IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Descripció:

Descripció general: 

Les Passions a les Terres de l’Ebre tenen formats diferents pel que fa al desenvolupament de l’acció teatralitzada. Podem dir que amb relació a aquest format, les Passions de Deltebre i Ulldecona són les més semblants, en tant que són representacions en una funció principal en escenari a la italiana, és a dir, un escenari fix, de cara a un públic, que té un espai concret i fix. El cas de Vilalba es tracta d’un itinerari teatralitzat pels carrers de la població. Cal remarcar que la Passió d’Ulldecona, a banda de la representació al Teatre Municipal Orfeó Ulldeconenc, també representa alguns fragments itinerants a l’aire lliure durant les processons de Setmana Santa.

Tradicionalment, el cos dramàtic de la Passió representa des de l’Entrada a Jerusalem fins a l’Ascensió i, cíclicament, va des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Glòria, tot i que a partir del segle XVIII s’hi introdueixen altres escenes i se n’amplia el contingut.

La Passió d’Ulldecona, iniciada l’any 1955 ha estat representada a partir de diversos textos, tot i que el text que l’ha consolidada ha estat l’obra en castellà de Josep Maria Junyent i Quintana. A partir dels anys vuitanta del segle XX, Jaume Vidal Alcover va escriure una obra nova en català posant èmfasi en la recuperació del teatre passionístic tradicional del segle XVIII, segle a partir del qual les passions comencen a introduir escenes de la vida anterior de Jesús que deriven d’altres consuetes o misteris com el de la Samaritana. Aquesta tendència es consolida a partir de les nombroses passions doctrinàries que comencen a editar-se a mitjans del segle XX. La Passió d’Ulldecona de Vidal Alcover fa èmfasi en les característiques tradicionals de la Passió i el seu lligam geogràfic, tot utilitzant per a l’escena del Davallament un text propi d’Ulldecona, el Davallament de la Creu, que data del segle XVI. Aquesta Passió és considerada el millor text passionístic dels que es representen actualment a Catalunya. El març de 1995, l’Institut d’Estudis Tarraconsenses, per encàrrec de la Diputació de Tarragona, va publicar el llibre La Passió d’Ulldecona, amb tot el text de Vidal Alcover i amb comentaris del lingüista Pere Navarro Gómez i del novel·lista i dramaturg Joan Cavallé Busquets.

La Passió d’Ulldecona es representa avui dia amb un sol text, que s’escenifica tant en català com en castellà. La versió catalana del text actual és obra del dramaturg Ignasi Roda Fábregas, el qual ha redactat la versió actualitzada del text de Junyent Quintana, tot introduint també algunes aportacions de l’obra de Vidal Alcover, com l’èmfasi posat en l’escena del Davallament de la Creu.

La representació traspassa l’àmbit local per representar-se en altres poblacions de Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Destaquem que l’any 2002, la Passió d’Ulldecona va ser representada a Madrid en el marc de participació en un espectacle dirigit per Àngel Recasens, Passió i mort en l’Espanya mística, que va recórrer diverses ciutats d’Amèrica i Europa.

Actualment, podem dir que la Passió d’Ulldecona consta de dos tipus de representació. Per una banda, la representació principal, de l’obra completa en l’escenari fix del Teatre Municipal i, per l’altra, La crucifixió i mort de Jesús que es representa al Calvari el Divendres Sant al matí, i la representació del Davallament de la Creu a l’església de Sant Lluch, basada en el text del segle XVI, el Divendres Sant a la tarda. Aquestes representacions exteriors, es van iniciar a finals dels anys noranta del segle XX.

La Passió d’Ulldecona es caracteritza actualment per l’espectacularitat de la seva posada en escena, amb complexos decorats, una il·luminació sumptuosa i músiques de fons molt elaborades. Malgrat l’intercanvi actual entre l’expressió teatral i cinematogràfica, tenim constància que als anys noranta del segle XX la posada en escena també feia servir alguns trucatges tradicionals, com la llança que rep el crucificat, que s’efectuava mitjançant una tècnica documentada ja al segle XV.

La direcció de la Passió d’Ulldecona l’any 2016 es va dur a terme per Josi Ganzenmüller, creador i professional del teatre.

------------------------------------------------

La Passió de Deltebre rep també el nom popular de Passió de la Cava, i podem anomenar-la indistintament de les dues maneres. S’inicia l’any 1956, un any més tard que la d’Ulldecona, per iniciativa de mossèn Gabriel Zapater. És una representació organitzada a nivell d’associació de veïns, amics i familiars que disposen dels recursos econòmics mínims i d’una xarxa de suport escassa pel que fa al seu sistema organitzatiu. S’ha representat gairebé ininterrompudament des dels seus inicis, tot i que en alguna ocasió ha faltat accidentalment algun actor per causes diverses i la incapacitat numèrica de participants per doblar papers ha fet que s’hagués d’anul·lar la representació en aquell any determinat. Té un any menys d’antiguitat que la representació de la Passió d’Ulldecona però, a diferència d’aquesta darrera, continua sent força desconeguda en l’àmbit de Catalunya i, fins i tot, en el de les Terres de l’Ebre.

El text que utilitzen sempre s’ha basat en l’obra del jesuïta José Julio Martínez, El drama de Jesús, editat per primera vagada el 1941, text que també va ser utilitzat per a la Passió d’Ulldecona l’any 1956. La Passió de la Cava utilitza el mateix text des dels seus inicis, adaptat amb les aportacions que cadascun dels directors ha anat fent al llarg dels anys. La representació es duu a terme, generalment, durant el cap de setmana de Pasqua i únicament en el context local.

Pel que fa a la distribució interna de les tasques, el grup de la Passió s’organitza en equips segons l’especialització, tot i que els membres poden formar part de diversos equips al mateix temps en una mena de participació de «tot entre tots» que s’emmarca en la forma organitzativa d’associació. Així, hi ha un equip de roba que s’encarrega de la compra i confecció de la indumentària, basada en l’estètica cinematogràfica de les diverses produccions existents de la Passió de Crist. Els decorats són de paper i, juntament amb la indumentària dels soldats romans, es van dissenyar i confeccionar als anys noranta del segle XX, finançats per l’Ajuntament. Des de llavors, s’utilitzen els mateixos. Cada any afegeixen alguns materials per al decorat com sacs, rama d’olivera, simulacions de roques, etc.

Tot i que tots els aspectes organitzatius i de representació són de caire amateur, la interpretació és de gran qualitat dramàtica i realista. Al voltant de vuitanta persones participen de la interpretació entre actors i actrius i organitzadors, amb una trentena de papers principals.

L’obra s’estructura en dues parts. La primera conté vuit quadres:

- L’entrada triomfal a Jerusalem

- La casa d’Anàs

- El comiat de mare i fill

- El Sant Sopar

- L’oració de l’hort

- El procés religiós contra Jesús

- Negacions i penediment de Pere

- La sala d’improperis

La segona part consta dels 13 quadres següents:

- Jesús davant Pilat

- Jesús davant Herodes

- Jesús novament davant Pilat

- Flagel·lació

- Coronació d’espines

- Sentència de mort

- Desesperació de Judes

- Carrer de l’Amargura

- Trobada amb la mare

- Crucifixió

- Agonia i mort

- Davallament de la Creu

-----------------------------------------

La Passió de Vilalba dels Arcs, iniciada l’any 1996 per iniciativa del grup de teatre local Perindola i dirigida per primera vegada per Rafael Esteruelas, es representa en format d’itinerari teatral per diversos espais de la població que representen les diverses escenes en una mena de recorregut i el format de la qual és únic en tot el territori català. La seva versió és del tot diferent dels repertoris de les passions. El text inicial es titulava Pare, a Vilalba fem la Passió i va ser creat per les mateixes persones de la població que participaven en la representació, tot basant-se en una interpretació lliure dels Evangelis. L’obra va reformant-se cada any amb les diverses aportacions que en fan els membres de l’organització i el seu director, tot posant èmfasi en el context social, cultural i polític de Jesús. Un dels canvis més importants és l’èmfasi de la representació en els papers interpretats per les dones, en un intent d’apropament de l’obra a una visió del gènere més igualitària. També amb aquest objectiu, a la Passió de la Cava, una dona representa la figura de la Cronista, una mena de narradora de l’obra que va contextualitzant els quadres.

Durant el recorregut teatralitzat no s’utilitza cap llum elèctrica i s’il·lumina amb teies de pi i fogueres enceses. La música, composada i interpretada pel grup de grallers, es va estrenar l’any 2000 i actualment també es compta amb la participació de l’Orfeó de Gandesa. Pel que fa als actors, hi participen entre 25 i 30 persones que interpreten papers amb text i prop de 200 persones intervenen com a figurants.

De manera semblant a la Passió de la Cava, els mateixos membres del grup s’encarreguen al mateix temps tant de representar com de fer totes les altres tasques relacionades amb el vestuari, mobiliari i adequació dels escenaris. Com a curiositat, en els seus inicis, el grup de la Passió de Vilalba va aprofitar part de la llenya malmesa en l’incendi de la partida de les Ocates de l’any 1994 i retalls de roba cedits per tallers de confecció i particulars per a l’escenografia i vestuari. També durant els anys noranta dels segle XX, es va passar de fer servir el català estàndard a l’adaptació dels textos a la variant dialectal de la zona, tot mantenint les particularitats locals, com en el cas de Deltebre, els quals van fer l’adaptació al dialecte local en la mateixa època. Avui dia, el Patronat de la Passió de Vilalba dels Arcs, organització al voltant de la qual s’organitza la representació, rep diverses subvencions per finançar les despeses de vestuari, decorats i altres necessitats.

La Passió de Vilalba dels Arcs es desenvolupa en 17 quadres diferents al llarg dels carrers i espais de la població d’aquesta manera i en l’ordre que hi ha a continuació. Els mateixos actors i actrius van guiant el públic al llarg del recorregut.

- Contextualització. Plaça de Sant Antoni.

- Les Benaurances. Carrer de Sant Llorenç i carrer de Rossinyol.

- El Diumenge de Rams. Carrer Major. Quan es troba a mig carrer, Jesús puja en un burro i recorren tot el carrer.

- Expulsió dels mercaders del temple. A la plaça de l’Església de Sant Llorenç, on també es desenvolupen les dues escenes que venen a continuació.

- Trobada amb Maria Magdalena.

- Trobada de Jesús amb els xiquets i xiquetes.

- El Sant Sopar. A la plaça de la Vila. Aquesta escena és acompanyada per la música interpretada per l’Orfeó de Gandesa.

- El miracle del cec. Al carrer del Trosset cap al carrer Avall.

- Trobada amb les leproses. Al carrer de l’Abadia amb el carrer Nou.

- L’Oració a l’hort. A la plaça Lo Perxe de Bessot.

- El Judici del poble i d’Herodes. Al mirador de Bessot.

- La creu.  Entre el carrer Avall i el Perxe de Bessot.

- La primera caiguda. A l’alçada de la Creu de terme. A partir d’aquest punt, l’itinerari es desplaça cap als espais exteriors al nucli urbà, per un camí que culminarà al Calvari.

- La segona caiguda. Al camí dels Prats.

- La tercera caiguda, la Verònica i el Cirineu.

- La Crucifixió. Al Calvari. Els grallers i l’Orfeó de Gandesa interpreten la música que acompanya l’escena.

A més de la representació pròpiament dita, la Passió de Vilalba consta de diverses altres activitats durant tot el dia de la representació. Al matí, comença la celebració un mercat d’artesans d’artesania i productes locals que dura tot el dia. Els venedors i les venedores se situen als espais cedits pels veïns i les veïnes a les mateixes entrades de les cases, en les antigues cavalleries. Al llarg del matí, els xiquets i les xiquetes desfilen pels carrers, vestits de romans.

Història i transformacions de l'element: 

El teatre religiós ha estat present a la nostra societat des de l’edat mitjana, però també ha estat prohibit en moltes ocasions, com els fets que es recullen al volum del procés criminal sobre fets a l’entorn de la Passió d’Ulldecona de l’any 1512, que es troba actualment a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa. Aquest document va ser trobat pels historiadors Josep Alanyà i Roig i Joan-Hilari Muñoz i Sebastià l’any 2012 i que analitzen en la seva obra La Passió d’Ulldecona. Cinc-cents anys d’història (1512-2012). Es tracta de «l’original d’un procés criminal substanciat davant la cúria del bisbe de Tortosa Alfons d’Aragó (1475-1512), presidida pel seu oficial i vicari general in spiritualibus et temporalibus Esteve Vallobar, batxiller en Decrets i curat de la Catedral» (Alanyà i Muñoz, 2013: 43).

La gran quantitat de composicions existents a Catalunya sobre la vida de Crist recitades per glossadors populars van anar transmetent-se oralment, recollint-se i copiant-se. Tot i que els versos eren representables, en els seus orígens només es recitaven. A partir dels segles XVII i XVIII hi va haver una major difusió. Tal com relata Joan Amades al volum II del seu Costumari català, «Les actuals [entenent com actualitat els anys cinquanta del segle XX] representacions dels Pastorets i del Drama Sagrat de la Passió reconeixen un mateix origen literari i procedeixen de les antigues rimes que glossaven la totalitat de la vida de Jesús».

La Passió que es representa actualment a Ulldecona va néixer l’any 1955, fundada per José M. Rafí i Poblet, el qual va ser director i autor del primer text que es va representar, titulat El crama de Jesús. Mitjançant el Centre Cultural i Recreatiu, un grup de teatre fundat per ell mateix i antecessor de l’actual Patronat de la Passió, es van fer les primeres representacions. El text de l’autor representat el primer any, va ser substituït per La divina tragedia de José Julio Martínez, representat l’any 1956 i que va dirigir ell mateix. Del 1959 al 1963 es va utilitzar un text de José Mampel, La divina tragedia de Cristo, i a partir de l’any 1964 es va utilitzar l’obra de Josep Maria Junyent i Quintana, text en castellà que va consolidar la Passió i que encara es representa avui dia, combinada amb altres adaptacions. A finals dels anys vuitanta del segle XX, apareix l’obra en català de Jaume Vidal i Alcover que, durant els anys noranta del segle XX, es va representar i juntament amb el text de Junyent, permetia oferir dues versions diferents, en llengua diferent i interpretades per actors diferents. Actualment, la Passió continua representant-se en català i castellà, tot i que amb dos versions del mateix text. El text és l’adaptació actual de l’obra de Junyent amb algunes aportacions extretes de l’obra de Vidal. 

Als anys cinquanta del segle XX i en el moment d’iniciar la representació, es desconeixien els antecedents històrics de la representació, manifestos en diversos documents que daten del segle XVIII i que van ser descoberts a partir dels anys seixanta del segle XX, amb la darrera troballa l’any 2012. El primer dels documents del segle XVIII descoberts a l’Arxiu Parroquial són unes fulles manuscrites de fragments del Davallament de la Creu, estudiats pel lingüista i historiador Josep Romeu Figueras l’any 1962, el qual va considerar que el document podria ser una còpia d’un altre del segle XVI, per les característiques de la rima i composició. Es tracta d’un document amb 248 versos que formava part d’un conjunt d’actes o quadres sobre la passió de Crist. El segon document es descobreix posteriorment als anys setanta del segle XX, un imprès atribuït al segle XVIII amb una Passió gairebé completa on només hi falten les primeres pàgines. I el tercer és el text de l’any 1512, trobat el 2012, descrit anteriorment. 

Pel que fa al text de Junyent, l’any 1984 es va fer l’encàrrec a Jaume Vidal Alcover de fer una traducció del text original i el 1989 quedava enllestida una nova obra en català titulada La Passió d’Ulldecona, tot i que només se’n van representar uns fragments als escenaris de l’església parroquial de Sant Lluc i al Calvari d’Ulldecona. El 1993, es va remodelar el Teatre Municipal, on es van representar alguns fragments de la Passió per primera vegada en aquest espai, tot i que no va ser fins 1995 que s’hi va representar l’obra sencera. Des de llavors, continua representant-se en aquest espai.

La Passió de la Cava va començar amb la iniciativa de mossèn Gabriel Zapater de fundar la representació de la Passió, que va dur a terme la seva primera representació el 13 de març de l’any 1956, sota la direcció del senyor Cardona. Mossèn Gabriel també va ser un dels impulsors de la banda de música de la Societat Musical Espiga d’Or, que en motiu del seixantè aniversari de la Passió de la Cava l’any 2016 van fer una col·laboració especial musicant la representació en directe.

L’obra era representada en castellà fins a principis dels anys noranta del segle XX, moment en què es va fer l’adaptació en català que es representa avui dia. Se sap que del 1956 al 1959 es representava a l’antic cinema Coliseum. A partir del 1960 va passar a representar-se al teatre del saló parroquial de l’església de Sant Miquel, fins el 2012, moment en què l’adaptació a les normatives de seguretat dels locals amb aforament inhabiliten l’auditori del saló. Des de llavors es representa a l’aire lliure, davant de la façana de l’església. En els seus inicis, la representació significava un espai d’adoctrinament religió, del qual se’n derivava indirectament una millora d’aprenentatge de la llengua castellana, imposada pel règim dictatorial de l’època, i d’aculturació d’una població majoritàriament pagesa, alguns membres dels quals assolien competències de lectura en el context de la representació. La traducció de l’obra al català es va dur a terme l’any 1994, a càrrec del veí de la població i participant a la Passió Josep Àngel Marin i Serral, el qual va tenir cura especial a respectar la variant dialectal i els localismes en els diàlegs i la narració. Als anys noranta del segle XX, la representació de l’obra comptava amb un centenar d’actors.

A partir de la tradició de la representació de la Passió, va sorgir un interès general pel teatre a la població i es va fundar el grup de teatre amateur Delta Teatre, l’any 1995, la principal característica del qual és la representació d’obres costumistes amb textos creats per ells mateixos.

Pel que fa a la representació de la Passió de Vilalba dels Arcs, podem dir que al llarg del segle XX, la tradició teatral és present en la població. Fins la Guerra Civil espanyola, hi havia dos centres socials oposats pel que fa a la tendència política, amb un grup de teatre cadascun. A Lo Centro es reunien vilatans amb ideologia d’esquerres i a El Rossinyol ho feien els vilatans amb ideologia de dretes. Als anys seixanta del segle XX, després de la desaparició del dos grups de teatre, es forma un grup de teatre nou i el 1994, es funda el grup de teatre la Pirindola, actual impulsor de la Passió. Com a curiositat, cal destacar que l’autor de la Passió d’Olesa de Montserrat, Joan Povill, era fill de Vilalba dels Arcs.

Des dels seus inicis, la representació de la Passió de Vilalba dels Arcs compta amb un augment progressiu, any rere any, tant del nombre de participants com del nombre d’espectadors. A més ha anat diversificant les activitats al voltant de la representació, ampliant-se a una jornada de mercat artesà on cada vegada hi participen més agents de la població.

Processos i preparatius: 

Els assajos de la Passió de la Cava comencen al mes de gener, tot i que anteriorment, ja han desenvolupat les diverses accions de coordinació i reunions organitzatives. Des del mes d’octubre, però, les activitats del grup de la Passió s’inicien amb la preparació dels Pastorets, una obra interpretada pels més menuts i que es representa en el context de Nadal.

La Passió de Vilalba comença a preparar assajos, vestuari i decorats dos mesos abans de la celebració. La major part dels vestuaris i decorats són els mateixos d’un any per a l’altre i, durant els dos mesos, es revises, es renten o es reparen, si cal. De la mateixa manera que per a la Passió de la Cava, hi ha un grup especialitzat en vestuari. A banda, també hi ha activitats complementàries en altres moments de l’any. Al mes de setembre i des de fa pocs anys, s’ha impulsat una iniciativa, el Vi de la Passió, un vi que s’elabora seguint tècniques tradicionals, des de la verema, fins el xafat a peus i la fermentació.

Pel que fa a la Passió d’Ulldecona podem dir que la seva activitat és contínua al llarg de l’any, amb les activitats formatives de l’escola de teatre, gestionada pel Patronat de la Passió. Els assajos i preparatius pròpiament dits de l’obra de la Passió, comencen a partir del mes de gener.

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
El grup de la Passió de la Cava sorgeix de manera paral·lela a la primera representació, tot i que de manera informal i vinculat a la parròquia com a Grupo Escénico Parroquial. Més endavant va passar a anomenar-se Grup de la Passió i es va constituir formalment com a Associació de la Passió de la Cava al segle XXI. El president i els membres vocals de l’associació formen part també del grup d’actors. La forma d’organització principal ha estat tradicionalment basada en les relacions de germanor, amistat i família que uneixen els seus membres i és habitual que membres de la mateixa família participin de la representació. També hi ha hagut casos en què el grup de la Passió ha significat un espai en el qual ha sorgit fins i tot alguna unió matrimonial al llarg de la història del grup. Al grup de la Passió hi participen persones de totes les edats i té a una funció integradora de la diversitat dins de la comunitat. El grup de la Passió també organitza i representa els Pastorets en el context de Nadal, interpretats pels més menuts. La despesa dels materials i decorats o el lloguer de cadires i equips es finança amb la col·laboració d’empreses i establiments del municipi o amb el diners obtinguts amb el preu simbòlic que el públic paga per l’assistència a la representació. El Patronat de la Passió de Vilalba dels Arcs es va formar l’any 1997 i es va constituir formalment l’any 2000. Compta amb la participació de l’Ajuntament per part de la Regidoria de Cultura, que aporta també part del finançament, així com de totes les entitats socioculturals del municipi. El muntatge escènic és senzill, ja que intenta emular l’ambient de l’època que recrea. Així, els escenaris són baixos i no s’empren efectes especials. La il·luminació, per la nit, procedeix de llànties d’oli i torxes de teia. La Passió d’Ulldecona s’organitza des del Patronat de la Passió, una entitat que també organitza la representació dels Pastorets, interpretada pels actors i actrius de l’Escola de Teatre, gestionada també pel Patronat.
Participants/Executants: 
El nombre de participants a la Passió de Vilalba dels Arcs és d'entre 25 i 30 actors interpretant papers amb text i un centenar de figurants. Tenint en compte que és un municipi petit —menys de 700 habitants—, podem veure el grau d’implicació dels seus vilatans. A la Passió de Deltebre, hi apareixen una vintena d'actors i actrius amb papers dialogats i una cinquantena de figurants i papers secundaris. Molts dels participants a la Passió de Deltebre també formen part del grup de teatre local Delta Teatre. La Passió d'Ulldecona compta amb més d'un centenar d'actors i actrius. També hi ha la participació de les persones encarregades del vestuari, el maquillatge i la perruqueria i de l'organització dels decorats.