IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Tirada de Birles a la Festa Major de Rasquera 2015
Nom propi de l'element: 
Birles
Variants terminològiques: 
Bitlles
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Joc que es practica o s'ha practicat de forma generalitzada a les Terres de l'Ebre a .
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les birles és un joc de destresa i competitivitat que consisteix a posar dretes (a plantar) 6 birles que el jugador, des d'una distància d'11 metres i llençant el birlot, ha d'aconseguir tirar tot deixant-ne únicament una de dreta.

A les Terres de l'Ebre, tot i ser un joc estès històricament, es recupera la pràctica a principis dels anys vuitanta del segle XX per l'acció dels grups locals.

Existeix una competició Intercomarcal on hi participen diferents poblacions i on els participants sumen punts que es quantifiquen al final de la temporada.  Paral·lelament, dins del context de les Festes Majors, també s'organitzen tirades locals. 

Data identificació: 
dijous, August 6, 2015
Codi: 
Ipcite 4 0004

Localització:

Descripció de la localització / espai: 

Actualment, a les Terres de l'Ebre formen part de la Coordinadora de Birles els següents pobles: Benissanet, Bot, Corbera, la Fatarella, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Rasquera, Tivissa, Vilalba dels Arcs i Xerta.

Des de la recuperació del joc diferents pobles de la comarca l'han practicat i el continuen practicant però associant-lo a una altra normativa que aquí no es registra. 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dijous, August 6, 2015
dissabte, April 2, 2016
divendres, March 25, 2016
dissabte, January 16, 2016
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Dins del context de les Festes Majors dels diferents municipis i, ocasionalment, quan s'organitzen tirades de forma local. No està definida la periodicitat. Tanmateix els pobles que ho fan coincidir amb la Festa Major com a mínim fan una tirada a l'any. A part de les festes majors també s'ha identificat la pràctica en el context de la setmana santa, el divendres sant, a la Palma d'Ebre. En aquest cas és l'únic dia que es permet apostar i que es manté la pràctica del joc.

Descripció:

Descripció general: 

Les birles és un joc de destresa i competició arrelat a molts pobles de les Terres de l’Ebre. Actualment, s'hi continua jugant dins del marc de les festes majors o de la competició Intercomarcal que pot coincidir en el context festiu o d'una fira com passa al Pinell de Brai que es fa coincidir la trobada intercomarcal de Birles amb la fira  Pinell Art. 

Aquest context festiu és divers i en el cas de Rasquera o Ascó sí que coincideix, no obstant altres casos com a Garcia o la Palma d’Ebre és un context de celebració diferent. A Garcia, incorporat recentment, es juga durant el Dia de l'ermita o romiatge a l'ermita de santa Magdalena organitzat pels majorals. A la Palma d’Ebre es juga el divendres sant després del Via Crucis i es continua mantenint la tradició d'apostar. Aquest fet mante relació amb la creença estesa que com Jesucrist estava mort , es podien fer aquelles coses que la resta de l'any estaven prohibides. en aquest cas les birles o bitlles han estat relacionades habitualment amb l’aposta.

El joc consisteix a plantar 6 birles i des d’una distancia d’11 metres, mitjançant el llançament del birlot, aconseguir deixar-ne un sola de dreta. Aquesta jugada porta el nom de fer birla. Les birles, 6, són peces de fusta de carrasca (veure mides a l’apartat eines) que es posen 3 al davant i 3 al darrere en paral·lel a un extrem de la pista. Entre birla i birla hi ha de quedar l’espai suficient perquè hi passi un birlot (d’ample). La persona que planta les birles es diu baraquero o plantador i el que en aquell moment està jugant tirador.

La pista de joc és d’11 metres o 14 passes de llarg amb una amplada suficient perquè el públic se situï sense intercedir en la tirada. Actualment l’espai està delimitat mitjançant unes línies pintades amb guix al terra que delimiten la zona on se situa el tirador i les birles. El lloc on es planten les birles es diu motle, per la marca que deixen en ser plantades. L’espai de joc habitualment és de terra, principalment perquè es juga al camp de futbol del poble o al parc i actualment encara estan coberts de terra. El fet que sigui de terra també fa que sigui comú anar regant o mullant la terra per facilitar que quedin marcades les birles.

La normativa de joc és una adaptació de la normativa que les persones les quals es van reunir al primer Congrés de Birles al 1984 organitzat a Rasquera recordaven i van acordar. Els pobles que hi van assistir, perquè encara hi jugaven o recordaven com es feia, van ser: el Perelló, Flix, Amposta i Rasquera, amb conformitat també de Deltebre, la Sénia, la Palma d’Ebre i Horta de Sant Joan.

La normativa bàsica que dirigeix el joc és que cada tirador té 3 tirades i a cada tirada es poden llençar els 3 birlots. En cada tirada s'ha d' aconseguir deixar dreta només 1 birla de les 6. Es pot aconseguir amb el primer birlot o llençant els 3 birlots, no és rellevant. Cada birla és un punt; fer birla indica que s’ha aconseguit deixar-ne una de plantada i cinc de caigudes. Un aspecte també a assenyalar és la tècnica al llençar el birlot, que també està definida. El birlot no pot llançar-se en lateral sinó que s’ha de tirar en punta, és per això la importància del fet que entre birla i birla hi pugui cabre el birlot per amplada.

A les actes s’estipulava que els campionats s’organitzarien en dissabte, diumenge o dia festiu a Catalunya i que hi podia participar qualsevol persona sense cap tipus de diferenciació. Tot i això, en les tirades organitzades com la vista a Rasquera, tot i que hi participen homes, dones i xiquets, no competeixen entre si.

Actualment les Birles es juguen en el context de les Festes Majors i/o tirades organitzades dins del Concurs Intercomarcal. Tots els pobles participants organitzen com a mínim una tirada a l’any. Cal detallar que en el marc del concurs Intercomarcal participen pobles tant de les comarques de les terres de l’Ebre com de la zona del Priorat i del Baix Camp.

En el marc del joc, tot i el gran canvi sofert en passar d'un joc de bar on s’aposta a un joc d'àmbit festiu i institucionalment reglat, es mantenen expressions que servien per apostar i que actualment defineixen el desenvolupament de la tirada.

Fer llenya, batalla o batalló: quan han caigut totes les birles.

Pares estretes: queden plantades dues o quatre birles juntes.

Pares amples: queden dos o quatre birles als extrems. Vol dir que resten caigudes les dues del mig.

Si les pares amples succeeixen durant la tirada (que encara queda per tirar algun birlot) d’aquest joc se’n diu joquet de cagar.

Dins del marc de les apostes es feia “a bones”, que vol dir fer birla, o “a males”, quan no s’aconseguia birla. Si es feia “a pares” es deixava un número parell de birles plantades  i “a noces” era quan es deixava plantat un número senar de birles.

Les birles i birlots tenen les següents característiques i que van ser acordades prenent el model de les birles de Rasquera i les mides de les de la Sénia:

Les birles són peces allargades, circulars i tornejades fetes de carrasca. Tenen tres parts amb diferents amplades, cap de 5 cm., coll de 4,2 cm. i la base de 8 cm. La base fa de llarg 26 cm. Tota la birla (base més coll i cap) té una alçada de 42 cm.  A la base de la birla hi té una anella de ferro que fa de protecció de 3mm. i 80 grams de pes. El pes mig d'una birla és de1.400 grams.

Els birlots són unes peces allargades, circulars i tornejades fetes de carrasca. El Birlot és la peça que es llença contra les birles. Té dos parts, el coll de 4,2 cm. d'ample i 10 cm. de llarg i la base de 7 cm. d'ample. Tot el birlot té 28cm. de llarg. El pes mig d'un birlot és de 700 g. 

Història i transformacions de l'element: 

El joc de Birles és un joc que, segons els mateixos informants, es jugava les tardes de diumenge quan feia bon temps, prop d’un bar, ja que l’amo o ama del bar era qui cedia les birles per jugar. Els homes per passar la tarda apostaven i llençaven el birlot.

Segons les mateixes fonts i el que explica Joan Farnós Pallarès al seu article “El joc de Birles. L’èxit d’una recuperació” existeixen diferents fases en la història del joc. En una primera que compleix el mencionat,  és un joc d’apostes proper a les tavernes  i on només hi participen homes. Aquest model de joc es manté fins la Guerra civil espanyola. A continuació, tot i no canviar la dinàmica del joc canvia la prohibició de les apostes amb diners.

Tot i això es continuarà jugant fins ben entrats als anys seixanta del segle XX.

El joc implicava que una persona tirava, el tirador, i podia apostar per la seva tirada fent-ho només “a bones”, ja que la resta cassava (apostar en l’argot local) tant a bones com a males o a nones o parells. El tirador podia estar tirant fins que feia llenya, llavors deixava de tirar i ho feia un altre tirador. Paral·lelament el baraquero o plantador i el responsable de la taverna o algú proper cobrava les apostes i repartia el baraco (quantitat de diners) pel plantador (d’aquí el nom de baraquero) i el tirador.

El joc deixa de jugar-se a finals de la dècada dels seixanta del segle vint i és al 1984, quan s’organitza el primer campionat a Rasquera, que s'inicia la recuperació. Aquesta última època canvia per complet la dinàmica del propi joc. El joc surt de les tavernes i deixa de ser en una activitat d'apostes. El fet de treure-li un dels al·licients al joc porta implícit introduir-n’hi un altre: aquest és la competició. El fet competitiu des dels inicis inclou l'àmbit local intercomarcal. El fet de recuperar-lo comporta unificar un joc que alguns pobles havien oblidat però que altres, de forma esporàdica, continuaven practicant. 

Les transformacions principals del joc són la definició d’unes normes comunes entre pobles, la definició d’una mida concreta de birles i birlot, un context diferent del joc, habitualment dins del marc de les festes majors, l’obertura a qualsevol persona que hi volgués jugar i la dinàmica competitiva com a substitució de l’aposta.

Dedicació: 
Com a joc no implica una dedicació exclusiva o professionalització. Tot i això la participació a la competició Intercomarcal porta implícita certa continuïtat, sobretot durant la temporada de festes que és el context en el que s'organitzen bona part de les tirades.
Processos i preparatius: 

L'organització d'una tirada, més enllà de l'àmbit de recepció i organització de l'atenció dels jugadors, implica dibuixar el camp on es farà la tirada. Pintar amb el guix els rectangles. Cada organització local se’n responsabilitza. L'organització que rep als jugadors organitza un esmorzar comú entre jugadors.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
No existeix un model organitzatiu lligat a la reproducció del joc, tot i això s'han creat estructures que faciliten l'organització i la participació en diferents campionats, principalment, la Trobada Intercomarcal. És la Coordinadora de Birles/Bitlles (http://www.bitlla.com). Per altra banda existeix una federació esportiva que juga amb una normativa diferent a la que aquí s'ha registrat.
Participants/Executants: 
Tiradors: la persona que en aquell moment està jugant tirant el birlot. Baraquero o Plantador: el responsable de plantar les birles.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
El no assumir entrar a formar part de l’àmbit federat i per tant no transformar-se en esport, tot i que existeixi una vessant competidora, fa que no perdi la seva funció d'oci i lúdica. Aquesta funció és crear un espai de trobada i interacció a partir del joc. Les tirades de birles són trobades socials que sovint impliquen ajuntar-se abans de jugar per esmorzar en comú. L'element festiu l'aporta, també, el mateix fet que la tirada es desenvolupa, habitualment, dins d'un context de festes majors al poble que organitza la tirada.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
La generació que va recuperar el joc l'havia aprés de forma oral i pràctica. Actualment tot i que la transmissió continua essent oral i mitjançant la pràctica, existeix una normativa que fixa i impossibilita l'aparició de variants locals.
Viabilitat/riscos: 
El fet que estigui lligat a la celebració de la festa major, com un element més dins del ritual festiu i el poc cost organitzatiu que implica, facilita la seva pràctica tot i que sigui un cop a l'any i dins del marc del ritual festiu. El risc és la separació de la Coordinadora i l'existència de la Federació que ho defineix com un esport i defineix unes normes diferents. Aquesta separació fa que ens trobem amb pobles que juguen a un model o a un altre. El fet que les birles s'associen al joc les deixa més vulnerables a les dinàmiques locals.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
No creuen que estigui en risc. La primera fase d'assentament quan es recupera i es defineixen les normes, tot i la separació entre federació i coordinadora, va permetre l'expansió del joc. Actualment no es considera que estigui en risc.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Els congressos i la definició d'una normativa (Rasquera 1984) i l'aparició de la Coordinadora de Birles/Bitlles han permès definir una continuïtat i organització que promou les tirades a diferents pobles. Cal senyalar que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling promou una normativa diferent que no coincideix amb la que aquí es detalla.

Informació tècnica:

Data de realització: 
dv., 13/11/2015
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 13/11/2015
Investigadors: 
Validador: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
La participació del Grup Cultural Rasquerà va ser clau en la recuperació del joc, han sigut els informants a partir de les investigacions publicades per la pròpia entitat.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
L'aspecte més rellevant del joc de birles és l'adaptació a un context socioeconòmic canviant. Això implica, com veurem en altres jocs, que la possibilitat de pervivència del joc està lligada a modificar aspectes que semblaven intrínsecs a ell com l'aposta, l'àmbit masculí i la taverna o bar. En el procés de recuperació es modifiquen aquestes pautes i a la vegada es normativitza i s’organitza. En aquest procés de regularització hi ha una divisió que sorgeix de fer un pas més en aquesta normativització i és fer-ne un esport federat. Això evidencia com els processos de salvaguarda semblen estar lligats a una normativització que a la vegada li resten l'element dinàmic intrínsec en el joc que posem en valor. Uns dels aspectes que es manté és el caràcter festiu i lúdic. El fet que s'acompanyi de menjades entre els jugadors, que sigui un joc amb una dinàmica pausada pel que implica les tirades i les col•locacions de les birles, fa que organitzar una tirada de birles porti intrínsec compartir espai i menjar i beure amb els altres jugadors durant un matí. En aquest sentit, el joc de birles continua sent més d'oci que competitiu. Respecte a possibles representacions del joc i l'espai lúdic actualment es manté com un element identitari per a la comunitat pel fet de ser reconegut com quelcom heretat de generacions anteriors. Tanmateix, la necessitat d'adaptació al nou context l'ha desvestit dels elements simbòlics que tenia associats.