IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Descripció:

Descripció general: 

Les curses s’inicien amb la cursa de córrer. Tots els participants i espectadors es concentren a la cruïlla entre els carrers Josep Major i la carretera nova en direcció a la Fontcalda, mentre que les autoritats i la xaranga es concentren a l’Ajuntament per baixar en cercavila fins al punt de trobada.

Un cop arribats, s’inicien les curses començant per les categories dels més petits, a partir de 0 anys, que poden participar amb l’ajuda de pares i mares. Progressivament es van desenvolupant les diferents modalitats per edat i gènere fins a arribar als adults. En aquesta modalitat s’estableixen, a banda de dues categories homes i dones, un seguit d’altres categories que depenen també del grau de complicitat de l’animador amb el públic i que formen part del context de diversió com per exemple categories “solters”, “casats” o “malcasats”. La darrera cursa és la de la modalitat veterans, on hi participen les persones de més edat.

Per donar el toc de sortida a cadascuna de les modalitats, la xaranga fa un retruc de tabals per anunciar que ja estan els corredors preparats o que l’organitzador parlarà amb el megàfon per anunciar la sortida. La seva música acompanya tota la cursa amb una melodia concreta. Aquesta manera d’anunciar i acompanyar musicalment caracteritza totes les diferents curses que es desenvolupen amb aquesta mateixa estructura al llarg de la tarda en els diferents espais.

La funció del públic és un element clau en tot el moment festiu de les curses. De forma espontània, es distribueix a cada banda dels carrers i al punt de sortida. El públic anima amb crits, aplaudiments i una gran ovació els corredors i corredores durant tota l’estona que duren les curses.

El realitzar-se les curses en indrets diferents del poble, s’estableixen uns recorreguts de desplaçament entre cursa i cursa. En acabar la primera, la cursa de córrer, tota la gent marxa acompanyant la xaranga fins al carrer Major, al llarg del qual es corren les curses de taleques, cresol i ous. De la mateixa manera, en la cursa de córrer la gent es distribueix a banda i banda de carrer i, en aquest cas, també als balcons.

A diferència de la primera cursa pedestre, en què s'hi participa en totes les edats, en aquestes tres hi ha una forma diferent de participació, que no té límit de participants però per ser en un carrer molt estret normalment hi participen entre 4 i 8 corredors o corredores en cada cas.

La primera que es fa és la de taleques o sacs, amb diferents categories per edat i gènere en la qual els participants posen les cames dins d’un sac i es desplacen saltant fins a la meta i tornada. La taleca és una bossa o sac utilitzada antigament per al transport o mesura del gra.

Seguidament es corre la del cresol, anomenada també del gresol o de llum de ganxo en altres pobles de les Terres de l'Ebre. És la més representativa de totes i la que genera més expectació. En aquesta només hi ha dues modalitats d’adults homes i dones, que es vesteixen amb el pantaló tradicional o calçó de pagès, una peça que duien els homes com a roba interior. El calçó de pagès té una trinxa ampla que se cenyeix a la cintura i uns camals que arriben fins als turmells. La llum d’oli o cresol es penja encesa de la bragueta.

Durant tot el recorregut han de mantenir el cresol encès entre les cames, però si s’apaga, s’han de parar i encendre’l per poder continuar. De la indumentària tradicional amb què es corria la cursa: el calçó, el mocador plegat en forma de triangle al coll i les espardenyes, actualment se’n conserva el calçó de pagès, i en alguns casos les espardenyes, tot i que aquestes són sovint substituïdes per sabates d’esport, o per anar descalços.

L’última cursa del Carrer Major és la de l’ou que, com la cursa del cresol, té dues modalitats (adults homes i adults dones) i consisteix a transportar un ou damunt d’una cullera de fusta a la boca sense que caigui. La caiguda de l’ou és eliminatòria.

Seguidament, tota la gent acompanya la xaranga que va tocant fins a la Plaça de l’Església de Sant Bartomeu on hi ha preparada l’última cursa, la de pedres. Aquesta cursa, per les característiques dels preparatius, necessita un espai ampli i per això es fa a la plaça. A diferència de tota la resta, aquesta cursa és l’única en què no hi ha categories i es corre només una vegada amb 4 corredors, que es preparen darrere les pedres col·locades en fila. Cadascun dels corredors té un cabàs que ha d’anar omplint pedra a pedra. És a dir, el corredor surt a buscar una pedra, torna a l’inici per dipositar-la al cabàs i surt a buscar la següent, i així successivament fins que ha omplert el cabàs amb les 24 pedres de la línia. Cada corredor va i torna del cabàs tantes vegades com pedres hi ha. El primer corredor que omple el cabàs amb les 24 pedres no pot declarar-se guanyador fins que ha arribat corrent a tocar l’alcalde, que s’espera dret a l’extrem oposat del punt de sortida.

L’entrega de premis transcorre tot seguit a la cursa de les pedres a la mateixa plaça, davant de l’Ajuntament. L’alcalde, els regidors, regidores i membres de l’organització fan l’entrega de premis a tots els participants distribuïts de la següent manera i de forma que reforcen el caràcter festiu per damunt dels aspectes competitius de l’esdeveniment. Els premis són de 1r premi, una copa i un gall (tot i que la copa no es guardona tots els anys) i per al 2n premi també hi ha una copa i un conill, respectivament, a més d’una medalla per a tots i totes les participants. Els galls i conills són de terrissa des de fa 5 anys.

Per finalitzar l’acte, es fa una ballada de la jota a la mateixa plaça.

Història i transformacions de l'element: 

No hi ha coneixement sobre els orígens de les curses, però la cursa del cresol i la de l’ou van ser recollides en el volum IV del Costumari català, obra del folklorista Joan Amades  publicada el 1952. Tenint en compte la memòria oral en temps d'Amades, podem suposar que a finals del segle XVIII o principis del XIX ja es durien a terme. No obstant això, no hem trobat documentació històrica que ens confirmi aquestes dades. 

Amades, fa la descripció així,

“Per la Terra Alta s'havien fet el "cós de l'ou" i el "cós de la llum". Pel cós de l'ou els concursants corrien duent una cullera de fusta a la boca amb un ou a dins. Aquell a qui queia l'ou restava fora de concurs. Guanyava el premi el qui arribava primer a la meta sense trencar l'ou o el que hi havia arribat més a la vora si cap no la podia assolir. Abans de sortir els concursants, el batlle revisava les culleres per tal que tinguessin el buc ben planer i no continguessin cap substancia apegalosa que hi enganxés l'ou. Pel cós de la llum els concursants anaven sense calces i amb un gresol penjat a l'entrecuix dels calçotets. Havien de córrer amb el gresol encès; així que se'ls apagava a causa del vent o perquè se'ls havia abocat l'oli, s'havien d'aturar a omplir una altra vegada el dipòsit del gresol amb l'oli d'un setrill que duien a la mà, encendre el ble amb una metxa que també portaven i reprendre la cursa.” (Miscel·lània de Prat de Comte, Butlletí núm. 32 del Centre d’Estudis de la Terra Alta.)

En el cas dels sacs, Amades apunta que segons la tradició oral, els participants ballaven i saltaven i el darrer a caure amb el sac era anomenat batlle. Tot i que als anys 50, quan Amades les recull, ja es troba curses i no balls, la seva descripció també fa referència a l’origen històric de les curses del cresol i de sacs com una mena de balls en els quals els participants saltaven i es movien amb moviments molt ràpids.

Per aquells temps, els guanyadors de les curses obtenien diferents premis, un gall per al primer, un conill per al segon i una ceba per al que arribava l’últim. El gall, el conill i la ceba es penjaven en una espècie de bordó i es baixaven en cercavila des de l’Ajuntament fins al Carrer Major per començar les curses. En finalitzar, el perdedor de la cursa de solters el transportava fins a la plaça de nou per fer l’entrega.

Aquest sistema de premis en les curses pedestres o corregudes el trobem també en molts altres pobles de les Terres de l’Ebre i són fruit del context socioeconòmic del moment, en què un gall i un conill eren peces d’alt valor en les formes d’alimentació, sobretot en les societats rurals. Tenim com a exemple la cursa del conill de Masdenverge, una cursa pedestre que en l’actualitat continua premiant els guanyadors amb un conill viu.

Dedicació: 
Tot i que actualment les curses no tenen una dedicació concreta, el marc que contextualitza que és la Festa Major sí que està dedicada a Sant Bartomeu, el qual dóna nom a l’Església que data del segle XVII.
Processos i preparatius: 

Per tractar-se de curses pedestres, els preparatius són pocs tret d'una de les curses en la qual hi ha una preparació i posada a punt de l'espai a la Plaça de l'Església. Per a la cursa de les pedres es distribueix l’espai amb 4 fileres separades per uns 2 metres, de 24 pedres cadascuna a una distància de mig metre aproximadament entre pedra i pedra. A l’inici de cada filera es prepara un cabàs.

Dels processos que es duen a terme per completar les curses en podem establir diferents moments: la cercavila d’inici de les curses, el desenvolupament de les curses, el trasllat o canvi d’espai d’una cursa a l’altra i l’entrega de premis. Durant la preparació i el transcurs de totes les fases de l’esdeveniment, els participants que gestionen l’organització estableixen la comunicació de manera directa en veu alta o espontàniament, ja que les característiques de l’espai, en tractar-se d’un poble menut, ho permeten.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Per organitzar les curses els procediments no són complexos, sinó que consisteixen en la preparació del material i la disposició de l'espai, que són relativament senzills. En l'organització dels corredors, normalment gairebé tothom qui vol pot participar, però en el cas que hi hagi més participants que els que permeten les condicions físiques de l'espai, no se segueixen criteris d'elecció dels participants, sinó que aquells o aquelles que arriben els primers o primeres al lloc de preparació són els que correran la cursa.
Participants/Executants: 
Els participants es distribueixen en diversos agents principals: el públic, els corredors i corredores, la xaranga, el batlle, l’organització i l’animació. El públic està format per gent de totes les edats que alhora també poden ser membres de l’organització i corredors i corredores. La xaranga és un dels elements que trobem en tots els moments de les curses i que dóna més força al seu caràcter festiu. Durant la cercavila inicial, la concentració, l’anunci i el desenvolupament de les curses tenen melodies determinades i diferenciades que mantenen sempre la mateixa estructura. L’organització s’encarrega de portar tot el material necessari, del correcte desenvolupament de les curses i de fer de marcadors de meta. Els animadors o animadores, servits d’un megàfon, van presentant els participants i anunciant els trets de sortida i l’estat de les curses, el nom dels guanyadors i altres aspectes que depenen de la simpatia, l’humor i la seva capacitat de connectar amb els participants a l’esdeveniment. Els corredors i corredores es distribueixen per categories que depenen de l’edat i el gènere principalment, però també s’hi afegeixen categories de solters, casats i veterans i altres categories que aporten un sentit humorístic i de diversió. En tractar-se d’unes curses amb una normativa senzilla, qualsevol persona que les vegi per primera vegada pot sumar-se a participar-hi. Això fa que l’expectació que generen sigui molt nombrosa tenint en compte que el poble és menut.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Tot i que l’aspecte competitiu sempre té un punt d’importància en les curses, l’ambient lúdic i festiu és la característica clau perquè aquestes curses tinguin la popularitat i participació d’avui en dia.
Patrimoni relacionat (Patrimoni natural/béns mobles/béns immobles/béns immobles associats) :