IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Descripció:

Descripció general: 

La presència dels armats acompanyats de la samaritana és actualment un dels elements clau de la representació de la Setmana Santa a Flix i a la Palma d'Ebre. En ambdós casos participen de manera activa als diversos actes de la Setmana Santa, Dijous Sant amb la custodia del Monument, Divendres Sant al Via Crucis, a la processó del Sepulcre i Diumenge de Pasqua a la processó de l'Encontre. La seva espectacularitat estètica i sonora, vistositat i caràcter no religiós ha fet que d'uns quants anys ençà hagi augmentat la seva identificació amb la celebració i la comunitat. Són dos models (Flix i la Palma) que poden explicar-se seguint el mateix esquema tot i algunes variants. La més significativa d'aquestes variants i que dóna un grau de singularitat, no només respecte als armats de la Palma sinó d'altres poblacions de Catalunya és la recitació de les Desmes per part de la samaritana de Flix el Diumenge de Pasqua. 

El grup d'armats de Flix estan organitzats com a associació sense ànim de lucre des del 2008 amb el nom de Confraria dels Armats de Flix. A la Palma són una organització informal sense   uns estatuts o reglaments que defineixin el seu funcionament. En ambdós casos l'Ajuntament hi dóna suport però en un segon terme. Són organitzacions que en el seu origen sorgeixen de la mà de les confraries religioses que sortien en processó Dijous i Divendres Sant. En el cas de Flix estava lligada a la Confraria del Sant Sepulcre i, a la Palma, al Sant Crist. És quan es recuperen a partir de la segona meitat del segle XX que sorgeixen com un grup de persones que recuperen la figura dels armats i la samaritana, però sens restablir el lligam institucional amb les confraries religioses, tot i que surten amb aquestes en processó. Per tant, l'organització està lligada a les mateixes funcions que compleixen dins de l'estructura dels armats, càrrecs que representa l’estament militar, en què el capità manaies és la persona amb més capacitat de decisió dins del grup d’armats. A Flix s'evidencia, ja que el capità manaies és el president de la junta directiva de l'associació. Coincideix que en formen part també la persona que porta l’estendard i els membres dels armats que són més actius en l’organització. A la Palma no existeix una entitat reglada i, entre els diversos membres, tant per antiguitat com per implicació s'organitza. Un fet determinant és que la indumentària i les llances les guarda en aquest cas un dels membres més antics del grup però no n'és el capità. Avui tothom pot ser armat sense condicions ni socials ni econòmiques. No obstant això, antigament a part que n’eren menys en nombre no estava tan ben vist ser armat. Solia ser gent d’un estatus social menor. Això també s’atribuïa a la figura de la samaritana. Hi ha casos, com a la Palma d’Ebre, en què els informants mencionen que les famílies benestants o properes a Acció Catòlica (grup laic extremadament devot, practicant i proper a l’organització dels actes eclesiàstics com el Corpus Christi o el Monument) no eren ni han estat mai armats. El fet de ser armat portava associat un mal estigma durant la primera meitat del segle XX i fins a la dècada de 1960.

El finançament del grup depèn del suport de l'Ajuntament, dirigit al manteniment o l'adquisició de noves indumentàries, i també del benefici de participar a la Setmana Santa d'altres pobles per contracte. El 2016 els armats de la Palma han participat el Diumenge de Rams a Barcelona en una processó, als armats de Flix els han contractat a la Fatarella perquè participin dijous a la nit a la processó; anteriorment havien participat a la Setmana Santa de Tortosa i a la Passió de Vilalba dels Arcs.

El grup d'armats està format pels personatges següents: la samaritana, la samaritana petita (a Flix), llancers, percussió (tambor i bombo), vents (corneta i trompeta), un estendard i el càpita manaies; a la Palma també hi ha la figura del cabo. Són totes funcions que s’assumeixen per antiguitat de pertinença o grau de participació. L’estendard i el capità manaies de Flix són armats des de la primera època, de quan es recupera després de la Guerra Civil espanyola del 1936, i quan es recupera a la dècada de 1980 assumeixen les responsabilitats que tenen actualment. En el cas de la Palma els qui porten la bandera han sigut sempre de la mateixa família. La pertinença als armats comporta un grau de voluntarietat i participació que defineix les possibilitats d'assumir un càrrec o altre sempre que les persones amb major antiguitat o que compleixen el càrrec no el cedeixin. Respecte a la participació de la dona, a la Palma no hi ha dones que facin d'armats; no hi ha cap prohibició explícita però encara no s'accepta. En el cas dels armats de Flix, tot i que antigament no hi havia dones, quan es recupera el 1980 ja es fa obrint la convocatòria a tothom incloent-hi dones. Actualment hi ha quatre dones que fan d'armats, alguna de les quals també ha fet de samaritana. 

El cas de la samaritana a la Palma no està reglat i pot ser que una mateixa persona repeteixi més d'un any com a samaritana. El 2016 la noia que compleix la funció de samaritana ha agafat el relleu de la seva germana. La condició que havia de complir la samaritana antigament era que fos soltera. El cas de la samaritana de Flix les condicions són d’organització interna dels armats; es procura que la samaritana tingui una relació familiar o directa de participació amb els armats. S'intenta que algun familiar o ella mateixa hi participi o hi hagi participat per fomentar la relació entre samaritana i armats. Això passa perquè cada cop és major la voluntat de fer de samaritana sense col·laborar després en el manteniment dels armats. Tot i que es promou aquest fet, junt amb la de ser major de 16 anys i noia, no hi ha cap condició escrita. Habitualment són noies per casar, avui joves que compleixen els 18 anys durant l'any en curs que fan de samaritana o prop de l’edat, hi ha llista d’espera fins al 2029. En el cas de la samaritana petita de Flix són nenes no majors de 10 anys que s’apunten a la llista i sovint ja s’apunten per fer després de samaritana gran i poder recitar les Desmes. Respecte a les limitacions de gènere la samaritana és una funció que ha de complir la dona i no s'ha plantejat l'opció que no sigui així.

Actualment les dues organitzacions tenen un nombre fix de membres, només variable en el nombre de criatures, i que en part està determinat pel nombre de vestits que tenen. El fet que el cost d’aquestes, sobretot el cas de Flix, sigui elevat dificulta l’adquisició de noves armadures, si a això hi sumem la intenció que tots han d'anar iguals, fet que impedeix que cada persona pugui confeccionar o cercar pel seu compte la vestimenta, ens trobem amb certa limitació per a un possible creixement del nombre d’armats. En total a Flix hi ha 20 armats amb llança, 25 entre tambors i bombo i 10 cornetes més a part de l’estendard, el capità i les criatures, 60, un total que es modifica segons el nombre de criatures. A la Palma son 40, 20 llancers i 20 entre tambors, bombo i corneta.

Les indumentàries d’ambdós són diferents. L’element més rellevant d’aquesta diferència és que a Flix els armats amb llança porten armadura metàl·lica i a la Palma és de cuir. En els dos casos la vestimenta és propietat dels mateixos armats, que la cedeixen a qui vol participar-hi o a nous possibles membres. Les diverses parts de la indumentària són en el cas de Flix, calces llargues blanques, falda blanca amb les puntes brodades sobre una falda roja amb dues línies blanques a la part inferior, camisa blanca i sobre una de roja també amb dues línies blanques a la part inferior de la camisa, sobre de la roba una l’armadura lluent amb la cuirassa, tapada a l’alçada del coll i espatlles amb el pitet (tela blanca circular al voltant del coll amb un brodat) als braços els manguitos de cuirtot tapat per la capa roja, a la mà l’escut, el casc amb les plomes i finalment als peus les espardenyes amb les cintes roges. En el cas dels armats de Flix que toquen instruments de música porten una cuirassa de cuir amb motius metàl·lics de decoració.

Els armats de la Palma porten mitges marrons, falda blanca amb una ratlla vermella, camisa blanca amb ratlla vermella, cuirassa de cuir acabada a la part inferior amb tires com fent una falda i amb motius metàl·lics decoratius daurats, tot cobert per una capa vermella, casc metàl·lic daurat amb plomes i sandàlies de cuir o pell marró. La diferència entre els armats músics i els armats amb llança en aquest cas es fa mitjançant el color de la capa, groga els músics i roja els llancers.

Les samaritanes coincideixen amb un vestit de falda vermella i camisa de color verd brillant,  engalanades amb joies o elements brillants, maquillades de manera evident (llavis rojos), al cap una cinta o diadema roja feta amb una peça de cartró coberta amb tela de color roig que envolta el cap, a la mà un càntir.

En els dos casos la indumentària també és un element diferenciador dins del mateix grup. El cas de Flix antigament portaven capa només el capità i el portador de l’estendard; actualment (des de 1985) la porten tots però s’ha buscat diferenciar aquests dos càrrecs i ho fan mitjançant el color. El casc del capità i estendard de Flix també és diferent pel color del plomatge.

Si un nen o nena vol sortir i hi ha material de grans. Un familiar ha de sortir amb ell vestit d'armat; aquesta mesura es pren perquè si no hi ha cada cop més xiquets que volen fer de romans i el nombre de xiquets acaba desproporcionat respecte al d'adults. 

Les funcions dels diversos càrrecs es limiten al capità manaies, que és el responsable d’ordenar el pas i les tornes durant la processó o exhibició. A la Palma aquesta funció també la compleix el cabo.

L’ordre dels armats depèn del motiu de la sortida. En ambdós casos habitualment els músics van davant marcant el ritme i el pas. Primer cornetes i trompetes, seguides de tambors i bombo, abanderat o estendard, el capità manaies, la samaritana, els armats amb llança i finalment les criatures. Dins d’aquest ordre, les parelles que van davant i que marquen el ritme i les tornes són gent que porta molts anys; per tant, les quatre o tres primeres files tenen un lloc fix per antiguitat i experiència però després és més aleatori. Si faltés un dels primers continuaria el següent en posició de la fila.

Els armats durant les representacions, tant en processó com a exhibició, duen a terme diversos passos i tornes. Com a pas s’entén quan caminen en formació (dues fileres en paral·lel i ordenats per parelles caminant endavant), i poden fer-ho amb el pas ordinari, el pas ràpid, o el pas armat, el pas lent. Això depèn del moment; és comú que en processó es faci el pas d’armat o solemne i s'intercalen amb algunes tornes, quan s’acaba la processó, o es desplacen d’un espai a un altre habitualment ho fan a pas ordinari. Per exemple durant la cercavila que es fa la plega es fa també a pas armat i ja quan consideren que han acabat prenen el pas ordinari. Igual succeeix al final de les processons, tant de Divendres Sant com del diumenge de l’Encontre, una vegada s’acaba la processó o es considera que es retiren prenent el pas ordinari fins al local on es reuneixen. A la Palma quan tornen del Via Crucis del divendres es puja al Calvari amb pas solemne però a la baixada es fa amb pas ordinari. Aquests passos, com hem mencionat, es combinen amb les tornes. Les tornes són moviments que realitzen els armats durant el recorregut per fer la representació més atractiva i distreta, a la vegada que serveix per aturar el ritme dels armats si aquests van més ràpids que les imatges de la processó o s’ha obert una distància massa ample. Hi ha la torna simple, doblada i de cruze. El capità és que decideix segons el pas si es fan o no i quina es fa. Llavors dóna un senyal al corneta i aquest fa un, dos o tres tocs de corneta depenent si es tracta de fer la torna simple, doble o de cruze. El toc de corneta té una primera part d’anunci que demana l’atenció i és comú en els quatre: «Titroriiii» i al final fa un o fins a quatre tocs secs i és el que diferencia les tornes.

La torna simple vol dir que les dues fileres s’uneixen intercalant-se entre si per acabar formant una sola filera al mig, la torna doblada és quan s’ajunten les parelles i formen una fila doble al centre; finalment la torna de cruze és quan la parella d’armats es creua entre si de fila i s’intercanvien el lloc; finalment hi ha una torna sense nom especificat que és que de cada cantó un va al mig fa una volta sobre si mateix i torna al seu lloc; aquesta s’avisa amb quatre tocs de corneta.

Durant la representació un altre element a tenir en compte són les llances i com intervenen en l'actuació dels armats. El Dijous i Divendres Sant els armats han de sortir amb les llances perquè representa quan prenen Jesús. Diumenge de Pasqua a la Palma els armats surten sense llança perquè representa que ja no és necessària, ja és mort. A Flix en algun moment s’havia fet, però actualment continuen sortint amb la llança. Un altre element rellevant és la posició de les llances de lloança, és a dir inclinades, quan passen les imatges de la processó. Això passa per exemple a la Palma quan els armats se situen a la porta de l’església formats i pel mig passen les imatges que acaben la processó. En aquest moment les llances es posen inclinades com a senyal de reverència. Finalment, en aquest sentit les llances, sobretot en els armats de Flix, intervenen com a element sonor. Durant la processó del Divendres Sant i el divendres al Camí de les Creus avancen «a cop de llança». Acompanyen així el ritme solemne de tambor i bombo. Antigament hi havia certa rivalitat entre els mateixos armats per veure qui aconseguia doblegar-la.   

Finalment dins de representació dels armats cal mencionar l’exhibició. Aquesta part s’introdueix  posteriorment i com a conseqüència del mateix atractiu per a la població que representen el armats. Tant a la Palma com a Flix el Diumenge de Pasqua els armats fan una exhibició a partir d’uns moviments preparats amb antelació. A Flix és abans que comenci la processó i a la Palma es fa a la plaça de Catalunya just en representar-se l’encontre entre la imatge de Jesús ressuscitat i la Verge Maria. El moviment poden ser de creació pròpia o que s’hagin après durant la participació a les trobades d’armats d’altres grups. Entre els moviments que es fan a Flix hi ha el Molinet, dues parelles es posen una al costat de l’altre, una de les dues a toc de la corneta gira 180 graus i queda mirant la seva esquena, a toc de corneta les dues parelles avancen però mantenint l’eix central com a referent; per tant, avancen com les agulles d’un rellotge o aspes d’un molí. Un altre moviment és el Diamant. La parella d’armats en pas ordinari avança com si fes una torna de cruze però una vegada s’ha situat a la fila paral·lela torna a creuar-se acabant al seu lloc d’origen; el dibuix en avançar és com un diamant, d’aquí el nom.  Un altre moviment és que els armats a pas ordinari avancin caminant dibuixant un cargol o finalment un altre moviment és l’Estel Nou, que parteix dels armats formant en files de quatre que avancen i quan arriben al punt on hi ha el capità manaies cada fila es dirigeix a un extrem  (nord-sud-est-oest) i van de fora cap endins quedant el primer de la fila tan proper com sigui possible al capità mirant-lo de cara. A toc de corneta les quatre files que han quedat formant una creu giren i miren tots cap a la mateixa banda. A continuació, a toc de la corneta mantenint el capità com a eix central de la creu avançaran en sentit de les agulles del rellotge. A part d’aquests moviments cada any en poden sorgir de nous, dependrà del capità.

Tots aquests són els elements que configuren l’agrupació dels armats i que es reprodueixen durant la seva participació a les processons. Tot i que segons la documentació històrica els dos grups d’armats intervenien als mateixos actes i complien el paper que els ve definit per la narrativa que configura la Setmana Santa, actualment hi ha certes diferències que podem identificar i que són fruit de com s’ha desenvolupat l’acte principal de la Setmana Santa de la qual formen part. L’esquema relativament recuperat o mantingut el podem trobar a la Palma d’Ebre. Els armats entren en acció el Dijous Sant a la tarda a la celebració del trasllat del Monument.

Un cop s’acaba la missa s'obren les portes de l’església i els armats a ritme de tambor i bombo i fent força soroll entren a l’església, on representen que prenen Jesús. Entren i van fins a l’altar per la part central, tomben cap a l’esquerra i fan la volta per dins l’església fins a tornar a l’altar, on queden en formació. Llavors el mossèn sota el pal·li de sis vares portades pels regidors de l’Ajuntament agafa el Santíssim (el Santíssim sagrament és un cercle pla platejat o daurat amb aspes que surten del mateix cercle, tot simulant la llum, que se sosté aguantat a una vara que té una base plana en forma de mitja circumferència. Representa el cos de Crist i se li dóna el nom de Santíssim) i el porta fins al Monument. Els armats un cop s’acaba aquesta representació surten a pas ordinari. Antigament tant a la Palma com a Flix es feia una guàrdia on dos armats es col·locaven davant del Monument custodiant el Santíssim, fins a Divendres Sant quan anaven al Via Crucis. Actualment a Flix ho han recuperat el 2013 i fan guàrdia fins a les deu de la nit.

Respecte a la presència dels armats dins de l’església, la seva entrada, el fet que vagin a l’altar, la seva presència nocturna, crea controvèrsia i durant la segona meitat del segle XX els problemes i part dels motius de la desaparició o quasi desaparició dels armats aquests pobles, es relaciona amb els conflictes entre armats i el capellà. En el cas de Flix es recorda que la guàrdia es deixa de fer perquè el prior de la vila el 942, en entrar i veure als armats a la sagristia jugant a cartes i renegant, pel mateix joc, va decidir prohibir que els armats poguessin fer la guàrdia. Aquest fet confirma la relació o el caràcter que s’atribueix als armats de gent fora dels models establerts i persones qüestionables per la comunitat o marginades. Això avui ha desaparegut.

A continuació, a la Palma els armats surten en processó, la de Dijous Sant. A Flix també hi sortien però es va deixar de fer la processó i ja no surten.

Abans de començar la processó el cabo va a buscar a casa seva la samaritana. Mentrestant els altres armats se situen a l’església. Una vegada arriba la samaritana els armats es posen en formació i de l’abadia (la casa del mossèn que hi ha just davant de l’església), el cabo va a buscar el penitent. El penitent és una persona que va amb la cara tapada i vestida i sortirà en processó arrossegant la creu i amb els peus encadenats i descalç. La processó s’inicia amb els armats obrint la processó. Els armats van davant marcant el ritme i seguint l’ordre definit. La samaritana va entre els armats amb el càntir a la mà tota engalanada amb joies i movent el cos de forma evident, tot mostrant una actitud descarada i atrevida. Al final de la processó cada armat es retira fins divendres.

El Divendres Sant al matí participen del Via Crucis. Es repeteix el mateix ritual, es va a buscar la samaritana i el penitent. S’inicia la processó i pel recorregut els diversos personatges representen les catorze estacions del Via Crucis. Les tres caigudes en què el cabo representa que increpa el penitent quan està al terra perquè s’aixequi amb l’espasa o quan la Verònica eixuga la cara de Jesús. Els armats que van al davant de la processó arribaran al Calvari, un turó situat als afores del poble on hi ha una creu, i es posen envoltant l’espai a límit esperant l’arribada de les imatges religioses. Mentrestant, en un racó la samaritana es treu les joies i es neteja la cara i es posa sobre un vel negre. Amb aquest acte representa la conversió de la samaritana davant de Jesús. Aquest fet és el que després veurem representat a Flix. Una vegada arriben les imatges es realitza la baixada a pas ordinari cap a l’església i també es van intercalant diverses tornes. La samaritana ja va amb les autoritats.

Antigament els armats quan acabaven el Via Crucis paraven per les cases de les famílies benestants del poble que les invitaven a vi. D’aquesta tradició actualment en queda menjar cóc amb xocolata, que ofereix l’Ajuntament.

Divendres a la tarda es repeteix el procés del dijous a la tarda, però aquest cop per tornar el Santíssim a l’altar. A la nit tornen a sortir seguint el model del dijous, amb la diferència que el penitent ja no porta la creu sinó una palma.

Diumenge els armats de la Palma surten a la processó de l’Encontre sense escut ni llança. Al matí toquen diana per anunciar la processó. Surten a primera hora fins després a les dotze. Surten en processó i quan són a la plaça i s’ha produït l’encontre de les imatges és quan els armats es col·loquen fent un cercle i fan una cadena (caminar entrecreuant-se entre si seguint el cercle), fan tres tombs a la plaça i després els caçadors fan les salves i es dirigeixen a l’església. És l’últim acte, la comitiva de la processó i els armats davant i sense casc, entren a l’església per donar per acabada la participació dels armats en la Setmana Santa.

Aquest model de participació es reprodueix a Flix però s’ha perdut la processó del dijous, i entre les accions no es reprodueix el fet que l’armat va a buscar a la samaritana a casa seva ni hi ha la figura del penitent. No obstant això, el Diumenge de Pasqua sí que assumeix més importància a Flix a causa de la recitació de les Desmes.

El Diumenge de Pasqua els armats i la samaritana de Flix fan una cercavila que comença a les deu del matí pels carrers amb l’objectiu de recollir diners per la confraria d’armats. Es concentren tots al local de l’antic ajuntament (al carrer Major on hi ha les llances, els instruments i altres elements de la indumentària). La samaritana i les samaritanes petites arriben vestides de casa. Recorren el carrer i van fins a un extrem del poble (al poliesportiu) situat al final del carrer Sant Roc per tornar i passar per la plaça del Mercat, on es farà l'exhibició abans de la processó. Durant el recorregut, els nens i les nenes que van vestits d’armats, van amb una panera o un cistell de plàstic recollint els diners que els veïns del poble des de la porta o des dels balcons ofereixen als armats. En arribar a la plaça del mercat fan algun dels moviments de l’exhibició com l’Estrella Nova i el Molinet.

A dos quart de dotze els armats després de fer l’exhibició a la plaça del Mercat, on el públic es concentra, es dirigeixen a pas ordinari cap al carrer Major, des d’on esperaran que s’iniciï la processó de l'Encontre. Davant els músics seguits dels armats amb la llança i al mig, anirà al costat del capità manaies, la samaritana i les samaritanes petites. L’any 2016 de manera excepcional perquè són bessones hi ha dues samaritanes petites. La samaritana porta un micròfon a l’orella que s’ha incorporat perquè quan reciti les Desmes ho senti tota la plaça. Els armats mentrestant esperen que comenci la processó en formació i el capità els fa fer alguna torna.

A les dotze comença la processó de l'Encontre. Hi participen per ordre, els armats amb la samaritana. A continuació les tres banderes, blanca de la mare de Déu i del Remei, groga del Sagrat Cor i una de roja de Sant Antoni. Després els escolanets i sota el pal·li el prior de la vila amb el Santíssim. Darrere les autoritats municipals i a certa distància el pas de la Mare de Déu dels Dolors, seguida de les Esclaves. Quan el prior amb el Santíssim arriba just darrere dels armats, que estan parats al carrer Major, aquests comencen a caminar pel carrer Major en direcció a la plaça Major. La gent ja ha ocupat bona part de l’espai de la plaça esperant l'arribada de la processó. Sota dels porxos de la plaça és on s’han de col·locar les autoritats i el capellà amb el Santíssim, que representa Jesús ressuscitat, i on es representa l'encontre de la Verge Maria amb el seu fill.

Els armats arriben a la plaça, els músics se’n van, i els armats amb llança es queden en formació deixant un passadís per on entren el prior sota el pal·li i les autoritats, que es col·loquen sota el porxo de cara al passadís format pels armats. Una vegada situats, tot i que el pas de la Mare de Déu dels Dolors encara està pel recorregut, la samaritana inicia la recitació de les Desmes. Mentrestant es reciten les Desmes, els portadors de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors li retiren el vel negre que portava com a senyal de dol.

La plaça es queda en silenci per escoltar les Desmes i comprovar com ho fa la samaritana d’aquell any. Aquest moment s'ha recuperat el 1997, gràcies a una cerca que acaba amb la recuperació primer d'una informant oral i després d'una veina del poble que conservava el poema original, des d’abans de la Guerra Civil. La samaritana, que llavors no canviava cada any sinó que podia ser durant anys seguits la mateixa, recita un romanço on explica el procés de conversió davant de Jesús. Una conversió de dona atrevida i descarada a dona correcte i respectable.

La samaritana recita el romanço i al final tira el càntir al terra com a senyal que trenca amb el seu passat. Llavors tots els nens i les nenes de la plaça, prèviament col·locats estratègicament a prop, corren a agafar un tros de càntir, que des que es torna a fer aquest acte se li ha donat un grau més i es diu que porta sort.

Una vegada s’acaba de recitar continua la processó de l'Encontre; els diversos elements de la processó van passant per davant del capellà, que sosté el Santíssim i fan les reverències establertes, les banderes fan tres reverències i després la imatge de la Verge Maria en fa tres més, que representa amb aquesta reverència que retroba el seu fill després de ressuscitar. Respecte a l’ordre dels esdeveniments fins no fa gaires anys primer les banderes feien la reverència primer i després la samaritana recitava les Desmes; no obstant això, recentment es va canviar per no fer esperar la samaritana, que estava en tensió.

La processó i el dia s’acaba amb el retorn a l’església, aquesta vegada amb la samaritana convertida al costat del prior de la vila. Per la seva banda els armats es dirigeixen a pas ordinari cap al seu local, on abans d’acabar es fa una tocada de trompeta i toc de tambor i bombo al carrer. 

Història i transformacions de l'element: 

La presència i existència dels grups d’armats està lligada a la representació de la Passió, que narra els darrers dies de la vida de Crist segons la narrativa catòlica, i que és el que la comunitat cristiana celebra durant la Setmana Santa, que transcorre des de Dijous Sant fins a Diumenge de Pasqua. En el marc d’aquesta representació els armats són una figura clau de la iconografia que acompanya la Setmana Santa i, com ha passat amb tota la iconografia de la celebració, ha estat subjecta de les prohibicions plantejades des dels concilis que l’Església catòlica ha celebrat al llarg de la història. D’aquestes prohibicions les figures dels armats han sigut les menys prohibides, en no representar la imatge d'un personatge bíblic concret, fet que ha permès i ha facilitat que continuessin fins als nostres dies.

A les Terres de l’Ebre actualment trobem que perviuen els dos casos registrats. Ambdós casos tant per la memòria oral com per documentació escrita hi ha constància que existeixen segur des de principis del segle XX. En el as de Flix s’han trobat documents gràfics, una fotografia del 1915 on es veu la recitació de les Desmes per part de la samaritana amb els armats. El cas de la Palma d’Ebre, s’afirma l’existència dels armats des de finals del segle XIX i lligats a la confraria dels Fadrins del Sant Crist, tot i que hi ha hipòtesis que els situen al segle XVIII. En el cas de Flix en el seu origen està relacionat amb la confraria de la Germandat del Sant Sepulcre.

En ambdós casos es tracta de formacions que tenien  menys membres que actualment, un bombo  i una tambor i una corneta i com a molt deu armats. Per tant un grup reduït i sense autonomia.

La informació prèvia a la guerra civil del 1936 fa referència per tant a grups reduïts i lligats a les confraries religioses de divendres o dijous sant. Després de la guerra, a l’inici de la dictadura dècada dels '40, el context social i cultural afavoreix la recuperació de les agrupacions de caràcter religiós.  Aquest fet, la recuperació o re-fundació de les confraries porta de la mà, la reaparició de la figura dels armats. En el cas de Flix la primera època després de la guerra esta relacionada amb la Confraria del Sant Sepulcre. Fet que es demostra als documents de la confraria que afirmen que el 8 de març de 1953:

“La Hermandad decide tomar por su cuenta la organización y ayuda a los Soldados romanos Armats y asimismo aumentar la Junta en un nuevo vocal que se ocupe de relacionar la Hermandad con los Armats, recayendo tal nombramiento en ...” (Informació obtinguda del treball de Recopilació de documents de setmana santa de Flix realitzat per Francesc Visa fruit de la beca d’investigació concedida pel Museu Terres de l’Ebre al 2000)

En aquest cas el armats de Flix, tot i aquest lligam i suport organitzatiu, deixen de sortir al 1968. Els mateixos informants situen aquesta desaparició en el conflicte que es crea entre armats i capellà del poble. Aquest volia que la samaritana acompanyes durant la processó al capellà i els armats van dir que la samaritana havia d’anar amb els armats i que si no era així no sortien. El desenllaç acaba amb la desaparició del armats. No serà fins al 1980 que alguns d’aquells membre recolzats per l’ajuntament fan una crida per tornar a organitzar els armats, aquesta vegada com una entitat no lligada a cap entitat religiosa i que s’organitza com associació al 2008.

Cal remarcar que durant el període de post-guerra la samaritana no recitava les Desmes i que aquestes es recuperen al 1997 i tenint com a referents una entrevista oral a una antiga samaritana i després mitjançant una cerca una veïna del poble dona un exemplar de text original que es recitava abans de la guerra civil.

A la Palma d’Ebre els armats no s’acaben de perdre del tot però segons els informants és a partir de  la dècada dels seixanta del segle XX que es recupera amb més força.

En ambdós casos és a la dècada dels noranta que s’assenten tal com les coneixem avui en vestimenta i també amb el número de membres.

Respecte a la formació i els membres dels armats, es mante el fet que els diferents càrrecs són per antiguitat i prestigi dins del grup. Aquest fet pot canvia respecte al model on es prioritzava o existien famílies que assumien una funció i l’heretaven, (el capità, l’estendard) i en cas que no ho cedissin no perdien aquesta obligació o privilegi. Actualment aquest fet és menys estricte, tot i això les persones que ocupen aquests càrrecs fins que no el cedeixin poden assumir-lo i el següent en fer-ho no esta estipulat. Eren càrregues el de càpita o estendard de caràcter perenne.

En el cas de les samaritanes, a la Palma d’Ebre els canvis són principalment en la condició de no  estar casada que ha desaparegut, tot i el fet de que sigui jove, afavoreix aquesta condició. Per altra part és un càrrec que a la Palma no està molt sol·licitat i els últims anys ha sigut ocupat per noies de la mateixa família. En el cas que algú altre ho volgués ser, en principi hauria de cedir-ho. A Flix el model de llista sorgeix a partir de la recuperació al 1980, anteriorment era una condició que podien complir la mateixa persona durant uns anys fins que vingués una noia i ho demanes.

El canvi principal en la funció de la samaritana és que el seu caràcter negatiu per la comunitat i el que representa desapareix. A la Palma d’Ebre es deia que qui fos samaritana no es casaria afirmació que actualment ja no es mante. Desapareix i en el cas de Flix també és converteix en positiu i en una figura atractiva, com evidència el fet de recitar les Desmes i fer-ho bé que es converteix en una forma de prestigi davant de la comunitat. Un càrrec que fins i tot les xiquetes petites volen assumir i no esta mal vist per la comunitat nio per la família. Per tant el canvi principal respecte la figura de la samaritana i que obliga a fer llargues llistes,és el valor en positiu  que representa desapareixent els valors negatius que se li atribuïen.

En aquest sentit en general la formació dels armats era una formació que els seus membres se’ls suposava certs valors negatius al coincidir en persones socialment marginades o no ben vistes per la comunitat. Si observem la funció que complien, podem entendre el valor negatiu que se li atribueix. Aquesta relació amb població poc integrada a la comunitat també s’estableix pel possible fet que als seus inicis poguessin rebre un be material a canvi de complir aquesta funció. El canvi progressiu, sobretot l’últim quart del segle vint, i la relativa pèrdua de significat religiós augmenta i resignifica en positiu la figura dels armats i per tant canvia la seva percepció pública, tornant-se actualment un referent de la setmana santa dels pobles on participen.

Els canvis en la indumentària venen de la mà d’un major grau d’organització  (tot i que sigui informal) i del augment progressiu del valor dels armats per la comunitat. Antigament els armats es confeccionaven cada un l’uniforme, amb objectes que tenien a mà. Llaunes de conserva o d’una altre producte servien com a casc o cuirassa, poc a poc s’uniforma i a partir de la dècada dels vuitanta es defineixen uniformes de més qualitat. A la Palma els actuals, que s’han conservat es fan entre les dones dels armats menys el casc i escuts que es compren. A Flix al 1992 es renoven, fruit de la participació a les jornades d’armats on veuen un alt grau de cura en el tipus d’indumentària.

Respecte a la intervenció dels Armats a la setmana santa, tot i que des dels seus orígens sempre hi ha participat s’ha modificat la manera i els moments de la seva intervenció depenen principalment dels canvis soferts per la celebració de la setmana santa.

A Flix els armats fins 1942 feien la guàrdia del Monument tot a la nit, això desapareix perquè ho prohibeix el capellà i es recupera al 2013 però només fins les deu de la nit. A la Palma d’Ebre també fins la dècada dels quaranta dels segle cint es feien les guàrdies al Monument en torns voluntaris es perd a la dècada dels setanta junt quan es perd la vetlla del Monument.

En el cas de la Palma d’Ebre des de el 2012 quan els Armats intervenen al trasllat del Monument han introduït el toc de “la Saeta” amb la trompeta. Un element que ha canviat, durant aquest moment del trasllat del Monument és que els armats abans entraven amb una tambor o dos i un bombo, actualment al ser cinc de cada la sensació dins de l’església canvia provocant depenent de la persona admiració o rebuig perquè no es pot sentir el cant de la Coral.

El divendres sant els armats participen dels actes habituals com el Via Crucis i la processó del divendres a la nit. Els canvis en aquest sentit venen donats per l’augment de la representació i espectacularitat que comporta la presencia de 60  o 40 armats desfilant i les tornes o formacions variables que es van introduint per donar més espectacularitat a la intervenció. Es pretén augmentar el grau visible sense disminuir teòricament la seva solemnitat, pel moment que representa dins de la narrativa de la setmana santa.

El diumenge de pasqua un dels canvis significatius és la celebració de les exhibicions abans o després. Aquest fet està lligat al canvi que venim mostrant, l’espectacularitat  i estètica, del pas, musical o sonora i en la indumentària, que es converteix un dels aspectes claus del armats i que fa clau la seva participació a la setmana santa. Les tornes i formacions diverses que es practiquen no tenen en si un significat dins de la representació religiosa, tot i que el fer tornes no és nou, és nou el grau d’especialització de figures noves i que s’acabi creant un espai abans de la processó per fer una exhibició on mostrar aquesta qualitat dels armats.

Junt amb aquest canvi, cal senyalar el cas de Flix i la recitació de les Desmes. L’actual representació s’ha recuperat a partir de la memòria oral, el text i d’una fotografia on es mostra la posició de tot els participants de la representació i la indumentària de la samaritana. Per tant es pot afirmar que hi ha una voluntat no de canvi sinó de mantenir la representació tal com es recorda o s’ha pogut documentar. Per això podem dir que el canvi recent és la recuperació a partir del1997, després de seixanta anys sense fer-se, de la representació de les Desmes recuperant-la d’abans de la guerra civil espanyola. Una recuperació que accentua de nou el paper de la samaritana.

Dedicació: 
Antigament estaven relacionats amb les confraries de Dijous o Divendres Sant. A la Palma d’Ebre estava relacionada amb confraria dels Fadrins del Sant Crist i a Flix amb la confraria de la Germandat del Sant Sepulcre.
Processos i preparatius: 

Els preparatius relacionats amb els armats són definits pels assajos que fan el mes i mig abans de la Setmana Santa. En el cas de la Palama d’Ebre coincideix amb l’inici de la Quaresma i a Flix els comencen a fer també per les mateixes dates. Això també depèn de si hi ha variacions importants i nous armats. Si no es fan variacions ni apareixen nous armats també es redueixen el nombre d’assajos. 

El cas de la samaritana de Flix es desenvolupa a part. Una vegada se li comunica que li toca, la samaritana ha d’aprendre de memòria el romanço per poder recitar-lo a la plaça. Aquesta acció la fa cada una de forma independent, no hi ha un model predefinit.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La indumentària és l’element físic clau per als armats. A part d’això no hi ha necessitat d’espais o infraestructures per a la seva representació.

Les indumentàries d’ambdós són diferents, l’element més rellevant d’aquesta diferència és que a Flix els armats amb llança porten armadura metàl·lica i a la Palma és de cuir. En els dos casos la vestimenta és propietat dels mateixos armats, que la cedeixen a qui vol participar-hi o a nous possibles membres.

Les diverses parts de la indumentària són, en el cas de Flix, calces llargues blanques, falda blanca amb les puntes brodades sobre una falda roja amb dues línies blanques a la part inferior, camisa blanca i també una de roja amb dues línies blanques a la part inferior de la camisa, a sobre de la roba una l’armadura lluent amb la cuirassa, tapada a l’altura del coll i espatlles amb el pitet (tela blanca circular al voltant del coll amb un brodat); als braços els manguitos de cuir, tot tapat per la capa roja, a la mà l’escut, el casc amb les plomes i finalment als peus les espardenyes amb les cintes roges. En el cas dels armats de Flix, que toquen instruments de música, porten una cuirassa de cuir amb motius metàl·lics de decoració.

Els armats de la Palma porten mitges marrons falda blanca amb una ratlla vermella, camisa blanca amb ratlla roja, cuirassa de cuir acabada a la part inferior amb tires com fent una falda i amb motius metàl·lics decoratius daurats, tot cobert per una capa roja, casc metàl·lic daurat amb plomes i sandàlies de cuir o pell marró. La diferència entre els armats músics i els armats amb llança en aquest cas es fa mitjançant el color de la capa groga els músics i roja els llancers.

Les samaritanes coincideixen amb un vestit de falda roja i camisa de color verd brillant, engalanades amb joies o elements brillants, maquillades de manera evident (llavis rojos), al cap una cinta o diadema roja feta amb una peça de cartró coberta amb tela de color roig que envolta el cap, i a la mà un càntir que es trencarà al final de la seva intervenció.

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Les agrupacions d’armats no tenen un model formal comú de funcionament. En aquest cas, a Flix s’han organitzat sota el model d’associació sense ànim de lucre i a la Palma d’Ebre no s’han formalitzat com a entitat. Ambdós casos antigament estaven lligats al model organitzatiu de les confraries religioses. És a partir del la segona meitat del segle XX que es deslliguen d’aquest model organitzatiu de caràcter religiós. El funcionament intern segueix els estaments militars: capità, cabo i armat. La jerarquia està relacionada amb l’antiguitat com a armat i la implicació en l’organització i els assajos.
Participants/Executants: 
Capità manaies. És el màxim representant de l’agrupació d’armats. És un càrrec per antiguitat i experiència. En alguns casos, antigament, estava relacionat a famílies que anaven heretant el càrrec. Actualment és una persona implicada i que coincideix que a la vegada és dels qui porten més anys dins del grup. En el cas de Flix coincideix el càrrec amb de president de l’associació. El nom de manaies és un nom comú a tot Catalunya i que a cada lloc fa referència a l’agrupació completa o només al capità. La llegenda diu que aquest nom fa referència a un capità d’un grup d’armats de Barcelona que es dia Joan Manaia, però és més una tradició oral que un fet històric contrastat.
Samaritana. A Flix la samaritana ha de ser major de 16 anys. Els darrers anys coincideix que totes tenen o estan a l’any dels complir-ne 18. Hi ha llista de samaritana fins al 2019. Si alguna ho vol ser però abans hi ha una noia que ho vol ser i forma part dels armats té preferència. Però en principi es respecta la llista. El fet de tenir una relació amb els armats és junt amb l’edat i el gènere les úniques condicions que ha de complir la samaritana de Flix. En el cas de la Palma d’Ebre no hi ha llista, els darrers anys el paper l’han assumit dues dones joves de la mateixa família. La condició habitual era que no estigués casada. A Flix la samaritana és la responsable de recitar el romanço que narra la conversió de la samaritana conegut com a Desmes. La samaritana, en el context de la narrativa de la Setmana Santa, representa una dona de «mala vida», perquè havia estat amb molts homes diferents, i que en conèixer Jesús ho va deixar tot per seguir-lo. El romanço que recita la samaritana explica aquest moment tal com el narren els evangelis.
Estendard. Persona que porta la bandera dels armats. És un càrrec que tradicionalment també s’havia mantingut dins de la mateixa família en el cas de la Palma; a Flix és una de les persones que porta, junt amb el capità, més anys als armats.
Samaritana petita. Surten amb els armats de Flix. Té entre 8 i 10 anys. Les condicions són les mateixes que la samaritana gran: tenir una relació amb l’entitat i que participi un familiar com a armat. No té la responsabilitat de recitar les Desmes. Porten també un càntir.
Armat. Nom genèric per a qualsevol del membres que surten vestits de romans per Setmana Santa. No hi ha condicions explicites per formar-ne part; a banda que hi hagi indumentària disponible i que es participi dels assajos previs per conèixer el pas i els diversos moviments. L’armat representa, dins de la narrativa de la Setmana Santa, l’exèrcit romà que va capturar Jesús i el portà davant de les autoritats. Són els responsables de dur-lo al Calvari i crucificar-lo. Aquest fet és el que es representa durant el viacrucis divendres al matí.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
La participació del armats a la Setmana Santa és actualment un element clau per a l’activació de la festa, a la vegada que li dóna un element més estètic, tant visual com sonor, que la fa més atractiva. Per un altre part té una caràcter identitari en el moment que s’identifiquen elements de caràcter singular com la recitació de les Desmes, que aconsegueixen diferenciar una Setmana Santa i els seus armats d’altres de properes. Aquest fet singular de la Setmana Santa de Flix s’enforteix quan es contracta als armats de Flix algun altre poble però la samaritana no recita les Desmes. Algun any s’havia fet la representació però s’ha procurat no repetir-ho per mantenir la idiosincràsia de la Setmana Santa de Flix. A la Palma també tot i no recitar les Desmes, els armats assumeixen aquest rol representatiu i activador de la Setmana Santa. Una confraria o parròquia, dependrà de qui organitza la processó, és la responsable de contractar si són d’un altre poble o ciutat els armats. Habitualment per un contacte intern o es posa en contacte amb els armats i se’ls paga la participació. Habitualment el pagament és el cost del trasllat, el sopar i una quantitat, relativament menor, de diners que gestionarà l’entitat per millorar la indumentària o altres aspectes del grup.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats):