IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Descripció:

Descripció general: 

Cucanya segons defineix el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, editat per l'Insitut d'Estudis Catalans, és concretament un joc i/o el context on es desenvolupa aquest joc. 

«2. Antena llisa i ensabonada per la qual s'ha d'enfilar o caminar el qui vulgui obtenir el premi col·locat al capdamunt d'aquella; cast. cucaña. 
  3. Espectacle de festa popular que es celebra amb les temptatives per a obtenir el premi pujant o caminant per la dita antena.»

A les Terres de l'Ebre podem trobar l'ús de la paraula cucanya també, tal com especifica la segona accepció, fent referència a tot al context on es juga amb el pal ensabonat a la vegada que també es practiquen o juguen altres jocs. Fa referència al joc del pal ensabonat i incloent les diverses variants del joc i paral·lelament als jocs que es desenvolupen durant el mateix context lúdic del pal ensabonat. 

El pal ensabonat és un joc d'agilitat i, depenent de la variant que es practiqui, d'equilibri o força. Per tant, independentment de les diferències identificades segons el poble on es pràctica hi ha uns elements que són comuns. La dinàmica o lògica interna del joc s'explica a partir d'un pal de fusta de prop de cinc metres de llarg i un gruix suficient per aguantar el pes d'una persona i no trencar-se (25 cm) que s'ensabona per tal de fer-lo lliscant. L'objectiu és que el participant o jugador arribi a l'extrem del pal utilitzant els peus o les mans descobertes on està col·locat el premi (pernil salat o similar) o l'element que simbolitza el premi, la bandera o un mocador.  

A aquest esquema, que és el comú, se li plantegen variants depenent o del medi on es juga o dels mateixos organitzadors. A les Terres de l'Ebre es practica la variant a l'aigua i la variant en sec, a una plaça. El context de l'aigua el trobem principalment a les poblacions que s'assenten a la vorera del riu Ebre (Flix, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Ascó, Riba-roja, Tortosa) o també a les poblacions ubicades a la vora de la mar Mediterrània (L'Ampolla, l'Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita). En els dos casos el joc del pal ensabonat, barra ensabonada (Deltebre) o barra de cos (com també es coneix a poblacions com l'Ametlla de Mar), es posa en horitzontal a la mar i un extrem queda fixat a terra. Cal especificar que el nom de barra de cos és una derivació del nom barra de gos i gos, tal com explica Carme Queralt al text Dels jocs i dels oficis, formes de vida tradicionals ebrenques a través del joc, el treball i la festa, era el nom que es donava als tripulants més menuts de la barca. En aquest cas particular de l’Ametlla de Mar hem trobat també, com a variant, algun informant que ha mencionat que la barra es posava entre dues embarcacions i el xiquet havia de creuar-la sense caure, tot fent, per tant, mostra d'equilibri i habilitat.

Actualment el model més estès i observat tant al riu com a la mar és el que situa el pal en paral·lel a l'aigua. Mitjançant una o dues brides de ferro clavades al formigó se subjecta la barra al moll. D'aquesta manera queden gairebé tres quartes part de la barra sobre l'aigua i una quarta part sobre el moll. A l'extrem que queda sobre l'aigua s'hi posa una bandera, un mocador, una branca d’arbre o una creu amb tres pals o banderes. Mentrestant un responsable de l'organització, pujat a una embarcació petita (llanxa motora), va escampant amb la mà el sabó per tot el pal, sobretot la part superior i deixant sempre una mínima distància entre el moll i el primer tram del pal amb sabó perquè el participant pugui allunyar-se del moll i no relliscar just a la vora del moll. El mèrit principal del joc és arribar a l'extrem i agafar el premi o tocar la punta abans de caure, tot i que estigui caient. 

La forma com els participants intervenen en el joc dependrà dels organitzadors. Hi ha casos com l’observat a Sant Carles de la Ràpita en què els participants s'inscriuen per edats i els organitzadors van cridant pel nom perquè participin. En altres casos hi ha una inscripció o no però el fet principal és que no hi ha un ordre predefinit per l'organització. Els participants es posen en cua al voltant del pal i van participant per ordre d'espera de manera continuada fins que un participant toca la punta. En aquests casos és comú que el que acaba de participar i no ha aconseguit arribar a la bandera torna ràpidament a la cua per intentar-ho de nou com passa a l'Ametlla de Mar, a Móra d'Ebre o Móra la Nova. El joc té una dinàmica circular. Això vol dir que els participants ho intenten contínuament, amb l'objectiu de mostrar l'habilitat i l'equilibri sobre el pal i contínuament poden tornar a començar, mentre hi hagi un premi o mentre l'organització permeti continuar el joc, tot i haver repartit ja el premi. La presència del premi (monetari o un bé material concret) és el que limita la vessant circular del joc i i el fa lineal. Ens referim amb això al fet que el joc té un número concret de premis i que el participant i l'organització defineixen un objectiu concret i una vegada s'han aconseguit es dóna per finalitzat el joc. Sí que durant el temps del joc si ningú aconsegueix arribar al premi la dinàmica en la majoria de casos és circular i el participant que cau torna a pujar i es posa a la cua fins que s'agafa la bandera. És comú veure com molts cops, i sovint ho fan els més menuts, que són els qui no tenien gaires opcions a obtenir premi davant els més grans, quan estan els premis repartitis continuen jugant fins que es canvia de joc o d'activitat.

Quan des de l'organització es decideixen fer grups, poc comú, aquests habitualment s'agrupen per edats, joves i adolescents participen junts i els xiquets més o menys fins els 12 o 13 anys a part. Tot i això és comú trobar que participen tots a la vegada sense fer diferència d'edats. Això implica que sovint les dinàmiques pròpies dels joves acaben excloent els més petits, que no participen fins que els joves els cedeixen el pal i ja no hi ha premio en joc. En el joc la separació per gènere no existeix de manera explícita i no està prohibit; tot i això, actualment encara s'ha pogut observar que hi ha un major número de participants de gènere masculí i en algun cas on no s'ha vist participar cap noia. Aquest fet estaria lligat a la pervivència de certs rols d'exhibició i demostració de qualitats físiques (equilibri, ràpides), que és un fet que continua d'alguna manera més o menys explicita associant-se al gènere masculi i no al femení. Jocs antigament relacionats a activitats productives de caràcter principalment masculí, tant l'àmbit productiu pesquer com dels llaüts, en els casos que es practica a l'aigua. Tot plegat fa que durant molt temps la mateixa dinàmica socioproductiva portava els xiquets i no les xiquetes a participar en aquest tipus de jocs i que encara es mantingui aquesta divisió, menor en els participants més menuts entre els quals sí que és més habitual veure la participació de noies. 

El joc a l'aigua és una pràctica que principalment es concentren en el context de les festes d'estiu com podem veure als casos mencionats, el context de les festes patronals de Sant Jaume (a Sant Carles de la Ràpita) o Sant Pere (l'Ametlla de Mar) o en el cas dels pobles de la Ribera d'Ebre en el context de la Festa del Riu com a Flix, Móra d'Ebre, Móra la Nova o Ascó.

En el cas de la Festa del Riu el tot de la celebració inclou el pal ensabonant, les regates de muletes, les curses nedant i el joc de les síndries i melons (antigament ànecs). En aquest cas el fet comú és que quan s'organitza la Festa del Riu s'organitzin aquestes tres activitats com a mínim. A la vegada, com s'ha identificat a la de Móra la Nova, si no s'organitza la festa tampoc es fa un o altre joc. És, per tant, un tot festiu. 

Per altra part, hi ha la variant del pal ensabonant en sec, és a dir, a una plaça o espai del poble sense aigua. Aquest fet implica principalment que el pal es col·loca i té un punt de suport diferent. Es col·loca en vertical i el punt de suport és un forat que ja està fix a la plaça per aquesta funció i que durant l'any està tapat. Es col·loca el pal i s'ensabona des d'una escala una vegades està col·locat l llavors al terra es posen uns matalassos per suavitzar la possible caiguda. A l'extrem superior del pal hi ha el premi, el pernil o altre bé material que l'organització decideix donar, penjat en un clau situat per aquesta funció.

La dinàmica del joc segueix en aquest sentit les mateixes condicions que trobem a la variant del pal ensabonant a l'aigua. En aquest cas la dificultat és diferent, perquè no és evitar només relliscar sinó que s'ha d'estar mínimament fort per aguantar i pujar a pes el pal, es valora tant l'agilitat com la força. Aquesta dificultat afegida fa que es vegin més enginys amb l'objectiu d'aconseguir-ho, que en aquest cas sembla que sí que es permeten. Vestir-se amb un mono de mecànic per intentar relliscar menys o posar-se guants. En el cas del pal ensabonant a la mar els participants només poden dur el banyador però no xancles o altres objectes que facilitin el caminar pel pal. El participant intentarà pujar i baixar amb el premi i no pot ajudar-se amb cap objecte ni punt de suport extern. 

Dins de les variants dels premis la més estesa és la monetària per a qui agafi la bandera. Els organitzadors estipulen un nombre de premis i una vegada s'han repartit tots s'acaba le joc; la variant amb béns materials és igual, es decideix per exemple un número de pernils i es van penjant al pal i quan s'acaben s'acaba el joc. Tot i que no està definit és habitual que qui aconsegueix un premi no torna a repetir. 

El fet que aquest joc es desenvolupi en el context festiu afavoreix tant la participació com el grau d'expectativa i interès que crea a la resta de la població que no hi participa. Normalment quan el joc no està dirigit només als més menuts, xiquets i xiquetes, sinó que hi participen joves afavoreix la congregació de públic tant per la caiguda, quan és a l'aigua, que provoca imatges còmiques com l'emoció o les interaccions entre públic i participant. Determina també la participació l'espai i el moment del dia en que es fa. Si és una plaça cèntrica i es fa després de la cercavila o dins del context de la festa del riu a la tarda hi ha més participació que si es fa al lloc del moll apartat i dirigit només als més petits i pel matí sense més activitats; aquestes diferencies són les que afavoreixen una major o menor participació de públic i, per tant, que augmenti el fet lúdic i festiu del joc.

Respecte als altres jocs que ens podem trobar en el context de la festa o que s'inclouen dins de la cucanya n'hem mencionat uns quants que tot i no trobar-se a tots els pobles sí que s'han observat a diversos llocs. 

Per una part la modalitat de curses. En aquest cas van de la mà del pal ensabonat quan es practiquen a l'aigua. Amb això volem dir que en el cas que el pal ensabonat sigui en sec, les curses pedestres es fan de manera independent sense estar lligat directament a la pràctica del pal ensabonat, com el cas de les curses i corregudes pedestres a Móra d'Ebre. Respecte a les curses a l'aigua nedant s'organitzen per edats. Aquest fet com el que se'n facin una o més separades per gènere també dependrà del número de participants. Una variant de les curses nedant i amb un caràcter més lúdic són les curses amb pneumàtic. Aquestes es fan al riu i es consideren amb un grau major de dificultat perquè el fet de nedar amb el neumàtic fa que sigui més difícil controla la corrent del riu i molts participants acaben uns quants metres més enllà d'on està definida l'arribada arrastrats per la corrent del riu.

Dels jocs a l'aigua i lligat principalment a la celebració de la festa del riu, junt amb les regates de muletes que es descriuen a un altre registre, hi trobem la solta o tirada de melons i síndries. Aquest joc implica que des d'una embarcació situada al mig del riu els organitzadors comencen a tirar síndries i melons a l'aigua. Els participants hauran de lluitar per agafar tants melons o síndries com puguin. Durant el joc no hi ha unes normes explicites clares, cada participant pot agafar-ne tants com vulgui; hi ha algun cas que un amic o familiar és a la vorera i va recollint o guarda els que el nedador li du. És habitual que els participants agafin una peça i la comparteixin amb els amics o familiars però sense acumular-ne. En aquest cas el joc actualment és relativament menys complex que la variant anterior o que encara podem observar en alguna població. La variant que actualment no es practica i d'on deriva l'actual és la solta d'ànecs. La dinàmica era la mateixa però en aquest cas eren animals vius que es tiraven al riu i qui l'agafava se'l quedava i se'l menjava. La complexitat del joc era major per l'evidència que l'animal viu era més difícil d'agafar. La variant actual que es practica d'aquest joc implica que qui agafa l'ànec el torna a l'organització, que li dóna el premi en matèries primeres. Una altra variant que s’ha practicat a Móra d'Ebre és la solta d'ànecs de plàstic, que a sota tenen un paper que indica el premi econòmic. 

Aquestes variants com la solta d'ànecs de plàstic o la de tirar les síndries i melons són adaptacions d'un joc, el de la solta d'ànecs, que per una qüestió legal, la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals DOGC núm. 3926 del 16-07-2003, va obligar a modificar aquelles activitats que tenien l'animal viu com a premi. 

D'entre els diversos jocs que acompanyen la pràctica del pal ensabonat en sec els més habituals estan dirigits a la població infantil. La trencada de tupins o olles i les carreres de pedres formen part d'aquest conjunt de jocs de cucanya de l'àmbit festiu. 

La trencada de tupins és un joc on un jugador amb els ulls tapats amb un mocador i un bastó a les mans ha de trobar un tupí o olla de ceràmica que està penjat en una corda i trencar-lo amb el pal. Actualment els tupins s'omplen de llepolies i papers de colors. Aquest joc, amb tot, té diverses modalitats, d'entre les més comunes hi ha la que és una corda lligada entre dos arbres o pals on es penjaven les olles o els tupins. Cada una s'omplia de diversos productes, una de les quals amb dolços, però les altres amb farina, aigua o altres productes que embrutaven. El jugador buscava l'olla amb els dolços però si en trencava un altra acabava ple de qualsevol producte, tot fent l'activitat més divertida entre els participants. En aquest cas es tracta d'un joc per part dels organitzadors es defineix l'ordre de participació per tal que hi hagi tupins per tots els possibles participants i la part lúdica la defineix el fet que el participant en anar amb els ulls tapats va fent cops de bastó a l'aire, sovint ajudat per l'organitzador que abans d'iniciar el joc i una vegada ha tapat els ulls del jugador li fa fer voltes sobre si mateix, tot deseorientant-lo, perquè sigui més complex trobar l'olla o el tupí. 

Història i transformacions de l'element: 

La pràctica del joc del pal ensabonat a les terres de l'Ebre i als diferents llocs on hem identificat no s'ha trobat una referència històrica. No obstant  hi ha diferents elements que ens permeten plantejar que es tracta d'un joc arrelat a les comunitats on actualment es juga. Dos contexts diferents ens parlen d'una pràctica comú a les Terres de l'Ebre. Per una part els referents del context com és el de la festa del Riu de Mora d'Ebre. En aquest cas els organitzadors de tal acte han recuperat un document històric, concretament una noticia del diari La Vanguardia de principis del segle XX que dona constància de la celebració de la Festa del riu a Mora d'Ebre. Fet que com a referent contextual de la pràctica del pal ensabonat permet ubicar-lo temporalment. 

Per altre banda a l'Ametlla de Mar els referents de la memòria oral dels informants i referents bibliogràfics citat prèviament ens permeten afirmar que la practica del joc s'ha mantingut en el temps. un altre dels casos observats com el de la pràctica a Rasquera no podem donar una data concreta però tal com arriba ens permet afirmar que ens trobem davant d'una pràctica força arrelada dins de la comunitat. 

En ambdos casos són jocs que tenen una relació (en el cas de l'aigua, mar o riu) directe  amb el sistema productiu i per tant resulta lògic pensar que tot i no estar regulat dins d'un context festiu o normatiu jocs com corre de punta a punta per una barra o pel pal major quan estava plegat formaven part de les dinàmiques lúdiques dels més joves en relació amb la mar o el riu. 

En aquest sentit els canvis o transformacions que podem senyalar les que ens han arribat de forma oral. Casos en els que el pal que servia pel joc era el mateix màstil del llaüt que es tombava i servia perquè els xiquets practiquessin i mostressin l'equilibri i les seves qualitats per treballar com a tripulació. el cas de la barra del gos o cos que es menciona a l'Ametlla de Mar també hi ha referències orals que els pals es col·locaven entre dues embarcacions i els xiquets o gos havia de creuar, una vegada més una forma de mostrar les virtuts d'aquest xiquets que a la llarga havien de ser la tripulació. 

Són jocs que amb les variants  que hem descrit tenen en comú que la transformació del joc és l'accentuació de la seva funció lúdica minvant  la més didàctica i que la que el relacionava amb el context socio-proiductiu i que actualment sembla quedar en un segon pla. 

També els jocs com la soltada d'ànecs s'adapten a un nou context legislatiu que a la vegada l'allunya d'una relació amb el riu, si també tenim en compte el jocdel pal ensabonati, principalment productiva i que avui manté part de les activitats però en un context festiu i lúdica. 

Dedicació: 
El joc no té una relació directa en la devoció contextual de la celebració, és independent.
Processos i preparatius: 

L'organització dels jocs a l'aigua o a la plaça comporta un terball d'organització en què principalment s'ha decomptar amb el pal i un espai on ubicar-lo. El fet que als pobles on actualment es juga no sigui nou fa que tinguin ja organitzats els espais on es juga. 

En el cas del joca a l'aigua els responsables del moll (el club nàutic o la confraria de pescadors corresponent) defineixen i tenen les brides amb els forats preparats per col·locar el pal. Són entitats que en treballar a la mar tenen els estris necessaris, l'embarcació per ensabonar el pal. 

En el cas que es faci en una plaça fa falta que hi hagi un forat on clavar el pal. El cas observat de Rasquera el forat ja feia anys que estava fet de manera fix al terra de la plaça.

Altres elements referents als preparatius una vegada l'espai ha estat definit i preparat és aconseguir els materials del joc, els tupins (en el cas observat els van comprar a Miravet), el sabó o les síndires i els melons. 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Segons cada joc:

– Pal ensabonat: sabó en pasta per untar al pal, una bandera o mocadors, altres possibles premis materials (pernil salat)

– Tirada de síndries: síndries i melons.

– Trencada de tupins: tupins o olles de fang que s'omplen de llepolies diverses. Una corda per penjar el tupí. Extrems on lligar la corda.

– Curses nedant amb pneumàtic: pneumàtic de roda de moto inflat. 

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Els responsables de la celebració dependran de l'espai i l'organitzador de la celebració. En aquest cas hi podem trobar l'ajuntament com el cas de Rasquera o una institució com el club nàutic (Club Nàutic de Móra d'Ebre o el Club Nàutic de Móra la Nova) i la confraria de pescadors com el cas de l'Ametlla de Mar, que ho organitza la Confraria de Pescadors de Sant Pere.
Participants/Executants: 
Els participants si són menuts (fins els 12 -13 anys) són tant xiquets com xiquetes; després una vegada adolescents i joves (fins com a molt els trenta anys) són principalment nois i és molt poc habitual veure dones participar-hi.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
Actualment tot i que el joc continua essent un element clau en la formació i transmissió de valors per la comunitat, s'accentua el valor lúdic i festiu.
Patrimoni relacionat (Patrimoni natural/béns mobles/béns immobles/béns immobles associats) : 

El riu Ebre al seu pas per les poblacions.