Massaluca, és una transformació important el fet de suprimir les prohibicions que requeien sobre això. Pel que fa al significat simbòlic d’aquesta pràctica, prové de la litúrgia religiosa del cristianisme, que esdevé l’eix principal de la fe per invocar favors relacionats amb el treball, la fertilitat de la terra i la vida espiritual de les comunitats.