IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Grup i/o comunitat: 
Directors, músics i socis de bandes de música.
Breu descripció: 

Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat.

Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals, és a dir, que depenen d’un ajuntament; com si formen part, cosa que succeeix en la major part dels casos, d’una societat musical. En continu procés d’adaptació i reconstrucció en la seva configuració musical i en el seu repertori, les bandes de música recreen, adapten, transformen i actualitzen el patrimoni musical, tot esdevenint un element indispensable en un gran nombre de manifestacions i celebracions ebrenques, tant de caire civil com religiós.

Codi: 
IPCITE50004

Localització:

Descripció de la localització: 

Bandes actuals a les Terres de l'Ebre:

  • Associació Musical Verge dels Prats. Aldea
  • Banda de la Cala. Ametlla de Mar
  • Agrupació Musical Casal Camarlenc. Camarles
  • Societat Musical Espiga d'Or. Deltebre
  • Banda Municipal de Música de Paüls
  • Agrupació Musical l'Emburgada. El Perelló
  • La Lira Roquetense. Roquetes
  • Banda Municipal de Tivenys
  • Banda Municipal de Música de Tortosa
  • Agrupació Musical Canareva. Alcanar
  • Banda Municipal de Música d'Alcanar
  • Societat Musical la Lira Ampostina. Amposta
  • Societat Musical la Unió Filharmònica d'Amposta
  • Banda de Música Sant Llorenç de la Galera
  • Agrupació Musical de Godall
  • Unió Musical l’Artística de Sant Jaume d’Enveja
  • Unió Musical Jaume Balmes. Santa Bàrbara
  • Unió Musical Masdenverge
  • Unió Musical Mas de Barberans
  • Agrupació Musical Senienca. La Sénia
  • Agrupació Musical Rapitenca. Sant Carles de la Ràpita
  • La Banda de Música de l'EMMA. Ascó
  • Banda de Música de Benissanet
  • Agrupació Musical Rasquerana. Rasquera
  • Escola i banda de música la Ginesta. Ginestar
  • Banda de Música de Miravet
  • Banda Municipal de la Pobla de Massaluca
  • Banda la Lira. La Fatarella
  • Banda Mirantfont. La Fatarella
  • Agrupació Musical de Vilalba dels Arcs
  • Banda Comarcal de la Terra Alta. Gandesa

Actualment, a les Terres de l'Ebre també es poden trobar bandes vinculades amb les escoles de música municipals, com la Banda del Patronat de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre.

Georeferenciació: 

Datació:

Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Les bandes de música participen en manifestacions i celebracions de diversa índole al llarg de l’any. Les processons de Setmana Santa, la Cavalcada de Reis, el Corpus, les Festes Majors, les festes a les ermites i els santuaris o el Carnaval són alguns dels actes festius en què hi actuen.

Descripció:

Descripció general: 

La creació de les bandes ebrenques va lligada al moment històric i social en què es van desenvolupar. Segons la documentació històrica que avui coneixem, originàries les primeres formacions als anys 30 del segle XIX, la seva fundació ha estat vinculada a diversos tipus de societats civils (musicals, obreres, polítiques, culturals, recreatives i lúdiques).  

Des dels seus inicis, les bandes de música van convertir la música en una eina de formació que donà resposta a les necessitats educatives i culturals de les poblacions. Amb l’establiment d’estructures bàsiques i simples, el director de la banda s’encarregava de dirigir la formació i instruir els músics.  

Amb el naixement del moviment associacionista musical a principis del segle XX, a poc a poc les bandes de música es constituïren només com a societats musicals. I, amb el pas del temps, la necessitat d’oferir una major formació de qualitat i nodrir la banda de nous músics conduí a la creació de les seves pròpies escoles de música i, més endavant, a la professionalització dels serveis educatius.

Actualment, les formacions estan constituïdes per instrumentistes formats en les escoles de música —alguns dels quals han acabat desenvolupant carreres professionals com a músics i/o professors. Tanmateix, encara hi són presents els músics amb formació bàsica, sector corresponent habitualment al grup d’adults major de 60 anys. La seva presència respon al fet que la banda representa un element actiu de la seva vida social i un aspecte molt important de la trajectòria vital i la biografia dels seus músics; així es constata amb l’esforç que fan per mantenir-ne la seva cohesió i el seu bon funcionament. Les seves carències musicals contrasten amb el seu compromís social i la seva responsabilitat, fet que els converteix en un valor fonamental de l’entitat.

La banda esdevé un espai on s’afavoreixen les relacions interpersonals i intergeneracionals, tot potenciant la integració i cohesió de tots els seus membres, així com la interacció i relació entre els diversos col·lectius d’edat. És la figura del director, l’encarregat de conduir l’heterogeneïtat que implica disposar de músics amateurs amb edats, valors i formacions diferents. Entre les seves funcions: ser un referent pedagògic que impulsi i motivi els músics; definir l’estil musical de la formació; escollir el repertori i adaptar les partitures a la diversitat formativa dels músics. Ell és l'encarregat de gestionar els assajos que acostumen a realitzar-se un o dos dies per setmana, independentment que hi hagi o no actuació.  

En l’elecció de les peces musicals, les bandes de música han recollit, recreat, adaptat, transformat i actualitzat el patrimoni musical més pròxim i proper, especialment en relació amb l’àmbit festiu. D’aquesta manera, el repertori actual abraça una diversitat àmplia de partitures d’índole diferent que s’interpreten en funció de la celebració o manifestació en què la banda participi. Així es poden trobar des de peces de música religiosa en processons i rituals litúrgics; a pasdobles, cançons populars… en festes majors, entre altres.

Les societats musicals i les bandes des de la pràctica amateur han contribuït a projectar la música socialment i a posicionar-la com un agent cultural i identitari del municipi. Tanmateix, el seu àmbit d’actuació no es limita al seu poble o ciutat. Entre les formacions bandístiques són habituals els intercanvis, així com les actuacions en poblacions que no disposen de cap entitat musical; o la participació en concursos i/o certamens bandístics (p. ex.: el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia que anualment organitza l'Agrupació Musical Senienca). Destaca l'obtenció de guardons destacats en l'àmbit internacional i nacional, com el 1r premi de la 2a secció al World Music Contest de Kerkrade (Holanda) aconseguit per l'Agrupació Musical Senienca; o el primer premi i un premi especial al Millor Solista concedit a la Lira Ampostina a la trenta-sisena edició del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (València). Per altra banda, la Generalitat de Catalunya ha distingit amb la Creu de Sant Jordi la Societat Musical la Lira Ampostina (1995), la Societat Musical la Unió Filharmònica d'Amposta (1997) i l'Agrupació Musical Senienca (2002).

En la seva posada en escena per fer cercaviles (els concerts, tant en locals com al carrer, els fan asseguts, i la seva disposició depèn dels instruments), els instrumentistes i els directors es reuneixen, habitualment, 20-30 minuts abans de la desfilada. Mentre van arribant, comencen a afinar els instruments. El director, amb ajuda d'un afinador, els va indicant el to just. Finalitzada l'acció, els músics s'emplacen en posició. Encapçala l’abanderat, el qual porta l’estendard de l’entitat. El seu responsable acostuma a ser un soci de l’entitat no músic o un instrumentista retirat de la pràctica musical; també pot succeir que sigui un familiar d’algun soci.

Brodades sobre ras i vellut, a les banderes hi consta el nom de l’entitat —vinculat amb el nom o gentilici de la població—; el seu escut o anagrama —habitualment és un instrument musical i/o un símbol identitari del municipi—; i les cintes, les quals s’hi adhereixen amb motiu d’una participació o un aniversari, principalment, a tall de record o homenatge.   

Posteriorment, desfila el director i, a continuació, els intèrprets. Emplaçats segons la distribució més habitual de percussió, vent-metall i vent-fusta, es reparteixen  en files numèriques iguals i, porten la vestimenta d’americana, camisa, corbata, pantalons per a homes i faldilles per a dones, i sabates negres. Antigament, de vegades també una gorra de plat.

Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha més de 30 bandes, tot sent el Montsià, la comarca on les societats musicals tenen un major pes territorial. A excepció de Freginals, totes les altres poblacions disposen de banda —Alcanar, Amposta, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona—, i n’hi ha dues respectivament a la capital i a Alcanar. 

En menys quantitat es troben repartides per les altres comarques de les Terres de l’Ebre. Al Baix Ebre s’hi troben a l’Aldea, l’Ametlla de Mar, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys i Tortosa. A la Ribera d’Ebre a Ascó, Benissanet, Ginestar, Miravet i Rasquera. I a la Terra Alta a la Fatarella, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs.

Per altra banda, també hi ha bandes de música vinculades a escoles de música municipals, com és el cas de Móra d’Ebre; o formacions comarcals, és a dir, d’àmbit supramunicipal, formades per músics de diverses poblacions com la Banda Comarcal de la Terra Alta.

És de destacar el fet que les bandes de música constitueixen el moviment associatiu més important de les Terres de l’Ebre.

Història i transformacions de l'element: 

De manera generalitzada, la creació de les bandes s’ha vinculat amb el cultiu de l’arròs i la influència dels treballadors valencians; així es documenta en la constitució de formacions com la Lira Ampostina, el primer quart del segle XX. Tanmateix, la pràctica musical era ja present a les Terres de l’Ebre, prèviament a la vinguda de les famílies llevantines de València arribades per desermar el Delta entre finals del segle XIX i principis del XX. L’origen de la Banda del Cafè de Dalt, coneguda també com la Banda del Josepet, a Benissanet, el 1830, i la banda que realitza música del poble a Alcanar el 1834, així ho certifiquen.

La creació de les bandes ebrenques va lligada al moment històric i social en què es van desenvolupar. La seva constitució no es limita a un marc temporal concret sinó que abraça des del segle XIX fins avui en dia. En aquest periple temporal, hi ha hagut bandes que s’han mantingut, altres que han desaparegut temporalment o permanentment (p. ex.: la Banda Municipal de Flix) per motius interns (p. ex.: escissió d’una part dels músics) o externs (p. ex.: la guerra civil i els primers anys de dictadura franquista); i algunes que s’han creat recentment. Siguin d’una època o d’una altra, la seva fundació està vinculada a diversos tipus de societats civils dels respectius temps: musicals, obreres, polítiques, culturals, recreatives i lúdiques. Tanmateix, de la informació bibliogràfica existent fins al dia d’avui, a les Terres de l’Ebre es poden datar poquíssimes bandes amb un origen militar directe. Tan sols la fundació de la primera banda al Perelló el 1880 a mans del capità de l’exèrcit Blanco seria l’única referència.

Tal com relata l’obra Les bandes de música a les comarques de Tarragona de M. Carme Queralt: la música de banda va ser un element de progrés que, al llarg del segle XIX i bona part del XX, va anar arraconant la dolçaina i el tabal, instruments que fins llavors, i des de molt antic, havien posat el fons musical a tota mena d'actes i celebracions. Però aquest canvi musical va comportar un segon element de progrés: el rol que desenvoluparen les bandes de mitjans del XIX i principis del XX en l’àmbit de l’ensenyament. Des de les formacions, es va donar resposta a les necessitats educatives i culturals de les zones rurals, on l’accés a l’aprenentatge de la música era limitat a l’alta burgesia. Quan la cultura era d’accés a classes pudents, l’aparició de les bandes va despertar l’interès en l’aprenentatge musical en les classes rurals i obreres, tot impulsant la democratització de l’accés a l’ensenyament musical, i de vegades també —especialment les més antigues— a una mínima instrucció (llegir, escriure, sumar i restar, per ex.), a més a més de garantir l’accés al grup de teatre amateur, la coral o l’orfeó, el grup de dansa, etc.

La figura del director instruïa en l’educació individual i el grup social en facilitava l’aprenentatge col·lectiu. Es tractava d’un ensenyament coral i intergeneracional. Les bandes de música, a través dels seus directors i els mateixos membres, van esdevenir espais informals d’educació musical i van contribuir a projectar la música socialment i a posicionar-la com un agent cultural i identitari de la comunitat.

Amb la constitució de les bandes com a societats musicals, l’ensenyament musical es va formalitzar. La necessitat d’introduir nous músics, garantir el relleu generacional dels instrumentistes i oferir una formació de qualitat i estructurada entre els seus membres va conduir a la creació de les escoles de música. 

Amb el pas del temps, les causes polítiques i econòmiques, així com les modes socials han condicionat i condicionen l’existència i les característiques de les bandes. D’una banda, la desaparició d’entitats durant la dècada dels anys 30 i, especialment, l’afectació directa de la guerra civil en la pèrdua de població civil. En segon terme, l’aparició de noves formacions musicals, en un context de nous corrents musicals i modernitat provinent dels EUA com són les orquestres durant els anys 20, o les big bands, importades les darreres dècades. Però també, i actualment, en l'escissió de músics a formacions com les xarangues —conjunt instrumental format per instruments de vent i percussió—, constituïda per un menor nombre d'instrumentistes, contractualment més econòmica i vinculada a actes lúdics. I, finalment, l’impacte de les polítiques econòmiques sobre la gestió administrativa de les entitats musicals (la llei de l’impost de societats, les afectacions normatives corresponents a la reforma de la llei de l’IRPF i la Llei de transparència, principalment).

Malgrat aquestes dificultats, les bandes de música continuen sent les transmissores socials encarregades de recrear, adaptar, transformar i actualitzar el patrimoni musical que representa l’expressió identitària i la memòria històrica i col·lectiva del seu municipi, i també del territori.

Classificació: 
Modalitat / Sistema d'execució: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les bandes de música estan constituïdes per tres famílies d'instruments: vent-fusta, vent-metall i percussió.

En cercavila, habitualment, en primer lloc desfila l'abanderat; posteriorment el director; i a continuació, els músics de la banda seguint l'ordre de primer els instruments de percussió no tonals com la caixa, els bombos i els plats. Seguidament, els instruments de vent-metall de greu a agut: les tubes, els bombardins, els trombons, les trompes i les trompetes. I, per últim, els instruments de vent-fusta de greu a agut com els saxos, els clarinets, els oboès i les flautes.

Un element indispensable per a la majoria dels directors és un afinador, i en menor mesura hi ha qui també utilitza batuta, si bé habitualment es dirigeix gestualitzant braços i mans.

Per altra part, hi ha les bandes simfòniques, que es distingeixen perquè hi participen també instruments de corda, entre els quals són freqüents el violoncel i el contrabaix. En aquests casos, només es possible escoltar-les en sales de concert tancades o en escenaris a l'aire lliure. És en aquesta tipologia d'actuació on el músic pot romandre assegut, i on és habitual escoltar altres instruments de percussió com el triangle, el gong, la pandereta, el xilòfon, els timbals…

 

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Les bandes de música estan constituïdes com a entitats sense ànim de lucre i el seu funcionament intern es gestiona a través d’aportacions voluntàries, amateurs i professionals. En la vessant voluntària, el soci és el capital humà fonamental per a la constitució de l’entitat i la junta en representa el poder principal. Formada com a mínim per tres membres, designats en l’acte de constitució o d’acord amb els estatuts, exerceixen els càrrecs obligatoris mínims de presidència i secretariat, sent el tercer, habitualment, la tresoreria. La seva funció és conduir la gestió i direcció de l’entitat i representar-la de cara a tercers. Per una altra part, l’assemblea general és l’òrgan sobirà del qual tots els associats en formen part i el seu objectiu és adoptar els acords i determinar les directrius generals que ha de seguir l’entitat musical. El règim de constitució i funcionament de l’assemblea general, així com la junta directiva es regula estatutàriament. És indispensable per al funcionament de l’associació, el treball voluntari realitzat pels socis i els simpatitzants. La seva contribució és un valor econòmic i social per a l’entitat incalculable. De manera desinteressada i moguts per un sentiment identitari i de pertinença, els seus membres treballen en la configuració i gestió de l’entitat, així com en la participació i suport actiu en altres àrees de l’associació musical. L’aportació dels seus coneixements, aptituds, temps i recursos cobreix les necessitats que difícilment podrien ser ateses amb el pressupost habitual que les societats musicals disposen. La composició de la banda, és a dir els instrumentistes, és la vessant amateur de l’entitat. En destaca el fet que és un espai intergeneracional constituït des de la perspectiva de l’equitat de gènere. En una societat actual on els joves són menys propicis a relacionar-se en un àmbit social amb gent d’edats diverses i on els adults prioritzen les obligacions familiars i laborals, la banda de música representa una excepció. Les franges d’edat entre 16 a 25 i 26 a 49 són les més nombroses, seguides dels menors de 16 anys i els majors de 49. Paral.lelament, la composició de les bandes reflecteix actualment quasi una paritat de gènere, sent superada escassament pels homes, que des dels inicis i fins a la dècada dels anys 1980 conformaven els membres de totes les bandes de música en exclusiva. Destaca però que en algunes formacions, la presència femenina és superior, sent la forquilla d’edat entre els 16 i 25, el col.lectiu més nombrós. Això es contraposa amb la resta d'edats, on el nombre de dones és reduït. Les raons es deuen a la dificultat de compaginar la vida familiar amb la banda; i a les causes passades de caire polític, social i cultural que condicionaren la seva formació musical i l’ingrés a les bandes (majors de 55 anys). Per altra part, la vessant professional de la banda recau en la figura del director i també en el professorat de les escoles de música, en aquells casos en què la societat disposa d’una escola de música i els intèrprets són estudiants. El director, especialment, esdevé un referent pedagògic que cohesiona, organitza, impulsa i motiva als músics. Les seves qualitats humanes i pedagògiques esdevenen igual d’importants que les seves funcions tècniques, entre les quals es troben: definir l’estil musical de la formació, escollir el repertori o adaptar les partitures a la diversitat formativa dels músics. D'altra banda, ressaltar la creació de la Federació Catalana de Societats Musicals. Fundada l'any 1981 a Sant Carles de la Ràpita, compta actualment amb 42 societats musicals associades a tota Catalunya, sent les Terres de l'Ebre, la demarcació on hi ha una major presència d'entitats federades. L’Agrupació Musical Canareva d’Alcanar, l’Agrupació Musical Senienca de la Sénia, la Banda de Música d’Ulldecona, l’Agrupació Musical Rapitenca de Sant Carles de la Ràpita, la Societat Musical La Lira Ampostina d’Amposta, la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta, la Societat Musical l’Artística de Sant Jaume d’Enveja i la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre varen ser les bandes fundadores de la Federació. D'ençà que va tenir lloc la primera Assemblea General el 17 d'abril de 1982 a Amposta, i segons dades de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, la federació abasta més de 1.800 músics en actius, 3.500 deixebles de disciplines musicals diverses i més de 6.500 membres de les entitats. Per últim, la Federació Catalana de Societats Musicals va ser una de les cinc federacions fundadores de la "Confederación Española de Sociedades Musicales".
Participants/Executants: 
Abanderat, director de banda i músics
Socis
Ús i funció/Context d'utilització: 

Salvaguarda:

Transmissió: 
Les bandes de música, com a moviment associacionista, s’arrelen amb força al municipi com a estructura de dinamització i cohesió social, i de representació col·lectiva. En primer lloc, perquè creen un vincle relacional i interactiu que integra els components de l’entitat musical —socis i músics— amb els habitants de la població. En segon lloc, perquè ofereixen al municipi un servei com a agrupació musical i també com a centre educatiu, si disposen d’escola. I, per últim, perquè generen en el si de la societat un sentiment d’identificació identitària (l’ús del nom de la banda, emprant el nom del municipi o el seu gentilici és el major exponent de vinculació identitària i d’identificació local). Tots aquests factors comporten un relleu generacional en la formació bandística que en permet la seva transmissió i continuïtat. Així s’evidencia, per exemple: en la composició intergeneracional i també familiar d’algunes bandes.
Viabilitat/riscos: 
La permanència de les bandes de música estan condicionades per factors interns i externs. Per una part, la formació es pot dissoldre perquè minvi l’interès dels músics per tocar en la banda, ja sigui perquè tinguin altres prioritats (estudis, vida laboral, tocar en altres formaciones…) o per manca d’estímuls (falta de concerts, l’estil del director…). Per altra part, la situació econòmica i les obligacions fiscals a les quals estan subjectes les entitats sense ànim de lucre poden dificultar la seva permanència en el marc de la legalitat. Les associacions musicals se sustenten econòmicament a través de les quotes dels socis, els convenis signats amb els ajuntaments i els contractes per actuacions i concerts que realitza la Banda. Puntualment, també poden rebre subvencions de la Generalitat i Diputació, així com aconseguir beneficis de la venda de material propi (CD, llibres de l’entitat i material divers). Com a entitats, en els darrers anys han patit una reducció pressupostària d’ajudes públiques i una disminució de la contractació dels concerts. A aquesta situació, s’hi afegeix la gestió administrativa, que s’ha multiplicat i complicat arran noves normatives com la Llei de l’impost de societats i la Llei de transparència. Aquesta circumstància, així com les relacionades amb l’IVA i l’IRPF, són insostenibles per algunes associacions musicals, que davant la impossibilitat de complir amb la normativa legal estan abocades a desaparèixer si no es produeixen millores en el gravamen fiscal.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Les bandes han pres diverses mesures de salvaguarda que afecten la seva formació interna i la seva participació activa. Per una banda, la principal mesura per sostenir la formació ha estat i és la creació i manteniment de l’escola de música. I és que el centre educatiu permet poder nodrir la formació de nous integrants. Darrerament, destaca l'autorització del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a l’obertura del centre educatiu privat «Centre autoritzat d’ensenyaments artístics professionals de música la Lira Ampostina», d’Amposta. Amb aquesta resolució, el centre podrà impartir tota la línia educativa dels ensenyaments artístics professionals de música. Per altra part, la mesura de participació i representació durant les manifestacions i celebracions està subjecta als convenis signats amb els ajuntaments i als contractes obtinguts per actuacions i concerts. En ambdós casos és important destacar la diversitat d’actes en què participen i l’adaptació del repertori bandístic que interpreten. Per últim, i a fi de salvaguardar l’entitat econòmicament parlant, les bandes que disposen de recursos humans i musicals estan apostant per realitzar i participar en noves propostes i formats musicals (concerts de música, acompanyament a obres de teatre…) a fi de generar guanys que ajudin a equilibrar la balança econòmica de l’associació.
Protecció jurídico-administrativa/Reconeixement patrimonial: 
Altres
Altres mesures de protecció/Promoció/Difusió: 
Puntualment i, habitualment, amb motiu d’algun aniversari de la banda, l’entitat publica CD i/o llibres que difonen la música i la història de la societat musical, així com realitza alguna exposició temporal. Per altra part, cal destacar també les mesures de salvaguarda del patrimoni de l’associació musical. Els edificis de les seus de les entitats (baluards del passat de la societat musical i patrimonis alguns per si mateixos), contenen els fons documental de l’entitat de caire administratiu, històric i musical i custodien la bandera, els premis de l’entitat o els vells instruments i uniformes de l’associació, i abundant material fotogràfic, entre altres materials.

Recursos associats:

  • Agrupació Musical Senienca
    Agrupació Musical Senienca
  • Manel Martines i Solà de l'EMD de Jesús. Afinant l'instrument
    Manel Martines i Solà de l'EMD de Jesús. Afinant l'instrument
  • La Societat Musical la Lira Ampostina, la Unió Filharmònica d'Amposta i l'Associació Musical Verge dels Prats de l'Aldea
    La Societat Musical la Lira Ampostina, la Unió Filharmònica d'Amposta i l'Associació Musical Verge dels Prats de l'Aldea
  • La Lira Roquetense
    La Lira Roquetense
  • Agrupació Musical Casal Camarlenc
    Agrupació Musical Casal Camarlenc

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 15/06/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 15/06/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
A més a més dels seus propis locals i auditoris, on solen fer concerts, el carrer i les places són els espais naturals d'actuació de les bandes de música on posen música a les celebracions que hi tenen lloc: processons, festes locals, cercaviles… Als anys 1990 la Federació Catalana de Societats Musicals va crear l’eslògan «La música de banda és festa», que va tenir un gran èxit i repercussió. El so de la banda ha esdevingut un element imprescindible en molts dels actes lúdics, religiosos i festius de les Terres de l’Ebre. Això implica que difícilment es pugui concebre la realització de certes celebracions, sense la seva presència. Les bandes de música esdevenen estendards de la cultura popular i la identitat col·lectiva de la seva població. Tanmateix, cada cop més podem trobar la banda tocant en espais tancats que es regeixen per un major formalisme i una menor interacció amb els assistents. En aquest darrer cas, la banda acostuma a interpretar peces musicals de major complexitat, partitures de sarsueles, bandes sonores, peces de jazz… però també repertori orquestral o operístic, música poc accessible a ser escoltada en directe per a la majoria de població. Oferint aquesta variant d’actuació, desenvolupen una vessant pedagògica que afecta els mateixos músics, en l’aprenentatge de les partitures —sigui a través de l’escola de música, en cas que se’n disposi; sigui a través dels assajos— i en la mateixa comunitat, en l’aproximació i coneixença a diversos estils musicals.